Crèdit Síntesi 3r. ESO

Mataró, una ciutat sostenible? 2008-2009 Guia del treball de síntesi IES Miquel Biada MATARÓ Si vas néixer de la mar com la petxina, et voldria de la mar, com vela blanca, oblidant-te un xic del fum que et despentina i amb què el vers que em surt de dins se m’entrebanca. Sobre el nacre de conquilla endormiscada, les anyades que t’emboiren t’han gravat xemeneies i una roda esbojarrada on fulgura el crit pompós que et diu: CIUTAT. (...) Josep Punsola i Vallespí 21 de juny de 1943 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada ÍNDEX 1QUÈ ÉS EL TREBALL DE SÍNTESI? ............................................3 1.1.1 1.1.2 1.1.3 1.1.4 1.1.5 Objectius generals del treball.......................................................................... 3 Continguts ...................................................................................................... 4 Procediments ................................................................................................. 5 Actituds, valors i normes................................................................................. 5 Avaluació del treball ....................................................................................... 5 2 - MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE?.......................................7 2.1 - CONCEPTES GENERALS .........................................................7 2.1.1 2.1.2 2.1.3 2.1.4 L’Agenda 21 al món........................................................................................ 7 L’ Agenda 21 a Mataró. .................................................................................. 7 Definiu el concepte de sostenibilitat................................................................ 7 Protocol de Kyoto ........................................................................................... 7 L'aigua a la natura: El cicle de l'aigua ............................................................. 7 La captació ..................................................................................................... 8 La potabilització.............................................................................................. 8 La distribució i el consum ............................................................................... 8 El sanejament de les aigües residuals........................................................... 9 El tub verd ...................................................................................................... 9 Destinació final ............................................................................................... 9 El valor de l'aigua ......................................................................................... 10 Què podem fer per millorar la sostenibilitat de l'aigua ?................................ 10 Contaminació de l'aigua ............................................................................... 13 Pràctica ........................................................................................................ 14 2.2 - AIGUA CLARA ...........................................................................7 2.2.1 2.2.2 2.2.3 2.2.4 2.2.5 2.2.6 2.2.7 2.2.8 2.2.9 - 2.3 - PRÀCTICA AL LABORATORI .................................................13 2.3.1 2.3.2 - 2.4 - RESIDUS VALUOSOS .............................................................15 2.4.1 Les escombraries que generem ................................................................... 15 2.4.2 On van a parar?............................................................................................ 16 2.4.2.1 La incineradora......................................................................................... 16 2.4.2.2 Les deixalleries ......................................................................................... 18 2.4.2.3 Els abocadors........................................................................................... 18 2.4.3 Indicadors de sostenibilitat: .......................................................................... 18 2.5 - ESPAI URBÀ VITAL.................................................................18 2.5.1 El creixement de la ciutat.............................................................................. 18 2.5.1.1 Dels orígens fins al Mataró preindustrial. .................................................. 18 2.5.1.2 La ciutat industrial..................................................................................... 19 2.5.1.3 El Mataró actual........................................................................................ 19 2.5.1.4 El Mataró del futur .................................................................................... 20 2.5.2 - L’espai urbà: qualitat de vida i sostenibilitat................................................ 20 1 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 2.5.2.1 La mobilitat a Mataró. ............................................................................... 20 2.5.2.2 Mataró i els seus equipaments. ................................................................ 20 2.5.3 Indicadors de sostenibilitat ........................................................................... 21 34- EL CONSUM RESPONSABLE ....................................................24 FONTS D’INFORMACIÓ ..............................................................26 2 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 1 - QUÈ ÉS EL TREBALL DE SÍNTESI? El treball de síntesi és el marc idoni de les competències bàsiques ja que consisteix en un conjunt d'activitats interdisciplinàries destinades a comprovar de manera transversal els coneixements, les habilitats i els valors i actituds que heu anat desenvolupant i/o consolidant i que us permetran interpretar i resoldre problemes de la vida quotidiana. Les activitats estan relacionades amb diferents àrees del currículum comú i s'han de realitzar tant dins com fora de l'institut. Aquestes activitats pretenen provocar una sèrie de situacions en què haureu d'aplicar, de manera pràctica, coneixements i habilitats adquirits durant l’etapa. El tema del treball de síntesi de 3r se centra en la nostra ciutat, Mataró, concretament en aspectes sobre la sostenibilitat, per això l’hem titulat “Mataró, una ciutat sostenible?”