Docstoc
EXCLUSIVE OFFER FOR DOCSTOC USERS
Try the all-new QuickBooks Online for FREE.  No credit card required.

ac铆 Tabarca llibres doc

Document Sample
ac铆 Tabarca llibres doc Powered By Docstoc
					                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca   yahoo.es)




3r ESO
Llibre del professor




SUMARI


1. JUSTIFICACIÓ DEL MATERIAL

2. L‘ORGANITZACIÓ DEL MATERIAL
  2.1. Quadern de Gramàtica
  2.2. Quadern de literatura i comunicació
       2.2.1. La relació entre gramàtica i literatura/comunicació. Com treballar amb dos quaderns?
       2.2.2. L‘avaluació

3. RESPECTE AL MODEL LINGÜÍSTIC

4. UN PROJECTE CURRICULAR
   4.1. Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
   4.2. Objectius generals de l’assignatura per a l’etapa d’ESO
   4.3. Continguts del 3r. curs
   4.4. Criteris d'avaluació
   4.5. La programació del curs
        4.5.1. Literatura i comunicació. Elements per a la programació d‘aula. Descripció de cada
activitat del Quadern
        4.5.2.Gramàtica. Elements per a la programació d‘aula. Descripció de cada activitat del
Quadern

5. FE D’ERRADES

(Comunicació amb els autors: projectetabarca yahoo.es)




                                                                                                     1
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)



1. JUSTIFICACIÓ DEL MATERIAL

Tot material didàctic que aspire a ser educatiu i no un mer producte de consum hauria de començar
per deixar clares algunes qüestions, amb la finalitat d‘evitar caure en el joc de les paraules buides i
confuses, tan present en el camp de les ciències socials i, concretament, en l‘àmbit de l‘educació.
Anomene joc de paraules buides i confuses el conjunt de conceptes que circulen com a part del
llenguatge tecnològic habitual en l‘argot educatiu. Expressions com disseny curricular, adaptació
curricular, respecte a la diversitat, currículum, material curricular, alumne, avaluació, llibre de
text, programació, activitat, actituds, capacitats, habilitats i tantes altres, amaguen darrere de sí to-
ta una càrrega ideològica, producte dels interessos, les creences i la formació de qui les usa. El
mateix concepte d‘educar significa coses diferents en boca de personatges diferents. Per això, tot
autor de materials didàctics que pretenen col·laborar a educar joves dins el sistema educatiu hauria
de començar exposant, tan honradament com fos possible, la seua forma d‘entendre aquesta nebu-
losa conceptual. Però aquesta pràctica no està gaire aquestsa. De manera que els llibres o quaderns
per al professorat habituals solen ser alguna cosa equivalent al llibre d‘instruccions dels televisors
o els aparells de DVD, on cada cosa té un nom indiscutible, amb un significat precís. De manera
que seguint les instruccions –els dissenys curriculars– aconseguim efectes automàtics en els alum-
nes com si els llibres de text fossen comandaments a distància manipulats pel professorat i els
alumnes la resposta d‘un electrodomèstic a les seues ordres.

Però tots sabem, i ho parlem freqüentment a les converses del bar de l‘institut, que les pràctiques de
l‘aula, el que ocorre a dins, té poc a veure amb processos automàtics. La realitat és tan rica i impre-
visible que les receptes valen de ben poc. I quan el llibre de text es planteja com una eina tancada
corre el risc de resultar pobra i inadequada per a la majoria de l‘alumnat, que s‘escapa a les pre-
visions que s‘havien fet els autors, que havien treballat sobre la hipòtesi d‘alumnes ideals que tenen
ganes de treballar i aprendre a totes hores i que construeixen el coneixement com es construeix una
paret, rajola a rajola, de forma seqüenciada. De tota manera, sabem que això que anomenem alum-
nes són persones, amb múltiples experiències vitals, producte d‘un determinat sistema polític i
econòmic que divulga determinades creences, a les quals reaccionen de maneres diverses, que apre-
nen més –quan volen aprendre– de manera desordenada i asistemàtica que no de manera progra-
mada i que no tenen massa clares les raons i el sentit del treball quotidià a l‘institut. Més o menys
són com la resta de persones que no són alumnes.

Una altra qüestió és si un llibre de text és el material curricular més adequat per respondre a les
múltiples necessitats educatives. I en aquest sentit hem d‘afirmar que no. El format llibre de text
està molt limitat, precisament perquè és un llibre. I això implica impossibilitat en l‘actualització del
coneixement, dificultats per a treballar a diferents ritmes i, en ordres diferents, dificultats per
adaptar-se a les diferents demandes dels diferents alumnes i professors, dificultats per oferir tasques
diverses i diferents a l‘ús de paper i llapis. En definitiva, és un format pensat per a un determinat
tipus d‘escola, on no hi ha diversitat, on els alumnes se sotmeten acríticament, on els continguts no
es discuteixen, on les activitats estan ajustades a les limitacions de temps i també d‘espai, on
l‘aprenentatge és programable, on s‘aprén quasi exclusivament a través de la memòria gens signi-
ficativa, on la formació del professorat importa poc, etc. Per això és un material que té tant d‘èxit:
és el format adequat al tipus d‘organització escolar dominant. I per això costa tant treballar a l‘aula
amb materials diversos: diaris, revistes, documentals, materials informàtics, llibres diversos,
pel·lícules, etc. La distribució de l‘espai i el temps i les concepcions de l‘ensenyament i l‘aprenen-
tatge dominants als instituts ho dificulta. Per tant, treballar sense llibre de text suposa dificultats
afegides per al professorat i per a l‘alumnat, ja que implica forçar les possibilitats –i les creences-
que genera l‘actual organització escolar.

Tot i així, no tots els libres de text són iguals: n‘hi ha que prometen el paradís pedagògic amb el seu
ús, intenten respondre a tots els problemes d‘ensenyament i aprenentatge, i intenten fer creure que
els èxits i fracassos en l‘aprenentatge per part de l‘alumnat depenen exclusivament del llibre de
text, de manera que publicitàriament es presenten com a dissenyats per a evitar el fracàs i fomentar
                                                                                                       2
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca       yahoo.es)



l‘èxit. A més, intenten fer creure que reduint la qualitat i la quantitat de coneixements facilitaran
l‘aprenentatge dels alumnes més desavantatjats. Per això alguns llibres presenten la versió reduïda
per a alumnes ―reduïts‖, o quaderns de treball extraordinari per a alumnes avantatjats.

Aquests llibres de text, que aspiren a ocupar l‘espai central de la classe, solen suposar un obstacle
en la relació entre professors i alumnes, ja que, en moltes ocasions, professors i llibre de text es fan
la competència quant a l‘emissió de missatges. No queda gaire clar qui té l‘autoritat a classe, si el
llibre o el professor, ja que en el moment que es contradiuen els missatges, l‘alumne dubta de la
fiabilitat del missatge del professor. La lletra impresa continua gaudint de prestigi en aquest as-
pecte, sobretot quan es presenta com a veritat indiscutible, i quan l‘alumne usa els missatges del
text com a mecanisme de resistència davant el professor (―doncs el llibre diu que...‖). Per això és
convenient que les explicacions que inclouen els llibres de text vagen sempre signades. El conei-
xement no és una cosa feta i acabada, com se sol presentar a l‘alumnat, sinó que és producte de
discussions racionals. El coneixement que es proposa als llibres de text s‘ha de presentar com una
interpretació de la realitat sustentada en arguments racionals i oberta a la discussió. Els missatges
no poden vindre d‘un emissor desconegut i omnipotent que posseeix la veritat indiscutible, sinó que
s‘han de presentar a l‘alumnat com el que és: argument elaborat per un estudiós determinat que
concorda o contrasta amb altres estudiosos, entre els quals hi ha el professor de l‘assignatura.
Aquesta és l‘única via per combatre els prejudicis de l‘alumnat des de la racionalitat. El simple fet
d‘incloure la referència de les explicacions dóna peu a la participació activa del professorat en la
construcció del coneixement, ja que li dóna peu a proposar altres texts complementaris elaborats
per ell mateix o aportats per altres fonts.

Un altre aspecte d‘aquest problema és el de l‘administració dels coneixements de l‘assignatura. La
idea d‘unitat didàctica ha passat a designar en una bona part dels llibres de text un conjunt de co-
neixements l‘únic nexe lògic dels quals és que s‘avaluen en un mateix examen. Originàriament, el
concepte d‘unitat didàctica, que prové de les pedagogies de base conductista dels anys 60 i 70 ,
designava una unitat de coneixements amb alguna relació lògica entre ells, l‘aprenentage dels quals
suposava l‘aconseguiment d‘un esglaó en l‘escala cap a l‘aprenentatge final. Diguem-ne que una
unitat didàctica era considerada com el maó d‘una paret. Primer s‘havien d‘aprendre les unitats de
baix i després les de dalt, en una relació lògica cap a un aprenentatge determinat. Aquesta forma
d‘entendre la construcció de l‘aprenentatge ha estat ja suficientment criticada i no és aquest el lloc
de fer un repàs a la bibliografia que tracta aquest assumpte. Només apuntarem que aquesta idea pot
ser útil quan parlem de coneixements que no requereixen una comprensió profunda, sinó que es
limiten a l‘administració de procediments o aprenentatges sobretot memorístics. Per exemple, l‘en-
senyament de determinades regles gramaticals s‘ajusta a aquesta concepció de l‘administració a
dosis que poden coincidir amb les determinades regles dels diferents aspectes gramaticals. Però el
problema es presenta quan mesclem aquest tipus de continguts amb d‘altres que requereixen una
comprensió més profunda i que, d‘entrada, no tenen res a veure entre sí. Un repàs a qualsevol unitat
didàctica típica ens presenta al mateix nivell continguts d‘aprenentatge ortogràfic, morfosintàctic,
literari i sociolingüístic, a més de tècniques d‘estudi, o procediments de comprensió i expressió
escrita i oral i d‘altres coneixements miscel·lanis. Sense cap lligam lògic entre ells. Un exemple: un
divulgat llibre de text presenta com a continguts de la unitat X: el multiculturalisme, i després,
passant pàgina a pàgina, sense més justificacions: el context, la diversitat textual, els àmbits d’ús,
la recerca d’informació, la fitxa, la diversitat de les llengües, la fonologia, l’ortografia, l’alfabet de
signes, els dígrafs, la numeració, les categories gramaticals, el nom, la formació del lèxic, els
orígens de la llengua i les característiques de la literatura medieval, de manera que els alumnes
perden el sentit del que estudien i l‘estudi es converteix en un requeriment burocràtic deslligat de
l‘acte de l‘adquisició de saviesa.

D‘altres llibres de text, tot i participar dels defectes inevitables d‘aquest format, assumeixen les
seues limitacions i deixen en mans dels professorat la resolució dels problemes quotidians. Con-
sideren que no són l‘únic instrument d‘ensenyament i d‘aprenentatge i que la presència d‘alumnes
que no estudien o que tenen interés depén també de molts altres factors que superen el simple
                                                                                                        3
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)



disseny dels materials. Saben que uns bons materials, per sí mateixos, no produeixen l‘atracció cap
a l‘aprenentatge, sinó que només actuen sobre els alumnes ja motivats. El fet que un alumne no
vulga llegir un text, evite participar en les activitats de classe o de casa, o intente enganyar al
professor fent-li creure que estudia i treballa, no depén sols dels materials que s‘usen. I això, que és
obvi, convé que ho expliciten els autors de llibres de text, com un exercici d‘humilitat, si més no.

Aquest tipus de llibres de text intenten no ser una molèstia a classe, sinó que busquen respectar la
figura del professor com a director i administrador de les accions d‘ensenyament a l‘aula. Presenten
el coneixement com un conjunt d‘aportacions racionals perfectibles i deixen llibertat al professorat
perquè acabe d‘organitzar l‘administració dels continguts d‘acord amb els seus interessos. Aquest
llibre pretén situar-se en aquesta categoria de llibres de text.

De tota manera manera, no hem d‘oblidar que el llibre de text, a més de ser un producte didàctic,
també és un producte econòmic, un bé de consum. I això marca definitivament molts dels fenòmens
que ocorren al seu voltant. Siguem clars: la indústria editorial se sosté gràcies a les vendes anuals
de llibres de text i paratexts –quaderns de vacances, d‘activitats, diccionaris, exercicis complemen-
taris, de consulta, etc.- a alumnes d‘escoles i instituts. Una part dels excedents produïts per aquestes
vendes es destinen a finançar la resta de publicacions que no solen produir beneficis. I així podem
disposar d‘una indústria editorial. L‘Administració, al seu torn, col·labora amb aquesta activitat
econòmica –estratègica per a una nació- canviant periòdicament els currículums oficials per tal de
dinamitzar el mercat. El mateix format en llibre i no en fitxes, per exemple, respon a aquesta neces-
sitat de forçar el consum anual d‘un producte que es presenta com a indiscutible i sense alternativa.
És a dir, que innovar en el format i els continguts del llibre de text es presenta com una feina
―antisistema‖ que, quan es fa, té efectes testimonials i minoritaris. Està pendent un nou consens
respecte als modes d‘elaboració, experimentació, difusió, finançament i format del material curri-
cular que, mentre no arribe, ens obliga a mantenir els formats tradicionals si volem ser presents al
mercat editorial i, per tant, a les aules.

Finalment, els llibres de text són també un producte polític, en el sentit que presenten una de-
terminada visió del món. La majoria respecten les prescripcions oficials i en major o menor grau
inclouen continguts explícits sobre els tòpics comuns políticament correctes: igualtat d‘homes i
dones, igualtat de les diferents cultures i llengües, de les diferents races; hàbits saludables, etc.
Tanmateix, a hores d‘ara tots sabem que la transmissió de valors culturals, positius o negatius, es
realitza en el nivell del currículum ocult que, pel que fa al llibre de text, actua en l‘àmbit d‘allò que
no es fa explícit. Un llibre de text pot presentar-se explícitament com a no sexista però utilitzar un
llenguatge sexista en les explicacions i en la formulació de les activitats, pot presentar en un text la
valoració positiva de la diversitat, però presentar texts i activitats centrades en una sola cultura, pot
declarar-se partidari de la igualtat de les races però no presentar a les seues imatges la diversitat de
races que conviuen al món, presentar-se com a partidari de la igualtitat entre totes les persones però
deixar fora dels texts i les activitats representacions de totes les classes socials, etc. En definitiva,
tot producte cultural transmet una determinada concepció del món i els llibres de text són
responsables, com a material educatiu, d‘explicitar aquest món i sotmetre‘l a discussió. El que no
poden fer els llibres de text és presentar un món acabat, on no hi ha res en discussió, on allò que
existeix és el millor possible i on les diferents ideologies polítiques i econòmiques tenen la mateixa
validesa. No explicitar aquestes qüestions, ignorar-les, implica prendre partit per l‘organització
social, política i econòmica existent al món actual. Tot material educatiu ha de presentar les op-
cions ideològiques actuals respecte als múltiples temes que ens condicionen la vida i les bases
ètiques que les sustenten. No fer-ho és optar pels valors dominants. I els agents que usen els llibres
de text han de ser-ne conscients. En la nostra assignatura, la literatura és una activitat privilegiada
per discutir sobre el món i, tal com ho explicarem després, hem intentat aprofitar els diferents texts
literaris del llibre per tal de traure a la llum aquestes discussions imprescindibles.

Tot partint d‘aquests supòsits, els llibres de text que oferim tenen les característiques següents:


                                                                                                        4
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



1. No pretenen fer creure que són la panacea per a resoldre els problemes d‘aprenentatge i
   conducta de l‘alumnat. Aquests problemes tenen diverses causes que van mol més enllà del
   material que s‘usa per ensenyar i aprendre. Per tant, el llibre de text està molt limitat quant a les
   seues capacitats motivadores.
   Si tens una certa experiència ja saps que un llibre de text determinat no té la propietat per sí
   mateix de fer que els alumnes que no volen estudiar estudien.

2. Dins d‘aquestes limitacions els nous llibres de TABARCA intenten evitar els defectes més
   comuns en els llibres de texts de llengua:

      Busquen donar coherència a la presentació dels continguts: no mesclen continguts de
       naturalesa diferent en una mateixa unitat didàctica.

      Per això s‘ha dividit el llibre en dos quaderns de treball: un de Gramàtica, amb els
       continguts d‘ortografia, morfosintaxi i lèxic que hem assignat a cada curs, i un altre de
       Literatura i comunicació amb els continguts corresponents als coneixements literaris,
       pragmàtics, sociolingüístics i de tècniques de treball propis d‘una assignatura de llengua i
       literatura.

      La divisió en dos quaderns de treball permet que el professorat tinga més llibertat a l‘hora
       de dissenyar les seues estratègies d‘ensenyament. Permet, per exemple, fer que a classe es
       treballe amb un dels quaderns i a casa amb l‘altre, sense que s‘haja de transportar sempre tot
       el material.
       O també possibilita que alguns alumnes treballen autònomament en un quadern mentres la
       resta de la classe treballa amb l‘altre. En tot cas, permet distingir clarament el que és
       normativa del que és pràctica textual i literària, de manera que el quadern de gramàtica es
       pot convertir també en un llibre de consulta sobre dubtes gramaticals.

      Els coneixements que s‘han d‘aprendre es presenten de forma clara i concisa però fugint de
       la superficialitat. Ben al contrari, es pretén que els alumnes comprenguen el que estudien.
       Per això plantegem diferents activitats pràctiques que tenen per finalitat fer coneixedor al
       professorat de les mancances de comprensió de l‘alumnat per tal que busque noves estratè-
       gies per ensenyar. A la plana web de l‘editorial s‘ofereixen dins el llibre del professor acti-
       vitats de reforçament i d‘ampliació.

      El centre del llibre és l‘activitat. Davant de pedagogies que posen l‘èmfasi en l‘aconsegui-
       ment d‘objectius sense parar esment en els processos d‘aprenentatge, proposem activitats
       riques que facen pensar l‘alumnat. Del dubte, de la dificultat en la realització de l‘activitat,
       apareix la necessitat de comprensió. I el professor troba ací la justificació del seu paper:
       buscar maneres de resoldre els dubtes del seu alumnat.

      El professor no és ignorat, com fan els llibres de text a l‘ús, sinó potenciat. És necessari per
       tal de donar forma als ensenyaments que proposa el llibre de text. És el professorat qui ha
       de decidir la manera de treballar moltes de les activitats proposades, sobretot dins el qua-
       dern Literatura i comunicació. També se li facilita la possibilitat d‘eliminar o afegir activi-
       tats, ja que els dos quaderns s‘estructuren com una successió d‘activitats. Fins i tot la lectura
       dels texts explicatius és una activitat més d‘aprenentatge, al mateix nivell que la realització
       d‘exercicis per a posar-los en pràctica, de manera que l‘explicació del llibre ja no és un
       competidor de les explicacions del professorat, des del moment que el professor pot eli-
       minar i substituir les activitats que desitge i, per tant les explicacions del llibre.

      La literatura és el centre del treball que proposem en tots els cursos. Considerem que l‘ex-
       pressió literària és la forma suprema d‘expressió lingüística. I que la raó de ser d‘aquesta
       assignatura és transmetre als alumnes la possibilitat d‘expressar-se literàriament. No
                                                                                                  5
                 (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



    oblidem que la literatura té la capacitat d‘imitar la resta de registres i, per tant, l‘ense-
    nyament de l‘expressió i la comprensió literària és garantia de bona expressió de qualsevol
    tipus de text. Reivindiquem, per tant, tornar als orígens de la nostra disciplina i centrar-nos
    en l‘ensenyament dels principis de la llengua literària: plaer, mesura, unitat, ordre, coherèn-
    cia, claredat, bellesa, oportunitat, versemblança, precisió, escaiença i naturalitat. Hem d‘ate-
    nuar els efectes de la pràgmàtica anglosaxona que ha posat el text literari al mateix nivell
    que la resta de texts, tot oblidant la capacitat expressiva superior de la literatura sobre la
    resta.

   Per altra banda, reivindiquem també la capacitat de la literatura per a transmetre conei-
    xement sobre aspectes de la nostra realitat que només pot fer la literatura. És un instrument
    de primer ordre per a provocar la reflexió. La potència de la narració, el teatre o la poesia
    per a fer pensar els adolescents és inigualable. L‘abandonament de la literatura en el sistema
    educatiu produeix alumnes acrítics i abotargats pels mitjans audiovisuals de consum que
    actuen sobre l‘emoció principalment però dificulten la raó. El treball intens sobre texts
    literaris busca fer reflexionar els joves.
    En aquest llibre hi ha molts texts, a diferència del que és habitual. Sembla que els llibres de
    text habituals tenen por de ferir als alumnes amb la literatura. Ací els exposem a tota classe
    de lectura. En fragments, clar. Un llibre de text no pot aspirar a més. Té els seues limita-
    cions.

   Els texts no són adorns sinó objectes d‘investigació i en aquesta tasca els alumnes han
    d‘anar guiats pels mestres.

   Partint d‘aquest convenciment, les unitats didàctiques troben la seua coherència en el tema
    que fa de fil conductor de cadascuna: temes que busquen connectar amb la percepció del
    món que tenen els alumnes. Per això en 1r i 2n d‘ESO proposem abundant literatura juvenil.
    En tercer i quart, són els clàssics, autòctons i foranis, els que ens forneixen de materials per
    a fer pensar els joves sobre els temes clàssics: amor, mort, erotisme, moral, etc.
    En algunes activitats ens detenim més perquè hi haja teball literari a fons.

   Tampoc no hem d‘oblidar l‘aspecte lúdic de la literaura. Jugar amb les paraules per crear
    noves realitats és intrínsecament gratificant. Cal aprofitar aquesta tendència exclusivament
    humana per atreure l‘alumnat a l‘estudi de la llengua.

   La lectura i l‘escriptura literària, per tant, són l‘eix del curs que proposem. Els alumnes que
    rebutgen llegir i escriure no poden aprovar. És patètic trobar molts alumnes en Batxillerat i
    en la Universitat que exhibeixen amb complaença la seua aversió lectora. El fracàs de l‘es-
    cola es fa patent en aquestes actituds. No oblidem que l‘escola es va inventar com un lloc de
    mediació entre els texts i la població. No podem renunciar ara a aquest paper. El consum
    desordenat d‘imatges, per sí sola, no produeix ciutadans crítics, sinó, ben al contrari, contri-
    bueix a crear consumidors amatents a satisfer necessitats emotives. La reflexió va lligada a
    la lletra impresa. Si no la provoquem el professorat, no ho farà ningú.

   Respecten les prescripcions curriculars oficials.




                                                                                                   6
                    (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



2. L‘ORGANITZACIÓ DEL MATERIAL

2.1. Quadern de Gramàtica

Els elements gramaticals que es treballen en cada curs són els tradicionals. Les qüestions grama-
ticals bàsiques les presentem en els tres primers cursos, mentre que reservem 4t d‘ESO per al repàs
i l‘aprofundiment en algunes qüestions. El nostre propòsit ha estat fer que l‘alumnat estudie a fons
cada contingut gramatical, sense que s‘hagen de repetir les mateixes coses en cursos diferents, a no
ser que ens semble convenient en algun cas concret. En aquest curs es treballen els continguts
següents:

FONÈTICA I ORTOGRAFIA
En aquest quadern no hem inclòs un treball específic d‘ortografia, ja que en els cursos anteriors ja
s‘han treballat a fons les regles d‘escriptura de vocals i consonants. De tota manera, ja sabem que
l‘ortografia s‘aprén per memòria visual tant o més que a través de l‘aprenentatge de regles i
normes. Per això hem pensat que, com que en aquest curs es treballen a fons els verbs irregulars i
els pronoms febles, l‘alumne fixarà la seua atenció en l‘ortografia d‘aquestes formes gramaticals.
És ací on el professorat ha de parar esment especialment en aquest 3r d‘ESO.
Per altra banda al quadern de Literatura i Comunicació també hem inclòs exercicis d‘ortografia per
tal que l‘alumnat recorde específicament determinades regles.

MORFOSINTAXI
Hem pres la decisió de centrar el curs en tres qüestions de dificultat especial per a l‘alumnat. Es
tracta dels verbs irregulars, els pronoms febles i l‘oració composta. Fem que els estudiants treballen
a fons aquestes tres qüestions morfosintàctiques. Normalment als alumnes se‘ls proposen una sèrie
de normes per identificar i conjugar els verbs irregulars. Però aquestes normes tenen moltes
excepcions i els alumnes acaben per perdre‘s en l‘embolic de la irregularitat. Pensem que és més
pràctic oferir als alumnes tots els models possibles de verbs irregulars conjugats i una taula per tal
que consulten com es conjuga un verb determinat. I proposar exercicis perquè usen aquests verbs.
Recordem una vegada més que l‘aprenentatge de la gramàtica i l‘ortografia té un bon component de
memòria visual. Si s‘escriuen les formes verbals irregulars dins el context d‘oracions i texts, hi ha
més probabilitat que els alumnes les memoritzen. A més, d‘aquesta manera ens assegurem que
l‘alumnat dispose d‘un material de consulta àgil i eficaç per tal de conèixer com s‘escriu una
determinada forma verbal irregular. En realitat, hem concebut els quaderns de Gramàtica de tots
els cursos com a materials que serveixen també de consulta, de manera que els alumnes haurien de
conservar-los en els seues biblioteques particulars durant tota la seua escolarització i també
posteriorment. Els quatre volums de què consten els poden aclarir molts dubtes a l‘hora d‘escriure.
Si comenceu a usar el material de Tabarca en un curs que no siga primer, sempre podreu oferir als
alumnes que desconeguen algun contingut previ, la teoria i les activitats corresponents que podeu
descarregar en document PDF de la web de l‘editorial www.tabarcallibres.com

LÈXIC
Respecte al lèxic ens hem centrat en el treball intens sobre dos tòpics: les relacions de significat
entre les paraules i la formació del lèxic.




                                                                                                     7
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca        yahoo.es)



2.2. Quadern de literatura i comunicació

Quan vam començar a pensar en quin tipus de material volíem per a ESO vam començar per ana-
litzar què és el que no ens agrada, el que ens dificulta el treball en els materials a l‘ús. Així vam
arribar a la conclusió que calia primar el text literari per damunt de la resta. El text literari, tal com
explica Vicenç Pagès (Un tramvia anomenat text, Empúries), és capaç per sí mateix de reproduir
qualsevol dels altres tipus de texts. És una pretensió poc ajustada a la realitat pensar que en l‘assig-
natura de llengua ensenyarem a parlar i a escriure en tots els tipus de texts, sobretot quan els
alumnes no usen aquest idioma fora de l‘aula. L‘ús o desús de la llengua té causes que superen
l‘ensenyament de l‘assignatura de valencià: llengua i literatura. La raó de l‘existència d‘aquesta
assignatura ha estat històricament l‘ensenyament de la forma d‘expressió lingüística més elaborada,
que és la literatura. I aquesta matèria, o s‘ensenya a les aules en edat escolar, o difícilment s‘aprén
després. Per això hi ha un repte històric per al professorat de llengua: com ensenyar literatura en el
nivell obligatori a alumnes que, en moltes ocasions, senten rebuig per la lletra impresa? Després de
molts anys de pegar-li voltes a l‘assumpte, en l‘actualitat pensem que si hi ha alguna manera d‘en-
focar l‘ensenyament de la literatura aquesta ha de partir sempre de l‘expressió escrita de l‘alumnat.
Només els texts escrits per l‘alumnat, el procés de creació d‘aquests texts, motiven l‘alumnat a
llegir. Simplificant, diríem que les ganes de llegir, en els alumnes més allunyats de la cultura es-
crita, ha de partir de la creació escrita dels seus texts. No cal que citem ací els treballs de Freinet o
els de molts pedagogs moderns que compartien aquest convenciment. És molt senzill: per a que
llegesquen, feu-los escriure sobre allò del que poden escriure. El text produït per l‘alumnat ha de
ser la finalitat, l‘objecte de treball d‘aquest curs. De fet, pretenem que cada alumne, a final de curs,
tinga elaborat un àlbum literari compost pels texts construïts al llarg de les diferents activitats.

Per això al llibre de text de Tabarca, el quadern de literatura i comuncació dedica les 63 primeres
pàgines a oferir maneres de fomentar l‘escriptura literària. És clar que molts dels estímuls per a
provocar aquesta escriptura autònoma han de partir de la lectura de fragments literaris. Però ja diem
que ací la lectura del fragment literari no és la finalitat, sinó l‘instrument per a escriure posterior-
ment. I són els texts produïts pels alumnes els que han de circular entre els companys. No oblidem
que l‘escriptura de texts coherents és l‘habilitat fonamental que l‘escola ensenya, l‘habilitat que
conforma un cervell racional. Les habilitats orals bàsiques no s‘aprenen a l‘escola, almenys en les
societats lingüísticament normals. Només en les societats en conflicte lingüístic es demana a l‘esco-
la que ensenye a parlar l‘idioma propi. Aquesta demanda és un símptoma de la anormalitat. Una
altra cosa és que a l‘alumnat se l‘ensenye a parlar de manera formal i usant l‘estàndard oral. És amb
aquesta finalitat que hem de treballar l‘oralitat. La resta de registres s‘han d‘aprendre a usar en els
seus contexts respectius. L‘escola no pot substituir la vida. Com a molt, pot fer reflexionar sobre
ella, i això que ja és prou.

Doncs bé, partint d‘aquests i d‘alguns altres convenciments, hem dividit el llibre de la manera se-
güent:

Les quatre primeres unitats estan dedicades a oferir texts literaris i activitats que tenen dues fina-
litats: fer que els alumnes coneguen texts representatius de la literatura clàssica i fer que parlen i
escriguen a partir dels continguts i la forma d‘aquests texts.

Els texts literaris elegits pertanyen a la nostra història literària, entre els orígens i el segle XVIII, tal
com ens prescriu la Conselleria d‘Educació. Però, a més dels nostres autors, hem inclòs també texts
d‘autors europeus canònics, la llista dels quals trobareu entre les pàgines 92 i 99. És una manera de
fer dialogar la literatura feta en valencià amb la d‘uns quants autors i autores europeus represen-
tatius.

Cada una de les unitats didàctiques s‘estructura al voltant d‘un tema. Els temes que hem triat en les
quatre primeres unitats són temes clàssics, això que es diuen temes eterns, que preocupaven als
antics i ens preocupen encara a molts de nosaltres.
                                                                                                           8
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca       yahoo.es)



La unitat 1 es titula Com hem de comportar-nos?. Hem elegit aquest títol perquè els texts triats
parlen de moralitat, des del poema d‘Ibn Khafaja, d‘Alzira, que ens invita a disfrutar del nostre
paisatge, fins al d‘Anselm Turmeda, que ens parla del poder dels diners. Repetim que la finalitat no
és sols que els alumnes llegisquen i entenguen aquests texts sinó que els usen com a estímul per a
manipular la llengua. Així, en aquesta unitat els alumnes han de refer poemes clàssics, imitar els
exemples de Llull o escriure diàlegs teatrals.

La unitat 2 es titula l’amor i l’erotisme. No cal comentar-lo. És la unitat més llarga. L‘edat dels pri-
mers enamoraments que viuen els nostres alumnes és molt adequada per a pensar i aprendre sobre
aquesta qüestió. En aquesta unitat també comencem amb Ibn Khafaja i acabem amb un fragment
del Càndid, de Voltaire. I algunes de les activitats que proposem són reconvertir poemes, escriure
un e-mail a Christine de Pizan o construir una narració a partir d‘un poema.

La unitat 3 tracta una altra qüestió tan present actualment com sempre ho ha estat en la societat hu-
mana: les relacions entre homes i dones i, concretament, la societat patriarcal sobre la qual s‘ha
construït històricament la nostra societat i la de bona part del món. Ací comencem amb coneguts
texts d‘Eiximenis i acabem amb la Rondalla de Lluís Galiana. Els alumnes ací, entre moltes altres
coses, han d‘escriure un dietari, completar sonets o elaborar refranys no prejudiciosos.

La unitat 4 és l‘última dedicada a l‘estudi de texts clàssics i es dedica a la mort, tema que li dóna
títol. La mort no és un tema gaire present en els llibres de text a l‘ús. Tanmateix veiem que el final
de la vida està molt present en la vida dels joves, ja siga a través de la ficció o de les seues ex-
periències vitals. Hem pensat que introduir alguns elements de reflexió al seu voltant pot traure a la
llum un aspecte de la realitat que moltes vegades es tracta com un tabú en la societat actual.

La unitat 5 l‘hem dedicada íntegrament a repassar la història de la llengua i de la literatura des
dels orígens fins al segle XVIII. És una unitat clàssica, on s‘exposa des dels inicis, els fets i els au-
tors que han conformat l‘espina dorsal de la nostra disciplina: la llengua i la literatura que els
nostres avantpassats han anat elaborant i que hui dia sistematitzem. La diferència entre aquest llibre
de text i d‘altres a l‘abast és que, a banda de tractar tota la història en una sola unitat, hem introduït
en l‘organització de les activitats diversos exercicis que obliguen els alumnes a reflexionar sobre el
que estudien. Així, per exemple, en el text sobre l‘explicació de la ciutat de València en el segle
XV com a ciutat dinàmica que va propiciar l‘aparició de diversos talents literaris, hem inclòs pre-
guntes de comprensió que obliguen els alumnes a consultar l‘enciclopèdia. O en l‘explicació sobre
Vicent Ferrer, proposem que escriguen els accents que hem eliminat d‘un paràgraf. I així en la
majoria de texts explicatius sobre les diferents èpoques.

La unitat 6 – Varietats i registres de la llengua- està reservada a l‘estudi amb certa profunditat del
fenomen de la variació lingüística, la comprensió del qual és fonamental per eliminar molts dels
prejudicis socials que mantenen molts valencians respecte a la seua llengua i les altres llengües.
L‘hem enfocat, per tant a la comprensió, igual que la resta d‘unitats. No es demana a l‘alumne que
memoritze definicions, sinó que aplique la seua manera d‘entendre els conceptes estudiats a la reso-
lució de problemes. La manera com els soluciona dóna pistes al professor per tal d‘identificar quins
aspectes no ha comprés encara un alumne determinat.

Igual que en la resta de llibres dels altres cursos, en les diferents unitats s‘inclouen activitats llar-
gues, projectes de treball a més llarg termini que els alumnes han d‘anar realitzant amb temps.
Totes aquestes activitats s‘expliquen al llarg del llibre del professor.

Finalment, hem inclòs al llibre una sèrie de recursos útils per a treballar algunes activitats de les
unitats anteriors: des d‘un compendi de mètrica i recursos expressius, fins a tècniques d‘estudi com
la realització de mapes conceptuals i treballs acadèmics. Hi ha professors que consideren que
aquests continguts que hem inclòs com a recursos, com a instruments per aprendre altres contin-
guts, tenen prou entitat per a ser apresos en sí. Si tu ets un d‘ells, endavant. Proposa‘ls com a con-
                                                                                                         9
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca        yahoo.es)



tingut d‘aprenentatge. No hi ha res al llibre que impedisca que els alumnes aprenguen el significat
de cada recurs literari, o què és un reportatge periodístic.

Quan fullegeu detingudament el llibre observareu que contínuament unes activitats fan referència a
d‘altres que hi ha en altres unitats. I és que hem concebut el llibre com una unitat de treball, de ma-
nera que tots els continguts estan interrelacionats i es repeteixen en diferents moments al llarg del
curs. Així busquem provocar la comprensió d‘aquests continguts. Per exemple, al principi de la
unitat 2 els alumnes trobaran com a primer text d‘estudi un poema d‘un autor que ja havia aparegut
al principi de la primera unitat. Només si havien aprés el significat d‘aquest autor en la primera
unitat s‘estalviaran de realitzar una part del treball que se‘ls proposa de fer.

Tal com hem organitzat els continguts, diferents professors, amb diferents estils d‘ensenyament,
poden usar aquest llibre de maneres diferents. Diguem-ne que es poden recórrer diferents itineraris.
Cada professor pot buscar el seu. Vegem algunes possibilitats d‘organització:

1. Seguir l‘ordre de les unitats i les activitats tal com es presenten al llibre. En aquest cas, els
   continguts d‘història de la llengua es van estudiant a poc a poc, en relació amb els texts dels
   diferents autors que es van proposant. No debades, la primera activitat que es realitza amb cada
   text nou, és obligar a l‘alumne a buscar informació sobre l‘autor i contextualitzar l‘obra. Per
   això, quan els alumnes han acabat de treballar les quatre primeres unitats, teòricament han tre-
   ballat ja, també, la cinquena, que els ha subministrat la informació per a realitzar les activitats
   anteriors. Per tant, treballant així, una vegada acabada la quarta unitat es passaria a la sisena, que
   tancaria el curs.

2. Començar el curs per la unitat 5 i ensenyar la història de la llengua i literatura. Un cop acabada la
   unitat es passaria, bé a la unitat 6 i, posteriorment les quatre primeres, o bé a l‘inrevés, a les
   quatre unitats de treball literari i finalment al tema de la variació lingüística.

3. Començar per la unitat 6 i seguir per la 5 i, després les quatre primeres.

4. Una possibilitat semblant a la primera és no seguir l‘ordre estricte de les quatre primeres unitats,
   sinó que, en funció de les preferències del professor, es considere millor començar, posem per
   cas, per la unitat 4, seguir per la 3, la 2 i la 1, -o qualsevol altra combinació- per continuar amb
   la 5 i la 6. Això no suposa cap problema. Independentment del tema de la unitat, tots els autors
   que hi apareixen estan ordenats cronològicament, la qual cosa garanteix que cobreixen la major
   part de la història literària d‘aquest curs.

5. Una última possibilitat, que és la que hem seguit nosaltres, després de provar el material amb els
   nostres alumnes durant tres cursos, és començar el curs fent una introducció a la història de la
   literatura, de manera que aprenguen a manejar el llibre. Així, a començament de curs estudiem
   en la unitat 5 els apartats dels orígens de la llengua i la literatura, la literatura àrab i la poesia tro-
   badoresca. Treballem els texts dels autors àrabs i els trobadors que hi ha a les primeres unitats, i
   seguidament, ja passem a les unitats 1-4, tal com hem explicat en l‘apartat 1.


2.2.1. La relació entre gramàtica i literatura/comunicació. Com treballar amb dos quaderns?

Per moltes voltes que pegue la didàctica de la llengua al final sempre anem a parar a la necessitat
d‘ensenyar gramàtica. És indefugible. Els llibres de text habituals inclouen continguts gramaticals
dosificats i enredrats amb d‘altres continguts que no tenen res a veure-hi. I és que aquesta sembla
l‘única solució a l‘hra de dissenyar un llibre de text. És per això que ens hem estimat més de traure
la gramàtica del llibre de text i presentar-la a l‘alumnat com un contingut autònom, que requereix
una atenció específica i constant. A més, l‘hem organitzat de manera que s‘ensenyen els elements
principals d‘ortografia, morfosintaxi i lèxic en els tres primers cursos d‘ESO. I deixem 4t d‘ESO
                                                                                                           10
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca       yahoo.es)



per aprofundir en els aspectes més problemàtics. Hem intentat que la presentació dels diferents
elelments gramaticals a estudiar obligue a l‘alumne a assimilar-los a través d‘una quantitat
d‘exercicis suficient i de presentacions de la norma que resulten clares.

Però ens queda una pregunta clau per respondre: com relacionar els continguts gramaticals amb el
treball de comprensió i producció de texts que es proposa al quadern de Literatura i comunicació?
La nostra proposta és la següent: Fer que l‘alumne treballe autònomament gramàtica i reservar
periòdicament una sessió per resolde dubtes a classe, corregir exercicis o proposar d‘altres exercicis
que serveixen d‘avaluació. A les sessions de treball a classe amb el quadern de Literatura i
comunicació es poden aprofitar texts complets o fragments de texts per a fer preguntes sobre els
continguts que estan estudiant els alumnes en un període determinat. Per exemple, fer separar les
síl·labes del poema X o posar els accents que falten en el text de la pàgina X. Tanmateix, aquesta
possibilitat està molt limitada perquè els texts –clar està- estan ben escrits. Per això és l‘ambit de la
producció de texts escrits on hem d‘establir la relació entre el quadern de Gramàtica i el de
literatura i comunicació. Hem d‘anar controlant els escrits dels nostres alumnes i especialment
aquells aspectes de gramàtica que es treballen. Per exemple, premiant els alumnes que usen
adequadament els pronoms, les conjuncions o les formes verbals. És a dir, es tracta de premiar en
els escrits dels alumnes aquells aspectes gramaticals que el professor considere adequat treballar en
un moment determinat.


