TREBALL
DE
RECERCA
1. ASPECTES GENERALS
El treball de recerca es realitza a 2n de Batxillerat, i consisteix a realitzar
una petita investigació sobre un tema determinat, relacionada amb la modalitat
que cursa l’alumne, orientada per un tutor/a. Al final del treball l’alumne/a
presenta una memòria escrita i defensa el treball oralment davant d’un tribunal
composat per tres professors/es, entre ells el tutor/a.
Per al treball de recerca cal fer servir tot un conjunt de coneixements
adquirits des de diferents matèries al llarg de l’etapa. El treball mesura també
la maduresa pel que fa a iniciativa, ordre, rigor, constància i capacitat per
recórrer a les fonts d’informació més adients. Els principals objectius del
treball de recerca són els següents:
1. Planificar de manera rigorosa la feina d’acord amb els objectius inicials
establerts i les pròpies disponibilitats.
2. Seleccionar les fonts d’informació adequades.
3. Utilitzar de manera interdisciplinària les diverses metodologies i tècniques
apreses en anys anteriors.
4. Observar els fets de forma crítica i objectiva.
5. Identificar les qüestions i dades fonamentals o valuoses per a l’elaboració
del treball.
6. Analitzar, classificar i donar el tractament adient a la informació obtinguda.
7. Interpretar la bibliografia consultada i els resultats obtinguts amb esperit
crític, tot formulant hipòtesis i comparant dades i opinions contraposades.
8. Exposar les pròpies idees amb coherència i estructuració correcta, utilitzant
un llenguatge adient.
9. Elaborar un calendari de treball ajustat a la realitat i seguir-lo.
10. Mostrar iniciativa en l’organització del procés de treball.
11. Manifestar interès en la recerca d’informacions i en la resta d’activitats del
treball.
12. Fer una presentació correcta en l’aspecte formal i coherent en el contingut
dels resultats obtinguts.
El treball de recerca compta un 10% sobre la nota final del batxillerat. És
imprescindible realitzar-lo per superar l’etapa; no és necessari, però, aprovar-
lo. Els repetidors de 2n que hagin aprovat el treball de recerca el curs anterior
no han de repetir-lo.
En la realització del treball, l’alumne serà assessorat per un professor tutor.
L’elaboració del treball és responsabilitat de l’alumne; la funció del tutor és
orientar l’enfocament i la metodologia del treball. Al començament caldrà
reunir-se sovint per concretar l’enfocament del treball, i al final també per
revisar-lo i donar-li forma definitiva. tutor i alumne tenen un quadern de
seguiment on s’anota el més rellevant de cada reunió. Aquest quadern es té en
compte en l’elaboració del treball.
2. FUNCIÓ DEL TUTOR
És fonamentalment d’orientació i seguiment, deixant a l’alumne la
iniciativa i responsabilitat del treball que realitza, ja que l’objectiu és
precisament que l’alumne aprengui a assumir responsabilitats i a organitzar-se
la feina. En l’assessorament cal evitar dos extrems: una intervenció insuficient
que impedeixi a l’alumne orientar-se, i una intervenció excessiva que provoqui
inhibició de les iniciatives de l’alumne.
Pertoca al tutor:
Ajudar a concretar el tema de recerca, i orientar sobre els mètodes de
treball més adients (en la primera entrevista serà convenient que el tutor
conegui els interessos de l’alumne, les seves perspectives professionals o
d’estudis, el currículum que està fent, i les seves capacitats i dificultats.
Ajudar a elaborar un calendari de treball, i fer-ne el seguiment.
Assessorar respecte als problemes que vagin sorgint, i ajudar a reorientar si
cal l’enfocament del treball.
Fer una avaluació inicial de la marxa del treball després del primer
trimestre.
Informar la junta d’avaluació del procés d’elaboració del treball.
3. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Per a l’avaluació del treball de recerca s’hauran de tenir en compte els
següents criteris:
a) Grau de recerca pròpia, més enllà de la simple reproducció de fonts
d’informació.
b) Esforç, responsabilitat i regularitat en la realització de les tasques.
c) Capacitat d’organitzar-se la feina i iniciativa per resoldre els problemes que
es puguin plantejar.
d) Capacitat per recórrer a les fonts d’informació més adients i fer-ne un ús
adequat.
e) Nivell dels continguts.
f) Capacitat de síntesi i sentit crític en l’elaboració de conclusions i en la
presentació oral.
g) Presentació neta i ordenada del treball escrit. Estructuració lògica del
contingut.
h) Correcció, claredat i vocabulari adequat en l’expressió escrita i oral.
i) Domini de les tècniques bàsiques de treball intel·lectual (cites, notes, etc)
Per tant a l´avaluació final del treball es tindrà en compte no solament la
presentació oral i escrita del treball ( és a dir, el resultat o producte final ), sinó
també el seu desenvolupament; és a dir l´avaluació feta durant tot el procés de
realització.
La valoració final del treball de recerca es farà seguint el següent pes
percentual:
- Procés de realització 60%:
- Ajustament amb el pla establert.
- Adequació de la investigació a la metodologia emprada.
- Metodologia i autonomia.
- Memòria 30%:
- Treball de camp, bibliografia.
- Continguts, fonts, originalitat.
- Exposició oral 10%:
- Presentació i respostes.
4. FASES EN L’ELABORACIÓ DEL TREBALL
Elecció del tema.
Per triar el tema del treball, l’alumne/a ha de tenir en compte els aspectes
següents:
Interessos i preferències.
Currículum que està realitzant (modalitat de batxillerat).
Nivell de preparació, aptituds i temps que es pensa dedicar al treball.
Perspectives professionals i d’estudi en acabar el batxillerat.
Mitjans i recursos que ofereix l’entorn (l’escola, biblioteques, Barcelona) per
realitzar el treball.
Cal que els temes siguin concrets, i que permetin fer un treball de recerca, ja
sigui experimental (laboratori, treball de camp, enquestes, etc) o bibliogràfic.
Un bon mètode per triar tema és anar-lo “enfocant” progressivament a partir
d’un camp d’interès ampli. Per exemple: ciències, biologia, ecologia,
conseqüències dels incendis en els boscos de la comarca.
Pla inicial de treball.
En les primeres sessions amb el tutor/a del treball, s’acaba de definir el tema
de la recerca i es fixa un pla de treball, que inclou: esquema i objectius bàsics
del treball, metodologia i calendari aproximat. En el desenvolupament del
treball caldrà reorientar aquest pla inicial.
Recollida de dades.
Lectures, visites, disseny i realització d’experiments i/o enquestes, etc. La
metodologia de recollida de dades s’adaptarà al tema triat. Cal preveure-la en
el pla inicial: quina informació necessito? Com l’obtindré?
Organització del material.
Un cop obtinguda la informació, cal utilitzar-la i elaborar-la per realitzar el
treball. Les dades són “matèries primeres” que hem de transformar en un
“producte manufacturat”, i per fer-ho hem de tenir clar què és exactament el
que ens interessa investigar. és la fase més difícil del treball, i l’orientació del
tutor/a serà clau.
Cal ordenar la informació, mitjançant l’elaboració de fitxes, esquemes que
connectin diferents fonts d’informació, etc. Cal comparar i connectar diverses
informacions sobre el mateix tema, distribuir la informació entre els apartats
del treball, descartar dades poc interessants, i donar una coherència global al
treball.
Segurament, un cop ordenat el material, caldrà replantejar el guió del treball,
tot afegint, ampliant o eliminat apartats. Val la pena donar protagonisme a les
dades interessants i/o originals (p.ex. situar com a centre del treball la
interpretació d’uns experiments o unes enquestes que ens han donat bon
resultat).
Redacció (esborrany).
Un cop tenim clar què volem incloure en el treball, fem una primera redacció,
on incorporem la informació dins d’un guió, la integrem i la desenvolupem de
forma coherent i clara. A l’hora de redactar, no cal seguir forçosament l’ordre
del guió del treball: podem començar per l’apartat que veiem més clar i a partir
d’aquí incorporar-hi la resta. La introducció acostuma a escriure’s al final, que
és quan ja tenim clar el conjunt del treball.