. Hem seleccionat 3 blocs temàtics: l’aigua, els residus i l’espai urbà i un quart bloc relacionat amb el consum responsable. Volem que us informeu, reflexioneu i adquiriu compromisos que contribueixin a fer de la nostra ciutat un model de sostenibilitat. Durant el treball de síntesi haureu de mostrar prou capacitat d'autonomia en l'organització del vostre treball individual i també capacitat de cooperació i col·laboració en el treball de grup. Els alumnes haureu d’estar en grups de treball formats per diverses persones del vostre grup - classe. Les activitats del treball de síntesi les haureu de realitzar conjuntament. Cada grup tindrà assignat un professor/a - tutor/a que us farà el seguiment i us orientarà i ajudarà. En el darrer dia, s’ha d’entregar el contingut del treball per escrit, en forma de redactat i perfectament presentat. El fet que en el dossier es proposin les activitats amb un seguit de preguntes pautades només és per facilitar-vos la tasca a l’hora de buscar informació. Juntament amb el treball escrit haureu d’haver penjat la falca publicitària que heu d’elaborar al web que s’indica en l’apartat corresponent. També en aquest darrer dia, haureu de fer una exposició oral d’una part del treball realitzat. Cada membre del grup hi haurà d’intervenir i en cas que utilitzeu recursos informàtics, només seran vàlids com a guió, és a dir, no es podrà llegir de la pantalla. Aquesta part tindrà una durada per grup d’entre 10 i 15 minuts. Els professors intervindran fent-vos preguntes. Recordeu que el treball de síntesi representa una part important de la nota global que obtindreu al final de l'etapa. Així doncs, poseu el vostre esforç i la vostra il·lusió perquè el resultat sigui satisfactori. 1.1.1 - Objectius generals del treball 1. Conèixer alguns aspectes de l' Agenda 21 a Mataró. 2. Conèixer, mitjançant la recerca, aspectes quotidians de l'aigua, els residus i l 'espai urbà. 3. Adoptar comportaments i hàbits de respecte al medi ambient. 4. Adoptar actituds que facilitin la sostenibilitat de la ciutat. 5. Treballar en equip amb la finalitat de planificar, realitzar i concloure, de forma acurada, les activitats. 6. Saber buscar la informació per via documental, telemàtica, institucional o personal. 7. Saber analitzar, seleccionar, ordenar i classificar la informació i exposar-la a través dels llenguatges específics. 8. Mostrar autonomia i iniciativa personal, capacitat de raonament lògic i de comprensió crítica. 3 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 9. Expressar-se correctament oralment i per escrit en llengua catalana. 10. Redactar en anglès. 11. Presentar el treball segons les normes de l'escola. 1.1.2 - Continguts 1. L'Agenda 21 al món i l'Agenda 21 a Mataró. 2. El concepte de sostenibilitat. 3. L'aigua a la ciutat de Mataró. a. El cicle de l'aigua. Adaptació a la ciutat. b. La captació de l'aigua. c. El sistema de potabilització. d. Les plantes potabilitzadores al Maresme. e. Iniciació a l'anàlisi de l'aigua. f. El sistema de distribució. g. El consum d'aigua diari de la família de cada alumne/a. h. Evolució del consum d'aigua diari dels mataronins i mataronines. i. El sanejament de les aigües residuals. j. Les depuradores. Visita a una depuradora. k. Els indicadors de sostenibilitat de la depuració de les aigües residuals. l. El valor econòmic de l'aigua. El cost per a les famílies. m. Mesures personals i col·lectives que facilitin l'estalvi d' aigua. 4. La producció de residus a la ciutat de Mataró. a. Els nostres residus. b. Classificació dels diversos tipus de residus. c. Verificació de la producció diària de residus de la família de l'alumne/a. d. Evolució de la producció diària de residus dels mataronins i mataronines. e. Els sistema d'eliminació dels residus: el reciclatge, la incineradora, les deixalleries, els abocadors. Funcionament, diferències, problemes i/o avantatges de cada sistema. f. Evolució del percentatge de residus reciclats a la ciutat. g. Mesures personals i col·lectives que afavoreixin un menor consum de productes i que disminueixin la quantitat de deixalles. 5. L'espai urbà vital a. "L'espai vital": Evolució del creixement de la ciutat des dels orígens fins a l'actualitat. b. Localització damunt del plànol de les fases del creixement de la ciutat. c. El pla d'ordenació urbana. d. Identificació dels trets que defineixen la planificació d'una ciutat. e. La ciutat dispersa i la ciutat contínua. f. La diferenciació de l'espai a la ciutat. g. El transport públic a la ciutat: característiques, dèficit i propostes de millora. h. La relació entre els espais verds i l'espai total. i. El moviment associatiu al barri. j. Mataró i els seus equipaments. k. Mesures personals i col·lectives per a millorar l'espai vital. 6. El consum responsable 4 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 1.1.3 - Procediments Recerca d'informació a través de diversos mitjans. Selecció, anàlisi, ordenació i classificació de la informació. Elaboració i interpretació de gràfics. Elaboració i interpretació d'esquemes. Interpretació de plànols. Realització d'un treball en equip. Elaboració d'un dossier i d’una falca publicitària com a treball final seguint el pautat de cada fitxa. 8. Redacció coherent i sense faltes d'ortografia. 9. Exposició oral del treball realitzat. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 1.1.4 - Actituds, valors i normes 1. Conscienciació de la importància dels diversos factors que influeixen en la sostenibilitat. 2. Adopció d'actituds personals que millorin la relació persona/medi. 3. Adopció d'actituds crítiques vers tot allò que malmeti el medi. 4. Acceptació i actitud positiva envers aquest treball en equip. 5. Actitud oberta i respectuosa per les aportacions dels altres. 6. Seguiment i valoració diària del treball de grup. 7. Interès en la confecció del treball final i de la falca publicitària. 8. Presentació acurada del treball final i de la falca publicitària. 1.1.5 - Avaluació del treball Per avaluar el treball de síntesi el tribunal observarà la metodologia de treball i l'actitud de cadascun dels membres al llarg de tots els dies, a més de l'exposició i del treball escrit juntament amb la falca publicitària. L'avaluació es fa tant a nivell individual com de grup, de manera que la nota pot ser diferent per a cada component del grup. La nota final del Treball de Síntesi tindrà en compte el següents percentatges: treball escrit i falca publicitària 50%, treball diari 30% i exposició oral 20%. Quant al treball escrit i falca publicitària (50%), s’avaluarà: • • • • • • • Grau d’elaboració de les activitats. Correcta presentació final del treball (portada, netedat, índex i paginació) i de la falca publicitària. El redactat i l’ortografia Contingut correcte. Ús d’eines informàtiques adequades. Grau de creativitat a l’hora de confeccionar la falca. Grau d’aprofundiment del treball. 