TRASTORNO+MUTISMO by yanyanliu123

VIEWS: 0 PAGES: 16

									TRASTORN: MUTISME
                                                        Trastorn: Mutisme



ÍNDEX

DESCRIPCIÓ DEL TRASTORN .......................................................................................................... 2

   TIPUS DE MUTISME ................................................................................................................... 3

CARACTERÍSTIQUES DEL XIQUETS AMB MUTISME ....................................................................... 3

COM INTERVINDRE PER A TRACTAR O EVITAR EL MUTISME? ...................................................... 4

   ORIENTACIONS GENERALS ........................................................................................................ 5

   ORIENTACIONS PER A LES FAMÍLIES ......................................................................................... 5

   ORIENTACIONS EN L’ESCOLA .................................................................................................... 7

ESTADÍSTIQUES ........................................................................................................................... 11

PROGRAMA DE TRACTAMENT PER Al MUTISME SELECTIU ........................................................ 11




DESCRIPCIÓ DEL TRASTORN
                                        Trastorn: Mutisme


És un trastorn d'ansietat infantil, caracteritzat per la incapacitat d'un xiquet o una xiqueta a
parlessin certs àmbits socials, com en l'escola. Aquests xiquets comprenen el llenguatge i són
capaços de parlar amb tota normalitat en altres contextos on se senten còmodes,
assegurances i confortables. L'edat mitjana per al diagnostique és entre els tres i vuit anys,
però és quan comença el col·legi, quan el mutisme selectiu es fa més evident.
Aquest tipus de trastorn presenta diversos nivells de major a menor gravetat, sent el més greu
el mutisme total, seguit pel mutisme selectiu idiomàtic, el mutisme selectiu de persones i el
mutisme selectiu de situacions.
Aquests xiquets i xiquetes es caracteritzen per presentar una inhibició del parla en una,
diverses o moltes situacions socials, incloent l'escola, malgrat tenir capacitat per a parlar i
comprendre el llenguatge. Alguns d'aquests xiquets i xiquetes poden comunicar-se mitjançant
gestos, amb afirmacions o negacions amb moviments de cap o, en alguns casos, utilitzant
monosíl·labs o expressions curtes.
El més freqüent en aquest tipus de trastorn és que el xiquet o xiqueta no parle en l'escola,
encara que sí a casa i que es negue a parlar amb adults desconeguts, ja que han de trobar-se
en un àmbit conegut i sentir-se relaxats per a fer-ho.


TIPUS DE MUTISME
       Mutisme total o quasi total, en la majoria de les situacions d'interacció i amb quasi
        totes la persones.

       Mutisme selectiu idiomàtic: Xiquets de famílies emigrants d'un país d'idioma diferent
        que es neguen a parlar la nostra llengua, encara que existeix una adequada
        comprensió, però persisteix rebuig a parlar-la.

       Mutisme selectiu de persones: Xiquets que seleccionen les persones amb les quals
        parlen, encara que siga poc, solament parlen a alguns dels seus iguals i els seus
        familiars més pròxims. No parlen amb adults estranys inclosos la mestra o el mestre, o
        solament contesten amb gestos a les seues preguntes.

       Mutisme selectiu de situacions: Solament parlen a casa i amb els seus pares o
        familiars més pròxims, en el col·legi amb molt pocs xiquets i molt poc, gens amb els
        altres xiquets ni amb els professors, ni dins de la classe a tot el grup




CARACTERÍSTIQUES DEL XIQUETS AMB MUTISME
                                          Trastorn: Mutisme


Per a mostrar-nos les característiques del seu trastorn, un xiquet o xiqueta amb mutisme ens
redactaria la següent llista:


