Your Federal Quarterly Tax Payments are due April 15th Get Help Now >>

descartes (DOC) by abdel_ki

VIEWS: 12 PAGES: 2

									  Racionalisme                                                   Empirisme
  Donava importància al mètode matemàtic i a l’observació, al paper de la raó i al paper de l’experiència
  - La darrera paraula sempre la tenia la raó                     - La darrere paraula la tenia l’experiència
  - Cercaran una fonamentació metafísica de la ciència.           - Se centraren en l’anàlisi del coneixement en relació amb
  - el model de saber és el sistema deductiu de la                l’experiència
  matemàtica, en que tot coneixement s’infereix de
  principis o idees primeres.
  Descartes
  La necessitat de realitzar qualsevol recerca seguint un mètode adequat. Va rebre una educació clàssica i científica
  orientada segons els principis de la filosofia escolàstica. Va descobrir un mètode universal, el de la geometria; aquest
  mètode permetria desenvolupar una ciència i una filosofia sòlides.
  Obres: 1628- publica les Regles per a la direcció de l’esperit, 1637- decidí a publicar tres assaigs científics precedits pel
  famós Discurs del mètode. 1641- les Meditacions metafísiques (va ser perseguit, les seves idees conduïen a l’ateisme.
  Mort al 54 anys a Suècia

  El mètode
  El problema de Descartes era el de fonamentació del coneixement ___La ciència té un mètode que li
  permet la seguretat en el coneixement, però a la filosofia li manca un mètode adequat
          per això introdueix un mètode matemàtic en la filosofia         un mètode que li serveixi de guia: el
  mètode del dubte o de l'evidència.
          Consta de 4 regles:

            R. de l'Evidència: Acceptar com veritable només el que és evident (intuïtiu). Tot el que és evident
            ha de tenir 2 característiques: Claredat i Distinció.

      R. de l'Anàlisi: Dividir els problemes en parts simples, no abordar-los de forma complexa.

R. de la Síntesi: Un cop analitzades les parts senzilles, recompondre el problema complex i confirmar o no la seva
validesa.


 R. de la Enumeració: Revisar o analitzar(enumerar) tots els nostres passos per assegurar-nos que no ens hem equivocat.

      Aquest mètode basat en l'evidència d'allò que és cert podríem qualificar-lo d'Intuitivodeductiu3,
  a diferència de l'inductiu proposat per Francis Bacon, ja que es basa en la deducció dels principis a
  partir de la Intuïció de l'evidència de la Veritat.

  El dubte i la primera veritat
  Descartes considera que al llarg de la seva vida ha considerat certes, qüestions que el temps ha
  demostrat falses, i per això considera que cal analitzar bé amb rigor allò que es considera cert o fals,
  i és per això que considerarà com a fals, allò que no sigui evident que és cert.

  Descartes dubtarà de: El dubte metòdic (Criteri de veritat: tot allò que sigui possible dubtar s'ha de considerar fals.)
  a. Les dades dels sentits: Considerant que algunes vegades els sentits ens enganyen.
  b. L'existència del món: En el somni també percebem un món que ens sembla real.
  c. Els propis raonaments (les matemàtiques) : Ens podem equivocar mentre raonem. En les Meditacions
  metafísiques ens utilitza l'argument del geni maligne: potser hem sigut creats per un Déu que ens enganya
  sistemàticament, que ens fa veure una cosa molt clara i vertadera quan realment és falsa.
  d. Els ensenyaments rebuts: Sovint les ensenyances que rebem són errònies.

              El dubte de Descartes és un dubte provisional
  La Hipòtesi del Geni Maligne            si existeix un Geni Maligne que m'enganya, és obvi que enganya a
  algú, si m'enganya, si dubto, si penso... existeixo. (Cogito Ergo Sum) Aquesta és la Primera Veritat
  Indubtable a la que arriba Descartes.
                                                        el pilar que li permetrà construir la resta del pensament filosòfic

  El Cogito no és la clau de l'existència, sinó de la consciència de l'existència. Jo no existeixo gràcies al
  Cogito,sinó que sé que existeixo gràcies al Cogito.
Una substància és una cosa que no requereix cap altra per existir. Aquest concepte només pot aplicar
amb rigor a Déu, però Descartes s'estén aquesta concepció de substància, per analogia, als éssers finits,
que només necessiten de Déu per poder existir. Distingir entre tres classes de substàncies: res infinita
(substància infinita i necessària), res cogitans (substància pensant) i res extensa (substància extensa)
Les tres substàncies


El jo pensant
El dubte metòdic i universal ens ha dut a l’existència d’un jo pensant (una substància que pensa, una res
cogítans, una ànima).

Descartes                   Confirma que els sentits enganyen (dubte de tot el que m’envolta, del cos),
                 però no es pot dubtar de l’existència del pensament, de les idees, de la subjectivitat.

                          El conjunt de pensaments, idees, representacions... que flueixen en el meu jo

El jo pensa diferents idees. Tipus:

   Adventícies o adquirides. Són les idees que provenen de fora, de l’experiència sensible, poden ser
errònies.
    Factícies o artificials (elaborades). Són les idees que inventem o fabriquem arbitràriament nosaltres
mateixos.
      Innates o natural. Les posseïm a la ment simplement pel fet d'existir (Déu)


Déu, substància divina
El jo pensant no és perfecte             posseeix la idea de perfecció

               La idea de perfecció innata en nosaltres és la idea d’un ésser perfecte: idea de Déu
              Aquesta idea de perfecció ha d’haver estar una realitat
              divina la que l’ha fet sorgir dins de les nostres ments.
Déu esdevé garantia del coneixement
Demostració de l’existència de Déu segons Descartes:
                                       si hi ha un Déu que tingui almenys tanta realitat objectiva com la idea del jo, un Déu, no
                                       enganyador, que li asseguri la certesa de la resta de les coses. Va establir tres proves a
                                       partir de la idea de Déu, que és innata a l'ànima.
. Si jo m'hagués creat, m'hauria creat perfecte, i, en canvi, sóc imperfecte, per tant hi ha un altre ésser que m'ha creat.

. Dins l'essència de Déu, hi és l'existència. Déu no pot no existir, i, per tant existeix. Aquesta és una nova edició de
l'Argument Ontològic de St. Anselm.

El món, substància extensa
Correspon a tot el que és material i extens: el conjunt dels cossos del món material. Descartes distingeix
entre qualitat primàries (mesura, figura, moviment...) i qualitats secundàries (colors, sons, olors...).

     Substància finita i creada: la dels cossos, tots ells
     amb un atribut fonamental, l’extensió.


El jo pensant i la matèria, són dues realitats o substàncies independents           es relacionen entre elles
mitjançant un punt en el nostre cos, la glàndula pineal (situada al bell mig del cervell, i que és on s’allotja
l’ànima, que connecta amb el cos i en modifica els moviments)

								
To top