INFANTIL

EDUCACIÓ INFANTIL



5 anys









COMUNITAT VALENCIANA. PROJECTE CURRICULAR



En desenvolupament del DECRET 38/2008, de 28 de març, pel qual

s’establix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la

Comunitat Valenciana.

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









ÍNDEX



1. Projecte Curricular per a l’Educació Infantil.



2. El projecte educatiu, el projecte curricular i els equips docents

2.1. Funcions dels projectes curriculars

2.2. Elaboració de projectes curriculars

2.2.1. Recursos personals: òrgans responsables

2.2.2. Recursos materials



3. Els principis didàctics

3.1. Considerar el nivell de capacitat de l’alumne i estimular nous nivells de

capacitat.

3.2. Promoure el desenvolupament de competències bàsiques i específiques.

3.3. Estimular la transferència i les connexions entre els continguts per mitjà de

l’enfocament globalitzador.

3.4. Contribuir a l’establiment d’un clima d’acceptació mútua i de cooperació.

3.5. Mobilitzar l’activitat i la participació de l’alumne.

3.6. Afavorir el desenvolupament de la representació mental per mitjà de la intuïció.

3.7. Estimular les relacions família-centre.



4. L’avaluació en l’educació infantil

4.1. Avaluació del procés d’aprenentatge

4.1.1. Els criteris d’avaluació

4.1.2. Tècniques i instruments d’avaluació

4.2. Avaluació del procés d’ensenyament



5. Elements essencials de la concreció curricular

5.1. Objectius generals de l’educació infantil

5.2. Selecció i seqüència d’objectius i continguts

5.3. La importància de les competències bàsiques i la seua concreció

5.4. Fonamentació de les competències bàsiques i la seua concreció en educació

infantil.

5.5. Decisions sobre la metodologia educativa

5.6. Decisions sobre l’avaluació

5.7. Mesures d’atenció a la diversitat.

5.8. Els continguts comuns transversals



6. Objectius generals per a l’etapa d’educació infantil segon cicle









2

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









7. Àrea: El coneixement de si mateix i l’autonomia personal

7.1. Descripció de l’àrea

7.2. Rellevància de les competències bàsiques en el projecte de l’àrea

coneixement de si mateix i autonomia personal

7.3. Objectius

7.3.1. Objectius generals de l’àrea

7.3.2. Objectius de l’àrea del projecte curricular

7.4. Competències

7.4.1. Competències bàsiques del currículum oficial

7.4.2. Competències específiques del projecte curricular per al tercer nivell del

segon cicle d’educació infantil i la seua relació amb les competències

bàsiques.

7.5. Continguts

7.5.1. Continguts del currículum oficial de l’àrea de coneixement de si mateix i

autonomia personal.

7.5.2. Selecció i seqüència de continguts per al tercer nivell del segon cicle

d’educació infantil.

7.6. Criteris d’avaluació

7.6.1. Criteris del currículum oficial de l’àrea de coneixement de si mateix i

autonomia personal

7.6.2. Criteris d’avaluació del projecte curricular per al tercer nivell del segon

cicle d’educació infantil.

7.7. Vinculació entre els criteris d’avaluació i les competències específiques del

projecte curricular en el tercer nivell del segon cicle d’educació infantil.



8. Àrea: El medi físic, natural, social i cultural

8.1. Descripció de l’àrea

8.2. Rellevància de les competències bàsiques en el projecte de l’àrea el medi

físic, natural, social i cultural.

8.3. Objectius

8.3.1. Objectius generals de l’àrea

8.3.2. Objectius de l’àrea del projecte curricular

8.4. Competències

8.4.1. Competències bàsiques del currículum oficial

8.4.2. Competències específiques del projecte curricular per al tercer nivell del

segon cicle d’educació infantil i la seua relació amb les competències

bàsiques.









3

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









8.5. Continguts

8.5.1. Continguts del currículum oficial de l’àrea de coneixement i interacció

amb l’entorn.

8.5.2. Selecció i seqüència de continguts per al tercer nivell del segon cicle

d’educació infantil.

8.6. Criteris d’avaluació

8.6.1. Criteris del currículum oficial de l’àrea de coneixement i interacció amb

l’entorn.

8.6.2. Criteris d’avaluació del projecte curricular per al tercer nivell del segon

cicle d’educació infantil

8.7. Vinculació entre els criteris d’avaluació i les competències específiques del

projecte curricular en el primer nivell del segon cicle d’educació infantil.



9. Àrea: Els llenguatges: comunicació i representació

9.1. Descripció de l’àrea

9.2. Rellevància de les competències bàsiques en el projecte de l’àrea Els

llenguatges: comunicació i representació.

9.3. Objectius

9.3.1. Objectius generals de l’àrea

9.3.2. Objectius de l’àrea del projecte curricular

9.4. Competències

9.4.1. Competències bàsiques del currículum oficial

9.4.2. . Competències específiques del projecte curricular per al tercer nivell

del segon cicle d’educació infantil i la seua relació amb les competències

bàsiques.

9.5. Continguts

9.5.1. Continguts del currículum oficial de l’àrea dels Llenguatges:

comunicació i representació.

9.5.2. Selecció i seqüència de continguts per al tercer nivell del segon cicle

d’educació infantil.

9.6. Criteris d’avaluació

9.6.1. Criteris del currículum oficial de l’àrea de Llenguatges: comunicació i

representació.

9.6.2. Criteris d’avaluació del projecte curricular per al tercer nivell del segon

cicle d’educació infantil

9.7. Vinculació entre els criteris d’avaluació i les competències específiques del

projecte curricular en el primer nivell del segon cicle d’educació infantil.









4

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









1 . PROJECTE CURRICULAR PER A L’EDUCACIÓ INFANTIL



L’etapa d’Educació Infantil constituïx un tram formatiu que serà referent essencial per

al desenvolupament. En esta, els xiquets s’identificaran progressivament com a

persones individuals, aniran adquirint els instruments necessaris per a actuar en el seu

entorn immediat, ajustaran de forma progressiva la imatge de si mateixos i ampliaran

les relacions amb els iguals, cada vegada més significatives i importants. Es produirà

un avanç importantíssim en el domini del llenguatge oral, així com en la funció de

regulació i planificació de la pròpia activitat.



L’ordenació d’esta fase educativa compagina una estructura conjunta com a etapa, en

un sistema amb una fonamentació psicològica i sociològica, amb una estructura

interna en cicles i cursos que faciliten, de forma gradual, l’adaptació als grans

propòsits formatius amb una necessària atenció a les diferències que els alumnes

mostren en les fases concretes de la seua evolució. Els supòsits més significatius

d’este tram determinats per la LOE són:

 Constituïx l’etapa educativa, amb identitat pròpia, que atén xiquetes i xiquets des

del naixement fins als sis anys d’edat. S’ordena en dos cicles. El primer comprén

fins als tres anys, i el segon, des dels tres als sis anys d’edat. El caràcter educatiu

de l’un i l’altre cicle serà arreplegat pels centres educatius en una proposta

pedagògica.

 a fi de respectar la responsabilitat fonamental de les mares i pares o tutors en esta

etapa, els centres d’educació infantil cooperaran estretament amb ells.

 Té caràcter voluntari i la seua finalitat és la de contribuir al desenvolupament físic,

afectiu, social i intel·lectual dels xiquets.

 Atendrà progressivament el desenvolupament afectiu, el moviment i els hàbits de

control corporal, les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes

elementals de convivència i relació social, així com el descobriment de les

característiques físiques i socials del medi en el qual viuen. A més es facilitarà que

xiquetes i xiquets elaboren una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i

adquirisquen autonomia personal.

 Els continguts s’organitzaran en àrees corresponents a àmbits propis de

l’experiència i del desenvolupament infantil i s’abordaran per mitjà d’activitats

globalitzades que tinguen interés i significat per als xiquets.

 Els mètodes de treball en ambdós cicles es basaran en les experiències, les

activitats i el joc i s’aplicaran en un ambient d’afecte i confiança, per a potenciar la

seua autoestima i integració social.

 Es fomentarà una primera aproximació a la llengua estrangera en els

aprenentatges del segon cicle, especialment en l’últim any, també una primera

aproximació a la lectura i a l’escriptura, així com experiències d’iniciació

primerenca en habilitats numèriques bàsiques, en les tecnologies de la informació i

la comunicació i en l’expressió visual i musical.



El compliment de tan ambiciosos supòsits exigix assumir compromisos d’acord amb

els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les

administracions educatives regularan les mesures d’atenció a la diversitat, respostes

organitzatives i curriculars, que permeten als centres, en l’exercici de la seua

autonomia, una organització flexible dels ensenyaments.







5

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









2. EL PROJECTE EDUCATIU, EL PROJECTE CURRICULAR I ELS EQUIPS

DOCENTS



Els centres docents disposen, segons les lleis orgàniques (LODE i LOE) i els

reglaments d’organització i funcionament, d’autonomia per a definir el model de gestió

organitzativa i pedagògica. La LOE identifica, en l’article 2.2, el treball en equip i

l’autonomia pedagògica, com a factors que afavorixen la qualitat de l’ensenyament.



El projecte educatiu és el document que materialitza el procés de presa de decisions

que definixen la identitat d’un centre i de les etapes que s’hi desenvolupen. En el

projecte curricular, el professorat d’una etapa, a través de diferents vies de coordinació

docent, determina les concrecions del currículum oficial per a les diferents àrees; és a

dir, els acords sobre els propòsits, les estratègies, els mitjans i els continguts

d’intervenció didàctica que utilitzarà. Estes mesures respondran a les característiques i

necessitats del context i asseguraran la coherència i la qualitat de la seua pràctica

docent.



Així doncs, els projectes curriculars de l’Educació Infantil que formaran part del

projecte educatiu desenvolupen i contextualitzen les prescripcions de l’administració

tenint en compte les peculiaritats de cada centre. Suposen el segon nivell de concreció

del currículum. Els seus elements bàsics són:

- Directrius i decisions generals. Entre estes, l’adequació dels objectius generals de

l’etapa, principis didàctics, orientacions sobre els continguts de caràcter comú

transversal i criteris per a organitzar l’atenció a la diversitat dels alumnes.

- El pla d’acció tutorial.

- Les programacions didàctiques dels equips que inclouran, per a les diferents àrees:

 Els objectius per als cicles adaptats al context a partir de la proposta de

l’administració.

 Els continguts, competències bàsiques i els criteris d’avaluació per a cadascun

dels cursos.

 La forma que s’incorporen els continguts comuns transversals.

 La metodologia didàctica que s’aplicarà.

 Els materials i altres recursos didàctics, inclosos els llibres per a ús dels

alumnes.

 Els procediments d’avaluació de l’aprenentatge.

 Les mesures d’atenció a la diversitat.



L’obertura i flexibilitat del currículum suposa una doble implicació: d’una banda, ha de

respondre a la realitat del centre educatiu, ja que ni els alumnes ni el claustre de

professors ni, en definitiva, el context escolar és el mateix per a tots ells; per una altra,

l’adjectiu flexible aplicat al currículum suggerix la idea de revisió permanent, ja que les

realitats escolar, social i científica no es mantenen immutables en el temps.



Per tant, este document i els seus programes atorguen una major autonomia als

centres i han de reflectir el conjunt de decisions que definiran el model formatiu pel

qual opta cadascun d’ells. Estes decisions són potestat de l’equip docent i requerixen

una reflexió prèvia que valore les diferents opcions i criteris que se’ns presenten.

Estem, doncs, davant un document que podríem qualificar de transcendental per a la

vida del centre.









6

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









2.1. Funcions dels projectes curriculars



En el Projecte Curricular es materialitzen les decisions i acords de l’equip de

professors d’un centre i, més concretament en una etapa, sobre les fórmules

d’intervenció educativa que s’utilitzaran a fi de garantir la coherència en la pràctica

docent.

El treball en equip augmenta de forma considerable la riquesa de l’acció educadora.

L’intercanvi d’opinions, estudis i experiències; la reflexió sobre la pràctica individual i

col·lectiva derivada d’eixe treball conjunt són factors que contribuïxen de forma

decisiva a la qualitat de l’ensenyament.



De tot això es desprenen el sentit i les funcions de les concrecions del currículum:

- Contextualitzar o adequar a l’entorn del centre les prescripcions i orientacions de

l’administració educativa.

- Garantir acords que asseguren la coherència de la pràctica educativa. Això serà

factible a través de la presa de decisions que expressen solucions conjuntes per a

establir la continuïtat i l’equilibri en els elements del currículum per als diferents

cursos.

- Formar. El desenvolupament i concreció del currículum contribuïx a l’augment de

les competències docents del professorat, que reflexiona sobre els seus

coneixements i sobre la seua pràctica per a justificar les decisions que es

plasmaran en el document.

- Orientar el treball de l’aula. Les concrecions curriculars, a través d’un dels seus

elements, les programacions didàctiques dels equips i, en estes, les programacions

didàctiques de les àrees, es convertixen en el referent més immediat per al traçat

de les decisions específiques de les programacions d’aula.



2.2. Elaboració de projectes curriculars



Les orientacions que l’administració ha elaborat per a facilitar als centres el disseny

dels seus projectes advertixen sobre la necessitat de considerar estos projectes com

un procés, complex en l’elaboració i, a més, necessitat d’una revisió periòdica que

garantisca la seua millora i adaptació constant a una realitat educativa canviant.



En la configuració de l’estratègia o pla d’actuació serà necessari tindre en compte els

diferents tipus de recursos que poden ser utilitzats:

- Els recursos personals i organitzatius, identificant els òrgans responsables de la

configuració del projecte en les seues diferents fases.

- Els recursos materials que facilitaran la labor de concreció i adaptació/

contextualització pròpia dels projectes.



