Què he de fer amb aquest document?
1. Imprimir-lo1, llegir-lo i, en cas d’estar-hi d’acord, completar-lo amb les dades personals, signar-lo i presentar les al·legacions2 a l’Ajuntament de Santa Oliva abans del dia 2 d’abril del 2005.
Ajuntament de Santa Oliva C/ Mossèn Antoni Paradís, 7 43710 SANTA OLIVA (Horari de 9:00 a 15:00 de dilluns a divendres; els dimarts, també per la tarda fins a les 19:00)
2. Parlar-ne amb parents, amics i coneguts, facilitar-los-en còpies o l’adreça d’Internet on aconseguir-lo: Podeu enviar-lo per correu certificat; abans de tancar el sobre, demaneu al funcionari de Correus que us marqui el document. Guardeu el resguard de certificat. També podeu confiar l’entrega a una altra persona, si us resulta problemàtic anar a l’Ajuntament de Santa Oliva (o a l’inrevés, oferirvos a recollir-ne d’altres, per anar a entregar-les juntes i facilitar-ho així a d’altres persones).
1
Les pàgines 3 i 4 d’aquest arxiu les podeu imprimir a doble cara en un mateix full, però les altres (aquesta i la següent) van a una sola cara. 2 Les al·legacions les formen totes les pàgines menys aquesta.
Ajuntament de Santa Oliva C/ Mossèn Antoni Paradís, 7 43710 SANTA OLIVA
Al·legacions al Pla Parcial del sector R5.
En/Na .......................................................................………….. amb NIF ....................………. i domicili a ..........................................................…………., en relació amb l’aprovació inicial del Pla Parcial del sector R5 (expedient 45/2005) de Santa Oliva, Exposo: 1. El sector R5 definit en el recent PGOU de Santa Oliva, actualment en revisió per adaptació a la Llei 2/2002, està constituït per unes àrees de bosc i per conreus i erms que actuen de franja de transició entre aquelles àrees de bosc i el sòl urbà. a. Aquests boscos (boscos del Julivert i dels Colls) presenten per a Santa Oliva i la comarca un valor naturalístic destacat, en tractar-se d’un tipus de formació vegetal molt escassa al municipi, a causa de l’ocupació agrícola secular i de l’expansió urbanística i industrial de les últimes dècades. El valor natural dels boscos del Julivert i dels Colls és reconegut a la memòria ambiental del Pla Parcial presentat per a aquests sector residencial. b. Aquest bosc presenta per a Santa Oliva i la comarca un valor social molt important, a causa de la seva proximitat relativa al nucli poblacional, a la riquesa vivencial i qualitat de vida que proporciona i als usos lúdics i didàctics que permet a residents i visitants. c. L’apreci d’aquests valors ha quedat patent en la mobilització popular que es va generar davant l’expectativa d’una segura desaparició del bosc segons el PGOU aprovat l’any 2001. 2. L’extensió d’aquests boscos és relativament reduïda, i la pressió antròpica que suporten és molt elevada, en ser colindant amb una zona urbana de segona residència i per la proximitat d’un càmping. De manera que tota reducció de la seva superfície o de la franja de transició, o bé qualsevol increment de la pressió antròpica, liquidarien la viabilitat ecològica del bosc. a. El Pla Parcial presentat per a aquest sector redueix l’extensió del bosc, elimina la franja de transició i incrementa la pressió antròpica. Així, doncs, el desenvolupament urbanístic del municipi comporta una disminució directa de la qualitat de vida. b. L’expansió urbana del nucli històric de Santa Oliva en direcció als Colls no està justificada, i és tan sols conseqüència d’acceptar i consolidar la deficient gestió municipal en matèria urbanística d’anys anteriors. Per tant, la renúncia al bosc no té justificació des del punt de vista del bé col·lectiu; ben al contrari, ve a engreixar perjudicis ja existents. c. Finalment, en la redacció del Pla Parcial s’endevina una planificació que ignora la realitat afectada i menysté la dimensió cultural de l’indret. Aquesta actitud, incomprensible en responsables polítics i tècnics de l’Administració local, mereix el rebuig de la ciutadania i genera malfiança envers aquest Pla Parcial i, en especial, envers l’acompliment futur de les mesures que s’hi proposen per a protegir el bosc. Tots els extrems aquí exposats estan argumentats en un annex. Sol·licita: 1. La desestimació d’aquest Pla Parcial. 2. La restitució de la qualificació rústica del sòl del sector R5, com havia estat fins l’any 2001. 3. La redacció d’un Pla Especial per al sector com a zona limítrofe del municipi, que garanteixi la preservació dels seus trets rurals i forestals i, per tant, dels seus valors naturals, socials i culturals. (signatura) (nom i cognoms) Santa Oliva, 1 d’abril de 2005.
