El Delta de l Ebre �s la zona humida m�s

Document Sample
El Delta de l Ebre �s la zona humida m�s Powered By Docstoc
					Coneguem                                                       Creuer Desembocadura


            3 Creuer per la Desembocadura
                                          INTRODUCCIÓ



El Delta de l’Ebre és la zona humida més          influencia el fet de la disminució del cabal
gran de Catalunya, amb 320 Km2 de                 del riu, que en 50 anys ha suposat uns 100
superfície emergida i gairebé 30 Km               m3/s.
endinsada en el mar. Està situada al sud de
Catalunya prop del límit amb la Comunitat         L’inici del Delta fou durant la glaciació
Valenciana.                                       Würmiana fa uns 18.000 anys. En aquell
                                                  moment, a causa de les grans extensions de
La relació riu - mar - terra, en tots els seus    gel que cobrien la major part d’Europa, el
aspectes, és la que ha determinat la gènesi       nivell de la mar es trobava uns 100 m. por
del Delta. En la seva formació han tingut         sota del nivell actual. Des d’aleshores hi ha
gran importància factors dinàmics com             hagut dues estabilitzacions: la primera fa
l’onatge o el vent i quasi la total absència de   uns 8.000 anys, a uns deu metres per sota
marees a la Mediterrània.                         del nivell actual del mar, la segona, fa uns
                                                  5.000 anys, a uns cinc metres per sota del
La variació de l’augment primer i la              nivell actual del mar; fa uns 2.500 anys ja
disminució en els darrers anys, en la             assolí un nivell semblant a l’actual ¡ s’ha
producció ¡ aportació de sediments per part       mantingut sense variacions importants.
del riu al Delta, així com l’acció de l’home
sobre el medi, han estat els condicionadors       En cada estabilització es formà una plana
d’aquesta gènesi. Cal analitzar doncs, quins      deltaica, posteriorment submergida por la
factors són els que han fet disminuir en          transgressió marina, que servia després de
aquesta proporció l’aportació de terra al riu     base d’assentament de la següent.
(embassaments, canals, etc.). També
Coneguem                                                           Creuer Desembocadura
1
Compara aquests dos dibuixos ¡ escriu les diferències que vegis.




               DELTA                                           ESTUARI


Busca el significat de: Desembocadura, Sediment ¡ Erosió.

2
Aquí tens un esquema de la conca hidrogràfica del riu Ebre que té aproximadament 88.835
Km2.




    a) Esbrina quin percentatge representa del total de la superfície peninsular (607.107 Km2).

    b) Pinta de colors diferents les parts que corresponen aproximadament als Cursos Alt, Mitjà
       i Baix del riu.

    c) Quin procés geològic associes a cadascuna d’aquestes parts?.
Coneguem                                                            Creuer Desembocadura
3
Mira aquests dibuixos de la formació i evolució del Delta de l’Ebre.




    Configuració aproximada fa      Configuració aproximada entre      Representació segons el mapa
           uns 4.000 anys                   els segles X – XII             de Mercator (1.580)




    Representació segons el mapa         Delta de l’Ebre (1.860)          Delta de l’Ebre (1.923)
      de Miguel Marín (1.749)




    a) A què corresponen els colors...

    MARRÓ
    BLAU
    VERT
    GRIS


    b) Quin és l’element que fa créixer la zona de color verd?. Per què?.


    c) I l’element que les fa recular? Com?


    d) Quin creus què és el tret geològic més característic dels deltes?.
Coneguem                                                        Creuer Desembocadura
4
Mira aquesta superposició d’imatges de l’àrea de la Desembocadura de l’Ebre del 1.956 fins
1.995. Compara-la també amb la imatge anterior de la seqüència corresponent a l’any 1.923.

Escriu el nom del lloc que correspon a cada lletra del mapa.



                                                                A


                                                                B


                                                                C


                                                                D


                                                                E


                                                                F


                                                                G




Quants graus s’ha desplaçat la desembocadura ¡ amb quina direcció?


Des de l’any 1.923 al 1.984 entre les dos desembocadures ha aparegut una ¡lla. Quina?.


Segurament podràs veure dos fars. Situa’ls al mapa de dalt. Creus que estan quedat al lloc
adequat?. Què els hi ha passat?.




Dóna la teva opinió sobre el fet d’introduir en un sistema dinàmic (Delta) estructures estàtiques
(far, ponts, dics,...).
Coneguem                                                       Creuer Desembocadura
L’Ebre és un dels rius que més llargada ¡ cabal té de tota la Península Ibérica. L’any 1.940
portava 22.000.000 de tones de sediments l’any. En l’actualitat però, la seva conca té 180
embassaments que li retenen el 99 % de sediments.




