En el año 2009 se celebra el bicentenario del nacimiento de Charles Darwin y se conmemora el 150
aniversario de la publicación de El origen de las especies, la obra que introdujo una de las ideas más fecundas y poderosas de la historia de la ciencia: la teoría de la selección natural. Por este motivo, el IES Francesc Macià de Cornellà de Llobregat, con la colaboración del laboratorio ciudadano digital Citilab-Cornellà y la plataforma Cultura 3.0, organiza unas jornadas para acercar a los alumnos de Bachillerato y al público en general la actualidad de una idea que cambió no sólo la historia de la ciencia, sino también el pensamiento de la humanidad. La perspectiva evolucionista impulsada por Darwin se presenta hoy como el paradigma más fértil para entender al ser humano y su posición en el mundo. A mediados del siglo XX, el genetista T. Dobzhansky afirmaba ya que “nada en la biología tiene sentido si no es a la luz de la evolución”. Pues bien, hoy asistimos a una revolución en biología que no tiene precedentes en la historia: los conocimientos sobre el cerebro avanzan vertiginosamente, y las neurociencias, que estudian el sistema nervioso desde un punto de vista multidisciplinar, abren paso a una nueva concepción de la mente humana, de la conciencia, las emociones y la conducta. Sólo medio siglo después, aquella afirmación de Dobzhansky puede hacerse extensiva a muchos ámbitos del conocimiento humano, desde la lingüística y la psicología hasta las ciencias sociales y la reflexión filosófica.
es celebra el bicentenari del naixement de Charles Darwin i es commemora el 150è aniversari de la publicació de l’Origen de les espècies, l’obra que introdueix una de les idees més fecundes i poderoses de la història de la ciència: la teoria de la selecció natural. Per aquest motiu, l’IES Francesc Macià de Cornellà de Llobregat, amb la col·laboració del laboratori ciutadà digital Citilab-Cornellà i la plataforma Cultura 3.0, organitza unes jornades per apropar als alumnes de Batxillerat i al públic en general l’actualitat d’aquesta idea que va canviar no tan sols la història de la ciència, sinó també el pensament de la humanitat. La perspectiva evolucionista impulsada per Darwin es presenta avui com el paradigma més fèrtil per entendre l’ésser humà i el seu lloc en el món. A mitjans del segle XX, el genetista T. Dobzhansky afirmava que “no hi ha res en biologia que tingui sentit si no és a la llum de l’evolució”. Doncs bé, avui assistim a una revolució en el camp de la biologia que no té precedents a la història: els coneixements sobre el cervell avancen de forma vertiginosa, i les neurociències, que estudien el sistema nerviós des d’un punt de vista multidisciplinari, obren camí cap a una nova concepció de la ment humana, de la consciència, les emocions i la conducta. Només mig segle després, l’afirmació de Dobzhansky pot fer-se extensiva a molts àmbits del coneixement humà, des de la lingüística i la psicologia fins a les ciències socials i la reflexió filosòfica.
L’any 2009
Entrada gratuita. Se recomienda confirmar asistencia enviando un correo a: info@terceracultura.net Emisión en directo de las Jornadas en: www.citilab.eu/streaming-online
Entrada gratuïta. Es recomana confirmar assistència enviant un correu a: info@terceracultura.net Emissió en directe de les Jornades a: www.citilab.eu/streaming-online
Línea 5 Cornellà Centre
Renfe Cornellà Centre
T1 i T2 Fontsanta-Fatjó
Presentació de les Jornades: Leandre Mondrià, director de l’IES Francesc Macià. Presentación de las Jornadas: Leandre Mondrià, director de l’IES Francesc Macià.
20/04/2009
16.30h
Presentarà els ponents: Teresa Giménez Barbat, de la plataforma Cultura 3.0. Presentará a los ponentes: Teresa Giménez Barbat, de la plataforma Cultura 3.0.
«De micos, anissos i neandertals» «De monos, anises y neandertales»
16.30h
21/04/2009
Presentarà els ponents: Lluisa Serrano catedràtica de Biologia de l’IES Francesc Macià. Presentará a los ponentes: Lluisa Serrano, catedrática de Biología del IES Francesc Macià.
