índex Causes socials i econòmiques Introducció a la crisi i

Document Sample
índex Causes socials i econòmiques Introducció a la crisi i Powered By Docstoc
					Índex
Causes socials i econòmiques

  Introducció a la crisi i restauració
         1. La guerra d’ultramar

Causes polítiques

  Les conseqüències del desastre del 98
  Sistema regionalista
           1. El federalisme
           2. El catalanisme tradicionalista
           3. La formació de la unió catalanista
           4. Les bases de Manresa (1892)
           5. L’impacta del 98 a Catalunya
           6. La candidatura dels quatre presidents
           7. El primer govern regeneracionista (1899)


Fets:

  Conflicte del Marroc
     1. 1906 Conferencia d’Algesires
     2. 1912 Tractat Hispano Francès
     3. 1909 Derrota en el Barranco del Lobo
     4. 1900 Consolidació de la penetració Espanyola al nord
        d’Africa
  La setmana tràgica
       1. 18 de Juliol, mobilització contra la guerra del Marroc
       2. 24 de Juliol, vaga general i revolta popular
       3. 1909 onada de protestes i caiguda del govern de Maura

Moviments polítics i socials

  La mancomunitat de Catalunya
      1. 1907 Enric Prat de la Riba va ser escollit president
      2. 1911 Es va promoure la iniciativa de mancomunar les 4
         diputacions catalanes
      3. 1912 Aprovació del projecte de mancomunitats
      4. 1912 Bloqueig del projecte aprovat per les corts
      5. 1913 Decret que autoritzava les diputacions provincials
         a    mancomunar-se      per    a   fins     exclusivament
         administratius
         6. 1914 Constitució de la mancomunitat 6 abril
         7. 1917 Defunció Prat de Riba
    Republicanisme
    Carlisme y tradicionalisme
    Socialisme i anarquisme
    Catalanisme i republicanisme
    Solidaritat Catalana



Conseqüències



    Causes de la crisis del 1917
        1. 1914 esclata la Primera guerra mundial i declaració de
           la neutralitat d’Espanya
        2. 1917 Declaració de l’estat excepció.
        3. 1917 Manifest conjunt per instar al Govern a intervenir
           per aturar la pujada dels preus
        4. 1917 Crida a la vaga general per part de la UGT.
        5. 1917 Declaració de la llei marcial per part del Govern

    Fets: La descomposició del sistema (1917- 1923)
         1. 1917 Formació d’un govern de concentració
         2. 1918 Es va tornar al sistema del torn
         3. 1921 Nou govern de concentració
         4. 1919 Presentació d’un projecte d’estatut de Catalunya
         5. 1917 Creació del partit republicà català
         6. 1922 Creació del partit Acció catalana republicana
         7. 1922 Creació del partit Estat català
         8. 1923 Formació de la unió socialista de catalunya
         9. 1918 – 21 Trieni Bolxevic
         10.    1919 Vaga a La Canadenca
         11.    1921 La derrota Annual

    Conseqüències: La dictadura de Primo de Rivera
        1. Causes de la dictadura
        2. La reorganització de l’Estat
        3. La política econòmica i social
        4. L’Actuació anticatalana de la dictadura
        5. L’oposició de la dictadura
        6. La caiguda del dictador
Causes socials i econòmiques
La guerra d’ultramar:

Com ja sabem, del 1868 al 1878, es va produir la guerra dels deu
anys. Amb la pacificació del panorama carlí, va ser molt es fàcil
acabar amb el conflicte a Cuba, que va derivar en la pau de Zajón. En
un principi a partir d’aquest tractat s’esperava una sèrie de reformes
en l’administració de l’illa, però no se’n va produir cap. Degut a això
es va produir una nova insurrecció que va ser anomenada Guerra
Chiquita, però va ser derrocada l’any següent.


