Catalunya solidària Catalunya continua sent referent a l Estat

21 1/03 Catalunya, solidària Catalunya continua sent referent a l’Estat espanyol en donació i trasplantament d’òrgans. L’any 2002 es van fer 681 trasplantaments d’òrgans sòlids i hi va haver un total de 234 donants vàlids. Dels 681 trasplantaments, 372 van ser de ronyó, 204 de fetge, 50 de cor, 36 de pulmó i 19 de pàncrees, i pel que fa al nombre de donacions, només un 12,3% dels possibles donants van ser descartats per contradiccions mèdiques, fet que ha suposat trobar solucions per seguir oferint una alternativa als pacients que esperen un trasplantament. Novament, Catalunya és pionera en moltes de les tècniques terapèutiques alternatives utilitzades. En aquest sentit cal destacar l’important increment de trasplantaments procedents de donant viu, dels quals s’han realitzat 19 de renals i 13 d’hepàtics. Com a conseqüència dels bons resultats dels programes de trasplantaments, a Catalunya cada vegada hi ha més pacients susceptibles de beneficiar-se d'una intervenció d'aquest tipus. Així, a 31 de desembre de 2002, prop de vuit-cents pacients esperaven un trasplantament de ronyó, cent n'esperaven un de fetge, vint-i-cinc un de cor, trenta-dos un de pulmó i quaranta-un un trasplantament de pàncrees. Sumari Consells de salut La legionel·losi Què és? Com es transmet? Com es pot prevenir? L’ICS millora l’accessibilitat telefònica dels ciutadans als serveis d’atenció primària Rutes saludables El Delta de l’Ebre Conversa amb... familiars de donant Bona taula Patates amb pebre vermell Sanitat Respon El Pla de salut de Catalunya: horitzó 2010 Editorial Donar els òrgans, salvar vides l trasplantament permet millorar la qualitat de vida a uns pacients i salvar-la a d’altres, però el trasplantament necessita d’un acte previ, la donació d’un òrgan, en vida o bé després de la mort. Per tant, la vida d’unes persones depèn de la decisió d’unes altres; una decisió que es basa en la solidaritat i la generositat dels ciutadans. Per això, el nombre de trasplantaments que es duguin a terme depèn, de manera directa i entre altres factors, del grau de conscienciació que tingui la societat a favor de la donació. Si fem una anàlisi de la situació actual, en primer lloc cal deixar ben clar que la societat catalana és solidària. Així doncs, podem parlar de Catalunya com una de les comunitats autònomes que, un any més, ha tingut més donants en termes absoluts. Tot i això, s’han deixat de fer un nombre important de trasplantaments perquè algunes famílies catalanes no han permès que els òrgans d’un ésser estimat poguessin ser trasplantats. Aquest fet ens ha de fer reflexionar ja que, de ben segur, cal buscar-hi alguna explicació. A Catalunya fa molts anys que es vénen duent a terme trasplantaments. Al llarg d’aquests anys, els professionals dedicats al trasplantament han fet esforços per donar a la població la informació necessària per tal de poder prendre una decisió sobre la donació. Es fa difícil pensar que sense un motiu concret unes persones neguin la possibilitat de vida a unes altres, i és imprescindible que esbrinem quines són les raons que poden induir alguns ciutadans a negar la donació, i incidir, si cal, en el fet de millorar la informació que els adrecem. Hem d’insistir a transmetre al ciutadà la importància que, per a tantes persones, té la seva decisió envers la donació, i alhora, plantejar-li la necessitat que manifesti la seva voluntat en vida, evitant així que sigui la família, en un moment tan dur com és el de la pèrdua d’un ésser estimat, qui hagi de prendre la decisió. E La salut pública i l’Agenda 21 de Catalunya La salut i el desenvolupament sostenible són qüestions no solament interdependents, sinó que actuen de forma recíproca, ja que l’assoliment de l’objectiu “Salut per a tothom” requereix un desenvolupament social que faci compatibles el benestar de les generacions actuals i futures i el creixement econòmic. Les polítiques de prevenció i l’aplicació del principi de