Claus per entendre la Xina del Segle XXI by CBtKR7

VIEWS: 7 PAGES: 74

									Bloc 4: La societat i la cultura
   xineses del segle XXI
L’educació
L’educació xinesa a inicis de s. XX

       Segle XIX: inadequació a la nova realitat
    –     1905: última convocatòria d’exàmens
       Període republicà
    –     Estudiants xinesos a l’estranger
    –     Nous estudis tècnics: universitats
    –     Manca d’eficàcia
       Situació el 1949
    –     80% de població analfabeta
    –     25% d’escolarització primària
    –     3% en l’educació secundària
    –     0,3% estudiants universitaris (120.000)
          Universitats xineses

Universitat Peiyang (Tianjin)        1895

Universitat de Jiaotong (Shanghai)   1896

Universitat de Zhejiang              1897

Universitat de Pequín                1898

Universitat de Nanjing               1902
L’educació a la Xina de Mao
       Imitació model soviètic (1950’s)
    –     Importància de la campanya antidretana, 1957-1959
       El paper de les comunes (1960’s)
    –     Difusió de l’ensenyament primari
    –     Alt grau d’adoctrinament
    –     Doble via en l’ensenyament secundari
          •   Ensenyament professional
          •   Ensenyament secundari
       El trasvals de la Revolució cultural (1965-1975)
    –     Persecució, reeducació de professors
    –     Igualació del treball manual i intel·lectual
    –     Universitats: accés per origen i tancament (1966-1969)
    –     Secundària: nous textos i tancaments
Aixequem la
bandera roja del
pensament de Mao
Zedong, 1967
Joves amb el llibres
de Mao, 1968
Els joves intel·lectuals han d’anar als pobles per
rebre la reeducació dels camperols pobres, 1969
Deixa que la filosofia es torni una arma esmolada a
mans de les masses, 1969
Recolzem amb
energia
l’agricultura,
1969-70
Avancem victoriosament mentre seguim la línia
proletària en la literatura i les arts del president
Mao , 1972
Portem la lluita de
la campaya de
crítica a Lin i Kong
fins al final, 1974
L’educació xinesa a partir de 1978
       Nous objectius, noves necessitats
    –      Necessitat d’experts
    –      Estudiants xinesos a Occident
    –      Llei d’Educació obligatòria, 1986: 9 anys d’ensenyament
           obligatori
       La situació actual
    –      90,9% de la població alfabetitzada (no: 120-150 M!)
          •   95,1% homes
          •   86,5% dones
    –      320 milions d’estudiants
           xinesos
    –      Grans contrastos en
           l’educació en zones rurals
           i ciutats
           Estudians de primària

          nombre
                        % escolarització     Progressió a
Any    d’estudiants a
                           a primària      secundària inicial
          primària
1952    32.681.000            49.2               96.0
1965    98.291.000            84.7               82.5
1975    114.782.000           96.8               90.6
1980    99.428.000            93.9               75.9
1985    95.948.000            96.0               68.4
1989                          97.0               71.5
1992    108.455.000           97.2               79.7
1994                          98.4               86.6
1998                          98.9               94.3
Estructura del sistema educatiu
   Preescolar
    –   3 anys, no obligatori
   Ensenyament obligatòri (85% de la població)
    –   Primària
        •   6 anys de duració
    –   Secundària inferior
        •   3 anys               Importància dels
        •   Doble itinerari         exàmens
   Ensenyament postobligatori
    –   Secundària superior
        •   3 anys
    –   Universitat
Diferències regionals


                 Nivell
                                   Anys          % d’estudiants en
              d’alfabetitza
                              d’escolarització   educació superior
                   ció
 Pequín           92,1             7,65                46,3
Shanghai          91,5             7,27                23,75
Guangdong         88,6             5,80                6,22
  Hunan           84,7             5,66                6,09
 Sichuan          83,2             5,19                5,10
 Xinjiang         86,6             5,70                8,65
Mongòlia I.       83,4             5,67                4,53
   Tibet          38,5             1,82                2,06
 Qinghai          62,6             4,39                3,55
Índex d’analfabetisme
La universitat
       Relatiu nombre
        s’estudiants                      % joves de 18-21 anys