En aquest moment el govern de l’illa estava format per un govern
bipartidista semblant al d’Espanya. El primer era el Partido
Autonomista, integrat per cubans, i el segon La Union
Constitucional,partit          de          caràcter        espanyolista.
El 1888 es va concretar l’abolició formal de l’esclavitud.
L’any      1891     es    van    elevar     les   tarifes  aranzelàries.
El 1893 es va proposar un projecte de reforma de l’estatut colonial de
l’illa però va ser derrotat degut als interessos econòmics a la colònia.


L’any 1893 es va formar el Partido Revolucionario Cubano, amb José
Martí al capdavant, que tenia com a objectiu assolir la independència.
Aquest va rebre el suport dels cabdills revolucionaris.


El 1895 es produïda el Grito de Baire, pel qual es va iniciar un nou
aixecament. Martínez Campos va ser escollit per comandar l’exèrcit
que havia de pacificar l’illa. Campos va fracassar en la sufoca de la
rebel·lió i va ser substituït pel general Valeriano Weyler, que va iniciar
una ferrea          repressió.


L’any 1897 el nou govern liberal va confiar el comandament al
general Ramón Blanco, iniciant una estratègia de conciliació, que es
va concretar en el decret de la autonomia de Cuba. Però les reformes
arribaven massa tard.


Al mateix temps, a l’any 1896, es produïa una rebel·lió a les Illes
Filipines, colònia espanyola    al   Pacífic.
El 1897 es va produir una negociació que va conduir a una pacificació
momentània de l’arxipèlag.

Estats Units tenien grans interessos a Cuba, cosa que els impulsa a
intentar fer-se amb el control de l’illa, expressant de seguida el seu
recolzament als moviments revolucionaris. L’any 1898 es va produir
l’explosió del cuirassat Maine a l’Havana. En aquest moment els
Estats Units va enviar un ultimàtum a Espanya, pel qual havien
d’abandonar Cuba. El govern espanyol s’hi va negar, donant inici a la
guerra hispanonord-americana. L’exèrcit espanyol va ser derrotat a la
batalla de Santiago, així com també a la batalla de Cavite, que es va
donar a les Filipines. El desembre del mateix any es signava la pau a
París, per la qual Cuba, Puerto Rico i les Filipines, passaven a ser
protectorats americans.



Causes polítiques
Les conseqüències del desastre del 98

La derrota espanyola y la pèrdua de les colònies van ser conegudes
com el desastre del 98. Dividirem les conseqüències d’aquests fets
en segons el seu caràcter:

     Es va produir una crisi política, però el sistema de la
      Restauració va sobreviure, assegurant el torn dinàstic.
     Es va produir una crisi econòmica que va comportar una
      reforma de la hisenda.
     Es va produir també una crisi moral i ideològica. La derrota va
      assumir a la societat espanyola en un estat de desencís.
     L’aparició del regeneracionisme impulsat per un grup
      d’intel·lectuals reunits en la Institución Libre de Enseñanza, del
      qual parlarem desprès.
     Va aparèixer la Generación del 98,un grup de literaris molt
      crítics amb Espanya.
Sistema regionalista
El federalisme

Es va iniciar a la dècada del 1840 amb Abdó Terrades com a referent.
Les idees federals van experimentar una expansió política important
al 1868 amb la creació del partit república democràtic federal.
Francesc Pi Margall destacat federalista, defensava que l’estat federal
espanyol havia de ser resultat de la unió voluntària dels diferents
pobles o regions de la península.

L’any 1869 un grup de federals catalans van signar el pacte federal
de Tortosa, que constituïa un acord per impulsar l’estat federal.
La primera república va ser un intent d’aplicar el federalisme, però el
fracàs de l’experiència republicana i l’abrivada de la restauració van
fer que el republicanisme perdés influencia.

Josep M. Vallès i Ribot va proposar la redacció d’un projecte de
constitució de l’estat català dins la constitució espanyola al 1883. Pi
Margall va reformular aquest projecte posant l’accent a la
problemàtica social. Amb la mort de Pi Margall el partit federal va
entrar en decadència.




