Docstoc

Itineraris de lectura

Document Sample
Itineraris de lectura Powered By Docstoc
					ITINERARIS DE LECTURA
      Hermínia MAS
Edició:
Institució de les Lletres Catalanes
Portal de Santa Madrona, 6-8
08001 Barcelona

Elaboració:
Servei d’Ensenyament del Català
Via Augusta, 202
08021 Barcelona

Autora:
Helena Larreula Senan


Barcelona, setembre de 2005
Hermínia Mas

PORTADA

Hermínia Mas va néixer a Casserres (Berguedà) el 1960, però visqué uns quants anys a
Barcelona i actualment resideix a la Garriga amb el seu marit i els seus dos fills.

Llicenciada en filologia catalana, s’especialitzà en autoaprenentatge i ensenyament del
català com a llengua estrangera. En aquests moments fa de professora en una escola
oficial d’idiomes.

Començà escrivint poesia, però actualment la seva tasca literària s’ha diversificat i també
escriu narrativa. Darrerament s’ha centrat en el camp de la literatura infantil, motivada pel
fet que els seus fills la inspiren i li donen idees.




                                                                                            3
HERMÍNIA MAS
1. QUI ÉS?
Casserres del Berguedà, lloc de naixement de l’Hermínia Mas, és un petit poble d’uns
1.600 habitants. La vila es troba situada entre les rieres de Clarà i de Merola,
subsidiàries del riu Llobregat. La història del poble ve de lluny: Guifré el Pelós en
consagrà la primera església i fortificà el castell. Endemés, dins del terme es troba
també l’antic monestir benedictí de Sant Pere.

En altres temps, Casserres havia tingut una colònia tèxtil que tancà l’any 1966 a
conseqüència de la crisi que afectà aquest sector de la producció. Aleshores, la nostra
autora era una nena de sis anys, a qui la lectura proporcionava les millors estones de
plaer. En els personatges dels llibres anà trobant l’escàpol a la seva timidesa i, en la
poesia, abocà tots els seus sentiments.

Inquieta per naturalesa, amb set de coneixements i conscient de les dificultats que la
nostra llengua té per assolir la seva normalització social, decidí estudiar filologia
catalana.

Als vint anys s’adonà que escriure li agradava força i que valia la pena dedicar-s’hi.
Per això s’inscriví a l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana. Aquest fet li
canviaria la vida, ja que hi va conèixer en Josep- Francesc Delgado, la persona amb
qui compartiria des de llavors la seva existència.

Avui en dia fa de professora en una escola oficial d’idiomes de Barcelona impartint
l’ensenyament del català com a llengua estrangera. A més a més, ha estat sis anys
responsable del Centre d’Autoaprenentatge de l’escola.

Té dues grans aficions: viatjar i pintar. Actualment les practica poc, perquè la seva vida
personal i familiar li ocupa moltes estones. El vessant positiu d’aquest fet és la seva
activitat literària dins la narrativa infantil, segurament a causa que els seus dos fills la
inspiren. Aquest aspecte es veu molt reflectit en els seus llibres.

La vida porta, a vegades, per camins no previstos. Així, aquella noia a qui agradaven
poc els esports i les altures, ha acabat anant amb bicicleta, fent esquí nòrdic, volant
amb parapent i practicant l’alpinisme fins als 5.400 metres d’altura d’un camp base a
l’Everest. Tot aquest cúmul d’experiències es veu reflectit en els seus llibres, els quals,
amb un llenguatge senzill i poètic alhora, obren els ulls de les persones lectores a tots
els aspectes que es troben vius en la nostra societat actual.
En poesia, ja el 1983 va ser finalista del premi Amadeu Oller; el 1987 va quedar
finalista del Vicent Andrés Estellés i, en dues ocasions (1990 i 1999), ho va ser del
Carles Riba, amb el conjunt Estació Diagonal i el recull El gust dels joncs,
respectivament. Ha guanyat el premi Caterina Albert de poesia (1993), amb El vent de
les andanes; el Miquel de Palol (1995), amb La cala del desig, i el premi Tardor (2004),
amb La pell del pensament. Els seus poemes han estat seleccionats a diferents
antologies i revistes com Dels trobadors als nostres dies, Contemporànies, De mar a
mar. Antologia de poetes catalans i portuguesos, Reduccions i Gest.
Així mateix, ha participat en alguns recitals i encontres poètics com el Segon encontre
de poetes catalans i portuguesos, l’any 1995; el Seminari sobre traducció poètica de la
Institució de les Lletres Catalanes, celebrat a Farrera de Pallars l'any 2002; el Seminari
Paraula de Dona: Dones i literatura, organitzat pel Departament de Filologia Catalana
de la Universitat de Tarragona l'any 1997, i el Festival de poesia de Barcelona de l'any
2003.


                                                                                          4
Alguns dels seus poemes han estat traduïts al portuguès per Isabel Soler i Ana
Hatherly; a l'anglès, per Ann Force, i al rus, per Maixa Oganissian.

En narrativa, ha guanyat el Premi Folch i Torres (1999) per la novel·la Ulldevellut,1
escrita amb Josep-Francesc Delgado, i el Premi Ciutat d'Olot (1993) de narrativa
infantil, per L’arpa de les mil cordes. Ja el 1990 havia quedat finalista del premi El
Vaixell de Vapor amb Idriss, la noia del fil de seda. També E-mail de Buenos Aires ha
estat finalista del premi Edebé de literatura infantil.