2.2.2. L‘avaluació

Treballem sobre la hipòtesi d‘anar treballant el quadern Literatura i Comunicació tal com es pre-
senta, seguint l‘ordre de les unitats. En aquest cas, cada treball de l‘alumnat s‘ha d‘avaluar.

Concretament:

-Notes de lectura i recitat. Els alumnes prepararan a casa les seues lectures públiques. Per aquest
treball oral rebran una nota. També rebran notes per l‘oral sempre que el professor vulga tractar
així alguna de les activitats de la unitat. En l‘oral s‘inclou la memorització de poemes.
El treball oral ha estat tradicionalment bandejat de les nostres pràctiques per diverses raons. Una
d‘elles és la dificultat d‘organitzar la classe quan els alumnes parlen en públic. Per això molts
professors proposen als seus alumnes que enregistren cintes o documents de veu en els MP3 o
MP4. Una altra dificultat és la manera com s‘avalua. Per avaluar l‘oral hi ha diversos treballs
publicats. Per exemple aquests dos:

   Joaquim Dolz i B. Schneuwly (2006) Per a un ensenyament de l’oral Institut Interuniversitari de
   Filologia Valenciana.
   M. Victoria Reyzábal (1993) La comunicación oral y su didáctica La Muralla.

-Notes de treball escrit. Es tracta de controlar la realització de les activitats i fer corregir els texts
de l‘alumnat fins que queden presentables. Els que presenten les activitats en el temps previst i
realitzen les rectificacions necessàries per fer mínimament llegibles els seus texts estaran aprovats.

-Notes dels exàmens de gramàtica. En cada avaluació n‘hi ha d‘haver tantes com aspectes gra-
maticals s‘hagen treballat.

-Nota d’exàmen d’història de la literatura i de producció de texts literaris. Cada període que el
professor considere farà un examen escrit –o oral– dels continguts treballats. Per exemple, si s‘han
treballat els texts 1, 2, 3 i 4, amb les activitats corresponents, els alumnes, a més d‘haver aprés
determinats aspectes sobre aquests texts, també han estudiat el que diu el text sobre la literatura
àrab, sobre Giovanni Boccaccio i sobre Ramon Llull. I se‘n pot controlar el que han aprés.


                                                                                                       11
                          (Comunicació amb els autors: projectetabarca                       yahoo.es)



Unes preguntes possibles per a un examen de literatura i comunicació de la unitat 1:

1.    Explica en 15 línies qui és Ramon Llull i quina importància té dins la història de la literatura
      medieval. Parla de la seua obra, especialment de les novel·les. (des del punt de vista grama-
      tical es valorarà especialment l‘ús adequat de .......................................)

2.    Marca V F i explica el perquè de la teua elecció.
      a) Anselm Turmeda i Ramon Llull van conquistar l‘illa de Mallorca                                                      v       f
      b) Ramon Llull usava animals com a personatges de les seues novel·les                                                  v       f
      c) Ibn Khafaja es va fer mahometà, igual que el seu amic Anselm Turmeda                                                v       f
      d) Abans de la conquesta, l‘idioma que dominava a València era el llatí                                                v       f
      e) De segur que Bernat Metge i Anselm Turmeda sabien llegir i entendre occità                                          v       f
      f) François Villon va escriure les Homilies d‘Organyà                                                                  v       f
      g) Bernat Metge té una visió pessimista de la societat                                                                 v       f
      h) La grua de Boccaccio tenia una pota                                                                                 v       f
      i) Els avantpassats valencians parlaven aragonés                                                                       v       f

3.    Fes una redacció sobre la poesia trobadoresca i la d‘Al Andalus d‘unes 10 línies (des del punt
      de vista gramatical es valorarà especialment l‘ús adequat de .......................................)

4.    a) Digues l‘autor d‘aquest poema i explica almenys tres elements de la seua biografia.,
      b) Digues quin és el recurs expressiu que més crida l‘atenció.
      c) Digues el nom de l‘estrofa, la quantitat de síl·labes de cada vers i identifica rimes. Digues
      de cada una si és consonant o assonant i per què ho creus.
      e) Explica el significat de les paraules marcades.

             En realgar, en arsènic roquer,
             en sulfur groc, en salnitre, en calç viva,
             en plom bullent per desfer-les més bé,
             en sutge i pega mesclats amb orina,
             en sang de moro i pixats de jueva,
             en aigua on s‘hagi rentat un leprós,
             en brutícia de peus i sabatots,
             en sang de serp i drogues verinoses,
             en fel de porc, de guineu i de llop,
             siguin cuites les llengües envejoses.

5.    Completa les tríades següents:
      Tres aires són perduts: ............................................................................................................
      Tres coses fan un jove atractiu: ..................................................................................................
      Tres coses m‘animen cada dia: .................................................................................................

6.    Escriu un poema manipulant com vulgues aquests titulars:
      L’abocador de València (o qualsevol ciutat) contamina el riu.
      La desaladora compensarà la falta d’aigua
      L’augment del nivell del mar pel canvi climàtic inundarà les zones costaneres
      Moltes aus ja no emigren
      Augmentarà el perill d’incendis en els pròxims deu anys.
      Un dirigent promet transport ecològic entre (Cullera) i (Alacant)
      Tres noves urbanitzacions pendents d’aprovació per manca d’aigua.
      La Comunitat Valenciana no aprofita el seu potencial per a produir energia solar.
      Un centre comercial deixarà el nord de València i el terme d’Alboraia sense horta
      El desert avança pel sud de la Comunitat Valenciana.
      A (ciutat) hi ha x pisos buits però els joves continuen tenint dificultats per accedir a l’habitatge



                                                                                                                                         12
                    (Comunicació amb els autors: projectetabarca        yahoo.es)



7.    Escriu un poema amb aquestes paraules i totes les altres que vulgues afegir-hi. Cada línia és
      una estrofa. Les paraules es poden repetir.
      Veritat, diners, boig, jutge, savi, falsedat, advocat, tornen, en té.
      Bé, fan, mal, home, sant, diners, segons, com, celestial, infernal, usa.
      Lluites, provoquen, diners, honors, crítiques, predicadors, cantar, fan, remors.
      Infants, capellans, alegren, diners, grans, cantar, fan, carmelitans, frares, faquests.
      Tin, hòmens, sords, bords, diràs, diners, legítims, grossos, prims, tornen, giren.

8.    Redacció: tres mètodes per a fer-se rics sense fer mal a ningú.

9.    Relaciona el vers en sang de moro i pixat de jueva amb les idees d‘holocaust, expulsió de
      jueus i moriscos dels regnes d‘Espanya, Inquisició.

10.   Descriu una persona que té ―naturalesa d‘anguila en tot el que fa‖.

11.   Escriu tres arguments a favor i tres més en contra de l‘afirmació següent: l’home és la bèstia
      més roïna i la més falsa que hi ha al món.


-D’altres notes que el professorat crega convenients: participació a classe, assistència, lectura de
novel·les, obres de teatre o poemaris, etc.

Els criteris d‘avaluació són evidents per a qualsevol professor de llengua amb un mìnim d‘expe-
riència: a l‘alumne se li ofereix tota l‘ajuda de què el professor és capaç durant cada període
d‘avaluació, i per això l‘exigència ha de ser màxima. No podem deixar que l‘alumnat arrossegue el
professorat a un joc d‘estira i arronsa que, a través de mecanismes de resistència estudiantils, plan-
tege una rebaixa de l‘exigència del professor quant a quantitat i qualitat d‘aprenentatge dels con-
tinguts.

És fàcil de planificar i aconsellar, però difícil d‘aconseguir la implicació de l‘alumnat. Tanmateix,
la qüestió de la implicació no té solució possible des de l‘assignatura, ja que l‘alumnat que rebutja
participar a les activitats de classe i de casa, no està contemplat en el nostre sistema educatiu de
forma oberta i explícita.

Les propostes d‘un llibre de text no poden donar resposta a la desmotivació i desimplicació de
l‘alumnat, que té causes diverses i producte, en moltes ocasions, de la mateixa cultura organitzativa
del sistema escolar.




                                                                                                   13
                           (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)



3. RESPECTE AL MODEL LINGÜÍSTIC

Les llengües modernes solen admetre un grau més o menys elevat de solucions equivalents per a
determinades qüestions gramaticals. És una exigència racional i ètica mostrar a l‘alumnat la màxi-
ma diversitat d‘aquestes solucions. No fer-ho limita a l‘àmbit local la possibilitat de comprensió
eficient dels texts orals i escrits i facilita la percepció l‘àmplia gamma de texts que es produeixen
en tot l‘àmbit lingüístic com a texts aliens. A la curta, fomentar aquestes visions localistes de la
norma lingüística trenca la consciència lingüística unitària i provoca la provincianització i abando-
nament d‘una llengua cada vegada més local i menys útil per a la comunicació amb tots els
parlants.

Un material didàctic dedicat a ensenyar llengua ha de superar la versió local de la norma i mostrar
tot tipus de texts produïts en qualsevol territori on es produïsca literatura. Ras i curt: la creació
d‘una versió valenciana de l‘estàndard unitari no impedeix, per a res, usar texts escrits en altres
versions de l‘estàndard que donen a l‘alumnat la idea que la llengua que parlen supera les estrictes
fronteres autonòmiques. En un món de comunicacions globalitzades, aquesta és la nostra primera
contribució a provocar l‘autodescentrament que suposa l‘educació dels nostres alumnes. Des del
nostre punt de vista, el criteri de la versió que utilitza el text literari a treballar no ha de suposar cap
limitació a la comprensió de l‘alumnat. Però sí que és segur que, més prompte que tard, apareixerà
a la classe alguna observació semblant a aquesta: ―menjo és català. En valencià és menge‖. Supo-
sem que quan aparega aquesta observació és el moment d‘ensenyar als alumnes allò del model
d‘estàndards autònoms. Perquè ho entenguen senzillament, poseu-los exemples de l‘anglés i del
castellà. En el quadern de literatura i comunicació de tercer curs es treballa específicament aques-
ta qüestió. Podeu agafar-ne exemples.

També podeu, si ho considereu convenient, llegir-los l‘apartat a) de la pàgina 14 de la Gramàtica
Normativa Valenciana de l‘AVL, que és el criteri oficial de la Comunitat Valenciana. I punt.
De tota manera, us oferim al requadre un model d‘explicació d‘aquesta qüestió:

 El valencià, igual que el castellà o l‘anglés i la major part d‘idiomes, admet, en alguns casos, versions diferents d‘un
 mateix cas gramatical. Les persones que es comuniquen en eixes llengües poden triar entre diferents possibilitats,
 totes igualment vàlides i acceptades per les normes gramaticals i ortogràfiques. Per això, en els múltiples texts que
 hi ha en aquest quadern trobaràs diferents possibilitats d‘un mateix cas, sense que això siga un impediment perquè
 pugues comprendre els diferents texts. Els casos més freqüents són:

                                              Usada especialment Usada especialment           Usada especialment
                                              a Catalunya           a la C. valenciana        a les Illes Balears
 1a. Persona del present indicatiu            canto, condueixo      cante, conduesc           cant, condueixo
                                                                           conduïsc
 Possessiu femení                             meva, teva, seva     meua, teua, seua           meva, teva, seva
 Algunes formes del                           canti condueixi, etc cante conduesca, etc. canti, condueixi, etc.
 present subjuntiu                                                        conduïsca
 Algunes formes de                             cantara o cantés      cantara o cantàs          cantara o cantés
 l‘imperfet de subjuntiu                       conduïra o conduís conduïra o conduís           conduïra o conduís
                                               etc.                  etc.                      etc.
 demostratius                                 aquest, aquell, etc.   aquest, eixe, aquell, etc. aquest, aquell, etc

 Si no ho acabes de veure clar, pregunta al teu professor o a la teua professora. Però perquè ho entengues millor,
 fixa‘t que és el mateix que ocorre en el castellà, quan es pot elegir ente les formes tú eres o vós sós, o en l‘anglés,
 quan es pot elegir entre yes/no i yeah/nay, ja que, en tots els casos, les diferents possibilitats són gramaticalment
 correctes.




Per altra banda, en els texts del quadern literatura i comunicació hem explicat les paraules i ex-
pressions que hem pensat que l‘alumnat podia tenir dificultats per a entendre. Tot i així els
alumnes han de tenir a mà un diccionari per tal de poder resoldre els dubtes lèxics, ja que el
professor no sempre està disponible. Tant de bo tinguéssem bones biblioteques d‘aula!
                                                                                                                       14
                   (Comunicació amb els autors: projectetabarca   yahoo.es)



I un últim missatge que als autors d‘aquest llibre ens agradaria que transmetéreu als vostres
alumnes, encara que és molt millor que el transmeteu com a desig vostre:

 Has de llegir i escriure els texts amb ganes i passió. És l’única manera que vages evolucionant
 en el teu estil d’escriptura. No tingues por d’equivocar-te. T’has d’equivocar per poder ser
 millor escriptor. Els millors escriptors escriuen i reescriuen contínuament els seus treballs
 perquè sempre troben coses que es poden millorar, des d’errors ortogràfics i gramaticals fins a
 les paraules que consideren més adequades. En aquaquesta tasca sempre serà al teu costat el
 professor o la professora.




                                                                                               15
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)



4. UN PROJECTE CURRICULAR

4.1. Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques

El currículum d'aquesta matèria, en tindre com a meta el desenrotllament de la capacitat per a inter-
actuar de forma competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l'activitat social,
contribueix d'una manera decisiva al desenrotllament de tots els aspectes que conformen la com-
petència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i estratègies per a l'ús d'una llengua deter-
minada i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte d'observació, encara que s'adquireixen
des d'una llengua, es transfereixen i apliquen a l'aprenentatge d'altres. Aquest aprenentatge acreix,
al seu torn, aquesta competència sobre l'ús del llenguatge en general.

S'aprén a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacció comunicativa, però també per a
adquirir nous coneixements: el llenguatge, a més d'instrument de comunicació, és un mitjà de
representació del món i està en la base del pensament i del coneixement. L'accés al saber i a la
construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona directament amb la competència
bàsica d'aprendre a aprendre. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua arrepleguen
un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a
analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitjà de l'ús conscient de certs mecanismes
gramaticals, substituir elements de l'enunciat per altres gramaticalment equivalents, usar diferents
esquemes sintàctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que
s'adquireixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de texts i que es reutilitzen
per a optimitzar l'aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre a aprendre llengua.

D'altra banda, aprendre a usar la llengua és també contribuir al desenrotllament de l’autonomia i la
iniciativa personal. S‘aprén a analitzar i resoldre problemes, traçar plans i iniciar processos de
decisió, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra pròpia activitat. Per
això, l'adquisició d'habilitats lingüístiques contribueix a progressar en la iniciativa personal i en la
regulació de la pròpia activitat amb progressiva autonomia.

La matèria contribueix al tractament de la informació i competència digital ja que té com una de les
seues metes proporcionar coneixements i destreses per a la busca i selecció d'informació rellevant
d'acord amb diferents necessitats, així com per a la seua reutilització en la producció de texts orals i
escrits propis. La busca i selecció de moltes d'aquestes informacions requerirà, per exemple, l'ús
adequat de biblioteques i l'aprofitament de la tecnologies de la informació i la comunicació. La
realització guiada de les busques constituirà un mitjà per desenrotllar de la competència digital. A
això contribueix també el fet que el currículum incloga l'ús de suports electrònics en la composició
de texts de manera que s‘aborden més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés
d'escriptura (planificació, execució del text, revisió…) i que constitueixen un dels continguts bàsics
d'aquesta matèria. També poden contribuir al desenrotllament d'aquesta competència l'ús en aquesta
matèria dels nous mitjans de comunicació digitals que impliquen un ús social i col·laboratiu de
l'escriptura i dels coneixements.

L'aprenentatge de la llengua concebut com a desenrotllament de la competència comunicativa con-
tribueix decisivament al desenrotllar la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d'ha-
bilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones.
En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests
transmeten i a aproximar-se a altres realitats. D'altra banda, l'educació lingüística té un component
estretament vinculat amb aquesta competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua i
la diversitat lingüística i la valoració de totes les llengües com igualment aptes per a exercir les
funcions de comunicació i de representació. També s‘aporta des de la matèria a aquesta compe-
tència en la mesura que s'analitzen els modes per mitjà dels que el llenguatge transmet i sanciona
prejuís i imatges estereotipades del món, amb l'objecte de contribuir a l'eradicació dels usos discri-
minatoris del llenguatge.
                                                                                                      16
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)




Dins d'aquesta matèria, la lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribueixen de
forma rellevant al desenrotllament d'una competència artística i cultural, entesa com a aproximació
a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials del
ser humà. La seua aportació serà més rellevant en tant es relacione l'apreci de les manifestacions
literàries amb altres manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el cine. També es
contribueix a aquesta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés
a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència del literari en la premsa) adquirisca sentit per a
l'alumnat.

4.2. Objectius generals de l‘assignatura per a l‘etapa d‘ESO

L'ensenyament de la llengua i la literatura, tant en valencià com en castellà, tindrà com a objectiu
en aquesta etapa contribuir al desenrotllament de les següents capacitats en els alumnes i les
alumnes:

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contexts de l'activitat social i cultural.

2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de forma coherent i
   adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contexts de l'activitat social i cultu-
   ral per a prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la pròpia conducta.

3. Utilitzar la llengua oral en l'activitat social i cultural de forma adequada a les distintes funcions
   i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

4. Reconéixer les diverses classes de texts escrits, incloses les seues estructures formals, per mitjà
   dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, privades i de la vida la-
   boral, així com ser capaç d'emprar-los.

5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, selec-
   cionar i processar informació de manera eficaç en l'activitat escolar i per a redactar texts propis
   de l'àmbit acadèmic.

6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d'Espa-
   nya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llen-
   gües en contacte en les comunitats bilingües.

7. Apreciar les extraordinàries possibilitats que ofereix el castellà com a llengua comuna per a tots
   els espanyols i per als ciutadans dels països hispànics, en tant que vehicle de comunicació i ver-
   tebració d'una de les comunitats culturals més importants del món.

8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per
   Espanya i Amèrica, valorant la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de
   l'idioma.

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat recu-
   perar un ús normalitzat del valencià, símbol d'identitat cultural i mitjà irrenunciable per a enten-
   dre la realitat de l'entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els aquestreotips
    lingüístics que suposen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes.

11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana,
    com a vehicle de comunicació i de vertebració.

                                                                                                     17
                                (Comunicació amb els autors: projectetabarca                          yahoo.es)



 12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, reconeixent les
     diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

 13. Aplicar amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüís-
     tic per a comprendre texts orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència,
     cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.

 14. Comprendre texts literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els
     temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar les seues possibilitats co-
     municatives per a la millora de la producció personal.

 15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una
     manera de simbolitzar l'experiència individual i col·lectiva en diferents contexts historico-
     culturals.

 16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics i els
     autors i obres més representatius de cada una d'elles. Conéixer les obres i fragments representa-
     tius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

 17. Interpretar i emprar la lectura i l'escriptura com a fonts de plaer, d'enriquiment personal i de co-
     neixement del món i consolidar hàbits lectors per mitjà de texts adequats a l'edat.

 18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presen-
     tació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies.

 19. Utilitzar amb progressiva autonomia els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la
     informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions di-
     ferents.

 4.3. Continguts del 3r. curs
 1. Literatura i comunicació
Unitat   Texts i                          temes        Continguts                  Escoltar/parlar              Llegir/escriure/estudiar        Pràctica
         activitats on s‘hi treballen                  lingüístics                                                                              literària
1. Com   Ibn Khafaja           1-8      El goig de     · Lèxic i estructures       ·Lectura en veu alta o       · Contextualització i anàlisi   · Paraules i
hem de   d‘Alzira                       gaudir del     gramaticals que             silenciosa de poemes.        amb el qüestionari bàsic.       sensacions
compor   (1058-1138)                    paisatge       apareixen al poema.         Escoltar lectures.           · Comprensió i producció de     · Rima,
tar-     El paradís                     valencià       · Lèxic i estructures       ·Discussió sobre l‘estil i   texts poètics.                  mètrica i
nos?                                    entre els      gramaticals necessàries     els continguts dels texts.   · Buscar informació en el       recursos
                                        segles XI i    per a comprendre els        ·Descriure.                  llibre mateix o en altres       literaris.
                                        XII.           diferents tipus de texts.   ·Demanar ajuda al            fonts.                          ·Reelaborar
                                        Què queda                                  professor i escoltar-lo.     · Producció de texts            el poema.
                                        d‘aquell                                   ·Respondre i fer             argumentatius, explicatius i    . Escriure
                                        paisatge.                                  preguntes.                   descriptius.                    una carta per
                                                                                                                                                tal de
                                                                                                                                                descriure les
                                                                                                                                                condicions
                                                                                                                                                actuals de
                                                                                                                                                vida.
                                                                                                                                                ·Construir
                                                                                                                                                un poema
                                                                                                                                                amb titulars
                                                                                                                                                de notícies
         Boccaccio            9-11      La             · Escriptura                ·Lectura en veu alta o       · Contextualització i anàlisi   · Gaudir de
         (1313-1375)                    importància    d‘onomatopeies.             silenciosa del conte.        amb el qüestionari bàsic.       la lectura de
         Decameró                       de l‘enginy    · Lèxic i estructures       Escoltar lectura.            · Buscar informació en el       Boccaccio
                                        en el parlar   gramaticals que             ·Discussió sobre l‘estil i   llibre mateix o en altres
                                                       apareixen a la narració.    els continguts del texts.    fonts.
                                                                                   ·Demanar ajuda al
                                                                                   professor i escoltar-lo.
                                                                                   ·Respondre i fer
                                                                                   preguntes.
         Ramon Llull,         12-13     Text 3: Les    · Lèxic i estructures       · Ídem                       · Contextualització i anàlisi   ·L‘exemple
         Llibre de les                  aparences.     gramaticals que             . Representar diàlegs        amb el qüestionari bàsic.       com a recurs


                                                                                                                                                  18
                                    (Comunicació amb els autors: projectetabarca                        yahoo.es)



           bèsties dins                  Text 4: La       apareixen a les            teatrals                     · Buscar informació en el        didàctic.
           Llibre de                     roïndat de       narracions.                                             llibre mateix o en altres        Escriptura
           meravelles.                   l‘ésser humà.                                                            fonts.                           d‘un
                                                                                                                   · Comprensió de dos texts       exemple.
                                                                                                                  narratius i producció d‘un       ·Escriptura
                                                                                                                  text narratiu i un altre         de diàlegs.
                                                                                                                  conversacional.
           Llibre de tres,      14-16    El pensament     · Lèxic i estructures      ·Lectura en veu alta o       · Contextualització i anàlisi    . Escriptura
           atribuït a Anselm             medieval:        gramaticals que            silenciosa de les tríades.   amb el qüestionari bàsic.        de tríades
           Turmeda                       semblances i     apareixen a les tríades.   Escoltar lectura.            · Buscar informació en el
                                         diferències                                 ·Discussió sobre l‘estil i   llibre mateix o en altres
                                         amb el                                      els continguts del texts.    fonts.
                                         pensament                                   ·Demanar ajuda al            · Actualització de la varietat
                                         actual.                                     professor i escoltar-lo.     històrica medieval.
                                                                                     ·Respondre i fer             · Comprensió i producció de
                                                                                     preguntes.                   texts explicatius i
                                                                                                                  prescriptius.

           Bernat Metge,        17-24    ·El              · Lèxic i estructures      ·Lectura en veu alta o       · Contextualització i anàlisi    · Rima,
           Sermó                         pensament        gramaticals que            silenciosa de poemes.        amb el qüestionari bàsic.        mètrica i
                                         medieval:        apareixen al poema.        Escoltar lectures.           · Buscar informació en el        recursos
                                         semblances i     · Lèxic i estructures      ·Discussió sobre l‘estil i   llibre mateix o en altres        literaris del
                                         diferències      gramaticals necessàries    els continguts dels texts.   fonts.                           poema.
                                         amb el           per a argumentar sobre     ·Demanar ajuda al            · Comprensió i producció de      ·Reelaborar
                                         pensament        algun contingut del        professor i escoltar-lo.     texts prescriptius poètics i     el poema.
                                         actual.          poema .                    ·Respondre i fer             argumentatius.                   · Escriure
                                         · Comparació                                preguntes.                                                    una
                                         dels consells                                                                                             codolada i
                                         de Sant                                                                                                   una
                                         Vicent amb                                                                                                redacció.
                                         els de Bernat
                                         Metge

           François Villon.     25-30    · L‘enveja       · Lèxic i estructures      Ídem                         · Contextualització i anàlisi    · Metàfores.
           Balada                        · Prejudicis     gramaticals que                                         amb el qüestionari bàsic.        ·Reelaborar
                                         socials contra   apareixen al poema.                                     · Buscar informació en el        el poema.
                                         jueus i                                                                  llibre mateix o en altres
                                         musulmans.                                                               fonts.
                                                                                                                  · Comprensió i producció de
                                                                                                                  texts poètics

           Anselm Turmeda,      31-35    · Els diners     Ídem                       Ídem                         · Ídem                           · Crear un
           Elogi dels diners.                                                                                                                      poema a
                                                                                                                                                   partir
                                                                                                                                                   d‘altres
2.         Ibn Khafaja          1-2      Escena           · Lèxic i estructures      ·Lectura en veu alta o       · Contextualització i anàlisi    · La
L‘amor     d‘Alzira                      amorosa          gramaticals que            silenciosa de poemes.        amb el qüestionari bàsic.        metàfora
i          (1058-1138)                                    apareixen al poema.        Escoltar lectures.           · Buscar informació en el        · Construir
l‘erotis   Escena d’amor                                                             ·Discussió sobre l‘estil i   llibre mateix o en altres        un poema
me                                                                                   els continguts dels texts.   fonts.                           amb lèxic
                                                                                     ·Demanar ajuda al            · Comprensió i producció de      inventat
                                                                                     professor i escoltar-lo.     texts poètics .                  · Escriure
                                                                                     ·Respondre i fer             · Producció de texts             definicions
                                                                                     preguntes.                   explicatius.                     de les
                                                                                                                                                   paraules
                                                                                                                                                   inventades
           Comtessa de Dia      3-5      Desig de la      · Ídem                     · Ídem                       · Contextualització i anàlisi    ·Elaborar un
           (1184?-1214?)                 persona                                                                  amb el qüestionari bàsic.        poema nou a
           Voldria tenir el              estimada                                                                 · Buscar informació en el        partir del de
           meu cavaller                                                                                           llibre mateix o en altres        la Comtessa
                                                                                                                  fonts.                           de Dia.
                                                                                                                  · Comprensió i producció de      · Adequar el
                                                                                                                  texts poètics .                  lèxic d‘un
                                                                                                                                                   poema als
                                                                                                                                                   sentiments
                                                                                                                                                   que es
                                                                                                                                                   pretenen
                                                                                                                                                   expressar.


           Cerverí de Girona    6        Consells         ·Ídem                      Ídem                         · Ídem                           · Recompte
           Viadeyra                      respecte al                                                                                               de síl·labes.
                                         comporta-                                                                                                 · Esriure un
                                         ment amorós                                                                                               poema tot
                                         d‘un amic o                                                                                               imitant el
                                         amiga.                                                                                                    model.
           Christine de Pizan   7-9      La soledat       ·Ídem                      ·Ídem                        ·Ídem.                           · Treball
           Soleta estic                                                                                           · Comprensió i producció de      amb
                                                                                                                  texts descriptius i              l‘anàfora:
                                                                                                                  desideratius                     escriure un


                                                                                                                                                     19
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca                          yahoo.es)



                                                                                                                                       poema tot
                                                                                                                                       imitant el
                                                                                                                                       model.
                                                                                                                                       · Escriure i
                                                                                                                                       respondre
                                                                                                                                       missatges de
                                                                                                                                       la secció
                                                                                                                                       contactes
                                                                                                                                       dels diaris.



Ramon Muntaner        10-12   Matrimoni        · Lèxic i estructures      ·Lectura en veu alta o       · Contextualització i anàlisi   · Escriure
Crònica                       per              gramaticals que            silenciosa de la crònica.    amb el qüestionari bàsic.       una crònica
Ed. Bromera                   conveniència     apareixen a les            Escoltar lectura.            · Buscar informació en el       familiar.
                                               narracions.                ·Discussió sobre l‘estil i   llibre mateix o en altres       · Escriure
                                                                          els continguts del texts.    fonts.                          una
                                                                          ·Demanar ajuda al            · Comprensió i producció de     autobiografi
                                                                          professor i escoltar-lo.     texts narratius i poètics .     a en un
                                                                          ·Respondre i fer                                             poema amb
                                                                          preguntes.                                                   paraules
                                                                                                                                       aïllades.
Ausiàs March          13-20   L‘amor           · Lèxic i estructures      ·Lectura en veu alta o       · Contextualització i anàlisi   ·Canvis de
diversos                      vulgar i         gramaticals que            silenciosa dels              amb el qüestionari bàsic.       registre
fragments.                    l‘amor pur.      apareixen als poemes.      fragments. Escoltar          · Buscar informació en el       · Imitar
                              La indecisió.                               lectura.                     llibre mateix o en altres       compara-
                                                                          ·Discussió sobre l‘estil i   fonts.                          cions.
                                                                          els continguts del texts.    · Comprensió i producció de     . Reconstruir
                                                                          ·Demanar ajuda al            texts poètics, i producció de   el lèxic del
                                                                          professor i escoltar-lo.     texts explicatius i             poema
                                                                          ·Respondre i fer             descriptius.
                                                                          preguntes.

Jordi de Sant Jordi   21-24   L‘obsessió       · Ídem                     ·Ídem                        · Contextualització i anàlisi   ·Modificar el
Estramps                      per la persona                              ·Descriure i explicar una    amb el qüestionari bàsic.       poema
Les veus del                  estimada                                    pintura                      · Buscar informació en el       original.
temps. Bromera
                                                                                                       llibre mateix o en altres       · Explicar
                                                                                                       fonts.                          obsessions.
                                                                                                       · Comprensió i producció de     · Descriure
                                                                                                       texts poètics, i producció de   una pintura.
                                                                                                       texts explicatius i
                                                                                                       descriptius.

Joanot Martorell      25-26   Desig i temor    · Lèxic i estructures      ·Lectura en veu alta o       · Contextualització i anàlisi
Tirant lo Blanc                                gramaticals que            silenciosa dels              amb el qüestionari bàsic.
                                               apareixen a la narració.   fragments. Escoltar          · Buscar informació en el
                                                                          lectura.                     llibre mateix o en altres
                                                                          ·Discussió sobre l‘estil i   fonts.
                                                                          els continguts del texts.    · Comprensió del text
                                                                          ·Demanar ajuda al            narratiu
                                                                          professor i escoltar-lo.
                                                                          ·Respondre i fer
                                                                          preguntes.

Anònim                27-31   Es pot           · Ídem                     · Ídem                       · Contextualització i anàlisi   Redefinir i
Curial e Güelfa               dissenyar un                                                             amb el qüestionari bàsic.       canviar els
                              amant a                                                                  · Buscar informació en el       personatges
                              mida?                                                                    llibre mateix o en altres       per tal de
                                                                                                       fonts.                          canviar el
                                                                                                       · Comprensió i producció de     sentit de la
                                                                                                       texts narratius i producció     narració.
                                                                                                       de texts descriptius.

Joan Roís de          32-37   La mort per      · Lèxic i estructures      · Ídem                       · Contextualització i anàlisi   . Reconstruir
Corella                       amor             gramaticals que                                         amb el qüestionari bàsic.       el poema
Balada de la                                   apareixen al poema, a                                   · Buscar informació en el       amb verbs
garsa i l’esmerla.
Les veus del
                                               l‘explicació i a la                                     llibre mateix o en altres       diferents als
temps. Bromera.                                notícia.                                                fonts.                          originals.
                                                                                                       · Comprensió i producció de     · Canvi de
                                                                                                       texts poètics, narratius i      varietat
                                                                                                       explicatius.                    històrica
Joan Timoneda         38-41   Els canvis       · Lèxic i estructures      · Ídem                       · Contextualització i anàlisi   · Modificar
So qui so                     que provoca      gramaticals que                                         amb el qüestionari bàsic.       el poema
Integral Raimon               l‘amor           apareixen al poema i a                                  · Buscar informació en el       original amb
                                               la narració                                             llibre mateix o en altres       noves rimes.
                                                                                                       fonts.
                                                                                                       · Comprensió i producció de
                                                                                                       texts poètics, i producció
                                                                                                       d‘un text narratiu.



                                                                                                                                         20
                                (Comunicació amb els autors: projectetabarca                yahoo.es)



         Luís de Camoes        42-46   Exaltació de     · Lèxic i estructures      · Ídem         · Contextualització i anàlisi   · Anàlisi de
         Complantes a                  la persona       gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       l‘estrofa i de
         Bàrbara                       estimada         apareixen al poema i a                    · Buscar informació en el       la rima.
         Ed. 62 i La Caixa
                                                        la narració                               llibre mateix o en altres       · Alguns
                                                                                                  fonts.                          recursos
                                                                                                  · Comprensió i producció de     literaris.
                                                                                                  texts poètics, i producció      · Elaborar un
                                                                                                  d‘un text narratiu,             reportatge.
                                                                                                  explicatiu i argumentatiu.
                                                                                                  ·.
         Pere Serafí           47-49   L‘exaltació      · Lèxic i estructures      ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   · Construir
         Sonet a Isabel                de la persona    gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       acròstics
         d’Aguilar,                    estimada         apareixen al poema.                       · Buscar informació en el
         acròstic
         Orbis
                                                                                                  llibre mateix o en altres
                                                                                                  fonts.
                                                                                                  · Comprensió i producció de
                                                                                                  texts poètics.
         W. Shakespeare        50-54   El comiat        · Lèxic i estructures      · Ídem         · Contextualització i anàlisi   · Construir
         Romeo i Julieta.                               gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       una narració
         Ed. 3 i 4                                      apareixen al text                         · Buscar informació en el       a partir d‘un
                                                        teatral.                                  llibre mateix o en altres       fragment
                                                                                                  fonts.                          teatral.
                                                                                                  · Comprensió del text teatral   · Elaborar un
                                                                                                  i producció d‘un text           poema amb
                                                                                                  narratiu i un altre poètic      retrets.
         M. Milà i             55-57   Violència en     · Lèxic i estructures      · ídem         · Contextualització i anàlisi   · Construir
         Fontanals,                    la parella       gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       una narració
         Romancer català.                               apareixen al poema.                       · Buscar informació en el       a partir del
         Ed. 62 i La Caixa
                                                                                                  llibre mateix o en altres       poema.
                                                                                                  fonts.
                                                                                                  · Comprensió del text poètic
                                                                                                  i producció d‘un text
                                                                                                  narratiu.
         Voltaire Càndid o     58-60   El control del   · Lèxic i estructures      · Ídem         · Contextualització i anàlisi   · El sentit
         l’optimisme.                  desig            gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       figurat.
         Ed. 62 i La Caixa                              apareixen a la narració.                  · Buscar informació en el
                                                                                                  llibre mateix o en altres
                                                                                                  fonts.
                                                                                                  · Comprensió del text
                                                                                                  narratiu i producció d‘un
                                                                                                  text explicatiu.
3.       Francesc              1-8     Prejudicis       · Lèxic i estructures      ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   · Elaborar
Homes    Eiximenis                     contra les       gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       refranys no
i        De com fou                    dones            apareixen a la narració.                  · Buscar informació en el       prejudiciosos
dones:   creada la                                                                                llibre mateix o en altres
misogí   llengua a la                                                                             fonts.
nia      dona i què se’n                                                                          · Comprensió del text
         seguí                                                                                    narratiu
         Jaume Roig            9- 11   Ídem             · Lèxic i estructures      · Ídem         · Contextualització i anàlisi   · Treball
         Espill                                         gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       amb rimes,
         Institució                                     apareixen al poema.                       · Buscar informació en el       adjectivació,
         Alfons el                                                                                llibre mateix o en altres       lipogrames.
         Magnànim                                                                                 fonts.                          · Reconstruir
                                                                                                  · Comprensió i producció de     el poema tot
                                                                                                  texts poètics                   imitant el
                                                                                                                                  model.
                                                                                                                                  · Fer una
                                                                                                                                  redacció
                                                                                                                                  sobre la
                                                                                                                                  misogínia
                                                                                                                                  actual.
                               12-16   · Successos a    · Lèxic i estructures      ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   Escriure un
         P. J. Porcar (1560–           València a       gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       dietari
         1629), Coses                  finals del       apareixen al dietari.                     · Buscar informació en el
         evengudes en la               segle XVI i                                                llibre mateix o en altres
         Ciutat
         i Regne de
                                       començament                                                fonts.
         València, dins Les            del XVII.                                                  · Comprensió i producció de
         veus del temps.                                                                          texts narratius.
         Ed. Bromera                                                                              · Característiques d‘un
                                                                                                  dietari.

         Francesc Vicenç       17-19   ·Ridiculitzar    ·Lèxic i estructures       ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   · Completar
         Garcia (1560–                 un defecte       gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       un sonet
         1629), A una                  físic.           apareixen al poema i                      · Buscar informació en el
         mossa gravada de
         verola dins Teatre
                                       ·El mal gust.    als texts explicatius.                    llibre mateix o en altres
         i poesia. Ed.                                                                            fonts.
         62/Orbis                                                                                 · Comprensió i producció de
                                                                                                  texts poètics i comprensió
                                                                                                  de texts explicatius.
                                                                                                  · Característiques d‘un
                                                                                                  sonet

                                                                                                                                    21
                                   (Comunicació amb els autors: projectetabarca           yahoo.es)



        Molière (1622–         20-21    ·La posició      ·Lèxic i estructures    ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   ·Escriure un
        1673), El                       tradicional      gramaticals que                        amb el qüestionari bàsic.       relat a partir
        casament per                    d‘homes i        apareixen al text                      · Buscar informació en el       d‘un
        força. Traducció
        de Josep Carner.
                                        dones dins       teatral.                               llibre mateix o en altres       fragment
        Ed. 62 i La Caixa               del matrimoni                                           fonts.                          teatral.
                                                                                                · Comprensió d‘un text
                                                                                                dramàtic i producció de
                                                                                                d‘un text narratiu.
        Lluís Galiana          22-24    ·El              ·Lèxic i estructures    ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   · Escriure
        (1740–1771),                    sotmetiment      gramaticals que                        amb el qüestionari bàsic.       una redacció
        Rondalla de                     tradicional de   apareixen al text                      · Buscar informació en el       escolar.
        rondalles. Ed.
        París València
                                        la dona dins     narratiu.                              llibre mateix o en altres       · Construir
                                        la família                                              fonts.                          modismes
                                                                                                · Modismes i frases fetes.
                                                                                                · Comprensió d‘un text
                                                                                                narratiu i producció d‘un
                                                                                                text explicatiu i
                                                                                                argumentatiu.
4. La   Abu-l-Salt de Dénia    1        Actitud de       ·Lèxic i estructures    ·Ídem          · Contextualització i anàlisi
mort    Epitafi a un                    l‘autor davant   gramaticals que                        amb el qüestionari bàsic.
        mateix (1067–                   la seua mort.    apareixen al poema.                    · Buscar informació en el
        1134)
                                                                                                llibre mateix o en altres
                                                                                                fonts.
                                                                                                · Comprensió del text
                                                                                                poètic.

        PERE MARCH             2-6      La               ·Lèxic i estructures    ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   ·Escriure un
        (1338–1413), Al                 inexorabilitat   gramaticals que                        amb el qüestionari bàsic.       acròstic.
        punt c’om naix                  de la mort       apareixen al poema.                    · Buscar informació en el       · Modificar
        comensa de morir
                                                                                                llibre mateix o en altres       els verbs del
        (www.rialc.uni
                                                                                                fonts.                          poema.
        na.it)
                                                                                                · Comprensió i producció de     ·Escriure
                                                                                                texts poètics.                  una narració
                                                                                                · Producció de texts            sobre
                                                                                                narratius i explicatius.        l‘immortal
                                                                                                · La cobla. La paradoxa.        cansat de
                                                                                                                                ser-ho.·
                                                                                                                                Escriure una
                                                                                                                                narració a
                                                                                                                                propòsit
                                                                                                                                d‘una por.
                                                                                                                                · Escriure
                                                                                                                                una redacció
                                                                                                                                escolar sobre
                                                                                                                                el propi
                                                                                                                                futur.
                                                                                                                                · Escriure un
                                                                                                                                poema tot
                                                                                                                                imaginant la
                                                                                                                                pròpia mort.
                                                                                                                                · Escriure un
                                                                                                                                poema a
                                                                                                                                partir de
                                                                                                                                noms
                                                                                                                                d‘autors i
                                                                                                                                ciutats.

