Comentari MARSHAL_ P. _1994_ Un poeta entre reclutas _Renaissance

							Comentari
MARSHAL, P. (1994): Un poeta entre reclutas (Renaissance Man)


Bill Rago, un executiu de publicitat perd la seva feina i amb ella el seu estatus econòmic.
S’apunta a la llista de l’atur i se n’adona que no sap fer res. Li proporcionen una feina poc
estimulant i gens gratificant per a ell: ser professor d’un centre de reclutament, ensenyar
educació general bàsica a un grup d’inadaptats. El protagonista ha d’ensenyar a uns reclutes
en un ambient del tot militar. La nul·la vocació i les poques ganes fan que li sigui molt difícil
aquesta tasca, però poc a poc descobreix la màgia d’educar.


En Bill no és un mestre amb vocació, sinó que treballa de mestre perquè després d’anar a
l’oficina de l’atur durant bastant de temps és l’únic que ha pogut aconseguir i no li agrada
massa la idea de ser-ho. Tot i això acaba usant com a recurs didàctic el llibre que està llegint:
Hamlet, de Shakespeare. A partir del treball centrat en aquest llibre es basa l’educació que
ofereix als reclutes que té davant.


La nul·la vocació porta al protagonista a no preparar-se les classes. Quan arriben els reclutes
el primer dia els fa elaborar una redacció sobre ells per sortir-ne del pas, sense cap altra
finalitat, és a dir, no busca conèixer als alumnes. En el transcurs de la pel·lícula i amb l’ajuda
del llibre, comença a veure la utilitat i la necessitat de la seva feina per sobre del mal sou i
dels problemes inicials.


Comença poc a poc a tenir estima pel seu treball, a deixar de veure’l com a mera obligació.
En Bill en un principi només volia treballar perquè s’havia quedat sense feina, com a simple
medi de subsistència però poc a poc va trobant el sentit ple del treball, no es queda només en
aquest sentit inicial, va més enllà.


En Bill s’esforça per transmetre valors als alumnes com per exemple la responsabilitat i
treballa la autoestima d’aquests, vol que siguin conscients de les metes que poden
aconseguir si lluiten: “¡No sois tontos! ¡Nadie os regala nada!”. Assumeix la responsabilitat del
càrrec que està ocupant, és senyal de professionalitat tot i no ser mestre.


Però en Bill també comet errors. Tot comença quan arriba tard un dia a classe, cosa que
provoca malestar als alumnes perquè pensen que pel mestre ells no signifiquen res. Quan
arriba el docent a l’aula marxen tots enfadats i desil·lusionats. Aquí es mostra clarament una
falta de prudència per part del mestre alhora que es mostra poca professionalitat al dir que
arribava tard perquè tenia una cosa important a fer, menyspreant sense voler als alumnes.
Però aleshores intenta recuperar la confiança dels alumnes anant al camp d’exercicis per
demanar-los disculpes, però aquests no el fan cas així que en comptes de rendir-se, puja a
una torre d’exercicis que li dóna por. Amb aquesta mostra de voluntat i alhora la virtut de la
fortalesa, es guanya als alumnes. El mestre deixa les seves pors a una banda per recuperar
als alumnes, reconeix l’error i vol rectificar la seva acció. Aquesta és una conducta clarament
ètica, on actua també la consciència moral.


Una altra situació que cal destacar per la seva importància ètica és el moment vist a classe,
en què el professor comunica als alumnes que vol que passin un examen que no és
obligatori, si l’aproven els servirà per ells mateixos per saber que han après i si el suspenen
no es podran graduar.


El mestre és prudent perquè informa als alumnes sobre l’examen i deixa que ells triïn. Els
alumnes escullen segons la pròpia consciència moral, fan un judici personal que afecta als
propis actes. Els alumnes estan moralment ben formats perquè fan una bona elecció, van a
l’examen, i per formular aquest judici moral els alumnes tenen en compte també les
circumstàncies i les conseqüències del cas.




                                                                                   Mar Castán
                                                                                   Marta Fusté
                                                                                  Laura García
                                                                               Silvia Honrubia