5 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada Del treball diari (30%) s’avaluaran diferents aspectes, alguns individuals i d’altres grupals. Treball Individual: Assistència i puntualitat. Material necessari. Capacitat d'autonomia en l’organització del treball individual. Actitud i grau d’acceptació i d'implicació en les tasques Capacitat de col·laboració en el treball en equip. Recollida d'informació al centre, a les sortides i a casa. Atenció en les explicacions. Actitud, interès i participació activa. Respecte a les instal·lacions i a les persones. Treball en grup: Organització i coordinació. Correcta distribució de les tasques. Acompliment de les tasques diàries. • • • • • • • • • • • • Exposició oral: (20%) De l’exposició s’avaluarà: . • Saber expressar-se correctament, explicació entenedora, clara i fluida. • • • • • Assoliment de les idees bàsiques Capacitat de síntesi. Recursos de suport. Nivell de correcció de les respostes Utilització del llenguatge no verbal. : 6 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 2 - MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? 2.1 CONCEPTES GENERALS 2.1.1 - L’Agenda 21 al món. • Què és l’Agenda 21? Quins foren els seus orígens? Quin és el seu objectiu? Quins compromisos contempla? Qui vetlla pel seu compliment? 2.1.2 - L’ Agenda 21 a Mataró. • A quin any Mataró va subscriure l’Agenda 21? Quins aspectes contempla l’Agenda 21 mataronina? Qui vetlla pel seu compliment? 2.1.3 - Definiu el concepte de sostenibilitat. 2.1.4 - Protocol de Kyoto • Feu una explicació sobre el Protocol de Kyoto. En la vostra explicació hi haurà d’haver la següent informació: (les preguntes són el guió per a buscar la informació) a) Quan es va signar aquest protocol? b) En el marc de quina gran cimera es va signar? c) A què es van comprometre els països signants del protocol? d) Quins països no van signar el protocol en el seu moment? e) Quins d’aquests països l’han signat posteriorment? Quan? f) S’han complert els compromisos del protocol? Per què? g) Té validesa el Protocol de Kyoto actualment? Per què? Al 1990 a Espanya es van emetre 840.916 kilotones de CO2 que contribueixen en l’efecte hivernacle. Esbrineu quin és el compromís que té Espanya amb el protocol de Kyoto i trobeu la funció que dóna el límit d’emissió a finals de l’any actual. • . 2.2 - AIGUA CLARA 2.2.1 - L'aigua a la natura: El cicle de l'aigua Objectiu de l'Agenda 21 a Mataró: "Ampliar l'autoabastament en l'ús dels recursos hídrics i millorar el sanejament de les aigües residuals. A Mataró ens comprometem a preservar aquest recurs vital, a no malgastar-lo. Procurarem mantenir sense contaminació les reserves subterrànies. Depurarem les aigües residuals i les reaprofitarem. I de passada, també el mar serà més net. • Busqueu un esquema sobre el cicle de l'aigua a la natura i expliqueu-lo. Una part d’aquesta aigua és consumida de diverses maneres en els nuclis urbans. Aquesta aigua és sotmesa a uns processos previs al seu consum i també posteriorment a uns processos abans de retornar a la natura. • Busqueu i expliqueu un esquema del cicle de l’aigua en el medi urbà que contempli tots els passos següents: captació, potabilització, distribució, sanejament d’aigües residuals, depuració i destinació final. • Adapteu l’esquema a la ciutat de Mataró, situant la ciutat en el cicle i indicant en quin punt o població es realitzen cadascun dels processos que hi intervenen. Penseu que 7 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada Mataró està ben integrat en el cicle de l'aigua? Quins aspectes poden ser més conflictius? 2.2.2 - La captació • D’on prové l’aigua que consumim a Mataró? Tota l’aigua que es consumeix al Maresme té el mateix origen? Expliqueu-ho. • Penseu què passaria si anéssim consumint i gastant cada cop més i més aigua. 2.2.3 - La potabilització • Abans de distribuir l’aigua per la ciutat cal que passi per un procés anomenat potabilització. En què consisteix el sistema de potabilització de l'aigua? Feu l’explicació utilitzant l’esquema corresponent a la fitxa 1.1. (al final de l’apartat 2.2) després d’haver-la completat durant la visita a l’estació de tractament d’aigua potable. • Quantes plantes potabilitzadores hi ha al Maresme? De quina depèn Mataró? • Hi ha alguna dessalinitzadora al Maresme? On? Quina és la seva funció? • Us proposem fer una anàlisi química de l’aigua de casa d’un de vosaltres, per la qual cosa cal que en recolliu una mostra i l’analitzeu al laboratori. També una anàlisi de clorurs ens servirà per comentar la problemàtica de la salinització dels aqüífers maresmencs (veure la pràctica al laboratori). 2.2.4 - La distribució i el consum • Després de la potabilitzadora i abans de ser distribuïda per la ciutat, és necessària una xarxa de dipòsits als voltants de la ciutat i a cotes elevades. Quina és la funció d’aquests dipòsits? Per què estan situats a cotes altes? Busqueu informació de les característiques (volum, ubicació, etc.) dels dos dipòsits més importants de Mataró. • Rep algun altre tipus de tractament l’aigua emmagatzemada en aquests dipòsits? • Com arriba l'aigua a les llars, indústries, etc. de la ciutat ? • Consulteu els rebuts de l'aigua de casa vostra dels darrers mesos i determineu quina quantitat d'aigua per persona i dia heu consumit vosaltres. • Si un dels dipòsits reguladors d’aigua és cilíndric de 20 m de diàmetre i acumula aigua fins a una alçada de 6 m, quants litres d’aigua emmagatzema? En una situació hipotètica en què tota l’aigua d’aquest dipòsit fos per a un sol habitatge, on viviu només les persones que formeu el grup de treball d’aquest treball de síntesi, per a quants dies en tindríeu? • • • • Si volguéssiu emmagatzemar aquest mateix volum d’aigua que conté el dipòsit cilíndric en un dipòsit cúbic, quines serien les seves mides? Quant hauria de mesurar l’aresta del cub si volguéssim emmagatzemar el doble de volum d’aigua? Calculeu quina superfície de xapa seria necessària per fabricar un dipòsit com l’anterior. I si ho volguéssim emmagatzemar en dos dipòsits iguals i separats? Fixeu-vos que en ambdós casos estem albergant la mateixa quantitat d’aigua però en un cas estem necessitant més xapa que en l’altre. Calculeu quina proporció de superfície és necessària per m3 d’aigua en cadascun dels casos i feu servir aquesta dada per decidir quina de les dues opcions és més òptima econòmicament. • Busqueu informació sobre el consum diari per habitant d'aigua a la ciutat de Mataró. El vostre consum personal està per sobre o per sota de la mitjana de Mataró? 