precaució esdevenen, per tant, instruments fonamentals per garantir aquesta fita. La salut i la sanitat van ser, precisament, un dels cinc eixos principals de reflexió de la darrera Cimera de la Terra celebrada a Johannesburg l’any 2002. El pla d’acció consensuat en aquesta trobada mundial posa l’èmfasi en la necessitat de “reforçar la capacitat dels sistemes d’assistència sanitària per oferir serveis bàsics a tothom, d’una manera eficaç, accessible i econòmica, amb l’objectiu d’evitar, controlar i tractar les malalties, i reduir els perills ambientals per a la salut.” En aquest context, l’Agenda 21 de Catalunya fa seus aquests propòsits i aposta, entre altres qüestions, per promoure la salut pública i la prevenció de les malalties, tot oferint a les persones una assistència sanitària i social integrada i un entorn de qualitat per a la salut. Aquest conjunt de línies d’acció, nascudes del treball de reflexió i debat ampli entre tots els actors implicats, volen contribuir a emmarcar les polítiques de salut pública futures en un veritable context de progrés sostenible. Director: Rafel Guayta Coordinació periodística: Olga Huguet Consell de redacció: Ramon Massaguer, Joan Torras, Susanna Quintana, Gonçal Lloveras, Montserrat Martínez, Assumpció Gonzàlez, Pau Tutusaus, Josep Lluís Taberner, Jaume Tort, Josep Eduard Mata, Andreu Vidal Realització i redacció: Elisenda Serra Han col·laborat en aquest número: Gemma Salvador, Eulàlia Roure, Jordi Vilardell, Marga Sanromà, Quim González, Ricard Tresserras, Salvador Juncà, Elisabet Vives, Àfrica López Disseny i maquetació: Quadrat, S.L. Assessorament lingüístic: Rosa Chico Impressió: Litografia Rosés, S.A. Dipòsit legal: B 50758-98 ISSN: 1579-4644 Consells de salut La legionel·losi Què és? Com es transmet? Com es pot prevenir? La legionel·losi és una malaltia d'origen ambiental que es pot manifestar com una infecció pulmonar caracteritzada per una pneumònia amb febre elevada (malaltia del legionari), o com una síndrome febril aguda de pronòstic lleu (que es coneix també com febre de Pontiac). Aquesta malaltia està causada per un bacteri, Legionella pneumophila. Legionella pneumohila és un bacil gramnegatiu que es troba en aigües superficials (llacs, rius, estanys...) formant part de la flora natural. El pas d'aquest microorganisme a instal·lacions o sistemes que necessitin aigua per al seu funcionament es pot associar amb la presentació de la malaltia. Com es transmet? La legionel·losi es transmet per la inhalació de concentracions de Legionella elevades. El risc de contraure la malaltia està en funció de la intensitat de l'exposició i de l'estat de salut de les persones susceptibles, que augmenta en persones immunocompromeses, en diabètics, en malalts amb malaltia pulmonar crònica, així com en fumadors o alcohòlics. És més freqüent en persones d’edat compresa entre els quaranta i els setanta anys, i es presenta de dues a tres vegades més entre homes que entre dones, alhora que és rara en infants. El període d’incubació és normalment de dos a deu dies. Com no es transmet? No es transmet en beure aigua, ni en ingerir aliments, ni entre persones o en contacte amb animals. Com es pot prevenir? Per prevenir la legionel·losi i minimitzar el risc de transmissió només és necessari adoptar unes mesures higienicosanitàries adequades de control dels equips que fan servir aigua per al seu funcionament i que són capaços de produir aerosols: Fer neteja de les instal·lacions per prevenir l'acumulació de nutrients (brutícia) del bacteri. Dur a terme programes periòdics de manteniment i desinfecció. Evitar l'estancament d'aigua. Controlar la qualitat microbiològica i fisicoquímica de l'aigua. Mantenir, sempre que sigui possible, una temperatura que eviti la colonització de Legionella. Des del Departament de Sanitat i Seguretat Social s’han portat a terme diverses iniciatives adreçades a minimitzar l’impacte d’aquesta malaltia en la població. Al principi de l‘any passat els farmacèutics titulars van fer una