Ramon Folch i Camarasa_ escriptor i traductor

Document Sample
Ramon Folch i Camarasa_ escriptor i traductor Powered By Docstoc
					                                                                                                          amics i mestres


Ramon Folch i Camarasa,
escriptor i traductor
D aviD Pagès     i   C assú




L’autor de l’entrevista, David Pagès i Cassú, i l’entrevistat, Ramon Folch i Camarasa                                                Foto: Anna Farró

Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926) és el novè fill                 La seva faceta de traductor és, així mateix, molt destaca-
del popular escriptor Josep Maria Folch i Torres. Ja de                  ble. Ha traduït al català a la vora de dos-cents llibres,
petit va viure submergit en el món dels llibres i ben aviat,             d’autors tan diversos com Truman Capote, Joseph Conrad,
encara adolescent, es posà a escriure perquè «li semblava                William Faulkner, Anna Frank, Graham Green, George
la cosa més natural del món».                                            Orwell...
Compta amb una cinquantena de llibres publicats, espe-                   L’octubre passat, coincidint amb el seu vuitantè aniversari,
cialment novel·les, però també poesia, narració i teatre.                Folch i Camarasa rebé el Premi d’Actuació Cívica, que
Heus ací alguns dels títols més coneguts: La maroma, El                  concedeix anualment la Fundació Lluís Carulla, i, a pro-
meu germà gran, La visita, La sala d’espera, Bon dia, pare,              posta de la Facultat de Traducció i d’Interpretació, fou in-
Sala de miralls, Estrictament confidencial, Manual del per-              vestit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma
fecte escriptor mediocre, Testa de vell en bronze…                       de Barcelona (UAB). L’any 1986 la Generalitat de Cata-
La del 2006 fou una collita especialment bona per a Folch i              lunya ja li havia atorgat la Creu de Sant Jordi. Tot plegat,
Camarasa. Van arribar a les llibreries Manual de la perfecta             unes distincions merescudes per tota una vida de servei a
parella mediocre i la novel·la Contra el silenci, publicada per          la llengua, a la cultura i al país.
Edicions de l’Albí (Berga). Una novel·la, de ressons autobio-            Actualment resideix a Palau-solità i Plegamans, on, sense
gràfics, que conté els principals ingredients de la seva literatura      deixar d’escriure, traduir i publicar, dirigeix la Fundació
i que ens el revela en la plenitud de la maduresa.                       Folch i Torres i el seu Arxiu-Museu, instal·lat al castell de
Entre els premis literaris que li han estat atorgats figuren el          la població.
Joanot Martorell, el Sant Jordi, el Víctor Català, el Ramon              Amb ell parlem del present i del futur de la nostra llengua,
Llull i el Sant Joan, de novel·la; el Ciutat de Barcelona i el           recordant que el seu pare fou un dels primers escriptors
Joan Santamaria, de teatre; el Víctor Català, de contes, i el            que, l’any 1913, adoptaren i secundaren les Normes Or-
Pere Quart i el Jaume Maspons, d’humor i sàtira.                         togràfiques de Pompeu Fabra.


