Aprendre a llegir

ENSENYAR A LLEGIR: Un nou aprenentatge! Francesc Culleré Moragues JUSTIFICACIÓ L’experiència que presento en aquest treball és fruit de la vivència que com a mestre vaig tenir ara fa quatre anys. Era el setembre del curs 2000-01 i em trobava destinat en una escola cíclica de la comarca de la Noguera. En ella se’m va assignar la tutoria del primer curs de cicle inicial de primària. Per a mi, es tractava d’un nou repte professional ja que mai havia estat tutor en aquest cicle. La meva primera preocupació es va centrar en el treball de lectoescriptura que havia d’atendre. Aquesta preocupació, mitjançant la recerca de materials i el diàleg amb companys/es més experimentats, aviat fou substituïda per una altra. Efectivament, els meus mals de cap aviat es van centrar en com donar una resposta educativa essencialment en l’àmbit de la lectoescriptura –el domini de la qual havia de ser el vehicle per a l’adquisició de posteriors aprenentatges– a una alumna que havia estat escolaritzada l’any anterior i que tan sols dominava l’anglès i el castellà a nivell oral. El català pràcticament ni l’entenia ni el parlava, però certament estava motivada per a iniciar el treball de lectoescriptura. No cal dir que aquesta motivació anava augmentant a mesura que la nena s’adonava del seu propi progrés, motivació que d’altra banda m’encomanava a mi. El treball que presento està específicament centrat el l’aspecte lector si bé, a la pràctica, el completàvem amb activitats d’escriptura. La idea per a desenvolupar el procés era partir d’imatges familiars per a la nena. El primer pas era la confecció de la “Fitxa Presentació” de la grafia corresponent. Aquesta constava de la grafia escrita en lletra lligada i en lletra de pal, la imatge que escollia i plasmava ella mateixa en forma de dibuix i el seu nom escrit a sota. Intentàvem trobar paraules que tinguessin la grafia al davant ja que així tan sols mirant el dibuix reconeixia d’immediat el so. Ella mateixa s’anava elaborant les fitxes i les penjàvem al racó de lectura de la classe, aquest fou un element més de motivació personal per a la nena. Un cop feta la “Fitxa Presentació” passàvem a confeccionar la “Fitxa de Lectura” on quedaven inclosos els següents elements: La grafia, el dígraf o el grup consonàntic en lletra lligada i en lletra de pal. El mètode sil·làbic amb les combinacions possibles de construcció (vocals davant i vocals darrera). El vocabulari relacionat amb el so/grafia que es treballava i amb la paraula clau en vermell. En aquest apartat buscàvem paraules semànticament senzilles i que fossin de diferent categoria lèxica i gramatical: substantius, verbs, adjectius, adverbis... També es tractava de trobar paraules (sobretot a les primeres sessions) que no portessin en el seu nom cap de les grafies, dígrafs o grups consonàntics no treballats encara; per això podem dir que el mètode era progressivament acumulatiu. L’adquisició d’aquest vocabulari es veia afavorit si cada paraula nova l’ubicàvem en un context escollit per la nena. La imatge associada a la paraula clau (que en el present treball he volgut que fossin extretes a partir d’elements de la vida real). Les frases en blau que contenen el lèxic treballat en la mateixa fitxa i que són objecte de lectura i comprensió. Aquestes eren d’estructura lingüística simple. Aquí podíem fer algunes activitats complementàries com són practicar dictats, fer dibuixos relacionats amb el seu significat, canviar els temps verbals, el gènere o el nombre... Per tant, la intenció ha estat l’ús d’una metodologia analítica seguint aquest esquema: grafia/so síl·laba paraula frase D’altra banda, aquest treball està pensat en desenvolupar també el llenguatge oral enriquint el lèxic i les estructures lingüístiques que afavoreixen el camí cap al llenguatge escrit. Es tracta, doncs, d’anar compartint experiències, vivències i situacions amb l’alumne/a de forma interactiva aportant-li nous models gramaticals. Atenent a la diversitat, penso que hem de considerar la utilització