El treball més llarg no té per què ser el millor. Redacteu amb claredat i
brevetat. Òbviament, les cites textuals s’indiquen entre cometes.
Redacció definitiva.
Tutor/a i alumne/a fan una lectura completa de l’esborrany, i comenten els
retocs que cal fer. S’ha de tenir en compte que el treball tingui un fil conductor
clar i coherent, que l’extensió de cada apartat sigui proporcional a la seva
importància que el conjunt del treball quedi equilibrat, que no falti ni sobri res,
etc.
Un cop llest el contingut, es repassa la presentació i es fa la correcció
ortogràfica i d’estil.
Preparació de l’exposició oral.
L’exposició oral es fa davant del tribunal avaluador, i ha de durar
aproximadament uns 15 minuts ( dependent del nombre de membres del grup
i de les característiques pròpies del treball ). En aquest temps, cal explicar el
tema (quin, per què, aspectes principals), la metodologia emprada (quina, per
què, principals encerts i dificultats), i les conclusions.
L’alumne/a elaborarà prèviament un guió de la presentació oral amb el tutor/a.
Es valorarà la capacitat de síntesi, l’ordre i la claredat. En acabar la presentació,
el tribunal podrà fer preguntes.
5. CRITERIS ESPECÍFICS
A banda dels criteris generals sobre el Treball de recerca, cada àrea de
coneixement pot donar prioritat a l'ús de determinades metodologies de
recerca que impliquin la realització d'activitats concretes i que contemplin
mecanismes específics d'avaluació. Les metodologies bàsiques emprades en la
realització de Treballs de recerca són:
- la recerca bibliogràfica i documental,
- el treball de camp,
- el treball experimental.
Això no exclou, però, que en un mateix treball de recerca s'incloguin
diverses metodologies d'entre les anteriorment exposades encara que,
normalment, sempre hi haurà una d'elles que serà essencial per a la realització
del treball.
Exposem a continuació els criteris específics d'avaluació dels treballs,
tenint en compte les metodologies utilitzades, així com les activitats que van
lligades a aquests procediments.
RECERCA BIBLIOGRÀFICA I DOCUMENTAL
TASQUES A REALITZAR ASPECTES A AVALUAR
- Varietat de lectures i consultes bibliogràfiques i
documentals efectuades.
- Iniciativa en la recerca de fonts d'informació.
- Lectura d'obres literàries (novel·la, assaig, crítica...) - Iniciativa en l'establiment de les línies de desenvolupament
- Consulta de fonts secundàries (enciclopèdies, llibres de del treball després de la primera aproximació bibliogràfica.
text, estudis científics especialitzats, obres històriques...) - Capacitat de replantejar la hipòtesi o els objectius d'acord
- Consulta de fonts complementàries (estadístiques, amb les informacions obtingudes durant la recerca.
gràfiques...) - Capacitat de seleccionar i adequar la informació consultada
- Consulta de fonts primàries tant escrites (documents, al tema plantejat.
articles de premsa, partitures...), com iconogràfiques - Capacitat d'analitzar, sintetitzar, comparar i valorar
(plànols, gravats, dibuixos, fotografia, mitjans de críticament la informació recollida
comunicació de masses...), com audiovisuals - Capacitat de distingir els aspectes objectius i subjectius de
(enregistraments sonors, vídeo, pel·lícules...) la informació trobada.
- Comparació entre les opinions o tesis de diversos autors - Valoració crítica de les fonts d'informació consultades.
sobre el tema de recerca. - Capacitat d'expressar de forma ordenada i coherent el
- Elaboració de fitxes bibliogràfiques. procés dut a terme per la realització del treball.
- Elaboració de resums, esquemes i mapes conceptuals. - Ús de pautes correctes de lectura i interpretació de les
- Contrastació dels resultats obtinguts a partir de fonts fonts primàries.
primàries i secundàries. - Capacitat d'aportar conclusions personals.
- Contextualització de les obres literàries. - Ús correcte de la llengua oral i escrita.
- Valoració positiva de l'ús de programes informàtics de
tractament de textos i eines multimèdia.
