MENCIO DE LITERATURA JOCS FLORALS 2008
PROCÉS PER UN CANVI DE PLANS Ahir vaig dir-te prou No vas ser tu, vaig ser jo i, ves per on, de cop avui tot s’ha despertat espès, llarg i pesat. Fa sol, però no m’arriba, me’l tapa la meva pròpia boira. Surto al carrer i... Soroll, calor, fum, ciutat a l’estiu. Soroll de milers de paraules en milers de llengües que es creuen. Calor que puja de l’asfalt, escalfor pudenta que entra pels narius i envaeix el cervell barrejant-se amb el garbuix inintel.ligible de milions de paraules. Fum boirós i calent fet de deixalles d’automòbils i d’alès aliens. Aire espès que ofega i tapona tots els sentits. Mal de cap calent. Tot el pes del dolor i la desídia concentrat entre el ulls. I tinc ganes…cada cop més ganes de silenci, d’espai buit d’estranys. Buits de tu. Ganes d’aire suau i fresc contra les bafarades que m’assalten. De sol net de fum, De llum de sol clara que em travessi i em netegi l’ànima. Ganes de viure, de fugir, Ganes de saber com fer-ho. Avui, amb els altres, ha estat ple de paraules forçades, Per anar passant. Avui encara no he començat a viure. Avui ha estat un dia prescindible. Avui gairebé no ha estat i …, Avui i jo esperarem demà per llençar-nos l’abisme, Un desitjat abisme que ja veig a tocar Cada cop m'hi acosto més, Deliberadament, sense pressa.
MENCIO DE LITERATURA JOCS FLORALS 2008
M'hi atrau una força estranya, M'obligo a avançar cap el buit. I saps per què? Perquè el buit el tinc aquí, El buit de veritat estava aquí. Vull avançar cap a l'abisme Vull llençar-me ja Des del darrer penyassegat D'aquesta plana insulsa, D'aquesta vida plana. Perquè ara sé que la terra de l'ànima És també rodona, I, per insalvable que sembli l'abisme Sempre hi ha més enllà I nous llocs on caure I noves llars per viure I aire renovat i mars en calma. Segur que abans del cop Trobaré la xarxa.