2.2.1. Recursos personals: òrgans responsables



La identificació dels òrgans responsables del projecte en les seues diferents fases ve

determinada, en la seua base, en la LOE. Els reglaments orgànics concretaran les

funcions de cadascun d’estos. D’esta forma, apreciarem que:







7

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









- El claustre de professors establix els criteris, aprova i avalua les concrecions del

currículum i tots els aspectes educatius dels projectes. Decidix les possibles

modificacions posteriors.

- La Comissió o equip tècnic de coordinació pedagògica supervisa l’elaboració i

revisió de les concrecions del currículum.

- Els equips de professors elaboren les propostes a la Comissió de Coordinació

Pedagògica relatives a l’elaboració o modificació de les concrecions del currículum.



2.2.2. Recursos materials



La determinació de l’estratègia o pla de treball també ha de definir els recursos

materials que es poden utilitzar per a elaborar les concrecions del currículum. Entre

estos:

- Materials normatius, com el currículum oficial i el Reglament Orgànic de Centres per

a identificar els elements concrets que ha de contindre un projecte curricular i els

responsables del seu procés d’elaboració, aprovació i revisió.

- Propostes de desenvolupament o adaptació.



En esta opció s’inscriu este document. Arrepleguem en esta publicació alguns dels

criteris i respostes que han guiat l’elaboració dels materials que configuren el Projecte

SM per a l’Educació Infantil. Estos criteris estan àmpliament desenvolupats en els

diferents llibres que contenen la programació i didàctica de cadascuna de les àrees.





El nostre compromís de servei permanent al professorat i la nostra aposta per la

millora de la qualitat de l’ensenyament és el que ens mou a oferir als professors esta

proposta que esperem que siga útil.



3. ELS PRINCIPIS DIDÀCTICS



Els nous currículums per a l’Educació Infantil especifiquen que pretenen donar

resposta i actualitzar els programes des d’una perspectiva psicològica, epistemològica,

social, pedagògica i didàctica.



Analitzant les orientacions generals de l’etapa i les específiques per a cada àrea

s’extrauen un conjunt de principis marc que garantiran la coherència entre cursos i

trams del projecte curricular. Estos principis són: impulsar el nivell de

desenvolupament de l’alumne i el desenvolupament de competències bàsiques,

afavorir la transferència entre els continguts, estimular la cooperació, afavorir la

construcció dels aprenentatges a través de coneixements i experiències integradores i

lúdiques i afavorir la relació família-centre.



3.1. Considerar el nivell de capacitat de l’alumne i estimular nous nivells de

capacitat



Este principi exigix considerar els trets psicològics generals característics d’un grup

d’edat i, també, els coneixements que els xiquets han construït amb anterioritat i que

condicionen l’assimilació dels nous continguts. La investigació psicopedagògica

desenvolupada en este terreny ha demostrat que les capacitats i habilitats





8

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









característiques del pensament prelògic es manifesten de manera molt diferent

depenent dels coneixements i experiències previs dels quals partixen els alumnes.





Per això, l’estímul al desenvolupament de l’alumne exigix compaginar el sentit o

significació psicològic i epistemològic. Es tracta d’harmonitzar el nivell de capacitat, els

coneixements bàsics i l’estructura lògica de les àrees. Per a això, serà necessari que

els continguts siguen rellevants i es presenten organitzats.



3.2. Promoure el desenvolupament de competències bàsiques i específiques



En una societat en la qual els coneixements es troben en permanent transformació, el

millor llegat que podem donar als xiquets és l’ajudar-los a desenvolupar les habilitats i

destreses que els permeten integrar-se eficaçment i constructivament en la societat en

què viuen perquè, finalment, fins i tot puguen cooperar de manera personal en eixes

transformacions.





Els currículums actuals subratllen en els objectius generals de l’etapa, en els objectius

de les àrees, en els continguts de procediment i en els criteris d’avaluació, la

importància de l’adquisició d’eines de treball (observació sistemàtica, anàlisi,

exploració, cerca i selecció d’informació significativa, etc.) que senten les bases

perquè el xiquet puga anar articulant estratègies d’aprenentatge autònom, perquè

desenvolupe pautes relacionades amb la iniciativa i autonomia personal. Això

materialitza una de les dimensions de l’educació vinculades al desenvolupament de la

funció tutorial i orientadora a través de la docència: ensenyar a pensar i treballar i

ensenyar a emprendre, mostrar iniciatives i decidir.



La LOE ja identifica, en els components del currículum, les competències bàsiques.

Els programes oficials les han determinat d’acord a supòsits educatius impulsats des

de la Unió Europea i organismes internacionals. Les competències constituiran un

referent de capacitat en els alumnes per a saber fer, per a actuar; seran concretades

en les diferents àrees i configuraran un dels eixos essencials per a guiar el procés

d’ensenyament-aprenentatge i el procés avaluador. En els nostres projectes,

suposaran un referent essencial, ja que a més de vetlar per l’aplicació d’orientacions

educatives noves i actualitzades, seran garantia de coherència i continuïtat en l’acció

educadora dels equips d’Infantil i Primària



3.3. Estimular la transferència i les connexions entre els continguts per mitjà de

l’enfocament globalitzador



En l’Educació Infantil és l’àrea la forma bàsica d’estructuració dels continguts. Esta

forma d’organització curricular facilita l’anàlisi i tractament rigorós des de la perspectiva

del treball del professor. No obstant això, la fragmentació del coneixement pot

dificultar-ne la comprensió i aplicació pràctica. A causa de això, és convenient mostrar

els continguts relacionats des d’una perspectiva i enfocament globalitzador. Això pot

fer-se prenent com un dels eixos d’articulació el desenvolupament de les

competències bàsiques a les quals ja hem al·ludit; també i més concretament, per

mitjà dels continguts comuns transversals, construint alguns conceptes claus comuns i

subratllant el sentit d’algunes tècniques i procediments de treball que permeten

solucions conjuntes a certs problemes d’experiència i coneixement.





9

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









3.4. Contribuir a l’establiment d’un clima d’acceptació mútua i de cooperació



Investigacions sobre l’aprenentatge subratllen el paper del medi socionatural, cultural i

escolar en el desenvolupament dels alumnes. En este procés, la labor del docent com

a mediador entre els continguts i l’activitat de l’alumne és essencial. La interacció entre

alumnes influïx decisivament en el procés de socialització, en la relativització de punts

de vista, en l’increment de les aspiracions i del rendiment acadèmic.

Els objectius de l’etapa, els objectius de les àrees, les competències i els criteris

d’avaluació insistixen en este aspecte. Serà necessari dissenyar experiències

d’ensenyament-aprenentatge orientades a crear i mantenir un clima d’acceptació

mútua i de cooperació, promovent l’organització d’equips de treball i la distribució de

tasques i responsabilitats entre ells.



3.5. Mobilitzar l’activitat i la participació de l’alumne



L’aprenentatge significatiu requerix activitat motriu i mental del subjecte que aprén.

Aconseguir un propòsit tan complex com este, requerix que l’alumne desenvolupe els

seus propis processos de motivació. La motivació per la consecució d’èxits escolars

exigix l’anàlisi dels factors socioambientals, familiars, escolars que poden incidir en el

procés i la cerca de mitjans adequats per a fomentar-los. En la planificació i

desenvolupament de les programacions utilitzarem estímuls variats per a aconseguir-

ho, seran:

- Emocionals.

- Intel·lectuals.

- Socials.



El treball que impulsarem parteix i es basa en la necessitat del xiquet d’acostar-se a

situacions i contextos, d’explorar-los, de manipular i estudiar els objectes. El mitjà per

excel·lència serà el joc. Este incrementarà els processos de motivació del xiquet cap a

l’objecte de l’aprenentatge i afavorirà el progrés d’actituds preferentment receptives a

altres de més dinàmiques en les quals la participació i l’acció i implicació passen a ser

peces clau. El joc és el motor i la canalització significativa de la major part dels

aprenentatges ja que constituïx l’activitat natural de l’alumne. Es promouran jocs

d’exploració sensorial, de coordinació dinàmica general i segmentària, d’investigació i

experimentació amb la realitat, d’expressió corporal, musical i plàstica, d’expressió

lògica matemàtica, d’obertura a les regles..., i en cadascun descobrirà l’entorn natural,

social i cultural que l’envolta.



3.6. Afavorir el desenvolupament de la representació mental per mitjà de la

intuïció



Integrant l’experimentació i l’observació directa i indirecta. De manera directa ja que el

xiquet necessita partir de la seua pròpia activitat per a conéixer i representar la realitat

que l’envolta. La intensa activitat promoguda i canalitzada pel professor ajudarà

l’alumne a conéixer-se a si mateix, als altres i als elements i grups del seu entorn

social i natural de manera diferenciada. Al mateix temps, el professor orientarà

l’alumne perquè aprenga a integrar estos elements en un tot significatiu que

s’enriquisca progressivament. L’observació, manipulació i experimentació dels

objectes possibilitarà el coneixement de les seues possibilitats d’acció i el despertar i

desenvolupament dels seus sentits.





10

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









El propòsit d’afavorir nous nivells de desenvolupament ens durà a complementar la

intuïció directa amb la via indirecta, mitjançant l’ús de recursos materials com

fotografies, làmines, dibuixos, contes, il·lustracions, llibres d’imatges i l’ús de ninots i

miniatures d’útils i estris que afavoriran el joc simbòlic. Es potenciarà la utilització de

materials diversos per a afavorir el descobriment i permetre l’observació, la

simbolització i la representació. Serà convenient l’ús de jocs que desenvolupen

continguts concrets, però també de materials d’ús quotidià amb diferent funcionalitat

que els acosten a la vida real.



3.7. Estimular les relacions família-centre



La coherència i continuïtat entre l’acció familiar i escolar és un supòsit necessari per a

qualsevol etapa educativa però, sens dubte, ha d’expressar-se de manera més intensa

en l’Educació Infantil.



el paper de l’educador serà decisiu en este procés, sent necessària una actitud

equilibrada, impregnada d’afectivitat i disponibilitat en les relacions amb els xiquets i de

manifesta proximitat amb els pares. L’observació i escolta activa, que capte i responga

a les necessitats dels alumnes i una postura que afavorisca l’intercanvi d’informació

amb la família respecte a les inquietuds, interessos i necessitats de l’alumne en els

entorns familiar i escolar, cooperarà a afavorir que el xiquet, gradualment, estructure

els ambients i vaja donant sentit i seguretat a la seua acció; això li permetrà percebre

les possibilitats i els límits de les seues actuacions en els diferents ambients i, així,

evolucionar a poc a poc cap a l’assoliment de majors cotes respecte a la seua

iniciativa i autonomia personal.



4. L’AVALUACIÓ EN L’EDUCACIÓ INFANTIL



La LOE , els decrets del currículum i les ordes d’avaluació constituïxen el marc de

referència obligat per al desenvolupament del procés avaluador en els centres i en les

aules d’Educació Infantil. En este marc es determina que l’avaluació ha d’abastar tant

l’activitat d’ensenyament com la d’aprenentatge i que ha de ser constituir un procés

formatiu, continu, sistemàtic, flexible i integrador. Este procés té com a objectius:

 Conéixer la situació de partida dels components que incidixen en el procés en el

moment en què es proposa l’avaluació.

 Facilitar la formulació d’un model d’actuació adequat al context, en funció de les

dades anteriors.

 Seguir l’evolució del desenvolupament de capacitats i competències i la

construcció gradual dels diferents tipus de contingut.

 Prendre les decisions necessàries per a adequar el disseny i desenvolupament de

la nostra acció educadora a les necessitats i èxits detectats en els alumnes en els

seus processos d’aprenentatge.



4.1. Avaluació del procés d’aprenentatge



4.1.1. Els criteris d’avaluació



El currículum oficial establix uns criteris que constituïxen enunciats que indiquen què

s’ha d’avaluar per a cada àrea. Els centres haurien d’establir la concreció i adaptació

d’estos criteris en les seues concrecions curriculars. Este document inclou una





11

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









proposta. Tal proposta incorpora, al mateix temps, la relació entre els criteris i les

competències específiques que hem proposat.



Els criteris d’avaluació fan possible l’acció educadora ja que permet el seguiment dels

processos d’ensenyament-aprenentatge ajustant els itineraris que es recorren en

funció dels objectius previstos. Ací es troba la seua gran finalitat o funció formativa.



4.1.2. Tècniques i instruments d’avaluació



Si l’avaluació constituïx un procés flexible els procediments hauran de ser variats. Per

a arreplegar dades podem servir-nos de diferents tècniques d’avaluació:

 L’observació de comportaments.

 Entrevistes.

 Diàlegs i qüestionaris orals.

 Anàlisis d’expressions plàstiques, dramàtiques, musicals, orals, escrites.



Les dades s’arrepleguen en diversos instruments per a l’avaluació. Podem

classificar-los en oficials, el format dels quals ha estat determinat per l’administració o

personals, de format lliure seleccionats o construïts pel professor o equip de

professors.



Són documents de registre oficial: l’expedient personal que conté la fitxa personal de

l’alumne, els resums d’escolaritat, els informes anuals i l’informe final d’avaluació.



Entre els instruments de registre del professor o equip poden ser utilitzats

destacarem els diaris de classe, les escales de valoració (per a continguts i indicadors

d’acompliment de tipus actitudinal i procedimental) i llistes de control (per a continguts i

indicadors de compliment vinculats al domini conceptual).



4.2. Avaluació del procés d’ensenyament



Les normes d’avaluació en Educació Infantil establixen que els professors avaluaran

els processos d’ensenyament i la seua pròpia pràctica docent en relació amb

l’assoliment dels objectius educatius del currículum. Esta avaluació, tindrà també un

caràcter continu i formatiu i inclourà referències a aspectes com ara:

 L’organització de l’aula.