        Som     tan     normals   i   ens    comportem       de   forma   tan   adequada     com
         qualsevol altre xiquet quan es troben en un entorn confortable
        Mostrem una severa inhibició del comportament, i una incapacitat per a parlar en
         certs àmbits socials
        Podria parlar , encara que fóra malament, però no ho faig
        Ens sentim com si estiguérem constantment en un escenari, i experimentem els
         mateixos símptomes que molta gent amb por a eixir a escena
         - Tendim a tenir dificultats d'iniciativa, i podem tardar a respondre, fins i tot dins
         d'una comunicació no verbal
        Tenim major sensibilitat al soroll / munions / tacte (possible Trastorn de la Integració
         Sensorial)
        Tenim dificultat per a separar-nos dels nostres pares (especialment en xiquets
         xicotets) i dificultats per a dormir independentment
        Som introspectius i sensibles (sembla que entenguem el món que ens envolta millor
         que altres xiquets de la nostra edat), i vam demostrar una major sensibilitat als
         sentiments i pensaments dels altres
        Manifestem problemes de conducta en la llar, com a mostra de: mal humor,
         inflexibilitat, dilatació de tasques escolars, plorar amb facilitat, generar irritacions,
         necessitat d'exercir control, donar ordres parlar excessivament, creativitat i
         expressivitat
        Som intel·ligents i perceptius
        Tenim tendències creatives i artístiques
        Tendim a orinar-nos en el llit com a tenir accidents diürns (enuresis), a evitar els banys
         públics (paruresis), i/o accidents de deposicions intestinals (encopresis)
        Tendim a preocupar-nos o a tenir pors no justificades




COM INTERVINDRE PER A TRACTAR O EVITAR EL MUTISME?
                                       Trastorn: Mutisme


El mutisme selectiu com a trastorn, forma part d'un continu que va des d'aquells que es
comuniquen oralment però ho fan de manera breu (oposició a parlar), passa pels quals
seleccionen les persones i les situacions en les quals parlen (mutisme selectiu) i finalitza en els
xiquets que van restringint progressivament les situacions i les persones fins a no parlar amb
ningú (mutisme total).


L'experiència demostra que si es deixa que el problema es mantinga en el temps, no solament
no desapareixerà, sinó que amb molta probabilitat s'agreujarà, el xiquet o la xiqueta anirà
ampliant el rebuig a parlar en més situacions i amb més persones. D'ací la importància
d'intervenir el més primerament possible.


La actuació dels diferents àmbits com família, l’escola i l’entorn són imprescindibles per a que
la xiqueta o el xiquet amb mutisme selectiu, siga capaç d'interactuar verbalment de forma
espontània al seu entorn.


ORIENTACIONS GENERALS

Les tècniques més utilitzades per al tractament de mutisme selectiu són:


       La dessensibilització: s'exposa al pacient a alguna cosa que tem, i se li ajuda a superar
        la por de forma gradual.
       L'extinció: es parteix de crear una situació còmoda per al xiquet o la xiqueta, a
        la qual progressivament se li introdueixen variables més difícils.
       El reforç positiu: s'utilitzarà la recompensa, quan l'ansietat haja disminuït i estiga
        preparat o preparada per a treballar amb metes. Sempre ha de premiar-se qualsevol
        intent de comunicació per mínim que siga, des d'un murmuri fins a una mirada.




ORIENTACIONS PER A LES FAMÍLIES

És relativament freqüent que els pares i mares d’infants amb mutisme selectiu no siguen
conscients del problema, considerant que és una qüestió de timidesa que es resoldrà amb
l'edat o per contra, manifesten gran ansietat i exigència excessiva respecte a la parla del xiquet
o de la xiqueta. El problema ha de ser abordat en la seua justa dimensió, no ha de deixar-se
                                        Trastorn: Mutisme


que evolucione sense prendre mesures, ni mostrar excessiva ansietat i preocupació ja que amb
açò únicament s'aconseguirà incrementar l'ansietat i el bloqueig de la seua filla o fill.