campanya informativa i d’inspecció de torres de refrigeració en hotels i hospitals, i el mes de juny es va publicar el nou Decret 152/2002, molt més ampli que el RD 909/2001. Durant l’últim trimestre de l’any 2002 i el primer de 2003 s’ha portat a terme un programa específic per revisar mil circuits de torres de refrigeració i condensadors evaporatius i, en col·laboració amb representants de la Federació i l’Associació de Municipis de Catalunya, s’han elaborat els protocols d’inspecció d’instal·lacions i d’actuació davant de brots epidèmics, entre d’altres. Rutes saludables Tot caminant arribarem a... El Delta de l’Ebre El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de les terres catalanes. Amb 320 km de superfície, constitueix l'habitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga (parc regional francès), i el segon de l'Estat espanyol, després del Parc Nacional de Doñana. El Parc Natural del Delta de l'Ebre té una superfície total de 7.736 ha. Comprèn les llacunes del Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya i del Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca. El paisatge del delta té una forta personalitat, amb terres totalment planes, conreus d'horta i d'arbres fruiters, i amplis i extensos arrossars que, pel fet que canvien d’aspecte segons les estacions, tenen una bellesa especial. A la banda litoral hi ha els grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres. A la part perifèrica, grans extensions de sòls salins amb joncs marins i les llargues i desertes platges amb dunes. Farem la ruta per la zona del Garxal a la desembocadura del riu, ja que l'illa de Sant Antoni (170 ha) i l'illa de Buda (1.231 ha), tenen el pas restringit i tan sols s’hi pot entrar amb autorització. Visitarem la vora esquerra del riu fins arribar al Garxal. Es tracta d'un itinerari d'uns 2,5 km que es poden recórrer amb bicicleta o caminant. Durant l'itinerari hi trobarem diversos miradors i senyalitzacions que complementaran la informació. Es pot començar des del Muntell Gros o de les Verges, que és una duna fluvial de 4 metres d'alçada. Des d'aquí es divisa l’illa de Buda i la llacuna que hi ha a l'interior. És un bon observatori d'aus, especialment al matí i al capvespre, que és quan hi ha més moviment d'ocells. Des d'aquest punt es pot continuar resseguint la vora del riu fins arribar al camí que voreja el Garxal. L'ambient que hi ha a l'esquerra és un salobrar avançat amb tamarius, joncs, salicòrnies, per on transiten molts ocells interessants i amb abundància de petits rèptils i insectes arenícoles. El Garxal és una llacuna en procés de formació que té les característiques d'una llacuna litoral i d'una badia marina. El cordó que delimita la llacuna és un ecosistema dunar molt ben conservat i de pas restringit (només hi poden accedir els mariscadors locals amb llicència). En aquesta zona es pesca quasi tot l'any, tant al riu i al mar, com a la vora de la llacuna pels pescadors de la confraria de Sant Joan de Deltebre. La caça està restringida a una petita parcel·la dins la llacuna, però només es practiquen les tirades de "lluna" i el primer i últim dia de la veda. L’ICS millora l’accessibilitat telefònica als seus serveis d’atenció primària L’Institut Català de la Salut modernitza els centres d’atenció telefònica als seus CAP L’Institut Català de la Salut ha posat en marxa els nous centres d’atenció telefònica, que permeten que els usuaris, a través d’un únic número de telèfon per àmbit, puguin, entre d’altres, demanar dia i hora de visita de forma ràpida i eficaç per als serveis del professionals sanitaris dels equips d’atenció primària de les poblacions que abasten. Actualment les persones que viuen a l’àmbit de Barcelona ciutat, Centre, Costa de Ponent, Tarragona-Terres de l’Ebre, Lleida i Girona ja es poden beneficiar d’aquest servei, que l’any 2001 es va posar en marxa a Santa Coloma de Gramenet. Medicina general, pediatria, infermeria, odontologia i treball social són els serveis d’atenció