El catalanisme tradicionalista


Al llarg de la restauració una part del clero va cercar un espai dins del
liberalisme més conservador. El vigatanisme, moviment cultural
impulsat per eclesiàstics de la ciutat de Vic va tenir un paper
important durant aquesta època, la tradició vigatana defensava un
catalanisme d’arrels cristianes, presentava una edat mitjana
idealitzada i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció
política. El clero, havia de ser protagonista principal en la tasca de
cristianització d’un model social degradat per la industrialització.

L’apropament del clero al catalanisme conservador va estar liderat
per clergues com Jaume Collell i Josep Morgades.
La formació de la unió catalanista


La lliga de Catalunya va proposar la fundació d’una nova entitat que
coordines els grups catalanistes comarcals. L’any 1891 es va crear la
unió catalanista, l’objectiu de la qual era propagar les idees
regionalistes i portar a terme la realització d’un programa comú a tots
els grups catalanistes. La seva base social estava formada per
propietaris mitjans,comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.
Va tenir un suport especial a la Catalunya rural, ja que pretenia donar
més participació a les organitzacions comarcals.
La nova organització va tenir un paper important en l’obtenció d’un
ampli autogovern per a Catalunya.



Les bases de Manresa


Les bases de Manresa van ser una assemblea que pretenia aprovar
un programa polític  que va rebre el nom de Bases per a la
Constitució Regional Catalana que recollia els principis del
catalanisme polític.

Les bases estaven estructurades en 17 articles i defensaven un poder
regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya. S’hi
atorgaven competències absolutes al poder català amb matèria
legislativa, judicial, educativa i publica, entre d’altres. S’hi
proclamava també l’oficialitat de la llengua catalana i s’hi declarava
voluntari al servei militar, defensava el restabliment d’antigues
institucions que haurien de ser elegides per sufragi corporatiu.



L’impacta del 98 a Catalunya

El desastre del 1898 va comportar el desprestigi dels partits dinàstics
afavorint les aspiracions politiques del catalanisme.


La candidatura dels quatre presidents

Els dirigents que actuaven com a portaveus politics de la burgesia
industrial van crear un grup polític, La Unió Regionalista. El seu
programa incloïa referències regionalistes explicites i demanava una
autonomia política i administrativa per a Catalunya. L’any 1900 es va
crear el centre nacional Català, format per joves professionals que
eren favorables amb la intervenció del catalanisme.

A les eleccions del 1901 la unió regionalista i el centre nacional van
presentar una candidatura unitària per una confluència d’interessos.
Aquesta iniciativa es va conèixer com la candidatura dels quatre
presidents.


1899 primer govern regeneracionista

El 1899 es va formar un govern amb un nou líder conservador,
Francisco Silvela, que va impulsar una política reformista. Aquest
mateix any es produïa una forta protesta a Catalunya coneguda com
a Tancament de Caixes, degut a les noves carregues fiscals, aquesta
derivà     en      una    vaga        general      de       comerciants.
L’any    1902      Alfons    XIII      va     ser     proclamat     rei.
L’any 1903 es produïen canvis en la direcció dels partits dinàstics;
José Canalejas va passar a dirigir el Partido Liberal, i Antoni Maura el
Partido    Conservador.


El 1904 els conservadors van pujar al poder, impulsant un projecte
polític sota la consigna “Revolució des de dalt”, intentant dotar al
sistema d’una nova base social, les anomenades “masses neutres”.


El 1907 es va promulgar una nova Llei electoral, i es va promoure un
nou projecte de reforma de l’administració local. Es van aprovar
algunes lleis socials, es creà el Instituto Nacional de Previsión i es va
promulgar la Llei de colonització interior.


L’any 1910 es va formar un nou govern liberal, que va aprofundir en
la separació de l’Església i l’Estat. També es va promulgar la Ley del
Candado, que limitava l’establiment de nous ordres religiosos a
Espanya.