Orientacions

Aquestes són algunes pautes a millorar les condicions de l’entorn familiar:


       Oferir al xiquet o a la xiqueta un ambient de seguretat, comunicació, serenitat,
        comprensió i afecte
        Eliminar actituds de sobreprotecció
       Manifestar confiança en les possibilitats del xiquet o la xiqueta i en la superació del
        problema
       Evitar els estils d'autoritat rígids i l'exigència excessiva de perfecció
       Desenvolupar hàbits correctes d'autonomia i rutines en la dinàmica familiar adequats
        a la seua edat en relació a l'alimentació, higiene, vestit, ordre…
       Assignar responsabilitats adequades a la seua edat que repercutisquen positivament
        en la família
       Establir normes bàsiques de funcionament en la llar
       Incidir en el positiu, destacant els seus punts forts, reforçant les tasques que el xiquet
        realitza adequadament i utilitzant amb freqüència el reforç social
       Cercar activitats físiques de caràcter lúdic que permeten descarregar les tensions que
        experimenten els xiquets i les xiquetes durant la jornada escolar
       Facilitar al màxim la interacció amb els seus companys i companyes, veïnat i amistats
        de la seua edat (activitats extraescolars, eixides, parcs, festes, espectacles)
       Mantenir una comunicació recíproca i continuada amb l'escola per a coordinar les
        accions
       Tenir informació sobre el mutisme electiu amb l'objectiu d'actuar amb coneixement
        del tema
                                         Trastorn: Mutisme


Estimulació de la parla en l’àmbit familiar


      Ensenyar conductes adequades d'interacció social no verbal i verbal (com saludar, com
       demanar jugar, com acostar-se,…)
      Actuar com a mediador amb altres persones de la seua edat (començar a jugar amb el
       xiquet i els altres per a facilitar la interacció entre ells)
      Jugar amb ell i altres xiquetes i xiquets a jocs que requerisquen una limitada producció
       verbal (el “parchís”; l'oca; dominó; jocs de cartes, qui és qui,...)
      Planificar situacions que faciliten la comunicació verbal amb uns altres (convidar a
       xiquets a casa, anar a fer encàrrecs, compres, acudir al parc o a la plaça, acudir a
       aniversari…)
      Reforçar totes les aproximacions verbals i no verbals del xiquet cap a altres companys
       (comentar amb ell l'agradable que resulta estar i jugar amb uns altres, tenir amics,
       convidar a amics a casa…)
      Ampliar progressivament el cercle d'amics amb els quals comença a parlar (repetir les
       situacions reeixides amb freqüència i introduir a poc a poc les noves relacions)
      Eliminar comentaris que facen referència al fet que no parla, (preguntar si ha parlat en
       classe, si ha cantat en música, quan va a començar a parlar,..)
      No renyir-li ni anticipar-li conseqüències negatives (no amenaçar-li amb possibles
       càstigs, repetir curs, …)
      Evitar les comparacions (assenyalar que altres xiquets parlen més i millor, són més
       simpàtics,…)
      Evitar comentaris que li suggerisquen quan pot començar a parlar, quan és el moment
       idoni, com pot fer-ho (indicar el moment idoni per a parlar o com ho ha de fer,..)
      Mai forçar-li a parlar en situacions socials en les quals s'observe ansietat excessiva (no
       insistir que responga a la salutació o preguntes d'amics o coneguts)




ORIENTACIONS EN L’ESCOLA

Partint del concepte de mutisme com una por exagerada a parlar, s'entén que una de les
maneres de superar-ho consisteix a afrontar les situacions sociocomunicatives que ho
                                         Trastorn: Mutisme


provoquen. Atès que en l'escola es produeixen gran quantitat de situacions d'aquest tipus,
serà un dels entorns prioritaris en els quals s'ha de centrar la intervenció.




La tasca fonamental del professorat i especialment del tutor o tutora del xiquet o xiqueta serà,
d'una banda, la d'establir una vinculació afectiva positiva amb aquest o aquesta que li aporte la
seguretat suficient per a enfrontar-se a les situacions, i d'altra banda, la de dissenyar i
planificar activitats de classe que requerisquen d'una comunicació verbal. Aquestes activitats
hauran d'estar graduades en funció del parla que es requerisca en la situació comunicativa, per
a açò haurem de manejar aspectes tals com la longitud de la frase, el to d'emissió, el nombre
de persones presents, l'elaboració del contingut.