        F. Petrarca (1304–     7-9      Pesar per la     ·Lèxic i estructures    · Ídem         · Contextualització i anàlisi   Escriure la
        1374), Caigué                   mort de          gramaticals que                        amb el qüestionari bàsic.       primera
        l’alta columna, el              persones         apareixen al poema.                    · Buscar informació en el       estrofa d‘un
        verd llorer..., dins
        Poesia italiana.
                                        estimades                                               llibre mateix o en altres       sonet.
        Ed. 62 i La Caixa                                                                       fonts.
                                                                                                · Comprensió i producció de
                                                                                                texts poètics.
                                                                                                · El sonet. Alguns recursos
                                                                                                expressius.


        Dante Alighieri        10-12    L‘infern         ·Lèxic i estructures    ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   Escriure una
        (1265–1321),                                     gramaticals que                        amb el qüestionari bàsic.       redacció
        Divina Comèdia.                                  apareixen al poema.                    · Buscar informació en el       escolar sobre
        Fragment
        del cant XXXIV,
                                                                                                llibre mateix o en altres       les tortures
        versió de J.F.                                                                          fonts.                          de l‘infern.
        Mira. Ed. Proa                                                                          · Comprensió del text
                                                                                                poètic.


        Vicent Ferrer          13-19    El càstig        ·Lèxic i estructures    ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   ·Escriure
        Sermons                         etern dins la    gramaticals que                        amb el qüestionari bàsic.       una narració
        Dins A. Toldrà                  moral            apareixen als sermons                  · Buscar informació en el       que es
        Aprés la mort Ed.
                                        catòlica.                                               llibre mateix o en altres       desenvolupe

                                                                                                                                  22
                                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)



           Tres i quatre.                                                                              fonts.                          a l‘infern o
                                                                                                       · Comprensió del text           al cel.
                                                                                                       exhortatiu. Producció de        ·Escriure
                                                                                                       texts narratius i               una narració
                                                                                                       conversacionals (entrevista)    a partir del
                                                                                                                                       tema
                                                                                                                                       paradisos o
                                                                                                                                       inferns reals
                                                                                                                                       ·Escriure
                                                                                                                                       una
                                                                                                                                       entrevista
                                                                                                                                       imaginada.
           ISABEL DE              20-25    La mort de        ·Lèxic i estructures       ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   · Analitzar
           VILLENA, Vita                   Crist             gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       diferències
           Christi.                                          apareixen a les                           · Buscar informació en el       d‘estil entre
           Evangeli segons
                                                             narracions                                llibre mateix o en altres       dos texts.
           Joan                                                                                        fonts.
           Bíblia. Ed. Saó                                                                             · Comprensió del text
                                                                                                       narratiu. Producció de texts
                                                                                                       narratius i conversacionals
                                                                                                       (entrevista)

           F. Rabelais (1494–     26-28    Sentiments        ·Lèxic i estructures       ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   ·Treball
           1553), Pantagruel               contradictoris    gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       lliure
           rei dels dipsodes.              davant la         apareixen a la narració.                  · Buscar informació en el
           Ed. 62 i la Caixa
                                           mort                                                        llibre mateix o en altres
                                                                                                       fonts.
                                                                                                       · Comprensió del text
                                                                                                       narratiu.
                                                                                                       · L‘epitafi
           M. de Cervantes        29-30    L‘assassinat       ·Lèxic i estructures      Ídem           · Contextualització i anàlisi   ·Treball
           (1547–1616), El                 per amor          gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       lliure
           Quixot. Adaptació                                 apareixen a la narració.                  · Buscar informació en el
           de M. Giráldez.
           Ed. Asesa
                                                                                                       llibre mateix o en altres
                                                                                                       fonts.
                                                                                                       · Comprensió del text
                                                                                                       narratiu.

           Anònim, Misteri        31-32    Mort i            ·Lèxic i estructures       ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   ·Treball
           d’Elx, dins Teatre              ascensió de la    gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       lliure
           medieval i del                  Mare de Déu,      apareixen al text                         · Buscar informació en el
           Renaixement. Ed.
           62 i la Caixa
                                           segons les        dramàtic.                                 llibre mateix o en altres
                                           creences                                                    fonts.
                                           catòliques.                                                 · Comprensió del text
                                                                                                       dramàtic
           Joan Ramis (1746–      33       Mort d‘un         ·Lèxic i estructures       ·Ídem          · Contextualització i anàlisi   ·Treball
           1819), Poesies                  animal de         gramaticals que                           amb el qüestionari bàsic.       lliure
           amoroses.                       companyia         apareixen al text                         · Buscar informació en el
           www.mallorcawe
           b.com
                                                             poètic.                                   llibre mateix o en altres
                                                                                                       fonts.
                                                                                                       · Comprensió del text poètic
                                  34-35    recapitulació     ·Lèxic i estructures       ·Ídem          ·Repàs dels diversos texts      ·Escriure un
                                                             gramaticals que                           estudiats i de la               poema amb
                                                             apareixen als texts                       contextualització               fragments de
                                                             poètics estudiats.                        respectiva.                     tots els
                                                                                                       ·Repàs del concepte de          poemes
                                                                                                       gènere literari.                estudiats.
Històri    Des de quan es fa      1-3      ·Successió de     ·Lèxic i estructures       · Ídem         ·Comprensió del text
a de la    literatura en                   llengües i        gramaticals que                           explicatiu i argumentratiu.
llengua    valencià/català?                cultures a les    apareixen als texts                       ·Fer esquemes, resums i
i la                                       terres            explicatius.                              mapes conceptuals.
literatu                                   valencianes.                                                ·Respondre un qüestionari
ra                                         .L‘origen de                                                ·Comprensió de conceptes
                                           la llengua                                                  com: llatí, occità, àrab,
                                           oral i escrita.                                             català/valencià, conquesta,
                                           Les homilies                                                regne, els diversos pobles i
                                           d‘Organyà                                                   cultures citats, la línia del
                                                                                                       temps, els territoris
                                                                                                       geogràfics, llengua oral i
                                                                                                       llengua escrita.
           La poesia àrab         4        Característi-     ·Lèxic i estructures       · Ídem         ·Comprensió del text
           feta a les terres de            ques bàsiques     gramaticals que                           explicatiu.
           València abans de               de la             apareixen als texts                        ·Fer esquemes, resums i
           la conquesta
                                           literatura        explicatius                               mapes conceptuals.
                                           àrab.                                                       ·Comprensió de conceptes
                                                                                                       com: 5
           La poesia              5        Característi-     ·Lèxic i estructures       ·Ídem          ·Comprensió del text
           trobadoresca                    ques bàsiques     gramaticals que                           explicatiu.
                                           de la             apareixen als texts                        ·Fer esquemes, resums i
                                           literatura        explicatius                               mapes conceptuals.

                                                                                                                                         23
                          (Comunicació amb els autors: projectetabarca           yahoo.es)



                               trobadoresca.                                           ·Comprensió de conceptes
                                                                                       com: Occitània, Corona
                                                                                       d’Aragó, noblesa, Edat
                                                                                       Mitjana, trobador, joglar,
                                                                                       trobar leu i trobar clus,
                                                                                       gèneres de la poesia
                                                                                       trobadoresca, etc.
Ramon Llull           6        El paper de       ·Lèxic i estructures   ·Ídem          ·Comprensió del text
                               Ramon Llull       gramaticals que                       explicatiu.
                               en la història    apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
                               de la llengua i   explicatius                           mapes conceptuals.
                               la literatura.                                          ·Comprensió de conceptes
                               Les seues                                               com: literatura medieval, s.
                               obres més                                               XIII, literatura didàctica,
                               divulgades.                                             obra filosòfica i didàctica,
                                                                                       obra mística i religiosa,
                                                                                       Mallorca medieval, el valor
                                                                                       de Llull, etc.
Les cròniques         7        Les primeres      ·Lèxic i estructures   ·Ídem          ·Comprensió del text
medievals                      obres             gramaticals que                       explicatiu.
                               historiogràfi-    apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
                               ques              explicatius.                          mapes conceptuals.
                                                                                       ·Comprensió de conceptes
                                                                                       com: dinastia del Casal de
                                                                                       Barcelona, els segles XIII i
                                                                                       XIV, crònica, plural
                                                                                       majestàtic, etc.
La prosa religiosa    8-9      Els intents de    ·Lèxic i estructures   ·Ídem          ·Comprensió del text
als segles XIII-               dirigir els       gramaticals que                       explicatiu.
XIV-XV                         comportamen       apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
                               ts a través de    explicatius.                          mapes conceptuals.
                               la literatura.    ·Repàs de                             ·Comprensió de conceptes
                                                 coneixements sobre                    com: prosa moral i
                                                 accentuació                           religiosa, orde religiós, ús
                                                                                       del llatí com a llengua de
                                                                                       cultura, Jesucrist, jerarquia
                                                                                       eclesial, ciutats citades,
                                                                                       burgesia, poble pla,
                                                                                       escolàstica, predicacions,
                                                                                       sermons, santedat, món
                                                                                       àrab i cristià, línia del
                                                                                       temps.
La literatura         10       Característi-     ·Lèxic i estructures   · Ídem         ·Comprensió del text
humanista                      ques bàsiques     gramaticals que                       explicatiu.
                               de                apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
                               l‘humanisme.      explicatius.                          mapes conceptuals.
                                                                                       ·Comprensió de conceptes
                                                                                       com: Cancelleria Reial,
                                                                                       humanisme, món clàssic,
                                                                                       mentalitat medieval, etc.
El segle XV a la      11       Context           ·Lèxic i estructures   ·Ídem          ·Comprensió del text
ciutat de València             històric del      gramaticals que                       explicatiu.
                               segle XV a        apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
                               València          explicatius.                          mapes conceptuals.
                                                                                       ·Comprensió de conceptes
                                                                                       com: època moderna, segle
                                                                                       XV, Renaixement,
                                                                                       feudalisme, monarquia,
                                                                                       Corona d’Aragó, crisi
                                                                                       medieval, gòtic, València,
                                                                                       ipremta, Alfons el
                                                                                       magnànim, etc.
La poesia del         12       Els millors       ·Lèxic i estructures   ·Ídem          ·Comprensió del text
segle XV a                     poetes            gramaticals que                       explicatiu.
València: Jordi de             valencians        apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
Sant Jordi, Ausiàs
March i Joan Roís
                               clàssics          explicatius.                          mapes conceptuals.
de Corella                                                                             ·Comprensió de conceptes
                                                                                       com: cambrer, vida
                                                                                       cortesana, noblesa,
                                                                                       manuscrit, els llocs citats,
                                                                                       mitologia, hipèrbole,
                                                                                       estructura complexa, etc.
                      13-14    Les millors       ·Lèxic i estructures   ·Ídem          ·Comprensió del text
La narrativa del               obres             gramaticals que                       explicatiu.
segle XV a                     valencianes       apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
València: Tirant
lo Blanc i Curial e
                               clàssiques en     explicatius.                          mapes conceptuals.
Güelfa                         prosa                                                   ·Ordenar l‘argument del
                                                                                       Tirant lo Blanc
                                                                                       ·Comprensió de conceptes
                                                                                       com: llegendes celtes, cicle
                                                                                       artúric, rei Artús, Lancelot,

                                                                                                                       24
                                    (Comunicació amb els autors: projectetabarca            yahoo.es)



                                                                                                  novel·la de cavalleries,
                                                                                                  cavaller errant, novel·la
                                                                                                  cavalleresca, elements
                                                                                                  fantàstics, lletres de batalla,
                                                                                                  etc.
            La poesia satírica i   15-16   L‘escola          ·Lèxic i estructures   ·Ídem         ·Comprensió del text              Elaborar les
            burgesa del segle              satírica          gramaticals que                      explicatiu.                       preguntes i
            XV a València                  valenciana        apareixen als texts                   ·Fer esquemes, resums i          les respostes
                                                             explicatius.                         mapes conceptuals.                d‘una
                                                                                                  ·Comprensió de conceptes          entrevista
                                                                                                  com: misogínia, sàtira,
                                                                                                  burgesia, etc.
            La literatura i la     17      Resum de la       ·Lèxic i estructures   ·Ídem         ·Comprensió del text
            llengua en els                 literatura feta   gramaticals que                      explicatiu.
            segles XVI, XVII               en aquest         apareixen als texts                   ·Fer esquemes, resums i
            i XVIII
                                           període           explicatius.                         mapes conceptuals.
                                                                                                  ·Comprensió de conceptes
                                                                                                  com: guerra dels Segadors,
                                                                                                  Guerra de Successió,
                                                                                                  Àustries, Borbons, Batalla
                                                                                                  d’Almansa, imprempta,
                                                                                                  Renaixement, Barroc,
                                                                                                  Neoclassicisme, Il·lustració,
                                                                                                  Preromanticisme, reforma
                                                                                                  protestant, castellanització,
                                                                                                  teatre profà i religiós,
                                                                                                  virregnat, culteranisme,
                                                                                                  conceptisme, dietari,
                                                                                                  Corts,racionalisme,
                                                                                                  empirisme, literatura
                                                                                                  popular, etc.
            Alguns noms de la      18      Selecció          ·Lèxic i estructures   ·Ídem         ·Comprensió del text
            literatura europea             d‘autors          gramaticals que                      explicatiu.
            medieval i                     europeus          apareixen als texts                   ·Fer esquemes, resums i
            moderna que cal
            conèixer
                                           canònics          explicatius.                         mapes conceptuals.
                                                                                                  ·Comprensió de conceptes
                                                                                                  com:alegoria, mística,
                                                                                                  dolce stil nuovo, territoris i
                                                                                                  ciutats citats, línia del
                                                                                                  temps, escolàstica,
                                                                                                  hedonisme,rialla pensativa,
                                                                                                  imperi portugués etc.
            Recapitulació          19-21   Revisió de la     ·Lèxic i estructures   ·Ídem         ·Comprensió i producció           · Escriure
                                           història de la    gramaticals que                      d‘un text ádministratiu.          una breu
                                           literatura        apareixen al text                    · Producció d‘un text             biografia
                                                             administratiu                        conversacional, d‘un text         d‘alguns
                                                                                                  narratiu i d‘un text              dels autors
                                                                                                  expositiu.                        estudiats.
                                                                                                                                    ·Escriure un
                                                                                                                                    diàleg entre
                                                                                                                                    alguns dels
                                                                                                                                    autors
                                                                                                                                    estudiats.
                                                                                                                                    ·Escriure
                                                                                                                                    l‘acta d‘una
                                                                                                                                    reunió
                                                                                                                                    imaginària
                                                                                                                                    de veïns.
                                                                                                                                    ·Elaborar un
                                                                                                                                    treball
                                                                                                                                    acadèmic.
Varietats                          1-3     Introducció a     ·Lèxic i estructures   ·Ídem         Comprensió i producció            ·Escriure
i           Què és, en realitat,           la idea           gramaticals que                      d‘un text breu explicatiu i       una redacció
registres   una llengua?                   sociolingüísti    apareixen al text                    argumentatiu                      sobre el
de la                                      ca de llengua     argumentatiu i                                                         concepte
llengua                                                      explicatiu                                                             llengua
            La varietat            4-5     El concepte       ·Lèxic i estructures   ·Ídem         Comprensió i producció
            estàndard                      d‘estàndard       gramaticals que                      d‘un text explicatiu i
                                                             apareixen als texts                  argumentatiu.
                                                             explicatius.                         ·Fer esquemes, resums i
                                                                                                  mapes conceptuals.
                                                                                                  ·Comprensió de conceptes
                                                                                                  com:estàndard i varietats
                                                                                                  geogràfiques
            Les varietats          6-8     Les principals    ·Lèxic i estructures   ·Ídem         ·Comprensió i producció
            geogràfiques dels              varietats         gramaticals que                      d‘un text explicatiu i
            valencià o català;             geogràfiques      apareixen als texts                  argumentatiu.
            el nom de la
            llengua
                                                             explicatius.                          ·Fer esquemes, resums i
                                                                                                  mapes conceptuals.
                                                                                                  ·Comprensió de conceptes

                                                                                                                                      25
                                   (Comunicació amb els autors: projectetabarca             yahoo.es)



                                                                                                  com:central, rossellonés,
                                                                                                  etc, el nom de la llengua.



                                  9-11    L‘estàndard       ·Lèxic i estructures    ·Ídem         ·Comprensió d‘un text
           Les versions de                modern            gramaticals que                       explicatiu i argumentatiu.
           l‘estàndard                                      apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
                                                            explicatius.                          mapes conceptuals.
                                                                                                  ·Comprensió de conceptes
                                                                                                  com:modalitat o versió de
                                                                                                  l’estàndard, llengua,
                                                                                                  varietat geogràfica, etc.
           Les varietats          12-15   Altres            ·Lèxic i estructures    ·Ídem         ·Comprensió d‘un text
           socials i les                  varietats de la   gramaticals que                       explicatiu i argumentatiu.
           varietats                      llengua           apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
           històriques
                                                            explicatius.                          mapes conceptuals.
                                                                                                  ·Comprensió de conceptes
                                                                                                  com:varietats socials i
                                                                                                  varietats històriques.
           Els registres          16-17   Les varietats     ·Lèxic i estructures    ·Ídem         · Comprensió d‘un text
           lingüístics                    funcionals        gramaticals que                       explicatiu i argumentatiu.
                                                            apareixen als texts                    ·Fer esquemes, resums i
                                                            explicatius.                          mapes conceptuals.
                                                                                                  ·Comprensió de conceptes
                                                                                                  com: registre, registres
                                                                                                  formals, informals, formals
                                                                                                  neutres, col·loquials,
                                                                                                  especialitzats, etc.
                                  18      Repàs dels                                              Interpretar i completar el
           recapitulació                  conceptes                                               mapa conceptual
                                          estudiats en
                                          la unitat


Recursos   Resum de mètrica               Diccionari de     ·Lèxic i estructures    ·Ídem         · Comprensió d‘un text
                                          conceptes         gramaticals que                       explicatiu i argumentatiu,
                                          amb               apareixen als texts                   amb els conceptes que hi
                                          exemples          explicatius.                          figuren.

                                          Diccionari de     ·Lèxic i estructures    ·Ídem         · Comprensió d‘un text
                                          conceptes         gramaticals que                       explicatiu i argumentatiu,
           Recursos                       amb               apareixen als texts                   amb els conceptes que hi
           expressius
                                          exemples          explicatius.                          figuren.

           Convocatòries i                Elaboració        ·Lèxic i estructures    ·Ídem         · Comprensió d‘un text
           actes de reunions              d‘aquests         gramaticals que                       explicatiu i argumentatiu,
                                          documents         apareixen a les                       amb els conceptes que hi
                                                            convocatòries i actes                 figuren.
           El reportatge                  Elaboració        ·Lèxic i estructures    ·Ídem         · Comprensió d‘un text
           periodístic                    d‘aquest          gramaticals que                       explicatiu i argumentatiu,
                                          gènere            apareixen als texts                   amb els conceptes que hi
                                          periodístic       explicatius.                          figuren.

                                          Elaboració        ·Lèxic i estructures    ·Ídem         · Comprensió d‘un text
           El diari personal o            d‘aquest          gramaticals que                       explicatiu i argumentatiu,
           dietari                        gènere literari   apareixen als texts                   amb els conceptes que hi
                                                            explicatius.                          figuren.

           Tècniques                      Dos recursos      ·Lèxic i estructures    ·Ídem         · Comprensió d‘un text
           d‘estudi: el treball           bàsics per a      gramaticals que                       explicatiu i argumentatiu,
           acadèmic i el                  estudiar          apareixen als texts                   amb els conceptes que hi
           mapa conceptual
                                                            explicatius.                          figuren.



 2. Gramàtica
 Morfosintaxi
 Els verbs irregulars 6
 Les perífrasis verbals 49
 Els pronoms 53
 Els pronoms forts 53
 Els pronoms febles 54
 L‘ oració simple i l‘ oració composta 88
 Criteris per classificar les oracions 88
                                                                                                                                26
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)



Les oracions simples i les oracions compostes 89
Les oracions coordinades 90
Les oracions subordinades

Lèxic
Les relacions de significat entre les paraules 106
Camps semàntics: hiperònims i hipònims 106
Sinonímia i antonímia 110
Les paraules polisèmiques 114
Les paraules homònimes 117
Formació del lèxic
Vulgarismes, barbarismes i arcaismes 119
Neologismes: cultismes i préstecs


4.4. Criteris d'avaluació

1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de texts orals de dife-
   rent tipus i distint nivell de formalització com presentacions d'una certa extensió o conferències
   no molt extenses; identificar el propòsit, la tesi i els arguments de declaracions o de debats pú-
   blics en mitjans de comunicació o en el marc escolar; reproduir el seu contingut en texts escrits.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l'ús lingüístic per a solu-
   cionar problemes de comprensió de texts orals i escrits i per a la composició i la revisió autònoma
   dels texts.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la co-
   municació: torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels
   altres.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals
   i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit
   acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a
    intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de forma directa. Utilitzar la
    interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la mateixa
    llengua quan l'interlocutor no comprén el missatge original. Utilitzar els elements no verbals de
    la comunicació per a la comprensió perfecta de qualsevol interlocutor.

6. Sintetitzar oralment el sentit global de texts escrits, de diferent tipus i distint nivell de formalit-
   zació, identificar les seues intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer
   possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
7. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els
   principals arguments i punts de vista dels participants.

8. Realitzar presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades sobre temes relacionats amb
   l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural que admeten diferents punts de vista i
   diverses actituds davant seu amb l'ajuda mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació
   i la comunicació, ajustant-se a un pla o guió previ, seguint un orde lògic en la presentació de les
   informacions i arguments, adequant el llenguatge utilitzat a la situació comunicativa i al contin-
   gut i mantenint l'atenció del receptor.



                                                                                                       27
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca        yahoo.es)



9. Identificar i contrastar el propòsit en texts escrits de l'àmbit públic i dels mitjans de comunicació;
   comprendre instruccions que regulen la vida social i processos d'aprenentatge complexos; inferir
   el tema general i temes secundaris; distingir com s'organitza la informació; contrastar explica-
   cions i arguments i jutjar l'eficàcia dels procediments lingüístics usats.

10. Elaborar missatges en què s'integren el llenguatge verbal i llenguatges no verbals (icònic, gestual
    i musical), tenint en compte la situació de comunicació i comparant els procediments expressius
    d'aquests llenguatges.

11. Identificar en texts orals i escrits de distint tipus imatges i expressions que denoten alguna forma
    de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), explorar alternatives que
    eviten el seu ús i utilitzar les dites alternatives en les produccions pròpies.

12. Integrar informacions procedents de diferents texts sobre un tema amb la finalitat d‘elaborar un
    text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i punts de vista trobats com
    el punt de vista propi.

13. Crear texts escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), en suport
    paper i digital, adequant el registre a la situació comunicativa i utilitzant la seua estructura orga-
    nitzativa, per a ordenar les idees amb claredat i de forma coherent, enllaçant els enunciats en
    seqüències lineals cohesionades, amb un vocabulari ric i variat i respectant els criteris de correc-
    ció gramatical i ortogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.

14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana i valorar
    aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes. Identificar i localitzar les
    varietats dialectals actuals del castellà (inclòs l'espanyol d'Amèrica) i del valencià. Identificar i
    localitzar les llengües constitucionals.

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i
    del castellà, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.

16. Conéixer i usar una terminologia lingüística adequada en les activitats de reflexió sobre l'ús.

17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació
    entre elles i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús
    lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de texts orals i escrits i per a la composició i
    revisió autònoma dels texts.

18. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer els ele-
    ments estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics, emetre una opinió personal i
    utilitzar aquests coneixements en la producció de texts d'intenció literària.

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de texts breus o fragments,
    atenent especialment a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el
    llenguatge) en la literatura contemporània.

20. Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura personal de relats de certa extensió i
    novel·les des del segle XIX fins a l'actualitat; avaluar l'estructura i l'ús dels elements del gènere,
    l'ús del llenguatge, el punt de vista i l'ofici de l'autor; relacionar el sentit de l'obra amb el seu
    context i amb la pròpia experiència.

21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context històric i literari que apareixen
    i els autors més rellevants des del segle XIX fins a l'actualitat, realitzant un treball personal d'in-


                                                                                                           28
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca           yahoo.es)



    formació i de síntesi, exposant una valoració personal, o d'imitació i recreació, en suport paper i
    digital.

22. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de texts breus o fragments,
    atenent especialment a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llen-
    guatge) en la literatura contemporània.

23. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història
    de la literatura dels segles XIX i XX –inclosos els de les llengües constitucionals i de la literatura
    occidental– i els elements més destacats del context cultural, social i històric que apareixen.

24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d'informació, per
    mitjà del maneig d'índexs, fitxes i diversos sistemes de classificació de fonts, aplicant mitjans
    tradicionals i noves tecnologies de la informació i la comunicació en el marc de treballs d'in-
    vestigació. Manejar els principis fonamentals del funcionament dels processadors de texts i ser
    capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, utilitzant els mitjans informàtics complemen-
    taris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).

25. Identificar en texts orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discrimina-
    ció (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l‘ús i utilitzar el llenguatge com
    a mitjà de resolució de conflictes.

26. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a l'elaboració i difu-
    sió d'informacions i d'opinions.




4.5. La programació del curs

4.5.1. Literatura i comunicació. Elements per a la programació d‘aula. Descripció de cada activitat
       del Quadern

1. com hem de comportar-nos?

 ACTIVITATS 1, 2,3,4,5,6,7,8
 Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                  Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.

                                                                                                        29
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)



                      Comprenga el text i trobe sentit al poema i a la poesia.
                      Plagie poemes.
                      Elabore poemes.
                      Escriga cartes.
Text/tema       Ibn Khafaja d‘Alzira(1058-1138) El paradís/ El goig de gaudir del paisatge valencià entre els segles XI
                i XII. Què queda d‘aquell paisatge.

Contingut       Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                           · Lèxic i estructures gramaticals necessàries per a comprendre els diferents
                                           texts de consulta.
                                           · Paraules i sensacions
                                           · Rima, mètrica i recursos literaris.


                Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa de poemes. Escoltar lectures.
                escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                           ·Descriure.
                                           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                           · Comprensió i producció de texts poètics: Reelaborar el poema. Construir un
                                           poema amb titulars de notícies.
                                           · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                           · Producció de texts argumentatius, explicatius i descriptius: Escriure una
                                           carta per tal de descriure les condicions actuals de vida.


                Actituds positives que     La conservació i ordenament del territori com a valors fonamentals.
                s‘intenten fomentar        Estudiar autònomament i responsablement..
                                           Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                                           Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                           Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments El que es pretén a la unitat 5 és que l‘alumnat ―plagie‖ el poema d‘Ibn Khafaja des d‘un punt de vista
i solucions  actual i crític amb la situació del territori valencià. Les fotos pretenen fer obrir els ulls de l‘alumnat a
             una situació del territori progressivament degradada.
              Alguna de les ―solucions‖ que han donat els nostres alumnes al poema és:
             Valencians, quina .desgràcia.... la vostra!
             Aigua i ombra teníeu, amb rius i arbres.
             El paradís no era ...evitern..... a ca vostra.
             De donar-me a triar .. fugiria.....
             Regenereu-lo. Penseu en/a ..els nens.....
             Del paradís heu anat a parar a ..l’infern.....

                Alguna solució donada a l‘activitat 6:
                Foc ardent, revetla també, botellot segur.
                Gran ciutat, gent estranya, l´enganya.
                Fresca natura, fresca flora, fresc ambient.
                Amics nous, gran bou, pardals que ponen ous.

                Alguna solució donada a l‘activitat 8:
                Joves urbanitzables, residus urbans.
                Voltors perniciosos creen abocadors per a vosaltres.
                Pantans de sang humana acumulen substàncies químiques.
                Set ajuntaments mancats d’aigua us construeixen autopistes.



ACTIVITATS 9, 10, 11



                                                                                                                          30
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca                 yahoo.es)



Propòsit        Fer que l‘alumnat:
                     Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                        informació.
                     Comprenga el text.
                     Use onomatopeies.
Text/tema          Boccaccio (1313-1375) Chichibio, cuiner de Currado Gianfigliazzi, amb unes paraules deseixides
               se salva de la ira de Currado, que acaba en rialla, i s'allibera de l'amenaça. Dins Decameró / La
               importància de l‘enginy en el parlar.
Contingut      Conceptes                   · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                           · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
                                           · Lèxic i estructures gramaticals necessàries per a comprendre els diferents
                                           texts de consulta.
                                           · Onomatopeies.

               Habilitats orals i          ·Lectura en veu alta o silenciosa del conte. Escoltar lectura.
               escrites                    ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                           · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
               Actituds positives que      Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar         Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                           Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                           Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències                Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment,
suggeriments Seguiu les instruccions de les activitats. Les onomatopeies anirien col·locades de la manera següent:
i solucions
                Chichibio, cuiner de Currado Gianfigliazzi, amb unes paraules deseixides se salva de la ira de
             Currado, que acaba en rialla, i s'allibera de l'amenaça.

              ... la reina ordenà a Neífile que continués; la qual féu així:
              -Encara que l'enginy deseixit, amoroses dones, presti sovint paraules útils i belles, segons els casos, als
              deïdors, també la fortuna, alguna volta auxiliadora dels esporuguits, de sobte els posa a la llengua una
              d'aquelles paraules que el deïdor, amb l‘ànim tranquil, mai no hauria sabut trobar; i això us ho vull
              demostrar amb la meva novel.la.
              Currado Gianfigliazzi, tal com vosaltres podeu haver oït o vist, ha estat de sempre un notable ciutadà,
              liberal i magnífic, de la nostra ciutat, i fent vida de cavaller, s'ha esplaiat contínuament en gossos( bub-
              bub ) i en ocells (piu-piu ), sense comptar aquí les seves obres majors. Un dia, prop de Perétola, havent
              caçat amb el seu falcó ( nyec! )una grua, trobant-la grassa i tendra ( gloc-gloc                ), la trameté al
              seu bon cuiner, que es deia Chichibio i era venecià, i també li manà que la rostís i l'adobés bé per al
              sopar.
              Chichibio, que era ben bé un cap de trons, preparada la grua, la posà al foc i començà a coure-la amb
              cura ( crep-crep)          ). I quan ja estava a punt d'ésser cuita i deixant anar molta flaire, heus aquí que
              una minyoneta de la contrada, que es deia Brunetta i de qui Chichibio era molt enamorat, entrà a la
              cuina, i sentint la flaire de la grua i veient-la, pregà manyagament a Chichibio que lí'n donés una cuixa.
              Chichibio li respongué cançonejant, i digué:
              -Pas l'haureu de mi, dona Brunetta, pas l'haureu de mi.* Per la qual cosa, Brunetta, enrabiada (
              uèeee!          ), digué:
              -A fe de Déu, que si no me la dónes, mai no aconseguiràs de mi res del que vols.
              I en pocs moments es digueren moltes coses; a la fi Chichibio, per no disgustar la seva enamorada,
              arrencant ( txac! ) una cuixa de la grua, li la donà.
              Després, havent posat davant Currado i algun foraster la grua sense cuixa, i Currado trobant-ho
              estrany, féu cridar Chichibio, i li preguntà què havia passat amb l'altra cuixa de la grua. I el venecià
              mentider va respondre:
              -Senyor meu, les grues només tenen una cuixa i una pota. Currado, llavors, airat digué:
              -Com diable no tenen més que una cuixa i una pota? Què no he vist mai altres grues que aquesta?
              Chichibio prosseguí:
              -Així és, senyor, com us ho dic; i quan vulgueu us ho faré veure en les vives.
              Currado, en atenció als forasters que eren amb ell, no volgué portar més enllà les paraules, però digué:
              -Ja que dius que m'ho faràs veure en les vives, cosa que no he vist ni sentit dir mai, demà al matí ho
              vull veure, i em conformaré; pero et juro pel cos de Críst que, si no és així, t'adobaré ( paf! ) de tal
                                                                                                                           31
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)



               manera, que amb el teu mal et recordaràs de mi per tota la vida.
               Acabades, doncs, les raons per aquell vespre, l'endemà al matí, així que clarejà, Currado, la ira del qual,
               malgrat haver dormit ( zeeeee! ), no havia cessat, tot roent encara, es llevà i manà que li portessin els
               cavalls; i fent muntar Chichibio dalt d'un rossí, se l'endugué devers un aiguamoll, a la riba del qual
               sempre solien veure-s'hi grues a trenc d'alba, dient-li:
               -Ben aviat sabrem qui diu mentides, si tu o jo. Chichibio, veient que la ira de Currado encara durava i
               que li calia una prova de la seva mentida, no sabent com procurar-se-la, cavalcava ( clop-clop-clop )
               al costat de Currado amb la por més gran del món (carrisqueig), i de bon grat, si ho hagués pogut fer,
               hauria fugit ( zas! ); però no podent-ho fer, mirava ara endavant, ara endarrera, ara de costat, i el que
               veia li semblava que eren grues amb dues potes. Però quan s'acostaven a l'aiguamoll, veié, primer que
               ningú, a la riba, una dotzena de grues, que s'estaven totes damunt una pota, com solen fer quan dormen.
               Llavors, mostrant-les tot seguit a Currado, digué:
               -Podeu veure, senyor, que ahir al vespre jo deia la veritat, que les grues
               només tenen una cuixa i una pota, si us fixeu en aquelles d'allà.
               Currado en veure-les digué:
               -Espera't, que ara t'ensenyaré com en tenen dues!
               I atansant-se una mica més cap a elles, cridà:
               -Hohò!
               En sentir el crit, les grues, traient l'altra pota enfora, després de fer unes
               quantes passes començaren a fugir ( zas! ); per la qual cosa, Currado, girant-
               se envers Chichibio, digué:
               -Què et sembla, golafre? No creus que en tenen dues? Chichibio, desesmat,
               sense saber ni ell mateix d'on li venia, respongué:
               -Sí, senyor; pero vós no vau cridar «hoho!» a la d'ahir al vespre; potser si
               haguéssiu cridat així, també hauria estirat l'altra cuixa i pota com han fet
               aquestes.
               A Currado li plagué tant aquesta resposta, que tota la seva ira es convertí en
               festa i rialla ( ha-ha-ha, hi-hi-hi ), i digué:
               -Chichibio, tens raó; calia haver-ho fet.
               Així, doncs, amb la seva resposta ràpida i deseixida, Chichibio evità la
               desgràcia i féu la pau amb el senyor ( mua! ).
               (G. Boccaccio Decameró Traducció de F. Vallverdú. Ed. 62 i La Caixa)


ACTIVITATS 12, 13
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                   informació.
                Comprenga els texts.
                Escriga un exemple.
                Escriga diàlegs.
Text/tema     Ramon Llull, Llibre de les bèsties dins Llibre de meravelles / Text 3: Les aparences. Text 4: La
          roïndat de l‘ésser humà.
Contingut Conceptes                   · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                      · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
                                      · L‘exemple lul·lià.
                                      · Lèxic i estructures gramaticals necessàries per a comprendre els diferents
                                      texts de consulta.
                                      · El diàleg teatral.

               Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa de l‘exemple. Escoltar lectura.
               escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió de dos texts narratius i producció d‘un text narratiu i un altre
                                          conversacional.
               Actituds positives que     Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar        Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                          Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Reconéixer la validesa actual dels consells morals.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.


                                                                                                                          32
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)




               Competències                Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats. Respostes text 3
suggeriments a) Qui explica els fets que ocorregueren? Na Renart.
i solucions  b) Per què les bèsties havien decidit visitar cada dia el lleó? Per a lliurar-li una d’entre elles.
             c) Com decidien els animals qui anava a servir de vianda al lleó? Per sorteig.
             d) Per què la llebre tarda a presentar-se davant el lleó? Perquè havia estat ocupada tot fugint
             d’un altre lleó que se la volia menjar.
             e) De quina treta se serveix la llebre per a burlar el lleó? Li fa creure que el seu reflex damunt
             l’aigua és un altre lleó competidor seu en el càrrec.
             f) Quin és el propòsit o lliçó d’aquest exemple? Demostrar que les aparences enganyen.
             g) Escriu tu un exemple a l’estil de Ramon Llull per demostrar un d’aquests casos:
             • l’enveja no és bona
             • l’amistat no es compra amb diners
             • la primera impressió enganya quan coneixes una persona per primera vegada
             • la primera impressió no enganya quan coneixes una persona per primera vegada
             • l’avarícia corromp
             • algun altre que tu cregues convenient
                 Resposta lliure

               Respecte a l‘activitat 13 se‘ns ocorren dues possibilitats:

               1. Que els alumnes facen el teball en grups. Cada grup estarà format pels actors principals de l‘obra -9-.
               Ells faran tota la faena: des d‘escriure el text teatral fins a representar-lo amb una mínima escenografia.

               2. El text que hauria de servir com a guió de la representació hauria de ser una síntesi dels guions que
               han fet els diferents alumnes. Primer sintetitzen en grups de quatre i en un segon pas, una comissió
               sintetitzarà els texts de cada grup en un de sol, que serà l‘oficial. També es poden fer grups de 9
               persones, que són els personatges mínims per a representar la història. Si queda un grupet d‘alumnes
               que no quadren en cap grup, se‘ls reparteix en papers de soldats, als quals se‘ls pot donar diàlegs. Cada
               grup haurà de sintetitzar la seua obra de teatre col·lectiva. Ja sabem que estant distribuïda l‘assignatura
               en tres períodes setmanals de 50 minuts es fa pràcticament impossible fer res col·lectiu a les classes.
               Així que, si el treball es queda en la producció individual, què hi farem.
               Una forma possibilista de treballar és que parelles d‘alumnes preparen una representació d‘una de les
               escenes de l‘obra, després que hagen arribat a un acord per a sintetitzar les seues creacions individuals.
               També es poden fer lectures dramatitzades en grups de nou.
               Aquests texts llargs no es poden escriure sols a classe. No hi ha temps. Jo el que faig és donar-los tres
               dies de classe i totes les hores de què disposen a casa. Al tercer dia replegue el treball realitzat.


               Webs sobre Llull:
               http://www.geocities.com/xema7/tests/lite0003.htm tests de coneixement sobre A. de Vilanova i R.
               Llull.
               Més webs a l‘apartat corresponent d’Història de la llengua i la literatura



ACTIVITATS 14, 15, 16
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                Comprenga els texts.
                Complete tríades.
                Interprete el pensament tradicional prejudiciós.
Text/tema Llibre de tres, atribuït a Anselm Turmeda / El pensament medieval: semblances i diferències amb el
          pensament actual.
Contingut Conceptes                   · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a les tríades.
                                      · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                      qüestionari.
                                      · La tríada com a text moral.
                                      · Lèxic i estructures gramaticals necessàries per a comprendre els diferents
                                      texts de consulta.

                                                                                                                        33
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



               Habilitats orals i          ·Lectura en veu alta o silenciosa de les tríades. Escoltar lectura.
               escrites                    ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                           · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                           · Comprensió i producció de texts explicatius i prescriptius.
               Actituds positives que      Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar         Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                           Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                           Reconéixer la validesa actual dels consells morals.
                                           Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències                Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats. Es tracta d‘introduir a classe la discussió sobre el sexisme que
suggeriments es percep a través de les tríades del llibre de tres. Sexisme que és a la base de la nostra cultura
i solucions  patriarcal, que és la que encara causa fenòmens com la violència respecte a les dones, el sexisme en la
             publicitat, que ja s‘ha estudiat en altres cursos, o la inferioritat de salaris per a les dones. També es
             perceben altres prejudicis racials i religiosos que caldria fer evidents a classe a través dels comentaris
             del professorat.

ACTIVITATS 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                Comprenga els texts.
                Reelabore el poema.
                Escriga una codolada i una redacció.
Text/tema Bernat Metge, Sermó/ ·El pensament medieval: semblances i diferències amb el pensament actual.
          Comparació dels consells de Sant Vicent amb els de Bernat Metge.