 L’aprofitament dels recursos del centre.

 La relació entre professor i alumnes.

 La relació família-centre.

 La relació entre professors.

 La convivència entre alumnes.



Els diferents aspectes que integren les concrecions del currículum d’Edicions SM per a

l’Educació Infantil s’exposen i expliquen amb detall en els llibres de Programació i

Didàctica de cadascun dels nivells educatius i àrees d’ensenyament.





12

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









Presentem, a continuació, la informació més rellevant d’estos llibres, amb la finalitat

que servisca de guia als equips docents que en este moment escometen l’elaboració

dels seus projectes curriculars d’acord amb la nova normativa.

L’adaptació del currículum al medi sociocultural és tasca de cada un dels centres. No

obstant això, ens ha semblat d’interés oferir als equips docents alguns punts de

reflexió.



5. ELEMENTS ESSENCIALS DE LA CONCRECIÓ CURRICULAR



5.1. Objectius generals de l’educació infantil



Constituïxen uns enunciats que defineixen, en termes de capacitats, el tipus de

desenvolupament a què esperem que arriben els alumnes al terme de l’etapa. Estes

capacitats orientaran i vertebraran l’actuació educativa en totes les àrees i atenen una

evolució integral de la personalitat, ja que es referixen a la seua dimensió intel·lectual,

comunicativa, estètica, socioafectiva i motriu.



5.2. Selecció i seqüència d’objectius i continguts



La concreció dels objectius i continguts ha tingut en compte els següents principis:



a) Adequació al desenvolupament evolutiu dels alumnes de cadascun dels cicles i

cursos.

b) Consideració dels objectius de l’etapa, objectius de les àrees i la seua relació amb

les competències bàsiques.

c) Aprenentatges previs que els xiquets han construït com a conseqüència de la seua

història educativa familiar, escolar, i social.

d) Coherència amb la lògica interna de cadascuna de les àrees a la qual pertanyen

els continguts d’ensenyament i aprenentatge i que vertebrarà una evolució gradual

sistematitzada.

e) Selecció de continguts d’acord amb els blocs del currículum oficial.

f) Equilibri entre continguts específics i tractament cíclic dels més significatius.

g) Enfocament globalitzador parcial.

h) Rellevància i consideració de les competències bàsiques i els continguts comuns

transversals en funció de les característiques de les àrees en què s’integren.



5.3. LA IMPORTÀNCIA DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I LA SEUA

CONCRECIÓ





L’article 6 de la LOE redefinix el concepte de currículum incloent-hi les competències

bàsiques. Esta inclusió ha d’entendre’s referida a totes les etapes, atés que la Llei no

indica cap excepció. Ara bé, el paper d’este element curricular sí que ha d’adoptar

connotacions diferents atenent l’especificitat i caràcter de cada tram educatiu. És per

això que, com analitzarem detingudament més avant, les competències bàsiques

adquirixen un caràcter de nucli articulador, essencial i obligatori en l’Educació Bàsica





13

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









(Primària i Secundària Obligatòria) a l’efecte d’avaluació i promoció. En Infantil tenen

un gran valor de referència per a la construcció d’aprenentatges funcionals i

significatius.



Les competències bàsiques es definixen (Escamilla i Lagares, 2006) com a capacitats

relacionades, de manera prioritària, amb el saber fer; la consideració de funcionalitat i

practicitat de la competència no la reduïx a un caràcter merament mecànic; el saber fer

té, també, una dimensió de caràcter teòric comprensiu (components, claus, tasques,

formes de resolució) i, també una dimensió de caràcter actitudinal (que permet

disposar del bagatge de coneixements, la mobilització d’este i la valoració de les

opcions). Suposen, per la seua complexitat, un element de formació al qual cal

acostar-se, de manera convergent (des de diferents àrees) i gradual (des de diferents

moments i situacions d’aprenentatge-cursos, etapes).



Els nous currículums, en línia amb el que proposen diferents directives europees, han

identificat huit competències bàsiques. Són les següents:



1. Comunicació lingüística.

2. Matemàtica.

3. Coneixement i interacció amb el món físic.

4. Tractament de la informació i competència digital.

5. Social i ciutadana.

6. Cultural i artística.

7. Aprendre a aprendre.

8. Autonomia i iniciativa personal.



El nostre Projecte d’Educació Infantil, per afavorir la continuïtat de la proposta

educativa dels centres, prendrà com a referent les competències bàsiques proposades

pels currículums de l’administració i les concretarà, en cada àrea, per mitjà de

competències específiques. El desenvolupament d’estes competències bàsiques

constituïx, en les nostres concrecions del currículum, una obligació; però hauríem de

materialitzar-les en enunciats més concrets que definisquen mitjans operatius que

identifiquen la coresponsabilitat de cada àmbit del currículum per a adquirir-lo.



D’esta manera, mostrarem unes competències específiques com a coordenades per al

desenvolupament en contextos determinats d’ensenyament-aprenentatge; quedaran

supeditades, doncs, a les bàsiques. En el nostre document mostrem eixa relació de

compromís a través de l’explicitació del número que l’acompanya en els documents

oficials i que hem mostrat anteriorment.



5.4. Fonamentació de les competències bàsiques i la seua concreció en

educació infantil.



Els currículums oficials d’Educació Infantil per a les diferents comunitats autònomes no

inclouen sempre la referència explícita al tractament i desenvolupament de les

competències bàsiques. En canvi, sí que solen presentar al·lusions puntuals a la

necessitat d’impulsar competències socials, verbals, d’autonomia en l’aprenentatge i

en l’actuació en el medi, entre unes altres. També subratllen tots estos currículums la

necessitat de coherència i continuïtat entre etapes per a afavorir el desenvolupament

d’una acció formativa equilibrada.







14

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









Així doncs, davant la disjuntiva d’incloure o no les competències bàsiques en la nostra

proposta de materials de suport per a l’elaboració de projectes curriculars, hem de

plantejar-nos si esta inclusió està fonamentada i des de quines perspectives.

Començarem recordant, no obstant això, que la missió dels projectes educatius i els

curriculars que s’hi inscriuen és la de permetre concedir un marc d’autonomia i

expressió pròpia als centres; Així doncs, criteris socials i pedagògics d’un equip docent

ja podrien justificar l’opció de considerar-les com a element essencial dels seus

projectes curriculars.



No obstant això, hi ha més arguments a favor d’esta alternativa que passem a

analitzar. Demostrarem que l’impuls que les competències bàsiques poden i han de

rebre està fonamentat des del punt de vista psicològic, sociològic, epistemològic

i pedagògic:



 Psicològicament. Hem destacat que les competències són un tipus de capacitat,

la vinculada al saber fer. En el tram 0-6 anys l’acció precedix la representació. Tot

treball educatiu que intente potenciar una acció motriu i psicomotriu, que estimule,

que oriente, que funcionalitze, serà essencial en l’organització i reorganització de

les experiències i els aprenentatges que se’n desprenguen. Així, com qualsevol

objectiu, les competències haurien de considerar el nivell de desenvolupament dels

diferents cursos de l’Educació Infantil i potenciar nous nivells de desenvolupament.

 Sociològicament. Les competències bàsiques, concretades en competències

específiques, permetran als xiquets un coneixement, actuació, ajustament i

adaptació més eficaç als entorns familiars, socials i escolars.



 Epistemològicament. Les àrees de l’educació infantil inclouen objectius,

continguts concrets i criteris d’avaluació que estan vinculats a les huit

competències bàsiques.



 Pedagògicament. Com que les competències són un element de desenvolupament

i identificació d’un tipus d’objectius, està fonamentat des de la Didàctica. Altres

ciències pedagògiques també el fonamenten:

o L’organització de centres i la psicologia de l’Educació, des de la

necessitat de propostes de treball en equip del professorat per l’exigència d’un

treball de continuïtat. i equilibri entre etapes. La mediació d’un professor, que

ha de tindre com a referent del seu treball competències professionals ben

definides, també és clau en la determinació de la importància d’este aspecte

del desenvolupament.

o La legislació educativa. Com destaquem anteriorment, l’article 6 de la

LOE, determina què s’entén per currículum el conjunt d’objectius,

competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació

de cadascun dels ensenyaments regulats en la Llei.

L’art. 5, exposa que correspon a les administracions públiques promoure,

ofertes d’aprenentatge flexibles que permeten l’adquisició de competències

bàsiques. la Llei, en els fins per a totes les etapes, ja identifica uns referents de

desenvolupament que permeten establir les relacions amb les huit

competències bàsiques (ple desenvolupament de la personalitat i de les

capacitats dels alumnes, respecte dels drets i llibertats fonamentals, prevenció

de conflictes i la resolució pacífica d’estos, responsabilitat individual i en el

mèrit i esforç personal, formació per a la pau, el respecte cap als sers vius i el







15

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









medi ambient, capacitat dels alumnes per a regular el seu propi aprenentatge,

per a desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal i l’esperit emprenedor.



Així doncs, fonamentada la contribució d’este element del currículum, definirem en la

nostra proposta competències específiques per a cada àrea en cada curs. Les

relacionarem amb les competències bàsiques del currículum oficial i amb els nostres

propis criteris d’avaluació.



5.5. Decisions sobre la metodologia educativa



En els llibres de Programació i Didàctica de cadascuna de les àrees s’expliciten

detalladament les estratègies i tècniques més adequades per al procés d’ensenyament

i aprenentatge.

Una de les pàgines del document arreplega les línies metodològiques generals per a

l’àrea.



Des d’un punt de vista genèric, el Projecte d’Edicions SM, així com les programacions

didàctiques es basen en els principis d’intervenció educativa ja assenyalats i que

sintetitzem i concretem de la següent forma:

a) Es partix del nivell de desenvolupament de l’alumne, en els seus diferents

aspectes, per a construir, a partir d’ací, altres aprenentatges que afavorisquen i

milloren este nivell de desenvolupament.

b) Se subratlla la necessitat d’estimular el desenvolupament de capacitats generals i

de competències bàsiques i específiques per mitjà del treball de les àrees.

c) Es dóna prioritat a la comprensió dels continguts que es treballen enfront del seu

aprenentatge mecànic.

d) Es propicien oportunitats per a posar en pràctica els nous coneixements, de

manera que l’alumne puga comprovar l’interés i la utilitat del que ha aprés.

e) Es fomenta la reflexió personal sobre el que s’ha fet i l’elaboració de conclusions

pel que fa al que s’ha aprés, de manera que l’alumne puga analitzar el seu progrés

respecte als seus coneixements.



Tots estos principis tenen com a finalitat que els alumnes siguen, gradualment,

capaços d’aprendre de forma autònoma.



5.6. Decisions sobre l’avaluació



Segons indica el currículum oficial, els criteris d’avaluació establixen el tipus i el grau

d’aprenentatge que s’espera que els alumnes vagen aconseguint al llarg de l’Educació

Infantil pel que fa a les competències bàsiques i a les capacitats indicades en els

objectius generals. El nivell de compliment d’estos objectius en relació amb els criteris

d’avaluació fixats no ha de ser mesurat de forma mecànica, sinó amb flexibilitat, i

tenint en compte la situació de l’alumne, el curs en què es troba, a més de les pròpies

característiques i possibilitats. Al seu torn, l’avaluació, compleix, fonamentalment, una

funció formativa, perquè oferix al professorat uns indicadors de l’evolució dels

successius nivells d’aprenentatge dels seus alumnes, amb la consegüent possibilitat

d’aplicar mecanismes correctors de les insuficiències advertides. Per altra banda,

eixos indicadors constituïxen una font d’informació sobre el mateix procés

d’ensenyament. Per això, els criteris d’avaluació, al costat de les competències





16

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









específiques, vénen a ser un referent fonamental de tot el procés interactiu

d’ensenyament i aprenentatge.



Perquè els criteris d’avaluació puguen realment complir esta funció formativa cal que

s’utilitzen des del començament del procés d’aprenentatge; per tant, és

fonamental tindre els criteris per a cada curs i, en este, per a les unitats

didàctiques, ja que com més prompte s’identifiquen possibles dificultats

d’aprenentatge, més prompte es podrà reajustar la intervenció pedagògica.



5.7. Mesures d’atenció a la diversitat.



La mateixa definició del projecte curricular i de les seues concrecions curriculars

constituïx una mesura d’atenció a la diversitat. D’altra banda, el seu desenvolupament

en les programacions didàctiques i en les unitats didàctiques generarà un conjunt de

propostes que afavorisquen l’adaptació als interessos, capacitats i motivacions dels

alumnes respectant sempre un treball comú de base i intenció formativa global que

permeta la consecució de les competències bàsiques i dels objectius de cada curs i de

l’etapa.



5.8. Els continguts comuns transversals



El currículum oficial reconeix la importància de promoure el desenvolupament de

noves actituds i valors. Ha de ser prou flexible per a arreplegar les noves necessitats

formatives característiques d’una societat plural i en permanent canvi. Per això, conté

un conjunt d’ensenyaments que, integrats en el propi programa de les àrees, el

travessen o l’impregnen. Reben la denominació genèrica d’ensenyaments comuns o

transversals. D’esta manera i sense perjudici del seu tractament específic en alguna

de les àrees de l’etapa, el foment de l’expressió oral, les aproximacions a la lectura i

l’escriptura, les tecnologies de la informació i la comunicació i l’educació en valors

personals i socials es treballaran en totes les àrees.



Així doncs, comprovem que respecte als ensenyaments transversals que es referien a

l’educació en valors de caràcter interpersonal-social (moral i cívica, pau i convivència,

ambiental, del consumidor, igualtat d’oportunitats entre els sexes, sexual, salut i viària),

s’ha donat una ampliació relacionada amb les necessitats que el context sociocultural

demanda: valors personals (autoconcepte i autoestima) i altres de gran valor pel seu

caràcter funcional-instrumental: la comprensió i expressió oral escrita, la comunicació

audiovisual i les tecnologies de la informació i comunicació.