8 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada • Elaboreu, també, un gràfic que representi els diversos usos (domèstic i no domèstic, agrícola, industrial i d'ús públic) del consum d'aigua de Mataró durant l’any 2009. • A Mataró hi ha una xarxa d’aigua per reg independent de la xarxa d’aigua per consum per a la població. Esbrineu la raó, l’origen, la utilitat i el recorregut d’aquesta xarxa. • Indicadors de sostenibilitat: Aporteu informació de l'evolució d'aquest consum des de 1995. Traieu-ne conclusions. 2.2.5 - El sanejament de les aigües residuals • Hi ha productes d’ús domèstic i altres d’ús industrial que contaminen l’aigua. Feu un llistat de 5 d’aquests productes indicant de quina manera actuen modificant les propietats de l’aigua. Assenyaleu on s’haurien de dipositar aquests productes que no és convenient abocar a la claveguera. • Per què creieu que és necessari tenir depuradores? Com funciona una depuradora? Feu l’explicació utilitzant els coneixements adquirits a la visita a la depuradora i amb l’esquema de la fitxa 1.2 que caldrà completar al llarg de la visita. • Així doncs, ara que ja coneixeu el funcionament de l’una i l’altra, anoteu quines són les diferències entre una depuradora i una potabilitzadora? • Quantes depuradores hi ha al Maresme? De quina depèn Mataró? On està ubicada? De quants municipis depura l'aigua? • Una dada coneguda de la depuradora de Mataró és que té un cabal diari de 57.000 m3. Calculeu els litres d’aigua depurats en una hora. • Quin volum d’aigua residual rep tractament? • Indicadors de sostenibilitat: Quina ha estat l'evolució en el sanejament d'aigües residuals des de 1995? 2.2.6 - El tub verd • Què és el Tub Verd? Quina utilitzat té? Com s’escalfa? • Indica quina és la seva actual xarxa de distribució 2.2.7 - Destinació final • L’aigua depurada s’envia al mar. Com hi arriba? • A quina distància de la costa i a quina profunditat s’aboquen aquestes aigües? Per què cal fer-ho així? • De quina manera aquest procés pot afectar a la conservació de les platges? • El litoral de Mataró disposa de praderies de Posidonia oceanica. Busqueu informació referent a aquesta espècie vegetal tot indicant quines funcions realitza que la fan tan important per a la conservació de l’ecosistema del litoral. Es poden veure afectades aquestes praderies per l’abocament d’aigües depurades al mar? Quines mesures proposeu per a protegir els alguers? 9 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 2.2.8 - El valor de l'aigua • No podem oblidar que l'aigua, a més del seu valor vital incalculable, té un cost econòmic real. Consulteu el rebut de l'aigua i especifiqueu per quins conceptes es paga el valor de l'aigua. • “Aigües de Mataró” ens informa en el seu web de tots els detalls referents a la factura de l’aigua. Us proposem que elaboreu una factura corresponent a una família de 4 membres a partir de les següents dades: Dades del consum Lectura actual Lectura anterior 31/03/2009 1/01/2009 2235 2006 2.2.9 - Què podem fer per millorar la sostenibilitat de l'aigua ? • Amb les dades obtingudes traieu conclusions: • El consum d'aigua per habitant a Mataró tendeix a augmentar o disminuir? • El sanejament i l'aprofitament de les aigües residuals és l'adequat? • Quines mesures a nivell personal i col·lectiu proposaríeu per estalviar aigua? 10 Fitxa 1.1 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada Fitxa 1.2 12 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 2.3 - PRÀCTICA AL LABORATORI 2.3.1 - Contaminació de l'aigua Entenem per aigua contaminada aquella que, a causa d'activitats humanes, conté substàncies en concentracions superiors a les que li són pròpies i comporten un risc real o potencial per a la salut pública o per als sistemes naturals. Segons l'ús que aquesta aigua pot tenir, els diferents països han creat normatives que pretenen garantir la seguretat en la salut pública i en els sistemes naturals. Per tant, disposem d'una normativa que determina les condicions que ha de complir la qualitat de l'aigua dedicada al consum humà (potable), d'una altra normativa per a l'aigua dedicada al bany, etc. Els agents contaminants de l'aigua més habituals i que fan que aquesta no sigui potable són: 1. El nitrogen. El podem trobar en forma de nitrits [NO2-], de nitrats [NO3-] o d'amoni [NH4+]. Aquests compostos són més abundants en les aigües subterrànies. La causa principal de la seva presència excessiva és la mala gestió de les dejeccions ramaderes. Aquestes són els excrements i residus excretats pel bestiar, sols o barrejats, encara que s'hagin transformat. Normalment es distingeixen diferents tipus de dejeccions ramaderes (fems, purins o gallinassa) segons la procedència i el contingut de matèria seca. Tot i això, hi ha nuclis de població allunyats de granges que tenen excés de nitrogen; aleshores cal buscar la causa en el mal estat de la xarxa de les aigües residuals (filtracions d’aigües negres). 2. Els metalls pesants: molts residus industrials (pintures, recobriments metàl·lics, circuits elèctrics, etc.) generen durant el seu procés de lixiviació (dissolució i degradació del residu en aigües naturals) dissolucions contaminants que es poden filtrar i, per tant, les aigües subterrànies resulten contaminades. En aquest cas, l'estudi es basa a controlar les concentracions dels següents ions metàl·lics: níquel [Ni2+], coure [Cu2+], zinc [Zn2+], crom [Cr6+] i cadmi [Cd2+] entre d'altres. 3. La intrusió salina: prop de la costa és fàcil entendre que si hi ha una explotació excessiva de l'aigua procedent dels aqüífers, aquests retrocedeixen enfront de l'aigua de mar, de forma que podem arribar a la salinització de pous (els pous d'aigua dolça es converteixen en pous d'aigua salada). Aquest fenomen es pot mesurar mitjançant l'estudi de la concentració d'ions clor (clorurs) [Cl-]. 4. Els plaguicides. Tenen un paper molt important en la pol·lució en totes les aigües continentals i són molt nocius per als animals. Són el productes químics que l'home genera per combatre organismes perjudicials per als cultius. 5. Els hidrocarburs. Són freqüents en aigües contaminades com a conseqüència de productes abocats per indústries, embarcacions de motor i accidents diversos. Encara que són poc solubles en aigua, es dissolen fàcilment davant la presència d'altres substàncies, com els detergents. 