d’aquest material com a quelcom flexible pensant sempre en el darrer sentit: proporcionar a l’alumne/a estratègies diferents i adaptades per tal d’acabar adquirint autonomia a l’hora de llegir. En aquest marc i en la mesura de les possibilitats existents, és bo compartir tot aquest treball amb la família (tal i com vaig fer en la pròpia experiència viscuda) explicant la metodologia seguida en tot el procés. Es tracta d’una forma més de complementar el treball de lectura a l’aula. I, per acabar, tan sols dir que aquest material presentat no és més que una ampliació i perfeccionament d’aquell recull de fitxes elaborades amb la nena i que el principal motiu que m’ha empès a la seva publicació és el dels propis resultats obtinguts amb ella. Tota una experiència que va valdre la pena de viure! Les “Fitxes de Presentació” i les “Fitxes de Lectura” queden adjuntades en els dos documents annexos per tal de respectar més bé el seu format. Fit xe s de Pr e se n t a c ió mussol ous barret pera que qui qua quo quadre qüe qüi ça ço çu ce ci ga go gu gue gui gorra guix ja jo ju ge gi gerra penjador cremallera clau impressora plat bruixa blat gripau globus fregall flor estrella de mar drap formatge mitjó Fit xes de Lect u ra NOM: _______________________ DATA: ________________ FITXA DE LECTURA /1 p P po pe pi pu pa up ep op ip ap peu pop pipí papa pi pupa Pep pip-pip! pou piu-piu! Pepa pa Pau upa! pia pipa pua api popa apa! ep! peó Pau i Pepa! Ep papa, pipí! Apa, Pep, pupa! Piu, piu! NOM: _______________________ DATA: ________________ FITXA DE LECTURA /2 l L lo la li lu le ul ol el al il lupa Lola pala oli ala Laia palpa ola pela pal lila pèl pila piló polo Lala Pol lilà Paula apila palau piula poal Oli al pa i al peu! La pila lila al pou! La Laia i la Paula. El pèl al polo. El Pau pela el pop al piló. NOM: _______________________ DATA: ________________ FITXA DE LECTURA /3 m M me ma mi mu mo am om em um im mama mà mel mèu mal mula Ismael amo mai maó mou mima Pompeu pamela meló mil poma molí mapa pam mim miola mòmia maó Mama, mel al pa! El mapa pel Pau. El meló i la poma. Ui, mal al peu i a la mà! La Laia mai mima la mula, mai! NOM: _______________________ DATA: ________________ FITXA DE LECTURA /4 s S si sa se so su is es os us as sol suma sal sis sèmola sopa massa pas sola pesa pis ous simi sua salsa ales Samuel sala mussol masia somia seu Moisès més malesa sèpia Sió Posa sal als ous. El Pep és sol al pis. Sua i somia massa. Poso sis sumes pel Pau! Posa salsa a la sèpia. El Moisès seu a la sala i sopa sèmola. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /5 t T ti to te ta tu ut et ot it at pota meta pit pot tapa teu tap pilota maleta mata auto tip tou tupí tomata patata tia tos tassa tela taula temps estimo salta estel patinet tulipa atipa moto taló timó matalàs Tomàs pelut petita tot La tia té molta tos. El Tomàs té l’estel lila. El Pau posa tomata al pa. La pilota petita és a la maleta. La Laia salta tota sola al matalàs. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /6 n N ni ne no na nu un an on in en nen nina Anna ona niu una nena nou nau neu nata neula mona ninot nas net nit nom animal nus Mini nua Manel nota Antoni mina pena sona pentina matina mana Tània El Manel està molt tip. L’Anna té un ninot de neu. La Mini pentina un animal. L’Antoni té una mona al peu. La nina té el nas petit. Les neules amb nata són al pot nou. La Tània matina molt pel matí. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /7 f F fa fu fo fi fe uf af if of ef fum fil font fet foto sofà sifó final fals fam fusta Felip falta fenomenal enfila sanefa fama fan família festa filòsof fòssil Filomena fantasma festa fanal enfonsa fauna fuet feina afina La Fina falta a la festa. En Felip seu al sofà petit. S’enfila a la font més alta. Fa una foto a tota la família. La tieta Montse fa un fuet fenomenal. Al final, la fusta no s’enfonsa. El fantasma fa molta feina a la nit. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /8 d D da du do di de ud ad id od ed dit dona dau dia salada deu dos dent dansa dalt demà diadema didal diana moneda dòmino indi soldat Daniel fada dimoni peuada teulada Damià tenda ditada dina dins desa Té dues dents a dalt. L’indi dansa tot el dia. El soldat fa la sopa salada. La dona desa les sabates. El Daniel dina i sopa dins la tenda. La fada i el dimoni salten molt amunt. El Damià es posa el didal al dit petit. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /9 b B ba bu bi bo be eb ab ib ob ub bata bota bidó boina sabata bossa tebi bisbe bassa bufanda bombó sabó banana bona bola autobús Benet botó bufa tibat butà bolet Buba bala Abel bou tub bessona obedient babau Posa sabó dins el bidó. La banana és molt bona. El Benet té les sabates petites. L’Abel bufa la bola pel tub. El Buba i el Benet són bessons. El bisbe té una bossa de bombons. Els botons de la bata són suaus. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /10 v V va vu vo vi ve uv av iv ov ev vas neva vela vent televisió vint vespa violeta via núvol vestit vola avui vuitanta veu vuit vals vulva vianant veí vianda vida vidu vena vila viola violí vista avet vota vi volta avió volum Violant vostè viva davantal Valentí fava L’avió vola pels núvols. Beu vi del vas petit. El veí del pis té un violí. Avui fa molt vent a la vila. El davantal del Valentí és d’un violeta viu. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /11 ra ru ro ri re R/RR ur ar ir or er ruc ram rodona porta rem riu Ramon verd porró barret roba pernil rodolar Maria raïm rei ratolí Ferran pirata pera mar paret serra sirena pare sorra remena arena mare arròs fera Posa el raïm dins el barret. La mare tasta una pera verda. La sirena va de mar en mar. La Maria rodola per la sorra. El Ferran rema amb les mans. El rei Ramon, amb el dit, fa una rodona a la sorra. El pare remena l’arròs. r/rr NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /12 ca cu co C uc ac ic oc ec ànec caramel casa campana copa cadira colom roca corda curt cara recorda capsa escala cuc camió boca escola carreta escarabat capità campió cabàs toca vaca Carme conte carta Cosme carretera col curs cau L’escarabat cau al cabàs. El colom vola pels núvols. L’escolà toca les campanes. Estic fent el primer curs. El camió corre una cursa per la carretera. El Cosme posa la cama a la cadira. La Carme escriu un conte curt a l’escola. c NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /13 qu QU raqueta equip quiròfan aquí perruqueria arquitecte quica quinqué paquet Quim moqueta quiosc coques quedar tomàquet quieta mosquit esquirol aquest miqueta quiquiriquic esquiador boniques Miquel equivocat quilo Compro un quilo de coques. En Quim és aquí al quiròfan. En Miquel s’equivoca restant. L’arquitecte té un paquet. El tomàquet madur és ple de mosquits. Aquesta raqueta és una miqueta quica. L’esquirol es queda quiet al pi més alt. que qui NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /14 qu/qü QU/QÜ qua quo qüe qüi qüestió quatre quadre quadern freqüent quart quars quantitat quocient aquari qualsevol quasi eloqüent quan quartilla Pasqual quadra quadrat equador quota aqüeducte quotidià obliqüitat En Pasqual visita l’aquari. Quan parla és molt eloqüent. Quasi sóc el quart de la fila. Tinc quaderns i quartilles. El quocient de la divisió és quatre. A l’antiquari tenen un quadre molt bonic. A la primavera és freqüent que plogui. Qualsevol dia aniré a l’equador de la Terra. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /15 xa xu xo xe xi X ix xiula xic xuta aixafada xàfec xerrac aixeta xemeneia xilòfon xiprer xoc xocolata xop xalet xampú xarxa xerrar xicot xinxeta Xavier xofer xiulet xumet xurro caixa aixada xai reixa peix coix maduixa Aleix Xiula falta amb el xiulet. La moto xoca amb el camió. L’Aleix encara porta xumet. Fa xurros amb xocolata. Talla xiprers i xops amb un xerrac xic. El Xavier xuta la pilota a la xarxa. Tot el dia està xerrant sol pel seu xalet. x NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /16 z Z za zu zo zi ze zebra zero zodíac zona zoo zumzejar zum-zum esmorzar benzina alzina