El 1912 es va reformar la Llei de Lleves i es va iniciar la negociació
d’una Llei de Mancomunitats. L’assassinat de Caneletes va posar fi al
projecte renovador.
Fets


Conflicte del Marroc

A partir del 1900 es a consolidar la presència d’Espanya al Marroc.
El   1906      es     va   produir    la     Conferència    d’Algesires.
El 1909 es va produir la derrota de les tropes espanyoles al Barranco
del Lobo.
El 1912 el tractat hispanofrancés establí al Marroc com un protectorat
francoespanyol, corresponent-li a Espanya el territori del Rif.



La setmana tràgica

El 1909 es va produir una gran mobilització contra la guerra, seguida
d’una vaga general que va derivar en una revolta popular. Les
autoritats van declarar l’Estat de guerra, van reprimir les
manifestacions i van executar cinc persones, el que va provocar
diverses protestes.
Moviments polítics i socials
La mancomunitat de Catalunya

L’any 1911 la diputació de Barcelona va promoure l’iniciativa de
mancomunar les 4 diputacions catalanes, es       va presentar una
proposta per tirar endavant un projecte de mancomunitats que va ser
aprovat l’any 1912, aquest mateix any el senat va bloquejar aquest
projecte. Finalment l’any 1913 es va publicar un decret que
autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins
exclusivament administratius.

La mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d’Abril del 1914,
estava presidida per Enric Prat de la Riba i constava una assemblea
que designava un consell integrat per vuit membres, però aquesta
només va ser una delegació de les funcions, ja que tan sols van
disposar del pressupost que les diputacions tenien anteriorment. No
hi van haver noves competències de govern ni modificacions
pressupostaries.

A més en qualsevol moment el govern podria suspendre la
mancomunitat, ja que era tan sols un ens administratiu. La lliga
regionalista va estimular el desenvolupament cultural i la
modernització de Catalunya tenint sempre una presencia majoritària
a la Mancomunitat.

L’actuació de la Mancomunitat va tenir dues direccions fonamentals:

        a. El desenvolupament econòmic a partir de la creació
           d’infraestructures de serveis públics i administratius. Es
           van invertir una bona part dels recursos en millorar la
           xarxa viària i un pla d’acció agrària per modernitzar i
           augmentar les formes de producció de la ramaderia i
           l’agricultura
        b. Projecte cultural i educatiu per fomentar la llengua i la
           cultura catalana. Es va iniciar un projecte per consolidar
           la llengua i la cultura catalana amb la creació de
           biblioteques i escoles, es va impulsar una renovació
           pedagògica, l’objectiu de la qual era impulsar la
           diversificació professional.
El 1925 es va produir la supressió de la mancomunitat, durant la
dictadura de Primo de Rivera.



Republicanisme

El republicanisme va ser la força principal d’oposició i va constituir la
minoria parlamentaria mes nombrosa al començament del S.XX. El
1903 es va crear la Union Republicana, encapçalada per Nicolás
Salmerón. força electoral per tal d’unir els diversos grups republicans.

El Lerrouxisme, liderat per Alejandro Lerroux, va tenir una gran
influencia entre les classes populars. Tenia un fort caràcter
anticatalanista i anticlerical i presentava un discurs suposadament
revolucionari per atreure el suport popular.

A ran de les eleccions del 1907 la Union Republicana es va apropar al
catalanisme, aquesta vinculació va ser rebutjada per un sector de la
Union Republicana. Alejandro Lerroux se’n va separar i l’any 1908 es
va fundar el Partit Republicà Radical.



El carlisme i tradicionalisme

L’any 1907 es va fundar el Requetè, organització paramilitar que
actuava en contra de les idees republicanes.

L’any 1909 el fill de Carles de Borbó, Jaume de Borbó, es va convertir
en el nou pretendent a la corona després de la mort del seu pare.

El 1919, Juan Vázquez de Meia va abandonar el partit carlista i va
fundar el Partido Católico Tradicionalista.

Amb la proclamació de la República el 1931, els carlins es van
reunificar a la Comunión Tradicionalista.