13 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 2.3.2 - Pràctica 2.3.2.1. Amb aquesta fitxa us proposem la realització d'una anàlisi química d’alguns paràmetres químics en dues mostres d'aigua: una l’heu de portar de casa i l'altra és una aigua preparada al laboratori a partir d'una dissolució. Cal que seguiu el següent procediment: 1. Cada grup realitzarà un sol paràmetre amb cadascuna de les dues mostres d'aigua. Llegiu i aneu fent les indicacions que estan escrites en el kit de manera que l'aigua de la mostra es tornarà d'un determinat color. Aquest color cal comparar-lo amb la taula de colors del kit per deduir la concentració del paràmetre que esteu estudiant. 2. La informació corresponent a la resta de paràmetres us la proporcionaran els altres grups de pràctiques. Amb aquesta informació podeu completar la següent taula: Paràmetres nitrats [NO3-] amoni [NH4+] níquel [Ni2+] coure [Cu2+] crom [Cr6+] Clorurs [Cl-] Conclusions Concentració Concentració Límit per l'aigua Límit per l'aigua de la mostra de l'aigua de potable (ppm) natural (ppm) (ppm) casa (ppm) 50 0 1 1 0 200 100 0.5 10 15 0.05 350-900 2.3.2.2 Quin mètode físic utilitzaríeu al laboratori per separar els fangs que de vegades es troben en suspensió en l’aigua? Informeu-vos detalladament del procediment i porteu-ho escrit el dia que us toqui anar al laboratori per tal de posar-ho en pràctica. 14 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 2.4 - RESIDUS VALUOSOS 2.4.1 - Les escombraries que generem Objectiu de l'Agenda 21 Mataró: Desenvolupar una gestió de residus basada en criteris de sostenibilitat. Ben mirat i ben triat, bona part de tot el que llencem pot fer encara algun servei. Reduir, reutilitzar, reciclar: a Mataró ens comprometem a produir menys resi- dus, a tractarlos adequadament i a treure'n el màxim profit. • Aneu a la web d’El joc de les deixalles, http://www.emaamb.com/ca/recursos/jocs/deixalles/index.html, i feu l’activitat sobre residus. En la taula següent escriviu el nom dels residus que van apareixent en el joc i poseu al seu costat el número corresponent al contenidor o lloc on s’ha de dipositar. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. ................................. 1.-contenidor blau 2.-contenidor verd 3.-contenidor groc 4.- deixalleria 5.-contenidor verd i/o gris 6.-contenidor marró • A l'activitat anterior heu classificat les escombraries en diferents contenidors. Però, què penseu que hauríem de fer amb els medicaments caducats, la roba vella o fins i tot amb la quantitat d'aparells electrònics que renovem contínuament, com per exemple els mòbils? Creieu que hi ha contenidors específics per a aquests residus? Busqueu informació de la quantitat diària de brossa que produïm els mataronins. Quanta brossa produïu vosaltres diàriament? Comproveu-ho almenys un parell de dies. Caldrà que la peseu. És inferior o superior a la mitjana mataronina? Quin tipus de brossa genereu? Quina part d’ allò que consumiu prové de recursos que es poden reciclar? Quina relació es pot establir entre la producció de residus i l'esgotament dels recursos? Com guardeu els residus? Els classifiqueu i separeu? Justifiqueu-ho tant si ho feu com si no ho feu. Indicadors de sostenibilitat: Aporteu informació de l'evolució de la producció d'escombraries dels mataronins des de 1995. Traieu-ne conclusions. 15 • • • • • • MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 2.4.2 - On van a parar? • On van a parar els residus que produïm? On els dipositem? Indiqueu a quin barri viviu i calculeu quina distància teniu des de casa vostra als contenidors específics. Creieu que hi ha prou contenidors? Què se'n fa, d’aquests residus que hi hem dipositat? A la xerrada sobre matèria orgànica s’explicarà quins són els residus que la componen, quin procés de transformació sofreixen, en quins productes es transformen, quina utilitat tenen aquests productes, etc. Feu un resum de les explicacions de la conferència. Un cop fet el resum en català i utilitzant-lo com a base, feu la següent activitat en anglès: a) Write a glossary of the most common words used in the lecture about recycling. At least you must write a glossary of ten words and their explanation in Catalan. b) Write a summary of the lecture about recycling. At least you must write 50 words. (L’opció B és obligatòria per a tots aquells alumnes que assisteixen al grup “Top students” d’anglès a l’hora del desdoblament). • 2.4.2.1 La incineradora • • • Què és una planta incineradora? A partir de l’esquema adjunt expliqueu les seves parts. Indiqueu el que hi entra i el que es genera. A Mataró tenim una planta incineradora de la qual s’ha parlat molt. Busqueu informació dels efectes que pot tenir sobre el medi ambient i també del que pot produir en els éssers humans que viuen al costat. Amb aquestes dades podeu dir que la “incineració “ és una alternativa? • 16 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada LA PLANTA INCINERADORA Col·loca al dibuix 1. forn 2. fossa de recepció 3. sortida dels gasos 4. camió amb escòries cap l'abocador 5. grua pop 6. depurador de gasos 7. caldera 8. separador magètic 9. camió de recollida de ferralla 17 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 2.4.2.2 Les deixalleries • • • • • • A Mataró hi ha dues deixalleries. On estan situades? La seva ubicació és la més idònia per a facilitar que els ciutadans hi acudeixin? Quin horari tenen? Us sembla suficient? Quin tipus de residus es poden portar a la deixalleria? Què en fan? Qui pot anar a la deixalleria? S’ha de pagar? Contamina? Quins beneficis ambientals aporta una deixalleria? Què us sembla el fet de trobar tants residus (matalassos, mobles, cotxets de nens...) al carrer? Per què creieu que passa, això? Com es podria acabar? Els abocadors 2.4.2.3 • Què és un abocador? • Quines característiques han de tenir els terrenys on s’instal·len? • Quins residus hi van a parar? • Expliqueu com funciona un abocador controlat. Diferencieu-lo amb un d’incontrolat. 2.4.3 - Indicadors de sostenibilitat: • • Aporteu informació de l'evolució en el reciclatge i tractament de les escombraries i residus que generem els mataronins des de 1995. Traieu-ne conclusions. Quines mesures a nivell personal i col·lectiu proposaríeu per fer les vostres escombraries més sostenibles? 