Pautes per a treballar en l’escola

       Possibilitar en les dinàmiques de l'aula, la planificació i el disseny d'activitats en grup
        (joc social i treball cooperatiu, etc)
       Evitar la sobreprotecció, no fent les tasques que aquest alumnat pot fer.
       Assignar petites tasques de responsabilitat dins de l'aula i del centre educatiu
        ajustades a l'edat (fer encàrrecs, repartir/arreplegar material, esborrar la pissarra,
        demanar fotocòpies al conserge…)
       Augmentar el control de l'adult en la interacció escolar amb la finalitat d'evitar
        l'aïllament de l'alumne i l'existència de temps en els quals l'activitat depèn de la seua
        pròpia iniciativa.
       Incrementar dins de la programació d'aula les activitats que impliquen contacte físic
        entre els xiquets (fer-se pessigolles, formar “munts”, donar-se abraçades…)
       Crear un clima de seguretat, acceptació i confiança en l'aula favorable a la comunicació
        verbal.
       Introduir activitats de relaxació de forma habitual amb tot l’alumnat
       Programar temps de coordinació de tot el professorat que intervé en l'atenció
        educativa del grup al que pertany l'alumne o la alumna.
       Mantenir estreta relació amb la família per al transvasament d'informació i l'ajust de
        les pautes i estratègies a implantar en l'àmbit familiar.
                                        Trastorn: Mutisme




Pautes específiques per a l'estimulació de la parla en l’escola

      Cercar i compartir moments de comunicació amb l'alumne per al desenvolupament
       d'una vinculació afectiva i comunicativa.
      Realitzar jocs en els quals el professorat participe amb l'alumna o l’alumne (jocs de
       moviment, de mímica, verbals, de torns…)
      Planificar i dissenyar activitats i jocs de preparació al parla que no exigisquen
       interacció verbal, però sí comunicació corporal i producció de sons.
       - Jocs de moviment corporal (imitació de gestos, endevinar objectes o accions
       mitjançant      mímica,    dirigir    a   un   company   amb    els    ulls   embenats…)
       - Jocs de producció de sons corporals (palmades, bufits, colps amb peus…)
       - Jocs amb sons articulats i no articulats (encadenament de sons, gradació de so,
       associació de sons a moviments,..)
       Tenir en compte en planificar les activitats de joc el nombre de xiquets participants,
       començant amb grups molt reduïts (parelles i trios) i ampliant progressivament el
       nombre.
      Oferir ajudes a l'alumne en els inicis de l'activitat a través d'un company o del propi
       professor, per a la incorporació a la mateixa amb la finalitat d'evitar la tendència a
       l'aïllament i a la no participació.
      Realitzar activitats i jocs de parla emmascarada, en les quals al xiquet se li veu la cara
       mentre parla (titelles, marionetes, parlar per telèfon dins d'una caseta, màscares, jocs
       de parlar a cau d'orella…).
      Planificar les activitats en les quals es requereix a l'alumne una emissió fonètica o
       verbal, tenint en compte tres eixos fonamentals, que hauran de graduar-se sempre de
       menys a més:
       . Alumne i professor
       . Alumne, professor i un company
       . Parelles o trios Xicotet grup amb el professor
       . Grup classe
       . Emetre sons amb el cos
       . Emetre sons articulats
                                         Trastorn: Mutisme


