L’Eric i l’Alba són parella des de fa dos anys. Mai han tingut problemes entre ells i el seu bon enteniment ha fet que les seves relacions sexuals fossin sanes i divertides. Però des de fa un temps a ençà, l’Alba evita mantenir relacions amb l’Eric i, si arriba el moment de tenir-les, posa com a condició que el llum estigui apagat i les persianes, si és que és de dia, baixades. La situació comença a ser incomprensible per l’Eric, no entén què li passa a l’Alba i no entén perquè li falta confiança per explicar-li el seu problema. La societat actual potencia molt el culte a la imatge personal, el cos i al fet d’estar prim. I, com que és continu veure als mitjans de comunicació i a l’entorn social que l’èxit personal està relacionat amb la bellesa, molts joves tracten de solucionar molts dels seus problemes o dificultats relacionats amb la seguretat i la confiança mitjançant un cos perfecte (o si més no el seu cànon d’idealitat física). Les persones amb trastorns de l’alimentació es neguen a mantenir el seu pes corporal dins dels marges que es consideren sans i saludables. La valoració que fan de si mateixes com a persones ve determinada per l’opinió que tenen sobre el seu propi cos. Hi ha diversos tipus de trastorns de l’alimentació. Els més freqüents i més coneguts són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa. L’anorèxia nerviosa es caracteritza per la manca d’alimentació. És molt freqüent en dones joves d’11 a 25 anys. El tret més característic d’aquesta malaltia és l’excessiva preocupació per la figura corporal i la por a augmentar de pes. Pel que fa a la bulímia nerviosa, és una ingesta excessiva d’aliments que el/la pacient tracta posteriorment de compensar amb conductes anòmales com són els vòmits, la utilització de laxants i diürètics, i les dietes restrictives molt perjudicials per la persona. La imatge corporal és un dels aspectes més afectats en els trastorns de l’alimentació, però no és l’únic. La imatge corporal explica el 25% de l’autoestima de la persona, un aspecte que es veu molt devaluat en aquests trastorns. El subjecte busca constantment l’aprovació dels altres i està obsessionat amb l’aparença externa. Però si ens centrem amb l’Èric i amb l’Alba, veurem que hi ha patent un altre símptoma que no és tan visible, però que també és molt freqüent en aquest tipus de trastorns: la disminució o pèrdua total de la líbido. El/la pacient perden interès en les relacions sexuals com a conseqüència principalment del seu estat anímic i de la visió deformada i irreal del seu cos. Els/les pacients no se senten a gust amb el seu cos, no s’agraden i, per tant, els resulta molt difícil mostrar el seu cos a una altra persona. A més, els pacients amb trastorns de la conducta alimentària solen mostrar un estat d’ànim depressiu i ansiós, amb la qual cosa resulta més difícil mantenir el mateix desig sexual i la mateixa excitació que una persona amb un estat d’ànim normalitzat. Tot això pot tenir conseqüències no només en la salut física i psíquica de la persona que pateix un trastorn alimentari, sinó que també pot tenir conseqüències en la seva vida personal, sentimental, afectiva i social. Les persones que pateixen aquestes malalties s’obsessionen pel menjar i pel seu cos. Per tant, eviten situacions socials en les quals es poden veure obligades a menjar (per exemple, sopars amb amics)i a mostrar el seu cos (per exemple, anar a la platja o la piscina i, a voltes, si gosen anar-hi, no es treuen la roba objectant qualsevol excusa). És per això que la seva vida social es veu alterada. A més, per evitar reconèixer el seu problema, poden arribar a dir mentides que jsutifiquen el seu comportament. Això pot resultar difícil d’entendre per la parella. Cal tenir molta paciència i una bona comprensió de la malaltia per poder ajudar a una persona que pateix dia darrera dia aquesta terrible malaltia.
1.
Després de llegir aquest article de la Laura Cerdán Rubio, publicat a la revista Secundèria el 19/03/2007, ja podem considerar que hem entrat en matèria pel que fa el consum. Per què? Intenteu respondre a la següent qüestió: Si esteu d’acord amb el contingut de l’article, què penseu que podem fer socialment per evitar que aquests transtorns alimentaris afectin cada vegada a més persones? Quina relació trobeu entre aquests trastorns alimentaris i la publicitat? I amb la tele? I amb el món de la moda? I amb l’escola? I amb el consum? Escriu, de forma sintètica, els teus trets físics que més t’agraden i, a continuació, escriu els que menys. Tot seguit, intenta dibuixar o descriure el teu cànon de bellesa pel teu gènere i pel gènere contrari.
2. 3.
4.
Després de veure aquest fragment de “las mujeres de verdad tienen curvas”, què penseu del que acabeu de veure? Mireu de ser honestos/es amb les vostres idees i reflectir com us heu sentit a mesura que anàveu escoltant les opinions de tothom. Què penseu de la publicitat? És dolenta? Sempre? El joc dels productes i les falques publicitàries ens servirà per introduir la publicitat creativa. Intenteu encertar a quins productes es corresponen les insercions publicitàries que tot seguit anirem visualitzant. Què en penseu d’aquesta campanya (Clínica estètica “Nosotras que nos queremos tanto”)? Com justifiqueu que històricament els cànons estètics hagin patit aquesta evolució? Què us suggereix aquest vídeo que he localitzat pel YouTube? Com relacionaríeu la publicitat que afecta la nostra percepció estètica i aquest fragment de la pel.lícula “Gràcies per fumar”? Per què? Què són els estereotips i com els relacioneu amb la imatge que hi ha tot seguit? Després de gaudir d’aquest fragment de la peli ”Espartaco”, expliqueu amb detall què penseu que s’espera d’un home en una situació com la que viu el protagonista. Com us sentiu en funció del vostre gènere? Què en penseu d’aquesta inserció publicitària? Quina relació hi trobeu vers l’anterior qüestió?
5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13.
14. 15.
Poseu exemples d’anuncis coneguts en els que s’hi vegin clarament estereotips concrets. És clar que tots som consumidors i que, ara per ara, estem exposats a un bombardeig continuat dels mitjans de comunicació pel que fa a incitar-nos a comprar, comprar i comprar. La nostra proposta és que feu grups d’exactament cinc persones i participeu al Consumopolis 4 (http://www.consumopolis.es/). Tan bon punt formeu els grups, feu-nos-ho saber.