TREBALL DE CAMP
TASQUES A REALITZAR ASPECTES A AVALUAR
- Realització d'entrevistes a persones físiques i jurídiques, - Iniciativa durant la preparació dels guions de les
públiques i privades, relacionades amb el tema de recerca i entrevistes i enquestes.
enregistrament, si s'escau, per mètodes audiovisuals. - Recompte estadístic i buidat acurat de les enquestes,
- Recull de dades a partir d'informants (cançons, rondalles, utilitzant gràfiques.
costums, fets històrics, biografies, variants dialectals...). - Interpretació de les dades obtingudes i establiment de
- Realització d'enquestes i tests a una mostra de la conclusions generals a partir de les estadístiques.
població. - Valoració de l'ús d'eines informàtiques pel tractament de
- Realització d'estudis de mercat i elaboració de les dades estadístiques.
pressupostos diversos. - Ús de pautes correctes de lectura i interpretació
- Assistència a manifestacions culturals (concerts, d'elements del paisatge, dels elements patrimonials, etc.
conferències, festes, exposicions, museus...) - Capacitat d'analitzar, sintetitzar, comparar i valorar
- Visita i observació directa del paisatge, d'elements del críticament la informació recollida.
medi natural i urbà, del patrimoni històrico-artístic, - Capacitat d'expressar de forma ordenada i coherent el
d'empreses i espais diversos, etc. procés dut a terme per la realització del treball.
- Elaboració de resums, esquemes i mapes conceptuals. - Capacitat d'aportar conclusions personals.
- Contrastació dels resultats obtinguts a partir d'altres - Ús correcte de la llengua oral i escrita.
fonts d'informació. - Valoració de l'ús de programes informàtics de tractament
de textos i eines multimèdia.
TREBALL EXPERIMENTAL
TASQUES A REALITZAR ASPECTES A AVALUAR
- Identificació del problema i formulació de la hipòtesi, si - Capacitat d'identificar i enunciar el problema de forma
s'escau. precisa i plantejar la hipòtesi inicial.
- Contrastació de diversos mètodes d'anàlisi i decisió del - Iniciativa en el disseny de la metodologia de recerca més
més adequat a la finalitat de la recerca, tenint en compte adequada al tema escollit.
les possibilitats materials del centre. - Capacitat d'autonomia i iniciativa per fer front als
- Identificació i control de les variables que afecten el problemes derivats de la recerca.
procés d'experimentació. - Capacitat de replantejar la hipòtesi o els objectius d'acord
- Observació dels fenòmens i presa acurada de dades amb les informacions obtingudes durant la recerca.
durant el procés d'experimentació. - Constància en el treball, voluntat de superació i rigor
- Descripció, si s'escau, de tot el procés d'experimentació, científic.
a nivell qualitatiu i quantitatiu. - Utilització pràctica de les destreses específicament
- Identificació i control de les variables que influeixen en el artístiques que es posseeixen.
resultat de l'experiència. - Capacitat creativa.
- Interpretació dels resultats, tot extraient conclusions on - Capacitat d'analitzar, sintetitzar, comparar i valorar
sigui possible formular teories més generals. críticament la informació recollida.
- Experimentació sobre aspectes tècnics relacionats amb - Capacitat d'expressar de forma ordenada i coherent el
les arts plàstiques (tècniques artístiques, possibilitats del procés dut a terme per la realització del treball.
llenguatge gràfico-plàstic, experimentació sobre materials i - Capacitat d'aportar conclusions personals.
suports...) - Ús correcte de la llengua oral i escrita.
- Elaboració de resums, esquemes i mapes conceptuals. - Valoració de l'ús de programes informàtics de tractament
- Contrast dels resultats obtinguts a partir d'altres fonts de textos i eines multimèdia.
d'informació.
6. ESTRUCTURACIÓ DEL TREBALL
L’estructuració del treball de recerca s’adaptarà a les necessitats que, de mica
en mica, es dibuixaran al llarg de la nostra elaboració. Així i tot, hi ha una sèrie
d’apartats essencials, molt bàsics, que configuren el que es pot anomenar
l’esquelet formal de l’escrit.
Aquests apartats són:
1. Nom de l’autor/a (evidentment l’alumne/a) i, en un tipus d’elaboració com
la que ens ocupa, el de l’assessor/a (el tutor/a).