Contingut      Conceptes                   · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                           · Lèxic i estructures gramaticals necessàries per a argumentar sobre algun
                                           contingut del poema.
                                           · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                           qüestionari.
                                           · Rima, mètrica i recursos literaris del poema.
               Habilitats orals i          ·Lectura en veu alta o silenciosa de poemes. Escoltar lectures.
               escrites                    ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                           · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                           · Comprensió i producció de texts prescriptius poètics i argumentatius.
               Actituds positives que      Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar         Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                           Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                           Reconéixer la validesa actual dels consells morals.
                                           Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències                Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Solucions activitats:
i solucions  18. Ironia
             19. Predomina el present de subjuntiu en consells negatius, l‘imperatiu en consells afirmatius i també el
             futur i el present indicatiu.
             20. A la il·lustració hi ha un ―triomfador‖ cagat.
             21. El missatge de Vicent Ferrer diu que els rics aniran a l‘infern. Però Metge aconsella que es deixe de
             banda la moral i s‘acumulen riqueses sense importar els mitjans.
             La resta són de resposta lliure.


                                                                                                                        34
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca            yahoo.es)




ACTIVITATS 25, 26, 27, 28, 29, 30
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                Comprenga els texts.
                Reelabore el poema.
Text/tema François Villon. Balada Traducció de Feliu Formosa / L‘enveja. Prejudicis socials contra jueus i
          musulmans
Contingut Conceptes                   · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                      · Lèxic i estructures gramaticals necessàries per a argumentar sobre algun
                                      contingut del poema.
                                      · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                      qüestionari.
                                      · Rima, mètrica i recursos literaris del poema, especialment la metàfora.
          Habilitats orals i          ·Lectura en veu alta o silenciosa de poemes. Escoltar lectures.
          escrites                    ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                      ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                      ·Respondre i fer preguntes.
                                      · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                      · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                      · Comprensió i producció de texts prescriptius poètics.
          Actituds positives que      Acostar-se sense prejudicis al text literari.
          s‘intenten fomentar         Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                      Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                      Reconèixer la validesa actual dels consells morals.
                                      Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Solucions activitats:
i solucions  26. els envejosos.
             27. Recursos d‘internet

               Inquisició:
               http://ca.wikipedia.org/wiki/Inquisici%C3%B3
               http://ca.wikipedia.org/wiki/Inquisici%C3%B3_espanyola
               http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron169134131.htm
               http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit3/04/repro34d.htm

               Expulsió de musulmans i jueus
               http://ca.wikipedia.org/wiki/Expulsi%C3%B3_dels_moriscos
               http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron169133633.htm
               http://www.terraderetrobament.org/pdf/expulsio_moriscos.pdf
               http://www.vicentgimenez.net/alberic/senyor.htm
               http://www.tnc.es/ca/arxius/programacio/04_05/guia_maricel.doc (guia didàctica de mar i cel)

               Holocaust
               http://ca.wikipedia.org/wiki/Holocaust
               http://phobos.xtec.cat/se-
               baixllobregat6/index.php?option=com_content&task=view&id=223&Itemid=81
               http://www.diaridelsestudiants.com/noticia.php?id=51179517277

               Islamisme
               http://www.xtec.cat/~aguiu1/calaix/042islam.htm
               http://ca.wikipedia.org/wiki/Islam
               http://www.ub.es/solidaritat/observatori/pau/paula/catala/islam/estudi_casos/casos_algeria.htm
               http://www.diaridelsestudiants.com/noticia.php?id=51233709866
               http://www.laic.org/cat/espai/articles/25_07w.htm

               28. Fotocòpia del Diccionari Valencià de Bromera. Entrada llengua.


                                                                                                                     35
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca             yahoo.es)




               29. Resposta lliure.
               30. Resposta lliure.


ACTIVITATS 31, 32, 33, 34, 35
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                Comprenga els texts.
                Cree un poema a partir d‘altres poemes.
Text/tema Anselm Turmeda, Elogi dels diners / Els diners
Contingut      Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                          qüestionari.
                                          · Lèxic i estructures gramaticals necessàries per a argumentar sobre algun
                                          contingut del poema.
               Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa de poemes. Escoltar lectures.
               escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió i producció de texts prescriptius poètics.
               Actituds positives que     Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar        Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                          Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Reconéixer la validesa actual dels consells morals.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Solucions activitats:
i solucions  32. Resposta lliure.
             33. Es tracta de posar peus a les imatges de la pàgina 21 usant versos del poema. Per exemple, ―diners
             alegren els infants‖ sota la imatge dels joguets, ―diners als prims tornen grossos‖ sota les imatges de
             cirurgia estètica, ―diners tornen sans als malalts‖ sota la publicitat de la companyia d‘assegurances
             mèdiques.
             34. Resposta lliure.
             35. Resposta lliure.


                                                                                                                       36
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca             yahoo.es)




2. l’amor i l’erotisme
ACTIVITATS 1, 2
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga els texts.
                 Cree un poema amb lèxic inventat.
                 Escriga definicions.
Text/tema Ibn Khafaja d‘Alzira (1058-1138) Escena d’amor / Escena amorosa
Contingut      Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
                                          · La metàfora
               Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa de poemes. Escoltar lectures.
               escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió i producció de texts poètics.
                                          . Producció de texts explicatius.
               Actituds positives que     Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar        Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                          Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Reconéixer l‘expressió de l‘erotisme com una font d‘enriquiment de la vida
                                          humana.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Solucions activitat 1:
i solucions  a) Per què es titula “Escena d’amor”?
             b) Repassa el recurs 2, i indica dues metàfores que trobes al poema. Bromera, per a
             identificar dents, i l’aurora esgarrava abraçades, per a indicar que amb l’arribada del dia
             s’acabaven les efusions amoroses.
             c) Indica el nom del recurs que s’usa en aquests dos versos:
             I el coll –quin coll!– talment del cèrvol blanc
             I les dents –ah, les dents– quina bromera
             Apòstrofes.

               Algun poema creat pels nostres alumnes:

               Escena d’amor
               Amb vesors de collvol
               I el lluentre –quin lluentre!– talment del roratu blanc;
               Els seus llangues rojos com el titor roig;
               I les autu –ah, les autu– quina bromera.
               Com els estels, lluents, entrellacen l’amuna,
               D’auronica llanguia dins la merade d’or.
               La mà d’amor ens visità en la nit,
               Vestit d’abraçades que l’aurora esgarrava.




ACTIVITATS 3, 4, 5
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga els texts.
                 Cree un poema a partir del de la Comtessa de Dia.
                                                                                                                     37
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca             yahoo.es)



                    Adequar el lèxic d‘un poema als sentiments que es pretenen expressar.

Text/tema      Comtessa de Dia (1184?-1214?) Voldria tenir el meu cavaller/ Desig de la persona estimada
Contingut      Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
               Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa de poemes. Escoltar lectures.
               escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió i producció de texts poètics.
               Actituds positives que     Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar        Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                          Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Reconéixer l‘expressió de l‘erotisme com una font d‘enriquiment de la vida
                                          humana.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Solucions activitat 3: diu en els dos últims versos: ―només que m‘haguéssiu concedit de fer tot allò que
i solucions  jo voldria‖
             Algun dels poemes que han fet els nostres alumnes per a l‘activitat 4:
             Voldria tenir el meu cavaller mecànic
             Voldria tenir el meu cavaller mecànic
             una nit, nu en els meus braços de goma
             i que ell es tingués per feliç lleument
             només que jo li fes de coixí metàl·lic
             Li dono el meu cor, el meu amor virtual,
             el meu judici, els meus ulls de plasma
             i la meva vida garantida a vint anys.
             Bell amic, amable i bo segurament,
             quan us tindré en el meu poder benèvol?
             I que jagués amb vos un vespre atòmic
             i que us donés un bes amorós fluorídric.
             Sapigueu que tindria gran desig paleolític
             que us tingués en lloc del marit convencional,
             només que m‘haguéssiu concedit ardorosament
             de fer tot això que jo voldria d‘escuma.


ACTIVITATS 3, 4, 5
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga els texts.
                 Cree un poema a partir del de la Comtessa de Dia.
                 Adequar el lèxic d‘un poema als sentiments que es pretenen expressar.
Text/tema Comtessa de Dia (1184?-1214?) Voldria tenir el meu cavaller/ Desig de la persona estimada
Contingut      Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
               Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa de poemes. Escoltar lectures.
               escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió i producció de texts poètics.
               Actituds positives que     Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar        Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.

                                                                                                                     38
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)



                                            Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                            Reconéixer l‘expressió de l‘erotisme com una font d‘enriquiment de la vida
                                            humana.
                                            Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències                Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                            iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                            cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Solucions activitat 3: diu en els dos últims versos: ―només que m‘haguéssiu concedit de fer tot allò que
i solucions  jo voldria‖
             Les activitats 4 i 5 han resultat molt divertides a classe, ja que resulten senzilles i els resultats poden ser
             sorprenents. Podeu proposar temes que es desenvolupen en afegir paraules als versos, a l‘activitat 4. per
             exemple, vam dir als alumnes que pensaren en un amor entre robots i així algú va fer el següent poema:

                Voldria tenir el meu cavaller mecànic
                Voldria tenir el meu cavaller mecànic
                una nit, nu en els meus braços de goma
                i que ell es tingués per feliç lleument
                només que jo li fes de coixí metàl·lic
                Li dono el meu cor, el meu amor virtual,
                el meu judici, els meus ulls de plasma
                i la meva vida garantida a vint anys.
                Bell amic, amable i bo segurament,
                quan us tindré en el meu poder programat?
                I que jagués amb vos un vespre atòmic
                i que us donés un bes amorós fluorídric.
                Sapigueu que tindria gran desig paleolític
                que us tingués en lloc del marit convencional,
                només que m‘haguéssiu concedit ardorosament
                de fer tot això que jo voldria d‘escuma.

                Algun dels fragments fets per a l‘activitat 5:
                A un lladre:
                Li done el meu rellotge, el meu ordinador portàtil,
                el meu jersei d’Armani, els meus collars d’or
                i la meva cartera.

                A la meua professora:
                Li done el meu treball, el meu exercici
                el meu quadern, els meus poemes
                i la meva tinta.

                No oblideu que exposar en un mural els poemes elaborats a classe motiva molt als estudiants.
                Alguns webs sobre Beatritz de Dia
                http://ca.wikipedia.org/wiki/Beatritz_de_Dia
                http://www.trovadores.net/nc.php?NM=3646
                http://www.uoc.edu/lletra/tematica/trobairitz/
                http://marcel.arnoux.free.fr/BEATRICE%20DE%20DIE.html (inclou una cançó en àudio)




ACTIVITAT 6
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga el text.
                 Recompte síl·labes.
                 Escriga un poema tot imitant el model.
Text/tema  Cerverí de Girona Viadeyra / Consells respecte al comportament amorós d‘un amic o amiga.
Contingut       Conceptes                   · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                            · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
                Habilitats orals i          ·Lectura en veu alta o silenciosa de poemes. Escoltar lectures.

                                                                                                                         39
                          (Comunicació amb els autors: projectetabarca           yahoo.es)



               escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                         · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                         · Comprensió i producció de texts poètics.
               Actituds positives que    Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar       Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                         Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                         Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                         iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                         cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Solucions:
i solucions      a) Iaa, IIbb, IIIaa, IVbb, Vaa, VIbb (asonant)
                 b) Que és fals, ruc, ensopit, mal educat, adormit, serà mal marit.
                 c) Algun dels exemples elaborats pels nostres alumnes:

               NO ET CANVIES DE CASA

               No et canvies de casa
               Amic de l’ànima.

               No te’n vages
               Que estarem mol lluny
               Amic de l’ànima.

               No et canvies de casa,
               Que no ens podrem veure,
               Amic de l’ànima.

               No hi podrem jugar,
               No podrem quedar.
               Amic de l’ànima.

               Que no ens podrem veure,
               No podrem ser tan amics.
               Amic de l’ànima.

               Que no te’n vages tan lluny,
               Serà millor si et quedes,
               Amic de l’ànima.

               No podrem ser tan amics,
               Ho deixaràs tot per una nova vida.
               Amic de l’ànima.


               AMIGA, NO VAGES AMB ELL
               Amiga no vages amb ell,
                no sent dolor, no és persona,
               es rancorós i nerviós.

               Amiga no vages amb ell,
               no és persona i és animal.
               Es rancorós i nerviós.

               Amiga pensa-ho bé,
               Fes-me cas ,
               no sent dolor, no és persona.
               Amiga no vages amb ell.
               No sent dolor, no és persona.


                                                                                                                    40
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca             yahoo.es)




               AMIGA MEUA
               No t'equivoques
               Amiga meua
               Elegint un camí fals
               Amiga meua.
               A voltes es tan difícil
               Amiga meua
               que ni tú et trobes
               Amiga meua.
               Vull el millor per a tu
               Amiga meua
               No et confongues
               Amiga meua.

               Alguns webs sobre Cerverí de Girona:
               http://ca.wikipedia.org/wiki/Cerver%C3%AD_de_Girona
               http://usuarios.lycos.es/allagostera/trobadors/cerveri.htm
               http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/cerveri.htm
               http://www.trovadores.net/nc.php?NM=3736
               http://www.narpan.net/cerveribiblio.htm



ACTIVITAT 7, 8, 9
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga el text.
                 Escriga i responga missatges de la secció contactes dels diaris.
                 Escriga un poema tot imitant el model.
Text/tema  Christine de Pizan Soleta estic / La soledat
Contingut      Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
                                          · L‘anàfora.
               Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa de poemes. Escoltar lectures.
               escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió i producció de texts poètics, descriptius i desideratius.
               Actituds positives que     Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar        Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                          Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Reconéixer Christine de Pizan com un exemple de dona autònoma.
                                          Mostrar respecte en l‘escriptura a desconeguts.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Solucions: activitat 7: soleta estic, evidentment.
i solucions  Les activitats 8 i 9 són de resposta lliure i molt estimulants. Els poemes que els alumnes trameten a
             l‘adreça electrònica seran contestats per la mateixa Christine de Pizan. Christine renyarà amablement
             els alumnes que escriguen amb errors gramaticals i ortogràfics.


ACTIVITAT 10, 11, 12
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.

                                                                                                                     41
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca                 yahoo.es)



                   Comprenga el text.
                   Escriga una crònica familiar.
                   Escriga una autobiografia en un poema amb paraules aïllades.
Text/tema      Ramon MuntanerCrònicaEd. Bromera / Matrimoni per conveniència
Contingut      Conceptes                    · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                            · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                            qüestionari.
                                            · Els matrimonis medievals.
               Habilitats orals i           ·Lectura en veu alta o silenciosa de la crònica. Escoltar lectura.
               escrites                     ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                            ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                            ·Respondre i fer preguntes.
                                            · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                            · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                            · Comprensió i producció de texts narratius i poètics.

               Actituds positives que       Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar          Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                                            Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                            Reconèixer el matrimoni com un contracte.
                                            Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències                 Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                            iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                            cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments A l‘activitat 11 es tracta que escriguen la crònica de la vida dels seus progenitors i dels avantpassats més
i solucions  pròxims. Hauran de buscar informació a la família. Us proposem que facen aquest treball seriosament i,
             si voleu, el podeu plantejar com un treball per a l‘avaluació.
             A l‘activitat 12 es tracta d‘elaborar un poema que explique la biografia pròpia, però amb paraules
             aïllades. Com aquest:

               Sense títol
               Vida, teta, plor, bes.
               Escola, plor, mestra, bes.
               Parc, nens, engronsador, plaf!
               Viatge, sol, aigua, sal, glup!
               Notes, deures, pati, llibres, boli, plor.
               Institut, xiques, sexe, buaaaa!


ACTIVITATS 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                Comprenga el text.
                Canvie registres lingüístics.
                Imite les comparacions que usa A. March.
                Reconstruïsca el lèxic d‘un poema.
Text/tema Ausiàs March diversos fragments./ L‘amor vulgar i l‘amor pur. La indecisió.
Contingut      Conceptes                    · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als poemes.
                                            · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
                                            · La idea d‘amor per a A. March.
               Habilitats orals i           ·Lectura en veu alta o silenciosa dels poemes. Escoltar lectura.
               escrites                     ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                            ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                            ·Respondre i fer preguntes.
                                            · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                            · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                            · Comprensió i producció de texts explicatius, descriptius i poètics.

               Actituds positives que       Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               s‘intenten fomentar          Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.

                                                                                                                       42
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



                                           Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                           Reconèixer la idea d‘amor pur i amor vulgar en la literatura medieval.
                                           Reconèixer Ausiàs March com un autor fonamental de la poesia medieval.
                                           Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 14: b)
             Activitat 16 Llir entre cards, t‘ame tan purament
                           Que m‘és dolor com no em podràs amar
                           Sinó d‘amor que solen practicar
                           Els amadors amant comunament.
             Activitat 15: vos, podreu (2a persona del plural). Màxim respecte i submissió a la senyora.
             Activitat 17: amor vulgar: 1, 4, 6, 9, 11 amor pur: 1, 3, 5, 7, 8, 10
             Activitat 18: ―t‘estime i, per això entre tu i jo no ha d‘haver-hi sexe, però és inevitable que n‘hi haja. I
             això em produeix dolor‖ o ―sé que no hauríem de fer l‘amor, però és inevitable, què hi farem!‖ o ―hem
             de fer l‘amor encara que després ens en penedirem‖.
             19. Resposta lliure. Potser fóra interessant aportar a classe algun text sobre l‘amor per tal que l‘alumnat
             s‘inspirara.
             20. a) En el text 15 el poeta es compara amb un condemnat a mort que ha obtingut una revisió de la
             pena i queda paralitzat davant de les dues possibilitats que se li obrin perquè cap de les dues no és
             ferma.
              En el text 16 es compara amb un home dèbil a qui li donen a triar de barallar-se amb un d‘entre dos
             homes molt forts i sap que qualsevol de les dues eleccions li portarà mal.
             b) L‘escriptor es troba desconcertat i dubitatiu.
             c) Si no tenen idees sobre què escriure, suggereix-los açò: Un tema molt recurrent entre els estudiants
             és el de la peresa. Molts saben que haurien de treballar habitualment per tal d‘obtenir bones notes, però
             són incapaços. Sempre cauen en la temptació de fer altres coses diferents a l‘estudi. I això fa que molts
             fracassen perquè quan intenten posar-se a estudiar ja és tard. Un alumne com el descrit podria fer un
             poema com aquest:
             Tal sóc com una fulla en la tardor
             Que qualsevol vent l’arrossega
             Ara al nord, ara al sud
             Així m’ocorre a mi, que em deixe portar per les temptacions
             Ara jugue a la Play, ara al futbol
             Ara al messenger, ara al monopatí
             I quan intente estudiar ja és massa tard.




                                                                                                                       43
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca            yahoo.es)



ACTIVITATS 21, 22, 23, 24
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Reconstruïsca el poema original.
                 Explique alguna obsessió.
                 Descriga una pintura.
Text/tema  Jordi de Sant Jordi Estramps./ L‘obsessió per la persona estimada.
Contingut       Conceptes                · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als poemes.
                                         · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
                                         ·Estramp
                Habilitats orals i       ·Lectura en veu alta o silenciosa del poema. Escoltar lectura.
                escrites                 ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Descriure i explicar una pintura.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                         · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                         · Comprensió i producció de texts poètics i producció de texts explicatius i
                                         descriptius.
                Actituds positives       Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten           Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                 Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                         Valorar la pintura medieval.
                                         Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències             Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                         iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                         cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments
i solucions  El sentit de l‘activitat 24 és que l‘alumnat prenga consciència de l‘existència de la pintura gòtica
             medieval que transmetia una determinada visió del món, igual que avui ho fan tots els productes
             àudiovisuals que els joves consumeixen. Quins elements de sadisme són comparables entre les imatges
             gòtiques i determinats jocs d‘ordinador o pel·lícules gore? També es pot introduir ací l‘explicació de la
             imatgeria cristiana medieval que presentava els sants com a icones de l‘església que triomfa davant dels
             seus enemics. No serien una mena de superherois que després de superar totes les dificultats i
             malifetes, fins i tot la mort, reviuen triomfants?


ACTIVITATS 25, 26
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga el text.
Text/tema  Joanot Martorell Tirant lo Blanc Bromera/ Desig i temor.
Contingut       Conceptes                · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                         · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari

                Habilitats orals i       ·Lectura en veu alta o silenciosa del poema. Escoltar lectura.
                escrites                 ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Descriure i explicar una pintura.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                         · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                         · Comprensió del text narratiu.
                Actituds positives       Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten           Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                 Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                         Reconéixer l‘expressió de l‘erotisme com una font d‘enriquiment de la vida
                                         humana.

                                                                                                                          44
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



                                          Reconèixer el Tirant com una peça clau de la narrativa medieval
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments
i solucions

ACTIVITATS 27, 28, 29, 30, 31
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Redefinisca i canvie els personatges per tal de canviar el sentit de la narració.
Text/tema  Anònim Curial e Güelfa Bromera / Es pot dissenyar un amant a mida?
Contingut       Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari

                Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del poema. Escoltar lectura.
                escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Descriure i explicar una pintura.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió i producció de texts narratius i producció de texts descriptius.
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Rebutjar la idea de l‘amor com a control de l‘altre. Rebutjar l‘amor
                                          possessiu.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments
i solucions  Totes les respostes són de creació lliure.

ACTIVITATS 32, 33, 34, 35, 36, 37
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Reconstruïsca el poema amb verbs diferents als originals.
                 Canvie la varietat històrica.
Text/tema  Joan Roís de Corella Balada de la garsa i l’esmerla./ La mort per amor
Contingut       Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema, a l‘explicació i a la
                                          notícia.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                          qüestionari.
                Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del poema. Escoltar lectura.
                escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Descriure i explicar una pintura.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió i producció de texts poètics, narratius i explicatius.


                                                                                                                            45
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                                          Reconéixer el xantatge en l‘amor?
                                          Rebutjar la violència en la parella.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  A l‘activitat 33 el poeta demana a la dama que li diga que l‘estima. Així s‘estalviarà haver de suïcidar-
             se per amor. I també li estalviarà un disgust a ella. Es pot considerar xantatge emocional.
             A l‘activitat 36 es demana de fer una llista d‘arcaismes amb el seu equivalent actual. Podria ser
             aquesta:
             Ab-amb
             Los-els
             e-i
             sens-sense
             par-parella
             esparsa-aïllada, separada.
             Mos-els meus
             Lo-el
             Pas-passe
             Mirau-mireu
             Port-porte
             Jaquir-abandonar
             Girau-gireu
             Vullen-vulguen

                Un poema possible a l‘activitat 37 pot ser aquest, que ha fet un alumne nostre:
                Si em condemnen per vós, llavors sentireu
                L‘amor que us inventàreu,
                I no m‘agradarà que no sentiu
                La trista mort
                D‘aquell que ara no us odia


ACTIVITATS 38, 39, 40, 41,
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Modificar el poema original amb noves rimes.
Text/tema  Joan Timoneda So qui so./ Els canvis que provoca l‘amor
Contingut       Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema i a la narració
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
                Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del poema. Escoltar lectura.
                escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Descriure i explicar una pintura.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió i producció de texts poètics, i producció d‘un text narratiu..
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Reconéixer la vida humana com una succesió de canvis.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i


                                                                                                                           46
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)




                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.


Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 39: aa bbb aa ccc ba
             Activitat 40: poema aportat per un dels nostres alumnes:
             Sóc qui sóc, que no sóc . albercoc.
             Puix d’amor mudat me .. derroc..
             Jo crec cert que res no .. apostasia..
             O, si sóc, sóc .... apatia.
             O algun home que .. inicia.
             Que ve alcançar algun ... groc..
             Puix d’amor mudat me .. derroc...
             Si só, puix que en lo món .. conduïsc.
             I a mi mateix .. afeblisc
             I segons que .. emmalaltisc
             Veig la qui em dóna .. botafoc.
             Puix d’amor mudat me . derroc..


ACTIVITATS 42, 43, 44, 45, 46
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Anàlitze l‘estrofa i la rima.
                 Elabore un reportatge.
Text/tema  Luís de Camoes Complantes a Bàrbara / Exaltació de la persona estimada
Contingut       Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema i al reportatge.
                                           · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                           qüestionari.
                                           · Alguns recursos literaris.
                Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa del poema. Escoltar lectura.
                escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Descriure i explicar una pintura.
                                           · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                           · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                           · Comprensió i producció de texts poètics, i producció d‘un text narratiu,
                                           explicatiu i argumentatiu..
                Actituds positives         Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten             Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                   Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                           Demostrar l‘afecte per millorar les relacions.
                                           Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Activitat 43: és un conjunt de quartetes de versos de cinc síl·labes que rimen en consonant abba. Cal
i solucions  aclarir que en la versió catalana i balear de l‘estàndard oral la r final no es pronuncia (el traductor és el
             conegut poeta balear Josep Ma. Llompart) i per això hem de considerar consonants la rima de les
             quartetes 8 i 9.
             Activitat 44: Per exemple: Aquella captiva/que captiu em té o jo no trob tan bella com la meva amor
             Activitat 45: Per exemple:
             El meu company de classe és un as,
             jo diria que és una roca.
             Quan passa, tots li miren el nas.
             Igual que a una foca.
             A la seua núvia li agrada,
             diu que és principal.

                                                                                                                             47
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



               Quan troba la porta tancada,
               L’obri per via nassal
               Activitat 46: Per a fer un reportatge sobre l‘esclavitud es poden consultar els webs següents, a banda
               d‘enciclopèdies i monografies:
               http://ca.wikipedia.org/wiki/Esclavitud
               http://www.elformiguer.org/Pagines/esclavitud.htm
               http://www.justiciaipau.org/agenda.ca.shtml?x=7188
               http://www.lamalla.net/canal/drets_humans/noticies/article?id=164213
               http://www.historiacritica.org/anteriors/anteriors5/links/index.html#esclavitud
               http://www.cedt.org/index.htm
               http://www.amnistiacatalunya.org/edu/cat/historia/inf-cronologia.html
               http://www.donesenxarxa.cat/spip.php?breve669
               http://html.rincondelvago.com/historia-de-eeuu.html
               http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Deodoro_da_Fonseca
               http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/civitas/servus.htm
               http://cv.uoc.edu/~amnistia/educa/humor/dudh-acudits.pdf
               http://www.xarxaneta.org/~carrasca/p50.htm
               http://www.uoc.edu/humfil/digithum/digithum2/catala/Art_Adela/ros_3.htm
               http://www.edualter.org/material/vld/africa1.pdf
               http://www.edualter.org/material/africa/africa5.htm
               http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm



ACTIVITATS 47, 48, 49
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Construïsca acròstics.
Text/tema  Pere Serafí Sonet a Isabel d’Aguilar, acròstic/ Exaltació de la persona estimada
Contingut      Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                         · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                         qüestionari.
                                         · L‘acròstic.
               Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del poema. Escoltar lectura.
               escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Descriure i explicar una pintura.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                         · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                         · Comprensió i producció de texts poètics.
               Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
               fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                         Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                         iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                         cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Activitat 48: Aquesta composició és un ......sonet........ perquè està compost de ...dos quartets
i solucions  i dos tercets.....
             Activitat 49: Un exemple amb ―sabata‖.

               Saps
               Anar amunt i avall.
               Baixes per l’escala.
               Arribes tan lluny com jo vull.
               Tens llengua, taló i sola molt gastada.
               Aniràs a parar al fem quan arribe l’estiu.



                                                                                                                        48
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca                yahoo.es)




ACTIVITATS 50, 51, 52, 53, 54
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Construïsca una narració a partir d‘un fragment teatral.
                 Elabore un poema amb retrets.
Text/tema  W. Shakespeare Romeo i Julieta. / El comiat
Contingut      Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al text teatral.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el qüestionari
               Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
               escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió del text teatral i producció d‘un text narratiu i un altre poètic.
               Actituds positives         Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               que s‘intenten             Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
               fomentar                   Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Reconèixer William Shakespeare com a autor canònic
                                          Reconèixer Romeo i Julieta com a arquetip d‘enamorats.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Activitat 53: Hi ha l‘argument de Romeo –o Romeu- i Julieta en aquests dos webs:
i solucions  http://www.xtec.es/~salonso/romeo_i_julieta.htm
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Romeu_i_Julieta

               Activitat 54: Per exemple
               Llista de retrets:
               Menja bé! abriga’t, que fa fred, fes-te el llit, fes els deures,has estudiat? dutxa’t ja! què has fet? A qui
               has vist?On has anat? D’on vens? Amb qui has anat? ja no em beses, ordena l’habitació, així no ixes
               de casa.
               Ix ja del bany, que vull entrar-hi jo!

               Poema:
               Aclaparat
               Menja del bany! Amb qui t’has abrigat?
               D’on beses? Ordena el fred!
               Dutxa els estudis, d’on deures?
               No isques del llit on vas!



ACTIVITATS 55, 56, 57
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Construïsca una narració a partir del poema.

Text/tema      M. Milà i Fontanals, Romancer català / Violència en la parella
Contingut      Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al romanç.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                          qüestionari.
                                          · Literatura popular.
               Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
               escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.

                                                                                                                              49
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió del text poètic i producció d‘un text narratiu.
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments En l‘activitat 57 s‘espera que els alumnes expliquen oralment o per escrit les similituds i diferències
i solucions  entre el romanç del XVIII i la notícia actual.

ACTIVITATS 58, 59, 60
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Comprenga el sentit figurat

Text/tema       Voltaire Càndid o l’optimisme./ El control del desig
Contingut       Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                          qüestionari.
                Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió del text narratiu i producció d‘un text explicatiu.
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Reconèixer la repressió del desig amorós com una característica de la nostra
                                          cultura.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments
i solucions



3. homes i dones: misogínia
ACTIVITATS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                  Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                      informació.
                  Comprenga el text.
                  Elabore refranys no prejudiciosos

Text/tema       Francesc Eiximenis De com fou creada la llengua a la dona i què se’n seguí./ Prejudicis contra les
                dones.
Contingut       Conceptes               · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                        · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                        qüestionari.
                                                                                                                         50
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca             yahoo.es)



                Habilitats orals i       ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                 ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                         · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                         · Comprensió del text narratiu.
                Actituds positives       Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten           Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                 Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                         Percebre negativament els prejudicis sexistes
                                         Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències             Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                         iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                         cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 2:
                 a) perquè no maltrastés Adam.
                 b) Perquè no podia parlar amb la dona
                 c) Amb una cua de cabra
                 d) Segons el Gènesi, Adam diu que Eva el va induir.
                 e) No ha de fer cas a les dones.
             Activitat 3: b)
             Activitat 4: parladora, , criticona, mentidera, falsa, envejosa, inferior a l’home, hàbil
             Activitat 5: b) Qui confia en les dones està perdut.
             Activitat 6: c) Del succeït que ocorregué a Adam.
             Activitat 7: tots els refranys, adagis i frases fetes de l’activitat contenen prejudicis.




ACTIVITATS 9, 10, 11
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Treballe amb rimes, adjectivació i lipogrames.
                 Reconstruïsca el poema tot imitant el model.
                 Faça una redacció sobre la misogínia actual.
Text/tema  Jaume Roig Espill./ Prejudicis contra les dones.
Contingut       Conceptes                · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                         · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                         qüestionari.
                Habilitats orals i       ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                 ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                         · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                         · Comprensió i producció de texts poètics.
                Actituds positives       Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten           Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                 Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                         Percebre begativament els prejudicis sexistes
                                         Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències             Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                         iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                         cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 10:

                                                                                                                    51
         (Comunicació amb els autors: projectetabarca                      yahoo.es)



tot quant somnien
ésser ver creuen. Del que no veuen,
procés de pensa fan sens defensa
ni part oir, per presumir:
sols pronuncien ver sentencien
que cert no saben. Mentint es gaben,
sempre varien; jamai es riuen
sens ficció; per traïció
riuen i ploren; criden que es moren
quan són pus sanes; si han terçanes,
llur mal no colen; i fingir volen
tenir dolor; per dar color
a ses empreses.
Activitat 11
      a) Isabel de Villena, François Villon, Joanot Martorell, Roís de Corella, Ausiàs March.
      b) edat, ambigüitat, mortaldat, castedat, vedat, sedat, claredat, etc.; traïció: ambició, erudició, compulsió,
           reacció, admissió, etc.
     c) blancs, negres, forts, descarats, acomodats, repapats, afaitats, renovats, depilats, etc.
     d)
És a dir que bastants
de qualque estat, raça, edat,
llei, país, classe
grans i gegants, xiques, petites
púbers i velles, lletges i belles,
malaltes, sanes, les cristianes,
jueves, musulmanes, negres i suaus,
vermelles i blanques, dretes i manques,
les geperudes, parleres, mudes
franques, captives, quantes es veuen vives,
qualsevulla sien: la gran part de quant imaginen
ésser ver creuen. Del que negativament veuen,
succés de pensa fan sens defensa
ni part sentir, per presumir:
únicament diuen ver sentencien
que cert pas saben. Mentint es gaben,
sempre varien; jamai es riuen
sens teatre; per enveja
riuen i cauen; criden que traspassen
quan es veuen pus sanes; si han terçanes,
llur mal negativament colen; i fingir senten
tenir mal; per dar tinta
a ses empreses.

e)
Doncs dic que tots,
de qualque estat, color, edat,
llei, nació, condició
grans i majors, xics, menors,
jóvens i vells, lletjos i bells,
malalts, sans, els cristians,
jueus, moros, negres i llors,
rojos i blancs, drets i mancats,
els geperuts, parlers, muts
francs, captius, quants són vius,
qualsevol sien: tot quant somnien
ésser ver creuen. Del que no veuen,
procés de pensa fan sens defensa
ni part oir, per presumir:
sols pronuncien ver sentencien
que cert no saben. Mentint es gaben,
sempre varien; jamai es riuen
sens ficció; per traïció
riuen i ploren; criden que es moren
quan són pus sans; si han terçanes,
llur mal no colen; i fingir volen
tenir dolor; per dar color
a ses empreses.
f) Resposta lliure.




                                                                                                                       52
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



ACTIVITATS 12, 13, 14, 15, 16
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Escriga un dietari.
Text/tema  P. J. Porcar (1560–1629), Coses evengudes en la Ciutat i Regne de València./ Successos a València a
           finals del segle XVI i començament del XVII.

Contingut       Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                          qüestionari.
                                          · El dietari.
                Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió i producció de texts narratius –dietaris.
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Rebutjar la violència en les relacions personals.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats. Les respostes són lliures.
suggeriments
i solucions



ACTIVITATS 17, 18, 19
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Complete un sonet.
Text/tema  Francesc Vicenç Garcia (1560–1629) A una mossa gravada de verola/ Ridiculitzar un defecte físic. El
           mal gust.
Contingut  Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                      · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                      qüestionari.
                                      · El sonet.
           Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
           escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                      ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                      ·Respondre i fer preguntes.
                                      · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                      · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                      · Comprensió i producció de texts poètics i comprensió de texts explicatius.
           Actituds positives         Acostar-se sense prejudicis al text literari.
           que s‘intenten             Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
           fomentar                   Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                      Estudiar autònomament i responsablement.
                                      Rebutjar la violència en les relacions personals.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.



                                                                                                                     53
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca                yahoo.es)



Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Algunes respostes:
i solucions  Activitat 18: a) La resposta pot ser òbvia, però m‘he trobat alumnes que no saben què és un monjo o
             una monja.
             Suposem que en aquestes alçades del curs ja haureu tingut ocasió d‘explicar-ho. En fi, la resposta és
             ―monja‖, tal com s‘explicita al primer vers del sonet.
                           b) Hem plantejat aquesta activitat com a un exercici d‘investigació potser amb un punt de
             morbositat. Les dades que ens dóna el poema expliquen més les cicatrius de l‘acne o les de la pigota?
             De la lectura es dedueix que des del títol –verola- fins als símptomes –negra burullada- ens fan pensar
             en una exmalalta que ha patit pigota. Però, en fi, açò que és tan evident per a un lector mínimament
             entrenat, no sempre ho és tant per a un alumne mitjà de 3r d‘ESO. En tot cas, ja ho comprovareu
             vosaltres.

                Activitat 19. Hem pensat que una manera d‘abordar els prejudicis és la burla, la sàtira. Doncs proposem
                de fer el mateix que va fer el Rector, però al revés. Fem que els alumnes es burlen d‘aquells que se‘ns
                presenten com a models de perfecció: una top model i un actor que triomfa a Holliwood. Es tracta de
                col·locar les paraules en el seu lloc exacte al sonet. L‘alumne es pot ajudar de les rimes i els significats
                per a decidir el lloc correcte que ha d‘ocupar una paraula. Perquè no hàgeu de pensar vosaltres, us
                oferim la solució:

                Títol…LLiure……………………
                Desgràcies passeu, top model … descastada ………………
                …… soca ………… sense cervell, aparent …… simpatia …………
                pastisset ensucrat ……… plàstica …… fesomia,
                amb més … manies……… i … capricis,……… que té una … malcriada ………
                D‘alguna agència us han …… rebutjada ……………
                Per no suportar-vos més, ni un …… dia ……………
                Quan eixa boqueta se us …… obria ……………
                Ja començàveu a …… parlar ………… en …… cascada …………
                Però si sou d‘amics … regalada ………………
                perquè siau afalagada per … pilotes ………………
                (que de mal en pitjor la sort vos porta)
                Mantinga-us Déu la …… sina … inflada
                I adéu- … siau …… que em venen …… riotes …………
                Si us veig a la … televisió …………… ben …… retorta …………


                Títol……Lliure……………………
                …… Caguetes …… tingueu, actor de peli … publicitada ……………
                sandvitx sense ……… pernil ……, fotuda al·legoria
                paté …… vomitat ……, feu vida a la …… perruqueria ……………
                us …… mereixeu … més d‘una … garrotada.
                En alguna … factoria … ben amagada
                algú ha tingut la … gosadia ………………
                mesclant …… trossos … de carn que es podria
                de fabricar-vos com es fabrica una …… empanada.
                Si algun …… imbècil …… paga una …… entrada ……………
                per …… veure-us,… les galtes com …… cigales
                (que de mal en pitjor la sort vos porta)
                A Holliwood patiu la negra …… burullada …
                que tinc ganes de fer …… martingales ……………
                …… perquè… us enganxeu el dit a la … picaporta.




ACTIVITATS 20, 21
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga el text.
                 Escriga un relat a partir d‘un fragment teatral.
Text/tema  Molière (1622–1673) El casament per força / La posició tradicional d‘homes i dones dins del
           matrimoni.

                                                                                                                           54
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



Contingut       Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al text teatral.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                          qüestionari.
                                          · La figura de Molière.
                Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió d‘un text dramàtic i producció de d‘un text narratiu.
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Reconèixer els papers clàssics d‘home i dona dins del matrimoni.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats.
suggeriments Algunes respostes:
i solucions  Activitat 21:
                 a) Ell espera submissió d‘ella i ella espera el matrimoni com una oportunitat de fugir de
                      l‘opressió paterna.
                 b) Que la dona que ell creia submisa no ho és i per això perd l‘entusiasme pel matrimoni.
                 c) Resposta lliure.



ACTIVITATS 22, 23, 24
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Escriga una redacció escolar.
                 Construïsca modismes.
Text/tema  Lluís Galiana (1740–1771), Rondalla de rondalles / El sotmetiment tradicional de la dona dins la
           família.
Contingut  Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al text narratiu.
                                      · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                      qüestionari.
                                      · Modismes i frases fetes.
           Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
           escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                      ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                      ·Respondre i fer preguntes.
                                      · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                      · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                      · Comprensió d‘un text narratiu i producció d‘un text explicatiu i
                                      argumentatiu.
                                      · Usar algunes frases fetes i modismes.
           Actituds positives         Acostar-se sense prejudicis al text literari.
           que s‘intenten             Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
           fomentar                   Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                      Criticar la submissió de la dona dins la família.
                                      Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de les activitats. Les respostes són lliures.
suggeriments
i solucions

                                                                                                                     55
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca            yahoo.es)




4. la mort
ACTIVITAT 1
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga el text.

Text/tema       Abu-l-Salt de Dénia Epitafi a un mateix (1067–1134)/ Actitud de l‘autor davant la seua mort.
Contingut       Conceptes                · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                         · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                         qüestionari.
                                         · Epitafi.
                Habilitats orals i       ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                 ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                         · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                         · Comprensió del text poètic.
                Actituds positives       Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten           Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                 Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                         Reconèixer diferents creences al voltant de la mort. S‘ha de fer comprendre
                                         als alumnes la similitud entre el cel musulmà i el cristià.
                                         Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències             Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                         iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                         cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments
i solucions



ACTIVITATS 2, 3, 4, 5, 6
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                  Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                      informació.
                  Comprenga el text.
                  Escriga un acròstic.
                  Modifique els verbs del poema.
                  Escriga una narració sobre l‘immortal cansat de ser-ho.
                  Escriga una narració a propòsit d‘una por.
                  Escriga una redacció escolar sobre el propi futur.
                  Escriga un poema tot imaginant la pròpia mort
                  Escriga un poema a partir de noms d‘autors i ciutats.