Este document mostra la integració dels ensenyaments comuns transversals en els

objectius, en les competències, en els diferents blocs de contingut i en els criteris

d’avaluació.









17

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









6. OBJECTIUS GENERALS PER A L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL SEGON

CICLE



a) Conéixer el seu propi cos i el dels altres, i les seues possibilitats d’acció i aprendre

a respectar les diferències.

b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.

c) Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.

d) Desenvolupar les seues capacitats afectives.

e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de

convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de

conflictes.

f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes

d’expressió.

g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el

moviment, el gest i el ritme.

h) Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dues llengües que interactuen

(valencià i castellà), que han de conéixer i respectar per igual, i ampliar

progressivament l’ús del valencià en totes les situacions.

i) Descobrir l’existència d’altres llengües en el marc de la Unió Europea, i iniciar el

coneixement d’una d’estes.

j) Conéixer i apreciar les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant-hi interés i

respecte, així com descobrir i respectar altres cultures pròximes.

k) Valorar les diverses manifestacions artístiques.

l) Descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions.









18

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









7. ÀREA: EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL



7.1. Descripció de l’àrea



Es tracta d’una àrea essencial en el procés de desenvolupament en l’etapa. Integra la

construcció d’una imatge personal que, gradualment, forjarà la pròpia identitat amb

l’ajustament i control corporal que permeta una relació eficaç en l’entorn. Els

continguts que s’aborden perseguixen objectius de gran importància; permetran que

els aspectes de coneixement de si impliquen el desenvolupament, no només d’una

imatge corporal (dels seus elements i trets, de les seues possibilitats perceptives i

motrius, de les seues limitacions), també d’una imatge relativa al coneixement de les

seues emocions, dels seus sentiments, dels seus interessos i de les seues

necessitats. Tot això suposa un procés de diferenciació i independència respecte als

adults.



Però el coneixement de si ha d’estar orientat a afavorir la inserció activa en l’entorn.

L’impuls gradual a l’assoliment de majors cotes d’iniciativa i autonomia requerirà el

reconeixement dels factors de l’entorn físic, social i relacional en el qual es desplegarà

l’acció. Impulsar la iniciativa suposarà estimular la capacitat de comprendre l’altre, de

comunicar-se amb ell, emprant els recursos gestuals de forma apropiada, respectuosa

i eficaç; suposarà desenvolupar actituds de respecte i cooperació respecte a la cura

del que l’envolta i els que l’envolten. El reconeixement de les seues característiques

individuals així com de les dels seus companys, és una condició bàsica per al seu

desenvolupament i per a l’adquisició d’actituds no discriminatòries. La presència de

trets personals diferents per raó de sexe, origen social o cultural ha de ser utilitzada

pel professorat per a atendre la diversitat, propiciant un ambient de relacions presidit

pel respecte i l’acceptació de les diferències.



En tota esta línia de treball que suposa considerar el coneixement de si per a assolir

majors cotes d’autonomia cobra una importància transcendental el desenvolupament

d’actituds d’esforç i constància i l’adquisició gradual d’hàbits de treball, orde, salut,

higiene i nutrició en un context de benestar, seguretat i afectivitat.



La complexitat dels propòsits identificats exigix que els elements del currículum d’esta

àrea, encara que plantejats i estudiats pel professorat de forma analítica, siguen

integrats amb els de les restants àrees, ja que només adquirixen sentit des de la

complementarietat amb estes. Per tant, han de materialitzar-se en propostes

globalitzadores.



En síntesi, el valor formatiu de l’àrea implica el progrés en els següents àmbits

d’aprenentatge i desenvolupament:

 El coneixement del seu cos, dels seus components i de les seues funcions.

 La identificació de les seues possibilitats d’acció, de coordinació i de control

gradual.

 La realització cada vegada més autònoma d’activitats quotidianes i tasques

senzilles.

 La formació d’una imatge ajustada i positiva de si mateix reconeixent les seues

característiques, possibilitats i limitacions.









19

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 El desenvolupament d’un sentiment d’autoconfiança i de la capacitat d’iniciativa per

a actuar en el seu entorn.

 El reconeixement dels seus interessos, necessitats, emocions, sentiments.

 L’adequació del seu comportament a les diferents situacions, necessitats i

requeriments dels altres.

 El desenvolupament d’actituds i hàbits de respecte, ajuda i col·laboració, evitant

comportaments de submissió o domini.

 L’adquisició gradual d’hàbits i actituds relacionats amb la seguretat, la higiene i

l’enfortiment de la salut.



7.2. Rellevància de les competències bàsiques en el projecte de l’àrea

coneixement de si mateix i autonomia personal



De gran interés per al desenvolupament i concreció de la perspectiva

integradora que ha de caracteritzar l’etapa serà el referent de les competències

bàsiques. Entre els propòsits que fixa la Comunitat Valenciana per al segon cicle de

l’Educació Infantil es destaca: afavorir el desenvolupament social i emocional del

xiquet, el desenvolupament de la llengua oral que està present en totes les situacions

escolars i del llenguatge escrit en les dues llengües cooficials, el tractament de les

noves tecnologies i d’altres llengües estrangeres com una característica cultural de la

societat actual… propòsits que estan estretament relacionats amb les competències

bàsiques.





D’altra banda, en l’article 7.1 c del Decret diu que es “fomentarà que les

programacions didàctiques desenvolupen el currículum des de la perspectiva de la

tolerància, la solidaritat, la responsabilitat (en el consum i en el comportament viari), la

pau, la salut, la sostenibilitat i la igualtat entre els sexes, facilitant el desenvolupament

intel·lectual, afectiu i social dels xiquets” al qual es contribuïx directament amb el

tractament de les competències bàsiques. Per tant, se’n fa necessària la inclusió en

este document.

A més, quan es presenten les tres àrees en l’annex del decret, s’explicita que

l’objectiu d’esta etapa és que els xiquets “es convertisquen en membres actius de la

seua comunitat, interactuant i comunicant-se amb els altres, participant i gaudint de la

cultura” per a això requerixen el domini de les 8 competències bàsiques.



Coneixement de si mateix i autonomia personal coopera al desenvolupament del

conjunt de les competències, però resulta destacable la seua aportació a les següents:

social i ciutadana, aprendre a aprendre i, molt especialment a iniciativa i

autonomia personal.



L’estímul a la competència iniciativa i autonomia personal suposa treballar per a

afavorir en el xiquet el coneixement de si mateix, de les emocions, dels sentiments,

dels condicionaments i possibilitats de la seua activitat i del traçat de plans senzills

relacionats amb l’acció i relació amb els altres i amb el medi. En el currículum oficial

presenta l’àrea indicant que “la pròpia imatge es configura sobre un cos biològic…

mediador i instrument de la intervenció del subjecte… objecte de coneixement… i base

per a la progressiva conquesta de l’autonomia personal. En la construcció de la

identitat pròpia intervenen la imatge d’un mateix, els sentiments d’eficàcia, seguretat i





20

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









autoestima”. El tractament d’estos continguts possibilitarà el desenvolupament d’esta

competència, que es manifestarà gradualment a través de progressos del següent

tipus:



o Un ús cada vegada més eficaç del propi cos en el desenvolupament de les rutines,

en l’increment d’iniciatives i les seues alternatives, en la seguretat que s’adquirix

en fer les activitats, en el càlcul de riscos i en la responsabilitat per concloure-les

d’una forma cada vegada més correcta.



o Una actuació més segura, eficaç i autònoma en el maneig d’útils, en les rutines

personals d’alimentació, vestit, neteja i descans, en el desig d’afrontar noves

tasques assumint certs riscos.



o Un desenvolupament de l’autoconcepte que integrarà un conjunt de claus per a

interpretar la realitat que l’envolta i, especialment, les relacions amb els altres:

conéixer els seus trets físics, els seus interessos, les seues necessitats, les seues

possibilitats pot afavorir una actuació natural i sense inhibicions en les diferents

situacions.



o La possibilitat de manifestar i assumir l’afecte dels companys que l’envolten,

interessar-se pels seus problemes o contribuir a la seua felicitat.

o Progressos en el control del seu comportament i tolerància a la frustració de no

obtenir el que volen quan ho volen i el fracàs que les coses no isquen com es

demana, especialment quan l’esforç no ha estat suficient.



La competència per a aprendre a aprendre implica avançar en l’adquisició d’un

nivell bàsic en aquelles habilitats i destreses que permeten progressar gaudint d’acord

amb les exigències de cada situació. Suposarà:



o Utilitzar l’observació, manipulació i exploració per a conéixer millor el món que

l’envolta



o Organitzar la informació d’acord amb les seues qualitats i categories.



o Establir senzilles relacions causa i efecte



o Respectar unes normes bàsiques sobre el treball, les postures necessàries, els

temps i l’espai i l’ús dels materials i recursos de forma ordenada i curosa.



En el programa oficial de la Comunitat Valenciana s’esmenta que “el

desenvolupament de la capacitat de descobrir i utilitzar les possibilitats d’acció (amb el

propi cos) inclou diferents aspectes (habilitats i destreses) implicats en la resolució de

tasques que es plantegen en la vida quotidiana”. És a dir, el xiquet està aprenent a

aprendre: a planificar i organitzar la seua pròpia acció en activitats habituals, amb

progressiva autonomia i utilitzant els recursos dels quals disposa.



Pel que fa a la competència social i ciutadana, volem subratllar que el nostre

projecte aborda les relacions pròximes: la família, els amics, els companys, el

coneixement de les emocions i sentiments en relació amb els altres, la assertivitat, les

actituds de diàleg, de resolució de conflictes i la reflexió sobre estos. El treball

desplegat en habilitats i destreses en esta competència permetrà als xiquets







21

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









relacionar-se amb els altres de forma cada vegada més equilibrada i satisfactòria,

interioritzant progressivament les pautes de comportament social i ajustant-hi la seua

conducta.



“En la construcció de la identitat pròpia intervenen entre altres la imatge d’un mateix…

la qual no és neutra, és en gran part interiorització que li projecten les persones que

l’envolten”. Això fa necessari treballar les relacions socials que manté el xiquet amb els

altres, per a assegurar l’elaboració d’un concepte de si mateix ajustat… conforme a les

pròpies possibilitats i limitacions, com s’indica en el decret en parlar de l’àrea.





Contribuïm també al desenvolupament de la competència social i ciutadana des d’esta

àrea quan, tal com s’indica en el decret, “el mestre i la mestra haurien d’aplicar en les

seues aules unes normes bàsiques sobre alimentació i higiene corporal… els xiquets

aniran aprenent a realitzar autònomament els hàbits… i a valorar ajustadament les

normes de comportament establides”





De gran transcendència resulta el coneixement i la interacció amb el món físic.

Molts dels aprenentatges que integra l’àrea estan centrats en la forma de relació del

ser humà amb el món que l’envolta; totes aquelles accions que facen possible el

coneixement i valoració dels components bàsics del medi natural i algunes de les

seues relacions, canvis i transformacions. Tot això serà un mitjà per a perseguir

l’estima i la valoració del que l’envolta desenvolupant actituds de cura, respecte i

responsabilitat a l’hora de conservar-ho.



La representació mental del propi cos treballada des d’esta àrea, tal com s’indica en el

Decret, ajuda a establir una bona relació entre el jo i el món exterior. En esta relació,

el xiquet interactua amb els objectes i amb altres persones, amb el medi... el cos és la

principal eina de relació del subjecte amb el món que l’envolta, i contribuïx amb això al

desenvolupament de la competència 3.



Inclou també continguts relacionats amb la competència matemàtica: iniciar-se

en algunes habilitats matemàtiques a partir de la manipulació d’objectes, identificació

dels seus atributs i qualitats, establiment relacions de classificació, orde i

quantificació… i sobretot pel que fa a les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en

el temps subratllades des del decret 38/08, pel que fa al propi cos, en les seues

activitats quotidianes, en els seus jocs… tots estos continguts arreplegats en esta

àrea.



L’àrea inclou, a més, continguts directament relacionats amb el desenvolupament de

les restants competències:



 Competència en comunicació lingüística: augment de la riquesa en vocabulari

específic que li permetrà parlar sobre si mateix, expressar idees i sentiments de

forma apropiada i expressar-se amb el gest i el moviment mitjançant el llenguatge

corporal. A més, el llenguatge és el canal de relació entre el jo i el món exterior, el

mitjà per a obtenir informació de si mateix, construir la seua pròpia identitat i

explicitar sentiments, emocions, necessitats, relacionar-se amb els altres i actuar

en la seua vida quotidiana amb autonomia.







22

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 Tractament de la informació i competència digital. L’autonomia personal es

manifestarà en l’ús de mecanismes d’accés, com encendre i apagar, usar el ratolí

o les icones o imprimir; buscar informació obrint i tancant finestres per a localitzar i

extraure, seguir enllaços, manejar programes senzills, utilitzar programes senzills

de dibuix" per a expressar-se. En la programació de l’ensenyament en la

Comunitat s’assenyala explícitament que “les tecnologies de la informació i de la

comunicació (TIC) poden ser de gran profit per al xiquet d’Educació Infantil,

utilitzant-les en este àmbit com a recurs didàctic i projecció de futur”. Així usarem el

llenguatge audiovisual per exemple, per al coneixement de les diferents parts

externes i internes del cos o per a la percepció dels canvis físics en les persones

amb el pas del temps.