Va col·laborar durant dos anys a la secció "El conte" del suplement dominical del diari
Avui, on van aparèixer els contes recollits després en el volum El secret de la persiana.

El seu conte La bruixa que no sabia riure ha estat traduït al gallec, al castellà i a
l’èuscar. E-mail de Buenos Aires també ha estat traduït al castellà.

Ha estat convidada a diferents escoles per parlar dels seus contes i també ha fet
xerrades sobre els seus llibres per a clubs de lectura d'algunes biblioteques i per a
alumnes d'ensenyament d'adults i d'escoles oficials d'idiomes.


2. QUÈ ESCRIU I COM ESCRIU?
Tant els nens com els joves tenen dret a llegir bona literatura. Podríem dir que aquest
és el lema de l’Hermínia Mas i, fidel als seus principis, és el que intenta fer. En aquesta
curta frase queda reflectit el seu sentiment davant el paper en blanc: aconseguir fer un
bon llibre. És igual que sigui de poesia o de narrativa; per a infants, joves o adults. El
seu desig és engrapar el lector i, per descomptat, ho aconsegueix.

Poeta vocacional, les seves obres en prosa estan plenes d’imatges líriques que ajuden
a presentar temes punyents d’una manera dolça, sense perdre gens de la seva
realitat.

Amant de la música i la pintura, l’Hermínia Mas ha intentat, sobretot en la seva poètica,
que el lector s’impregni de l’harmonia i musicalitat del vers, i capti les sensacions, els
colors i les vivències del paisatge. Ho podem copsar si llegim La pell del pensament,
quaranta poemes on hi ha present el món de la infantesa en la Catalunya rural dels
anys seixanta, a partir de la seva experiència personal.

La fusió de les diferents formes d’art que es complementen i no s’exclouen és la base
d’El vent de les andanes, poemari il·lustrat per Magalí Colomer i musicat per Mariona
Vila.

La seva capacitat poètica sentida, espontània, continguda, la trobem a Amb ungles
lleus li esquinça… llibre que ens convida a la relectura per poder copsar més
plenament tot el que ens vol transmetre.

Tots els seus llibres de narrativa són de lectura fàcil, amb un vocabulari adient a l’edat
de qui els llegeix. En tots hi ha el desig de presentar temes que ajudin a formar el
lector en qüestions del dia a dia, en situacions actuals, en temes candents. Ho fa d’una
manera subtil i el missatge queda immers en el text d’una forma natural, sense falses
moralitats.

1
 Si es vol treballar aquest llibre, es pot trobar tota la informació a:
http://www.terra.es/personal4/ospirineu/index.htm
http://www.editorial-lagalera.com/ftp/grec/lagalera/pdf/corsaris/ulldevellut.pdf



                                                                                         5
Així, a La bruixa que no sabia riure ens parla de l’origen de la maldat i de la superació
a través de l’amor; a La girafa del coll curt, de la necessitat de la tolerància i de
l’acceptació de la diferència, i a E-mail de Buenos Aires apareixen temes com
l’adopció o el racisme, entre altres. Acaba de publicar La puça i el poll, on, amb clau
d’humor i amb sorpresa final, ens parla de la higiene en general i d’un infant en
particular.

La seva literatura moltes vegades intenta reflectir la pròpia realitat, aspectes del dia a
dia. Així, és la mare del conte M’agraden els trens, utilitzant aquest mitjà de transport
per anar a treballar.

Sentiments, gustos, desitjos. Amor i preocupació per la natura, per les tradicions dels
pobles, per les diferents cultures, per la multiplicitat dels paisatges. Tot hi és, de
vegades, com una pinzellada; altres cops, amb més profunditat i, si no, amb humor i
ironia, com en El secret de la persiana, llibre de contes on moltes de les narracions
tenen un final, no per lògic, esperat.

Escriu perquè “li agrada”, perquè ho sent i en té la necessitat, i també, per complaure
els seus. Ells li donen la força, l’ajuda, la crítica i, moltes vegades, la inspiració.

Seves són les paraules que ens ajuden a entendre una mica més el perquè i el com de
la seva literatura:

     Per a mi escriure és una manera d'expressar-me artísticament, com ho pot ser la
     pintura, també. Crec que les arts són maneres elaborades d'expressar les nostres
     emocions i fer-les més intel·ligibles. Quan escric un conte o un poema, sempre hi
     ha una primera emoció que després pren forma i es pot anar elaborant i
     reelaborant. Escriure per a mi és una manera de donar forma a uns pensaments.

     Quan escric contes per a nens intento fer una literatura al seu abast però sense
     concessions, ja que penso que un conte ben fet pot ser molt formatiu, com ja ha
     estat demostrat al llarg de la història amb la pervivència oral dels contes
     tradicionals i els seus ensenyaments.


3. ITINERARIS DE LECTURA

 M’agraden els trens
Edat de lectura

L’absència de mots permet l’ús del conte des de primera etapa d’educació Infantil i ens
ofereix una gran possibilitat d’activitats.

Argument

El conte ens presenta la vida diària d’una família tipus, les seves activitats quotidianes
i la relació entre els seus membres. Hi sobresurt el fill petit, a qui agraden molt els
trens, cosa que queda plenament relacionada amb la necessitat de la mare de
traslladar-se cada dia al seu lloc de treball mitjançant aquest mitjà de locomoció.