Socialisme i anarquisme

El nombre de socialistes i anarquistes es va incrementar el primer
terç del S. XX en busca d’unes millors condicions de treball

    1. El partit i el sindicat socialistes
      Entrant al S. XX el PSOE va augmentar notablement el nombre
      d’afiliats. El 1910 Pablo Iglesias va aconseguir un acte de
      diputat com a membre de la coalició republicanosocialista.
      El 1921 dissidents del PSOE van fundar el Partido Comunista de
      España,        que      va      tenir     poca      influencia.

    2. L’Anarcosindicalisme

      En la vaga general de Barcelona l’any 1902 es va estendre en
      gran      mesura       les     tendències      anarcosindicalistes.
      L’any 1907 es crea Solidaritat Obrera, que era una federació
      d’associacions de treballadors, i l’any 1910 es va impulsar la
      fundació de la Confederació Nacional del Treball. La CNT
      presentava quatre trets característics , fomentava el politisme
      del moviment obrer, l’abstenció electoral, la unitat sindical i la
      voluntat d’enderrocar el capitalisme, que es pretenia dur a
      terme mitjançant una vaga general revolucionaria. Salvador
      Seguí, el noi del sucre, va ser un dels seus líders més destacats



El catalanisme i el republicanisme

Al llarg de les primeres dècades del S. XX la Lliga es va consolidar
com el partit hegemònic. Els seu ideari reclamava el dret de
Catalunya a l’autonomia política. Entre els seus dirigents principals
destaquen Prat de la Riba i Francesc Cambó.

Els primers anys de la Lliga Regionalista no van ser gens fàcils,
malgrat l’èxit aconseguit a les eleccions del 1901, les del 1903 i 1905
li van ser adverses, perquè les forces republicanes van imposar-se a
les generals i a les municipals. La crisi va esclatar al 1904 al ran de la
visita del Rei Alfons XIII a Barcelona, un grup de regidors de la Lliga,
encapçalats per Cambó, no obeïren els acords del partit de boicotejar
la visita reial. La direcció del partit va aprovar la seva actitud, la qual
cosa va empènyer el sector mes crític a abandonar aquesta formació i
a fundar-ne una de nova de caire republicà.
La coalició Solidaritat Catalana

El rebuig massiu de la llei de jurisdiccions fou l’origen de solidaritat
catalana l’any 1906, una coalició electoral que, llevat dels partits
dinàstics, aplegava totes les forces catalanes.
El 1907 els partits de solidaritat presentaren una candidatura
conjunta i un programa comú i van obtenir un ran triomf tan a les
eleccions provincials com a les generals.



La crisi de Solidaritat

La presencia dels diputats solidaris al Congres va obligar al govern
Maura a negociar amb la minoria catalana. Les discrepàncies entre els
diferents partits que formaven la coalició van provocar la ruptura.
Els fets de la setmana tràgica van acabar de dispersar el moviment
solidari.

El catalanisme d’esquerres

L’any 1906 Lluis Domènech i Montaner va fundar el Centre
Nacionalista Republicà que va tenir una incidència electoral escassa.
Els republicans d’esquerra van fundar l’any 1910 la Unió Federal
Nacionalista Republicana que posteriorment es van aliar amb el Partit
Radical de Lerroux l’anomenat Pacte de San Gervasi.
Conseqüències


Causes: La crisi del 1917

L’impacta de la gran guerra - Amb l’esclat de la primera Guerra
Mundial el 1914, Espanya va declarar la neutralitat, cosa que va
permetre exportar gran quantitat de productes, això va comportar
una pujada dels preus interiors. El conflicte social a causa de
l’empitjorament de les condicions de vida va anar creixent fins a
desembocar una vaga l’any 1917.