 La competència artística i cultural s’estimula a partir de l’acostament i estudi a

les manifestacions culturals: festes, costums, habitatge, vestit, gastronomia, pautes

de vida i la valoració de la seua diversitat. Els continguts que arrepleguem en el

nostre Projecte Curricular per a esta àrea, sobretot els del bloc 3. L’activitat i la

vida quotidiana, mostren el reconeixement de tals manifestacions com a costums i

hàbits significatius de la identitat de la Comunitat Valenciana, com una via de

construcció de la pròpia identitat i de desenvolupament de l’autonomia personal.



7.3. Objectius



7.3.1. Objectius generals de l’àrea



1. Conéixer el seu propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera

progressiva una major precisió en els gestos i moviments.

2. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives,

adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats que desenvolupa

en la seua vida quotidiana.

3. Adquirir progressivament autoconfiança i una imatge ajustada i positiva de si

mateix i identificar les seues característiques i qualitats personals.

4. Respectar les característiques i qualitats de les altres persones, acceptant i

valorant la varietat de sexes, ètnies, creences o qualsevol altre tret diferenciador.

5. Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc, en l’execució de tasques de la vida

quotidiana i en les activitats en les quals haja d’usar objectes amb precisió, d’acord

amb el seu desenvolupament evolutiu.

6. Conéixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, emocions i necessitats, i

respectar els dels altres.

7. Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals.

8. Adquirir hàbits relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la higiene i la

salut així com d’orde, constància i organització relacionats amb les diverses

tasques.

9. Prendre la iniciativa, planificar i seqüenciar la pròpia acció per a resoldre tasques

senzilles i problemes de la vida quotidiana, reconeixent els seus límits i possibilitats

i buscant la col·laboració necessària.

10. Desenvolupar actituds i hàbits de col·laboració i ajuda articulant el seu propi

comportament amb les necessitats, demandes, requeriments i explicacions dels

altres.









23

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









7.3.2. Objectius de l’àrea del projecte curricular



1. Determinar els principals trets diferencials de l’aparença física (fisonomia, alçària,

sexe) valorant el seu significat i respectant la seua manifestació. (OA 1. 4)



2. Elaborar una imatge ajustada i positiva de si mateix, identificant les seues

possibilitats, limitacions i altres qualitats personals. (OA 1, 3)



3. Reconéixer les sensacions bàsiques (dolor, cansament, fam, moviment...) i les

percepcions obtingudes a partir d’estes, a través de l’observació i exploració del

propi cos. (OA 1, 2)



4. Identificar les pròpies possibilitats i limitacions, assimilant una imatge corporal

ajustada i una progressiva autonomia. (OA 1, 2, 3, 7)



5. Controlar i coordinar amb precisió gestos i moviments en les seues activitats

quotidianes, d’acord amb el seu desenvolupament evolutiu. (OA 1, 2, 5)



6. Representar de forma ajustada el propi cos, identificant els seus principals

elements externs i alguns interns (cor, estómac, etc.). (OA 1)



7. Identificar els canvis físics en el propi cos com a conseqüència de factors com

l’alimentació, l’exercici, el descans i pas del temps. (OA 1, 8)



8. Respectar les característiques i qualitats diferencials pròpies i alienes, evitant

actituds de discriminació sobre la base del sexe, raça o qualsevol altre tret o

circumstància personal o social. (OA 1, 4)



9. Exercitar les capacitats motrius i nocions espaciotemporals bàsiques (equilibri,

coordinació visomotriu, ajustament corporal, etc.) necessàries per a la realització

d’accions motrius cada vegada més complexes que li permeten una adequada

relació amb el medi. (OA 1, 2, 5)



10. Articular el propi comportament amb les necessitats, demandes, requeriments i

explicacions dels altres, acceptant les regles i normes que regeixen els jocs, la vida

quotidiana i desenvolupant hàbits i actituds d’ajuda, acceptació i cooperació. (OA

10)



11. Resoldre amb iniciativa i progressiva autonomia tasques senzilles, conflictes i

problemes de la vida quotidiana, demanant ajuda si en necessitara. (OA 7, 9)



12. Mostrar iniciativa en la planificació i seqüenciació de la pròpia acció en tasques

progressivament més complexes, reconeixent els seus errors i mostrant interés per

superar les dificultats que van sorgint. (OA 9)



13. Mostrar hàbits bàsics de salut i benestar de forma autònoma i acceptar les normes

de comportament i utilització d’espais i objectes relacionats amb estos hàbits,

identificant progressivament la seua pròpia responsabilitat en el manteniment de la

salut (OA 2, 8)



14. Reconéixer situacions perilloses, contribuint a la prevenció d’accidents, amb una

utilització adequada dels objectes i instal·lacions i mostrant actituds de





24

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









col·laboració en les mesures que es prenen en cas de malaltia o accident. (OA 8,

9, 10)



15. Identificar les principals emocions, necessitats i sentiments en si mateix i els quals

l’envolten, expressant la seua vivència de forma apropiada en els diferents

contextos de relació. (OA 6)



16. Comprendre i expressar adequadament missatges senzills relacionats amb els

continguts de l’àrea. (OA 1, 3, 4, 6, 8, 9, 10)



OA Objectius d’àrea







7.4. Competències



7.4.1. Competències bàsiques del currículum oficial



Les competències són, segons l’article 6 de la Llei 2/2006, Orgànica d’Educació, un

element essencial del currículum. Els programes oficials n’han seleccionat huit, que es

vinculen al desenvolupament dels propòsits identificats per al marc dels estats de la

Unió Europea. Són les següents.



1. Comunicació Lingüística



2. Matemàtica



3. Coneixement i interacció amb el medi físic



4. Tractament de la informació i competència digital



5. Social i ciutadana



6. Cultural i artística



7. Aprendre a aprendre



8. Autonomia i iniciativa personal



En el nostre projecte, el referent de les competències bàsiques serà concretat en

competències específiques. Constituiran el nucli dels processos d’ensenyament-

aprenentatge i avaluació. Perquè s’aprecie el nostre compromís mostrarem la relació

entre les nostres competències específiques i les bàsiques i, també, entre les primeres

i els criteris d’avaluació.



7.4.2. Competències específiques del projecte curricular per al tercer nivell del

segon cicle d’educació infantil i la seua relació amb les competències bàsiques



Esta àrea es relaciona de manera especial amb les competències: autonomia i

iniciativa persona, social i ciutadana, aprendre a aprendre i interacció amb el món físic.

No obstant això, el caràcter integrador d’este element curricular ens permet identificar i







25

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









concretar competències específiques que es vinculen amb la majoria de les

competències bàsiques, són les següents:



1. Aportar, en les situacions de relació en les quals participa, la comunicació de

sentiments, emocions, vivències, preferències i interessos i punts de vista.(CB 1, 5,

6, 7, 8)



2. Aplicar, en la mesura de les seues possibilitats, estratègies de resolució pacífica

de conflictes, escoltant els altres, evitant problemes de convivència.(CB 1,5,7,8)



3. Posar en pràctica, amb una autonomia creixent, hàbits vinculats a l’alimentació, la

higiene, el vestit, l’activitat i el descans.(CB 5,8,7)



4. Establir relacions adequades entre les sensacions bàsiques que percep i els

òrgans que ofereixen eixa informació. (CB 1,3, 7,8)



5. Relacionar-se amb els altres, iniciant-se en la pràctica d’actituds no

discriminatòries i mostrant actituds de respecte.(CB 5,1,6,7,8)



6. . Actuar amb progressiva independència en tasques, jocs i interaccions de la vida

quotidiana , orientant-s’hi tant espacialment com temporalment.(CB 2,8,7)



7. Coordinar habilitats psicomotrius cada vegada més precises en la manipulació

d’objectes i en la realització de traços. (CB 3,4,5,8)



8. Determinar, a partir de la discriminació de les característiques més significatives

del propi cos, les transformacions que s’hi produeixen al llarg del temps (CB 3, 5,

6, 7, 8).



9. Descriure, de manera elemental, les qualitats bàsiques d’objectes, instruments,

aparells, aliments , apreciant-ne la textura, color, so, sabor (CB 3,5,6,7,8)



10. Planificar progressivament la pròpia conducta, anticipant algunes de les

conseqüències d’esta.(CB 3,5,7,8)



11. Cooperar amb els altres en les labors quotidianes, mostrant actituds de respecte i

col·laboració en l’aula i en els espais escolars (CB 1, 3, 5,7,8)



12. Plantejar preguntes adequades sobre les principals funcions i possibilitats de

diferents parts del cos propi cos (CB 1, 7,8)



CB Competència bàsica

7.5. Continguts



7.5.1. Continguts del currículum oficial de l’àrea de coneixement de si mateix i

autonomia personal



Bloc 1. El cos i la pròpia imatge

 El cos humà. Característiques diferencials del cos. L’esquema corporal. El to, la

postura, l’equilibri.

 Sensacions i percepcions. Els sentits i les seues funcions.

 La confiança en les possibilitats i capacitats pròpies per a realitzar les tasques. Les





26

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









necessitats bàsiques del cos.

 Valoració i actitud positiva davant les demostracions de sentiments, d’emocions i

de vivències pròpies i dels altres. El control gradual d’estes.

 Acceptació i valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat i de les seues

possibilitats i limitacions, així com de les diferències pròpies i dels altres evitant

discriminacions.





Bloc 2. El joc i el moviment

 La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.

 La coordinació i control de les habilitats motrius de caràcter fi i gruixut.

 Les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps.

 El desenvolupament del joc protagonitzat com a mitjà per a conéixer la realitat.

 L’acceptació de les normes implícites que regixen els jocs de representació de

papers.

 L’actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida

quotidiana.

 El control dinàmic i estàtic del propi cos i dels objectes i la seua valoració en el

desenvolupament funcional de les activitats quotidianes i en els jocs específics i

generals.



Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana

 La percepció dels desitjos i dels estats d’ànim, la seua manifestació i comunicació.

La pràctica de destreses, actituds, normes i la consolidació d’hàbits positius.

 L’adquisició d’autonomia operativa mitjançant el desenvolupament per si mateixos

d’un creixent nombre d’accions de la vida quotidiana, especialment en la

satisfacció de necessitats corporals, el vestit, el menjar, etc.

 El coneixement i l’ús dels instruments, tècniques, habilitats i seqüències en

activitats pròpies de la vida quotidiana.

 La interacció i col·laboració amb actituds positives per a establir relacions d’afecte

amb els altres.





Bloc 4. La cura personal i la salut

 La salut i la cura d’un mateix.

 Les accions que afavorixen la salut. L’alimentació i el descans.

 L’habituació a la neteja de les corresponents i diverses parts del cos i d’este en la

seua totalitat. La cura del seu entorn per a poder realitzar les activitats en espais

nets i ordenats.

 L’adquisició d’hàbits adequats per a evitar situacions de perill i la sol·licitud d’ajuda

davant d’este.









27

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









7.5.2. Selecció i seqüència de continguts per al tercer nivell del segon cicle

d’educació infantil. 1



Bloc 1. El cos i la pròpia imatge





 El cos humà: (4)

o Imatge global i segmentària

o L’esquema corporal

o El to, la postura, l’equilibri

o Segments i elements.

o Els sentits, els seus òrgans i les seues funcions.

o Referències espacials en relació al propi cos

 (4)

 Possibilitats i limitacions (4)

 Trets diferencials en les persones en funció de l’edat, del sexe i del grup ètnic. (4)

 Necessitats bàsiques, sensacions, percepcions del propi cos.(4)

 Sentiments i emocions propis i dels altres. (1, 4)



 Gaudi a través del control progressiu de moviments cada vegada més precisos:

control progressiu de la marxa. (4)

 Orientació espaciotemporal. (4)

 Observació de les transformacions que es produïxen en el propi cos amb el pas del

temps i dels trets físics: fisonomia, alçada, color de cabells i ulls. (4)

 Coordinació dels principals segments corporals (articulacions, ossos i òrgans

interns) i experimentació de diversos moviments en tasques quotidianes. (4)

 Exercitació d’habilitats de coordinació oculomanual en la manipulació d’objectes i

realització de traços. (2, 4)

 Desenvolupament d’una progressiva autonomia com a conseqüència de

l’elaboració de la imatge global i la construcció de la identitat. (4)

 Sentiment de gust i seguretat davant les demostracions d’afecte dels companys i

els adults més propers. (4)

 Integració perceptiva de les diverses sensacions. (4)

 Comunicació de les sensacions bàsiques que rep de l’exterior i del propi cos. (1)

 Establiment de correspondències entre les principals sensacions, els òrgans

sensorials i les seues funcions bàsiques. (1)

 Identificació d’alguns trets comuns i diferencials entre el seu cos i el dels seus





1

Relació amb els continguts comuns / transversals: Expressió oral (1), Foment de la lectura (2),comunicació

audiovisual i tecnologies de la informació (3),valors personals i socials (4). (*) El tractament de molts dels continguts

de l’àrea es pot portar a terme mitjançant activitats que permeten abordar-los tots.







28

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









companys. (1,4)

 Discriminació i acceptació de les característiques i qualitats més significatives del

seu propi cos. (4)

 Respecte de les característiques diferencials que presenten les persones en funció

de l’edat, el sexe o la procedència cultural, evitant actituds discriminatòries. (4)

 Representació de l’esquema corporal.(1,4)

 Identificació de les qualitats bàsiques dels objectes (textures, colors, formes, sons,

sabors) en objectes, aliments, instruments i aparells.