A través de les imatges es pot captar la forma de vida de la família: l’anada a la feina
dels pares; l’escola de primària i l’escola bressol; el costum d’anar a buscar la mare a
l’estació del tren del poble; el desencís quan la mare no arriba, perquè ha perdut el
tren, i l’alegria del retrobament.


                                                                                        6
Tema

Una vegada més, l’autora reflecteix, en el conte, el seu propi quefer: viure fora de la
gran ciutat i, al mateix temps, treballar-hi provoca, de vegades, certes dificultats per a
l’organització de la vida diària familiar: esmorzar, anar a escola, jugar...

Personatges

El dibuixant ha sabut expressar molt bé la personalitat de cada membre de la família.
Hi ha una sèrie de detalls que val la pena tenir en compte, perquè poden ajudar a
explicar no tant l’argument com el fet de poder transmetre els sentiments que
desprenen les il·lustracions. Un dels exemples més clars el trobem quan la germana
deixa l’osset de pelfa al seu germà petit per a consolar-lo del disgust, perquè la mare
no ha arribat amb el tren de les dues de la tarda.

Suggeriments didàctics

1. Caldria fer fotocòpies en color plastificades de cada il·lustració per poder-les
   treballar per separat. Aquest fet es podria aprofitar perquè alumnes de nivells
   superiors exercitessin l’ús de l’escàner a les classes d’informàtica i, al mateix
   temps, es treballaria la cooperació i la coneixença entre els diferents cicles.

2. A la porta de l’aula o bé al racó de les novetats es pot penjar el títol del llibre i les
   tres primeres il·lustracions plastificades, a fi de despertar la curiositat dels infants.
   Cal deixar que hi diguin la seva, que preguntin, que facin suposicions...
   Després, es reparteixen aleatòriament les fotocòpies i es demana als nens i nenes
   que les observin i pensin què hi passa. Se’ls comenta que entre tots faran un conte i
   que caldrà anar pensant l’ordre en què s’hauran d’afegir les il·lustracions a les que
   ja hi ha penjades.
   El mestre o la mestra comença a explicar el conte a partir de les il·lustracions
   penjades i demana als infants que continuïn. Cal que el docent faci preguntes
   adients perquè la mainada pugui anar identificant l’argument.
   Aquesta activitat es pot fer moltes vegades i cal que el llibre estigui a l’abast de
   l’alumnat perquè tothom el pugui llegir quan vulgui.

3. Es poden fer trencaclosques de diferent nombre de peces, depenent de l’edat de
   l’alumnat. Aquí també poden col·laborar, des de l’àrea de visual i plàstica, els nois i
   noies més grans. Els trencaclosques poden estar al seu abast per jugar-hi quan
   vulguin o ser una activitat preparatòria quan es vulgui treballar el conte.

4. El conte també es pot explicar a tota la classe d’una forma tradicional donant, la
   primera vegada, més importància al fil argumental que als múltiples detalls de les
   il·lustracions. En sessions posteriors, es pot treballar més detingudament i, en
   funció dels objectius, caldrà realçar allò que més convingui.

5. El conte també pot formar part del racó de llengua en l’apartat d’expressió oral.

6. Una altra possibilitat és treballar la història en petit grup i que cada alumne
   s’identifiqui amb un personatge i inventi els diàlegs que es poden desprendre de les
   il·lustracions. A partir d’aquí, es pot portar el grup a la biblioteca de l’escola, on els
   estarà esperant el “racó de l’autor”, amb fotografies de l’autora, altres llibres escrits
   per ella i algun tren de joguina.




                                                                                           7
7. En els tallers de plàstica es poden fer, també, uns titelles per presentar els diàlegs
   creats als companys i companyes de classe o a la resta d’alumnes d’educació
   infantil.

 La girafa del coll curt
Edat de lectura

A partir dels cinc anys, els nens i les nenes poden quedar embadalits amb aquesta
història tendra, molt ben agombolada amb els dibuixos d’una infantilitat volguda que
encara la fa més propera. És un llibre que ja es pot treballar a l’últim cicle d’educació
infantil i, evidentment, al cicle inicial d’educació primària.

Argument

L’Ester era una girafa que tenia el nom curt, el coll curt, les cames curtes..., tot curt.
Així comença la història de l’Ester, una girafa diferent de totes les altres i, per tant, en
principi, poc acceptada per les seves companyes. La seva diferència fa que, quan vol
participar en els jocs de les seves companyes, es converteixi en la riota de totes, cosa
que li produeix una tristesa infinita, un dolor intern que no vol demostrar per no ser,
encara més, objecte de burla de les altres girafes de la seva edat que juguen a estirar
molt el coll o a fer carreres per la sabana.

Es van fent grans i, per tant, es van independitzant de les seves mares. Totes creixen
menys l’Ester, que continua menjant-se les llàgrimes davant de totes les altres, que
sempre estan d’acord a criticar-la perquè no ha estirat prou el coll o perquè ha arribat
l’última.

Un dia, mentre beuen aigua de la bassa, s’adonen que s’acosten uns lleons.
Espantades, nervioses i atabalades, arrenquen a córrer sense mirar cap on ho fan i es
queden entortolligades amb unes lianes que hi havia entre uns grans arbres.