La crisi política del 1917 - L’exèrcit presentava un nombre excessiu
d’oficials, el descontentament d’altres oficials de menor grau va
desembocar la formació de juntes de defensa que reclamaven un
augment salarial,s’oposaven als ascensos per mèrits de guerra. El
juny del 1927 van presentar un manifest criticant al govern

La crisi política del 1917 - El 1916 el govern vigent va decidir
clausurar les corts. L’abril del 1917 el conservador Dato va reclamar
la reobertura de la cambra, el govern, negant-se va declarar L’Estat
d’excepció.
La Lliga Regionalista va celebrar una Assemblea de Parlamentaris
catalans per formar un govern provisional. La reunió va ser dissolta
per la guàrdia civil.

La vaga general - Al 1917 un manifest conjunt entre la CNT i la UGT
va instar al govern a intervenir per aturar la puja dels preus. Al mes
d’Agost del mateix any la UGT va fer una crida de vaga general que
va tenir una incidència molt desigual. El govern va declarar la llei
marcial i va ordenar a l’exèrcit sufocar el moviment. La vaga general
va fracassar, però va radicalitzar l’oposició obrera.



Fets: La descomposició del sistema (1917- 19123)

El   1917     es     va    crear    el    Partit  Republicà    Català.
El 1917 es va formar un govern de concentració, amb la participació
del partits dinàstics i la lliga regionalista. La diferencia entre els
membres de la coalició va impossibilitar les reformes, fins que el
1918 es va tornar al sistema del torn.
Es va produir una gran mobilització social i un augment del
sindicalisme. En aquest context, a Andalusia, que es trobava en una
situació de misèria , es va començar a produir revoltes pageses,
sorgint el trienni bolxevic, que es va estendre del 1918 al 1921.


El 1919 es va produir una vaga a La Canadenca, empresa que
subministrava electricitat a Barcelona.


El 1919 es va presentar a Madrid un projecte d’Estatut de Catalunya,
però el govern s’hi va oposar i el monarca no hi va donar suport.


El 1921 es va formar un nou govern de concentració.
En aquest mateix any es van intentar solucionar algunes petites
revoltes que s’havien donat al Marroc. Es va nomenar el general
Silvestre per sufocar-les, però la campanya va ser un desastre,
l’exèrcit va ser derrotat a Annual i es va perdre tot el territori ocupat.
El 1922 es va formar el partit Acció Catalana Republicana, també es
va formar el partit Estat Català.


El torn pacífic es va prolongar fins el 1923, però es va prolongar en
un panorama d’inestabilitat i va haver deu canvis de govern. Es van
suspendre les garanties constitucionals i es va clausurar el Parlament.


La repressió contra els sindicalistes va originar l’època coneguda com
el pistolerisme, de 1916 a 1923. Durant aquests anys es van produir
molts assassinats, tant de líders sindicals com d’empresaris. El 1921
el president del govern Eduardo Dato va ser assassinat per militants
anarquistes.




Després de la derrota al Marroc es va produir l’anunci de discussió al
Parlament sobre aquesta mateixa. La por a que es demanessin
responsabilitats polítiques que podien implicar a Alfons XIII va
precipitar a solucionar la crisi amb la formació d’una dictadura militar.
Conseqüències: La dictadura de Primo de Rivera

Primo de Rivera va justificar el cop d’estat com una solució per posar
fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el país. El
dictador tenia pretensions d’acabar les practiques caciquistes i posar
fi a la corrupció política, la indisciplina social i les amenaces a la
unitat nacional. Però el que en realitat es pretenia era evitar que el
regim polític acabés democratitzant-se.

La primera fase de la dictadura        es va regir per un Directori
exclusivament militar fins al 1925 el qual va integrar personalitats
civils. Des de llavors es passà a un directori civil. Les mesures del
Directori militar van mostrar el seu caràcter dictatorial, com la
prohibició de les activitats dels partits politics i els sindicats,
acompanyat d’una militarització de l’ordre públic i d’una repressió de
l’ordre radical. Es va elaborar un estatut municipal i un de provincial
que va substituir els ajuntaments per juntes. El conflicte del Marroc
va centrar l’interès de Primo de Rivera que juntament amb França va
organitzar el desembarcament d’Alhucemas(1925).