 Control i comunicació a través de diverses modalitats expressives dels sentiments ,

emocions, vivències, preferències i interessos: alegria, tristesa, por, amor, enuig,

ràbia). (1, 2, 3)

 Imitació de tasques i rols relacionades amb la identitat de gènere. (4)

 Utilització de les possibilitats del propi cos en l’escenificació de sentiments,

emocions i estats d’ànim. (1,2,4)

 Satisfacció progressiva de les principals necessitats físiques i corporals.(4)



 Aplicació en la seua activitat quotidiana de les pròpies possibilitats sensorials i

motores. (4)

 Realització de tasques, esforçant-se progressivament a perfeccionar-les. (4)

 Interés per utilitzar els sentits en l’exploració del seu propi cos i dels elements més

significatius del seu entorn. (4)

 Valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat, i de les diferències pel que fa als

altres. (4)

 Gust per escenificacions i representacions. (1,2,4)

 Interés per comunicar necessitats, sentiments i emocions. (1,4)









29

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









Bloc 2. El joc i el moviment







 Exercitació de moviments ajustats a les exigències de la situació (espais, temps i

normes) i als moviment d’uns altres. (4)

 Exercitació de postures adequades com a conducta promotora de la salut.(4)

 Precisió progressiva dels moviments i desplaçaments en les activitats lúdiques i de

la vida quotidiana. (2,3,4)

 Domini gradual de les activitats manipulatives de caràcter fi. (2,3,4)

 Aplicació del control en el to, en la postura, en la respiració i en l’equilibri en

diverses situacions d’activitat corporal com a via en la prevenció de situacions

perilloses. (4). (4)

 Orientació i situació espacial entre elements de l’entorn i de si mateix. (4)

 Estimació de la durada d’algunes rutines i activitats en relació amb les unitats de

temps. (1, 2, 4)

 Identificació de moments temporals significatius i de la seua funció bàsica al llarg

de la jornada. (4)

 Desenvolupament del joc com mig per a conéixer la realitat. (4)

 Participació en jocs que exigisquen moviments i desplaçaments individualment o

de forma col·lectiva. (1, 4)

 Pràctica d’algunes activitats esportives: simbòlic i dramàtic, jocs esportius... (4)

 Manipulació d’objectes i joguets implicats en les situacions lúdiques. (4)

 Aprenentatge i respecte de les normes en la participació de jocs col·lectius. (4)









Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana









 Identificació de les tasques més significatives que realitzen alguns membres de la

família. (1,4)

 Exploració dels objectes, dependències i àmbits d’activitat de la casa i del col·legi:

el col·legi; les festes; els viatges i les excursions; els menjars; les tendes i les

compres; la roba. (4)

 Seqüenciació temporal i planificació de passos d’alguns moments significatius de

la seua vida quotidiana: rutines, jocs, exploracions, hàbits. (4)

 Contextualització de la pròpia conducta a les demandes dels altres i participació en

l’elaboració i compliment de les normes de relació i convivència. (4)

 Ajustament progressiu de la pròpia conducta a les normes de relació i convivència:

demanar, donar, preguntar, explicar, acomiadar, saludar, compartir i agrair. (1, 4)





30

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 Lectura d’imatges, signes i símbols relacionats amb l’entorn: senyals de trànsit

senzills i relacionats amb diferents establiments. (2, 3,4)

 Percepció i expressió d’emocions, sentiments i opinions relacionats amb les

activitats més significatives de la vida quotidiana. (1, 2, 4)

 Domini progressiu en la utilització d’objectes i espais vinculats a la seua vida

quotidiana. (4)

 Exercitació progressivament autònoma d’hàbits, tasques i responsabilitats de cura

de si mateix, de l’entorn, dels materials i dels sers vius. (4)

 Assimilació de possibilitats i limitacions com a via de desenvolupament progressiu

d’un autoconcepte positiu. (4)

 Aproximació a l’exercitació d’hàbits iniciativa, esforç, organització, constància,

atenció, col·laboració i afectivitat. (4)

 Establiment de relacions afectives en les situacions d’interacció i col·laboració amb

els altres. (4)









Bloc 4. La cura personal i la salut





 Pràctica de les normes bàsiques afavoridores de la salut, relacionades amb la cura

de si mateix: alimentació, descans, activitat i joc . (4)

 Exercitació d’habilitats de vestit i desvestit. (4)

 Pràctica freqüent d’activitat física. (4)

 Identificació de conductes adequades i inadequades en la taula. (1, 4)

 Exercitació d’accions vinculades a la higiene i neteja del cos. (4)

 Discriminació d’alguns dels efectes i malalties resultat de pràctiques contràries al

manteniment de la salut: les malalties, els accidents, el dolor en la casa, en espais

públics, en el col·legi.. (4)

 Identificació de conductes de prevenció de riscos en els entorns més habituals de

 la seua vida quotidiana. (4)

 Actitud de tranquil·litat davant les cures rebudes en situacions d’accidents o

malalties. (1,4)Manipulació progressivament autònoma dels utensilis relacionats

amb la higiene i els aliments. (4)

 Ajustament a les normes bàsiques en la utilització d’objectes i espais: seguretat

viària, contacte amb els animals, protecció i cura davant les inclemències del

temps, cura dels espais habituals, urbanitat en la taula... (4)

 Participació en l’elaboració de normes relacionades amb els hàbits saludables. (4)

 Comunicació de desitjos i necessitats. (1, 2,4)

 Pràctica d’actuacions i menudes tasques de conservació i cura dels espais. (4)

 Diferenciació d’accions promotores i contràries al manteniment de la salut: factors





31

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









de risc i accions preventives de situacions perilloses. (4)





7.6. Criteris d’avaluació



7.6.1. Criteris d’avaluació del currículum oficial



1. Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a

descobrir els objectes d’aprenentatge a través de la percepció i de la sensació.

2. Aplicar unes actituds bàsiques per a la convivència en les interelacions humanes

que repercutisquen en un ajustament de la pròpia imatge corporal.

3. Cuidar el cos i aplicar la higiene corporal, fomentant hàbits i actituds que ajuden a

mantenir una adequada salut mental i física.

4. Donar mostra del coneixement personal en la construcció de la identitat i en la

pertinença a un grup social, manifestant sentiments i normes de relació social.





7.6.2. Criteris d’avaluació del projecte curricular

1. Identificar els sentits, les seues funcions i òrgans corresponents assenyalant

rellevància per a comunicar-nos amb el que ens envolta. (CA 1)



2. Expressar les sensacions produïdes per la manipulació de diferents

materials, instruments i objectes (CA 1)



3. Reconéixer la diversitat i existència de persones amb diferents

característiques, respectant les normes bàsiques de convivència. (CA 2, 4)



4. Experimentar, a través dels diferents sentits, alguns dels elements de

l’entorn, descobrint algunes característiques que els diferencien (duresa, grandària,

color, olor, etc.). (CA 1)



5. Desenvolupar accions físiques d’acord amb les possibilitats i limitacions del

propi cos. (CA 1, 3)



6. Controlar les pròpies capacitats motrius (control dinàmic general i

segmentari, to, postura) per a millorar l’eficàcia expressiva del cos i dels

desplaçaments (CA 1, 3)



7. Fer composicions gràfiques mitjançant la coordinació oculomanual i habilitat

motriu fina (domini del traç, pressió de la mà...). (CA 1)



8. Situar, orientar i moure el propi cos per l’espai conegut, intencional i

significativament, utilitzant diferents formes de desplaçament i el coneixement de

nocions bàsiques d’orientació (CA 1, 2)



9. Elaborar produccions, de forma individual i col·lectiva mostrant confiança en

si mateix (CA 1, 3, 4)







32

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









10. Expressar les vivències, emocions i situacions de la vida quotidiana com a

instrument de comunicació amb els altres (CA 1, 2)



11. Formular preguntes per a assegurar una millor comprensió dels missatges,

utilitzant les regles bàsiques del comportament comunicatiu (escoltar, respectar

opinions alienes, arribar a acords, aportar opinions)(CA 1, 2, 4)



12. Participar en situacions comunicatives pròpies del context escolar

(assemblees en classe, diàlegs) i amb diferents interlocutors (companys,

professorat). (CA 2 , 4)



13. Explicar amb exemples els hàbits de salut adequats relacionats amb la

neteja, l’alimentació, el descans i l’exercici físic (CA 2, 3)



14. Adoptar comportaments adequats associats a higiene, neteja i cura del propi

cos, alimentació, vestit i desvestido, descans, activitat i joc, bàsics per a una bona

convivència. (CA 2, 3)



15. Identificar alguns hàbits i bons costums que l’ajudaran a mantenir una salut

adequada desenvolupant exercici físic, dieta equilibrada. (CA 2, 3)



16. Explicar, de forma clara i ordenada, missatges relacionats amb la seua

imatge i cura personal, les seues activitats quotidianes, i les possibilitats motrius

del seu cos (CA 1, 2, 3)



17. Utilitzar estratègies per a la resolució de conflictes que sorgixen en les

relacions amb els altres (escoltar, respectar les opinions alienes, arribar a acords,

aportar opinions...) (CA 4)



18. Utilitzar de forma adequada el vocabulari de l’àrea relacionat amb la

construcció de la pròpia identitat, la cura personal, joc, moviment, normes i

objectes d’activitats quotidianes. (CA 3, 4)



*Relació amb els criteris d’avaluació del currículum.



CA Criteris d’avaluació



7.7. Vinculació entre els criteris d’avaluació i les competències específiques del

projecte curricular





COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

1. . Aportar, en les situacions de relació 1. . Identificar els sentits, les seues

en les quals participa, la comunicació funcions i òrgans corresponents

de sentiments, emocions, vivències, assenyalant rellevància per a

preferències i interessos i punts de comunicar-nos amb el que ens

envolta. (CE 4,12)





33

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

vista. (CB 1,5,6,7,8)

2. Expressar les sensacions

2. Aplicar, en la mesura de les seues produïdes per la manipulació de

possibilitats, estratègies de resolució diferents materials, instruments i

pacífica de conflictes, escoltant els objectes (CE 1,4,7,8,9)

altres, evitant problemes de

3. Reconéixer la diversitat i

convivència. (CB 1,5,7,8)

existència de persones amb diferents

3. Posar en pràctica, amb una característiques, respectant les

autonomia creixent, hàbits vinculats a normes bàsiques de convivència. (CE

l’alimentació, la higiene, el vestit, 2,5)

l’activitat i el descans. (CB 5,8,7)

4. Experimentar, a través dels

4. Establir relacions adequades entre diferents sentits, alguns dels elements

les sensacions bàsiques que percep i de l’entorn, descobrint algunes

els òrgans que ofereixen eixa característiques que els diferencien

informació. (CB 1,3, 7,8) (duresa, grandària, color, olor, etc.).

(CE 1,4,7,8,9)

5. Relacionar-se amb els altres, iniciant-

se en la pràctica d’actituds no 5. Desenvolupar accions físiques

discriminatòries i mostrant actituds de d’acord amb les possibilitats i

respecte. (CB 5,1,6,7,8) limitacions del propi cos. (CE 6,7,8)

6. . Actuar amb progressiva 6. Controlar les pròpies capacitats

independència en tasques, jocs i motrius (control dinàmic general i

interaccions de la vida quotidiana , segmentari, to, postura) per a millorar

orientant-s’hi tant espacialment com l’eficàcia expressiva del cos i dels

temporalment. (CB 2,8,7) desplaçaments (CE 6,7)

7. Coordinar habilitats psicomotrius 7. Fer composicions gràfiques

cada vegada més precises en la mitjançant la coordinació oculomanual

manipulació d’objectes i en la i habilitat motriu fina (domini del traç,

realització de traços. (CB 3,4,5,8) pressió de la mà...). (CE 7)

8. Determinar, a partir de la 8. Situar, orientar i moure el propi

discriminació de les característiques cos per l’espai conegut, intencional i

més significatives del propi cos, les significativament, utilitzant diferents

transformacions que s’hi produeixen al formes de desplaçament i el

llarg del temps (CB 3, 5, 6, 7, 8). coneixement de nocions bàsiques

d’orientació (CE 6,7,10)

9. Descriure, de manera elemental, les

qualitats bàsiques d’objectes, 9. Elaborar produccions, de forma

instruments, aparells, aliments , individual i col·lectiva mostrant

apreciant-ne la textura, color, so, confiança en si mateix (CE 7,11)

sabor (CB 3,5,6,7,8)

10. Expressar les vivències,

10. Planificar progressivament la pròpia emocions i situacions de la vida

conducta, anticipant algunes de les quotidiana com a instrument de

conseqüències d’esta.(CB 3,5,7,8) comunicació amb els altres (CE

1,5,11)

11. Cooperar amb els altres en les labors

quotidianes, mostrant actituds de 11. Formular preguntes per a

respecte i col·laboració en l’aula i en assegurar una millor comprensió dels

els espais escolars (CB 1, 3, 5,7,8) missatges, utilitzant les regles

bàsiques del comportament





34

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

12. Plantejar preguntes adequades sobre comunicatiu (escoltar, respectar

les principals funcions i possibilitats de opinions alienes, arribar a acords,

diferents parts del cos propi cos (CB aportar opinions)(CE 1,2,5,12)

1, 7,8)

12. Participar en situacions

comunicatives pròpies del context

CB Competències bàsiques

escolar (assemblees en classe,

diàlegs) i amb diferents interlocutors

(companys, professorat). (CE

1,2,5,6,11)

13. Explicar amb exemples els

hàbits de salut adequats relacionats

amb la neteja, l’alimentació, el

descans i l’exercici físic (CE 1,3,12)

14. Adoptar comportaments

adequats associats a higiene, neteja i

cura del propi cos, alimentació, vestit i

desvestit, descans, activitat i joc,

bàsics per a una bona convivència.