        . Respondre amb monosíl·labs (sí, no, uns altres)
        . Respondre amb una paraula
        . Respondre amb frases curtes
        . Vocalització sense so
        . Vocalització amb sons amb prou faenes audible
        . Vocalització amb sons audible però baix
        . Volum ajustat a la situació.
       Planificar i dissenyar moments diaris i freqüents en els quals el professor faça una
        pregunta senzilla a l'alumne (inicialment se sol·licitarà una resposta d'una sola paraula,
        progressivament es plantejaran preguntes que requerisquen respostes de major
        longitud).
       Plantejar jocs de parella que requerisquen emissions verbals senzilles quant a
        contingut i breus quant a longitud (lotería, memoris, el missatge secret, endevinar
        oficis,…)
       Organitzar entorn dels racons de l'aula xicotets grups de treball i/o de joc en els quals
        se li facilite al xiquet l'intercanvi verbal amb companys.
       És important que els agrupaments siguen establits prèviament pel professor cuidant
        especialment la composició dels grups (inicialment amb els xiquets amb els quals té
        una major relació).
       Partir sempre del que el xiquet és capaç de fer a cada moment, planificant i duent a
        terme, sempre de forma progressiva, activitats de major complexitat.
       Reforçar sempre qualsevol aproximació del xiquet a la resposta exigida.
       No mantenir l'aplicació d'una estratègia durant més de dues setmanes, si aquesta no
        ha produït progressos en el xiquet. Quan açò ocórrega, dissenyarem i provarem amb
        un altre tipus d'estratègies.
       Anar augmentant l'exigència i les situacions d'intercanvi comunicatiu, evitant amb açò
        l'acomodació del xiquet i de l'entorn del nivell aconseguit.



De l'experiència adquirida, com a equip especialitzat en problemes del comportament i de la
personalitat del Centre de Recursos d'Educació Especial de Navarra (CREENA), en la
col·laboració amb els centres escolars en l'atenció a xiquets amb mutisme selectiu, sorgeix
aquesta guia bàsica que assenyala i defineix les mesures inicials a adoptar davant un xiquet
que presenta aquest tipus de dificultat.
                                       Trastorn: Mutisme


Aquest material va dirigit als professionals dels centres educatius, fonamentalment als quals
treballen en Educació Infantil. Serà l'orientador o orientadora o psicopedagoga del centre el
responsable del disseny i la planificació juntament amb l'equip de professors de la intervenció
a desenvolupar en l'escola. A més coordinarà l'orientació als pares durant el procés
d'intervenció, personalitzant i adaptant les pautes que para ells s'assenyalen en el document.


Finalment assenyalar que les recomanacions que se suggereixen no van a produir els mateixos
canvis en tots els xiquets: per a alguns seran suficients aquestes pautes, en uns altres, no
obstant açò, no produiran els efectes desitjats. En aquests últims s'haurà d'aprofundir en
l'avaluació psicopedagògica i desenvolupar un programa més específic en funció d'ella.




ESTADÍSTIQUES


En general es troba en situacions extra-familiars i afecta en major mesura a les xiquetes ;
aquest trastorn és poc freqüent ja que es troba en al voltant d'un 1% de la població,però en
realitat el més probable és que no es diagnostique. cal destacar que sol donar-se en emigrants
i en xiquets xicotets.
Sol començar abans dels 5 anys i poden passar diversos anys abans que s'identifique i es
tracte.

Normalment en l'edat preescolar tres quartes parts dels xiquets i xiquetes presenten
alteracions conductuals associades al mutisme.

A partir dels 5 anys, un terç de la població presenta un trnstorn del llenguatge.




PROGRAMA DE TRACTAMENT PER AL MUTISME SELECTIU


El tractament efectiu del mutisme selectiu consisteix a actuar en els tres principals problemes:


         L'elevat nivell d'ansietat que presenta el/la xiquet/a en les situacions socials.
         La limitada experiència que ha tingut el xiquet a parlar amb altres persones que no
          siguen els seus familiars.
                                        Trastorn: Mutisme


       L'elevat suport que ha tingut en la comunicació no verbal.


Per a treballar sobre açò establim els següents procediments:


Reunió amb els pares, professor i orientadora del EOE, en la qual es van tractar els següents
punts:



1.1. Informació sobre l'explicació de la situació, el seu diagnòstic, i els possibles passos a seguir
per al seu tractament.