                                                                                          LLengua nacionaL -   núm.   59 - ii   trimestre deL   2007   39
amics i mestres

—Conferenciant, dramaturg, narra-                             tre germà Jordi –que en la seva ado-     —Hom reconeix la gran tasca que
dor, poeta, traductor… En el món de                           lescència ja havia mostrat una autèn-    féu Josep M. Folch i Torres a l’hora
les lletres, heu tocat diferents tecles                       t ic a i prometedora voc ació            d’acostar els infants i els joves als lli-
i totes amb encert. Amb quin ordre,                           literària– féu que ben aviat us incli-   bres en català. Però hi ha qui diu que
però, segons la vostra preferència, us                        néssiu per la literatura i les tasques   no s’ha reconegut prou la tasca duta
agradaria que aquestes etiquetes                              editorials?                              a terme per a incorporar el públic fe-
constessin en una enciclopèdia?                               —Suposo que l’exemple del meu            mení als canals de la literatura cata-
—Escriptor català, novel·lista, autor                         germà contribuí a la meva vocació,       lana. ¿Hi esteu d’acord, amb aquesta
teatral i traductor.                                          com hi influí l’exemple del meu pare,    afirmació?
                                                              però segurament jo devia portar a din-   —No tothom li va reconèixer aquella
—Com ha influït en la vostra carrera                          tre alguna cosa més, perquè cap de les   gran tasca, que alguns intel·lectuals
literària el fet que el vostre pare tin-                      meves cinc germanes no s’ha dedicat      tendien a menystenir, de vegades per
gués una projecció i una popularitat                          a la literatura.                         simple enveja o per una equivocada
tan excepcionals?                                                                                      concepció del que ha de ser una lite-
—En el primer paràgraf de la vostra                           —En la immediata postguerra solíeu       ratura nacional, que no seria completa
presentació ja hi ha la resposta a                            acompanyar el vostre pare a les re-      sense escriptors com el meu pare, que
aquesta pregunta: escriure em sem-                            presentacions teatrals d’obres seves     creà un gènere popular i contribuí,
blava la cosa més natural del món. I                          en diversos pobles i ciutats de Cata-    potser com cap altre, a difondre el
encara ara m’ho sembla.                                       lunya. Com recordeu aquells anys?        gust per la lectura en català.
                                                              —Em sentia molt orgullós del meu
—A vuit anys vàreu escriure el vostre                         pare, que en aquells anys, marginat      —En Massagran fou un dels personat-
primer conte literari. Fou l’inici d’una                      per la pressió de les circumstàncies,    ges més famosos que creà el vostre
vocació literària que ha resultat in-                         recobrava als meus ulls la seva figura   pare. Vós convertíreu la novel·la en
tensa i fecunda. Fins a quin punt,                            d’escriptor popular i estimat de tots    dos còmics i continuàreu la col·lecció
però, la mort, a disset anys, del vos-                        els catalans.                            –ara amb arguments originals– fins a
                                                                                                       arribar a quinze números. En Josep M.
                                                                                                       Madorell hi feia les il·lustracions. Fins
                                                                                                       i tot en van sortir vídeos. Han tingut
                                                                                                       –i tenen– un gran èxit. Amb la mort
                                                                                                       de Josep M. Madorell, el febrer del
                                                                                                       2004, hem d’entendre que ja s’ha aca-
                                                                                                       bat la col·lecció?
                                                                                                       —Totes les sèries i col·leccions literàries
                                                                                                       tenen un començament i un final. La mort
                                                                                                       del dibuixant Madorell fou una gran pèr-
                                                                                                       dua per al país, i precipità naturalment la
                                                                                                       fi d’una sèrie prou extensa que més tard
                                                                                                       o més d’hora havia d’acabar-se. Per la
                                                                                                       meva banda, estic molt content d’haver
                                                                                                       ajudat a difondre la figura d’en Mas-
                                                                                                       sagran, que els infants d’avui coneixen
                                                                                                       principalment gràcies als àlbums de cò-
                                                                                                       mics de l’editorial Casals.

                                                                                                       —Compteu amb la majoria de pre-
                                                                                                       mis que es donen en la literatura ca-
                                                                                                       talana. Els vostres són llibres de qua-
                                                                                                       litat. Però, quina mena de valors hi
                                                                                                       heu volgut fer circular?
                                                                                                       —No m’he proposat mai fer circular
                                                                                                       valors. Els que es poden trobar en els
                                                                                                       meus escrits hi són perquè són els meus
                                                                                                       i hi són perquè no podria escriure sense
                                                                                                       que hi siguin. On apareixen més clara-
                                                                                                       ment és potser en les cent vint «Històries
                                                                                                       possibles» que vaig escriure per al Patu-
                                                                                                       fet de la segona època, però són els
                                                                                                       mateixos que amaren tota la meva obra,
                                                                                                       potser més explicitats per raó del públic
                                                                                                       adolescent que havia de llegir aquelles
Josep M. Folch i Torres dibuixat per Isaac d’Aiguaviva. A la dreta el seu fill Ramon                   narracions.


40    LLengua nacionaL -   núm.   59 - ii   trimestre deL   2007
                                                                                                      amics i mestres