5

    a) Mira aquesta taula de descàrrega fluvial. Esbrina
       quin cabal d’aigua ¡ quina descàrrega mitjana
       tenia el riu a l’any 1.995 seguint la mateixa
       proporció que al gràfic.




    b) Quantes tones      de    sediments    porta   en
       l’actualitat?.




    c) Quines accions proposaries per evitar aquests
       efectes?.




    d) Després d’analitzar aquests factors, comenta com poden influir en l’àrea geogràfica del
       Delta de l’Ebre.
Coneguem                                                          Creuer Desembocadura

Des del punt de vista de la dinàmica marina, els processos més importants a les costes
catalanes són els que no succeeixen de forma periòdica. Així l’efecte de les marees, amb
màxims de 20 cm. , és inapreciable per al delta a no ser que s’afegeixin altres elements.

6
Uns dels elements que accentuen l’acció del mar són els temporals de Llevant.

    a) De quina direcció venen?.



    b) Quins efectes tenen sobre el Delta?.



    c) Esbrina el nom d’altres vents de la zona



    d) Les onades, el vent ¡ les marees, han afavorit o han perjudicat la formació del Delta?
       Raona-ho.




7
    a) El mar però proporciona un element principal que és la salinitat. Com condiciona aquest
       element els ambients i conreus del Delta?.



    b) Explica breument en què consisteix la Falca Salina.
Coneguem                                                            Creuer Desembocadura
8
Si has vist el riu prop d’Amposta, podràs comparar-lo ara que ets a la desembocadura. Descriu
breument les característiques de les vores del riu (alçada, vegetació,...) a:


AMPOSTA




DESEMBOCADURA




9
A la vora del riu ¡ prop de la desembocadura veuràs unes llacunes.

    a) Quin nom tenen?.


    b) Descriu les seves característiques (profunditat, vegetació, superfície,..).




    c) Al seu interior hi ha normalment molts d’ocells, prova d’identificar-ne algun d’ells. Escriu
       el seu nom ¡ característiques.
Coneguem                                                        Creuer Desembocadura
10
El riu divideix el Delta en dos meitats que a més a més corresponen a dues comarques. Quines
són aquestes comarques?. (Al llarg de l’estada anota tota la informació possible sobre aquestes
comarques –social, política, demogràfica, econòmica, cultural,...-).




11
A part de separar, el riu també uneix. Des de l’antiguitat s’ha aprofitat per al transport ¡
comunicació de l‘interior vers al mar. Escriu al menys tres mitjans de transport que s’han
utilitzat al Delta ¡ la seva funció.




12
Durant el recorregut hi ha un port pesquer. Les barques són totes petites.

   a) Per què?



   b) Quines arts de pesca utilitzen ¡ què capturen?.



   c) Coneixes algun altre art de pesca al riu?.
Coneguem                                                         Creuer Desembocadura

13
Llegeix detingudament aquest text.

“...les tripulacions van ser reorganitzades ¡ els antics sirgadors, substituïts pels matxos,
passaren com a peons als nous llaüts que eixien de les drassanes ¡ s ‘afegien al tràfec dels rius.
No fou l’única novetat en un sistema de navegació més vell que l’aigua. Uns mesos després del
viatge del Carlota, es va saber que la vídua Salleres feia construir una nau portentosa, de
tonatge molt superior al del llaüt més gran, que navegaria com una fletxa i podria remolcar
puntones i xalanes carregades de lignit.”
(Jesús Moncada. “Camí de Sirga”, Edicions de la Magrana 1.988)


Esbrina què és el Camí de Sirga, el llaüt, el matxo i
quina funció feien.




Fes una recerca sobre la vida ¡ obra de Jesús
Moncada.




Fes una traducció (el més fidel possible) d’aquest
text a alguna altra llengua (castellà, francès ,
anglès).




14
   a) Esbrina quin pendent té el Delta de l’Ebre. (Alçada del terra a Amposta = 3 mts.; alçada
      del terra a la desembocadura =5O cm.; distància Amposta - Desembocadura 3O Km.).


   b) Mesura el temps emprat en fer el recorregut per la Desembocadura. Esbrina la distància
      recorreguda ¡ digues a quina velocitat ha anat el vaixell. Expressa el resultat en m/s,
      Km/h i nusos.
Coneguem                                                         Creuer Desembocadura
Les dunes són muntanyes de sorra (99 %) no consolidada. Es per tant un ecosistema molt
fràgil i que alhora rep una forta pressió humana.




15
Quins tipus de dunes hi ha ¡ on les situaries del Delta?




16
Esbrina les característiques de les dunes d’acord amb la composició del sòl pel que respecta a:

HUMITAT


MOBILITAT


NUTRIENTS


17
Esbrina el nom d’algunes de les plantes que hi ha a les dunes i els mecanismes que utilitzen per
poder sobreviure. Dibuixa-les.

				
DOCUMENT INFO
Shared By:
Categories:
Tags:
Stats:
views:6
posted:9/11/2012
language:Catalan
pages:10