A partir del 1927 l’exèrcit espanyol va donar per acabada l’ocupació
de tot el protectorat. Al 1926 es va iniciar la institucionalització del
règim amb la voluntat de donar-li permanència intentant seguir el
moment del feixisme Itàlia, així, l’any 1927 es va crear una
Assemblea Nacional Consultiva els membres de la qual eren elegits
per designació entre els ciutadans pertanyents a les grans institucions
publiques i corporatives. Es va crear a més un partit únic La Unión
Patriòtica, que tenia la missió de donar suport social a la dictadura i
de seguir les directrius del poder

La dictadura es va beneficiar de la bona situació econòmica que es
vivia en aquell moment.

El règim va iniciar un moviment de la economia en el terrenys
industrial i en les infraestructures. L’Estat va assolir un protagonisme
notable gracies al foment de les obres publiques. El govern va
aprovar un decret de protecció de la industria nacional i va concedir
grans monopolis. En el terreny agrari es va promoure el regadiu amb
l’aprofitament dels recursos hídrics de les conques dels grans rius
Espanyols. L’exposició internacional de Barcelona l’any 1929va
significar un gran desenvolupament urbanístic de Barcelona i la
remodelació de la muntanya de Montjuic i el seu entorn. El govern
pretenia eliminar els conflictes laborals per mitja de d’intervenció de
l’Estat creant l’Organització Corporativa Nacional, la missió de la qual
era reglamentar els salaris i les condicions de treball i també la
mediació i l’arbitratge en cas de conflicte.

Una bona part de la Burgesia i els dirigents de la Lliga Regionalista
van donar un suport inicial al cop d’Estat sense imaginar-se del
component anticatalanista que va adoptar el nou règim. Al Setembre
del 1923 es va publicar un decret per a la repressió del separatisme,
amb el que es van desmantellar les institucions publiques i privades
catalanistes. Al 1925 la mancomunitat fou abolida definitivament, es
va imposar la censura i es va produir una certa depuració del
magisteri i de les institucions educatives.

L’oposició estava formada per partits dinàstics, republicans,
catalanistes, comunistes, anarquistes i gairebé tots els intel·lectuals.
Els partits van participar en conspiracions militars com La San
Juanada 1926. El fort control sobre els intel·lectuals va donar origen a
la Federació Universitària Espanyola de caràcter republicà.

L’oposició republicana va ser permanent organitzant l’anomenada
Alianza Republicana que va desenvolupar una amplia campanya
propagandística a l’exterior. A Catalunya les mesures contra el
catalanisme van provocar un distanciament de la societat catalana.

L’intent d’invasió armada de Catalunya protagonitzat per Estat Català
l’any 1926 va ser avortat per les autoritats Franceses que va donar
una gran popularitat al cap de la insurrecció, Francesc Macià. L’any
1927 es va crear la Federació Anarquista Iberica, a causa de
l’enfrontament interior de la CNT. El PSOE també va canviar la seva
posició cap al 1929 pronunciant-se a favor de la república.

Primo de Rivera va dimitir el 30 de Gener per la retirada de la
confiança per part del rei, degut a la creixent oposició.

El substitut va ser el general Berenguer que va organitzar un procés
electoral que permetés tornar a la normalitat constitucional. Els
opositors d’esquerres van acordar la signatura del pacte de San
Sebastià, que pretenia constituir un comitè revolucionari que es va
convertir en el govern provisional de la futura republicà; Berenguer al
1931 va ser substituït per l’almirall Aznar que va decidir convocar
eleccions municipals per que les considerava menys perilloses per a la
monarquia. S’intentava tornar a la normalitat, però Alfons XIII s’havia
compromès excessivament amb la dictadura i les eleccions es van
presentar com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia.

				
DOCUMENT INFO
Shared By:
Categories:
Tags:
Stats:
views:6
posted:12/18/2011
language:
pages:17