ximpanzè salze quinze botzina brunzir atzucac atzavara Zacaries dotze trapezi colze zel gatzara Zaïra onze En Zacaries esmorza sol sota una alzina. Un atzucac és un carrer sense sortida. Sé tocar la botzina amb el colze. Les abelles zumzegen de dia sota el salze. Aquella zona és plena d’atzavares. La Zaïra i els seus amics fan molta gatzara. NOM: _______________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /17 ç Ç ça ço çu capçal abraçar descalç força façana feliç forçut puça xoriço vençut eriçó pinça cançó alçar avança braç amenaça plaça apedaçat llençol caçador calçat calçotada calçotets balança dolç Sóc feliç quan alça els braços i m’abraça. Té tanta força que ha vençut el gegant descalç. Farem una calçotada a la plaça. Aquell caçador porta un bon calçat. S’ha deixat els calçotets al capçal del llit. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /18 c C ce ci cec ceba cel ciència cereal cementiri cigar cigne cèntim oceà cim ciment cep cinc cera cine ceràmica cinquanta ciutat cinta cintura circ circuit cirera ciri Cèlia cert ofici cérvol atenció Cesc cisterna enciam audició medicina pecíol bíceps Aquesta tarda anirem al circ i al cine. Al zoo veuré cignes i cérvols. Porta cireres, cebes i enciam a la bossa. La Cèlia fa un curs de ceràmica. És cert que avui corre pel circuit de la ciutat? La cisterna de casa està feta amb ciment. El Cesc es mesura la cintura amb la cinta. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /19 ny NY any iny ony uny eny nyo nyu nye nya nyi bony nyanyo aranya nyora teranyina juny pinyol canya muntanya banyera any pinya pany puny nyam! rossinyol castanya penya banyar tonyina senyor piranya minyona pestanya nyonya guanyar Alemanya pestanya punyal Pesca una tonyina amb la canya de pescar. L’aranya fa una teranyina al pany de la porta. El senyor Antoni guanya la cursa. Cada any al mes de juny em banyo. La minyona té un bony a l’esquena. A la muntanya veuré un rossinyol amb un pinyol al bec. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /20 g/gu G/GU ga go gu gue gui gat soga gorra guineu àguila amagat guerra pagar tortuga guitarra piga agost regar caragol Noguera guàrdia gos igual gota gol gandul guanyar goma guix gavina groga gavardina margarida elegant xeringa caganer Balaguer amiga Guillem fregar bagul En Guillem rega les margarides. El caragol s’amaga sota la col. La guineu guanya la tortuga. A l’agost les gavines volen sobre el mar. Visc a Balaguer i sóc de la Noguera. El noi gandul va molt elegant amb la seva gavardina. El guàrdia porta la gorra groga. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /21 j/g J/G ja jo ju ge gi julivert gelat jaqueta joia albergínia Josep Gerb Girona jugar penjador Joan gira-sol dijous Gemma rajola jove gent màgia gerd juliol gespa girafa pijama geni joguines monja ajudar taronja joc estiuejar gener menjar netejar gitano gerra jardí Júpiter just germà pàgina El jove geni fa màgia a la gent. Penja la jaqueta de color taronja. Estiueja a Girona tot el juliol. El meu germà menja sobre la gespa del jardí. La Gemma neteja cada dijous les rajoles del menjador. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /22 gü GÜ güe güi ungüent pingüí aigüera piragüisme güell ambigüitat llengües paraigües lingüista aigües bilingüe Un güell és el crit que fan alguns animals com el porc, la llebre o la rata. El metge m’ha receptat un ungüent pel mal d’espatlla. El seu esport preferit és el piragüisme. Al lingüista li agrada estudiar les llengües. Sap parlar l’àrab i el romanès, és bilingüe! En Pingu és un pingüí molt divertit. Renta els plats i les olles a l’aigüera. Avui els carrers són plens de paraigües. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /23 h H he hi ha hu ho ah ih eh oh uh home habitació ham hamaca habitant hèlice Humbert helicòpter herba heroic heura hiena hípica higiene hipnosi harmonia hipopòtam histèria història hivern herpes hola holandesa honest hora hort Hilari hospital hac hotel humit humor huracà horitzó humil horror himne tothom aleshores haver L’home té herba al seu hort. Durant l’hivern, l’habitació de l’hotel és molt humida. A quina hora he d’anar a l’hospital? Al zoo he vist un hipopòtam i una hiena. L’hèlice de l’helicòpter volta molt depressa. L’Hilari ha pescat un peix amb l’ham. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /24 ll Ll lle lli lla llu llo all ill ell oll ull llac llaç lladre llaurar llauna llàgrima llagosta llàstima llamp llei llavi llana llança llangardaix llanterna llapis llar lladrar llavor llengua ull llentia llenya llimó llit llista lliure llom llúdria llum lluna lluny llesca tall Lleida Llorenç palla all bacallà molla pantalla dilluns pollet agulla pallasso camell anell llet toll taller gallina martell galleda tallar Al pallasso li han caigut moltes llàgrimes. El matalàs del meu llit és tot de llana. Aquell gos lladra quan veu un llamp. Posa el tall de llom damunt la llesca de pa. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /25 l.l L·L pel.lícula tranquil.la satèl.lit putxinel.li goril.la mortadel.la cal.ligrafia til·la síl·laba col.legi cel.lofana il·luminar pol.len varicel·la novel.la caravel.la aquarel.les il·lusió constel.lació fal.lera intel.ligent libèl.lula metàl·lic col.locar col.lecció pàl·lid col.laborar il.lustració L’Ester és una nena molt tranquil·la i intel.ligent. Té la fal.lera de col.leccionar putxinel·lis metàl·lics. Amb les aquarel.les he pintat un goril.la. Al nostre col.legi fem cal·ligrafia cada dia. Quan miro la novel·la em prenc una til.la. A la pel·lícula hi surt un satèl·lit espacial. Li fa molta il·lusió navegar amb caravel·la. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /26 x X ex ox ux ix ax extrem excursió experiment taxi boxa galàxia text examen saxofon màxim Alexandre explicar clàxon explorador auxili èxit fixar explotar luxe annex anorèxia explosió tòxic lèxic exposició expressar apèndix asfixiar excel·lent L’explorador demana auxili des del cim. A l’examen he escrit un text que parlava de la nostra galàxia. Hi ha hagut una explosió i gairebé s’asfixia una nena. El seu lèxic és molt ampli i sap expressar-se molt bé. L’Alexandre toca el clàxon del taxi. Toca el saxofon de forma excel·lent. L’exposició d’ocells ha tingut molt èxit. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /27 cl/cr CL/CR cla cle clu cli clo cri cro cra cru cre closca creu clau crema tecla créixer clima Clara cresta esclatar crit clot cremallera aclarir cràter clavar cranc classe cridar bicicleta croqueta clarinet crossa clatell cruïlla clenxa clar crosta Claudi Cristina xancla creatiu criatura microscopi cruspir-se clor oncle crisi La Clara crida els nens de la classe per veure els crancs. El gall té la cresta vermella i el cargol la closca dura. L’oncle menja croquetes i crema. Aquella criatura va amb bicicleta per la cruïlla. La Cristina clava un clau a la creu. Va amb crosses i porta xancles per casa. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /28 pl/pr PL/PR pli ple plu pla plo pru pro pra pri pre plàtan pruna plaça prepara plat nespra plata després plantar premi plafó preocupat planeta professor planxa programa plàstic prat ple preciós préssec preferit plegar pregar plorar preguntar ploma presó pluja preu prim primavera plana príncep aspre profund vespre impressora omplir ample prop El pou profund de la plaça és ple d’aigua de la pluja. A la plata plana hi ha préssecs, plàtans, prunes i nespres. Al vespre planxa la roba, la plega i la desa a l’armari. Han donat un premi al meu programa de ràdio preferit. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /29 bl/br BL/BR bli ble blu bla blo bru bro bra bri bre bleda broma moble sobre blanca llibre escombra blau llibreta poble cabra estable arbre blat braç amable bramar doble brasa feble bresca noble bressol pebrot brillant cobla brindar cable brisa bloc brossa abril biblioteca bruixa brodar agradable bròquil brut Blanca Té un bloc de notes de color blau damunt la taula de la biblioteca. L’ase brama fort a l’estable. Aquell moble blanc està brut. La Blanca és agradable i amable. Pel poble vola una bruixa amb una escombra. Compra bledes i bròquil a la parada del mercat. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /30 gl/gr GL/GR gle gli glo gla glu gre gro gri gra gru granja Anglaterra grill globus cigrons iglú granota esglaó gruixut glop gran gronxador glaçó granger gruta gla gresca alegre gladiol gratar església graella grandiós Glòria segle grapat regle Griselda Segre groc gripau Gregori arreglar esgrima singlot esglai agradar La Glòria agafa un bon grapat de cigrons per a la Griselda. Ella es gronxa al gronxador de la granja. El gripau i la granota són amics del grill. Dorm a l’iglú i fa un glop d’aigua glaçada. Puja, d’un en un, els esglaons del campanar de l’església. Li agrada enlairar el globus groc des del terrat de casa. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /31 fl/fr FL/FR fli fle flu fla flo fro fri fre fru fra fregar flor refredat flam fred flama frare flauta fràgil fleca frase Frida ofrena fredolic Àfrica fluix fregir fluor frenar inflat fricandó front fruita cofre reflexionar fregall sofregit Francesc fresca inflat nafrat flotar Menja flam i fruita per postres. El frare toca molt bé la flauta. Té el peu inflat i li costa frenar el cotxe. En Francesc té el front nafrat i li fa mal. Rega les flors del jardí a la fresca de la nit. Està refredat i no para de fregar per casa. Està fent un fricandó de llom amb fredolics. La Frida reflexiona sobre la pobresa a l’Àfrica. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /32 dr/tr DR/TR dri dra dro dru dre tre tro tru tra tri truita drap tres cocodril pedra trèvol quatre trobar tresor tronc drac trucar adreça tractor tretze trist tren podrida travessar trineu quadre treure padrí batre poltre estri dreta ostra rostre Adrià centre sidra trencar entrar poltre finestra dret trampa dintre altre treball estrenar divendres estrella de mar vidre L’Adrià ha dibuixat un drac. Fa una truita de quatre ous. El divendres el tren no passa. El cocodril travessa el riu damunt un tronc. El padrí té un poltre petit que menja trèvol. El trineu xoca amb la pedra. Fa sidra amb les pomes que ha trobat podrides al cistell. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /33 tx TX butxaca salsitxa dutxa fitxa cartutx remolatxa esquitxar pistatxos cotxe empatx metxa motxilla putxinel·li escletxa despatx ratxa totxo bitxo petxina panotxa tatxar fletxa escabetx caputxa capritx quitxalla Pinotxo Ha esclafat la petxina amb un totxo. Té moltes fitxes a la taula del despatx. S’ha deixat la motxilla al cotxe de la mare. La Cèlia quan es dutxa esquitxa les rajoles blanques de la paret. S’ha empatxat de salsitxes! Té la butxaca de la camisa plena de pistatxos. Miraré els putxinel·lis per l’escletxa de la porta. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /34 ig IG eig ig oig aig uig faig passeig lleig boig sorteig roig maig safareig bateig assaig raig veig glopeig solfeig estoig rebuig mig fuig migdiada mareig goig desig oreig trepig enmig balanceig puig degoteig festeig torneig sopluig braceig enuig pessigolleig aleteig La Teresa ha perdut l’estoig de color roig. Ha plantat un faig al mig del seu jardí. Està boig d’alegria perquè ha guanyat el torneig de tennis. Al maig cada dia un raig. Estudio solfeig a l’escola municipal de música. Després de dinar faig una bona migdiada. Cada dia veig gent al passeig de l’estació. A mig matí faig un glopeig de fluor. NOM: ________________________ DATA: _______________ FITXA DE LECTURA /35 tg/tj TG/TJ metge platja petjada enutjat fetge patge mitja natja trepitjar formatge lletja rellotge paisatge aterratge pelatge coratge rodatge politja paratge oratge muntatge mitjó salvatge onatge llotja maquillatge llenguatge missatge ferotge jutge viatge equipatge garatge El jutge viatja amb l’equipatge. El metge menja formatge i fetge. Fan el rodatge enmig de la selva salvatge. Avui a la classe de llenguatge hem escrit missatges per al patge. Aquell animal ferotge ha deixat la seva petjada damunt la sorra de la platja. Porta un munt de maquillatge!