primària a què es pot accedir mitjançant aquests telèfons, que funcionen de dilluns a divendres, i als quals es pot trucar independentment del centre d’atenció primària que es tingui assignat. L’ICS ha invertit en aquest projecte un total de 645.500 d’euros. La seva posada en marxa s’emmarca dins de les accions previstes en el Pla de millora de la receptivitat de l’ICS en tot el territori de Catalunya. Aquest pla pretén adequar l’organització a les necessitats de salut i les expectatives de servei dels usuaris per tal d’incrementar el seu grau de satisfacció quan s’adrecin als centres i serveis de l’ICS. Desplegament de centres receptors de trucades per àmbits d’atenció primària Àmbit d’atenció primària Barcelonès Nord i Maresme Barcelona Ciutat Ubicació Santa Coloma Telèfon 93 462 86 00 Horari 8.30-20.30 EAP integrats Centre-Can Mariné, Barri Llatí, Singuerlín, Riu Nord i Riu Sud, Santa Rosa i Fondo Numància Maragall Manso Sant Fèlix 93 495 58 85 93 446 57 57 93 327 05 50 93 728 44 44 8.30-20.30 8.00-20.00 8.30-20.30 8.00-20.30 Sants, Carreras Candi i Montnegre Camp de l’Arpa, Guinardó Baix, Congrés i Encants Sant Antoni, Via Roma Universitat i Poble Sec Castellar del Vallès, Sta. Perpètua de Mogoda, Creu Alta, Ca n’Oriach, Creu de Barberà, Sant Fèlix, Can Deu, Lepant, Merinals, Concòrdia, Rambla i Polinyà Santa Clara, Can Gibert del Pla, Maluquer i Taialà-Vall de Llémena Gavarra, Jaume Soler, Sant Ildefons, Martí i Julià i Lluís Millet Centre Girona Costa de Ponent Tarragona Terres de l’Ebre Lleida Santa Clara Cornellà 972 18 26 50 93 567 09 99 8.00-20.00 8.30-20.30 Sant Pere 977 77 85 00 8.15-20.30 Reus 1 i Reus 2 Prat de la Riba 973 70 09 00 8.00-20.00 Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere, Eixample i Bordeta-Magraners Sanitat Respon El telèfon que dóna resposta a qualsevol demanda d’informació sobre la salut, les malalties i el sistema sanitari a Catalunya El servei d’atenció telefònica Sanitat Respon té com a finalitat apropar els serveis a les persones, facilitar el seu accés als diferents nivells assistencials, facilitar informació sobre els problemes de salut i els hàbits i estils de vida saludables, així com resoldre aquell dubte i consulta mèdica que no requereix la presència d’un professional. El telèfon 902 111 444 és atès per professionals i només costa el preu d’una trucada metropolitana, funciona les 24 hores dels 365 dies de l’any i us poden atendre en diversos idiomes. Les consultes més freqüents L’horari amb més densitat de trucades per peticions d’informació sobre salut i malalties és entre les 19 i les 20 hores, i les consultes més freqüents acostumen a ser de pares o mares de nens petits que estan refredats, ja vistos per l’especialista en pediatria i diagnosticats, i que a la tarda els augmenta la febre; tot i que ja els donen antitèrmic, la consulta és per saber si poden repetir la dosi, si poden aplicar algunes mesures, o si el poden combinar amb algun altra fàrmac. Pel que fa a consultes sobre els serveis i recursos del sistema sanitari, les majoria de trucades es refereixen a dades de centres d’atenció primària. Els professionals que atenen el telèfon us poden informar sobre: Serveis i recursos sanitaris — Cartera de serveis del CatSalut i prestacions — Guia de centres sanitaris i farmàcies — Guia de procediments administratius per a usuaris del CatSalut — Guia de procediments administratius en casos especials — Targeta sanitària individual — Vacunacions — Salut pública — Programes especials Informació general de malalties i salut — Guia de malalties i problemes de salut — Costums saludables Consells de salut — Problemes de salut concrets — Consell sobre medicaments — Consell al viatger Amb gairebé dos anys de vida, el servei d’atenció telefònica Sanitat Respon està atenent una mitjana de 500 a 600 trucades al dia. l’Entrevista Conversa amb Conxita M.R. i Eduard B.E. Pares de donant d’òrgans “La donació d’òrgans és un acte que, si ho penses bé, no costa gens. No et costa diners, ni