«El cervell: la màquina de pensar i sentir» «El cerebro: la máquina de pensar y sentir»
16.30h
22/04/2009
Presentarà els ponents: Roger Corcho, de la plataforma Cultura 3.0. Presentará a los ponentes: Roger Corcho, de la plataforma Cultura 3.0.
«De què som conscients? La intersecció entre filosofia i neurociència cognitiva» «¿De qué somos conscientes? La intersección entre filosofía y neurociencia cognitiva»
Olga Fernández Prat, doctora en filosofia, dirigeix un projecte d’investigació sobre les connexions que pot haver entre les explicacions filosòfiques de les funcions de la ment i les teories de les neurociències Es coautora del llibre Lógica y metodología de la ciencia (Vicens Vives) i ha publicat articles d’investigació en revistes especialitzades. Pertany al Departament de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Facultat de Filosofia de la UAB, i és membre del Grup de Recerca en Epistemologia i Ciències Cognitives (GRECC) i de la European Society for Philosophy and Psychology. Olga Fernández Prat, doctora en filosofía, dirige un proyecto de investigación sobre las conexiones que puede haber entre las explicaciones filosóficas de las funciones de la mente y las teorías de las neurociencias. Es coautora de libro Lógica y metodología de la ciencia (Vicens Vives) y ha publicado artículos de investigación en revistas especializadas. Pertenece al Departamento de Lógica y Filosofía de la Ciencia de la UAB, y es miembro del Grup de Recerca en Epistemologia i Ciències Cognitives (GRECC) y de la European Society for Philosophy and Psychology.
Daniel Turbón, antropòleg, ha publicat La evolución humana (Ariel) i Origen del hombre. Ciencia, filosofía y religión (Eunsa), on tracta de respondre qüestions com quan va aparèixer l’ésser humà, quin és el valor de la teoria de l’evolució, què va dir exactament Darwin, què hem descobert gràcies a la genètica o quina relació manté la filosofia amb aquests temes. És catedràtic d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i és membre del Grup d’Estudis d’Evolució dels Homínids i d’Altres Primats.
Daniel Turbón, antropólogo, ha publicado La evolución humana (Ariel) y Origen del hombre. Ciencia, filosofía y religión (Eunsa), obras en las que responde a cuestiones como cuándo apareció el hombre, cuál es el valor de la teoría de la evolución, qué dijo exactamente Darwin, qué hemos descubierto gracias a la genética o qué relación mantiene la filosofía con estos temas. Es catedrático de Antropología Física de la Universidad de Barcelona y miembro del Grupo de Estudios de Evolución de los Homínidos y Otros Primates.
Carles Escera, doctor en psicologia, ha dirigit recentment un estudi en col·laboració amb la Universitat de Bremen que demostra que el cervell prioritza els estímuls emocionals en cas de perill, perquè són més eficaços per a la supervivència. Pertany al Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Facultat de Medicina de la UB i és coordinador del Grup d’investigació de Neurociència Cognitiva de la UB.
Carles Escera, doctor en psicología, ha dirigido recientemente un estudio en colaboración con la Universidad de Bremen que demuestra que el cerebro prioriza los estímulos emocionales en caso de peligro, porque resultan más eficaces para la supervivencia. Pertenece al Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Facultad de Psicología de la UB y es coordinador del Grupo de Investigación de Neurociencia Cognitiva de la UB.
http://www.investigacionyciencia.es/13000013/Origen_y_Evolucion_de_la_Vida.htm
20/04/2009
18.00h
Presentarà els ponents: Teresa Giménez Barbat, de la plataforma Cultura 3.0. Presentará a los ponentes: Teresa Giménez Barbat, de la plataforma Cultura 3.0.