Cauen i, per molt que intentin aixecar-se, rellisquen i rellisquen. Així estan fins que
arriba l’Ester, que, com que és tan menuda, no arriba a la liana. En adonar-se de la
situació de les seves companyes, decideix ajudar-les. Recolzades en el seu coll, curt
però fort, totes les girafes es poden anar aixecant i córrer cap on hi ha les mares,
abans que arribin els lleons.

A partir d’aquell moment, la vida de l’Ester canviarà. Essent la mateixa, ja no patirà per
la seva diferència. Les companyes la valoraran per les seves capacitats i pel seu
interior valent i generós.

Tema

L’escola és, de sempre, un reflex exacte de la societat. Dins de l’aula s’hi troba tot
tipus de personalitats i la capacitat del docent per ensenyar el respecte a la diferència
és clau per a convertir els nois i les noies en membres d’una societat democràtica.
Avui en dia, el fenomen de la immigració, la formació per a tothom i la necessitat de
preparar els infants per viure en un món globalitzat, fa que l’educació en valors, el
respecte i l’autoestima creixi en importància.

El conte de la girafa ens ajuda en a fer-ho d’una forma suau i amb sensibilitat, i en
podem extreure un cúmul de reflexions per als més menuts.

Personatges


                                                                                          8
L’Hermínia Mas construeix uns personatges a mida dels lectors. Les il·lustracions de la
Mercè Arànega hi contribueixen amb la seva candidesa, que fa els personatges
propers als infants.

La protagonista ens mostra amb simplicitat la situació d’angoixa que es pot viure quan
l’entorn és hostil, sense una anàlisi del perquè de la situació. Les altres girafes són el
prototip de la societat que no accepta la diferència fins que aquesta li resulta útil i fa
que s’adoni del seu valor.

Suggeriments didàctics

1. Es pot presentar el llibre amb ajuda del dibuix de la portada, però tapant-ne el títol
   perquè els nens i les nenes puguin fer les seves prediccions. Després, es pot anar a
   la biblioteca del centre per llegir la biografia de l’autora i fullejar altres llibres escrits
   per ella. Allí, utilitzant cartronets de paraules soltes, els infants poden confeccionar
   el títol del llibre, el nom de l’autora i de la il·lustradora, de l’editorial i de la col·lecció.

2. El conte pot ser una bona excusa per iniciar el projecte “Les girafes”. Es pot
   començar el curs amb aquest projecte i, si els nens i les nenes volen, fer-ne el nom
   de la classe.

3. El projecte consistirà a demanar als infants que busquin informació a la biblioteca
   del centre sobre la vida de les girafes. Prèviament cal, però, que la persona
   encarregada de la biblioteca i l’ensenyant hagin organitzat les fonts d’informació,
   sigui en suport paper, audiovisual o de la xarxa. També és el moment d’implicar les
   famílies en la tasca de recopilació de les dades.

   Finalment, amb la informació aplegada, es pot fer un llibre col·lectiu il·lustrat per
   deixar a la biblioteca de l’escola.

4. Ja hem dit que el conte serveix per treballar l’autoestima, el respecte, l’afany de
   superació, l’amistat... Ho podem fer demanant als infants que cada un digui alguna
   cosa que cregui que el fa diferent dels seus companys i companyes de l’aula. Se’n
   fa una llista i, una volta feta, es pot valorar la riquesa que aquest fet pressuposa.

5. La llista es pot convertir, també, en un àlbum on cada alumne sigui un full escrit i
   il·lustrat, que pot romandre al racó dels contes, al costat del llibre La girafa del coll
   curt, a disposició de tot l’alumnat per mirar-lo individualment o en petit grup.
   Aquesta activitat pot donar molt de si. Cal orientar-la perquè els nenes i les nenes
   parlin entre ells d’allò que els iguala i d’allò que els diferencia.

6. Es pot resumir l’argument del conte en escenes concretes de narració fàcil.

7. Des de l’àrea de psicomotricitat, es poden treballar les escenes concretes
   aprofitant els estiraments de coll, l’abeurament a la bassa, les carreres… Pot servir
   com a representació per a les famílies i/o per a la resta de companys i companyes
   de l’escola. Per fer-ho, caldria:
     Un narrador o narradora de la història, que lligui les diferents escenes mentre
      els nens i nenes fan els seus exercicis psicomotors. Podria ser una persona
      adulta o un alumne dels cursos superiors.
     Preparar una música de fons adient (africana), que es podria treballar des de
      l’àrea musical, prèvia audició amb l’alumnat.
     Preparar un decorat senzill, per a la realització del qual podrien col·laborar
      alumnes d’altres cicles.


                                                                                                  9
   La representació es podria acabar amb una cançó o una dansa africana.

 La bruixa que no sabia riure
Edat de lectura

A partir dels sis anys, els nens i nenes es poden sentir atrets pel personatge de la
bruixa que no sap riure.

Els capítols curts, el format i la mida de la lletra, la gràcia de les il·lustracions i, fins i
tot, la mida del llibre el fa adequat per a l’alumnat de cicle inicial d’educació primària.

Argument

Tot l’argument es construeix al voltant de la bruixa que té malícia als nens i nenes del
poble perquè riuen i juguen. Sempre vol fer encanteris per convertir els infants en
animals. Sort que no té massa habilitat i les fórmules màgiques li fallen.