2.5 - ESPAI URBÀ VITAL 2.5.1 - El creixement de la ciutat 2.5.1.1 Dels orígens fins al Mataró preindustrial. La ciutat romana es va fundar damunt d’un petit turó, a la zona plana i prop del mar. Les vies de comunicació estaven estretament lligades a les activitats econòmiques. La vila del segle XVII estava emplaçada al mateix lloc que la romana. Fins al segle XIX, la base del creixement de Mataró varen ser les activitats agrícoles. Era vital per a la ciutat CONSERVAR l’espai de cultius situat al costat de les rieres. També foren importants algunes activitats manufactureres lligades a l’agricultura: la producció de vi, la fabricació d’envasos de ceràmica per a transportar-lo, la construcció de petits vaixells de fusta (drassanes), la indústria del vidre i el comerç de tots aquests productes. Observeu el plànol de Mataró de 1940: Objectiu de l'Agenda 21 Mataró: A Mataró ens comprometem a potenciar els barris com a centres amb identitat i vida pròpies, a revitalitzar el nucli antic, a continuar escampant el verd per la ciutat; i a obrir més accessos al mar per facilitar-hi l’accés a tothom. 18 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada • Hauríeu de saber identificar la ciutat romana, el Mataró del segle XVII de les muralles i l’eixample. Assenyaleu els límits de totes tres etapes de la ciutat sobre aquest plànol. • Pinteu els principals eixos de comunicació. Fixeu-vos especialment en la Via Augusta: per què ara es diu “Camí del Mig”? 2.5.1.2 La ciutat industrial Fins al segle XIX no s’instal·len a Mataró les primeres fàbriques mogudes amb la força del vapor. La base de la riquesa deixa de ser, progressivament, l’agricultura per passar a ser la indústria, especialment la tèxtil. Al segle XIX es crea una nova zona de cases entre la muralla del segle XVII i uns nous límits. A aquesta nova part de la ciutat se l’anomenarà “’Eixample”. Ja a mitjans del s. XX i en plena dictadura franquista, arriben a Mataró milers d’emigrants procedents d’Andalusia, Extremadura, Múrcia, etc. Necessitaven un lloc per a poder viure, però, davant les dificultats, només van poder comprar els terrenys més barats. • Observeu el plànol dels anys 1940 i 1975. Cap a on va créixer la ciutat entre els anys 50, 60 i primera meitat dels 70? Justifiqueu-ho. • • Quin barri va créixer més? Quin altre nom rep aquest barri? Per què? Creieu que la ciutat es va planificar tan bé com quan es va planificar l’Eixample del segle XIX? Argumenteu-ho, tot comparant la forma dels carrers i de les illes de cases i la continuïtat de la ciutat. On es varen instal·lar les noves indústries que serviren per a donar feina als milers d’emigrants? Per què? Quins terrenys varen ser “sacrificats”? Per què diem que Mataró, als anys 70, era un model de “ciutat dispersa”? Quins inconvenients tenia la ciutat dispersa? El Mataró actual • • 2.5.1.3 Des de l’arribada de la democràcia i amb la constitució dels ajuntaments democràtics (1979), el creixement de les ciutats es planifica a través dels Plans d’Ordenació Urbana. L’especulació del terreny no s’ha pogut evitar, però ha millorat el creixement urbà. Ara es parla d’una “ciutat contínua” enlloc de “la ciutat dispersa “dels anys 70. Fixeu-vos en el plànol de la ciutat actual. • Què és un “Pla d’Ordenació Urbana”? A quin any es va fer la darrera revisió del Pla d’Ordenació Urbana de Mataró? • Fixeu-vos en els plànols de 1975 i l’actual, “la ciutat del 2000”. Quines noves zones s’han anat configurant? A quina funció han estat destinades? Quin element serveix de lligam entre els diferents barris de la ciutat. També en el plànol actual caldria acolorir els diferents usos: o o o o o o Zones residencials (blanc) Zones verdes (verd) Zones industrials (marró) Zones terciàries (groc) Eixos principals de comunicació (vermell) Autopista (negre) • • Expliqueu el significat de “ciutat contínua”. Amb l’arribada de la democràcia no han desaparegut els problemes, però han millorat les propostes de solució. Fixeu-vos en la superfície actual de Mataró. El que abans eren camps 19 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada de cultiu ara són cases i polígons industrials. Ara el creixement es fa de manera PLANIFICADA, però han sortit veus crítiques sobre un altre aspecte que fins ara no s’havia tingut en compte: la SOSTENIBILITAT del creixement urbà. 2.5.1.4 El Mataró del futur La conferència del Sr. Agàpit Borràs ens presenta com evolucionen les ciutats actuals i quines seran les configuracions urbanes del nostre futur a mitjà termini. Digueu quines són les idees principals que planteja el conferenciant en la seva exposició. 2.5.2 - - L’espai urbà: qualitat de vida i sostenibilitat A més del creixement sostenible, no es pot oblidar que cal seguir millorant la qualitat de vida dels habitants de Mataró: contaminació, zones verdes i de lleure, transport públic, equipaments culturals, sanitaris i esportius, moviment associatiu... 2.5.2.1 La mobilitat a Mataró. • • • Què es fa a Mataró per incentivar el transport públic i desincentivar el transport particular? Busqueu les línies i els itineraris dels transports públics de la ciutat. Es pot arribar a tot arreu? Quines són les zones més ben comunicades? I quines les pitjor? Justifiqueu-ho. Busqueu informació sobre la quantitat de quilòmetres de carril bici que hi ha a Mataró i comproveu si han anat creixent els darrers anys. Marqueu en un plànol de la ciutat actual els diferents itineraris de carrils bici que hi ha a Mataró (ajudeu-vos del web del Plànol de mobilitat i transports públics a Mataró). Enumereu les associacions que podeu trobar al vostre barri -Cerdanyola o Pla d’en Boet, Peramàs-Esmandies. Classifiqueu-les per àmbits: associacions de veïns, centres cívics, culturals, associacions esportives, voluntariat... Mataró i els seus equipaments. 2.5.2.2 Moviment associatiu en el barri: • 2.5.2.2 • Feu una breu descripció i comenteu l'aportació a la millora de la sostenibilitat i la qualitat de vida a la ciutat dels següents equipaments, espais verds o promocions d'habitatge públic existents: a) b) c) d) Biblioteca Pompeu Fabra Nau Gaudí Parc del Camí de la Serra Habitatges per a joves al Pla d’en Boet • Situeu-los en el plànol de la ciutat actual i adjunteu informació gràfica (fotografies, plànols...). Feu una breu descripció i comenteu l'aportació a la millora de la sostenibilitat i la qualitat de vida a la ciutat dels següents equipaments previstos: a) Tecnocampus b) Escola Municipal de Música c) Poliesportiu del carrer Euskadi d) “El Corte Inglés” i reconstrucció de “Can Fàbregas” Situeu-los en el plànol de la ciutat actual i adjunteu informació gràfica (fotografies, plànols...). 