—L’any passat van sortir publicats dos       gunta al revés: la vostra condició            lunya d’ara fa cent anys. Quins són
llibres vostres: Manual de la perfecta       d’escriptor, com ha influït en la vostra      els principals canvis que hi veieu, en-
parella mediocre i Contra el silenci.        feina de traductor?                           tre aquella Catalunya i l’actual?
¿Una bona collita, la del 2006?              —En el meu cas, puc assegurar que la          També ens agradaria que ens parlés-
—I tant! Per a un escriptor de vuitanta      meva condició d’escriptor ha influït          siu de com veieu el futur de la nostra
anys la publicació de dos llibres inè-       directament en les meves traduccions i        llengua i país.
dits en un sol any ve a ser tot el con-      que, inevitablement, les meves traduc-        —Lingüísticament, aquella Catalunya
trari d’un certificat de defunció!           cions han influït, en alguns casos, en        de fa cent anys, tot just començava a
                                             les meves obres originals. Traduir obliga     sortir del marasme en què el català ha-
—Com veieu la literatura catalana            a enriquir el propi vocabulari, i la va-      via sobreviscut amb prou feines, sense
actual? Fins a quin punt la Fira de          rietat d’estils suggereix noves fórmules      gaires instruments o eines per a tornar-
Frankfurt pot ajudar a projectar-la?         per a la creació de les pròpies obres.        li la vida plena, però amb un país que
—En plena forma. Molts escriptors i                                                        demostrà la seva capacitat de recobrar
escriptores, d’un nivell molt conside-       —Parleu-nos de la vostra etapa com a          l’amor a la seva llengua. La Catalunya
rable, i amb moltes traduccions a les        traductor en l’Organització Mundial de        d’ara és molt diferent. Tenim molts ins-
principals llengües estrangeres. Quant       la Salut (OMS), a Ginebra. Ens consta         truments i eines, però manca la voluntat
a la Fira de Frankfurt, tinc por que,        que varen ser uns anys magnífics.             de fer-los servir. No vull ser pessimista,
amb la presència de llibres escrits en       —Vaig anar a parar a l’OMS, de Gi-            però tampoc no accepto l’optimisme
castellà, resulti una ocasió frustrada de    nebra, on vaig viure amb la meva              dels qui diuen que Catalunya ha sortit
fer saber al món que som catalans i          dona i els sis fills durant tretze anys,      de situacions més greus. La situació
que el català és la nostra llengua.          sobretot perquè, havent treballat sem-        d’ara, per a mi, és molt més greu i sense
                                             pre, alegrement, com a free lance,
                                             sense cap assegurança per al futur, a
                                             quaranta anys era hora de posar
                                             seny. Convertit en funcionari inter-
                                             nacional, la vida a Ginebra i la feina
                                             a l’OMS van servir per a això, i
                                             també, ho reconec, per a fugir d’un
                                             país sense llibertat. Però sempre vaig
                                             esperar amb impaciència el moment
                                             de «tornar a casa», a una Catalunya
                                             amb una promesa de nova llibertat.

                                             —El vostre pare, d’una manera im-
                                             mediata, donà suport a la normativa
                                             de Pompeu Fabra, la qual cosa el gra-
                                             màtic agraí molt, ja que tant les pà-
                                             gines del setmanari En Patufet com
                                             les seves novel·les eren molt llegides
                                             i esdevingueren magnífics canals de
                                             divulgació de les normes ortogràfi-
                                             ques. Ens agradaria que ens en par-
                                             léssiu una mica.
                                             —El pare estimava apassionadament
—El dia del Premi Honoris Causa              Catalunya i de seguida va veure en            precedents. I la culpa d’aquesta situa-
dèieu que «per a ser un bon traductor        Pompeu Fabra el seny ordenador de la          ció, potser sí que ve de fora, però és
d’obres literàries és convenient ser         nostra llengua, una llengua que era           sobretot dels catalans mateixos.
escriptor i, si és possible, un bon es-      l’eina del seu ofici d’escriptor. El millor
criptor en llengua pròpia». ¿Ens les         exemple de la seva adhesió incondi-           —Agafeu la vareta màgica de la llen-
podeu concretar una mica més,                cional a les normes fabrianes va ser la       gua i doneu-nos tres fórmules per a
aquestes paraules?                           decisió de publicar la segona part            potenciar l’ús social del català?
—No és cap secret. Vaig dir això que         d’una de les seves novel·les d’aventures      —La meva temptació és de respondre:
vaig dir perquè em sembla evident que        amb la nova ortografia, tot i que la pri-     1) La independència nacional. 2) La
no n’hi ha prou de conèixer una llen-        mera part s’havia publicat amb la ve-         independència nacional. I 3) La inde-
gua estrangera i la pròpia. Cal saber        lla, més o menys caòtica. Sí, l’adopció       pendència nacional. Mentre els qui
escriure, i, en principi, escriure bé, i     de les normes dins En Patufet va ser          viuen a Catalunya puguin al·legar que
això és cosa dels escriptors.                segurament una de les millors vies de         «estamos en España», anirem mala-
                                             divulgació de la gramàtica renovada.          ment. Mentre els catalans no perdem
—La vostra feina de traductor, com ha                                                      el vici servil de canviar de llengua per-
influït en la vostra condició d’escriptor?   —Els germans Folch i Torres varen fer         què sí, per «educació», perquè «no té
O, si voleu, podem formular la pre-          immenses aportacions en la Cata-              importància», etc., anirem malament.