(CE 3, 11)

15. Identificar alguns hàbits i bons

costums que l’ajudaran a mantenir una

salut adequada desenvolupant exercici

físic, dieta equilibrada. (CE 1,3,12)

16. Explicar, de forma clara i

ordenada, missatges relacionats amb

la seua imatge i cura personal, les

seues activitats quotidianes, i les

possibilitats motrius del seu cos (CE

1,3,12)

17. Utilitzar estratègies per a la

resolució de conflictes que sorgixen en

les relacions amb els altres (escoltar,

respectar les opinions alienes, arribar

a acords, aportar opinions...) (CE

2,5,11)

18. Utilitzar de forma adequada el

vocabulari de l’àrea relacionat amb la

construcció de la pròpia identitat, la

cura personal, joc, moviment, normes i

objectes d’activitats quotidianes. (CE

1,3,6,12)



CE Competències Específiques









35

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









8. ÀREA: EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL



8.1. Descripció de l’àrea



El treball formatiu que s’impulsarà amb esta àrea de coneixement i experiència pretén

afavorir en l’alumnat l’observació, el descobriment i representació dels diferents

components de l’entorn infantil per a facilitar la seua inserció en estos de manera

reflexiva i participativa.

El medi es veu ampliat, diversificat en l’escola; esta, al mateix temps, el farà

gradualment més accessible. Les situacions que en este àmbit es generen han de

configurar experiències privilegiades que permetran als xiquets i xiquetes créixer,

ampliar els seus coneixements sobre el món i desenvolupar habilitats, destreses i

competències noves, evolucionar en definitiva. Amb la mediació educativa apropiada,

l’alumne s’aproxima al coneixement del món que l’envolta, estructura el seu

pensament, interioritza les seqüències temporals, controla i canalitza accions futures i

va adquirint major autonomia respecte a les persones adultes.

Això implicarà procedir de la manipulació a la representació: reconéixer sensacions,

analitzar les propietats d’objectes i materials presents en el seu entorn, determinar

semblances i diferències, ordenar, quantificar, establir relacions, determinar alguna de

les causes dels canvis, anticipar també algun dels efectes de les seues accions,

detectar semblances i diferències, comparar, ordenar i quantificar.

L’entorn natural, els seus components i els seus factors són objectes preferents de la

curiositat i interés infantil. Les vivències que tenen en relació amb els elements de la

naturalesa i la reflexió sobre estes els duran, amb el suport adequat de l’escola, a

l’observació d’alguns fenòmens naturals, les seues manifestacions i conseqüències,

així com a aproximar-se gradualment al coneixement dels sers vius, de les relacions

que s’establixen entre ells i d’algunes de les seues característiques i funcions.

L’acostament a la diversitat i riquesa del medi natural afavorirà el desenvolupament

d’una vinculació afectiva a este i serà la base per a potenciar des de l’escola actituds

de respecte i cura.

El coneixement de les persones en diferents contextos, la vivència de situacions

diverses, l’ampliació, en suma, d’experiències i vincles interpersonals facilitarà el

desenvolupament de vincles de pertinença al medi social. L’entorn escolar constituïx

un enclavament privilegiat per a fomentar tals relacions i per a estimular actituds de

confiança, empatia i inclinació que constituïxen la sòlida base de la seua socialització.

En el desenvolupament d’estes relacions afectives, es tindrà en compte l’expressió i

comunicació de les pròpies vivències, de les seues emocions i sentiments per a la

construcció de la pròpia identitat i per a afavorir la convivència.

L’aproximació progressiva al coneixement, estima i respecte pels elements de l’entorn

físic, natural, social, cultural i tecnològic ha de ser aprofitat com una via de

desenvolupament personal i social; els factors de la naturalesa i la cultura de l’entorn

local pròxim i de la Comunitat han de ser utilitzats com a recurs didàctic per a

aproximar-se, conéixer, respectar i valorar les tradicions d’altres llocs.

Els diferents elements curriculars de l’àrea cobren sentit des de la necessària

integració i complementarietat amb la resta de les àrees. Els recursos didàctics han

d’estar dirigits des de l’enfocament globalitzador: l’entorn no pot ser comprés sense la

utilització dels diferents llenguatges. De la mateixa manera, la realització de

desplaçaments orientats ha si es fes des del coneixement del propi cos i de la seua

ubicació espacial.





36

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









En síntesi, el valor formatiu de l’àrea implica el progrés en els següents àmbits

d’aprenentatge i desenvolupament:

 La manipulació d’objectes i col·leccions, identificant els seus atributs i qualitats i

establint relacions d’agrupament, classificació, orde i quantificació com a via per al

desenvolupament d’habilitats matemàtiques.

 El coneixement i comprensió dels elements més significatius del medi físic i

natural.

 L’observació, l’anàlisi i la comprensió dels les relacions, canvis i transformacions

en els elements de la naturalesa.

 El desenvolupament d’actituds de cura, respecte i responsabilitat en la conservació

del medi.

 L’exploració activa de l’entorn, cercant interpretacions sobre situacions i fets

significatius.

 L’establiment de vincles de relació amb els altres.

 La interiorització i l’ajustament progressiu de pautes de comportament social.

 La identificació de grups socials pròxims, les seues característiques, valors i

formes de vida.

 La forja d’actituds de confiança, respecte i estima cap als qui l’envolten.





8.2. Rellevància de les competències bàsiques en el projecte de l’àrea medi físic,

social i cultural.

De gran interés per al desenvolupament i concreció de la perspectiva

integradora que ha de caracteritzar l’etapa serà el referent de les competències

bàsiques. Entre els propòsits que fixa la Comunitat Valenciana per al segon cicle de

l’Educació Infantil es destaca: afavorir el desenvolupament social i emocional del

xiquet, el desenvolupament de la llengua oral que està present en totes les situacions

escolars i del llenguatge escrit en les dues llengües cooficials, el tractament de les

noves tecnologies i d’altres llengües estrangeres com una característica cultural de la

societat actual… propòsits que estan estretament relacionats amb les competències

bàsiques.

D’altra banda, en l’article 7.1 c del Decret diu que es “fomentarà que les

programacions didàctiques desenvolupen el currículum des de la perspectiva de la

tolerància, la solidaritat, la responsabilitat (en el consum i en el comportament viari), la

pau, la salut, la sostenibilitat i la igualtat entre els sexes, facilitant el desenvolupament

intel·lectual, afectiu i social dels xiquets” al qual es contribuïx directament amb el

tractament de les competències bàsiques. Per tant, se’n fa necessària la inclusió en

este document.

A més, quan es presenten les tres àrees en l’annex del decret, s’explicita que

l’objectiu d’esta etapa és que els xiquets “es convertisquen en membres actius de la

seua comunitat, interactuant i comunicant-se amb els altres, participant i gaudint de la

cultura” per a això requerixen el domini de les 8 competències bàsiques.



Medi físic, natural, social i cultural contribuïx decisivament al desenvolupament del

conjunt però resulta destacable la seua aportació a les següents: social i ciutadana,

coneixement i interacció amb el món físic, cultural i artística i matemàtica.





37

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









L’àrea constituïx un àmbit privilegiat per a estimular la competència en el

coneixement i interacció amb el món físic natural ; això s’aconseguirà a través de

l’observació i manipulació d’objectes, de la interacció amb les persones, de l’exploració

de l’espai (llocs, institucions, enclavaments) i del temps (ahir, hui, demà, el dia, la

setmana, les estacions), fonamentalment en situacions de joc. El Decret 38/08 ens

presenta l’àrea dient: “El descobriment del medi físic, natural, social i cultural implica

una determinada representació del món… L’objectiu d’esta àrea és facilitar el

coneixement i comprensió de tot allò que configura la realitat, sobretot en el que està a

l’abast de la seua experiència”. El xiquet descobrix el món físic i natural a través de

l’experimentació i interacció amb este, finalitat comuna a l’àrea i a la competència 3.

D’altra banda, des d’este decret també se’ns ressenya que “en la intervenció

educativa, el mestre i la mestra haurien de fer possible que els aprenentatges referits a

esta àrea vagen dirigits al coneixement de la matèria inerta i els sers vius”, contribuint

al desenvolupament d’esta competència en el xiquet.

La identificació i denominació de les qualitats del propi cos i el dels altres, els objectes,

els entorns naturals i socials i les persones els va coneixent i integrant en esquemes

cada vegada més complexos que, al seu torn, li servixen de base per a nous

aprenentatges i per a interpretar la realitat. Això li permetrà anticipar situacions i evitar

riscos, adoptant hàbits bàsics de supervivència i salut. Tot això redunda, alhora, en

benefici de la competència en autonomia i iniciativa personal. En el currículum

oficial de la Comunitat Valenciana se subratlla que “els diferents sistemes o

organitzacions dels quals formen part la xiqueta i el xiquet, constituïxen el vehicle

adequat per a accedir al medi, de tal forma que van construint la seua pròpia identitat

personal… fa possible crear la seua pròpia imatge”. A més, “el descobriment de

l’entorn ha de facilitar-los l’exploració, el coneixement i l’acció sobre el

este…permetent-los la construcció del propi jo amb creixent autonomia”.



L’àrea és decisiva per a impulsar el desenvolupament de la competència

matemàtica. El conjunt d’habilitats i destreses que la constituïxen han de ser

construïdes en estos moments de forma significativa: l’observació de l’entorn físic i

social, la manipulació d’objectes, la classificació, la identificació, ús i comparació de

quantificadors bàsics (quantitat, grandària, espai, temps). La combinació d’estos

elements li permetrà assentar els fonaments del pensament lògic i utilitzar-lo per a

resoldre problemes senzills que en l’aula se li presenten de manera guiada i en la

societat apareixen de forma natural. Les habilitats esmentades materialitzades en

continguts molt concrets (comparar grandàries d’objectes de la classe, identificar

posicions d’objectes, precisar relacions, determinar contrastos, traçar plànols ordenats

afavoreixen, així mateix, el progrés en la competència aprendre a aprendre.



En el programa oficial de la comunitat s’assenyala que “agrupar i organitzar els

diferents objectes de l’entorn cobra sentit per a la xiqueta i el xiquet quan estructuren i

configuren la realitat que els envolta, establint relacions entre ells cada vegada més

elaborades. A partir de la pròpia acció descobrixen les propietats que tenen els

objectes i aquelles de les quals manquen i que tenen altres. Els objectes classificats

cobren entitat pròpia i tenen existència per oposició a tot el que no es pot incloure en la

mateixa classe. La situació de la xiqueta i el xiquet respecte a l’objecte i la ubicació

d’este configuren les primeres nocions espacials. El moviment i l’acció els duen al

reconeixement i apropiació de l’objecte sotmés a investigació i descobriment”. Tots

estos continguts treballats des de l’àrea, contribuïxen directament al desenvolupament

de la competència matemàtica i aprendre a aprendre.





38

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









La necessitat i l’interés per l’observació i l’anàlisi de l’entorn natural i social

poden impulsar la competència digital. Els jocs multimèdia, animacions i

documentals que els mitjans de comunicació i l’ordinador presenten, afavorixen el

contacte amb realitats no sempre accessibles, fins i tot quan ho són, estes eines

poden proporcionar al xiquet altres perspectives complementàries que enriquiran la

seua visió. En el currículum de la Comunitat es destaca que “els mitjans de

comunicació i les tecnologies de la informació modifiquen contínuament la concepció

reduïda de l’entorn pròxim com a font d’aprenentatge, ampliant considerablement els

seus coneixements del món. L’ús d’estes s’ha d’introduir en l’aules com a vehicle

d’aprenentatge i projecció de futur”.



L’acostament i relació amb el que l’envolta exigirà el coneixement i respecte per les

normes que regulen els enclavaments en els quals es mou. La competència social i

ciutadana es perfila a través de l’observació de regles i pautes de comportament, de

l’acostament als qui l’envolten, de la presa de contacte amb el que fan i senten, del

valor de les relacions i de les tasques que cadascun ocupa, del reconeixement de la

diversitat, de l’estimació de les aportacions dels altres a la cultura. “L’estudi del medi a

través de menudes investigacions i projectes de treball, afavorix la interacció i la

relació amb els altres. El centre d’Educació Infantil ha d’afavorir el desenvolupament

dels processos interpersonals a través de la resolució de conflictes que genera la

convivència diària”, i així s’arreplega en la introducció de l’àrea en el decret.



El medi conté elements que poden ser objecte de valoració estètica, començar a traçar

les coordenades que permeten apreciar la bellesa i intentar millorar el que no ho és

suposa cooperar al desenvolupament de la competència cultural i artística.

“Descobrir usos i costums socials permet conéixer diverses cultures presents en la

societat i generar actituds de respecte i estima cap a estes. En les activitats

quotidianes i en la interacció constant amb els objectes i els altres, la xiqueta i el xiquet

aprenen de l’ús i significat d’estos, d’acord amb els paràmetres marcats per la cultura”.

Així mateix, des del decret 38/08, se’ns indica que “els mestres hauríem de fomentar

el respecte cap a les diferents cultures que confluïxen en els grups d’alumnes que

conviuen en el centre. Els esdeveniments familiars o les situacions en les quals

intervenen membres d’altres grups socials o culturals són algunes de les activitats que

s’han de fomentar en el centre escolar”.



La competència en comunicació lingüística troba en l’àrea de Coneixement de

l’entorn un espai d’enorme riquesa i projecció. La denominació i descripció d’objectes,

d’elements de la naturalesa, d’enclavaments i situacions, de referents artístics i

culturals, la narració de vivències personals, familiars i socials, l’expressió verbal,

plàstica, musical i corporal d’estos coneixements i els sentiments que despleguen és

vital per a cooperar en la potenciació de les modalitats lingüístiques. El currículum de

la Comunitat Valenciana assenyala que “amb el desenvolupament de la capacitat

simbòlica i de les possibilitats comunicatives i conceptualitzades dels llenguatges,

juntament amb la creixent autonomia de la xiqueta i del xiquet, l’entorn pròxim s’amplia

a partir de la interacció del subjecte amb el medi”.



8.3. Objectius



8.3.1. Objectius generals de l’àrea



1. Adquirir a través de la relació amb els altres una progressiva autonomia personal.





39

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









2. Relacionar-se amb els altres i aprendre les pautes elementals de convivència.

3. Conéixer les normes i maneres de comportament social dels grups amb els quals

interactua i establir vincles fluïts de relació interpersonal.