1.2 Determinar i perfilar el paper que pensàvem havien d'exercir, els uns i els altres, durant les
fases del tractament.


1.3 Suggerir la possibilitat que el professor participara com a terapeuta.



2. Establiment d'objectius terapèutics:
- Restablir la comunicació verbal del subjecte en l'entorn escolar
- Incrementar la interacció social



3. Tractament multidisciplinari: elecció de les següents tècniques basades en la investigació:


3.1 Reduir l'ansietat:


Per a reduir l'ansietat usem els següents procediments:


Entrenament en la relaxació muscular profunda: aquest entrenament serà dut a terme per a
tot el grup classe, i es podrà fer-se també a casa, en presència dels pares o uns altres familiars
per a incrementar la confiança de l'alumnat. La/l'alumna/o solament haurà d'escoltar durant
aquestes sessions.


La relaxació muscular serà ensenyada i practicada, guiant a l'alumnat a fer-la mitjançant la
respiració profunda. A casa realitzaran la relaxació mitjançant les instruccions en cds,
practicaran dues vegades al dia per diverses setmanes, amb la finalitat que ells mateixos
puguen relaxar-se amb facilitat.
                                       Trastorn: Mutisme




3.2 Exposició gradual i de sensibilització: L'exposició gradual consisteix a anar tenint contacte,
de manera progressiva, amb situacions que produeixen ansietat. Per al cas del mutisme, açò
significa anar introduint a persones de manera gradual en situacions en les quals el xiquet puga
i vulga parlar còmodament. La de sensibilització és el procés pel qual s'adquireix comoditat en
presència de situacions creixents d'ansietat. Les famílies podran participar en el programa com
a element facilitador de la parla.




3.3 Reforçament per Economia de fitxes: És una tècnica específica per a desenvolupar
conductes incipients i també per a disminuir conductes problemàtiques.


Jocs
El joc és la forma natural d'aprendre i comunicar-se de xiquets i xiquetes, per açò és utilitzat en
l'avaluació i tractament de problemes emocionals. Conèixer i saber interpretar el significat del
joc en els/as xiquets/as permet conèixer el que verbalment els és difícil comunicar. De la
mateixa manera que un adult pot verbalitzar les seues dificultats per mitjà de les paraules, els
xiquets s'expressen i comuniquen lliurement a través del joc. El joc és la forma que adopta en
el xiquet la improvisació dramàtica. A través del joc sotmet a prova al seu món i aprèn sobre
ell, per tant, és essencial per al seu sa desenvolupament. El joc és una activitat polifacètica que
abasta tots els aspectes del desenvolupament del xiquet, juntament amb variables culturals i
socials. Per al xiquet el joc és un assumpte seriós que té una fi determinada i a través del com
es desenvolupa mental, física i socialment. A través de la seguretat del joc tot xiquet pot
assajar les seues pròpies noves formes de ser.


El joc compleix una funció vital per a ell. És molt més que solament la frívola, lleugera i plaent
activitat que els adults generalment pensen (Oaklander, 1988). S'entén per joc segons Piaget
(1986) "el conjunt de respostes repetides, que impliquen plaure, que es realitzen de forma
voluntària, sense compulsions ni pressions externes". En el joc, el xiquet experimenta
sentiments de control i supremacia que li permeten reduir les seues ansietats i enfrontar de
forma més adequada la situació.

Fonamentats en tot l'anterior podem usar el joc com a eina amb les següents finalitats:
                                            Trastorn: Mutisme


        Estimular el llenguatge
        Reduir l'ansietat
        Propiciar la cooperació amb els iguals



Els jocs que podrien desenvolupar-se en classe són els següents:

Activitats d'imitació de sons:



Imitació de sons d'animals: A través del joc imitar el so d'animals comuns: gos, gat... És
recomanable col·locar-nos enfront d'ells i elles i realitzar prèviament els moviments propis de
l'animal: caminar de quatre grapes, “arrapar”, revolcarse... cercant el contacte físic entre tots
dos. Utilitzar animals de drap, peluix i, en defecte d'açò, fotos o dibuixos.