Un dia, però, aconsegueix inventar una pols que, quan s’escampa, fa plorar els nens
sense possibilitat d’aturador. És hivern, el poble està incomunicat i ningú no pot
demanar ajuda per solucionar el ploriqueig dels infants.

Un avi del poble, segur que la responsable n’és la bruixa que viu a dalt de la
muntanya, decideix fer-li una visita. Sap que no pot enfrontar-s'hi de cara i s’hi
presenta com una persona que, com ella, està molt sola, per proposar-li de fer-se
companyia mútuament.

De mica en mica, aconsegueix guanyar-se la confiança de la fetillera, la qual li explica
la seva trista història, amb una infantesa sense mare i, per tant, sense jocs, ni rialles ni
amics.

El vell té una gran idea i li proposa d’ensenyar-li a riure, a saltar i ballar. A partir d’aquí,
és fàcil demanar a la bruixa que trenqui l’encanteri. Una volta solucionades totes les
dificultats per portar-ho a terme, la bruixa i tots els habitants del poble poden ser amics
i jugar junts.

Tema

L’Hermínia ens vol ensenyar, a través de la figura de la bruixa, que la maldat és,
moltes vegades, desconeixement del bé i, que les armes portentoses de la bondat, la
companyia i l’estimació poden transformar una persona.

També ve a dir que tot té solució. Així, davant el plor dels infants, les pessigolles els
faran riure, formula senzilla i obvia. Davant de la dolenteria simple de la bruixa, hi ha la
picardia de l’avi que s’adona de la solitud en què viu. Davant de la dificultat que pot
comportar un treball, es pot demanar ajut, com fan els personatges principals amb els
ocells, per tal de poder fer pessigolles als infants.

Un altre aspecte que podem valorar és que sols la valentia ens pot ajudar a solucionar
els problemes. Quedar-nos de braços plegats no ens aporta res. Per això, quan l’avi
decideix pujar a parlar amb la bruixa, ha iniciat la valoració i solució del problema, que
ja es presenta més fàcil.

Personatges




                                                                                             10
Els personatges estan fets a la mida del lector. La seva candidesa és obvia. Cal dir
que les il·lustracions ajuden molt a donar aquesta sensació. Tots respiren bondat, fins i
tot la bruixa abans de conèixer la seva trista història.

Els infants, tot i ser els qui pateixen l’encanteri, són personatges secundaris. Els
veritables protagonistes són la bruixa i l’avi, i la relació d’amistat que estableixen entre
ells.

Suggeriments didàctics

1. Una primera activitat por consistir en la presentació de l’autora, mitjançant una
   fotografia i una petita biografia, que es troba en el “racó de l’autor” de la biblioteca.

2. Com que el llibre ha estat traduït a les diferents llengües que es parlen a l’Estat
   espanyol, es podrien preparar uns cartronets amb les paraules del títol. Caldria que
   l’alumnat, en petits grups, els reunís i fos capaç de deduir l’idioma en què està
   escrit.

3. Es pot introduir el llibre mitjançant un col·loqui sobre el riure, demanant als nens i
   nenes si els agrada riure, si en saben, què els fa riure, si coneixen algú que no rigui
   mai i per què…

   Es poden escriure les respostes a la pissarra, per parlar-ne i arribar a conclusions,
   que es poden separar en dues columnes, segon la seva positivitat o negativitat.

4. Per incitar la lectura del conte, l’ensenyant en pot llegir el primer capítol.

5. També es pot demanar a l’alumnat que faci una recerca a la biblioteca d’altres
   llibres, documents o webs que parlin de bruixes, mags o fades. Per facilitar la tasca
   als nois i noies, cal que els mestres o bibliotecaris n’hagin fet una selecció prèvia.
   Han de poder llegir-los o fullejar-los lliurement i, si algun llibre els interessa molt,
   tenir la possibilitat de demanar-lo en préstec.

6. En petit grup, els infants poden pensar alguna cosa que els preocupa i que volen
   solucionar, i inventar i escriure un encanteri que els ajudi a fer-ho. Poden llegir i/o
   presentar els encanteris als companys i companyes i, després, es poden recollir en
   un llibre que titularem Llibre de màgia de la classe.

7. També es pot escoltar i/o aprendre alguna cançó que parli de bruixes i, com que
   l’avi ensenya a ballar a la bruixa, es pot aprendre alguna dansa.

8. Finalment, els dos últims capítols es poden convertir en una representació teatral,
   amb una persona que faci de narrador i llegeixi el text, mentre diferents alumnes
   van executant les escenes que llegeix. Des de l’àrea d’educació visual i plàstica
   se’n poden elaborar els elements distintius i els ocells que fan pessigolles.

 E-mail de Buenos Aires
Edat de lectura

Els infants a partir de nou anys es poden sentir atrets per la història de la Marta, la
nena protagonista. El llibre està estructurat en capítols curts i les il·lustracions són
senzilles i dolces. Tot plegat contribueix a facilitar-ne la lectura.

Argument


                                                                                         11
Com el títol de l’obra indica, una família catalana rep un e-mail procedent de Buenos
Aires. Aquest fet trasbalsarà, totalment, la seva vida quotidiana.

El matrimoni feia anys havia anat al Brasil per adoptar una menuda que, aparentment,
era òrfena. Ara, quan la Marta ja té deu anys, descobreix que, tot i la legalitat de
l’adopció, aquesta es basava en una mentida. Els seus pares biològics són vius i, a
més a més, de nacionalitat argentina.