2. Títol. Ha de ser significatiu, adaptat a les intencionalitats i els objectius que
ens hem proposat. No ens trobem davant d’una obra de ficció ni, al menys
pel que ens fa al títol, hem de tractar d’evidenciar el nostre possible enginy
creatiu o el nostre lirisme. És a dir, es tracta d’informar de la forma més
precisa possible, no d’impressionar ningú.
3. Introducció. Té unes finalitats molt concretes: raonar respecte a la gènesi i
l’objecte de la investigació i els límits (siguin cronològics, materials o
temàtics) que ens hem imposat o que aconsellen les circumstàncies: valorar
l’estat actual de la qüestió tractada; justificar el mètode de treball utilitzat i
l’estructura general de l’obra; consignar les fonts de consulta utilitzades;
fer referència, de forma breu i objectiva, a les dificultats més significatives
previstes i com s’han afrontat; etcètera.
4. Cos. El cos del treball té un caràcter específic, molt lligat a les
característiques concretes que vulguem donar a la investigació, i, per tant,
és difícil de generalitzar. Així i tot, es poden plantejar algunes
recomanacions. Per exemple:
- Els diversos capítols han de mantenir un cert grau d’equilibri quant a la
seva extensió. En conjunt, qualsevol desequilibri en una feina com aquesta
és negatiu.
- Tots els apartats han de numerar-se segons els models d’esquema (1, 1.1)
- Si es vol posar títol a cadascun dels capítols s’ha de procurar que sigui prou
significatiu com el general del treball.
- Els apartats han d’estar situats segons una lògica temàtica, mantenint una
línia de discurs coherent i evitant els buits.
- També s’ha d’evitar la repetició de continguts. Si això es fa de manera
voluntària, l’única raó és insistir, aclarint o reforçar algun punt i se n’ha de
consignar l’intencionalitat.
- Totes les afirmacions han d’estar basades en raonaments o materials
concrets. La base d’un treball de recerca és el rigor.
- Ha d’evitar-se el dogmatisme i qualsevol inclinació a la pedanteria
intel·lectual. No convenç ningú i no fa cap bé a la feina pròpia.
- Les referències a d’altres autors, si es volen utilitzar literalment, han de ser
breus per evitar la impressió de voler “omplir” paper.
5. Conclusions. Evitar convertir les conclusions de la recerca en un seguit
“d’apartats pontificals” o veritats absolutes. Tampoc no ha de ser un
exercici d’humilitat. Tornem al concepte de naturalitat, d’equilibri. Es tracta
de presentar els resultats assolits a partir d’unes intencions inicials. S’han
de defensar, per mitjà dels raonaments exposats al llarg del cos del treball
un seguit de punts, de deduccions; però també s’han d’apuntar els
problemes amb què ens hem trobat i els dubtes que resten pendents. Té un
caràcter de síntesi que cal que estigui molt estructurat.
6. Apèndix. Si escau, es poden adjuntar aquells materials utilitzats
directament o complementaris que es considerin més interessants. Aquests
materials han de ser inèdits o poc coneguts, ja que en el cas contrari és
suficient amb una referència.
7. Índex general. pot situar-se al començament o al final de l’obra, encara
que és més habitual que es doni el segon cas per raons pràctiques. Cal
recordar que sense paginació l’índex perd molt del seu sentit.
8. Bibliografia. Hi ha dos sistemes habituals de citar bibliografia. No és tan
important la tria la coherència com mantenir el mateix criteri en les
citacions.
- Sistema tradicional :
COGNOM(S), Nom. Títol de l'obra. X vol. Edició (si no és la primera).
Lloc: Editorial, Any. Col·lecció, número (si escau).
BLOCH, Ernst. La filosofia del Renaixement. Barcelona: Edicions 62 i
Diputació de Barcelona, 1982. Clàssics del pensament modern, 2.
- Sistema d´autor i data:
COGNOM, Nom. (Any): Títol de l'obra. X vol. (si escau). Edició (si no
és la primera). Lloc: Editorial. Col·lecció, número (si escau)
HAUSER, Arnold. (1966): Història social de l'art i de la literatura. 2
vol. Barcelona: Edicions 62.