«Ni disseny ni intel·ligent: 150 anys de darwinisme» «Ni diseño ni inteligente: 150 años de darwinismo»
Arcadi Navarro, doctor en biologia. Pertany a l’equip internacional d’investigadors que ha descobert recentment que les diferències entre els genomes dels humans i els ximpanzés són més grans del que es pensava. Ha escrit Contra natura (Brumera-UPV), un llibre que obliga a replantejar-nos els nostres prejudicis sobre la naturalesa en qüestionar la imatge d’una mare natura sàvia i protectora, i presentar en canvi una naturalesa cruel, violenta i manipuladora, on la cooperació no és més que una forma de supervivència. És professor d’investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i investigador de l’IBE (Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra). Arcadi Navarro, doctor en biología. Pertenece al equipo internacional de investigadores que ha descubierto recientemente que las diferencias entre los genomas de humanos y chimpancés son más grandes de lo que se pensaba. Ha escrito Contra natura (Brumera-UPV), un libro que obliga a replantearnos nuestros prejuicios sobre la naturaleza al cuestionar la imagen de una madre naturaleza sabia y protectora, y presentar en cambio una naturaleza cruel, violenta y manipuladora, donde la cooperación no es más que una forma de supervivencia. Es profesor de investigación ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) e Investigador del IBE (Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra).
18.00h
21/04/2009
Presentarà els ponents: Lluisa Serrano catedràtica de Biologia de l’IES Francesc Macià. Presentará a los ponentes: Lluisa Serrano, catedrática de Biología del IES Francesc Macià.
«Darwin, illes, fòssils i evolució» «Darwin, islas, fósiles y evolución»
18.00h
22/04/2009
Presentarà els ponents: Roger Corcho, de la plataforma Cultura 3.0. Presentará a los ponentes: Roger Corcho, de la plataforma Cultura 3.0.
«Amors, afectes i evolució: el cervell eròtic» «Amores, afectos y evolución: el cerebro erótico»
Adolf Tobeña és autor de nombroses investigacions en neurociència. Ha dirigit programes de debat científic a la ràdio i col·labora de forma assídua a la premsa. Entre els seus últims llibres es troba El cervell eròtic, que analitza els ressorts neuronals i hormonals que ajuden a explicar l’amor i el desamor, la gelosia i les relacions sexuals en general, i Cerebro y poder (La esfera de los libros), sobre la relació entre la biologia i l’astúcia, la persuasió, l’audàcia, la manipulació o la falsedat, la crueltat i altres característiques que predominen en els líders polítics. És catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal. Adolf Tobeña es autor de numerosas investigaciones en neurociencia. Ha dirigido programas de debate científico en la radio y colabora asiduamente en la prensa. Entre sus últimos libros figuran El cerebro erótico (La esfera de los libros), que analiza los resortes neuronales y hormonales que ayudan a explicar el amor y el desamor, los celos y las relaciones sexuales en general, y Cerebro y poder (La esfera de los libros), sobre la relación entre la biología y la astucia, la persuasión, la audacia, la manipulación, la falsedad, la crueldad y otras características que prevalecen en los líderes políticos. Es catedrático de Psicología Médica y Psiquiatría en la Universidad Autónoma de Barcelona, donde dirige el Departamento de Psiquiatría y Medicina Legal.
Salvador Moyà-Solà, antropòleg, expert en primats del període Miocè. Dirigeix la investigació de importants jaciments de Catalunya. Entre ells, el d’Hostalets de Pierola, on el seu equip va trobar el Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com Pau, un antecessor comú entre els homes i els grans simis. És director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell i investigador ICREA a la Unitat d’Antropologia Biològica de la Facultat de Biociències de la UAB.
Salvador Moyà-Solà, antropólogo, experto en primates del período Mioceno. Dirige la investigación de importantes yacimientos de Cataluña. Entre ellos el de Hostalets de Pierola, donde su equipo halló al Pierolapithecus catalaunicus, más conocido como Pau, un antecesor común del hombre y los grandes simios. Es director del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell e investigador ICREA en la Unitat d’Antropologia Biològica de la Facultat de Biociències de la UAB.
Coordinació: Roger Corcho, Charo González, Aleix Mercader
Coordinación: Roger Corcho, Charo González, Aleix Mercader