Tot i que els seus progenitors adoptius sempre li ho han explicat tot, ara no li parlaran
de la qüestió fins que ells mateixos no estiguin segurs del fet i hi trobin una sortida. Per
tant, la Marta es fa moltes preguntes que la porten a pensar en la seva vida i en tot allò
que l’envolta.

Així, l’autora ens va presentant diferents personatges i situacions que formen part del
dia a dia de la protagonista, i amb els quals els lectors es poden sentir identificats: les
amigues, les companyes d’escola amb qui no s’avé, els mestres, els avis…

La marxa del pare a Buenos Aires per descobrir la veritat sobre l’adopció de la seva
filla és aprofitada per l’Hermínia Mas per presentar la problemàtica d’uns països que
han vist conculcades les llibertats personals pels polítics de torn.

Quan el pare ja està segur de la identitat de la Marta, reuneix tota la família,
l’espanyola i la sud-americana, avis inclosos, per trobar la millor solució per a tothom i,
sobretot, per a la nena. Amb això, un tema que hauria pogut ser molt traumàtic queda
endolcit i, com diu l’avi Alfonso, tot i que aquesta història ha estat molt complicada […]
com que no ens hem posat nerviosos, ha acabat bé.

La Marta tindrà quatre pares i una germana, i estarà amb ells quan vulgui. En realitat,
és de dos llocs i arreu és estimada.

Tema

Tot l’argument es construeix sobre l’arribada d’un correu electrònic des de l’Argentina.
L’enjòlit del que amaga aquest correu es va descobrint a poc a poc.

Mentre arribem a un desenllaç no per lògic poc complex, l’autora aprofita per anar,
capítol a capítol, tocant temes actuals presentats amb molta claredat, però sense
estendre-s’hi ni fer-los feixucs. La gràcia és que estan vistos amb ulls infantils i la
simplicitat impregna totes les pàgines del llibre.

Així, es parla de l’adopció, de la pobresa, de les dictadures polítiques, de la relació
dels infants amb els adults (pares, mestres, avis…), de com n’és d’important dir
sempre la veritat i conèixer-ho tot. I, per sobre de tot, de la necessitat que tenim els
humans d’afrontar els esdeveniments sense desesperació, parlant, i amb la seguretat
que amb voluntat i amor tot es pot solucionar; aprenent a respectar la llibertat d’altri.
Com diu la protagonista: Sé que m’estimen, perquè em deixen lliure […] l’amor ha de
tenir ales.

Personatges

L’Hermínia Mas construeix uns personatges tan propers que el lector no dubta a
reconèixer-la a ella, els seus fills o la seva família. Això no vol dir, però, que l’obra sigui
autobiogràfica; és més pel seu caràcter, la seva manera de pensar i d’actuar.

La protagonista narra la història en primera persona i, per tant, ens mostra els fets des
del seu angle de visió i estan impregnats de les seves vivències, els seus sentiments.

                                                                                            12
La percepció dels adults és plena d’admiració, més, fins i tot, que la dels infants de la
seva edat, si n’exceptuem la Berta, la seva millor amiga. Hi sobresurt l’estimació, mig
enamorament, per al Jordi, el seu mestre de cursos anteriors, en qui confia plenament.

Un aspecte que cal destacar és que tots els personatges ens plantegen situacions que
fan rumiar. Des de la Berta, filla de pares separats, a l’avi Alfonso, que va fugir a
Amèrica durant la guerra civil espanyola, o la seva àvia, integrant del grup de las
abuelas de la plaza de Mayo.

Suggeriments didàctics

1. Des dels ordinadors de la biblioteca de l’escola, els nens i nenes poden rebre un
   correu electrònic per a tota la classe anunciant que, a partir d’aquell moment,
   començaran la lectura conjunta del llibre. El correu en pot incloure la portada, en un
   arxiu adjunt, perquè l’ensenyant en pugui fer una presentació general. En el mateix
   correu es pot demanar als nens i nenes que, una volta acabades totes les activitats,
   enviïn un correu electrònic a l’autora, amb la seva opinió del llibre en un màxim de
   cinc línies.

2. Una altra activitat prèvia a la lectura pot ser anar a la biblioteca, on, en l’exposició
   que hi ha muntada, trobaran una sopa de lletres, que hauran de resoldre, amb els
   noms dels personatges de la història.

3. La lectura del llibre la pot iniciar el docent. A partir d’aquí, cada dia un alumne o
   alumna explicarà a la resta de la classe l’argument del capítol del dia.

4. El llibre ha d’estar a l’abast de tota la classe, ja sigui a l’aula, ja sigui a la biblioteca
   del centre, perquè tothom, individualment o, millor encara, en petit grup, pugui llegir
   i comentar el capítol de la jornada.

5. D’aquí en poden sortir molts temes de conversa. Entre tots, es pot arribar a destriar-
   ne un màxim de tres (seria bo que tinguessin relació amb situacions que es donen
   dins de l’aula), per tal de parlar-ne de manera més aprofundida. Hi podem trobar,
   entre altres: l’adopció, els maltractaments, la separació matrimonial, el racisme,
   l’enamorament pels mestres, la informació dels aspectes de la vida (com arriba i
   com s’ha de donar), la pobresa, les drogues, les emigracions producte de les
   guerres, les dictadures (en aquest cas l’argentina)...