Consideracions generals
Els cognoms s'escriuen en versaleta, però la primera lletra sempre en
majúscula. Després del cognom es posa una coma i, en rodona, el nom
sencer de l'autor (si no se sap el nom cal posar la inicial seguida de
punt). Quan hi ha més d'un autor, el primer apareix en l'ordre COGNOM,
Nom i els altres en l'ordre de Nom COGNOM. El nom va sempre en
rodona i el cognom en versaletes. Entre el penúltim autor i l'últim cal
escriure la conjunció "i". Es fa el mateix si només hi ha dos autors. Quan
sigui necessari, després del nom de l'editor o dels editors cal escriure
"(ed.)" o "(eds.)" abans de la data.
En el sistema d'autor i data, entre parèntesis hi ha de figurar l'any de
l'edició, seguit d'una lletra en cas que se citin diverses obres del mateix
autor i any. Si s'ha de citar una edició que no és la primera o es vol fer
esment especial que l'edició utilitzada no és la primera, cal escriure el
número d'edició volat després de l'últim número de l'any (1995²).
Després del parèntesi, abans del títol, cal posar dos punts.
El títol complet de l'obra s'escriu en cursiva.
Després del títol cal escriure, quan calgui, el tom i el volum abreujats
"t." o "vol.".
El nom de la ciutat de publicació anirà precedit d'un punt i seguit de dos
punts i el nom de l'editorial, seguit de coma i l'any d'edició més punt.
Si l'obra consta de més d'un volum, ha de constar el número de volums
amb números aràbics, seguit de l'abreviatura "vol."
Publicacions periòdiques
Se segueixen, aproximadadment, els criteris generals esmentats per a la
bibliografia de llibres.
1. Sistema tradicional
COGNOM(S), Nom. "Títol de l'article". Nom de la publicació periòdica, número
del volum, núm. de l'exemplar (data): número de pàgines.
TRULLÉN, Joan. "El boom borsari i la hipòtesi de la inestabilitat
financera", Revista de Catalunya, Nova Etapa. núm 12 (1987): 59-68.
2. Sistema d'autor i data
Autor. Data. "Títol de l'article". Títol de la publicació periòdica, número del
volum, núm. de l'exemplar: número de pàgines.
PAGÈS, Montserrat. 2000 "La pintura profana de caràcter heroic als
segles XII i XIII". Serra d'Or, 484: 40-45.
Per a les referències d'altres materials, vegeu Les referències i les citacions
bibliogràfiques, les notes i els índexs. Bellaterra: Universitat Autònoma de
Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana, 1994.
7. TREBALL DE REDACCIÓ
Els esborranys inicials.
El camí previst, una vegada disposem dels materials ordenats (fitxes,
esquemes, anotacions diverses...) i el guió “provisionalment” definitiu, hauria
d’estar en iniciar els esborranys. I diem “els” perquè aquesta etapa, com
d’altres, s’haurà d’adaptar a diversos factors. Per exemple, no ha de fer-se de
manera lineal (redacció del primer capítol, després del segon i així
successivament), sinó de manera fragmentària i seguint els nostres interessos.
En aquest sentit és habitual començar per la part considerada més important
del cos del treball. S’ha de pensar en la redacció com en un edifici que anirà
creixent per parts, segons un equilibri que haurem de buscar d’acord amb uns
criteris establerts prèviament. Totes les parts estan relacionades entre elles,
però n’hi ha de més bàsiques que donen suport a les altres i convé que
aquestes siguin les primeres en “aixecar-se”.
Un altre aspecte important: les primeres redaccions tenen com finalitat
primordial l incorporació dels materials a l’estructura prevista. Integrar-los i
desenvolupar-los amb fluïdesa i d’una forma coherent. És a dir, la nostra
atenció ha d’estar fonamentalment dirigida cap els aspectes anomenats de
fons. La correcció d’estil i, si fos necessari, l’ortogràfica sempre són les
tasques amb les quals finalitza un treball d’aquest tipus. Això no ha
d’interpretar-se, és clar, com una recomanació de despreocupació absoluta pel
que fa a la forma en els esborranys –un excés en aquest sentit té com a
conseqüència molta més feina quan arriba el moment -, sinó com un
establiment de prioritats.