temps..., i en canvi, és molt el bé que pots fer. Crec que la donació hauria de ser un acte absolutament natural.” Conxita M.R i Eduard B.E són un matrimoni amb tres fills i viuen a un poble de la província de Girona. El mes d’octubre passat, un fet inesperat va canviar la vida d’aquesta família: la mort de l’Àlex, el petit dels tres fills. L’Àlex era un nen de vuit anys, ple de vida, que practicava tota mena d’esports i que, malgrat ser encara un nen, ja li agradava ajudar els altres nens i també la gent gran. Era molt estimat al poble. Malauradament, l’Àlex va patir una hemorràgia cerebral que li va produir la mort. Gràcies a la generositat dels pares de l’Àlex, que van fer donació dels seus òrgans, avui viuen altres nens, l’esperança dels quals era rebre un trasplantament. Eduard, quin coneixement teníeu de la donació i el trasplantament, abans de la mort de l’Àlex? N’havíem sentit parlar algunes vegades, sobretot per notícies puntuals que s’havien donat. Us havíeu plantejat alguna vegada la possibilitat de fer-vos donants? N’havíem parlat algun cop, tot i que no havíem fet cap pas per fer-nos donants, com ara obtenir el carnet. El que mai no ens havíem pensat era que un dia haguéssim de decidir sobre la possibilitat de fer donació dels òrgans d’un fill. El més natural és que morin els pares abans que els fills. Com va ser el procés i què us va fer decidir a donar els òrgans de l’Àlex? El procés va ser molt ràpid. Un dia ens van trucar de l’escola per dir-nos que l’Àlex tenia molt mal de cap i d’oïda. Va ser aleshores quan va ingressar a l’hospital i en pocs dies va morir d’una hemorràgia cerebral. Els metges ens van explicar amb molta claredat com s’havia produït la seva mort i el coordinador de trasplantaments, amb molta delicadesa, ens va insinuar la possibilitat de donar els òrgans de l’Àlex. Però no ens ho va dir de manera directa, sinó amb molta cura, així que nosaltres vàrem intuir el que ens anava a demanar. Finalment, la meva senyora li va dir clarament: “Què ens vol dir? Si volem donar els òrgans de l’Àlex?”. Tot i que jo vaig voler pensar-hi un moment, de seguida vam prendre la decisió de fer la donació. A diferència d’altres morts que jo mateix he viscut en altres moments de la meva vida, la de l’Àlex ens va semblar molt “dolça”. De fet, quan ens van dir que era mort i ens el van deixar veure, la imatge que vam tenir i que, de fet, ens ha quedat gravada, és la de l’Àlex respirant, ja que estava connectat a una màquina i amb el cos calent. En definitiva, tenia bon aspecte, semblava que estigués dormint. Aquest record també ens ha ajudat molt. En aquell moment, éreu conscients del bé que estàveu a punt de fer? En aquells moments vam pensar que ja no podíem fer res per l’Àlex, però sí que ho podíem fer per altres nens i els seus pares. És molt trist, però mentre nosaltres passàvem un drama, per a altres famílies podia ser el dia més feliç de la seva vida. Moltes famílies afirmen que, malgrat la terrible experiència de perdre un ésser estimat, la donació és, d’alguna manera, un consol, i que els ajuda a superar el dol. Penseu que en el vostre cas us pot servir d’ajut? Sí, jo crec que ens pot ajudar. De fet, sobretot els primers dies, vam pensar molt en la donació. D’alguna manera, penses que l’Àlex no és del tot mort, ja que alguns dels seus òrgans viuen en altres nens. Pensar que hem pogut ajudar-los és un consol i en aquest cas, qualsevol consol, per petit que sigui, t’ajuda. Bona taula Patates amb pebre vermell Ingredients (per persona): 200 - 250 g de patates noves, menudes 1 cullerada sopera d’oli d’oliva verge una punta de sal gruixuda una punta de pebre vermell dolç o picant Per acompanyar: — 1 cabdell, o bé escarola, o bé créixens — unes molles de pit de pollastre — unes rodanxes de pop bullit — trossos de carn de porc adobats Preparació Bulliu les patates senceres amb pell. Traieu la pell i talleu-les a rodanxes gruixudes. Disposeu-les en un plat (prèviament escalfat i fregat amb un all cru) i amaniu-les amb