    –     15-20 M (2003: 4 M; 1977:     Cambodia             1
          625 mil)                      Paquistan            3
    –     27 M el 2010 (1,8M            Vietnam              5
          postgrau)                     Xina                 6
    –     380.000 estudiants a          Indonèsia           11
          l’estranger (fins 2003)
          •   25.000 cada any           Malàsia             11
          •   Només 2.000 amb beca de   Tailàndia           21
              l’estat                   Filipines           35
          •   Paper influent dels
              “retornats”               Singapur            39

       Unes 1000 universitats          Japó                43
                                        Corea del Sud       60
Distribució
regional dels
estudiants
universitaris,
1996
Reformes en el sistema educatiu

   Augment del % del PIB en educació
    – 1% cada 5 anys
    – Augment generalitzat de les xifres d’estudiants
        • 19% d’universitaris entre 2002-2003 (600 mil); 30% entre 2005-2006
   Fusions d’universitats
   L’herència de la revolució cultural
    – Alta despesa en professorat
   Creixement de l’ensenyament per adults
   Promoció de l’ensenyament privat
    – 61 mil escoles 11 milions d’estudiants
    – 90 centres d’educació superior
  Evolució dels estudiants universitaris

4000000
3500000
3000000
2500000
2000000
1500000
1000000
500000
     0
          1977 1980 1985 1990 1995 1998 2002
El preu de l’ensenyament

 Totalment gratuït fins als 80s
 Primària i secundària
    – Gratuïtat en zones rurals
    – Proliferació d’escoles privades en algunes ciutats
   La universitat
    – A inicis anys 90s, els estudiants han de començar a pagar
    – Sistema de beques i ajuts
    – Preu mig: 4000-6500 renminbi (400-650 €)
        • Importància de les despeses d’allotjament i manutenció
Els intel·lectuals
Els intel·lectuals xinesos abans de les
reformes
   Funció tradicional de l’intel·lectual xinès
    – Formació clàssica
    – Funció pública
    – Posició crítica i compromesa
   El nou intel·lectual xinès
    – Els intel·lectuals del 4 de Maig
    – Els intel·lectuals amb Mao Zedong
        •   Al servei del Partit i l’Estat
        •   Les Cent flors, 1956-57
        •   Campanyes antidretanes
        •   La revolució cultural
Els intel·lectuals amb Deng Xiaoping

   Les 4 modernitzacions
    – Necessitat d’experts
    – Sense implicació política
    – Recolzar el socialisme, la dictadura del proletariat, el
      Partit i el pensament de Mao Zedong
   Campanyes
    – 1980: contra la “liberalització burgesa”
    – 1982-93: campanya contra la “contaminació espiritual”
    – 1984: la construcció d’una “civilització d’esperit
      socialista”
       • La llibertat literària com a part de la literatura socialista
Els fets de Tiananmen (1989)
La massacre
Els intel·lectuals a partir de 1989
   Aparició d’un canvi generacional
    – Els intel·lectuals que han participat en els fets de
      Tiananmen
    – Els nous intel·lectuals joves
        • No han conegut ni la Revolució Cultural ni han viscut el
          moviment per la democràcia
        • Més interessats per la lliberalització econòmica, el
          nacionalisme o el prestigi internacional que per la reforma
          política
    – Debat sobre el suport o la crítica al mercat capitalista de
      la Xina actual
   Existència de “llistes grises”: acusacions
    d’elitisme
Els drets humans
Principals problemes de drets humans

   El sistema legal xinès
    – La Constitució és reformada el 2004 per assegurar els
      drets humans
    – Manca d’independència del poder judicial
        • Ingerència del partit i els funcionaris del govern
        • Corrupció generalitzada malgrat les campanyes
    – La confessió com a principal evidència
    – Indefensió dels acusats – persecució dels defensors
    – El sistema legal només pot atendre una quarta part de
      les necessitats del país
    – Pràctica abusiva de la pena de mort
        • Segons Amnistia Internacional, el 2003 va haver-hi 1639
          condemnes i 726 execucions; el 2006, 1.010 execucions
Principals problemes de drets humans