Redacció final.
Una vegada emplenats tots els apartats del nostre guió, possiblement
després d’estripar un cert nombre de fulls, de reordenacions i de
reorganitzacions, de supressions i d’afegits, arriba un punt en què tindrem
l’esborrany definitiu. Una lectura completa d’aquest esborrany, per part tant
de l’alumne/a com del seu tutor/a de treball, donarà la perspectiva suficient
per decidir si s’ha arribat al punt desitjat. En cas afirmatiu, s’inicia la correcció
d’estil i l’ortogràfica etapa que en la pràctica posa fi a la redacció final.
En aquest sentit, s’ha de tenir molt en compte que, encara que no es tracti
d’una creació de caràcter literari, sí que és exigible assolir uns nivells adequats
de correcció pel que fa a l’expressió: a l’expressió escrita, en primer lloc, i a
l’oral si es presenten els resultats a una junta avaluadora. És, cal no oblidar-ho
, un dels objectius del treball de recerca.
Notes a peu de pàgina.
Les notes a peu de pagina són un recurs de gran utilitat en l’elaboració
d’una redacció de certa complexitat. En complementen el contingut de la
redacció i ofereixen referències o acotacions sempre útils i a vegades
imprescindibles. La seva representació consisteix en un petit número o senyal
(habitualment un asterisc o un guió) en el lloc on es vol inserir el missatge i la
ubicació d’aquest, precedit del mateix número o senyal al peu de la pàgina.
Només certes editorials, afortunadament poques, i per raons d’economia en la
composició tipogràfica, porten totes aquestes notes all final del llibre.
Així, i tenint en compte la seva finalitat, podem establir dos grups
principals:
a) De contingut
Tenen com a finalitat complementar, aprofundir o aportar dades marginals,
però considerades útils, que puguin reforçar el discurs principal. Moltes
vegades són cites, textuals o no, d’autors reconeguts, estudiosos o
especialistes del tema tractat: d’altres, són reflexions que nosaltres mateixos
hem fet al llarg de la preparació del treball.
b) De referència bibliogràfica
Remet a les dades de la font: autor, títol, editorial, any de publicació, i número
de la pàgina o les pàgines.
Quan un text es repeteix més d’una vegada no cal tornar-ne a donar totes les
dades. Així, si dues notes a peu de pàgina no consecutives fan referència a la
mateixa obra, en la segona s’utilitza com a entrada: Obra citada (o Op. Cit) si
estan seguides: Idem.
Qüestions formals.
Formalment el treball pot tenir tres apartats: la monografia, el material
complementari i la presentació oral. Tots ells hauran de complir amb certs
aspectes formals.
a) Monografia
- Fulls DIN A4, numerats.
- Mecanografiats per una cara.
- L´extensió del treball escrit no superarà els 50 fulls, sense tenir en compte
el material suplementari (gràfiques, estadístiques...)
- L’exemplar ha de presentar-se amb tapes dures, enquadernat (amb grapes,
goma, anelles, enquadernadors de diversos tipus...)
- A la portada hi haurà el títol del treball de recerca, el nom i els cognoms de
l’autor i del tutor.
b) Material complementari.
Ha d’estar disposat d’acord amb el guió del treball i la seva utilització.
S’acompanyarà amb una llista ordenada i orientadora de cadascuna de les
parts.
La raó d’aquest material ha de ser la seva utilitat de cara a l’exemplificació de
diverses parts del treball.
Depenent del tipus de material, el seu volum, etcètera, s’utilitzaran carpetes
(ordinàries o especials), arxivadors, caixes (regulars i disposades d’acord amb
la seva funció)...
c) Presentació oral.
La presentació no ha de ser una lectura de les conclusions, sinó una exposició
que tracti de fer una síntesi de tot el treball fet.
Partirà d’un guió orientador fet de la manera més esquemàtica possible i basat
en les parts considerades claus del treball.
Les seves característiques principals seran la claredat, la síntesi i el rigor..