SENYORA ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE SANTA OLIVA.
Al·legacions al Pla Parcial del sector R5. ANNEX.
El Pla Parcial presentat condemna el bosc a una degradació segura.
El Pla Parcial parla de preservar els boscos del Julivert i dels Colls, però està redactat per a fer-los desaparèixer. Com a conseqüència directa del Pla Parcial sobre els boscos, tenim: 1. La desaparició total de les zones de transició o pre-bosc (tan importants en la gestió dels espais protegits). 2. La reducció de la zona arbrada al llarg del carrer Balmes. 3. L’increment molt acusat de pressió antròpica, per un augment de població que es produirà a ran mateix de la zona arbrada. El bosc, que ara disposa d’un “coixí” agrícola o pre-bosc que esmorteeix la pressió antròpica, queda definitivament confinat en la trama urbana, amb l’asfalt a ran mateix dels arbres. En aquestes condicions més “exigents”, haurà d’afrontar un augment de població molt important pel municipi, que es produirà justament on abans hi havia el pre-bosc: unes 630 persones (un increment de més del 125%) en un sector que ocupa menys de l’1,03% de la superfície del municipi.
Tanques de fusta i motocross. La Memòria Mediambiental del Pla Parcial proposa mesures que, després, no són adoptades en el Projecte d’Urbanització ni cap document del Pla Parcial amb força vinculant. Algunes són: Delimitar l’espai lliure amb tanca de fusta o similar. Prohibir l’accés a vehicles motoritzats i impedir-ho amb barreres físiques (“… cadenes o estaques…”). 1 Delimitar camins i senders2. En la Memòria Mediambiental també hi ha propostes que no semblen realitzables, la finalitat de les quals, per tant, són la de donar una falsa imatge ambientalista (prohibir la pràctica del motocross, prohibició de pavimentar més del 50 % dels jardins privats).
El Camí dels Colls, patrimoni en perill (i el del Cementiri, també). L’accés pavimentat als dipòsits de gas que hi haurà vora el Camí dels Colls hauria de ser d’ús exclusiu per als camions i personal del gas (amb la qual cosa, l’asfaltat es faria prescindible). L’actual accés al Camí del Colls des d’aquell punt s’hauria de tancar als vehicles a motor, més tenint en compte que l’actual connexió entre els carrers de la urbanització i el
1
La degradació de l’espai (abocaments) té com a causa principal la facilitat de l’accés motoritzat. La meitat nord del sector només té tres accessos, els quals resulten de la destrucció puntual dels marges de pedra. La reparació d’aquests marges és una mesura que cau pel seu propi pes en un context proteccionista com vol ser el Pla Parcial. Les tanques de fusta “o similar” poden ser una mesura complementària que caldria estudiar amb molt de deteniment (més deteniment del que tolera l’apetència política de vots fàcils). 2 El cert és que, en tot el Pla Parcial no hi ha cap mesura de caràcter vinculant que parli d’obres o transformacions a l’interior o límits de l’espai lliure (més zona d’equipaments). El que és preocupant, però, és que tampoc no hi ha cap norma vinculant en sentit contrari, és a dir, que especifiqui que no s´hi faran “certes” coses (com ara instal·lar papereres, bancs o cartellets, etc.).
Al·legacions al Pla Parcial del sector R5 (Santa Oliva). Annex.
camí dels Colls no és un camí històric, sinó tan sols un pas consolidat a través d’una finca privada. Sense aquestes mesures, el Camí dels Colls, eix paisatgístic de primer ordre al nostre municipi, es veurà abocat a una degradació segura i acabarà sota una capa de quitrà com el Camí de Saifores. D’altra banda, les obres del col·lector, previstes per a garantir el servei al nou sector, afectaran una banda del Camí del Cementiri, sense que el Pla Parcial tingui prevista la protecció i l’eventual restauració de la configuració original d’aquest camí històric.
La necessitat d’expansió urbana és injustificada.
Aquest Pla Parcial diu que “el nou desenvolupament residencial ha de ser continuació natural del nucli urbà”. A menys que la “continuació” hagi de ser fins a l’infinit, la “natural” no sembla que hagi de ser la que allargassa el nucli urbà més enllà de la Urbanització del Pelat i crea més barris allunyats del centre. Edificar la banda nord del carrer Balmes és traslladar a uns altres veïns la molèstia de ser als límits del casc urbà i, sobretot, retallar un espai verd (degradat, sí, però verd). Edificar les hortes a l’angle entre carrer Pau Casals i “carrer” dels Colls no és una necessitat pública, sinó un interès privat. Les pèrdues paisatgístiques i ecològiques sí que són de tots. Finançar els serveis d’altres espais urbans (claveguerams, canalitzacions, etc.) a base d’urbanitzar més, demostra que l’urbanisme que es practica al R5 és una estafa al contribuent, i que els vells errors urbanístics d’anys enrera es paguen avui en dia amb modernes aberracions urbanístiques.