   La llibertat d’expressió
    –   Control dels mitjans de comunicació i Internet
    –   Prohibició de publicar notícies contra l’estat o el Partit
    –   Censura en les pulicacions de llibres
    –   Penes per editors, periodistes, escriptors
   La sida
    – Oficialment hi ha 850 mil malalts
         • Augment malalts (30%)
    – Manca d’informació, població desinformada
    – Canvis en els últims 4 anys: compromís del govern en
      mesures de prevenció, control, publicitació, educació
    – Persecució d’activistes, tancament de centres i orfenats,
      escàndals de tràfic de sang…
Principals problemes de drets humans

   Els drets dels treballadors
    – Sous per sota dels mínims establerts
    – Inexistència de sindicats
        • Sindicat únic: Federació de Sindicats de la Xina
    – Manca de seguretat, atenció social
   Expropiacions forçades
    – Manca de recolzament legal, compensacions mínimes
    – Supressió de tota forma de protesta
    – Crítiques tímides
        • El govern ha realitzat algunes refomes polítiques i
          constitucionals difícils d’implementar
Principals problemes de drets humans

   Els casos de Xinjiang i Tibet
    – Violació sistemàtica dels drets humans
       • Arrestaments, empresonaments, persecucions,
         judicis sumaris i tancats, ús extensiu de la pena de
         mort
    – Xinjiang
       • Persecució de la cultura i la llengua
       • Dificultats en les pràctiques religioses
    – Tibet
       • Migració de xinesos Han cap a zones tibetanes
       • Límits a l’expressió religiosa i cultural tibetana
Principals problemes de drets humans
   Expressió religiosa
    – La religió ha de ser controlada per evitar que sigui una
      amenaça
    – Per ser legals, els grups religiosos han d’estar controlats
      pel govern
       • Finances, activitats, publicacions, doctrines
       • Només 5 religions reconegudes
       • Gran nombre de creences no reconegudes
    – Dura persecució d’alguns grups no legals
       • Falun Gong
   Drets de les dones
    – Zones rurals i de minories ètniques: raptes, vendes,
      tràfic per la indústria del sexe
Indicicis de canvi

 Campanyes contra la corrupció
 Reformes constitucionals i legals limitades
    – El cas del SARS
   Dificultats de canvi
    –   Un país difícil de reformar
    –   Forces locals independents
    –   Tradició cultural molt forta
    –   Corrupció
Dificultats de canvi

   La posició del Partit i el govern
    – Unipartidisme
    – Interferència amb el sistema legal i judicial
    – Control sobre la societat
       • Les ONG xineses: sota control governamental
       • Només s’accepten les ONG ecologistes i contra la
         sida
    – Control dels mitjans de comunicació
    – Prohibició de grups per la lliuta dels drets
      humans
La religió a la Xina
Religions tradicionals xineses: Budisme
Religions tradicionals xineses: Taoisme i
cultes populars
Religions tradicionals xineses: cultes
confucians
La religió a la República Popular

   Desafiament de la religió a l’estat
    – Religió individual
    – Organitzacions independents
    – Autoritats “terrenals” i “celestials”
   El marxisme-leninisme de Mao com a
    religió
    – El PCX com a “alliberador” (salvador)
    – Naixement d’un culte a Mao
La llum de Mao
“Desitgeu al President Mao una vida
           eterna”, 1968
“Quan surt el sol, l’Est és roig”, 1999
Zhang Hongtu, “L’últim sopar”, 1989
La religió a la Xina del XXI

   Mort del comunisme com a fe
    – Buit que cal omplir
    – Període d’efervescència religiosa
       • Religions clàssiques: budisme, cristianisme, Islam
       • Altres “religions” no tradicionals
    – Ha permès que les religions es beneficiïn de la
      liberalització econòmica
 Teòrica llibertat religiosa
 La religió com a factor de canvi
    – amenaça als plans del govern
La religió segons la Constitució xinesa,
art. 36