6. És bo que, després de la conversa, es redactin les conclusions a què s’ha arribat, a
   fi de donar als temes el seu just valor i extreure'n un ensenyament que no quedi
   dissolt entre les múltiples opinions. Cal vigilar, però, que l’alumnat se’n pugui sentir
   protagonista i que no predomini l’opinió del tutor o tutora.

7. El llibre és una bona excusa perquè els infants practiquin la recerca d’informació.
   Des de la biblioteca, es posaran a l’abast de l’alumnat els documents necessaris,
   amb els diferents suports, per tal de situar els països, buscar característiques
   (físiques, humanes, costums...) d’aquests països, etc.

   Després, es pot fer un recull sintetitzat de tota la informació aplegada, que pot
   convertir-se en diferents articles per a la revista o el diari del centre.

8. Des de l’àrea de música es pot escoltar música brasilera, argentina i catalana, a fi
   de valorar la riquesa folklòrica dels diferents pobles. També es pot ensenyar a ballar
   samba, tango o altres danses, per interpretar les cançons o danses apreses en
   alguna festa de l’escola.


                                                                                             13
9. Els vestits típics de cada lloc poden servir de base per a la festa del carnestoltes,
   treballant a l’aula de plàstica alguns dels elements de la disfressa.

 L’arpa de les mil cordes
Edat de lectura

L’arpa de les mil cordes és un llibre adient per a nois i noies a partir de cicle superior
d’educació primària i, sobretot, per a alumnat del primer cicle d’ESO. Té els aspectes
màgics i d’eclosió dels sentiments que tanta influència tenen en aquesta edat i que val
la pena potenciar. Els dibuixos a ploma saben expressar el món oníric i màgic que
tanca el relat.

Argument

L’Àngel rep una trucada telefònica del seu pare que l’avisa del seu retorn a casa amb
avió. També li diu que li porta un regal: una arpa, diferent, de mil cordes, comprada en
una botiga petita i rònega.

A partir d’aquest punt, tot es barreja; el noi té un somni on un captaire li anuncia que
rebrà l’instrument, i li explica la seva vida i la del seu país. És una història complexa,
amb llegendes i malediccions, on l’arpa representa la salvació, el bé i l’amor. La seva
màgia té poder sobre la realitat i sobre els somnis, els quals, de vegades amb la seva
claredat ens poden ajudar a canviar la vida. El captaire li demana que la guardi i la
tracti amb amor, perquè ve d’una persona que estima.

Quan l’Àngel es desperta, rep la notícia que l’avió s’ha estavellat als dos minuts
d’enlairar-se i que els retornaran una part de l’equipatge que no ha quedat destruïda;
dins de la maleta que els retornen, hi ha, intacta, l’arpa. No hi ha sorpresa, perquè és
la que ha vist en somnis i, a més, l’Àngel, encara que no sap tocar aquest instrument,
comprova que produeix unes notes meravelloses.

Entre el somni i la realitat, el captaire encara reapareix dues vegades. Promet a l’Àngel
que recuperarà una cosa molt important, quan ell retrobi la seva estimada.

Aquella nit, l’Àngel té un somni referent al seu pare i a la dona a qui va comprar l’arpa.
A partir d’aquest punt, ni el mateix protagonista sap si somnia una realitat o si aquesta
no existeix i tot forma part del món oníric; per tant, es deixa portar i, finalment, arriba a
la botiga rònega on el seu pare havia entrat a comprar-li un regal i on troba la dona
gran, però d’ulls joves, a la qual posarà en antecedents que el seu estimat encara
existeix.

Ella és feliç i li demana a l’Àngel si li pot retornar l’amor de la seva vida. La música que
surt de l’arpa fa el miracle. Però la màgia serà doble…

Al matí reben la notícia que el pare és viu. Amb les presses, s’havia equivocat d’avió i
les circumstàncies l’han portat molt lluny. Aviat retornarà a casa. Sols el jove sabrà,
encara que no el cregui ningú, que els seus somnis foren reals. Per corroborar-ho, el
dia del seu aniversari rep… una postal.

Tema

L’autora juga fort, ens porta a un món de fantasia… o no. Tot depèn de si el lector creu
en el món màgic o no hi creu.



                                                                                          14
El noi representa allò que voldríem, allò que ens agradaria. Tots desitjaríem tenir una
arpa màgica que soluciones els nostres problemes i els dels altres. Una arpa que ens
ajudes a ser bons, a estimar, a no perdre mai un ésser volgut.

Els adults són el contrapunt, la realitat. Però l’autora els presenta en un segon pla. No
poden fer mal a les esperances del protagonista.

Ajuda, a aquesta dolça atmosfera, el fet que l’instrument de la solució dels problemes
sigui la música, la més bella i espiritual de totes les arts; la que amb més facilitat ens
pot portar al món de la il·lusió i del desig, i fer que l’amor surti triomfant de totes les
escomeses.

Tota la narració es mou entre el pla de la realitat i el pla del somni; cadascú pot triar el
que li sigui més proper. Les il·lustracions de la Mabel Pierola contribueixen molt a
mantenir l’ambient oníric de la narració.

Personatges

El personatge principal, l’Àngel, representa la joventut, l’esperança, l’afany de
superació del dolor i la creença que l’amor pot saltar barreres i que ell, amb la seva
il·lusió, pot ajudar que els somnis es facin realitat.