un bon raig d’oli d’oliva verge, sal gruixuda i una punta de pebre vermell picant o dolç. El plat es pot completar amb unes fulles de cabdell, enciam, escarola o bé créixens. Fins i tot podem convertir aquest primer plat en un bon plat únic si hi afegim unes molles de pollastre, unes rodanxes de pop bullit (el clàssic pop a la gallega), o fins i tot uns bocins de carn adobada. Comentari dietètic Les patates són una font d’hidrats de carboni interessant. El fet de bullirles amb pell ens garanteix una con- servació millor del valor nutricional de les patates. Les coccions al vapor, al forn, al caliu o bullides senceres són les més apropiades en relació amb la millor conservació del valor nutricional d’aquests tubercles. L’oli d’oliva verge i el pebre vermell aporten prou sabor i aroma perquè es pugui prescindir de la sal si és necessari (per a les persones a les quals se’ls recomana menjar amb poca sal). Si volem que la preparació no sigui gaire energètica, es pot reduir la quantitat de patata i donar més volum a la base d’enciam, escarola, espinacs tendres, créixens… La combinació de les patates amb pop i pebre vermell (preparació típica de Galícia) és molt saborosa, baixa en energia (en funció de la quantitat de patata i oli), i també apropiada per a persones amb problemes de colesterol elevat o diabetis. Si la preparació la fem amb carn adobada, cal saltar aquests trossos de carn a la paella amb un rajolí d’oli i afegirlos a les patates. Boníssim! però recordeu que aquesta carn és una mica més greixosa i, a més, ja ve salpebrada. Proposta de menú Patates amb pebre vermell i guarniment d’enciams i escarola Salmó a la planxa amb carbassó Peres al vi Bon profit! Mou-te Preparació física per a la pràctica del surf de neu La neu és un medi natural poc conegut per tots nosaltres. Per aquest motiu, una bona preparació prèvia és molt important per gaudir-ne amb seguretat i condicions plenes, és a dir, evitant riscos de lesió i assegurant diversió i benestar. A continuació us posarem a l’abast un escalfament molt indicat per gaudir d’un bon dia a la neu. Exercicis d’activació: destinats a preparar la musculatura implicada per l’esforç que requerirà. Quàdriceps Aixequeu una cama per darrere vostre, doblegueu el genoll i agafeu-vos el turmell. Agenolleu-vos a terra i porteu els talons a tocar les natges. La cadira Manteniu la posició (4 repeticions de 30 segons, respirant pausadament). Bessons Poseu una cama davant de l’altra, doblegueu el genoll a 90º respecte al terra i recolzeu el pes en aquesta cama amb les plantes dels peus en contacte amb el terra. La granota Feu desplaçaments laterals (2 repeticions d’1 minut amb 10 segons de descans). Cervicals Gireu el cap a dreta i esquerra i cap al davant i el darrere. Estiraments: ideals per evitar lesions, retardar la fatiga i millorar en l’execució dels moviments característics (salts, rotacions, viratges,...). Els repetirem 3 vegades de 30 segons amb cada extremitat. Rotacions Inclou els genolls, les espatlles, els canells i la cintura (2 repeticions de 30 segons cadascun individualment). Canells Des de la posició de quatre grapes, estirem els canells en les posicions següents: dits apuntant endavant, cap als genolls amb el palmell mirant a dalt, i lateralment. oberta Els vostres suggeriments i opinions ens ajudaran a millorar. Podeu remetre els vostres escrits per correu a: Departament de Sanitat i Seguretat Social Travessera de les Corts 131-139 Pavelló Ave Maria 08028 Barcelona o a l’adreça electrònica bustiaciutada@dsss.scs.es Satisfacció pel tracte rebut Em plau moltíssim fer-vos arribar la meva felicitació sincera per tota l’atenció rebuda al llarg d’un curt però laboriós camí fins a la intervenció final en un tractament de teràpia fotodinàmica. Cap al mes d’octubre de 2002, en una de les revisions periòdiques que em fa el meu metge de capçalera del CAP de Vallirana, em van detectar una dificultat en la visió. Van traslladarme a l’especialista i després, amb caràcter d’urgència, a