 “los ciudadanos de la República Popular China son
 libres de profesar creencias religiosas”

 “ningún organismo del Estado, organización social o
 individuo puede obligar a un ciudadano a profesar tal
 o cual religión o a dejar de practicarla, ni tampoco
 discriminar a los ciudadanos creyentes ni a los no
 creyentes”
La posició oficial

   Llibertat de creences religioses
    – Respectar i protegir la llibertat de creença
      religiosa
    – Protegir les activitats religioses normals
    – Igualtat entre les diferents religions
    – Les diferents religions s’organitzen amb
      independència, autonomia i autosuficiència
   Protecció de les llibertats i els drets religiosos
    de les minories ètniques
La situació real

   Persecució dissimulada de les religions 
    Control estatal
    – Necessitat d’estar registrats
    – Existència d’organismes i “esglésies” tutelades
      per l’estat
    – Incompatibilitat entre el PCX i la pràctica
      religiosa
   Motiu de persecució en algunes ètnies
Les organitzacions oficials

 Associació budista de Xina
 Associació taoista de Xina
 Associació Islàmica de Xina
 Associació xinesa catòlica patriòtica
  Escola de Bisbes catòlics xinesos
 Comitè del moviment patriòtic de les
  esglésies protestants de la Xina
  Comitè Cristià de Xina
        Les religions avui
               (en milions)



100

80

60
        100
40                                   10

20                                   30
                 20            5
                              10
 0
      Budis.   Islam      Catol.   Prot.
El cristianisme
   Origen molt divers
    – Diverses escoles cristianes (nestorians, catòlics,
      protestants...)
    – “Religió dels estrangers”  “cristians del bol
      d’arròs”
 Desaparició gairebé total de la Xina
  comunista
 Recuperació a partir dels anys 80
    – Religió minoritària, però
    – Actualment viu els moments de màxima
      expansió a la Xina
La cultura xinesa en el segle XXI
El xinès a Internet
Perspectives

   Només el 5% de les llars xineses disposen
    d’internet
    – 137 milions d’usuaris, només per darrera
      d’EEUU i davant del Japó
       • 90 M per banda ampla
   Previsions
    – “Prop de 150 milions a finals de 2005”?
    – Podria ser la primera llengua d’internet, per
      davant dels usuaris anglòfons
    – Paper en l’articulació d’una societat civil
La llengua xinesa en el s. XXI
La llengua xinesa en el s. XXI
L’escriptura en l’art contemporani
L’escriptura en l’art contemporani
L’escriptura en l’art contemporani
L’escriptura en l’art contemporani
L’escriptura en l’art contemporani
L’escriptura en l’art contemporani
L’art contemporani xinès




              Pu Jie,   Yue Mingjun, Riure    Xue Song, Cap de gegant,
 www.socialisme.com,     orgullós de bojos,                      1998
                2000                  1999
L’art contemporani xinès




Wang Qingsong, Banys
        públics, 2000
Els nous valors de la cultura xinesa?

 L’harmonia social i ordre col·lectiu
 La jerarquització social
 La importància de les relacions socials i
  personals, i la família
 El treball com a valor
 Educació
 La riquesa i el consum
 Competitivitat
Una nova cultura de l’alimentació

 Insuficiència alimentària i fams a la Xina del Segle
  XX
 Anys 80: inici de l’occidentalització en els hàbits

                               Consum alimentari
                   1964                                        1994
 1.649 kcal /dia                                2762 kcal/dia
    1581 kcal/dia d’origen vegetal              2362 kcal/dia d’origen vegetal
         (de les quals, 1052 kcal de cereals)        (de les quals, 1782 kcal de cereals)
    68 kcal d’origen animal                     401 kcal d’origen animal
         (de les quals, 39 kcal de carn)             (de les quals, 286 kcal de carn)
Una nova cultura de l’alimentació

   Introducció de nous
    aliments i hàbits
    – Millores en
      l’alimentació
    – Cultura del fast food
   Noves problemàtiques
    – Obesitat
    – Noves malalties
      cardiobasculars
    – Sedentarisme
Una nova cultura de l’alimentació?

								
To top