20 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 2.5.3 - Indicadors de sostenibilitat • • Aporteu informació de l'evolució de la utilització del transport públic des de 1995. Busqueu informació sobre els nous espais verds des de 1975 fins ara. També dels nous espais de relació social. Es compleixen les propostes contemplades a l'Agenda 21? Amb les dades obtingudes podeu extreure conclusions: quines mesures proposaríeu, a nivell personal i col·lectiu, que contribuïssin a la sostenibilitat de l’espai urbà? • 21 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? MATARÓ 1940 Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada MATARO 1975 22 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada MATARÓ 2000 23 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 3 - EL CONSUM RESPONSABLE Mireu atentament les següents falques publicitàries: I tu com encaixes? http://www.dailymotion.com/relevance/search/consumopolis/video/x1lmpp_i-tu-com-hi-encaixesy_creation Deixaràs que guanyin? Tu decideixes! http://www.dailymotion.com/relevance/search/consumopolis/video/x1lmv9_deixaras-que-guanyiny-tudecideixes_creation Es tracta d’un parell de falques publicitàries dissenyades en el seu moment per alumnes de secundària a propòsit del Consumopolis 2 (concurs organitzat pel Ministeri de Sanitat i Consum estatal), amb l’objectiu de promoure el consum responsable, crític i conscient entre els consumidors. La proposta d’aquest apartat del treball de síntesi, com us podeu imaginar, hi està molt relacionada; us proposem que dissenyeu i realitzeu una falca publicitària a l’entorn d’un eslògan adient, en format vídeo o presentació, que tingui com a objectiu incentivar i promoure aquesta responsabilitat, aquest esperit crític i aquesta consciència que sembla que sovint obviem a l’hora de consumir. Per tal d’elaborar convenientment aquesta falca publicitària, us recomanem que tingueu presents els següents passos: 1. En primera instància, cal que engegueu l’etapa informativa. Aquesta etapa ha de cobrir principalment dos aspectes. D’una banda, cal que us informeu de com cal elaborar una falca publicitària (feu una ullada a: http://www.edu365.cat/videofoto/publicitat/index.htm) i, d’altra banda, cal que cerqueu informació pel que fa al consum responsable, crític i conscient. Un parell d’enllaços que us poden anar molt bé per a tirar endavant aquesta proposta són els de l’escola catalana del consum (http://www.consum.cat/qui_som/escola_de_consum/index.html) i el de la revista opcions (http://www.opcions.org/com.html). 2. Pel que fa a la falca, cal que tingueu en compte que en cap cas podrà anar més enllà dels 90 segons (un minut i mig). Es pot elaborar en format vídeo o bé presentació i no ens l’haureu d’entregar directament sinó que l’haureu de penjar al web, fent constar 24 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada clarament en el vostre informe del treball de síntesi l’adreça en la qual podrem visionarla. Us proposem que utilitzeu serveis com el YouTube (http://www.youtube.com/), per al cas dels vídeos, o bé l’SlideBoom (http://www.slideboom.com/), per al cas de les presentacions. Finalment, cal que al llarg de la falca obligatòriament feu constar un eslògan que es correspongui amb aquesta suposada campanya per a promoure el consum responsable, crític i conscient. Aquest eslògan haurà de veure’s textualment o bé escoltar-se via àudio, com a mínim, un cop durant la falca. 3. Una vegada tingueu clares les característiques de la falca i estigueu ben informats, caldrà que engegueu tot el procés de la seva elaboració, sigui un vídeo o una presentació. En ambdós casos, tot i que no és imprescindible, és recomanable que elaboreu un petit guió literari (que contingui les idees que voleu transmetre), un guió tècnic (que contempli aspectes tècnics com ara la il·luminació, els efectes de so...) i un storyboard (que reculli gràficament el que voleu filmar i com ho voleu filmar), abans de començar a filmar o fer les diapositives. Aquest material té com a objectiu facilitar-vos tot el procés que ve a continuació, ja que us permetrà organitzar-vos. 4. El següent pas és filmar o bé fer les diapositives de la vostra falca. Per a filmar només us caldrà comptar amb una càmera fotogràfica amb enregistrament de vídeo, un mòbil amb la mateixa funció o bé una càmera de vídeo digital. Tingueu en compte que no ens fixarem tant en els aspectes tècnics com en els creatius... Així doncs, la qualitat de les vostres filmacions no ha d’ésser descomunal; en canvi, de les vostres idees sí que esperem originalitat i adequació al tema que us proposem. 5. Una vegada disposeu de tot el material filmat o les diapos preparades, només us caldrà fer el muntatge definitiu del vostre curtmetratge o audiovisual. Per a elaborar el vídeo, podeu utilitzar el Windows Movie Maker, un senzill editor de vídeo que és present a qualsevol ordinador que tingui el sistema operatiu XP/Vista. Evidentment, també podeu treballar amb qualsevol editor de vídeo que domineu. Una opció interessant de codi lliure pot ser el Jumpcut (http://jumpcut.com/), un editor gratuït resident al web i que només requereix estar-hi enregistrat com a usuari, penjar-hi els continguts a editar (fotos, vídeos i música) i, una vegada editats, queden penjats com si els haguéssim penjat al YouTube o servei similar. 6. És vital que recordeu que no ens haureu d’entregar el resultat físicament, sinó que únicament haureu de fer constar a l’informe l’adreça web on podrem visualitzar el resultat de la vostra tasca creativa. 25 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada 4 - FONTS D’INFORMACIÓ El símbol indica que la font d’informació conté animacions • GENERALS ⇒ Consell Comarcal del Maresme [en línia], Marisol Sanz, Mataró, C.C. Maresme, http://www.ccmaresme.cat [18/4/09] ⇒ Ajuntament de Mataró [en línia], Ajuntament de Mataró, Mataró, http://www.mataro.org/ [18/4/09] ⇒ La Guia: Adreces de consum, serveis d'abastament, centres i institucions [en línia], La Guia, Mataró, http://www.ciutat.net/mataro/consum.htm [18/4/09] ⇒ Sostenibilitat [en línia], Ajuntament de Mataró, Mataró, http://sostenibilitat.mataro.cat [18/4/09] ⇒ Sostenibilitat [en línia], Ajuntament de Mataró, Mataró, http://www.mataro.cat/temes/sostenible/document2.php?id=16225 , [18/4/09] ⇒ Protocol de Kyoto [en línia], http://es.wikipedia.org/wiki/Protocolo_de_Kioto , [18/4/09] http://archivo.greenpeace.org/Clima/Prokioto.htm , [18/4/09] http://www.cambio-climatico.com/protocolo-de-kyoto , [18/4/09] http://www.ceroco2.org/Cat/cambio_climatico/5.aspx [2/6/09] • RESIDUS ⇒ Residus urbans [en línia], Escola Universitària Politècnica de