l’Hospital de Viladecans per fer-me una angiografia fluorescènica retiniana i em van diagnosticar una degeneració de la màcula. Al mes de gener de 2003 he estat operat de teràpia fotodinàmica i vull remarcar i agrair l’encert en detectar la malaltia i actuar des del primer instant, i des del nostre CAP. Si no haguessin actuat tan ràpidament el procés de degeneració m’hauria portat a la pèrdua irreversible de la visió. Estic molt content i orgullós, tant per la professionalitat com pel tracte rebut en tot moment. És una prova més de la qualitat mèdica i de la utilitat del metge de capçalera. Gràcies. Vallirana Gràcies per les seves paraules d’agraïment i reconeixement a la tasca que tants i tants professionals fan a Catalunya diàriament. Sens dubte, opinions com la seva contribueixen a encoratjar-nos a seguir treballant per mantenir els indicadors de salut al nostre país entre els més alts de la Regió Europea de l’Organització Mundial de la Salut. part del seu cos apta per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar altres persones. Quan una persona es planteja en vida la possibilitat de ser donant i decideix donar els seus òrgans i teixits, el primer i més important que ha de fer és comunicar la seva decisió a la família i als amics més íntims, perquè és a ells a qui es consultarà la possibilitat de la donació d'òrgans i teixits després de la mort. Què cal fer per ser donant? Senyors, Sóc una persona jove i recentment he viscut una situació familiar molt dura que m’ha fet replantejar la meva posició respecte de la donació d’òrgans. Fins ara jo tenia una certa recança en pensar que els meus òrgans podien ser extrets, i no era conscient del bé que això pot fer en un altre. Així és que he decidit fer-me donant i voldria saber què és el que he de fer, quins drets tinc i quins deures. Atentament, Badalona La donació és l'acte pel qual una persona manifesta la voluntat que, a partir del moment en què mor, qualsevol Qualsevol persona és un donant potencial, sempre que en vida no s'hagi manifestat en contra de la donació. Les condicions mèdiques en el moment de la mort determinaran quins òrgans i teixits són vàlids per al trasplantament. Per fer efectiva la vostra voluntat de donant, podeu obtenir el carnet que us identificarà com a tal, bé en el vostre centre d’atenció primària, en l’hospital més proper o bé dirigint-vos a l’Organització Catalana de Trasplantaments, al 93 339 83 03. El Pla de salut de Catalunya: horitzó 2010 Situar la salut com a la màxima prioritat, tant per al Govern com per als ciutadans, promoure la salut i prevenir la malaltia, millorar l’equitat, l’eficiència, la qualitat dels serveis i la satisfacció dels ciutadans, són els principis generals al voltant dels quals s’articula el Pla de salut. El Departament de Sanitat i Seguretat Social està treballant en el Pla de salut de Catalunya, que fixa els objectius de salut per a l’any 2010. El Pla s’elabora a partir de la valoració de l’assoliment dels objectius de l’etapa anterior, l’anàlisi de l’actual estat de salut de la població i dels serveis, l’eficàcia de les intervencions que cal emprendre i la possibilitat de la seva aplicació. També té en compte les noves orientacions de política sanitària definides per l'Organització Mundial de la Salut per a les dues primeres dècades del segle XXI. Les actuacions principals que s’hauran d'encarar en el futur seran els problemes de salut i les necessitats que es deriven de l’envelliment progressiu de la població, els relacionats amb les malalties cròniques, com són les cardiovasculars i les respiratòries, el càncer, els trastorns mentals (depressió i demències), les lesions i incapacitats derivades dels accidents, els estils de vida, l'entorn social (les migracions tant per raons laborals com d'oci, la manca de suport social i familiar, entre d’altres) i el medi ambient. Actuacions prioritàries del Pla de salut de Catalunya Informació i educació sanitària Hàbit tabàquic, consum excessiu d'alcohol, consum de drogues