Text/tema       Pere March (1338–1413), Al punt c’om naix comensa de morir/ La inexorabilitat de la mort.
Contingut       Conceptes                · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                         · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                         qüestionari.
                                         · La cobla. La paradoxa.
                Habilitats orals i       ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                 ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                         · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.

                                                                                                                       56
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca                yahoo.es)



                                           · Comprensió i producció de texts poètics.
                                           · Producció de texts narratius i explicatius.
               Actituds positives          Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               que s‘intenten              Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
               fomentar                    Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                           Comprendre la mort des de la cultura d‘arrel cristiana.
                                           Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències                Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 3:
                 a) Usa la cobla: abbacddc
                 b) Resposta lliure.
                 c) La paradoxa
                 d) Per exemple:
             Sense títol
             Quina vida aquesta que vivim
             Uns se’n van i d’altres vénen
             Apremia el temps que hem de viure
             No se salva ningú i
             Ningú pensa que li pot arribar
             Aquell que hi pensa s’obsessiona
             Impensable renunciar.
             Xerés per a tots!
             Entonem una cançò
             Més que res per a oblidar
             Certes gravetats
             Ominoses
             Massa complicades de pensar
             Enteneu-me, la cosa no és massa llarga
             No renunciem a viure intensament
             Cada un sabrà com fer-s’ho
             Encara que els vicis resulten cars.
             Madonna, fins i tot,
             Aquells que semblen infinits i totpoderosos
             Moriran
             O no.
             Res no
             Importa.
             Responeu-me ja.

                   e)   Resposta lliure.
                   f)   Per exemple:

               Sense títol
               1.En el moment que una persona beu, comença
               a emborratxar-se,
               2 I, emborratxant-se, beu, i mentre beu va emborratxant-se cada
               dia,
               3 Que ni un moment pot de recordar el camí,
               4 Ni per treballar, ni per descansar ni per dormir la mona,
               5 Fins que per edat es cuida i es cuida en excés
               6 Tant que així accepta el lloc ordenat
               7 Amb dol, amb goig, amb mal, amb salut,
               8 Però més enllà d’aquest lloc cap home no
               se’n passa.

               Activitat 4: la llista dels autors estudiats, amb les ciutats on deuen reposar, és la següent:


               Ibn Khafaja                     Alzira (suposat)
               Boccaccio                       Certaldo

                                                                                                                      57
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



               Ramon Llull                         Ciutat de Mallorca
               Anselm Turmeda                     Tunis
               Bernat Metge                       Barcelona
               François Villon                    París (suposat)
               Comtessa de Dia                    Dia (suposat)
               Cerverí de Girona                  Girona (suposat)
               Christine de Pizan                  París
               Ramon Muntaner                      Eivissa
               Ausiàs March                        València
               Jordi de Sant Jordi                 València
               Joanot Martorell                     València
               Joan Roís de Corella                València
               Joan Timoneda                        València
               Luís de Camoes                       Lisboa
               Pere Serafí                         Barcelona
               William Shakespeare                Statford-upon-Avon
               Francesc Eiximenis                 Elna
               Pere Joan Porcar                   València
               Francesc Vicenç Garcia             Vallfogona
               Molière                             París
               Lluís Galiana                      Ontinyent
               Abu-l-Salt                         Dénia
               Pere March                          Gandia

               b) Un poema possible:

               Escriptors morts
               Pere Eiximenis (Elvalen, 1324) i Lluís Porcar (Líscia, 1643)
               William Molière (Statrís, 1654) i Lluís-l-Salt (Onnia, 1123)
               Joan Roís de Garcia (Vallcia 1612) i Francesc Vicenç Camoes (Boagona, 1556)
               Cerverí Villon (Girorís, 1430) i Christine de Serafí (Parlona, 1468)
               Ausiàs Llull (Pàlcia, 1325)i François Boccaccio (Parildo, 1370)
               Bernat Khafaja (Alna, 1221) i Jordi Muntaner (Ibícia)
               Quantes morts impossibles!

               La resta de respostes és lliure.



ACTIVITATS 7, 8, 9
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                  Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                  Comprenga el text.
                  Escriga la primera estrofa d‘un sonet.

Text/tema      F. Petrarca (1304–1374), Caigué l’alta columna, el verd llorer..., / Pesar per la mort de persones
               estimades.
Contingut      Conceptes                · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                        · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                        qüestionari.
                                        · El sonet i alguns recursos expressius
               Habilitats orals i       ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
               escrites                 ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                        ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                        ·Respondre i fer preguntes.
                                        · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                        · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                        · Comprensió i producció de texts poètics.
               Actituds positives       Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               que s‘intenten           Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
               fomentar                 Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                        Comprendre la mort des de la cultura d‘arrel cristiana
                                        Estudiar autònomament i responsablement.

                                                                                                                    58
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)




                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 8:
                 a) ―recobrar no el pot‖ és un hipèrbaton, ja que s‘altera la sintaxi.
                      ―Oh Mort‖, és una invocació, un apòstrofe.
                 b) és un sonet com els texts 35 i 27
                 c) és una interrogació retòrica.
                 d) Pot ser un apòstrofe, una invocació.

                La resta d‘activitats tenen resposta lliure



ACTIVITATS 10, 11, 12
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Escriga una redacció sobre les tortures de l‘infern.
Text/tema  Dante Alighieri (1265–1321), Divina Comèdia. Fragment del cant XXXIV, / L‘infern.
Contingut       Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                           · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                           qüestionari.
                                           · El sonet i alguns recursos expressius
                Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                           · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                           · Comprensió del text poètic.
                Actituds positives         Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten             Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                   Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                           Comprendre la mort des de la cultura d‘arrel cristiana.
                                           Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 11:
                 a) F, b)V, c)F, d)V, e)V, f)F, g)F, h)V, i)F, j)V(en el sentit que se‘ls menja), k)V
             Activitat 12:
                 a) El diable Satanàs, tambéconegut com a Llucifer, Belial o Beelzebub
                 b) Els alumnes han de buscar la informació. Són personatges reconeguts per la seua maldat.
                 c) Còcit
                 d) Fa referència al càstig que va rebre l‘àngel que gosà revoltar-se contra Déu i que es va
                      convertir en príncep dels diables i senyor de les tenebres i de l‘infern segons les creences de
                      base judeocristiana.
                 e) Ens referim a personatges com Mussolini, Franco, Hitler, Bokassa, Videla, Pinochet, Stalin
                      Pol-Pot i tants d‘altres, dels cinc continents.


ACTIVITATS 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.

                                                                                                                        59
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



                     Escriga una narració que es desenvolupe a l‘infern o al cel.
                     Escriga una narració a partir del tema paradisos o inferns reals
                     Escriga una entrevista imaginada.

Text/tema      Vicent Ferrer Sermons/ El càstig etern dins la moral catòlica.
Contingut      Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als sermons.
                                         · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                         qüestionari.
               Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
               escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                         · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                         · Comprensió del text exhortatiu. Producció de texts narratius i
                                         conversacionals (entrevista)
               Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
               que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
               fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                         Comprendre la mort des de la cultura d‘arrel cristiana.
                                         Estudiar autònomament i responsablement.
               Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                         iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                         cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 14:
                  a) Se suposa que, com que des del punt de vista misògin, les dones han de ser humils i submises,
                       es considera un gran pecat, especialment en les dones, que aquestes siguen supèrbies. Per
                       això el predicador s‘adreça a elles especialment.
                  b) És oral i transcrit per la quantitat de recursos tìpicament orals i col·loquials que els
                       transcriptors han reflectit fidelment.
             Activitat 15: Es tracta que els alumnes descriguen el fragment de retaule. Poden usar una lupa, perquè
             no hi havia més espai en la maqueta.
             Activitat 16: El de Dante és un llac gelat i el de sant Vicent té abundàcia de foc.
             Les activitats 17, 18 i 19 són de resposta lliure. Hi ha informació a internet sobre Llucifer:
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Llucifer
             http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/DIABLES/DOSSI1.HTM
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Dimoni
             http://www.dimonisdelavern.org/Correfoc/articles2.htm
             http://www.sedin.org/propcat/X0030_El.htm
             http://www.catalunyaiterritori.org/capsules/4223/img/dossier.doc




ACTIVITATS 20, 21, 22, 23, 24, 25
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
                 Analitze diferències d‘estil entre dos texts.

Text/tema      Isabel de Villena, Vita Christi. /Evangeli segons Joan dins Bíblia./ La mort de Crist
Contingut      Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a les narracions.
                                         · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                         qüestionari.
                                         . La Bíblia . Jesucrist
               Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
               escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                                                                                                      60
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió del text narratiu. Producció de texts narratius i conversacionals
                                          (entrevista)
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Comprendre la mort des de la cultura d‘arrel cristiana.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 21: ―Senyora‖ fa referència a la Verge Maria, la mare de Déu. ―Fill o Mestre‖ fa referència a
             Jesucrist.
             Activitat 22: Hem notat entre l‘alumnat un gran desconeixement dels fonaments bíblics de la nostra
             cultura, que han inspirat bona part de la pintura, l‘esculptura o l‘arquitectura, a més del lèxic d‘èpoques
             passades i presents.
             Per això cal fer que l‘alumnat dispose de certa cultura religiosa per tal d‘interpretar una bona part de la
             nostra realitat. Per exemple, determinades faquests o temes de debat actual. Alguns webs que tracten
             aquesta qüestió:
             http://www.biblija.net/biblija.cgi?lang=ca
             http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%ADblia
             http://www.ibecat.org/Biblia/index.htm
             http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12048621999195962976846/index.htm
             Activitat 23: Es podria haver inclòs en l‘apartat sobre l‘amor. És evident que Maria Magdalena està
             enamorada de Jesucrist.
             Activitat 24: Isabel de Villena emfasitza el sentiment de dolor intens que senten la Magdalena i la mare
             de Déu. Joan no en fa cap referència.
             Activitat 25: El text de Evangeli relata els fets de manera extensa, però sense parar esment en els
             moments més intensos emocionalment. Els alumnes relataran quins són els fets que explica aquest
             fragment.



ACTIVITATS 26, 27, 28
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                 Comprenga el text.
Text/tema  F. Rabelais (1494–1553), Pantagruel rei dels dipsodes/ Sentiments contradictoris davant la mort
Contingut       Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                          qüestionari.
                                          · Epitafi
                Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió del text narratiu.
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Comprendre la mort des de la cultura d‘arrel cristiana.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.




                                                                                                                           61
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 27: ―El dilema és si s‘ha d‘estar trist per la mort de la muller o alegre pel naixement del fill.
             Activitat 28: inscripció més o menys solemne que figura als sepulcres



ACTIVITATS 29, 30
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga el text.
Text/tema  M. de Cervantes (1547–1616), El Quixot. Adaptació de M. Giráldez. / L‘assassinat per amor
Contingut       Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                           · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                           qüestionari.
                Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                           · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                           · Comprensió del text narratiu.
                Actituds positives         Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten             Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                   Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                           Comprendre la mort des de la cultura d‘arrel cristiana.
                                           Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 30:
             a) Roc Guinart, el famós bandoler català, havia sentit parlar de la bogeria del Quixot i li segueix la
             girada. Prèviament, Don Quixot i Sancho han estat capturats per la partida de bandolers.
             b) Clàudia Jerònima és filla d‘un bon amic de Roc Guinart, Simó Fort. Tant Roc com Simó són
             enemics d‘en Torrelles, el qual té un fill de qui Clàudia Jerònima està perdudament enamorada. És una
             de tantes històries d‘amors impossibles entre fills de famílies rivals.
             c) Clàudia Jerònima li pegat un tret mortal perquè informacions falses li havien fet creure que el pobre
             Vicenç anava a casar-se amb una altra dona.
             d) Doncs, segurament a Catalunya. Els indicis són els personatges que hi apareixen. Roc Guinart va
             existir veritablement.

                Suggeriment: als alumnes més avantatjats els podeu fer llegir aquest capítol del Quixot.




ACTIVITATS 31, 32
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                    informació.
                 Comprenga el text.
Text/tema  Anònim, Misteri d’Elx. / Mort i ascensió de la Mare de Déu, segons les creences catòliques.
Contingut       Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen a la narració.
                                           · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                           qüestionari.
                Habilitats orals i         ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                                                                                                           62
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió del text dramàtic.
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Comprendre la mort des de la cultura d‘arrel cristiana.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Algunes solucions:
i solucions  Activitat 32:
             a) És una obra teatral, concretament un misteri, que és una representació dramàtica de tema religiós,
             que té origen a l‘Edat Mitjana i s‘hi representen passatges escenificats de la vida de Crist, de la mare de
             Déu o d‘algun sant.
             b) Perquè tracta de la mort i ascensió de Maria. La Mare de Déu, segons les creences cristianes.

                Suggeriment: Aquest és el moment que els alumnes que consideres oportú busquen informació i facen
                un treballet sobre el Misteri d‘Elx. A banda del material convencional, llibres i enciclopèdies, us
                adjunte alguns webs:
                http://parnaseo.uv.es/Lemir/Texts/Elx/nouMISTERI1.HTM
                http://ca.wikipedia.org/wiki/Misteri_d'Elx
                http://www.lafesta.com/portal.htm
                http://www.turismedelx.com/va/misteri/
                http://festivalmedieval.com/va/misteri
                http://www.sitm.info/history/Elx/Ponenciespdf/Camara.pdf
                http://www.comunitatvalenciana.com/actualidad/act_noticia.htm?idnoticia=948&idioma_sess=2

ACTIVITAT 33
Propòsit     Fer que l‘alumnat:
                  Contextualitze el text responent un qüestionari que l‘obliga a buscar
                     informació.
                  Comprenga el text.
Text/tema  Joan Ramis (1746–1819), Poesies amoroses / Mort d‘un animal de companyia.
Contingut       Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                                          · Conceptes que apareixen al material consultat per a respondre el
                                          qüestionari.
                Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Contextualització i anàlisi amb el qüestionari bàsic.
                                          · Buscar informació en el llibre mateix o en altres fonts.
                                          · Comprensió del text poètic.
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                          Comprendre la mort des de la cultura d‘arrel cristiana.
                                          Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments
i solucions




ACTIVITAT 34 RECAPITULACIÓ



                                                                                                                           63
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



Propòsit         Fer que l‘alumnat:
                      Repasse els poemes estudiats.
Text/tema
Contingut       Conceptes                 · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al poema.
                Habilitats orals i        ·Lectura en veu alta o silenciosa del text. Escoltar lectura.
                escrites                  ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del texts.
                                          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Comprensió del text poètic.
                Actituds positives        Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten            Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                  Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.

                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Si ho veieu difícil per al vostre alumnat, podeu suggerir que
suggeriments mesclen dos o tres o el nombre que vulgueu de poemes. Ací teniu exemples:
i solucions
             5 versos robats de cinc poemes diferents (en roig, paraules i signes incorporats)

                Consentidor
                Se l’estimava molt i deia (text 49)
                -“Calla, calla, marit    (text 29)
                La mà d’amor ens visità en la nit. (text9)
                Voldria tenir el meu cavaller,(text 10)
                Oh cos sant glorificat (text 48)


                Desfici
                Tal sóc com aquell qui pensa que morirà. (text 15)
                Que ni un moment cessa de fer camí, (text 39)
                Que és digne i sobirà. (text 26)
                Sota el front porte la vostra bella cara, (text 17)
                Só qui só que no só io. (text 24)

                Enderroc
                La de davant era de color roig. (text 41)
                Caigué l‘alta columna, el verd llorer (text 40)
                En sublimat, perillós de tocar. (text 7)


                Consells estètics a l‘enamorada
                Llir entre cards vos ame tan purament,(text 14)
                L’evitern paradís és a ca vostra, (text 1)
                Gentil sou vós i creix en tanta estima, (text 27)
                Us aconselle que en tot el dia (text 6)
                Cabells d’atzabeja (text 25)
                No siguin per vós amats (text 11)

                Us proposem un joc. Organitzeu un concurs a classe: guanya la persona o l‘equip que identifique
                primer tots els versos d‘aquest poema que us hem oferit. Ha de dir de quin poema han estat furtats i qui
                és el seu autor.
                Hem escrit en roig les paraules i signes de puntuació que hem afegit als versos originals.




ACTIVITAT 35 RECAPITULACIÓ
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                Escriga un poema amb fragments de tots els poemes estudiats.
Text/tema

                                                                                                                           64
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)



Contingut       Conceptes                  · La línia del temps
                                           · Els gèneres literaris
                Habilitats orals i         ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
                escrites                   ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Comprensió dels diversos texts.
                Actituds positives         Acostar-se sense prejudicis al text literari.
                que s‘intenten             Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                fomentar                   Considerar la lectura literària com a font de coneixement i de plaer.
                                           Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                                           Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Com que els quadres de la graella són reduïts, és millor que els alumnes escriguen únicament el
i solucions  número del text en el quadre corresponent.



5. història de la llengua i la literatura
ACTIVITATS 1, 2, 3
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                  Complete texts i responga qüestionaris de manera raonada
Text/tema       Des de quan es fa literatura en valencià/català?/ ·Successió de llengües i cultures a les terres
                valencianes.
                .L‘origen de la llengua oral i escrita. Les homilies d‘Organyà
Contingut       Conceptes                  ·llatí, occità,aragonés, àrab, català/valencià, conquesta, regne, els diversos
                                           pobles i cultures citats, la línia del temps, els territoris geogràfics, llengua
                                           oral i llengua escrita.
                                           ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                Habilitats orals i         ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
                escrites                   ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                           ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                                           ·Respondre un qüestionari.
                Actituds positives         · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                que s‘intenten             · Reconèixer l‘origen de la llengua dels valencians.
                fomentar                   · Estudiar autònomament i responsablement.

                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Solucions:
suggeriments Activitat 1:
i solucions  Doncs es fa literatura en valencià/català des dels orígens d‘aquesta llengua. Això va ocórrer de la
             manera següent:
             Al segle V l‘imperi romà es desintegra perquè és ocupat per diversos pobles germànics, procedents de
             diverses parts d‘Europa.
             La llengua dels romans era el llatí, llengua que imposaven a tots els pobles que dominaven. A la
             Península Ibèrica, els romans havien arribat a començaments del segle III abans de Crist.
             Al territori on en l‘actualitat hi ha Catalunya, les Illes Balears i València vivien els ibers, que parlaven
             iber. Els romans els conquistaren i amb el pas dels segles aquest poble anà canviant de llengua i
             substituint l‘iber pel (completa) .....llatí................. Per tant, en el segle V, quan l‘imperi romà
             desapareix, al nostre territori vivien ibers que havien canviat de llengua i romans que havien vingut a
             viure a les ciutats de la costa mediterrània de la Península. El poble germànic que ocupà la península
             ibèrica va ser el visigòtic. Els visigots, quan arribaren a la Península, ja parlaven llatí. Així que la seua
             arribada com a nous dominadors no va significar un canvi cultural ni lingüístic. Tampoc tenien molta
             població. Eren una minoria, encara que molt poderosa.
             Quan sí que es va produir un canvi cultural va ser amb l‘arribada dels musulmans al segle VIII.
             En pocs anys, els habitants de la major part de la Península es van convertir a la religió musulmana i
                                                                                                                              65
        (Comunicació amb els autors: projectetabarca                 yahoo.es)



van canviar de llengua. Ara la llengua dominant era (completa) ...l‘àrab............ Al nord de la Península
van resistir la conquesta alguns territoris visigots que es van dividint en regnes diferents a partir del
segle VIII.
Els diferents regnes que resulten són Galícia
i Portugal, Lleó, Castella, Navarra, Aragó i Catalunya. En cada un d‘ells es va desenvolupant una
llengua diferent a partir del llatí. Podem dir que allà pel segle X els habitants d‘aquests regnes ja parlen
llatins molt diferents al que es parlava en l‘època dels romans. A Galícia i Portugal es desenvolupa el
galaicoportugués, a Lleó l‘asturlleonés, a Castella el castellà/espanyol, a Navarra ja es parlava basc des
d‘abans de l‘arribada dels romans; a Aragó es desenvolupà l‘aragonés i a Catalunya el català/valencià.
A València, en aquesta època, es parlava, lògicament, (completa) ......àrab................ A partir del segle
XI els diferents regnes hispànics van ocupant terres als musulmans. Els catalans, confederats amb els
aragonesos, ocupen València i les illes Balears a començament del segle XIII. El rei Jaume I, rei dels
catalans i dels aragonesos, entra en València el 9 d‘octubre de 1238. Crea un regne nou confederat amb
els anteriors i fa que la llengua dominant d‘aquest nou regne siga el català, que, segles més tard, es
coneixerà amb el nom de valencià a València.
Els primers texts escrits en valencià/català daten del segle XII i s‘han trobat, lògicament,
a (completa) ....Catalunya............
 El més conegut és l‘anomenat Homilies d’Organyà, que és un conjunt de sermons escrits per tal que
els sacerdots els digueren als feligresos. El manuscrit es va trobar al poble d‘Organyà, que es troba a la
comarca de l‘Alt Urgell.
Els primers texts s‘escriuen en prosa, perquè la poesia s‘escrivia en aquella època, dins la Corona
d‘Aragó, en la llengua occitana, que era la llengua de moda per a la poesia. Els poetes catalans i,
després també els valencians i els balears, imiten els occitans quan fan poesia culta, durant els segles
XII, XIII, XIV i part del XV. De fet, el primer autor que escriu per primera vegada tota la seua obra en
català/valencià és el valencià Ausiàs March, ja en el segle XV.

Activitat 2
                            Poble              Llengua       Obres literàries conegudes
Abans del segle III a.C. …Ibers………… ……ibera………               ………………………
Segles III a.C.–V        …romà………… ……llatina…………             ………………………
Segles V–VII            …visigot…………… llatina……………… ………………………
Segles VIII–XII         …àrab…………… …àrab…………… ………………………
Segles XIII–XV       catalans i aragonesos català (valencià) Homilies d’Organyà (s.XII)
                                              i aragonés
Evolució de les llengües i cultures al territori de
Activitat 3
1. Es fa literatura en valencià/català des de:
a) Abans que els romans arribaren a Hispània.
b) Després que Colom descobrira Amèrica.
c) Quan molts habitants d’Hispània eren
musulmans.
d) No tinc ni idea.
2. On es comença a escriure literatura en
valencià/català?
a) A València.
b) A Catalunya.
c) A les Illes Balears.
d) No ho sé.
3. Jo diria que:
a) El llatí i el valencià/català no tenen res a
veure.
b) El llatí es deixà de parlar quan es començà
a parlar valencià/català.
c) El llatí no s’ha deixat de parlar mai.
d) M’estàs desconcertant.
4. L’occità s’usava a…
a) Occitània.
b) Occitània i Catalunya.
c) Occitània, Catalunya i València.
d) Occitània, Catalunya, València i Balears.
5. El segle I comença en l’any:
a) 1
b) 0
c) –1
d) –0
6. El segle XIII abarca:
                                                                                                             66
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca                  yahoo.es)



                a) 1200–1300
                b) 1201–1300
                c) 1201–1299
                d) 1300–1399
                7. Catalans, valencians, aragonesos i balears
                formaven…
                a) Un regne.
                b) Una confederació de regnes cada un amb el
                seu rei.
                c) Una confederació de regnes que compartia
                un mateix rei.
                d) Regnes independents que no compartien res.
                8. Les llengües que s’usaven a la Corona d’Aragó
                abans del segle XV eren:
                a) Llatí i català/valencià.
                b) castellà i valencià/català.
                c) Àrab i aragonés.
                d) Àrab, aragonés, llatí, català/valencià, hebreu
                i occità.
                9. Les relacions entre musulmans i cristians a
                partir del XIII a València eren:
                a) D’igualtat.
                b) De sotmetiment.
                c) De domini.
                d) D’indiferència.
                10. A València, abans del segle XIII, es parlava:
                a) Àrab i hebreu.
                b) Valencià i castellà.
                c) Castellà i àrab.
                d) Valencià i àrab.

                Un web molt complet sobre les Homilies d’Organyà:
                http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/homilies/badia.htm


ACTIVITAT 4
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Estudie texts de manera activa.
Text/tema       La poesia àrab feta a les terres de València abans de la conquesta /Característiques bàsiques de la
                literatura àrab.
Contingut       Conceptes                   · Al-Andalus, Xarquia, amor cortés, els termes literaris citats.
                                            ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                Habilitats orals i          ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
                escrites                    ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                            ·Respondre i fer preguntes.
                                            · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                            ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                Actituds positives          · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                que s‘intenten              · Reconèixer l‘existència i la influència de la literatura àrab feta a les terres
                fomentar                    valencianes.
                                            · Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències                Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                            iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                            cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Webs sobre literatura àrab a Al-Andalus:
suggeriments http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=649305
i solucions  http://www.xtec.es/escola/migracions/articles/ll/16ll.htm




ACTIVITAT 5



                                                                                                                                67
                          (Comunicació amb els autors: projectetabarca                           yahoo.es)



Propòsit         Fer que l‘alumnat:
                      Estudie texts de manera activa.
Text/tema       La poesia trobadoresca /Característiques bàsiques de la literatura trobadoresca.
Contingut       Conceptes                      · Occitània, Corona d’Aragó, noblesa, Edat Mitjana, trobador, joglar,
                                               trobar leu i trobar clus, gèneres de la poesia trobadoresca, etc.
                                               ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                Habilitats orals i             ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
                escrites                       ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                               ·Respondre i fer preguntes.
                                               · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                               ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                Actituds positives             · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                que s‘intenten                 · Reconèixer l‘existència i la influència de la literatura feta pels trobadors.
                fomentar                       · Estudiar autònomament i responsablement.

                Competències                   Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                               iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                               cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten la literatura trobadoresca:
suggeriments http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/
i solucions  http://www.uoc.edu/lletra/tematica/trobadors/index.html
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador
             http://orbita.starmedia.com/~lollengua/catala/trobadors/
             http://pedagogie.ac-toulouse.fr/occitan/trobadors/trobintrod.html
             http://www.viaoccitanacatalana.org/percorsi/perc_dettaglio_tro_cat.asp?offset=6


ACTIVITAT 6
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Estudie texts de manera activa.
Text/tema       Ramon Llull / El paper de Ramon Llull en la història de la llengua i la literatura. Les seues obres més
                             divulgades.
Contingut       Conceptes                 · literatura medieval, s. XIII, literatura didàctica, obra filosòfica i didàctica, obra mística i
                                               religiosa, Mallorca medieval, el valor de Llull, etc.
                                               ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                Habilitats orals i             ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
                escrites                       ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                               ·Respondre i fer preguntes.
                                               · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                               ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                Actituds positives             · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                que s‘intenten                 · Reconèixer l‘existència i la influència de la literatura feta per Ramon Llull.
                fomentar                       · Estudiar autònomament i responsablement.

                Competències                   Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                               iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                               cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten Ramon Llull:
suggeriments http://www.freewebs.com/ramonllull/l04.htm
i solucions  http://www.iesberenguer.net/alumnat/ramonllull/index%20cronologia.html
             http://www.narpan.net/ben.htm
             http://www.uoc.edu/lletra/noms/rllull/
             http://quisestlullus.narpan.net/
             http://www.mallorcaweb.com/magteatre/llull/index_html.html
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
             http://www.xtec.es/~jquintan/llull98/llullcat.htm




ACTIVITAT 7


                                                                                                                                              68
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca                     yahoo.es)



Propòsit        Fer que l‘alumnat:
                     Estudie texts de manera activa.
Text/tema      Les cròniques medievals / Les primeres obres historiogràfiques
Contingut      Conceptes                  · dinastia del Casal de Barcelona, els segles XIII i XIV, crònica, plural majestàtic, etc.
                                          ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
               Habilitats orals i         ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
               escrites                   ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                          ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
               Actituds positives         · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
               que s‘intenten             · Reconèixer l‘existència i la influència de les Cròniques.
               fomentar                   · Estudiar autònomament i responsablement.

               Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten les cròniques:
suggeriments http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=14527&portal=126
i solucions  http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103452413.htm
             http://nti.uji.es/fuster/RamonMuntaner.html
             http://www.uoc.edu/humfil/digithum/digithum2/catala/Art_Carre/tirant/connexio/munta3.htm
             http://www.xtec.es/ausias/crono/croxiii.htm



ACTIVITATS 8, 9
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Estudie texts de manera activa.
Text/tema      La prosa religiosa als segles XIII-XIV-XV/ Els intents de dirigir els comportaments a través de la
               literatura.
Contingut      Conceptes                  · prosa moral i religiosa, orde religiós, ús del llatí com a llengua de cultura,
                                          Jesucrist, jerarquia eclesial, ciutats citades, burgesia, poble pla, escolàstica,
                                          predicacions, sermons, santedat, món àrab i cristià, línia del temps.
                                          ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                                          ·Repàs de coneixements sobre accentuació
               Habilitats orals i         ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
               escrites                   ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                          ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
               Actituds positives         · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
               que s‘intenten             · Reconèixer l‘existència i la influència la literatura moral i religiosa.
               fomentar                   · Estudiar autònomament i responsablement.

               Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten la literatura religiosa:
suggeriments Anselm Turmeda:
i solucions  http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/turmeda.html
             http://pdf.rincondelvago.com/anselm-turmeda.html Treball del Rincon del Vago sobre ―Elogi dels
             diners‖
             Eiximenis:
             http://www.uoc.edu/lletra/noms/feiximenis/
             http://www.narpan.net/ben.htm
             http://www.escriptors.cat/autors/eiximenisf/
             Vicent Ferrer
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicent_Ferrer
             Arnau de Vilanova
             http://www.geocities.com/xema7/tests/lite0003.htm


                                                                                                                                       69
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



               Isabel de Villena
               http://www.uoc.edu/lletra/noms/ivillena/index.html
               http://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_de_Villena
               http://nti.uji.es/fuster/JaumeRoigISor...html
               http://www.escriptors.cat/autors/villenai/pagina.php?id_sec=301

               Solucions activitat 9
               Respon vertader (V) o fals (F).
               a) …F… Isabel de Villena i Ramon Llull es coneixien.
               b) …F… El segle en què va viure Anselm Turmeda és el XV.
               c) …V… Arnau de Vilanova no escrigué ni una Crònica.
               d) …F… Anselm Turmeda intentà convertir els reis de la Corona d’Aragó a l’islam.
               e) …F… Eiximenis i Vilanova compartien aficions alquimistes.
               f) …V… Ramon Llull no pogué ensenyar a Vicent Ferrer les tècniques de l’oratòria.
               g) …F… Vicent Ferrer fou un bon escriptor.
               h) …V… El llibre de les bèsties està dins del Llibre de Meravelles.
               i) …F… Eiximenis era un home modern per al seu temps.


ACTIVITAT 10
Propòsit     Fer que l‘alumnat:
                  Estudie texts de manera activa.
Text/tema      La literatura humanista/ Característiques bàsiques de l‘humanisme.
Contingut      Conceptes                · Cancelleria Reial, humanisme, món clàssic, mentalitat medieval, etc.
                                        ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
               Habilitats orals i       ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
               escrites                 ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                        ·Respondre i fer preguntes.
                                        · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                        ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
               Actituds positives       · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
               que s‘intenten           · Reconèixer l‘existència i la influència la literatura moral i religiosa.
               fomentar                 · Estudiar autònomament i responsablement.

               Competències             Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                        iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                        cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre Bernat Metge i l‘humanisme:
suggeriments http://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Metge
i solucions  http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemessoltsabansXX/metgebernat.html
             http://www.sapiensdigital.com/ftp/sapiens/index.jsp?URL=http%3A//www.sapiensdigital.com/ftp/sapi
             ens/a0306006.htm
             http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/personatges/per169936941.htm

ACTIVITAT 11
Propòsit     Fer que l‘alumnat:
                  Estudie texts de manera activa. Els alumnes han de definir determinats
                     conceptes.
Text/tema  El segle XV a la ciutat de València/ Context històric del segle XV a València
Contingut      Conceptes                · Època moderna, segle XV, Renaixement, feudalisme, monarquia, Corona
                                        d’Aragó, crisi medieval, gòtic, València, impremta, Alfons el magnànim, etc.
                                        ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
               Habilitats orals i       ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
               escrites                 ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                        ·Respondre i fer preguntes.
                                        · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                        ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
               Actituds positives       · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
               que s‘intenten           · Reconèixer la importància històrica del segle XV a València.
               fomentar                 · Estudiar autònomament i responsablement.




                                                                                                                         70
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)




                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre la ciutat de València al segle XV
suggeriments http://www.ayto-
i solucions  valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Torres%20de%20Quart?opendocument
             &lang=2&nivel=5_2
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia
             http://www.dip-alicante.es/cau/autor/article15.htm
             http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01937307984588288540035/index.htm


ACTIVITAT 12
Propòsit     Fer que l‘alumnat:
                  Estudie texts de manera activa.
Text/tema       La poesia del segle XV a València: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joan Roís de Corella / Els
                millors poetes valencians clàssics
Contingut       Conceptes                 · cambrer, vida cortesana, noblesa, manuscrit, els llocs citats, mitologia,
                                          hipèrbole, estructura complexa, etc.
                                          ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                Habilitats orals i        ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
                escrites                  ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                          ·Respondre i fer preguntes.
                                          · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                          ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                Actituds positives        · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                que s‘intenten            · Reconèixer la importància literària dels poetes clàssics.
                fomentar                  · Estudiar autònomament i responsablement.

                Competències              Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                          iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                          cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre els poetes valencians del segle
suggeriments XV:
i solucions  http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01937307984588288540035/index.htm Com es vivia
             en el segle XV.
             http://www.xeresa.org/classics.htm saforencs il·lustres.
             Ausiàs March
             http://www.xtec.es/ausias/index.htm
             Jordi de Sant Jordi
             http://www.escriptors.cat/autors/jdsjordi/index.html
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_de_Sant_Jordi
             Roís de Corella
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella
             http://www.xtec.es/~acarre/proposta/litera/corel1.htm
             http://www.uoc.edu/jocs/3/conferencia/ang/martos2.html
             http://nti.uji.es/fuster/RoisdeCorella.html


ACTIVITATS 13, 14
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Estudie texts de manera activa. Els alumnes han d‘ordenar l‘argument del
                    Tirant.
Text/tema  La narrativa del segle XV a València: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa/ Les millors obres valencianes
           clàssiques en prosa
Contingut  Conceptes                 llegendes celtes, cicle artúric, rei Artús, Lancelot, novel·la de cavalleries,
                                     cavaller errant, novel·la cavalleresca, elements fantàstics, lletres de batalla,
                                     etc.
                                     ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
           Habilitats orals i        ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
           escrites                  ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                     ·Respondre i fer preguntes.

                                                                                                                           71
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca                yahoo.es)



                                             · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                             ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                                             ·Ordenar l‘argument del Tirant lo Blanc
                Actituds positives           · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                que s‘intenten               · Reconèixer la importància literària de la narrativa clàssica.
                fomentar                     · Estudiar autònomament i responsablement.

                Competències                 Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                             iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                             cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre el Tirant i el Curial:
suggeriments http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm
i solucions  http://www.xeresa.org/classics.htm
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Curial_e_G%C3%BCelfa
             http://www.uoc.es/lletra/obres/curialeguelfa/index.html
             http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.7/Ressenya-ed-Turro(Parera).htm

                Solucions activitat 14:
                Tirant a Anglaterra: a, c, b, d
                Tirant a Sicília i Rodes: e, g, f, h
                Tirant a l‘Imperi Grec: i, k, j,l
                Tirant al nord d‘Africa: m, o, n, p
                Tirant allibera l‘imperi grec: q, t, s, r


ACTIVITATS 15, 16
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Estudie texts de manera activa. Els alumnes han d‘elaborar una entrevista
                    simulada a Jaume Roig.
Text/tema  La poesia satírica i burgesa del segle XV a València/ L‘escola satírica valenciana
Contingut       Conceptes                    misogínia, sàtira, burgesia, etc.
                                             ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                Habilitats orals i           ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
                escrites                     ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                             ·Respondre i fer preguntes.
                                             · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                             ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                                             ·Elaborar una entrevista periodística
                Actituds positives           · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                que s‘intenten               · Reconèixer la importància literària de l‘obra de Jaume Roig.
                fomentar                     · Estudiar autònomament i responsablement.

                Competències                 Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                             iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                             cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre Jaume Roig:
suggeriments http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Roig
i solucions  http://nti.uji.es/fuster/JaumeRoigISor...html
             http://www.amnistiacatalunya.org/edu/2/fem/fem-j.roig.html


ACTIVITAT 17
Propòsit     Fer que l‘alumnat:
                  Estudie texts de manera activa.
Text/tema       La literatura i la llengua en els segles XVI, XVII i XVIII / Resum de la literatura feta en aquest període
Contingut       Conceptes                    · Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, Àustries, Borbons, Batalla
                                             d’Almansa, imprempta, Renaixement, Barroc, Neoclassicisme, Il·lustració,
                                             Preromanticisme, reforma protestant, castellanització, teatre profà i
                                             religiós, virregnat, culteranisme, conceptisme, dietari, Corts,racionalisme,
                                             empirisme, literatura popular, etc.
                                             ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.

                                                                                                                              72
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca                          yahoo.es)



                Habilitats orals i             ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
                escrites                       ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                               ·Respondre i fer preguntes.
                                               · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                               ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                Actituds positives             · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                que s‘intenten                 · Reconèixer la importància literària dels autors dels segles XVI, XVII i
                fomentar                       XVIII.
                                               · Estudiar autònomament i responsablement.
                Competències                   Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                               iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                               cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre els segles XVI, XVII i XVIII:
suggeriments Cristòfor Despuig
i solucions  http://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2for_Despuig
             http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/exemples/DespuigWeb/Cristofol_Despuig/biografiadespuig2.htm
             Corrandes i altres gèneres populars interpretats
             http://www.xtec.es/recursos/musica/crestoma/crest4.htm
             Nadales cantades
             http://www.kumbaworld.com/cande.asp?IDBusca=45
             Exemple de goigs
             http://www.ribes.org/galeria/goigs/
             Joan Timoneda
             http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/timoneda.html
             Lluís del Milà
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_del_Mil%C3%A0
             Pere Serafí
             http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemessoltsabansXX/serafipere.html
             http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Seraf%C3%AD
             Misteri d‘Elx
             Vegeu referències a l‘activitat 31 de la unitat 5: La mort
             Rector de Vallfogona
             http://vallfogona.usuaris.net/



ACTIVITAT 18
Propòsit     Fer que l‘alumnat:
                  Estudie texts de manera activa.
Text/tema       Alguns noms de la literatura europea medieval i moderna que cal conèixer / Selecció d‘autors europeus
                canònics
Contingut       Conceptes                 · alegoria, mística, dolce stil nuovo, territoris i ciutats citats, línia del temps, escolàstica,
                                               hedonisme,rialla pensativa, imperi portugués etc.
                                               ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                Habilitats orals i             ·Discussió sobre l‘estil i els continguts de l‘exercici.
                escrites                       ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                               ·Respondre i fer preguntes.
                                               · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                               ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.

                Actituds positives             · Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                que s‘intenten                 · Reconèixer la importància literària dels autors canònics europeus.
                fomentar                       · Estudiar autònomament i responsablement.

                Competències                   Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                               iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                               cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre aquests autors:
suggeriments Christine de Pizan
i solucions  http://www.diba.es/francescabonnemaison/adjunts/publicacions_reflexions03.pdf
             François Villon
             http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiafrancesa/villon.html
             François Rabelais

                                                                                                                                              73
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



                http://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7ois_Rabelais
                Molière
                http://ca.wikipedia.org/wiki/Moli%C3%A8re
                Voltaire
                http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Voltaire.htm
                Boccaccio
                http://html.rincondelvago.com/el-decamero_giovanni-bocaccio.html
                Dante
                http://www.ciberoteca.com/valenciano/search/autor_mes.asp?idAutor=60
                Petrarca
                http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/francesco_petrarca/
                Cervantes
                http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/miguel_de_cervantes/
                Shakespeare
                http://ca.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare
                Luís Vaz de Camoes
                http://ca.wikipedia.org/wiki/Lu%C3%ADs_de_Cam%C3%B5es

ACTIVITATS 19, 20, 21 RECAPITULACIÓ
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
                Responga un qüestionari de comprensió
                Repasse l‘estudi de diferents autors estudiats.
                Elabore un treball acadèmic sobre títols com aquests: la literatura medieval
                    a la Península Ibèrica; Literatura musulmana i cristiana; Literatura
                    medieval europea, etc.
Text/tema
Contingut       Conceptes                  · la línia del temps.
                                           · els autors estudiats.
                Habilitats orals i         ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels exercicis.
                escrites                   ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Comprensió dels diversos texts.
                                           · Elaborar l‘acta d‘una reunió formal.
                                           · Elaborar un treball acadèmic.
                Actituds positives         Reconèixer la validesa actual de la literatura clàssica.
                que s‘intenten             Reconèixer la importància d‘identificar les èpoques històriques i culturals.
                fomentar                   · Estudiar autònomament i responsablement.