Imitació onomatopeica d'instruments musicals comuns: Per exemple: trompeta (pa, pa, pa),
tambor (pom, pom, pom), violí (chín, chín, chín). Utilitzar el mateix procés que en l'activitat
anterior:     sentir    el      so      i   imitar       el    moviment    de    tocar   l'instrument.
Imitació de sons incongruents: riure (ja, ja, ja), plorar (ua, ua, ua), tos, besades...cercant el
contacte físic i la relació afectiva.



Jocs socialitzadors:

Nom: El Carret

Tipus: Joc Social. Cooperació, nocions espacials, coordinació psicomotriu, nocions de velocitat
Materials:     Un      cèrcol    gran       de       plàstic   o   vímet   per    cada   2    xiquets
Desenvolupament:
Cada xiquet tria un company i juguen amb el cèrcol com si fóra un carret amb les diferents
variants possibles, un xiquet endins i un altre fora, els dos endins o els dos fora i es desplacen
més lenta o més ràpidament.




Nom: Per a Mi, Per a tu
                                        Trastorn: Mutisme


Tipus: Joc Social. Coordinació psicomotriu, nocions espacials, aprenentatge de la socialització i
de compartir la propietat

Materials: Una pilota gran i lleugera

Desenvolupament:
Els participants se senten en el sòl amb les cames obertes, arribant a contactar amb els peus
de l'altre creant d'aqueixa manera un espai tancat. Fan rodar la pilota a un i a l'altre costat;
alhora que diuen en alt: per a tu, per a mi.



Nom: Qui és?

Tipus: Joc Social. Reconeixement de veus, de la seua procedència espacial i identitat de les
persones

Materials: Cap

Desenvolupament:
Es juga a les visites. Estan “a casa” l'adult i els xiquets. Un xiquet crida a la porta i “l'amo de
casa” pregunta: Qui és? Sóc jo respon el visitant. Per la veu, s'ha de reconèixer al visitant. Els
xiquets participen per torns.




Propostes creatives per a la intervenció psicopedagògica del mutisme

       Porta't a la persona amb mutisme al supermercat i demana-li que localitze productes
        difícils com a productes ecològics o productes internacionals. D'aquesta forma,
        acabarà per comunicar-se amb una major amplitud.
       Balla amb ell o ella. Ballar ajuda a alliberar tensions i pot facilitar que aquestes
        persones baixen una mica la guàrdia i aconseguisquen soltar algun so que un altre.
       Fes-te la sorda o intenta comunicar-te només amb gestos. Açò deslligarà el riure de la
        persona amb mutisme i reduirà els seus nivells d'ansietat.
       Estableix un codi de comunicació. El més important és aconseguir que la persona
        desitge mantenir una conversa encara que siga sense paraules. Inventa formes
        divertides de comunicació com fer sons estranys o colpejar de forma rítmica un
        objecte a l'estile morse.
                                          Trastorn: Mutisme




D'altra banda, seria de molta utilitat una vegada que s'haja comprovat que una estratègia
funciona, estendre-la a la família pròxima, és a dir, pares i germans, perquè puguen incorporar-
les i aconseguir establir una via de comunicació amb la persona amb mutisme. Sobre aquest
tema, l'ideal seria convidar a algun dels membres de la família a una o diverses sessions per a
facilitar l'adopció de l'estratègia i il·lusionar i aportar esperança a la resta de la família.



El fonamental en aquests casos és mostrar-se relaxat i no donar-li molta importància al fet que
l'altra persona no es comunique de forma voluntària, ja que si aquest percep estrès en el
terapeuta tornarà a pujar les seues defenses o les enfortirà encara més, fent-se impossible la
intervenció.

								
To top