Càncer Sida Malalties de transmissió sexual Problemes de l'embaràs, el part i el puerperi Accidents Anorèxia i bulímia Prevenció de malalties mitjançant vacunes Diagnòstic, tractament i control Diftèria, tètanus, tos ferina, poliomielitis, xarampió, rubèola, parotiditis, hepatitis B, Haemophilus influenzae, pneumònia pneumocòccica, grip Hàbit tabàquic, consum excessiu d'alcohol, consum de drogues Hipertensió arterial, hipercolesterolèmia Diabetis mellitus Càncer: mama, coll uterí, pell, colorectal Sida Malalties de transmissió sexual Tuberculosi Malalties relacionades amb el treball Càries Anomalies congènites Trastorns mentals Anorèxia i bulímia Demències Maltractaments infantils, abús sexual Prevenció de riscos laborals Control sanitari del medi ambient i establiments alimentaris Activitats de perillositat especial Aigües de consum públic Equipaments d'ús col·lectiu i assentaments humans no permanents Residus sanitaris Aplicació de plaguicides d'ús ambiental i d'ús en la indústria alimentària Notícies breus El Departament de Sanitat i Seguretat Social estableix els requisits que han de complir els centres de medicina estètica Un 40% dels pacients en tractament per dependència de l’alcohol són abstemis per a tota la vida Segons un estudi de la Direcció General de Drogodependències i Sida, realitzat a la Unitat d’Alcohologia de la Generalitat, a l’Hospital Clínic de Barcelona, a 850 pacients durant deu anys, un 40% dels pacients diagnosticats com a alcohòlics han esdevingut abstemis. El tractament té com a objectiu assolir una remissió estable de la patologia mitjançant la presa de consciència de la malaltia i l’aprenentatge de nous estils de vida facilitadors de l’abstinència. El treball també ha identificat el càncer com a principal causa de mort en els alcohòlics, per davant de les malalties de tracte digestiu i una assimilació millor del tractament en les dones. Les dades d’aquest estudi fan referència a un seguiment intensiu de pacients dependents de l’alcohol d’entre 16 i 55 anys de tot Catalunya, ja que la Unitat d’Alcohologia ha coordinat vuit centres sanitaris pertanyents a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències. Un grup de treball coordinat per la Direcció General de Recursos Sanitaris ha redactat un document consensuat que conté tots els requisits imprescindibles per als centres sanitaris que realitzen tasques relacionades amb la medicina estètica. A l’hora d’autoritzar un centre d’estètica es tindrà en compte la titulació acadèmica dels professionals que realitzen les tècniques, que hauran de ser com a mínim llicenciats en medicina i cirurgia; les titulacions dels seus col·laboradors; la relació d’equipaments, utillatge i medicació autoritzada per ser emprada amb aquesta finalitat; les condicions mínimes d’espai i higiene i seguretat; el circuit d’atenció a les reclamacions; l’emplenament de la història clínica i del consentiment informat. El grup de treball que ha redactat el document està format per membres de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, la Societat Catalana d’Angiologia i Cirurgia Vascular, la Sociedad Española de Medicina y Cirugía Cosmética, la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del COMB, la Societat Catalana d’Alimentació i Dietètica Clínica, la Sociedad Española de Medicina Estética, la Sociedad Española de Láser Medicoquirúrgico i les Subdireccions Generals de Farmàcia i Productes Sanitaris i de Serveis Sanitaris de la Direcció General de Recursos Sanitaris. El Govern de la Generalitat destinarà 5.597 milions d’euros a la sanitat Catalana el 2003. Amb l’objectiu de continuar millorant la xarxa sanitària d’utilització pública durant el 2003, el Govern augmenta un 7,88% respecte a l’any anterior el pressupost de sanitat. El pressupost es destinarà a la millora de l’atenció primària i especialitzada, a la despesa farmacèutica, a prestacions sanitàries i a la millora i noves construccions d’intal·lacions de la xarxa sanitària d’utilització pública.