                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Solucions:
i solucions  Activitat 19
             a) Christine de Pizan; b) Shakespeare, Cervantes, Rabelais, Pere Joan Porcar, Pere Serafí, Joan de
             Timoneda o Lluís Vives; c) No; d) Ambdós són autors renaixentistes; e) Sí, f) que els van exiliar; g)
             Molière amb Joaquim Aierdi i Voltaire amb Joan Ramis o Lluís Galiana; h) Rabelais amb Pere Serafí,
             Boccaccio amb F. Eiximenis o Vicent Ferrer i Cervantes amb Joan de Timoneda o Pere Serafí.




6. varietats i registres de la llengua

ACTIVITATS 1, 2, 3
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
              Explicite les seues idees sobre el concepte de llengua.
              Faça una redacció sobre aquestes idees prèvies.
              Consulte els mapes de les varietats de l‘italià, el castellà i el valencià i els identifique com a tals.
Text/tema       Què és, en realitat, una llengua?/ Introducció a la idea sociolingüística de llengua
Contingut       Conceptes                  · Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al qüestionari
                Habilitats orals i         ·Discussió sobre l‘estil i els continguts dels exercicis.

                                                                                                                          74
                           (Comunicació amb els autors: projectetabarca             yahoo.es)



                escrites                   ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                           ·Respondre i fer preguntes.
                                           · Comprensió dels diversos texts.
                                           · Respondre un qüestionari
                                           · Escriure un text explicatiu.
                Actituds positives         Començar a posar en qüestió les pròpies creences sobre el concepte llengua
                que s‘intenten             Usar la discussió racional com a instrument d‘adquisició de coneixements.
                fomentar                   · Estudiar autònomament i responsablement.

                Competències               Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la
                                           iniciativa personal; competència en comunicació; competència artística i
                                           cultural; aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Solucions:
i solucions  Activitat 1: Realment, ací no hi ha ―solucions‖ perquè les respostes depenen de les creences de
             l‘alumnat. El que es pretén és que l‘alumne es faça conscient d‘aquestes creences, encara que siguen
             errònies. Una manera de desmuntar aquestes creences errònies és demanant al que les manté que les
             defense amb arguments racionals.
             Hem usat els exemples de l‘italià i el castellà, al costat del català perquè els alumnes siguen conscients
             que la variació lingüística és un fenomen comú a tots els idiomes, fins i tot els més protegits pels
             Estats.
             Entre altres dubtes que expressaran els alumnes hi ha el del nom de la llengua. En quin sentit s‘usa ací
             el terme ―valencià‖? Aquesta qüestió l‘expliquem en el text de l‘activitat 6. En tot cas, remarqueu als
             alumnes que no és el moment de donar respostes, sinó d‘expressar dubtes. Està molt bé que tinguen
             dubtes respecte al significat de valencià. I és que encara, a hores d‘ara, a la societat valenciana és
             normal no tenir clar una cosa com aquesta.
             Et dóne les respostes ―racionals‖ del qüestionari:

                a) …F… El valencià es parla igual en tots els llocs de València, Catalunya, les Illes Balears,
                etc. on es parla l’idioma.
                b) …F… El castellà es parla igual en tots els llocs de Castella, Andalusia, Extremadura,
                Aragó, Argentina, Equador, etc. on es parla l’idioma.
                c) …F… El castellà es parla igual a la televisió o a la ràdio que al carrer.
                d) …F… El valencià es parla igual a la televisió o a la ràdio que al carrer.
                e) …F… L’anglés es parla igual en tots els llocs d’Anglaterra, EUA, Austràlia, Canadà, etc. on
                es parla l’idioma.
                f) …F… L’àrab es parla igual en tots els llocs de Marroc, Líbia, Egipte, Aràbia, etc. on es
                parla l’idioma .
                g) …F… L’àrab i l’anglés es parlen igual a la ràdio o a la televisió que al carrer.
                h) …V… Qualsevol idioma del món es parla de maneres diferents en els territoris on es parla.
                i) …V… En qualsevol idioma del món les televisions i ràdios parlen d’una manera i la gent al
                carrer parla d’altres maneres.
                j) …F… Totes les televisions dels llocs on es parla castellà parlen el mateix castellà.
                k) …F… Totes les televisions dels llocs on es parla valencià parlen el mateix valencià.
                l) …F… Totes les televisions dels llocs on es parla anglés parlen el mateix anglés.
                m) …F… Totes les televisions dels llocs on es parla àrab parlen el mateix àrab.

                L‘activitat 2 serveix perquè els alumnes et pregunten dubtes sobre la qüestió. Molts et diran que no
                saben per on començar. En aquest cas, suggereix-los frases per tal de començar: ―els diferents idiomes
                no es parlen igual a tots els llocs on s‘hi parlen...‖ ―Els idiomes no es parlen igual al carrer que a...‖.
                Activitat 3: varietats geogràfiques o dialectes greogràfics



     ACTIVITATS 4, 5
     Propòsit      Fer que l‘alumnat:
                        Estudie texts de manera activa.
                       Faça abstracció del que ha entés al text estudiat a través de la
                         interpretació de dos mapes lingüístics.
     Text/tema    La varietat estàndard / El concepte d‘estàndard
     Contingut         Conceptes        ·estàndard i varietats geogràfiques
                                        ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                       Habilitats orals ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.

                                                                                                                              75
                  (Comunicació amb els autors: projectetabarca                yahoo.es)



                 i escrites         ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                    ·Respondre i fer preguntes.
                                    · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                    ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                 Actituds           · Reconèixer la importància de l‘estàndard en totes les llengües.
                 positives que      · Estudiar autònomament i responsablement.
                 s‘intenten
                 fomentar
                 Competències       Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                    personal; competència en comunicació; competència artística i cultural;
                                    aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment,     Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre l‘estàndard i la variació:
suggeriments i   http://www.edutic.ua.es/visualiza_wq/imprimir.asp?id=901 Aquest és el més interessant perquè és
solucions        un webquest sobre la variació lingüística adreçat al 2n cicle de Secundària.
                 http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica
                 http://perso.wanadoo.es/dcasellas/Gircat/CC6/cc61.html
                 http://www.alu.ua.es/l/lbs15/


                 A l‘activitat 5 es pretén que l‘alumnat imite l‘estructura del text que ha estudiat –i acceptat sense
                 prejudicis- sobre l‘italià a la descripció del castellà. S‘espera que escriga alguna cosa així:

                 Zones dialectals
                 ―La llengua espanyola o castellana està formada per diferents varietats, segons veiem
                 en el mapa: ......lleonés, castellà central, Baix aragonés (varietats septentrionals), abdalús,
                 extremeny, murcià (varietats meridionals), les varietats del nord i centre d‘Amèrica, la de Xile, les
                 varietats sud-orientals, etc.………
                 A més de totes elles …els que parlen castellà han inventat una varietat estàndard per a tots els
                 terriotoris on es parla castellà, que és la que se sent a la televisió o la que s‘ensenya a les escoles.
                 És la varietats estàndard del castellà o espanyol‖

                 (El mapa que representa les varietats geogràfiques del castellà no distingeix tipogràficament les
                 varietats del castellà de les altres llengües que es parlen a la península. Per això ho heu de fer notar
                 als alumnes, de manera que no es confonguen. Feu, per exemple, que marquen amb retolador el
                 nom de les llengües. Sempre hi ha algú que inclou el català o el gallec com a dialectes del castellà,
                 tot expressant les seues creences prejudicioses que identifiquen el concepte dialecte amb tota
                 forma de parlar bandejada d‘alguna manera dels espais públics.)

                 I ara han de fer el mateix amb el valencià o català:
                 ―La llengua valenciana o catalana està formada per diferents varietats, segons veiem al mapa:
                 Rossellonés, central, balear i alguerés, que són orientals, i nord-occidental i valencià, que són
                 occidentals.
                 A més de totes elles, els que parlen català o valencià han inventat una varietat estàndard per a tots
                 els territoris on es parla català o valencià, que és la que se sent a la televisió o la que s‘ensenya a
                 les escoles. És la varietat estàndard del valencià o català.

                 Si la raó no és suficient perquè algun alumne entenga el que se li vol explicar, podeu tirar mà de
                 l‘autoritat. Cas que expresse prejudicis sobre la unitat de la llengua, feu-li consultar
                 tranquil·lament la Gramàtica Normativa Valenciana, concretament la p. 14, apartat a) dins de
                 l‘apartat ―Criteris inspiradors de la GNV‖. No hi ha més discussió.



ACTIVITATS 6, 7, 8
Propòsit      Fer que l‘alumnat:
                    Estudie texts de manera activa.
                   Memoritze el nom i la situació geogràfica dels sis grans dialectes
                     geogràfics convencionals, a través de la reproducció en un mapa.
Text/tema    Les varietats geogràfiques dels valencià o català; el nom de la llengua/ Les principals varietats
             geogràfiques
Contingut    Conceptes           · Central, rossellonés, etc. El nom de la llengua.
                                 ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
             Habilitats orals ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
             i escrites          ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                                                                                                      76
                   (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)



                                      ·Respondre i fer preguntes.
                                      · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                      ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                  Actituds            · Reconèixer la importància de l‘estàndard en totes les llengües.
                  positives que       · Reconèixer els parlants d‘altres dialectes diferents al de la zona on es viu com
                  s‘intenten          a parlants de la mateixa llengua.
                  fomentar            · Reconèixer la naturalitat de la variació geogràfica davant l‘artificialitat de
                                      l‘estàndard en totes les llengües.
                                      · Estudiar autònomament i responsablement.
                  Competències        Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                      personal; competència en comunicació; competència artística i cultural;
                                      aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment,      Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments i
solucions         Alguns webs que tracten sobre l‘estàndard i la variació:
                  http://www.edutic.ua.es/visualiza_wq/imprimir.asp?id=901 Aquesta és la més interessant perquè
                  és un webquest sobre la variació lingüística adreçada al 2n cicle de Secundària.
                  http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica
                  http://perso.wanadoo.es/dcasellas/Gircat/CC6/cc61.html
                  http://www.alu.ua.es/l/lbs15/
                  http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialecte
                  http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc2.html Mapa dels dialectes catalans
                  http://personal.auna.com/1277509/mapaplc2.html Ídem
                  http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Dialectes_catalans dialectes valencians a la Viquipèdia.
                  http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialectes_del_catal%C3%A0 Ídem
                  http://webs.racocatala.cat/cat1714/llengua/dialectes.htm Descripció dels dialectes
                  http://members.fortunecity.com/tremosa/llengua/d00.htm Ídem
                  http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/catalunyanord.htm El Rosselló i molts enllaços amb webs
                  interessants sobre dialectes.
                  http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/ppcc.htm molt bon web sobre els territoris de parla catalana.


                  A l‘activitat 6 només hem inclòs unes poques característiques de cada varietat dialectal per tal de
                  no aclaparar l‘alumnat. La finalitat no és que facen un curs de dialectologia, sinó que entenguen el
                  concepte de varietat geogràfica.
                  Respecte a l‘explicació del nom de la llengua, heu de fer notar que aquesta qüestió ocorre en molts
                  idiomes del món: neerlandés o holandés, moldau o romanés, castellà o espanyol, waló o francés,
                  annobonés o portugués, gallec o portugués, i un llarguíssim etcètera.
                  I recordeu el que ja us hem suggerit a les activitats anteriors: Si la raó no és suficient perquè algun
                  alumne entenga el que se li vol explicar, podeu tirar mà de l’autoritat. Cas que expresse
                  prejudicis sobre la unitat de la llengua, feu-li consultar tranquil·lament la Gramàtica Normativa
                  Valenciana de l’AVL, concretament la p. 14, apartat a) dins de l’apartat “Criteris inspiradors de
                  la GNV”. No hi ha més discussió.

                  A l‘activitat 7 es tracta d‘imitar el model de la pàgina 103 tot colorjant el mapa i posant-hi els
                  noms de les varietats.
                  A l‘activitat 8 obliguem a elaborar un mapa conceptual. Pot ser alguna cosa com aquesta que hem
                  escrit fora de la taula, encara que podeu dir als alumnes que hi incloguen les característiques
                  lingüístiques de cadascun:

                                  Valencià o català

                                           té

                                  Varietats
                                      geogràfiques


                                          són


 Varietats orientals
                                                                       Varietats occidentals


                                                                                                                      77
                                 (Comunicació amb els autors: projectetabarca                    yahoo.es)




                     com                                                                         com


rossellonés        central        balear           alguerés                         Nord-               Valencià
                                                                                    occidental




              ACTIVITATS 9, 10, 11
              Propòsit  Fer que l‘alumnat:
                              Estudie texts de manera activa.
                             Analitze casos concrets.
              Text/tema Les versions o modalitats de l‘estàndard / L‘estàndard modern
              Contingut       Conceptes              ·modalitat o versió de l’estàndard, llengua, varietat geogràfica, etc.
                                                     ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                              Habilitats orals i     ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                              escrites               ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                                     ·Respondre i fer preguntes.
                                                     · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                                     ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                              Actituds               · Reconèixer la importància de l‘estàndard en totes les llengües.
                              positives que          · Reconèixer la generalització de versions o modalitats de l‘estàndard en les
                              s‘intenten             llengües més difoses.
                              fomentar               · Estudiar autònomament i responsablement.
                              Competències           Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                                     personal; competència en comunicació; competència artística i cultural; aprendre
                                                     a aprendre. Competència digital.
              Procediment     Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre l‘estàndard:
              ,               http://retoc.iula.upf.edu/docs/ortol/introduccio.htm Sobre el model d‘estàndard oral.
              suggeriment     http://www.bibiloni.net/estandard/index.html Col·lecció de texts sobre l‘estàndard. Massa complicat
              s i solucions   per als alumnes de 3r –crec.
                              http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_pluric%C3%A8ntrica Curta però clara entrada a la viquipèdia
                              sobre les versions o modalitats de l‘estàndard.
                              http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Oral.pdf Document descriptiu de l‘estàndard oral valencià, de
                              l‘AVL.

                              A l‘activitat 10 les solucions poden ser:

                              a) Castellà o espanyol d’Argentina: Vos tomaste un colectivo.
                              Castellà o espanyol d’Espanya: ………tú cogiste un autobús………………………………………
                              b) Castellà o espanyol d’Argentina: A vos nunca te cagó una mina?
                              Castellà o espanyol d’Espanya: ………A ti nunca te ha dejado una
                              chica?………………………………………
                              c) Castellà o espanyol d’Argentina: Tu viejo es un jovato.
                              Castellà o espanyol d’Espanya: ………Tu padre es un viejo………………………………………
                              d) Català o valencià de Catalunya i Balears: Em llevo del llit al matí.
                              Català o valencià del País Valencià: ……M’alce del llit al matí…………………………………………
                              e) Català o valencià de Catalunya i Balears: Si anessis ben vestit et posaries mitjons.
                              Català o valencià del País Valencià: …………Si anares ben vestit et posaries calcetins………
                              f) Català o valencià de Catalunya i Balears: Un cop t‘hagis dutxat, vine-te‘n.
                              Català o valencià del País Valencià: …………Una vegada t’hages dutxat, vine-te’n……

                              A l’activitat 11 les solucions poden ser:

                              Text 51: idioma: espanyol o castellà; varietat: dialecte geogràfic d‘Extremadura
                              Text 52: idioma: espanyol o castellà; varietat: estàndard, versió peruana.
                              Text 53: idioma: espanyol o castellà; varietat: estàndard, versió argentina.
                              Text 54: idioma: valencià o català; varietat: dialecte geogràfic de Lleida (nord-occidental).
                              Text 55: idioma: valencià o català: varietat: estàndard, versió valenciana.
                              Text 56: idioma: valencià o català: varietat: estàndard, sense versió identificable.

                                                                                                                                     78
                   (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)




ACTIVITATS 12, 13, 14, 15
Propòsit  Fer que l‘alumnat:
                Estudie texts de manera activa.
               Analitze casos concrets.
Text/tema Les varietats socials i les varietats històriques / Altres varietats de la llengua
Contingut       Conceptes            · varietats socials i varietats històriques.
                                     ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                Habilitats orals i   ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                escrites             ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                     ·Respondre i fer preguntes.
                                     · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                     ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                Actituds             · Reconèixer la importància de l‘estàndard en totes les llengües.
                positives que        · Reconèixer l‘existència de varietats socials i històriques.
                s‘intenten           · Estudiar autònomament i responsablement.
                fomentar
                Competències         Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                     personal; competència en comunicació; competència artística i cultural; aprendre
                                     a aprendre. Competència digital.
Procediment     Seguiu les instruccions de l‘activitat. Alguns webs que tracten sobre varietats no estàndard:
,               http://www.edutic.ua.es/visualiza_wq/imprimir.asp?id=901 Aquesta és la més interessant perquè és un
suggeriment     webquest sobre la variació lingüística adreçada al 2n cicle de Secundària.
s i solucions   http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica
                http://perso.wanadoo.es/dcasellas/Gircat/CC6/cc61.html
                http://www.alu.ua.es/l/lbs15/
                http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialecte

                A l‘activitat 13 les respostes són lliures. Cada alumne pertany a grups socials diversos.
                Activitat 14. Solucions:
                     a) manga, pixelat, tebeo, superheroi, patufet, bafarada.
                     b) pole, trial, boxes, motero.
                     c) trena, funya, conxorxa, pescar, pipa, pinxo, hambo, endinyar.
                Activitat 15. Solucions:
                llibreta • pistonera • escoltar • aidar • dòngola • arbre • auto • cotxe • jovada • camp • faiçó •
                màrrega
                • malla dialectals



ACTIVITATS 16, 17
Propòsit    Fer que l‘alumnat:
                 Estudie texts de manera activa.
                Analitze casos concrets.
Text/tema  Els registres lingüístics / Les varietats funcionals.
Contingut        Conceptes          · Registre, registres formals, informals, formals neutres, col·loquials,
                                    especialitzats, etc..
                                    ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius.
                 Habilitats orals i ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                 escrites           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                    ·Respondre i fer preguntes.
                                    · Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                    ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                 Actituds           · Reconèixer la importància de l‘estàndard en totes les llengües.
                 positives que      · Reconèixer la utilitat de la competència comunicativa en diversos registres com
                 s‘intenten         a
                 fomentar           garantia de participació en la vida social.
                                    · Estudiar autònomament i responsablement.
                 Competències        Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                     personal; competència en comunicació; competència artística i cultural; aprendre
                                     a aprendre. Competència digital.

                                                                                                                 79
                  (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments Activitat 17: El text 55 utilitza un registre literari que imita un registre col·loquial. No s‘ha de
i solucions  confondre amb els registres col·loquials, que són espontanis. Aquest text té una intencionalitat
             literària. Que s‘imiten converses col·loquials respon a una estructura planificada del text. No oblidem
             que els registres literaris tenen la capacitat d‘imitar la resta de registres.
             El text 56 utilitza un registre científic, amb terminologia especialitzada (teoria especial de la
             relativitat, curvatura espai-temps, forces, cossos) però sembla que dirigida a un públic ampli, per la
             qual cosa s‘allunya de l‘extrema especialització i s‘acosta al registre formal neutre.

                Els webs que tracten sobre els registres són els mateixos que a les activitats anteriors.

ACTIVITAT 18 RECAPITULACIÓ
Propòsit   Fer que l‘alumnat:
               Complete un mapa conceptual
Text/tema       Repàs dels conceptes estudiats a la unitat
Contingut       Conceptes            Tots els que han aparegut a la unitat 6
                Habilitats orals i   Completar i interpretar un mapa conceptual i comentar-lo a classe amb el
                escrites             professor o la professora.
                Actituds             · Reconèixer la importància de l‘estàndard en totes les llengües.
                positives que        · Reconèixer la relació entre varietats i registres.
                s‘intenten           · Estudiar autònomament i responsablement.
                fomentar
                Competències         Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                     personal; competència en comunicació; competència artística i cultural; aprendre
                                     a aprendre. Competència digital.
Procediment, Seguiu les instruccions de l‘activitat.
suggeriments En l‘activitat 18 els conceptes que falten són els que estan marcats en groc.
i solucions
             Les varietats poden ser estàndard, socials, històriques i geogràfiques com valencià, nord-occidental,
             balear, central, alguerés i rossellonés
             L‘estàndard pot tenir versions o modalitats
             Els registres estan determinats per factors com el tema, la intenció del que parla, el canal de
             comunicació i el nivell de formalitat de la situació
             Els registres poden ser col·loquial, formal neutre o especialitzats com el literari, l‘administratiu i
             jurídic i el periodístic i publicitari


                Els webs sobre varietats i registres són els que ja hem apuntat en activitats anteriors.




recursos
Recurs 1
Propòsit         Fer que l‘alumnat:
                     Comprenga el text explicatiu sobre conceptes de mètrica
Text/tema       Resum de mètrica/ Diccionari de conceptes amb exemples

Contingut       Conceptes          ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius
                Habilitats orals i ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                escrites           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                   ·Respondre i fer preguntes.
                                   ·Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                   ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                Actituds           · Estudiar autònomament i responsablement.
                positives que
                s‘intenten
                fomentar
                Competències         Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                     personal; competència en comunicació; competència artística i cultural;

                                                                                                                 80
                 (Comunicació amb els autors: projectetabarca             yahoo.es)




                                  aprendre a aprendre. Competència digital.

Procediment,
suggeriments Aquest recurs s’usarà d’acord amb les intencions del professorat
i solucions




Recurs 2
Propòsit       Fer que l‘alumnat:
                   Comprenga el text explicatiu sobre conceptes de mètrica
Text/tema     Recursos expressius / Diccionari de conceptes amb exemples

Contingut     Conceptes          ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius
              Habilitats orals i ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
              escrites           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                 ·Respondre i fer preguntes.
                                 ·Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                 ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
              Actituds           · Estudiar autònomament i responsablement.
              positives que
              s‘intenten
              fomentar
              Competències        Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                  personal; competència en comunicació; competència artística i cultural;
                                  aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment,
suggeriments Aquest recurs s’usarà d’acord amb les intencions del professorat.
i solucions



Recurs 3
Propòsit       Fer que l‘alumnat:
                   Comprenga el text explicatiu sobre convocatòries i actes de reunions.
Text/tema     Convocatòries i actes de reunions/ Elaboració d‘aquests documents

Contingut     Conceptes          ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen als texts explicatius
              Habilitats orals i ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
              escrites           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                 ·Respondre i fer preguntes.
                                 ·Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                 ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
              Actituds           · Estudiar autònomament i responsablement.
              positives que
              s‘intenten
              fomentar
              Competències        Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                  personal; competència en comunicació; competència artística i cultural;
                                  aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment,
suggeriments Aquest recurs s’usarà d’acord amb les intencions del professorat.
i solucions




Recurs 4
                                                                                                              81
                  (Comunicació amb els autors: projectetabarca                yahoo.es)



Propòsit         Fer que l‘alumnat:
                     Comprenga el text explicatiu sobre el reportatge periodístic.
Text/tema       Convocatòries i actes de reunions/ Elaboració d‘aquests documents

Contingut       Conceptes          ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al text explicatiu
                Habilitats orals i ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                escrites           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                   ·Respondre i fer preguntes.
                                   ·Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                   ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                Actituds           · Estudiar autònomament i responsablement.
                positives que
                s‘intenten
                fomentar
                Competències         Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                     personal; competència en comunicació; competència artística i cultural;
                                     aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment,
suggeriments Aquest recurs s’usarà d’acord amb les intencions del professorat.
i solucions
             És evident que perquè els alumnes aprenguen com és un reportatge, n‘han de llegir uns quants.
             Reserveu-vos temps perquè en llegisquen. El més pràctic és entrar en alguns dels diaris d‘internet,
             especialment el diari de l‘escola, de Vilaweb.




Recurs 5
Propòsit         Fer que l‘alumnat:
                     Comprenga el text explicatiu sobre el diari personal.
Text/tema       El diari personal o dietari / Elaboració d‘aquest gènere literari

Contingut       Conceptes          ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al text explicatiu
                Habilitats orals i ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                escrites           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                   ·Respondre i fer preguntes.
                                   ·Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                   ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                Actituds           · Estudiar autònomament i responsablement.
                positives que
                s‘intenten
                fomentar
                Competències         Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                     personal; competència en comunicació; competència artística i cultural;
                                     aprendre a aprendre. Competència digital.
Procediment,
suggeriments Aquest recurs s’usarà d’acord amb les intencions del professorat.
i solucions
             Potser està bé que una de les lectures a recomanar durant el curs siga una novel·la que s‘haja escrit
             amb la tècnica del diari personal.




Recurs 6
Propòsit        Fer que l‘alumnat:
                    Comprenga el text explicatiu sobre el treball acadèmic i el mapa
                      conceptual.
Text/tema       Tècniques d‘estudi: el treball acadèmic i el mapa conceptual/ Dos recursos bàsics per a estudiar

Contingut       Conceptes            ·Lèxic i estructures gramaticals que apareixen al text explicatiu

                                                                                                                   82
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca               yahoo.es)



                      Habilitats orals i ·Discussió sobre l‘estil i els continguts del text.
                      escrites           ·Demanar ajuda al professor i escoltar-lo.
                                         ·Respondre i fer preguntes.
                                         ·Comprensió del text explicatiu i argumentratiu.
                                         ·Fer esquemes, resums i mapes conceptuals.
                      Actituds           · Estudiar autònomament i responsablement.
                      positives que
                      s‘intenten
                      fomentar
                      Competències        Competència social i ciutadana; desenvolupament de l‘autonomia i la iniciativa
                                          personal; competència en comunicació; competència artística i cultural;
                                          aprendre a aprendre. Competència digital.
      Procediment,
      suggeriments Aquest recurs s’usarà d’acord amb les intencions del professorat.
      i solucions
                   Aquestes tècniques d‘estudi s‘apliquen a través de les activitats de tot el curs.



4.5.2.Gramàtica. Elements per a la programació d‘aula. Descripció de cada activitat del Quadern



morfosintaxi

Els verbs irregulars

1.   Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
     subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
     fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
     esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
     Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
     repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
     al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
     informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
     web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica el concepte de verbs irregulars. Hi hem
     inclòs les formes de les modalitats catalana i valenciana. Els alumnes tenen dret a que els
     ensenyem les formes verbals dels texts que llegeixen o de la televisió que escolten si aquestes són
     catalanes o balears.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat

2.   Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
     com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
     al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
     anar, aparéixer, asseure, beure i cabre.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat

3.   Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes d‘ anar, aparéixer, asseure, beure
     i cabre.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
     Solucions: Demà jo aniré al mercat i segur que apareixerà/apareix un inoportú que s‘asseu/s‘as-
     seurà al meu costat a l‘autobús. Els autobusos sempre van plens: no hi cap ningú. A més, fa molta
     calor, així que segur que beuré. M‘enduré aigua.


                                                                                                                      83
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



4.   Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes d‘ anar, aparéixer, asseure, beure
     i cabre.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
     Solucions:
       a) Si jo fóra ric aniria/apareixeria/m‘asseuria/beuria/cabria a Tahiti.
       b) No han anat/aparegut/begut/cabut al bar.
       c) Us heu assegut al banc de l‘aquestació?
       d) Ahir no aní/apareguí, per l‘institut.
       e) Quan càpia/càpiga dins la jaqueta serà senyal que he crescut.
       f) Quan bega se‘m passarà la set.
       g) Si apareguera algun dia el meu gat perdut ja no estaria trista.
       h) M‘han dit que t‘assegues a la butaca de davant.
       i) Instruccions: Vés al centre comercial; compra una polsera que càpiga al braç de la Joana;
          asseu-te en una de les cadires del bar Nebraska i beu-te un te. Quan aparega la Mati, li has de
          donar el regal que has comprat.

5.   Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes d‘ anar, aparéixer, asseure, beure
     i cabre.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure.

6.   Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
     com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
     al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
     caure, collir, complaure, córrer i cosir.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

7.   Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de caure, collir, complaure,
     córrer i cosir.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Sempre m‘ha complagut que em cullen flors silvestres. Una vegada, el meu nuvi
     Albert en collí un gran ramell a la vora del Barranc de l‘Infern. Quan tornava a casa corrent, va
     caure un bac i a l‘hospital li cosiren una gran ferida.

8.   Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de caure, collir, complaure,
     córrer i cosir.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
      a) Si jo fóra ric correria a gastar-me els diners.
      b) El rei va dir que no li havien complagut les mostres de rebuig dels seus súbdits.
      c) Us heu cosit la insígnia a la camisa?
      d) Els treballadors no colliren ahir la fruita perquè plovia.
      e) Quan córrega més serà un gran atleta.
      f) Vés amb compte i no caigues a la séquia.
      g) Si correguérem/correguéreu més seríem l‘equip campió.
      h) M‘han dit que tu cuses aquest pantaló.
      i) Instruccions: corre a l‘hort; cull unes fruites que complaguen a la Joana i digues al guarda
          que tinga compte amb les ovelles perquè no caiguen al vall. L‘altre dia en caigué una i li
          cosiren/han cosit el trau que es va fer al cap.

9.   Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de caure, collir, complaure,
     córrer i cosir.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure.
                                                                                                      84
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca    yahoo.es)




10. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
    al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
    coure, créixer,creure, cruixir i dir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

11. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de coure, créixer,creure, cruixir i
    dir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    Quan era un nen sempre m‘havien dit que no havia de creure en fantasmes. Quan he crescut he
    vist que això no està tan clar. Una vegada, el meu nuvi Albert féu un sortilegi: cogué en una
    marmita unes quantes despulles d‘animals i herbes silvestres mentre recitava una oració que jo no
    havia escoltat mai. A l‘instant, les parets cruixiren i aparegueren formes indeterminades que
    semblaven eixir de sota terra. Des d‘aleshores crec en els fantasmes.

12. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de coure, créixer,creure, cruixir i
    dir
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Si jo fóra ric diria als meus fills que es gastaren els diners.
    b) El rei va dir que no s‘havia cregut les mostres de simpatia dels seus súbdits.
    c) Heu..........cuit............bé la carn d‘olla?
    d) Als treballadors els .....cruixien.....els ossos de tant de treballar.
    e) Quan ......cresca.... més serà un gran atleta.
    f) Vés amb compte i no.......cogues..............massa les verdures.
    g) Si........creguérem /cregueren.... més en nosaltres seríem l‘equip campió.
    h) M‘han dit que li digues que ha de cosir els pantalons.
    i) Instruccions: Planta les verdures a l‘hort; deixa-les créixer. No cregues que serà fàcil i ràpid.
        Digues a l‘Eusebi que les regue de tant en tant. Quan hagen madurat, les culls, les cous en una
        olla, les friges i les deixes cruixir fins que estiguen al seu punt.

13. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de coure, créixer,creure, cruixir i
    dir
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

14. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
    al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs dur,
    eixir, engolir, entendre i escopir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:

15. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de dur, eixir, engolir, entendre i
    escopir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    Quan era un nen em dugueren a un restaurant. Jo no havia eixit mai del meu poble. Al restaurant
    engolí tot el menjar sense dir ni pruna. Però quan em feren menjar la col l‘escopí sobre la jaqueta
    del maître, que era francés. Supose que m‘insultà, però jo no entenguí/entenia res.



                                                                                                     85
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)



16. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de dur, eixir, engolir, entendre i
    escopir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Si jo fóra ric duria els meus fills a l‘hotel espacial.
    b) El rei va dir que no havia entés les mostres de simpatia dels seus súbdits.
    c) Ja heu engolit la carn d‘olla?
    d) Els gossos escopien els ossos de pollastre perquè els feien mal a les genives.
    e) Quan isca de l‘ascensor, respiraré.
    f) Vés amb compte i no escupes dins de casa dels veïns.
    g) Si ens entenguérem millor entre nosaltres seríem l‘equip campió.
    h) M‘han dit que li dugues el material per a cosir els pantalons.
    i) Instruccions: Ix de casa cap a les deu; dus el pinso a la granja. Si els animals se l‘............
       ............, tornes a casa. Però si l‘..........................., parla amb el granger i mostra-li la
       composició del producte perquè entenga que és una nova fórmula.

17. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de dur, eixir, engolir, entendre i
    escopir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

18. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
    al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
    escriure, estar, excloure, fer i fondre,.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

19. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes d‘ escriure, estar, excloure,
    fer i fondre
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    Ahir els del banc m‘escrigueren una carta. Em comunicaven que feia dos mesos que estava en la
    llista de morosos per no pagar la hipoteca. Això m‘excloïa del conjunt de bons ciutadans que estan
    al corrent dels seus deutes.
    Les meues il·lusions es fongueren. Ja no era ningú.

20. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes d‘ escriure, estar, excloure, fer i
    fondre
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Si jo tinguera poder exclouria als corruptes de la possibilitat de governar.
    b) El rei va dir que no havia fet el que havia de fer.
    c) El pastís està fet amb xololate fos.
    d) Els gossos estaven malalts.
    e) Quan escriga/faça/excloga/fonga/estiga aquest text, ja podré descansar.
    f) No escrigues amb llapis. Escriu amb ploma.
    g) Si ens exclogueren de l‘equip, protestaria davant la federació.
    h) M‘han dit que li faces la millor ensalada. És vegetariana.
    i) Instruccions: Fon l‘or i transforma‘l en joies; Fes una llista dels clients que estan esperant-les i
       escriu al costat de cada nom la seua adreça. Exclou de la llista els clients que no hagen pagat.

21. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes d‘ escriure, estar, excloure, fer i
    fondre
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
                                                                                                           86
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca    yahoo.es)



     Solucions:
     a) Em digueren que escrigués bé.
     b) Jo escrigués tres missatges. Jo escriguí tres missatges.
     c) Escrigueu bé! Escriviu bé.
     d) Quan estigeu preparades, podrem eixir.
     e) Si estigues pendent de la faena, no t‘hauries equivocat en aquest exercici. Si
        estiguesses/estigueres...
     f) T‘han exclogut de l‘equip? T‘han exclòs de l‘equip?
     g) Ens han donat l‘ordre que t‘excloem de la llista Ens han donat l‘ordre que t‘excloguem de la
        llista.
     h) Quan faça els 15 anys seré menys cabut.
     i) Diu la profe que facem bé els problemes Diu la profe que fem bé els problemes.
     j) Si no foneres tan ràpid els diners, arribaríem millor a final de mes si no fongueres....
     k) Ja l‘has fosa, la xocolata?

22. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
    al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
    fugir, haver, imprimir, intervindre i jaure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

23. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de fugir, haver, imprimir, inter-
    vindre i jaure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    El director m‘ha imprés aquest matí el document on el jutge em comunica que he comés un
    delicte. Segons ell, jo he intervingut en un atropellament on el conductor ha fugit. A mi, aquest
    document no m‘ha afectat gens, m‘he quedat tan tranquil, perquè tinc la consciència ben
    tranquil·la. Així que he continuat jaent al meu llit. No m‘agrada que em fastidien la migdiada.

24. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de fugir, haver, imprimir,
    intervindre i jaure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Si jo fos famós fugiria de la premsa del cor.
    b) El rei va dir que no havia intervingut en els fets.
    c) El pastís està esclafat. És com si hagués jagut sota una rajola.
    d) Els gossos havien/han/hauran, etc estat malalts.
    e) Quan imprimisca aquest text, ja podré descansar.
    f) No fuges amb els diners, lladre!
    g) Si ens el jutge ens intervinguera l‘equip, protestaria davant la federació.
    h) A tu et toca jaure al costat del foc.
    i) Un consell: jau ben tranquil·la al teu llit perquè no has fet res malament. Tu no has intervingut
        en el robatori ni has fugit amb el botí. És un error de la policia que la teua foto estiga impresa
        en tots els aeroports i aquestacions del país.

25. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de fugir, haver, imprimir,
    intervindre i jaure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Em digueren que imprimís una altra vegada el document.
    b) Si fuig de la presó el perseguiran.
    c) Si havera anat amb tu no m‘haurien atracat. haguera.
    d) No han imprimit bé les targetes. Imprés
                                                                                                       87
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



     e)   Els heu impresos, els cartells?
     f)   Si no intervén, millor. Intervé
     g)   Si intervingueren els policies, tot aniria millor.
     h)   A l‘obra, han estat intervinent tres actors. Intervenint
     i)   Han estat jaguent junts. Jaent
     j)   Ella jeu bé.

26. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
    al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
    llegir, lluir, moldre, morir i moure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

27. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de llegir, lluir, moldre, morir i
    moure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    El director m‘ha aquest matí el document on el jutge em comunica que he comés un delicte. No
    m‘he mogut del meu lloc; m‘he quedat impassible, però he volgut morir-me. Segons el jutge, jo
    he mòlt, literalment, una pobra dona amb la meua excavadora. Però això no és possible. Jo no he
    treballat durant aquest mes. El jutge està confòs. S‘ha lluït.

28. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de llegir, lluir, moldre, morir i
    moure
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Si jo fos famós em lluiria a la premsa del cor.
    b) El rei va dir que no havia llegit res sobre els fets.
    c) El pastís està desfet. És com si l‘hagués mòlt una batedora.
    d) Els gossos estat malalts. Alguns han mort.
    e) Quan moga aquest moble del seu lloc, descansaré.
    f) No et lluesques amb els diners, que pareixeràs un nou ric.
    g) Si la serp se‘ns mor, protestaré a l‘amo de la botiga d‘animals.
    h) A tu et toca llegir/lluir/moure/moldre al costat del llum.
    i) Un consell: llig ben tranquil·la al teu llit i no et cregues les històries que lliges: tu no has mort
       ningú amb el teu cotxe ni has mogut el cos de l‘atropellat del lloc de l‘accident. Tu no has
       mòlt cap cos humà ni lluus com si tingueres radiactivitat.

29. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de llegir, lluir, moldre, morir i
    moure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

30. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
    al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
    nàixer, oir, obrir,omplir i poder.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:

31. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de nàixer, oir, obrir,omplir i
    poder.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:
                                                                                                         88
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca   yahoo.es)



    Hui ha nascut un amor. He oït que trucaven a la porta. He obert i ha aparegut ella. De debò que ha
    estat un enamorament sobtat. L‘he convidada a passar. He omplit dos gots de suc d‘aranja.
    I he pogut contemplar-la.

32. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de nàixer, oir, obrir,omplir i
    poder
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:
    a) Si jo fos famós em podria fer el que vulguera.
    b) El rei va dir que no havia oït res sobre els fets.
    c) El pastís està roiníssim. És com si l‘hagués omplit de fang.
    d) Els gossos que nasqueren ahir estan malalts.
    e) Quan puga moure aquest moble del seu lloc, descansaré.
    f) No t‘òmpligues la butxaca de diners, que pareixeràs un nou ric.
    g) Si la cotorra obri, la gàbia, s‘escaparà, segur.
    h) Tu pots/podràs, etc jaure al costat del foc quan anem a dormir.
    i) Un consell: no òbrigues a ningú quan estigues sol i no òmpligues massa l‘armari de roba,
       encara que pugues fer-ho. I has d‘oir i escoltar sempre als adults. Ara que naixerà la teua nova
       germana seràs el germà major i això et dóna noves responsabilitats.

33. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de nàixer, oir, obrir,omplir i
    poder.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

34. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
    al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
    rebre, renyir, resoldre, respondre i riure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:

35. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de rebre, renyir, resoldre,
    respondre i riure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    Hui ha estat un dia ben curiós: he rebut una carta d‘amor. He respost la carta immediatament. He
    resolt el cas que tenia pendent des de fa dos mesos. He renyit amb el meu secretari i he rigut amb
    ell quan m‘hi he reconciliat.

36. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de rebre, renyir, resoldre,
    respondre i riure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Si jo fos famós rebria/renyiria/respondria cada dia a la premsa.
    b) El rei va dir que no havia rebut cap notificació sobre els fets.
    c) El pastís està roiníssim. Demà renyiré, etc al pastisser.
    d) Els gossos que rebérem, etc ahir estan malalts.
    e) Quan resolga aquest assumpte, descansaré.
    f) No et rigues en presència de l‘autoritat.
    g) Si la cotorra et respon, t‘insultarà, segur.
    h) rinys/renyiràs,rius, etc amb la teua germana pel llit on dormireu?
    i) Un consell: no rebes a ningú quan estigues sol i no rinyes amb el porter. Resol els teus
        assumptes, respon quan et pregunten i no rigues escandalosament.
                                                                                                    89
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca   yahoo.es)




37. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de rebre, renyir, resoldre,
    respondre i riure.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

38. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
    al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
    romandre, rostir, saber, ser i teixir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

39. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de romandre, rostir, saber, ser i
    teixir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    Sé que podem romandre uns dies més sense menjar. Tenim aigua i sabem construir dipòsits per
    emmagatzemar aigua de pluja. També podem teixir alguna roba amb els draps que hem salvat del
    naufragi. El que ens falta és foc per tal de rostir els aliments que puguem trobar.

40. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de romandre, rostir, saber, ser i
    teixir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Si jo fos famós romandria cada dia al llit fins a les dotze.
    b) El rei va dir que no havia sabut res sobre els fets.
    c) El llençol està fet malbé. Demà en teixiré un de nou.
    d) Els pollastres que rostírem ahir estan boníssims.
    e) Quan sàpiga resoldre aquest assumpte, descansaré.
    f) No sigues bajoca.
    g) Si la cotorra roman callada, els veïns estaran més contents.
    h) Estic rostida pel sol.
    i) Un consell: no romangues sol i no teixisques amb fil de seda importada. Sàpigues resoldre els
        teus assumptes, sigues responsable i no rustes animalets amb la lupa.

41. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de romandre, rostir, saber, ser i
    teixir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

42. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de romandre, rostir, saber, ser i
    teixir.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Jo sé teixir sense teler.
    b) Josep sap l‘alteració de l‘estat. Josep sap alterar els estats
    c) Rostirem les xulles i les llonganisses.
    d) Albert és comunica. Albert es comunica
    e) L‘aigua salada es pot rostir. l’aigua salada no es pot rostir
    f) Ho sabem tot.
    g) Romania romania sotmesa al règim comunista.

43. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
                                                                                                  90
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca    yahoo.es)



     al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
     tindre,tossir, traure, valdre i vendre.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:

44. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de tindre,tossir, traure, valdre i
    vendre.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    Quan vaig arribar a la botiga tenia un refredat de cavall. Tossia i es mocava sense descans. Així i
    tot, fent un esforç tragué totes les joies que tenia disponibles. Necessitava vendre alguna peça. Jo
    li vaig preguntar quant valia el collar de plata.

45. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de tindre,tossir, traure, valdre i
    vendre.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Si jo fos famós tossiria cada dia a la cara dels periodistes del cor.
    b) El rei va dir que no havia tingut notícies sobre els fets.
    c) El llençol està fet malbé. Demà en rauré un de nou.
    d) Els pollastres que venguérem ahir estan boníssims.
    e) Quan venga aquest producte, descansaré.
    f) No valen massa diners, les cadires de l‘aparador.
    g) Les cotorres tussen?
    h) La crema per aprimar-se l‘he tinguda uns dies, però ja s‘ha acabat.
    i) Un consell: no tingues por d‘estar sol i no tusses massa fort. Trau el gos totes les nits a
       passejar. I ven les coses al preu que valen.

46. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de tindre,tossir, traure, valdre i
    vendre.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

47. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de tindre,tossir, traure, valdre i
    vendre.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Han tossit àries d‘òperes. Han cantat àries d‘òperes.
    b) Josep té bell. Josep té bellesa.
    c) Trau les xulles i les llonganisses.
    d) Es ven verd.
    e) Té traus.
    f) Val malament. Val car, o algun altre adverbi.

48. Propòsits: Fer que l‘alumnat estudie a fons la conjugació dels verbs irregulars que hem establert
    com a models. Recordeu que en la pàgina 45 hi ha una taula dels verbs irregulars amb la remissió
    al model de conjugació que segueixen. En aquesta activitat s‘exposa la conjugació dels verbs
    vestir, vindre, veure, viure i voler.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

49. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de vestir, vindre, veure, viure i
    voler.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
                                                                                                     91
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca    yahoo.es)



     Quan em toque la loteria seré feliç: vestiré com un marqués, veuré carreres de cavalls sempre que
     en facen, viuré en un poble sense contaminació, vindré a veure‘t sovint i voldré que estigues
     sempre al meu costat.

50. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de vestir, vindre, veure, viure i
    voler.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Si jo fos famós vestiria cada dia amb roba diferent.
    b) El rei va dir que no havia vist cap notícia a la televisió.
    c) Vull un cotxe nou.
    d) Els pollastres que volem són cars.
    e) Quan vinga de l‘excursió estarà fet pols.
    f) No vesteixen massa bé, les venedores.
    g) Les cotorres viuen en climes mediterranis?
    h) La crema per aprimar-se l‘he vista a l‘aparador durant uns dies, però ja s‘ha acabat a la botiga.
    i) Un consell: no vestisques malament, vine prompte a la nit, viu bé, veu tot el que pugues veure
        i no vulgues fer el que no pots fer.

51. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de vestir, vindre, veure, viure i
    voler.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

52. Propòsits: Fer que l‘alumnat practique l‘ús de diferents formes de vestir, vindre, veure, viure i
    voler.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Jo vol acabar l‘ESO : Jo vull acabar l’ESO
    b) Vixca València!: Visca València
    c) M‘agrada que la meua filla vestiria a la moda. M’agrada que la meua filla vestisca a la
        moda.
    d) Han vivit tres mesos a la Costa Brava: Han viscut tres mesos a la Costa Brava.
    e) Volérem ser els millors i acabàrem els últims: Volguérem ser els millors i acabàrem els
        últims.

53. Propòsits: Fer que l‘alumnat consulte la llista dels verbs irregulars amb la remissió al model
    corresponent per a cada una.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

54. Propòsits: Fer que l‘alumnat consulte i use la llista dels verbs irregulars.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:
    a) Persona 3 del present de subjuntiu del verb reconèixer: reconega
    b) Persona 5 del present indicatiu del verb meréixer: mereixeu
    c) Persona 4 del pretèrit imperfet indicatiu del verb malprendre malprenem
    d) Persona 2 del pretèrit imperfet subjuntiu del verb esdevindre: esdevingueres
    e) Participi del verb prendre: pres, presa, presos, preses
    f) Gerundi del verb aprendre: aprenent
    g) Persona 5 de l‘imperatiu del verb encollir: encolliu
    h) Persona 3 del futur del verb encendre: encendrà
    i) Persona 2 del passat simple del verb compondre: compongueres
    j) Persona 1 del present indicatiu del verb afegir: afegisc/afig


                                                                                                     92
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



55. Propòsits: Fer que l‘alumnat use verbs irregulars.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:
    a) El jefe me ha dicho que movamos esa mesa hacia la derecha: el cap m‘ha dit que moguem
       eixa taula a la dreta.
    b) Cuando quieras alguna cosa, me la pides: quan vulgues alguna (cap) cosa, me la demanes.
    c) Be careful when you open the door: Vés amb compte quan òbrigues la porta.
    d) Huyamos!: fugim!
    e) Engullirà la comida en un momento: engolirà el menjar en un moment
    f) Take my shoes!: Dus-me les sabates!
    g) El río ha crecido cerca de Ademuz: El riu ha crescut prop d‘Ademús.
    h) I run quikly: córrec ràpidament .
    i) Que beba cuando sepa beber: que bega quan sàpiga beure
    j) El fantasma se ha aquestado apareciendo durant tres noches: el fantasma s‘ha estat apareixent
       durant tres nits.

56. Propòsits: Fer que l‘alumnat use verbs irregulars.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) Magda (caia) de l‘escenari però es va agafar d‘una corda. queia....
    b) Quan la planta (creixé) l‘arrancàrem. cresqué
    c) Ahir mon pare (dia) que no podíem anar a la platja. Deia
    d) Digues a la meua filla que (ixca) al balcó. Isca
    e) Està ben (escrivit) el conte?. escrit

57. Propòsits: Fer que l‘alumnat use verbs irregulars.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:
    a) Si el gos estara a ma casa el cuidaria millor: si el gos estiguera a ma casa ...
    b) Ens relaxarem quan estem asseguts al cine. Ens relaxarem quan estiguem...
    c) Els cadàvers jaien al terra del dipòsit: els cadàvers jeien al terra...
    d) La neu es fondia a la vall: la neu es fonia a la vall
    e) Quan havé acabat de treballar se n‘anà a passejar: quan hagué acabat...
    f) No escupiu al terra: no escopiu al terra.
    g) Escriguem bé, mestre?: escrivim bé, mestre?
    h) No fages el cabra!: no faces el cabra!
    i) Has imprimit el treball? Has imprés el treball?

58. Propòsits: Fer que l‘alumnat transforme formes verbals en funció de la modalitat de l‘estàndard.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:
    a) NEIX UNA CONCEPCIÓ DE L‘AUTOMÒBIL : NAIX
    b) ELS DETINGUTS FAN COM SI NO SABESSIN RES DEL SUCCEÏT:
       SABESSEN/SABEREN
    c) LES DARRERES PLAGUES FAN QUE NO CREIXIN LES PLANTES D‘HIVERN:
       CRESQUEN
    d) L‘EXPEDICIÓ SORTIRÀ QUAN ESTIGUI PREPARADA: ESTIGA...

59. Propòsits: Fer que l‘alumnat transforme formes verbals en funció de la modalitat de l‘estàndard.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:
    a) L‘AUGMENT DEL PREU DEL PETROLI FA QUE CAIGA LA BORSA: CAIGUI
    b) LA MALA ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU FA QUE ELS ALUMNES
       TRAGUEN MALES NOTES: TREGUIN
                                                                                                  93
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)



     c) ELS INCENDIS DISMINUIRIEN SI ES TINGUEREN ELS BOSCS EN BON ESTAT:
        TINGUESSIN
     d) ELS POLICIES EXPLIQUEN QUE SI FOREN MILLOR CONEGUTS, SERIEN MÉS
        ESTIMATS: FOSSIN
Les perífrasis verbals
60. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
    subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
    fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
    esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
    Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
    repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
    al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
    informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
    web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica el concepte de perífrasis verbals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat

61. Propòsits: Fer que l‘alumnat expresse probabilitat en oracions curtes.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:
    a) la gossa devia estar massa grossa; b) es devia tractar de visitar...; c) hem degut trobar
    escorpins..., d) els caimans la devien seguir; e) devia tancar la porta del piano.

62. Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique perífrasis.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions: en roig,obligació; en blau, probabilitat.
    1. ha de ser, s‘ha d‘eliminar ; 2. han de treballar-se; 3. Deu ser; 4. deuen tenir; 5. ha de ser; 6. Cal
    tractar; 7. Caldria treballar; 8. S‘han de; 9. Deu ser; 10. s‘hauria de delegar; 11. hauria d‘haver;
    12. deu ajudar; 13. Cal censurar; 14. has de castigar; 15. Deuria ser; 16. cal que les prenga.

63. Propòsits: Fer que l‘alumnat compare els modes de la perífrasi en castellà i en valencià
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions:
    1. El conflicto tiene que ser una oportunidad educativa, no un estorbo que se tiene que eliminar. 2.
    Los conflictos se tienen que trabajar pactando y no ganando; 3. probablemente sea mejor unas
    pocas normas que un minucioso y extenso código normativo; 4. Todo el profesorado tiene poder
    pero no todos tendrán autoridad; 5. La persona responsable en las situaciones de indisciplina debe
    ser el alumno o la alumna; 6. Hay que tratar a cada alumno de manera diferente, aunque aplicando
    las mismas normas; 7.Sería necesario trabajar el entorno en el que aparece el conflicto; 8. Se
    tienen que trabajar las pequeñas acciones y no los grandes objetivos. 9. Probablemente, será mejor
    no insistir en lo que no funciona. 10. No se tendría que delegar la autoridad; 11. En un grupo
    cálido y cohesionado tendría que haber menos conflictos que en otro que no lo está. 12. Interpretar
    una conducta ayuda probablemente más que reprimirla. 13. hay que censurar los hechos y no a las
    personas. 14. No tienens que castigar nunca a nadie si no crees que es absolutamente
    imprescindible. 15. Probablemente sería mejor manifestar sentimientos y razonamiento. 16. Las
    decisiones tiene que tomarlas el alumno a la alumna.

64. Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique perífrasis verbals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    a) havia tornat a mostrar-se: aspectual, valor progressiu reiteratiu; b) tornà a preguntar: aspectual,
    valor progressiu reiteratiu; havia de saber: perífrasi d‘obligació personal; c) estava jugant-se:
    aspectual valor duratiu.

                                                                                                         94
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca    yahoo.es)



65. Propòsits: Fer que l‘alumnat use perífrasis verbals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure use perífrasis verbals.

66. Propòsits: Fer que l‘alumnat use perífrasis verbals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

67. Propòsits: Fer que l‘alumnat use perífrasis verbals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

68. Propòsits: Fer que l‘alumnat use perífrasis verbals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.

69. Propòsits: Fer que l‘alumnat use perífrasis verbals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Resposta lliure.


Els pronoms
70. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
    subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
    fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
    esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
    Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
    repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
    al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
    informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
    web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica el concepte de pronom.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

71. Propòsits: Fer que l‘alumnat trobe diferències en la pronunciació de pronoms forts i febles.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

72. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
    subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
    fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
    esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
    Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
    repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
    al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
    informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
    web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica el concepte de pronoms forts.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

73. Propòsits:
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) vosté; b) tu; c) tu; d) vosté.

74. Propòsits: Fer que l‘alumnat.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
                                                                                                       95
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca        yahoo.es)



     Solucions: a) es respecta a ell mateix b) la lliçó, per si mateixa, ha estat esplèndida. c) el cotxe no
     és roí en sí mateix; d) es maltracta a ella mateixa.

75. Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique pronoms forts.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: ella, tu, jo, mi.

76. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
    subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
    fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
    esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
    Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
    repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
    al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
    informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
    web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica el concepte de pronoms febles.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

77. Propòsits: Fer que l‘alumnat diferencie entre els pronoms febles variables i el invariables.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions: Variables: em, ens, et, us, el, la, els, es, en. Invariables: les, li, ho, hi.

78. Propòsits: Fer que l‘alumnat diferencie entre els pronoms febles variables i el invariables.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions: variables: s‘, es, -la, Ens, N‘, en, la, m‘, -te, ens, s‘, En. Invariables: Ho.

79. Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique antecedents del pronoms febles.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: -li: a Katy; li: a Tonet; se: a ell mateix; n‘:d‘això; ens: a nosaltres; la: la lluna; nos: a
    nosaltres; ho: això; en: d‘això; -se: a ella mateixa; -se: a ella mateixa; ho: això; ho: això; Ho: això;
    et: tu; ho: això; -se: a ella mateixa; ho: això; et: a tu; et: a tu; ho: això, cantar.

80. Propòsits: Fer que l‘alumnat use pronoms febles.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) m‘; b) –nos; c) et; d) us; e) l‘; f)-la; g) ‗ls; h) –les; i)-li; j) els; k) –ho; l) –se; m) ‗n.

81. Propòsits: Fer que l‘alumnat respecte l‘ortografia dels pronoms febles en canviar de posició.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
    Solucions: a) Pots dur-me a Dénia?; b) Has pogut alçar-te bé?; c) deu rentar-se cada dia; d)
    hauries de reparar-la; e) hauries de deixar-los anar; f) pot dur-ho al coll.

82. Propòsits: Fer que l‘alumnat respecte l‘ortografia dels pronoms febles en canviar de posició.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) de pots, en compres dos; b) us vaig comprar els discos; c) l‘examines sovint; d) li
    dónes salutacions; e) l‘observes tranquil·lament; f) les pots deixar a l‘armari?

83. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
    subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
    fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
    esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
    Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
    repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
    al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
    informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre

                                                                                                              96
                            (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



     web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica la substitució dels sintagmes per pronoms
     febles.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

84. Propòsits: Fer que l‘alumnat repasse l‘explicació anterior.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Consulteu quadre pàgines 58-59.

85. Propòsits: Fer que l‘alumnat repasse les explicacions anteriors i memoritze les formes
    pronominals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
                          Davant el verb, quan comença per         Darrere del verb, quan acaba per
                          Consonant              Vocal             Consonant o             Vocal
      persona             (forma reforçada)      (forma elidida)   diftong                 (forma reduïda)
                                                                   (forma plena)
                     1ª       em                           m‘            -me                    ‗m
                     2ª       et                            t‘             -te                   ‗t
                     3ª       es                           s‘               -se                  ‗s


86. Propòsits: Fer que l‘alumnat use el pronoms de l‘activitat anterior.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) em; b) et; c) -te; d) m‘, t‘, s‘; e) t‘; f) ‗t; g) ‗m; h) m‘,t‘.

87. Propòsits: Fer que l‘alumnat use el pronoms de l‘activitat anterior.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: Per ordre d‘aparició: em, m‘, em, T‘, Es, em, Em, m‘, m‘, em, em, es, em, em.

88. Propòsits: Fer que l‘alumnat repasse les explicacions anteriors i memoritze les formes
    pronominals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
                          Davant del verb, quan comença per        Darrere del verb, quan acaba per
      persona             Consonant              Vocal             Consonant o diftong          Vocal
                          (forma reforçada)      (forma elidida)      (forma plena)        (forma reduïda)
                1ª              ens                   ens               -nos                   ‗ns
                2ª            us (o vos)             us (o vos)          -vos                 -us (o –vos)


89. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) ‘ns; b) –nos; c) us/vos; d) –vos; e) -us/-vos; f) –nos; g) ‘ns; h) us/vos.

90. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) no ens dieu res; b) mira‘ns i escolta‘ns; c) fes-nos cas; d) m‘esteu escoltant?; e) us
    esperaré; f) no puc veure-us patir/no puc veure-vos patir; g) Hem d‘esperar-vos massa temps h)
    pregunteu-nos els dubtes.

91. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) ‘m; b) us/vos ; c) ‘s; d) ‘ns ; e) es ;f) Et; g) Us/vos; h) ‘t.
92. Propòsits: Fer que l‘alumnat repasse les explicacions anteriors i memoritze les formes
    pronominals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

                                                                                                             97
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca                    yahoo.es)



     Solucions:
                                               davant del verb,                             darrere del verb,
                                              quan comença per                              quan acaba per
                                           consonant               vocal                consonant o             vocal
                                                                                         diftong
      singular    masculí             el                     l‘                   -lo                     ‗l
                  femení              la                     l‘                   -la                    -la
      plural      masculí             els                    els                  -los                   ‗ls
                  femení              les                    les                  -les                   -les


93. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) l‘; b) –la; c) el; d)els; e) ‗ls; f) –lo; g)-les; h) l‘; i)-los.

94. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
    ·1) ―L‘he buscat per totes bandes. Però no l‘he trobat encara. Honorat l‘ha vist en una llibreria del
    centre però algú l‘ha comprat abans que jo arribara a comprar-lo. Compreu-lo quan el trobeu‖.
    ·2) ―No l‘he vist encara. L‘estan fent al cinema. Tere la va veure ahir i li va agradar molt. No va
    acabar de comprendre-la però tornarà a veure-la demà. Ves a veure-la tu també‖.

95. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) he oblidat comprar-les; b) agafa-la; c) Porta‘l al taller; d) Demà l‘apanyaré; e) No
    vull fer-los; f) els busque; g) les oblides; h) el comprenc.

96. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) l‘he preparat; b) els he preparats;c) l‘he preparada ; d) les he preparades; e) l‘he
    reconegut; f) l‘he reconeguda; g) els he reconegut; h) les he reconegudes.

97. Propòsits: Fer que l‘alumnat repasse les explicacions anteriors i memoritze les formes
    pronominals.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions:
                       Davant del verb, quan comença per                   Darrere del verb, quan acaba per
                       Consonant              Vocal                        Consonant o diftong          Vocal
                       (forma reforçada)      (forma elidida)                 (forma plena)        (forma reduïda)
            Singular
      Masculí/femení         li                         li                        -li                    -li
              Plural
      Masculí/femení        els                        els                         -los                  ‗ls

98. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) ella o ell; b) elles; c) ells; d) elles; e) ells o elles.

99. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
    Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
    Solucions: a) –los; b) –li; c) els; d) –los; e) ‘ls; f) els; g) –los; h) ‘ls; i) ‘ls.

100. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat

                                                                                                                        98
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca           yahoo.es)



     Solucions: a) els demanaré la casa per a demà; b) doneu-los una mica de llibertat; c) torna‘ls el
     llibre; d) vull dir-li el que passa; e) vull explicar-li el que passa; f) deixa‘ls respirar; g) els va
     traure els colors; h) has de pagar-los bé.

101. Propòsits: Fer que l‘alumnat repasse les explicacions anteriors i memoritze les formes
     pronominals.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
     Solucions:
      Davant del verb, quan comença per                  Darrere del verb, quan acaba per
      Consonant                 Vocal                    Consonant o diftong           Vocal


           ho                          ho                       -ho                    -ho

102. Propòsits: Fer que l‘alumnat use el pronom anterior.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) ho; b) ho; c) -ho d) –ho.

103. Propòsits: Fer que l‘alumnat use el pronom anterior.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) ho; b) ho; c) ho; d) ho; e) ho; f) ho.

104. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) el; b) ho; c) ‗l; d) ho; e) el; f) l‘; g) –ho; h) ho; i) –lo; j) l‘; k) ho, l) ho; m) l‘.

105. Propòsits: Fer que l‘alumnat repasse les explicacions anteriors i memoritze les formes pro-
     nominals.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:

           Davant del verb, quan comença per                  Darrere del verb, quan acaba per
           Consonant            Vocal             Consonant o diftong                   Vocal

                en                n‘                      -ne                              ‗n
106. Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique les funcions del pronom anterior.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) CCL introduït per de; b) CD sense article, demostratiu o possessiu o precedit d‘un
     indefinit o un quantificador;c) CD sense article, demostratiu o possessiu o precedit d‘un indefinit
     o un quantificador d) CCL introduït per de e) CRV introduït per de; f) CD sense article,
     demostratiu o possessiu o precedit d‘un indefinit o un quantificador; g) CRV introduït per de.

107. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) no en té; b) no l‘ha comprada; c) no n‘ha comprat. d) no els ha comprats;e) no n‘ha
     comprat; f) no els ha comprats g) no n‘ha comprat; h) no en té; i) no el té j) no vol comprar-ne k)
     no vol comprar-lo l) no vol beure‘n m) no vol beure‘l.

108. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
     Solucions: a) en vull molts; b) deixa‘n tres; c) agafa‘n alguns; d) porta‘n un altre; e) busca‘n més;
     f) en necessita un; g) demana‘n una miqueta.

109. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
                                                                                                               99
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca          yahoo.es)



     Solucions: a) Ella ha rebut tres regals però ell n‘ha rebut sis; b) Jo tinc un gos i tu en tens dos.
     Total, en tenim tres; c) No em crees més problemes perquè ja en tinc prou; d) Fes un esforç perquè
     en necessite molts; e) Emília aprova tots els exàmens. Jo només n‘he aprovat dos i Elena n‘ha
     aprovat un; f) No dónes més consells. Ja en tinc massa perquè tothom en dóna.

110. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) l‘; b) n‘; c) ‗n; d) –les; e) les; f) en; g)‗ls h) en; i) en; j) la.

111. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) no en sap res. b) en parlava c) n‘eixia d) en vens; e) en viuen; f) n‘està content g)
     n‘han arribat notícies; h) en venien apressa; i) en vénen.

112. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Se‘n diu; b) Se n‘ha fet; c) N‘ha estat elegit; d) n‘ha estat nomenat; e) en fa de
     capità; f) n‘ha aconseguit un treball; g) n‘encén el llum.

113. Propòsits: Fer que l‘alumnat entenga d‘altres usos del pronom en
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

114. Propòsits: Fer que l‘alumnat use el pronom en.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Acompanya verbs pronominals que tenen associada una idea de moviment; b)
     substitueix CD indeterminat c) substitueix els qualificatius amb èmfasi d) Acompanyant el verb
     dir, quan aquest introdueix un matís d‘inseguretat, d‘ambigüitat e) CRV introduïts per de ; f)
     CCLL, introduït per de; g) substitueix CD precedit d‘un quantitatiu.

115. Propòsits: Fer que l‘alumnat repasse les explicacions anteriors i memoritze les formes
     pronominals.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:

               Davant del verb, quan comença per                    Darrere del verb, quan acaba per
               Consonant                   Vocal              Consonant o diftong              Vocal
                   hi                        hi                      -hi                         -hi


116. Propòsits: Fer que l‘alumnat use el pronom anterior.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) CCLL introduït per una prep. que no és de; b) Complement Predicatiu; c) CC de
     Mode; d) CRV introduït per una prep. que no és de.
117. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anterior.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) en; b) hi; c) hi; d) hi; e) en; f) –hi; g) en; h) hi; i) en; j) hi.

118. Propòsits: Fer que l‘alumnat use els pronoms anterior.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) ho; b) hi; c) hi; d) ho; e) hi; f) hi; g) ho; h) hi; i) ho.

119. Propòsits: Fer que l‘alumnat entenga d‘altres usos del pronom hi.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

120. Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique les funcions del pronom hi.

                                                                                                       100
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca              yahoo.es)



     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) hi: Acompanya el verb haver com a impersonal (haver-hi); b) hi: Certes locucions,
     on ha quedat lexicalitzat c) hi: Acompanya el verb veure i altres verbs de percepció; d) hi: CCLL
     introduït per una prep. que no és de; e) hi: Complement Predicatiu f) hi: CC de Mode; g) CRV
     introduït per una prep. que no és de.

121. Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique les funcions del pronom hi.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     Parts d'un currículum
     EL TÍTOL: Si poseu només currículum hi(1) ha d'anar accent, però si poseu Curriculum Vitae, al ser una paraula
     grega no hi(2) va accent.
     DADES PERSONALS: No cal posar cada vegada Nom i cognoms:, Adreça,...; perquè ja es sobreentén.
     En aquest apartat hi (3)posarem: el nom i els cognoms, l'adreça (el carrer, la població i el C.P.), el telèfon (si es té
     mòbil també és bo posar-lo), etc.
     FORMACIÓ ACADÈMICA: Hi(4) posarem tots aquells cursos oficials i no oficials que hàgim fet, i tots aquells
     coneixements que tinguem en idiomes, informàtica o altres matèries. També s'hi (5)pot incloure el lloc on hem cursat
     o adquirit els coneixements i entre quins anys ho hem fet.
     ALTRES DADES D'INTERÈS: Son totes aquelles dades que no hem pogut encabir en cap dels apartats anteriors i
     que creiem que poden ser-nos d'utilitat perquè ens donin aquella feina.
     (1)          a ―currículum‖: CCL       (4) a l‘apartat ―Formació acadèmica‖: CCL
     (2)         Id.                                  (5) Id.
     En aquest apartat: CCL

122. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
     subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
     fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
     esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
     Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
     repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
     al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
     informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
     web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica la combinació de dos pronoms febles.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

123. Propòsits: Ídem que l‘anterior. En aquest text s‘explica l‘ordre de col·locació dels pronoms
     febles.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

124. Propòsits: Fer que l‘alumnat reconega l‘ordre de col·locació dels pronoms.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) li la vas amagar/vas amagar-li-la; b) se t‘ha oblidat; c) li ho agraeix regalant-li una
     poma; d) me‘n vaig; e) M‘ho dónes; f) pensa donar-vos-en; g) mengeu-vos-els h) me l‘ha venut.

125. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions de pronoms de CI (em, et, ens, us, es) i
     de CD (el, els, la, les, ho) quan el verb comença per consonant.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

126. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) me la; b) se les, c) te‘l; d) us els; e) ens ho; f) me les; g) se la; h) te‘ls; i) us el; j) ens
     les; k) s‘ho.

127. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions de pronoms de CI (em, et, ens, us, es) i
     de CD (el, els, la, les, ho) quan el verb comença per vocal.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

                                                                                                                        101
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca         yahoo.es)




128. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) me l‘; b) se les; c) te l‘; d) us els; e) ens ho; f) me les; g) se la; h) te‘ls; i) us l‘; j) ens
     les k) s‘ho; l) me la.

129. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions de pronoms de CI (em, et, ens, us, es) i
     de CD (el, els, la, les, ho) quan el verb acaba en consonant.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

130. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) -se-les; b) –se-les; c) –me‘l; d) –te‘l; e) -nos-ho; f) –vos-les; g) –se-la: h) –-nos-els i)
     –vos-el; j) –nos-les; k) –ho; l) –vos-la.

131. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions de pronoms de CI (em, et, ens, us, es) i
     de CD (el, els, la, les, ho) quan el verb acaba en vocal.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

132. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a)-te‘l; b) –te‘ls; c) –te-la; d) –te-la; e)´ns-els; f)´ns-el g)‘ns-els; h)‘ns-la i) pinta‘ns-les.

133. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) la moto; b) això; c) les vitamines; d) els geranis; e) el paquet; f) els regals; g) el
     mòbil; h) el calmant; i) això; j) la cara; k) això que sabeu; l) els maletins; m) el premi; n) els
     embotits; o) les sabates; p) les mans: q) les cames; r) això.

134. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat
     Solucions: a) se‘ls menja, els formatges; b) vol deixar-nos-les, les cadenes; c) intenta acostar-me-
     la, la corda; d) emporta-t‘ho, això; e) se‘l guanya, el salari; f) us l‘admet, la proposta; g) me la
     guanyes, la cursa; h) t‘ho demane, això.

135. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) us l‘arregla b) us les arregla; c) us els arregla; d) us les aregla; e) us ho arregla.

136. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) se la menja; b) se‘l menja; c) se‘ls menja; d) se les menja e) s‘ho menja.

137. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) mira-te-la; b) mira-te‘l c) mira-te-les; d) mira-te‘ls; e) mira-te-les; f) mira-t‘ho.

138. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Van rebentar-ho b) Van rebentar-t‘ho; c) Van elegir el president; d) Van elegir-vos-
     el; e) Van agafar-lo; f) Van agafar-nos-el.

139. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

                                                                                                               102
                          (Comunicació amb els autors: projectetabarca             yahoo.es)



      Solucions: a) Sí, ja me l‘he abaixada; b) Sí, se‘ls van menjar ja; c) No, encara no t‘ho he dut; d)
      Clar que us el vam netejar; e) No, no ens les vam poder comprar; f) Sí, se les ha deixat totes.

140. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions de pronoms de CI (li, els,) i de CD (el,
     els, la, les, ho) quan el verb comença per consonant.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

141. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) li la; b) li‘l; c) li la; d) li‘l; e) li les f) li les; g) li‘ls; h) li‘ls; i) els ho; j) els ho; k) els
     ho.

142. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions de pronoms de CI (li, els,) i de CD (el,
     els, la, les, ho) quan el verb comença per vocal.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat

143. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) li l‘; b) li l‘; c) li l‘; d) li l‘; e) li les; g) li les; h) li‘ls; i) els ho; j) els ho; k) els ho.

144. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions de pronoms de CI (li, els,) i de CD (el,
     els, la, les, ho) quan el verb acaba en consonant.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

145. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a)-li‘l; b) –li‘ls; c) -li-la; d) –li-les; e) –li-ho; f)-los-el; g)-los-els; h)-los-la; i)-los-les;
     j)-los-ho.

146. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) li‘l; b) li‘ls; c) li la; d) li les; e) li ho; f) els el; g) els els; h) els la; i) els les; j) els ho.
147. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions de pronoms de CI (li, els,) i de CD (el,
     els, la, les, ho) quan el verb acaba en vocal.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

148. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) –li‘l; b) -li‘ls; c) -li-la; d) –li-les; e) –li-ho f) ‗ls-el; g) ‘ls els; h) ‗ls-la; i) ‗ls-les; j)
     ‘ls-ho.

149. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) la trompeta; b) el que vols; c) les pestanyes; d) els mobles; e) els documents; f) els
     calaixos; g) el correu; h) el llapis; i) això; j) la mà; k) això; l) els retrats; m) l‘ànim; n) els
     canelobres; o) les sabates; p) les mans; q) les orelles; r) això.

150. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) vull donar-li‘ls, els llibres; b) vull agafar-los-les, les mans; c) vull donar-li-la, la
     propina; d) vull donar-li-ho, això; e) li‘l dóne, el missatge; f) els l‘amolle, la idea; g) li la deixe, la
     càmera; h) els ho pague, això.

151. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.

                                                                                                                           103
                        (Comunicació amb els autors: projectetabarca         yahoo.es)



     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) li l‘arregla; b) li les arregla; c) li‘ls arregla; d) li les arregla; e) li ho arregla.

152. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) els la compra; b) els el compra; c) els les compra; d) els els compra; e) els les
     compra; f) els ho compra.

153. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) mira‘ls-la; b) mira‘ls-el; c) mira‘ls-les; d) mira‘ls els; e) mira‘ls-les; f) mira‘ls-ho.

154. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Van rebentar ho; b) Van rebentar-li-ho; c) Van elegir-lo; d) Van elegir-los- el; e)
     Van agafar-lo; f) Van agafar-los-el.

155. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) sí, li l‘he abaixada; b) Si, els els van vendre; c) sí, li ho he dut; d) Sí, els el vam
     netejar; e) Sí, els les vam comprar; f) Sí, li les ha deixat; g) Sí, li l‘he enviat; h) Sí, li l‘escriu; i) Sí,
     li‘ls ultima.

156. Propòsits: Fer que l‘alumnat combine els pronoms anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Si vols donar –li-les espera-la a l‘eixida de classe; b) Li l‘ha reservada; c) La profe
     li‘ls va explicar; d) El pintor els l‘ha decorat;e) L‘Aurèlia li‘ls envia; f) Anna li‘l desperta; g)
     Aparta-li-les perquè puga passar; h) Llig-li‘l quan vaja a dormir; i) Robert li‘ls explica; j) L‘Anna
     els els repara; k) El psicòleg els les elimina.

157. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions possibles del pronom hi amb la resta
     de pronoms.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

158. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) ens hi trobarem; b) m‘hi van tractar c) t‘hi considere d) Els hi vull; e) Us hi
     desplaceu? f) N‘hi buscava.

159. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) m‘hi eliminaràs; b) t‘hi encoratge; c) natàlia la hi examina; d) S‘hi enlairava; e)
     Usa-n‘hi; f) les hi estudia.

160. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Puc explicar-la-hi; b) Podran aconseguir-n‘hi? c) anem trobant-los-hi; d) Estan
     invitant-l‘hi; e) s‘hi pensa tombar; f) Està mirant-la-hi.

161. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Usa-l‘hi; b) Compar-li-hi les sabatilles; c) Usa n‘hi; d) Considera-l‘hi; e) Busca-
     n‘hi; f) Deixa‘ls hi el paquet.


                                                                                                               104
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)



162. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga les combinacions possibles del pronom en amb la resta
     de pronoms.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

163. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a)Me‘n compre un; b) Ens en desnonen el dia 10; c) Tu te‘n menjares ahir algunes; d)
     Li‘n compren bastants; e) Els en regalen; f) L‘en trac.

164. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Me n‘eliminaren dos; b) Us n‘esborraren alguns; c) Se n‘apodera; d) Li n‘admet
     una; e) L‘àrbitre els n‘admet; f) li les n‘extrau.

165. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Te n‘has de comprar un; b) Mengeu-vos-en algunes; c) Aneu llegint-li‘n; d) Estan
     buidant-les-en; e) Pensa d‘adquirir-li‘n; f) Podrà reservar-se‘n?

166. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Lleva-me‘n alguns; b) Compra-li‘n tres o quatre; c) Els en dóna; d) Posa-te‘n; e)
     Resa‘ns en tres; f) Importa‘ls-en ja!

167. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) S‘hi; b) Se n‘hi van; c) S‘hi, s‘hi; d) n‘hi.

168. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) me‘n; b) –me‘n; c) ens en; d) me n‘.

169. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Telefona a algun amic amb amabilitat: telefona-n‘hi; b) Pregunta a l‘amic tot el que
     dubtes: Pregunta-li-ho; c) Acompanya els teus companys a l‘institut: Acompanya‘ls-hi; d) Fes la
     pilota als mestres: Fes-los-la; e) Fes la pilota als mestres: Fes-los-la; f) No escrigues grafits a les
     taules: No n‘hi escrigues; g) Busca‘t la piga més fosca: Busca-la-hi; h) No fumes tabac a
     l‘interior: No n‘hi fumes; i) Escolta les explicacions pacientment: Escolta-les-hi; j) Ix de l‘institut
     de pressa: N‘hi ix.


L’oració simple i l’oració composta
170. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
     subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
     fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
     esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
     Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
     repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
     al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
     informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
     web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘expliquen els criteris per a classificar les oracions.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
                                                                                                        105
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)




171. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes explicats en l‘activitat anterior.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Sempre faig el mateix: m‘alce, em desdejune, vaig a l‘institut, dine, estudie, sope, dorm.
        SUBORDINADA JUXTAPOSADA
     b) Pere no menja carn ni menja peix.SUBORDINADA COORDINADA
     c) L‘institut comença a les 8‘30h.ORACIÓ SIMPLE
     d) Replega la roba aquestsa abans que comence a ploure. SUBORDINADA
     e) M‘agrada cosir-me la roba. ORACIÓ SIMPLE
     f) No em fas cas encara que em vista com una artista O. SUBORDINADA
     g) A tu t‘agrada ballar, a ella li agrada esquiar: hi ha gustos per a tot. O. JUXTAPOSADA
     h) Quan es fan l‘aperitiu demanen calamars.O. SUBORDINADA
     i) Vindré, però no sé a quina hora arribaré.O. COORDINADA
     j) No puges per la costera! O.SIMPLE

172. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de
     l‘estudi. El subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició.
     Per això cal fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot
     demanar els resums i esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el
     grau de comprensió del text. Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i
     resumir. De tota manera si vol repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho
     pot consultar les instruccions que hi ha al quadern Literatura i comunicació 1. Si no
     disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta informació després que l‘hages baixat de
     la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre web: www.tabarcallibres.com. En
     aquest text s‘expliquen les oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

173. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. I i ni só conjuncions copulatives.

174. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. O bé i si no són conjuncions disjuntives.

175. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. L’un...l’altre i no sols...sinó són conjuncions distributives.

176. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. Adés...adés, tant...com i així... comsón conjuncions distributives.

177. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. Altrament, tanmateix, sinó, això no obstant, més aviat, mentre que són
     conjuncions adversatives.

178. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. Així mateix, i encara, doncs, de manera que són conjuncions il·latives.

179. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
                                                                                                       106
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca            yahoo.es)



     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a) Oviedo o Osca són les alternatives; b) Berlín i Istambul són les candidates; c) Et
     bese perquè m‘agrades; d) És que ni tan sols penses en mi; e) Ni tan sols sabem si la ciutat
     organitzadors serà París o Oslo; f) Maria i Ignasi han muntat un negoci; g)Ignasi i Isabel s‘han
     separat, ja que no s‘estimen; h) Ja ho has dit tot? Doncs me‘n vaig!; i) L‘han elegida perquè és la
     millor; j) O Olegari o Òscar guanyaran la copa.

180. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Estic avorrida i també tinc son.
     b) Estic avorrit i encara em queden tres hores de classe.
     c) S‘ha trencat el vidre, a més s‘ha trencat el pany de la porta.
     d) Estic avorrida així mateix estic disgustada.
     e) No m‘ha fet cas ni tan sols m‘ha deixat obrir la boca.
     f) Estic avorrit és més me‘n vull anar a casa.

181. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Estic avorrit així és que me‘n vull anar a casa.
     b) No tinc xancletes per tant no puc anar a la piscina.
     c) M‘he deixat el boli de manera que no puc escriure.
     d) He perdut la clau per consegüent no puc entrar a casa.

182. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Ets pesat . Ara bé,......... t‘estime.
     b) Ets pesada .....però.... m‘agrades.
     c) Ets pesat .......Això sí,.... em fas gràcia.
     d) Ets pesada ...Això no obstant,....... ets un encant.
     e) Ets pesat ...Altrament... vull que m‘acompanyes.
     f) Ets pesada .....Tanmateix...... ets simpàtica.
     g) La pera m‘agrada ....més aviat...... madura.

183. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) No s‘aclareix: .......... ara............... vol una brusa blanca, ... ara,.........la vol negra.
     b) M‘agrada el meló, .......... sia................ verd, ......... sia................. madur.
     c) ........... adés.............. t‘admire ....... adés................ t‘odie.
     d) .......... tant............... diu que ve .......... com............ diu que no ve.
     e) ........... així......... el metge .......... com...... l‘infermer sanen malalts.
     f) Parla .......... mig.............. portugués .......... mig............... francés.

184. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les conjuncions adequades en oracions coordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) No vol saber res de tu .........ni.......... de Marta.
     b) Van a Polònia .......... o bé.......... a Lituània. d) Van a Polònia .........i.................. a Lituània.
     c) Van a Polònia .............. o............. a Lituània. e) Van a Polònia .........o si no...... a Lituània.

185. Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique el tipus d‘oració coordinada.
                                                                                                                        107
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) L‘examen serà el dia 21, és a dir, despús-demà. Explicativa > L‘examen serà el dia 21, per
        tant, despús-demà.
     b) No solament pensa a participar sinó que vol guanyar. Adversativa > No solament pensa a
        participar. És més, vol guanyar.
     c) Fa calor, no obstant això t‘acompanyaré a passejar. Adversativa > Fa calor, altrament t‘acom-
        panyaré a passejar.
     d) Vols nadar o bé vols patinar? Disjuntiva > Vols nadar o vols patinar?
     e) Ho fem així o ho fem de l‘altra manera?Disjuntiva > Ho fem així o bé ho fem de l‘altra
        manera?
     f) És egoista i, a més, em té fart. Continuativa> És egoista i també em té fart.

186. Propòsits: Fer que l‘alumnat use les combinacions pronominals anteriors.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     Iniciar un reportatge
     El primer paràgraf d‘un reportatge és fonamental per aconseguir l‘atenció del lector. Per tant
     (il·lativa), no és convenient
     iniciar-lo amb una entrada resum, com es fa en una notícia clàssica; sinó que (adversativa), més
     bé, (adversativa) convé buscar algun
     recurs per atraure l‘interés del lector. Els recursos més habituals són: una anècdota, un fet estrany,
     una situació
     dramàtica, una paradoxa, una descripció, una metàfora, etc.
     Algunes de les maneres d‘iniciar un reportatge poden ser:
     a) l‘inici de caràcter humà, que explota l‘emotivitat que ens provoca una persona o (disjuntiva)un
     fet concret;
     b) la barreja de dades i (copulativa)de personatges per humanitzar allò que es conta, ja que la
     presentació sola de dades
     i (copulativa)xifres resulta freda;
     c) l‘entrada que provoca sorpresa, per una paraula, una frase o (disjuntiva)tot el paràgraf;
     d) iniciar el reportatge amb una data.

187. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
     subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
     fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
     esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
     Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
     repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
     al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
     informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
     web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘expliquen les oracions subordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

188. Propòsits: Explicar les oracions subordinades substantives.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

189. Propòsits: Fer que l‘alumnat use elements de subordinació adequats.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Em demana...que/si....l‘ajude a estudiar
     b) Pensaven....què....soparien hui
     c) Diu la veïna ....si/que.......li dónes oli.
     d) No voleu.....que...us porte a casa?
                                                                                                       108
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



     e) Estaven decidits...a/d‘.....eixir abans.
     f) Sospite .....què.....està tramant

190. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte de subordinada substantiva.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: a5, b4, c1, d2, e3, f7, g6

191. Propòsits: Fer que l‘alumnat use comprenga el concepte de subordinada substantiva.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Que ens coneguem més evita prejudicis           la coneixença, subjecte
     b) Els senyors desitgen prendre un licor           una beguda , CD
     c) El pitjor martiri és que em parlen de futbol    les converses de futbol, Atr.
     d) S‘ha acostumat que el facen llegir              a la lectura CRV,
     e) Penèlope té la quimera que aconseguirà l‘òscar de la consecució de l‘òscar, Complement del
        nom.

192. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte de subordinada substantiva.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Tenim la certesa de la seua anada : CRV Tenim la certesa que se‘n va.
     b) El gos busca una pista clara: CD el gos busca que aparega una pista clara.
     c) T‘he dit això : CD T‘he dit que em vingues a buscar.
     d) La nostra decisió és l‘abandonament del camp : Atr. La nostra decisió és que abandoneu el
        camp.

193. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
     subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
     fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
     esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
     Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
     repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
     al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
     informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
     web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘expliquen les oracions subordinades.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

194. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte de subordinada adjectiva.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) L‘autor elegit és una mica pesat: l‘autor que he elegit és una mica pesat.
     b) La policia alegre ha multat tres cotxes al meu carrer:la policia que és alegre ha multat...
     c) El veí deprimit ha estés la roba de qualsevol manera:el veí que està deprimit ha estés...
     d) He comprat l‘ordinador barat:He comprat l‘ordinador que és barat.
     e) Llegesc sovint novel·les grosses: Llegesc sovint novel·les que són grosses.

195. Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte de subordinada adjectiva.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     ―A més a més, tot i la favorable impressió que Bruce em va causar, una barrera encara
     s‘interposava entre nosaltres. Crec que encara estava gelós d‘ell i de l‘efecte que produïa en la
     meua amiga. O potser jo també havia covat algunes reserves. Sospitava alguna cosa, però sense
     cap base, i això m‘enervava. Només podia seguir endavant com si res, almenys mentre no tinguera
     cap evidència que l‘acusara. Li devia la pressumpció d‘innocència, com a mínim, però això no
                                                                                                       109
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca    yahoo.es)



     significava que haguera de tancar els ulls. No volia deixar escapar cap detall que poguera ser
     revelador‖.
     (Mariano Casas Visió nocturna Ed. Tabarca)
     en verd: adjectives (antecedents impressió, efecte i detall)/ en groc substantives

196. Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique relatius i els seus antecedents.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) El mercat on compre és ací al costat. :mercat
     b) He venut la moto a la dona de qui et vaig parlar. :dona
     c) La llanterna amb què t‘il·lumine no té bateria :llanterna
     d) El director, les bromes del qual odie, m‘ha convidat a sopar : director
     e) Aquest és el tema de què hem de parlar :tema
     f) Ja pots elegir una persona que tinga paciència, perquè mira que n‘ets de sorrut : persona
     g) El perill al qual em referesc és evident : perill
     h) La fressa que no cessa ve del tractor groc :fressa

197. Propòsits: Fer que l‘alumnat use relatius.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) La Berta, de la qual (qui) tenim bones referències, ha guanyat bastants diners a l‘empresa on
        treballa.
     b) La carretera en la qual (què) es troben Anna i Ferran és la mateixa carretera on han detingut
        tres delinquents aquesta matinada.
     c) Les receptes de les quals (què) us parlava les podeu trobar al programa que veig cada vesprada
     d) El camió en el qual (què, on) transportava creïlles va bolcar en arribar al poble on es dirigia.
     e) La notícia amb la qual (què) van obrir ahir els informatius, era falsa, cosa que/la qual cosa és
        bastant evident.

198. Propòsits: Fer que l‘alumnat use relatius.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Les carreres de motos són les que més m‘agraden.
     b) La moto amb què vam viatjar era una Bultaco.
     c) Qui ha trucat és la nova assistenta.
     d) Aquell és el tècnic a qui han contractat.
     e) El gest amb què s‘ha acomiadat no m‘ha agradat gens.
     f) La infermera de qui et parle és la més antiga de la planta.
     g) Escriu el que et dicten
     h) La història de la Xina, que resulta complicada, m‘ha servit per entendre millor el món.
     i) No sé si has fet el que t‘han manat
     j) Els que tinguen carnet de conduir, que alcen la mà.

199. Propòsits: Fer que l‘alumnat use relatius.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) No uses eixes tenalles. Utilitza les que t‘ha deixat el capataç.
     b) No m‘agrada aquesta marca. La que vénen al bar del meu institut és millor.
     c) Pense en els teus problemes i també en els que m‘han sorgit a mi.
     d) No està gens bo el medicament amb què em volen sanar.
     e) A mi el xiclet de maduixa no m‘agrada. El que m‘agrada a mi és el de menta.

200. Propòsits: Fer que l‘alumnat use relatius.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
                                                                                                    110
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca        yahoo.es)



     Solucions:
     a) M‘he comprat unes botes que t‘agradaran.
     b) La psicòloga no sap on ha deixat els tests amb què pretén avaluar la meua memòria.
     c) El joguet amb què l‘han obsequiat no és el més adequat.
     d) M‘he quedat sense targeta, raó per la qual no puc traure diners del caixer.
     e) He discutit amb la Rosa, raó per la qual no vull veure-la.
     f) Han pujat al pis en què es va perpetrar el crim, que/el qual va ser horrorós.
     g) Tinc fullets propagandístics de la ciutat on volem anar de vacances.
     h) La mortadel·la de què et parlava la venen a la botiga que hi ha al carrer major.
     i) Pots elegir ...........t‘estimes més.

201. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions de relatiu.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure.

202. Propòsits: Fer que l‘alumnat distingisca que relatiu de conjunció.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Que tens pernil?
     b) Diuen que ens veurem demà.
     c) Que gran és la torre!
     d) El que penses no m‘agrada.
     e) Estic fart que m‘ignores.
     f) La peça que em falta la compraré demà.
     g) He dit que vingues.
     h) La butaca que m‘han portat resulta còmoda.

203. Propòsits: Fer que l‘alumnat use relatius.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) És un cotxe del que estic content.
     b) És un cotxe del qual estic content.
     c) És per això pel que et busque.
     d) És per això per què et busque.
     e) La gossa amb la que passege.
     f) La gossa amb la qual passege.
     g) Els metges amb els que conversava.
     h) Els metges amb qui conversava.
     i) Les dones amb les que eixia.
     j) Les dones amb les quals eixia.
     k) Els actes als que assistim.
     l) Els actes a què assistim.

204. Propòsits: Fer que l‘alumnat distingisca relatius d‘interrogatius.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) A qui has vist?
     b) L‘home a qui estime.
     c) El pis de què et parle.
     d) Què apostes?
     e) No sé què ha passat.
     f) Viu en un barri en què no hi ha massa treball.
     g) La xica amb qui m‘he trobat treballa amb mi.
     h) No sé en què consisteix l‘exercici.
                                                                                             111
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca       yahoo.es)



     i) Què vols dir amb això?
     j) No sé a qui busques per ací

205. Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
     subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal fo-
     mentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
     esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
     Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol repas-
     sar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha al
     quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
     informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
     web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘expliquen les oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

206. Propòsits: Fer que l‘alumnat
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     Al mapa de l‘activitat anterior has observat que hi ha diferents varietats geogràfiques o
     dialectes de la llengua. Ara t‘explicarem amb una mica més de detall quines són les
     característiques bàsiques de cadascuna.
     En la llengua catalana o valenciana hi ha dos blocs dialectals: l‘occidental, format pel
     Nord-occidental i el Valencià, i el bloc oriental, format pel Rossellonés, el Central, el
     Balear i l‘Alguerés.
     La diferència entre els blocs occidental i oriental es fa en base a la pronunciació de les
     vocals àtones a i e, que es diferencien en l‘occidental però que es confonen en una sola
     vocal (anomenada vocal neutra) [ ] en el bloc oriental. Així, els que viuen a les Balears
     o a l‘est de Catalunya pronuncien metg[ ] o tel[ ], mentre que els que viuen a l‘oest de
     Catalunya o a la Comunitat Valenciana diuen metg[e] i tel[a].
     El mateix ocorre amb la pronunciació de les vocals àtones o i u. Els parlants del bloc
     oriental pronuncien les o àtones com una u, com a mot[u] o c[u]l·l[u]cació, mentre que
     els parlants del bloc occidental diferencien les o i les u: mot[o] o c[o]l·l[o]cació.

     Aquestes diferències en la pronunciació han marcat l‘estàndard oral, de manera que les
     televisions i les ràdios que emeten des de la part oriental de Catalunya o des de les Illes
     han adoptat com a norma la seua pronunciació de les vocals àtones a, e reduïdes a [ ]
     i o, u reduïdes a [u]. Igualment, la pronunciació estàndard dels mitjans de comunicació
     valencians o lleidatans diferencia les vocals anteriors.
     Però, a banda d‘aquesta diferència entre els dos grans blocs dialectals, cada dialecte té
     les seues peculiaritats.

     Hauràs observat que el nom valencià designa tant el nom de la varietat geogràfica que
     es parla a la Comunitat Valenciana i al Carxe com al nom de la llengua sencera, com
     a sinònim de català.
     I és que, efectivament, la llengua que parlem habitualment la meitat dels valencians té
     dos noms oficials. A l‘Estatut d‘Autonomia de Catalunya i al de les Illes Balears el nom
     que se li dóna a la llengua és català, mentre que el nom que se li dóna a la llengua a
     l‘Estatut d‘Autonomia valencià és valencià. Però com que tots els governs d‘Espanya
     –el central i els de Catalunya, Balears i C. Valenciana– i els diferents tribunals de justícia,
     estan d‘acord a reconèixer la unitat de la llengua, resulta que els noms català i
     valencià són sinònims legalment. Per tant, tècnicament es pot dir que els catalans o els
     balears parlen valencià, igual que es pot dir que els valencians parlen català. De tota
     manera, en l‘àmbit internacional, la llengua que parlem els catalans, els valencians i els
     balears es coneix sobretot amb el nom de català.


                                                                                                       112
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca    yahoo.es)




207. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure.

208. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. Fins que, tan aviat com, tan bon punt, d’ençà que són subordinades
     temporals de posterioritat.

209. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. Com que, atés que, vist que, puix són subordinades temporals causals.

210. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. on, a mesura que, en tant que, com menys...més són subordinades
     locatives o de lloc.

211. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. Encara que, malgrat que, tot i que, fins al punt que són subordinades
     temporals concessives.

212. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. Posat que, si de cas, llevat que, per tal que són subordinades
     temporals condicionals.

213. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Ja veuràs que m‘ho agrairàs el dia de demà.
     b) Hui eixirem prompte, de manera que espera‘t
     c) Podem anar a jugar amb els del barri del costat, sempre que tu vulgues.
     d) Com que ve a la meua classe es creu que és el meu amic.
     e) L‘ha molestat per causa del seu mal caràcter.
     f) No vaig amb tu perquè no parlen malament de mi.

214. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat. Hem repetit la conjunció en b) i c) per tal
     d‘evitar automatismes en les respostes.
     Solucions:
     Completa les oracions amb les conjuncions que has corregit en l‘activitat anterior.
     a) Jo somnie que estudie.
     b) Sempre que isques de classe ves al parc.
     c) Podem anar al cine sempre que tu tingues ganes.
     d) Com que juga al Barça es creu molt important.
     e) Se n‘ha anat a casa per causa que li feia mal la panxa.
     f) He fet el llit perquè mon pare no em bonegue.

215. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
                                                                                                   113
                         (Comunicació amb els autors: projectetabarca           yahoo.es)



     a)   Quan s‘acabe la pel·lícula, no em farà cas.
     b)   Tot just va arribar se‘n va tornar a anar.
     c)   Mentre pintava, sentia les notícies.
     d)   Has estat una bona amiga des que et conec.
     e)   Tot seguit que tingues ganes, vés a comprar pa, que no en tenim.
     f)   Em deixà sola fins que va vindre la seua amiga.

216. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Escriu la redacció segons li agrada al mestre.
     b) Heu d‘arribar a la porteria sense que els contraris us detinguen.
     c) Anem on reparteixen gorres del Saragossa CF.
     d) Fas l‘arròs segons com /així com m‘agrada a mi.
     e) En tant que jugadors, ja sabeu les normes del partit.
     f) Escriviu les preguntes a mesura que us les vaja dictant.

217. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Com que és molt amable, em deixa la clau de la moto.
     b) M‘ajuda a comprar roba per tal com sap molt de moda.
     c) Porta-li un mocador perquè es moque.
     d) M‘ajuda a fer els deures, ja que ho entén tot.
     e) Porte ulleres per raó de la meua miopia.
     f) No entenc el xinés, car no l‘he estudiat mai.

218. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Et pose un cinc perquè t‘esforces més.                                           C       F
     b) M‘he comprat una talla més perquè he engreixat.                                  C       F
     c) He posat la caputxa al boli perquè no s‘asseque la tinta.                        C       F
     d) Tin un regal perquè em recordes.                                                 C       F
     e) He fet un currículum perquè vull buscar treball.                                 C       F
     f) Perquè ets bon treballador, et deixe a càrrec de l‘obra.                         C       F

219. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Com menys............. treballa, ........ menys........... ganes té de treballar.
     b) Mercé és ..... més.............. atrevida ........ que no pas........... la Lluïsa.
     c) Com menys............... menja, .......... més......... prim està.
     d) Com més............. coneixes una persona, ......... més.......... t‘interessa.
     e) El cor et batega ...... menys............. ràpidament .......... que......... a Elena.
     f) Com més........... alcohol beu, ....... menys............ bona salut té.

220. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Sempre que que venia a casa ens portava un regal.
     b) Només que expliques el que vas veure, el cas ja estarà resolt.
     c) Pots prendre el sol, fora que tingues al·lèrgia.
     d) En cas que tingues son, ves al llit.
                                                                                                     114
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



     e) Pots menjar-te el iogurt que hi ha a la nevera, tret que estiga caducat.
     f) Amb que em saludes cada dia, ja estic content.

221. Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Malgrat que és pare, continua tan infantil com sempre.
     b) Heu d‘arribar a la porteria per més que els contraris us posen impediments.
     c) Heu de lliurar els teballs a fi que us puga posar la nota.
     d) Has de pagar els llibres, si bé pots demanar una beca.
     e) Maltractava el seu pare, fins al punt que va intervindre la policia.
     f) Tot i que rentes la camisa, la taca no se‘n va.

222. Propòsits: Fer que l‘alumnat
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     a) Era alt i ros. Devia ser artista.                               J     C      S
     b) Maria era una dona que buscava productes de qualitat.           J     C      S
     c) Va anar a Morella i es comprà uns flaons.                       J     C      S
     d) Quina cara tenien quan ens van veure venir!                     J     C      S
     e) Ho veuré, però no em demanes res més.                           J     C      S
     f) Havia aprés que mare només n’hi ha una.                         J     C      S




lèxic
Les relacions de significat entre les paraules


1.   Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
     subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
     fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
     esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
     Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
     repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
     al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
     informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
     web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘expliquen les relacions de significat entre les
     paraules..
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

2.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

3.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure. Per exemple: moble: consola, taula, cadira, lleixes, armari; electrodo-
     mèstic: nevera, rentadora, rentaplats, espremedor, estufa; roba: camisa, jaqueta, armilla, cal-
     çotets, calcetins; família: sogre, cosí, nebot, cunyada, fill.

4.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.

                                                                                                       115
                      (Comunicació amb els autors: projectetabarca    yahoo.es)



     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     Material escolar              begudes                    informàtica
     Quadern                       vi                         pantalla
     Llibreta                      refresc                    escàner
     Agenda                        aigua                      teclat
     Bolígraf                      suc                        programari
     goma d’esborrar               licor                      ratolí
     llibre de text                gasosa                     micròfon

5.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.
     Fer que usen un mapa conceptual.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: Resposta lliure.

6.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions: viola.

7.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     gerani         plantes                       menjador          parts de la casa
     refredat       malalties                     poesia            gèneres literaris
     ràdio          mitjans de comunicació        sergent           graduació de l’exèrcit
     cotó           teixit                        forqueta          coberts
     pluja          fenòmens meteorològics        ferro             materials
     llar d‘infants centres educatius

8.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     VALORS POSITIUS                      VALORS NEGATIUS
     Consideració                         avarícia
     Civisme                              immoralitat
     Tolerància                           peresa
     Afecte                               transigència
     Transigència                         mandra
     Amistat                              supèrbia
     Humilitat                            engany
     Honradesa                            odi
     Sinceritat                           agressivitat
     Solidaritat                          vanitat
     Lleialtat                            orgull
     Respecte                             autoodi
     Altruisme                            menyspreu

9.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.
     Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
     Solucions:
     Camp semàntic de l‘olivera borda o silvestre: extracció de l’oli, fruits, arbust, ullastres, varietat
     europaea.
     Camp semàntic de la geografia: procedència, Regió sirioiraniana, nord d’Afganistan, territoris de
     Síria i Palestina, conca, Mediterrània, carena del Montgó, solanes de la Segària, mar, marjal.

                                                                                                      116
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca       yahoo.es)



      Paraules que no es podrien agrupar en un camp semàntic: acord, autors, espills, beneficis.

10.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      Camp semàntic de l‘orella: órgan, sentit de l’audició, sentit de l’equilibri, cavitat profunda, os
      temporal, conducte inicial o orella externa, cambra intermèdia o orella mitjana, cambra terminal
      o orella interna, pavelló de l’orella, conducte, ones sonores, membrana, timpà, ossos, martell,
      enclusa, estrep, finestra oval, conducte, faringe, trompa d’Eustaqui, pressió de l’aire, costat.

11.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga els conceptes de camp semàntic: hiperònims i hipònims.
      Fer que coneguen els diccionaris ideològics.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: Un diccionari de camps semàntics –diccionari ideològic–.

12.   Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
      subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
      fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
      esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
      Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
      repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
      al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
      informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
      web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘expliquen els conceptes de sinonímia i antonímia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

13.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte de sinonímia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: Per exemple:
      Ponent: oest, ocàs, occident; graó: esglaó, grada, escaló, marxapeu; presó: captivitat, reclusió,
      empresonament, arrest, penal, calabós, càrcer; tort: dany, perjudici, ofensa, greuge, mal,
      injustícia; veterinari: metge d’animals; pares: progenitors, papàs, creadors, autors; gasolina:
      combustible, carburant, benzina; llaga: ferida, nafra, moment: instant, punt, estona; feblesa:
      debilitat, flaquesa, fragilitat, fluixedat defallença; descans: repòs, relax; igual: idèntic, pastat,
      parell, ídem; carrer: via, artèria, calçada, passatge, avinguda, ronda, carrera; roig: vermell,
      roent, candent.

14.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte de sinonímia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: En un habitatge hi havia un ratolí que irritava a la família que hi habitava. Un jorn
      van adquirir un moix. El ratolí es va mostrar i el moix el va decobrir. El gat va començar a trotar
      i el ratolí el va vore acostar-se. En aquell moment se’n van anar apressa i no s’han observat ja
      més.

15.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte de sinonímia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: a) llum; b) concert; c) expiar; d) ordinal; e) llibertat; f) ajuda.

16.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte de sinonímia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      Pere opinava que Joan era el nou nuvi d’Estela, però Carlota manifestava que Estela no volia
      saber res d’homes. Carlota declarava que el millor que podia fer Estela era fartar-se de veure
      pel·lícules i oblidar-se dels seus desenganys amorosos. Pere, per contra, assegurava que els
                                                                                                        117
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca      yahoo.es)



      homes no tenien res a veure amb la crisi de Carlota. El seu problema era que no s’agradava a sí
      mateixa. Carlota no hi estava d’acord. Considerava que Carlota era una xica molt equilibrada i
      només estava passant un mal moment.

17.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte d‘antonímia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

18.   Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: olorós: inolor; embellir: enlletgir: homogeni: heterogeni; grandiositat: petitesa,
      simplicitat; principiant: veterà; endormiscar-se: despertar-se, espavilar-se; resistir: atacar; restar:
      sumar, adherir; benefici: pèrdua; agafar: amollar, soltar; meridional: septentrional; àrtic:
      antàrtic; recelar: confiar; submergir: emergir; dilapidar: estalviar; dilatar: encongir; fortuït:
      provocat.

19.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte d‘antònim i n‘use.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: Pròpiament ―parar atenció‖ no és un antònim de veure. Però se‘ns ha escapat i ja és
      tard per a corregir el llibre.
      Això diu que era un xiquet que li deien Francesc i li agradava desmuntar a cavall.
      Un dia, a última hora, quan tornava cap a casa, va veure unes foscors a la vall, i va pensar: ―són
      onvis‖.
      Al dia següent soltà una escopeta, i se n‘isqué cap a la muntanya. Allí va parar atenció a un conill,
      volia deixar-lo però entrà en una cova i va veure un marcià. Quan el marcià es va despistar,
      Francesc entrà en la seua nau i va agafar
      una màquina que resultava ser una màquina del no-temps.
      Amb aquesta màquina va fer un viatge a la posthistòria.
      Allí va veure una animals coneguts i unes pedres molt fosques. Després va tornar a la nostra època
      i va ser molt infeliç amb aquella màquina.

20.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte d‘antònim i n‘use.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      a) condemnar <——> elogiar, simular, perdonar, absoldre e) diminut <——> gran, cabut, gegant
      b) nadiu <——> foraster, estranger, forà, descontent f) dolor <——> malestar, plaer, benestar
      c) diferent <——> idèntic, parell, difús, igual g) continu <——> discontinu, intermitent, blanc
      d) harmonia <——> desunió, placidesa, desacord, desequilibri h) net <——> blau, tacat, brut,
         pollós

21.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte d‘antònim i n‘use.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      a) obrir tancar, cloure, tapar, clausurar             d) nit      dia, jorn
      b) veritat mentida, falsedat                          e) home     dona, femella,
      c) clar fosc, obscur, tèrbol, confús, imprecís, espés f) entrar   eixir, sortir, abandonar

22.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte de sinònim i d‘antònim i n‘use.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
              gros                  gruixut                prim
              benefici               guany                 pèrdua
              immergir             submergir               emergir
              pare                 progenitor              fill
              rival               antagonista              aliat

                                                                                                         118
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



              perniciós               nociu                beneficiós
              abundant                copiós               escàs
              obrir                   dilatar              contraure
              casual                  fortuït              planificat
              mancat                  pobre                abundós
              econòmic                 barat               car

23.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el concepte d‘antònim i n‘use.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      a) Fer un amic.                       ——> perdre un amic.
      b) Fer una figura gimnàstica.         ——> desfer una figura gimnàstica.
      c) Fer una torre.                     ——> destruir una torre.
      d) Fer carxofes en un camp.           ——> arrancar carxofes d‘un camp.
      e) Fer-se al tabac.                   ——> deshabituar-se del tabac.
      f) Fer-se una reputació.              ——> perdre una reputació.
      g) Fer-se una copa.                   ——> abstenir-se d‘una copa.
      h) Fer un partit de bàsquet.          ——> suspendre un partit de bàsquet.
      i) Fer-se el cabell.                  ——> despentinar-se el cabell.
      j) Fer un crit.                       ——> evitar un crit.

24.   Propòsits: Fer que l‘alumnat use sinònims i antònims.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: Resposta lliure.

25.   Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique sinònims.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: cap: 1) part superior del cos; 2) ningún; 3) director; 4) en direcció a; boca: 1) lloc per
      on es menja; 2) entrada a un túnel; Peu: 1) extrem de la cama; 2) fil per randa.

26.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat de polisèmia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

27.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat de polisèmia i busque significats.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: parada: 1) lloc de venda de productes en un mercat; 2) lloc on s’aturen els transports
      públics; banda: 1) grup d’individus, 2) cadascun dels costats d’un carrer; boca: 1) Entrada d’un
      riu o un port; 2) Part anterior d’una arma de foc.

28.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat de polisèmia i use el diccionari per tal de
      trobar significats.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      tabustol          1
      tabustoll         1
      tac               4
      taca              4
      tacada            2
      tacadís           1
      tacaé             1
      tacamaca          1
      tacany –a         1
      tacanyeria        1
      tacar             2

                                                                                                       119
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca    yahoo.es)



      tacat –ada       1
      tàcit –a         1
      tàcitament       1
      taciturn –a      2
      taciturnament    1
      taciturnitat     1
      tacnode          1
      tacó             3
      tacògraf         1
      tacòmetre        1
      tacometria       1
      taconada         1
      taconeig         2
      taconejar        1
      tacte            2
      tàctic -a        3
      tacticitat       1
      tàctil           2
      tactilitat       2
      tactisme         1
      tactòmetre       1
      tactus           1
      tadjik           3
      tadorna          1
      taekwondo        1
      tafanari         1
      tafanejar        2

29.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat de polisèmia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      Brossa: 1. despulles de vegetal escampats o apilotats. 2. arbustos i herbes que dificulten el pas. 3.
      Partícula despresa d’alguna cosa. 4. Allò que sobra i és superflu en una exposició o raonament.
      5. Error o defecte en un programa informàtic.
      Regata: 1. Carrera entre embarcacions. 2. Solc estret en una superfície. 3. Ratlla feta amb un
      punxó. 4. Juntura entre dos taulells.
      Post: 1. Peça de fusta plana. 2. Lleixa. 3. Regió de l’estèrnum. 4. Lloc ocupat per tropes per a una
      operació militar.
      Nou: 1. Vuit més un. 2. Fruit de la noguera. 3. Que ha aparegut per primera vegada.
      Broma: 1. Boira. 2. Mol·lusc marí. 3. Acció d‘entretenir-se fent o dien facècies. 4. Escuma
      Truita: 1. Ous batuts i fregits a la paella. 2. Peix de riu.

30.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat de polisèmia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      a) El qui treballa en la construcció.
      b) Ferramenta per a estendre el guix.
      c) Pala petita.
      d) Pala d’una hèlix o rotor.
      e) Instrument que usen els artistes pintors per a mesclar colors.

31.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat de polisèmia i entenga que el significat
      depén del context.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
                                                                                                       120
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



      Solucions: familiar: quotidià. D‘altres significats: relatiu a la família.
      jove: Que no és adult. D‘altres significats: que té poc de temps, que és relativament nou.
      Cosa: Qualsevol realitat. D‘altres significats: assumpte.
      Corregir: Rectificar. D‘altres significats: castigar
      Passat: època anterior. D‘altres significats: que no és vàlid.
      Fills: descendents. D‘altres significats: pertanyents a un poble o nació.
      Ocasions: circumstàncies. D‘altres significats: oportunitats.
      Animar: estimular. D‘altres significats: donar vida.
      Edat: temps transcorregut des del naixement. D‘altres significats: períodes de l’existència del
      món.

32.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat de polisèmia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: 1 b) e) ; 2c) g); 3 d) h); 4a) f)

33.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat de polisèmia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: Revista: a) publicació periòdica, b) xou, c) revisar les tropes. Caixa: a) banc; b) objec-
      te en forma cúbica, amb tapa, c) ingressos. Fórmula: a) categoria; b) procediment matemàtic; c)
      compost químic.

34.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat de polisèmia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      a) El meu company és un malson. No para de fer-me la guitza.
      b) No tinc paper en aquesta funció de teatre.
      c) El meu animal de companyia
      d) Quin paper higiènic més bo!
      e) L‘enciclopèdia té vint-i-dos volums.
      f) Era tan animal que va arrancar l‘arbre d‘una potada.
      g) No pare de tenir malsons mentre dorm.
      h) Baixa el volum del televisor, per favor.
      i) Tracta molt bé el seu animal perquè l‘ajuda en l‘espectacle.
      j) El volum dels seus negocis era tan alt que guanyava molts diners.

35.   Propòsits: Fer que l‘alumnat use comprenga el significat d‘homonímia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

36.   Propòsits: Fer que l‘alumnat comprenga el significat d‘homonímia.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      a) dit / dit : part de la mà/participi de dir. Homògrafa
      b) bitó / bitó: ocell/cilindre de ferro d‘algunes embarcacions que serveix per lligar-hi cordes.
         Homògrafa
      c) pla / pla : sense curvatures ni ondulacions/projecte. Homògrafa
      d) dur / dur : portar/ contrari de moll. Homògrafa
      e) ma / mà: possessiu/ final del braç . Homòfona.
      f) aleshores / a les hores : llavors/ en unes hores determinades. Homòfona.
      g) bota / bóta calçat/ recipient. Homòfona.
      h) pot / pot : recipient/verb poder. Homògrafa
      i) metre / metre: unitat de mesura/posar. Homògrafa


La formació del lèxic
                                                                                                         121
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)




37.   Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
      subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
      fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
      esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
      Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
      repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
      al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
      informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
      web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica la formació del lèxic.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

38.   Propòsits: Fer que l‘alumnat entenga el concepte de paraules patrimonials.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      cafeteria cel llengua bombarder aire patí cadillac corda roda stand by llum torero aigua sponsor
      llibre terra bàsquet ou

39.   Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
      subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
      fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
      esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
      Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
      repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
      al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
      informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
      web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica el concepte de vulgarisme, barbarisme i
      arcaisme.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

40.   Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique vulgarismes i barbarismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      ―Jo tinc una filla que té ara 34 anys. Doncs nosaltres, quan era xicoteta
      no li parlàvem valencià perquè no tinguera problemes en el col·legi.
      I ara tenim una néta i ja volem parlar-li valencià perquè ella... quasi
      sempre li parlem en castellà, però jo, de tant en tant, m‘esforce i li
      dic a la meua dona, que ella té més costum: ―cal dir-li en valencià
      les coses‖.

41.   Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique vulgarismes i barbarismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      ―vull llegir però... em costa molt d‘agafar un llibre i és que és
      un rotllo. Si tingués molt de temps ¿no? Però és que... quan tinc alguna cosa
      a fer penso ―em llegeixo un llibre o me‘n vaig al carrer amb els
      col·legues‖. Prefereixo estar amb la gent que estar amb un llibre.

      ―El que passa és que les ties ho fan en moments que potser
      estem tots junts... Almenys ahir va ser això, ¿no? Estem tots
      junts i de sobte doncs, les veus, i nosaltres allí, ¿no? Flipant, ¿no? I
      a lo millor jo vull parlar amb el Ximo, a lo millor estic dos dies aguantant-
      me sense parlar perquè hi ha més gent. I no ho faig... Ho faig
      per no tallar el rotllo de la gent, ¿no? O si no li dic ―Ei, Ximo... ―¿Al
                                                                                                        122
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca     yahoo.es)



      matí què fas?‖, ―Tal‖, ―Val, doncs baixa que vull parlar amb tu‖, ¿no?
      I ja està, ¿no?
      Que no. No és dissimular, com si diguéssim, ¿no?... Però és per no
      aclaparar la penya perquè jo estic amb la gent.

42.   Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique vulgarismes i barbarismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      desde luego – sens dubte                      donar-se compte – adonar-se
      aleshores – entonces                          desarrollar – desenvolupar
      bé! – bueno!                                  derrocar – derribar
      ademés – a més                                aclarir – despejar
      tanmateix – sin embargo                       empenyar-se – entestar-se
      pues – ja que                                 albirar – divisar
      encara que – aunque                           decepcionar – decebre
      dubte – duda                                  reflectir – reflejar
      adelantar – avançar                           sovint – a menut

43.   Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique vulgarismes i barbarismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      per lo prompte – d‘entrada                    a les mil meravelles – a cor què vols
      sa i salvo – sa i estalvi                     llevat que – a no ser que
      més aviat – mes bé                            arran de – a raíz de
      de pe a pa – fil per randa                    a corre-cuita – a escape
      degut a – gràcies a                           a bulto – a la babalà

44.   Propòsits: Fer que l‘alumnat evite vulgarismes i barbarismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: Resposta lliure.

45.   Propòsits: Fer que l‘alumnat use oracions subordinades adverbials.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      ―Tirant se llevà la manyopa (peça de l’armadura que protegia la mà) de la mà e tragué‘s l‘anell e
      donà-lo-hi. E
      Diafebus detingué‘s un poc, si bé los altres anaven corrent, e aturà un escuder seu, qui era home
      de molta bondat e de major fidelitat, e donàli l‘anell e instruí‘l de tot lo que havia de dir a
      l‘Emperador e a Carmesina e aprés als altres.
      L‘escuder, per complir lo manament de son senyor, girà son cavall e ferí dels esperons (, e
      tostemps (sempre) corrent, no s‘aturà fins que fon en la ciutat de Constantinoble ans (abans) que
      negun (cap) altre. E, de les finestres, les donzelles lo veren venir e conegueren que era Prímius.
      Cuitadament (apressadament) entraren en la cambra on era la Princesa e digueren-li:
      —Senyora, de tot cert noves havem (tenim) dels nostres cavallers. Ara ve molt cuitat (apressat)
      Pírimus, lo qual porta o del tot bona nova (notícia) o del tot roïna. E açò diem perquè ve molt
      cuitat‖.

46.   Propòsits: Cal que els alumnes treballen els texts explicatius a través de la pràctica de l‘estudi. El
      subratllat, l‘esquematització i el resum ensenyen els mecanismes de l‘exposició. Per això cal
      fomentar que els alumnes siguen autònoms en l‘estudi. El professor pot demanar els resums i
      esquemes del seus alumnes o preguntar a la classe per comprovar el grau de comprensió del text.
      Se suposa que a hores d‘ara l‘alumnat ja sap esquematitzar i resumir. De tota manera si vol
      repassar algunes instruccions elementals sobre com fer-ho pot consultar les instruccions que hi ha
      al quadern Literatura i comunicació 1. Si no disposen d‘aquest material, pots passar-los aquesta
                                                                                                        123
                       (Comunicació amb els autors: projectetabarca       yahoo.es)



      informació després que l‘hages baixat de la versió del llibre esmentat que hi ha penjada al nostre
      web: www.tabarcallibres.com. En aquest text s‘explica el concepte de cultismes i préstecs.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.

47.   Propòsits: Fer que l‘alumnat use prefixos grecs i llatins.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      a) zoo (―animal‖, en grec): zoològic, zooplàncton, zooplàstia, zoomorf
      b) auto (―d‘ell mateix‖, en grec): autonomia, autoescola, automòbil, autocontrol
      c) agri (―camp‖, en llatí): agricultura, agrimensor, agrícola, agricultor.
      d) mini (―petit‖, en llatí): minifalda, minimalista, minimista, miniatura

48.   Propòsits: Fer que l‘alumnat reconega cultismes i mots patrimonials.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: solitari, poble, pit, oït, literatura.

49.   Propòsits: Fer que l‘alumnat reconega cultismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      a) in extremis: al límit
      b) a priori: d‘antubi
      c) alter ego: l‘altre jo
      d) ipso facto: immediatament
      e) in vitro: en laboratori, en proveta.

50.   Propòsits: Fer que l‘alumnat use cultismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: Resposta lliure.

51.   Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique préstecs.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions:
      a) He pres un iogurt per a les postres.
      b) S‘estan canviant al camerino.
      c) Quin gaspatxo més bo.
      d) S‘ha fet un tupé que ni l‘Elvis.
      e) La màfia dels aeroports ha introduït drogues a la maleta de Sílvia.
      f) He penjat dos pòsters a la meua habitació.
      g) El tràiler ha fet el seu viatge.
      h) Li han regalat un poni al meu germà.

52.   Propòsits: Fer que l‘alumnat use neologismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: walkie-talkie, web, whisky, wonderbra, karate, kiwi, califa, hip-hop, eureka!, body,
      lifting, esquetx, airbag, shorts, hippy, mail, fan, vermut, snow-board, reagee

53.   Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique neologismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: excepte ―espiral‖, la resta de mots prové de l‘anglés.

54.   Propòsits: Fer que l‘alumnat identifique barbarismes.
      Procediment: Seguiu les instruccions de l‘activitat.
      Solucions: parking-aparcament, footing-córrer, rafting-descens, graffitti-grafits, puenting-salt de
      pont, stress-tensió, best seller-més venuts, mountain bike-bicicleta de muntanya, self-service-

                                                                                                     124
                     (Comunicació amb els autors: projectetabarca   yahoo.es)



     autoservei, software-programari, dj-disc-jòquei, catering-servei de menjars, overbooking-
     saturació, marketing-tècnica de vendes, show-espectacle.




5. FE D’ERRADES
Ara per ara hem detectat les errades següents:

1.   Dins Literatura i Comunicació:
     p. 102: dins del mapa dels dialectes del castellà, on diu Català o Valencuà ha de dir Català o
              Valencià.

2.   Dins Gramàtica
     p. 81:  activitat 149, frase r) on diu Va canviar-li’ho ha de dir Va canviar-li-ho
     p. 100: al final, tots els exemples de les oracions subodinades causals inclouen la preposició
             en davant de cotxe, quan la preposició correcta hauria de ser amb




                                                                                                  125
(Comunicació amb els autors: projectetabarca   yahoo.es)




                                                           126

				
DOCUMENT INFO
Shared By:
Categories:
Tags:
Stats:
views:364
posted:6/29/2010
language:Catalan
pages:126
lily cole lily cole
About