                                                                                      LLengua nacionaL -   núm.   59 - ii   trimestre deL   2007   41
amics i mestres


Cedeixo, doncs, a la temptació amb                           viu el record de la vida i l’obra dels       cions que no fan més que confirmar
què he començat la resposta a aquesta                        cinc germans Folch i Torres. Vós ma-         l’encert de la nostra iniciativa que vol,
pregunta.                                                    teix hi heu dedicat molts d’esforços i       no solament interessar la majoria de
                                                             molta il·lusió. D’on va sorgir la idea       catalans que coneixen els Folch i Tor-
—El premi d’Actuació Cívica i                                de la seva creació?                          res, sinó també fer-los conèixer als al-
l’Honoris Causa són premis a tota                            —La Fundació Folch i Torres va ser           tres. Sí, els Folch i Torres, el seu record,
una trajectòria. Devíeu estar molt                           creada pels descendents i amics dels         continua viu en els pocs ancians lec-
content en rebre’ls?                                         cinc germans d’aquests cognoms, per-         tors de En Patufet que sobreviuen fe-
—Ja he dit abans que sí. Potser no                           què tots érem conscients que calia           liçment, i en els seus fills i filles, néts i
me’ls mereixo, aquests premis, però                          aplegar, ordenar i difondre la seva múl-     nétes, besnéts i besnétes...
justament per això trobo que encara                          tiple obra literària i cultural, abans que
té més mèrit haver-los rebut!                                se’n dispersés el record i es perdés el      —Quins projectes teniu en el cap, en
                                                             seu exemple. I, per ara, estem molt          aquests moments?
—El dia que us van investir doctor                           contents dels resultats obtinguts, i vull    —Tinc una altra novel·la rumiada, però
honoris causa, Montserrat Bacardí                            agrair des d’aquí les nombroses visites      sobretot em dedico a ordenar tots els
deia que «heu defugit sempre l’èxit                          i aportacions rebudes, i especialment        escrits que tinc escampats per calaixos
fàcil i immediat, les capelletes i la                        el suport de l’Ajuntament de Palau-so-       i capses, entrar-los a l’ordinador i, de
promoció personal còmoda, per po-                            lità i Plegamans, que ens ha cedit ge-       passada, fer-los una raspallada si els
der-vos lliurar en cos i ànima a la                          nerosament l’ús de tota la planta noble      trobo massa tronats. I a la Fundació,
creació i la traducció». ¿Les compar-                        del reconstruït Castell de Plegamans.        continuo aportant idees i fent de guia
tiu plenament, aquestes paraules?                                                                         de les visites que rebem. L’important
—Home, la doctora Bacardí tenia                              —La Fundació va ser l’impulsora de           és que cada dia em llevo amb la il·lusió
l’obligació, essent la meva «padrina»,                       l’Any Josep M. Folch i Torres (2000) i       de la feina que m’espera.
d’exagerar una mica bastant. Per mo-                         de l’Any Patufet (2004), que tingueren
dèstia, jo hauria de rebaixar el to de                       un èxit extraordinari. Les memòries               Fa pocs dies, un altre escriptor,
les seves paraules; però, per educació                       publicades en donen testimoni. Po-            també ben conegut, ens escrivia la
i respecte a una dama com ella, no                           dem afirmar que tant el personatge            següent dedicatòria: «Salut i lletres».
estaria gens bé desmentir-la.                                com el setmanari continuen ben vius           Doncs això, senyor Folch, «salut i
                                                             en l’imaginari col·lectiu català?             lletres» per a dur a bon port tots els
—La Fundació Folch i Torres ha fet i                         —Hi ha excepcions, naturalment, en            projectes –molts i ben encaminats–
fa una gran tasca a l’hora de mantenir                       aquest «imaginari col·lectiu», excep-         que teniu entre mans. u




                            RestauRant i albeRg RuRal
                                       Bellavista
                           Al bell mig del Parc Natural
                              de la zona volcànica
                                 de la Garrotxa

                    Promoció d’allotjament per als
                     lectors de «Llengua Nacional»
                      per als mesos de maig , juny i
                    juliol: 10 euros per persona i nit.
                             Et quedaràs a casa?
                    • Tel.: 972 68 05 12
                    • C/e: info@fesolsiproductesdesantapau.com




42   LLengua nacionaL -   núm.   59 - ii   trimestre deL   2007

				
DOCUMENT INFO
Shared By:
Categories:
Tags:
Stats:
views:3
posted:8/4/2011
language:Catalan
pages:4