Planificadors que ignoren i menystenen la realitat afectada.
Revestits d’autoritat tècnica i política, els redactors d’aquest Pla Parcial demostren, en certs detalls, escàs interès en el coneixement acurat d’allò que volen transformar. Alhora exposen mesures conservacionistes amb ambigüitat o poc rigor. Això ens obliga a posar en dubte la bondat de la resta del contingut, més enllà d’aquests detalls. Ens diuen que el Pla Parcial té, com un dels objectius i criteris, el “respecte a l’orografia i la topografia”, com si la zona a transformar tingués un relleu gaire accidentat. On hauria tingut sentit aquest criteri és a les Pedreres (Molí Alt), però allí l’Ajuntament ha consentit el rebliment d’un talús gegantí. En qualsevol cas, no es diu res sobre un possible “respecte a la toponímia”, tot i que és un element de gran importància cultural. Podem observar-hi una inacceptable pràctica de “barnalització” de termes toponímics (“Camí dels Turons”), a més d’emprar-ne de poc escaients, com ara “Turó dels Colls”. En la descripció del sector, és omesa l’existència d’una edificació dins de l’àmbit del sector: una al bell mig de les actuals hortes, on hi viu l’antic propietari d’aquell terreny. Tot seguint la descripció, resulta que el camí dels Colls, “… que comunica el carrer de Pau Casals amb la finca de la Muralleta, creua la part de ponent del sector…”. A banda que aquest camí recorre tot el sector (no només la part de ponent), ho fa vorejant-lo (no travessantlo), i discorre sense cap contacte amb la Muralleta. Però els plànols consultats contenen un error, i l’Ajuntament de Santa Oliva prefereix copiar els errors dels plànols fets a Barcelona que conèixer el seu propi territori.
Pàg. 2 de l’Annex.
Al·legacions al Pla Parcial del sector R5 (Santa Oliva). Annex.
Valors naturals, socials i històrics dels Boscos del Julivert i dels Colls i el seu entorn.
El Bosc del Julivert és una petita i antiga finca forestal, en la memòria dels santolivencs més vells. L’absència d’explotació en moltes dècades ha permès que nombrosos exemplars d’alzina hagin assolit una presència destacable, enmig del pi blanc. Els boscos dels Colls estan constituïts per una brolla arbrada d’arçot i mata, surgida de camps de garrofers, ametllers i oliveres que van quedar erms uns cinquanta anys enrera, en passar la propietat a mans especulatives; l’estrat arbori, de pi blanc i alzines ocasionals, presenta exemplars de dimensions notables, ja que alguns d’ells són anteriors a l’abandonament dels conreus. L’entorn dels boscos és esencialment agrícola de secà, especialment en la banda nord, recorreguda pel camí dels Colls i limítrof amb el terme municipal de Banyeres de Penedès. Tanmateix, al sud i llevant es troben en contacte amb la urbanització del Pelat, que té caràcter de segona residència. L’excepcionalitat d’aquestes formacions vegetals, recordem-ho un cop més, rau en l’ocupació agrícola secular del nostre territori. La zona es situa a l’extrem nord-oest del nucli urbà de Santa Oliva. Aquesta proximitat la fa força visible i accessible. Tot i amb això, la freqüentació és molt baixa. Aquesta combinació entre proximitat i baixa freqüentació és clau en la valoració social de l’indret. Els valors natural i paisatgístic de l’indret es troben descrits amb detall a l’auditoria mediambiental del municipi de Santa Oliva (2002-04). I a la memòria ambiental del propi Pla Parcial del sector R5 se’n ha una valoració molt positiva. La importància social de la proximitat a la natura és evident després del fenomen de la generalització de la segona residència en l’ultim quart del segle XX. Precisament en la urbanització del Pelat en tenim la materialització. La gent fuig de la ciutat, mal sigui unes hores. Tot i amb això, a ciutat també es mira de recuperar espais oberts i recrear la natura en diversos tipus de parcs i jardins. La legislació urbanística moderna (Llei 2/2002, a Catalunya) assumeix també la importància de la preservació dels valors naturals, paisatgístics i històrics del territori en tot planejament urbanístic. En el cas concret dels boscos de Julivert i dels Colls, la seva trascendència socioambiental s’ha mirat d’expressar en diversos escrits del Col·lectiu Santa Oliva Desperta, constituint dos dossiers distribuïts de mà en mà, i recuperables a través del web d’aquest Col·lectiu (http://homepage.mac.com/nalska/camidelscolls/).
Pàg. 3 de l’Annex.