Manresa, Manresa, http://bibliotecnica.upc.es/e-ambit/info/documents/GAD/Eupm/rurbans.htm [18/4/09] ⇒ Perquè hem de separar els residus?, [en línia], Ajuntament de Mataró, http://www.mataro.cat/campanyes/residus05/index.htm [18/4/09] ⇒ Los residuos urbanos y su problemática [en línia], Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid, http://www.uned.es/biblioteca/rsu/pagina1.htm [18/4/09] ⇒ Basura – Residuos, [en línia], EcoPortal.net, http://residuos.ecoportal.net/ [18/4/09] ⇒ ⇒ Escuela de reciclaje en el hogar, [en línia], Fundación Eroski, Elorrio (Vizcaya), http://escuelas.consumer.es/web/es/reciclaje/index.php [18/4/09] El joc de les deixalles [en línia], Àrea Metropolitana de Barcelona, Barcelona, http://www.ema-amb.com/ca/recursos/jocs/deixalles/index.html [18/4/09] ⇒ Vèrdia [en línia], Ajuntament de Barcelona, Barcelona, http://www.bcn.es/mediambient/verdia/cat/menu.htm, [28/5/09] • AIGUA El cicle de l’aigua [en línia], Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, Barcelona, http://www.xtec.cat/aulanet/ud/socials/penedes/flash/cicle_aigua.swf [18/4/09] ⇒ El cicle de l’aigua al Maresme [en línia], Consell Comarcal del Maresme, Mataró, http://www.ccmaresme.es/aigua/presenta2.swf [18/4/09] ⇒ Salvem la Terra [en línia], M. Ferna, Barcelona, Xarxa telemàtica educativa de Catalunya, http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/index.htm [18/4/09] ⇒ 26 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada ⇒ “Tal com raja”, revista núm.95, abril-05, Cap Gros [en línia], Cap Gros, Mataró, http://www.capgros.com/portal_capgros/report/archivos_noticias/Talcomraja95.pdf [18/4/09] ⇒ Aigua – Ambientech [en línia], Ambientech, Barcelona, http://www.ambientech.org/ [18/4/09] ⇒ Ciencia. Escasez de agua: ¿se avecina una crisis? [en línia] Alex Kirby, BBC Mundo, http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_4052000/4052657.stm [18/4/09] ⇒ A fondo. Gráficos especiales. ¿Ahorra suficiente agua?, [en línia] BBC Mundo, http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/specials/ancho/newsid_6544000/6544761.stm [18/4/09] ⇒ El cicle de l’aigua [en línia] Departament de Medi Ambient, Barcelona, http://www.edomenech.com/agucat/index2.jsp?idcurso=5 , [18/4/09] • DEPURADORES I TUB VERD ⇒ Depuradores [en línia], Agència Catalana de l’Aigua, Barcelona, http://mediambient.gencat.net/aca/ca/actuacions/depuradores/ [18/4/09] ⇒ Depuradores [en línia], Àrea metropolitana de Barcelona, Barcelona, http://www.emaamb.com/ca/activitat/sanejament/depuradores.html [18/4/09] ⇒ Tub verd [en línia], Ajuntament de Mataró, Mataró, http://www.mataro.cat/temes/sostenible/document.php?id=14847&ifr=14474&name=y es [18/4/09] ⇒ Visita virtual a la depuradora de Balaguer [en línia], Departament de Medi Ambient i Habitatge, Barcelona, http://www.gencat.net/mediamb/ea/virtual/balaguer.htm , [18/4/09] ⇒ Planta de depuración de residuales (EDAR) [en línia], EMASAGRA, Granada, http://www.emasagra.es/www/spa/73/Web%20Emasagra/Nuestras%20instalaciones/ EDAR.aspx [18/4/09] • INCINERADORES ⇒ Què és una planta de valorització energètica? [en línia], Agència de Residus de Catalunya, Barcelona, http://www.arc-cat.net/ca/municipals/installacions/valoritzacio/ [18/4/09] ⇒ Associació Catalana d'Empreses de Valorització Energètica de Residus Sòlids Urbans [el línia], ACEVERSU, Sant Adrià de Besòs, http://www.aceversu.com, [18/4/09] ⇒ Tour animado dentro de un incinerador de residuos sólidos urbanos [en línia], Greenpeace, Argentina, http://www.greenpeace.org.ar/img/GPUK_incineration.swf [18/4/09] ⇒ Proceso de incineración [en línia], Rafa Estrada y Juan Carlos Sánchez, el Mundo - MUNDINTERACTIVOS, S.A., Madrid, http://www.el-mundo.es/elmundo/2001/graficos/febrero/semana1/incineradora.html, [18/4/09] ⇒ Residus urbans [en línia], Escola Universitària Politècnica de Manresa, Manresa, http://bibliotecnica.upc.es/e-ambit/info/documents/GAD/Eupm/abocador.htm [18/4/09] 27 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada • ABOCADORS (DIPÒSITS CONTROLATS) ⇒ Residus urbans [en línia], Escola Universitària Politècnica de Manresa, Manresa, http://bibliotecnica.upc.es/e-ambit/info/documents/GAD/Eupm/abocador.htm [18/4/09] ⇒ Dipòsits controlats [en línia], Agència de Residus de Catalunya, Barcelona, http://www.arc-cat.net/ca/municipals/installacions/diposit/, [18/4/09] • DEIXALLERIES ⇒ Recollida selectiva [en línia], Agència de Residus de Catalunya, Barcelona, http://www.arc-cat.net/ca/municipals/recollidaselectiva/ [18/4/09] ⇒ Deixalleries.com [en línia], Àrea metropolitana de Barcelona, Barcelona, http://www.deixalleries.com, [18/4/09] ⇒ Deixalleries [en línia], Agència de Residus de Catalunya, Barcelona, http://www.arccat.net/ca/municipals/recollidaselectiva/deixalleries/index.html [18/4/09] ⇒ Visita virtual a la deixalleria de Martorell [en línia], Departament de Medi Ambient i Habitatge, Barcelona, http://www.gencat.net/mediamb/ea/virtual/martorell.htm, [18/4/09] ⇒ Deixalleria Virtual de Girona [en línia], ajuntament de Girona, Girona, http://www.deixalleriadegirona.org/ [18/4/09] • ESPAI URBÀ ⇒ Publicacions i documents municipals, Indicadors de sostenibilitat de Mataró 19952006, ajuntament de Mataró, Mataró, http://www.mataro.cat/portal/contingut/document/originals/sostenibilitat/indicadors_20 07.pdf [28/5/09] ⇒ Web de les entitats i associacions, Ajuntament de Mataró, Mataró http://entitats.mataro.org [18/4/09] ⇒ Gaudí y el modernismo en Cataluña [en línia], X. Figueras i I. Munté, Barcelona http://www.gaudiallgaudi.com/Emataro.htm, [18/4/09] ⇒ La ciutat, com ens movem? [en línia], Ajuntament de Mataró, Mataró, http://www.mataro.cat/ajuntament/publidoc/mobilitat/mapa_transports.pdf [28/5/09] ⇒ Plànol de mobilitat i transports públics a Mataró, [en línia], Ajuntament de Mataró, http://www.mataro.cat/ajuntament/publidoc/mobilitat/mapa_transports.pdf , [18/4/09] ⇒ Institut Català del sòl [en línia], http://actuacionsincasol.cat/ , [18/4/09] ⇒ Mataró, ciutat mediterrània [en línia], http://www.mataro.cat/portal/ca/index.html , [18/4/09] http://www.tecnocampus.com/ , [18/4/09] ⇒ Tecnocampus [en línia], http://www.salvemcanfabregas.org/ , [18/4/09] ⇒ El Periódico [en línia], Notícia sobre Can Fàbregas http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_ PK=583463&idseccio_PK=1022 , [18/4/09] BIBLIOGRAFIA: Obra pública i Projectes . Mataró 1991-1995 (Ajuntament de Mataró) 28 MATARÓ, UNA CIUTAT SOSTENIBLE? Treball de síntesi de 3r d’ESO - IES Miquel Biada (necessari per trobar informació sobre Mataró i els seus equipaments) 29