A l’altra banda, hi ha els pares del protagonista, que no poden entendre el món de
fantasia del seu fill, però que el respecten, perquè l’ha ajudat a superar una dura
prova.

Unint els dos mons, tenim l’home salvat per amor i la dona que l’ha esperat i estimat
per sobre de tot.

I, lligant-los tots, tenim l’arpa de les mil cordes, l’impossible, els sentiments.

Suggeriments didàctics

1. La introducció del llibre pot fer-se de maneres diferents, totes relacionades amb
   l’àrea de música:
     Es pot escoltar, a l’aula de música o a la biblioteca, alguna cançó d’Arianna
      Savall. Del disc “Bella Terra”, per exemple. Aquesta noia, d’una veu exquisida,
      canta acompanyada d’una arpa. Moltes de les seves cançons són d’amor.
     També es pot visualitzar, com a complement, algun fragment de les pel·lícules
      dels germans Marx en què l’Arpo toca aquest instrument de corda, a la seva
      manera virtuosa però esbojarrada.
     Una altra possibilitat és fer una visita al Museu de la Música de Barcelona, on
      els nois i les noies podran veure alguns dels instruments que se citen en el
      conte.

2. La lectura del llibre es pot aprofitar per treballar la poesia amorosa i, després,
   musicar algun dels poemes, que es podrien representar a la classe com si fossin
   joglars.

3. Des de l’àrea de visual i plàstica, es pot preparar una petita exposició de dibuixos
   sobre com els nois i les noies s’imaginen la seva arpa de les mil cordes personal.
   Cal donar ales a la imaginació i permetre l’ús de qualsevol tècnica.




                                                                                         15
4. L’arpa de les mil cordes es pot llegir individualment o col·lectiva, en petit o gran
   grup, exceptuant els capítols “Un somni estrany” i “La llegenda”, una lectura
   col·lectiva dels quals pot facilitar un col·loqui sobre el repartiment de les riqueses, la
   necessitat d’ajudar el proïsme o la importància que l’amor té en la nostra vida.

5. Hi ha dos temes que, en el llibre, es tracten d’una manera tangencial, però que,
   treballats amb més o menys profunditat, ens permeten que l’alumnat (sobretot si és
   de secundària) s’acosti a la història més propera tot fent una recerca a la biblioteca,
   ajudant-se de documents en diferents formats (llibres, mapes, Internet…). Són:
     Les repúbliques que constituïen la desapareguda Unió Soviètica i la seva
      situació en el mapa.
     La Perestroika de Mikhail Gorbatxov i el cop d’estat de Boris Ieltsin.

6. Al final de totes les activitats, els nois i les noies podrien visitar l’exposició de la
   biblioteca on haurien de treballar la poesia “Onze anys”, que els serviria per
   conèixer aquest aspecte literari de l’autora.


4. QUÈ HA ESCRIT?
Narrativa infantil
 La bruixa que no sabia riure. Barcelona: Edebé, 1997. (Tucan Blau; 63)
 La girafa del coll curt. Barcelona: Baula, 2000. (Ala delta; 120)
 M’agraden els trens. Barcelona: La Galera, 2001. (Sense mots; 8)
 E-mail de Buenos Aires. Barcelona: Edebé, 2003. (Tucan Verd; 95)
 La puça i el poll. Barcelona: La Galera, 2005. (Cues de sirena; 26)

Narrativa juvenil
 Idriss, la noia del fil de seda. Barcelona: Cruïlla, 1991. (El vaixell de vapor. Vermella)
 L’arpa de les mil cordes. Barcelona: Pirene, 1994. Alfaguara, 2005.
 El secret de la persiana. Barcelona: Baula, 1997. (La llum del far; 12)
 Ulldevellut. (Conjuntament amb Josep-Francesc Delgado.) Barcelona: La Galera,
  2002. (Grumets; 110)
Poesia
 Amb ungles lleus li esquinça... València: Eliseu Climent / 3i 4, 1988.
 El vent de les andanes. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1994.
 La cala del desig. (inèdit, 1995)
 Apaga el llum. Barcelona: Plecs. Infografia Selecta, 1995.
 El gust dels joncs. (inèdit, 1999)
 La pell del pensament. Alacant: Aguaclara, 2004. (L'aiguader; 19)

Obres traduïdes
 La bruja que no sabía reir. Barcelona: Edebé, 1997.
 A bruxa que non sabia rir. A Coruña: Rodeira-Grupo Edebé, 1997.


                                                                                          16
 Barre egiten ez sekien sorgina. Sondika: Gitza-Grupo Edebé, 1997.
 Me gustan los trenes. Barcelona: La Galera, 2001.
 E-mail de Buenos Aires. Barcelona: Edebé, 2003.

Obres d’altri traduïdes per l’autora
 Dadahwat. Llegendes índies nord-americanes. València: Tàndem Edicions, 2003.
Premis
 Premi Ciutat d’Olot de narrativa infantil (1993): L’arpa de les mil cordes.
 Premi Caterina Albert (1993): El vent de les andanes.
 Premi Miquel de Palol (1995): La cala del desig.
 Premi Folch i Torres (1999): Ulldevellut.
 Premi Tardor de Poesia convocat pels Amics de La Natura de Castelló (2004): La
  pell del pensament.




                                                                                 17

				
DOCUMENT INFO