4. Actuar de forma cada vegada més autònoma en les seues activitats més

habituals, amb la finalitat d’adquirir progressivament seguretat afectiva i emocional

per a desenvolupar les seues capacitats d’iniciativa i autoconfiança.

5. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per a la planificació i

l’ordenació de la seua acció en funció de la informació rebuda o percebuda.

6. Establir relacions amb els adults i amb els seus iguals, que responguen als

sentiments d’afecte que li expressen i ser capaços de respectar la diversitat i

desenvolupar actituds d’ajuda i col·laboració.

7. Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural, mitjançant la

manifestació d’actituds de respecte i la intervenció en la seua cura segons les

seues possibilitats.

8. Conéixer i apreciar festes, tradicions i altres manifestacions culturals de l’entorn al

qual pertany, mostrant actituds de respecte, interés i participació.

9. Mostrar interés i curiositat pels canvis als quals estan sotmesos els elements de

l’entorn, per a identificar alguns factors que influïxen sobre ells.

10. Descobrir aquells elements físics, naturals, socials i culturals que a través de les

TIC amplien el coneixement del món al que pertany.

11. Conéixer, representar i nomenar a partir de l’observació, descripció, manipulació i

joc, els objectes de la vida quotidiana amb formes geomètriques planes: cercle,

quadrat, rectangle i triangle i formes geomètriques de volum: esfera i cub.

12. Iniciar-se en les habilitats numèriques bàsiques, la noció de quantitat i la noció

d’orde dels objectes.

13. Aprendre a utilitzar adequadament instruments, utensilis, eines i màquines per a

realitzar activitats senzilles i resoldre problemes pràctics en el marc tècnic de la

seua cultura.

14. Identificar algunes de les propietats més significatives dels elements del seu

entorn immediat i mediat establint relacions qualitatives i quantitatives entre estes

que induïsquen a organitzar i comprendre progressivament el món que viu.



8.3.2. Objectius de l’àrea del projecte curricular



1. Establir relacions apropiades entre els espais, persones, elements naturals i

objectes amb els quals pot prendre contacte en diferents situacions prenent com a

referent paisatges, costums i vivències propis de la Comunitat Valenciana. (OA 5,

13, 14)



2. Identificar els grups socials dels quals forma part, els seus components, funcions i

normes, així com els hàbitats relacionats amb estos, les seues dependències i els

objectes que s’hi usen. (OA. 3, 6, 13)



3. Orientar-se en els espais pròxims i en el temps utilitzant correctament les nocions

bàsiques necessàries per a això. (OA 14)



4. Mostrar comportaments que denoten iniciativa, autonomia i interés pels altres per

a millorar els entorns en els quals es mou. (OA 1, 2, 3, 4, 7)



5. Participar en la vida familiar i escolar responsabilitzant-se de tasques senzilles i

mostrant actituds d’ajuda, col·laboració i respecte cap als altres. (OA 5, 6, 13)







40

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









6. Observar, explorar i utilitzar els objectes quotidians de l’entorn amb actituds de

cura, respecte i curiositat. (OA 11, 13)



7. Conéixer les característiques i funcions de les diferents formes d’organització de la

societat i respectar les normes bàsiques de comportament i convivència social.

(OA 2, 3)



8. Conéixer i valorar festes, tradicions i altres manifestacions culturals pròpies de la

Comunitat Valenciana, desenvolupant actituds de col·laboració, participació i

respecte. (OA 8)



9. Conéixer algunes relacions entre el medi físic i social, identificant els canvis que

en ells es produïxen i els factors que influïxen en estos canvis. (OA 9)



10. Identificar les accions que contribuïxen a la deterioració i conservació del medi

col·laborant en la mesura de les seues possibilitats. (OA 7, 9)



11. Conéixer alguns animals i plantes de la Comunitat Valenciana i d’altres entorns

més llunyans, les seues característiques, formes de vida i hàbitats naturals. (OA 5,

14)



12. Identificar i valorar les funcions que els animals i plantes ocupen en la vida de

l’home desenvolupant cap a estos actituds de cura i respecte. (OA 5, 7)



13. Emprar les TIC per a ampliar el coneixement dels elements físics, naturals, socials

i culturals del món que l’envolta. (OA 10)



14. Iniciar-se en les habilitats numèriques bàsiques, la noció de quantitat i orde amb

objectes quotidians. (OA 12)



15. Aplicar nocions logicomatemàtiques senzilles en l’augment del coneixement

d’objectes, tasques, situacions i en la resolució de problemes pràctics en el marc

tècnic de la seua cultura. (OA 11, 12, 13, 14)



16. Assenyalar algunes propietats entre objectes i les relacions que poden tindre entre

si. (OA 14)



17. Identificar en objectes de la vida quotidiana formes geomètriques planes i algunes

de volum a través de la manipulació i el joc. (OA 11)



OA. Objectius d’àrea



8.4. Competències



8.4.1. Competències bàsiques del currículum oficial



Les competències són, segons l’article 6 de la Llei 2/2006, Orgànica d’Educació, un

element essencial del currículum. Els programes oficials per a Primària i Educació

Secundària Obligatòria n’han seleccionat huit, que es vinculen al desenvolupament

dels propòsits identificats per al marc dels estats de la Unió Europea. Són les

següents.







41

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









1. Comunicació lingüística

2. Matemàtica

3. Coneixement i interacció amb el medi físic

4. Tractament de la informació i competència digital

5. Social i ciutadana

6. Cultural i artística

7. Aprendre a aprendre

8. Autonomia i iniciativa personal



En el nostre projecte, el referent de les competències bàsiques serà concretat en

competències específiques. Constituiran el nucli dels processos d’ensenyament-

aprenentatge i avaluació. Perquè s’aprecie el nostre compromís mostrarem la relació

entre les nostres competències específiques i les bàsiques i, també, entre les primeres

i els criteris d’avaluació.



8.4.2. Competències específiques del projecte curricular per al tercer nivell del

segon cicle d’educació infantil i la seua relació amb les competències bàsiques



Esta àrea es relaciona de manera especial amb les competències: matemàtica,

interacció amb el món físic, social i ciutadana i cultural i artística. No obstant això, el

caràcter integrador d’este element curricular ens permet identificar i concretar

competències específiques que es vinculen amb la majoria de les competències

bàsiques, com les següents:



1. Plantejar preguntes precises sobre serveis del seu medi social i cultural

relacionades amb la determinació d’algunes de les seues funcions essencials.(CB

2,3,5,6,7)



2. Emprar adequadament el vocabulari bàsic relacionat amb el medi natural i social.

(CB 1,3,5)



3. Aplicar continguts logicomatemàtics a una varietat cada vegada major de

situacions, jocs i tasques, determinant, en la mesura del possible, la seua utilitat.

(CB 2,3,7,8)



4. Indicar els trets bàsics dels animals i plantes més representatius de la Comunitat

Autònoma. (CB 1,2,3,7,8)



5. Utilitzar coordenades espaciotemporals essencials (durada, seqüenciació

temporal) per a ordenar la seua acció.(CB 2,7,8)



6. Mostrar una comprensió bàsica de les normes que regixen les relacions amb

adults i iguals, ajustant la seua conducta a estes i participant en l’elaboració

d’algunes. (CB 1,5,6)



7. Manifestar habilitats de diàleg i negociació apropiades per a la resolució pacífica

de conflictes.(CB 1,5,8,7)





42

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









8. Interpretar missatges senzills procedents de les tecnologies de la informació i la

comunicació (CB 1,2,4,5,6)



9. Participar activament i responsablement en celebracions i dates d’especial

significació a la Comunitat Valenciana.(CB 2,5,6)



10. Cooperar amb els altres en les labors quotidianes, mostrant actituds de respecte i

col·laboració (CB 1,5)



11. Identificar algunes figures (cercle, triangle, quadrat, rectangle) assenyalant

situacions en les quals es presenten en l’entorn escolar, domèstic, natural i

cultural. (CB 2,3,6,8)



12. Reconéixer algunes emocions viscudes davant elements representatius de la

identitat valenciana. (CB 1,3,5,6,8)



CB Competència bàsica



8.5. Continguts



8.5.1. Continguts del currículum oficial de l’àrea Medi físic, natural, social i

cultural



Bloc 1. Medi físic: relacions i mesures

 Les propietats i relacions d’objectes i col·leccions:

o Color

o Forma

o Grandària

o Gruix

o Textura

o Semblances i diferències

o Pertinença i no pertinença.

 L’agrupació d’objectes en col·leccions atenent les propietats i atributs.

 El gust per explorar objectes i per activitats que impliquen posar en pràctica

coneixements sobre les relacions entre objectes.

 El nombre cardinal i ordinal.

 La construcció de la sèrie numèrica mitjançant l’addició de la unitat.

 La representació gràfica de les col·leccions d’objectes mitjançant el número

cardinal. La utilització de la sèrie numèrica per a comptar elements de la realitat

quotidiana.

 La resolució de problemes que impliquen l’aplicació de senzilles operacions.

 El descobriment de les nocions bàsiques de mesura: longitud, grandària, capacitat,

pes i temps.

 L’estimació de la durada de certes rutines de la vida quotidiana en relació amb les

unitats de temps.

 El coneixement de formes geomètriques planes i de cossos geomètrics.

L’adquisició de nocions bàsiques d’orientació i situació en l’espai.









43

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









Bloc 2. L’acostament a la naturalesa

 El coneixement de les característiques generals dels sers vius i matèria inerta:

semblances i diferències.

 L’observació dels fenòmens atmosfèrics: causes i conseqüències.

 L’observació i exploració d’animals i plantes del seu entorn.

 La presa de consciència dels canvis que es produïxen en els sers vius.

Aproximació al cicle vital.

 El desenvolupament de la curiositat, cura i respecte cap als animals i plantes com

primeres actituds per a la conservació del medi natural.

 La identificació de diferents tipus de paisatge: paisatge rural i paisatge urbà.

 L’experimentació i el descobriment de la utilitat i aprofitament d’animals, plantes i

recursos naturals per part de la societat i dels propis xiquetes i xiquets.

 L’exploració i coneixement de les interaccions i relacions entre animals, entre

animals i plantes i entre sers vius i el seu entorn.

 El gaudi per fer activitats en contacte amb la naturalesa.





Bloc 3. La cultura i vida en societat

 La percepció dels primers grups socials de pertinença

 La presa de consciència de la necessitat dels grups socials i del seu funcionament

intern. Les relacions afectives que s’establixen entre estos.

 La valoració i el respecte de les normes que regixen la convivència en els grups

socials als quals pertanyen.

 El descobriment de les diferents formes d’organització humana segons la seua

ubicació en els diferents paisatges: rural i urbà.

 L’observació de l’activitat humana en el medi; funcions, tasques i oficis habituals.

 La presa de consciència dels serveis relacionats amb el consum.

 El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn, i el

descobriment d’altres societats a través dels mitjans de comunicació.

 La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en

manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.





8.5.2. Selecció i seqüència de continguts per al tercer nivell del segon cicle

d’educació infantil. 2





Bloc 1. Medi físic: relacions i mesura





 Identificació de les propietats bàsiques dels objectes: forma, color, grandària,

textura i gruix. (4)

 Classificació d’objectes i col·leccions amb criteris atenent les semblances i

diferències, utilitat, pertinença i no pertinença, equivalència, tipus: del col·legi, de la

casa; objectes naturals i elaborats; objectes propis de cada estació; objectes

relacionats amb l’experimentació; objectes lúdics; objectes relacionats amb els

hàbits; objectes relacionats amb els mitjans de comunicació i les tecnologies de la



2

. Relació amb els continguts comuns / transversals: Expressió oral (1), Foment de la lectura (2),comunicació

audiovisual i tecnologies de la informació (3),valors personals i socials (4). (*) El tractament de molts dels continguts

de l’àrea es pot portar a terme mitjançant activitats que permeten abordar-los tots.







44

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









informació i la comunicació (*). (4)

 Aplicació de quantificadors bàsics en operacions i situacions vinculades amb el joc

i l’activitat quotidiana. (4)

 Correspondències entre objectes de la vida quotidiana: classificacions, seriacions

de sis elements, ordenacions. (4)

 Establiment d’ordenacions i seriacions d’objectes utilitzant com a referents els 6

primers nombres naturals i els referents temporals. (4)

 Gaudi a través d’activitats relacionades amb el fet d’explorar, comptar, comparar i

classificar objectes. (4)

 Construcció de la sèrie numèrica mitjançant l’addició de la unitat.(4)

 Associació dels 9 primers números per a comptar elements i objectes quotidians.

(4)

 Comprensió i utilització del número 0. (4)

 Realització d’agrupacions i conjunts tenint com a referents els números del 0 al 9

per a la representació gràfica.(4)

 Manipulació progressivament ajustada dels objectes més presents en la seua vida

quotidiana.

 Elaboració d’objectes artístics i decoratius a partir d’uns altres d’ús comú o de

recuperació. (4)

 Desenvolupament d’actituds relacionades amb un consum responsable. (4)

 Experimentació de les propietats físiques d’objectes i substàncies (electricitat

estàtica, barreja de substàncies, efecte de la temperatura en la matèria).

 Ús adequat i educatiu d’objectes relatius als mitjans de comunicació i a les

tecnologies de la informació i la comunicació. (3)

 Discriminació d’usos adequats o inadequats dels objectes. (4)

 Anticipació de les conseqüències de determinades accions sobre els objectes:

trencar, arreglar, ventilar, etc. (4)

 Exploració de les propietats dels objectes i espais quotidians a través del

descobriment i aplicació d’unitats d’estimació de la mesura (grandària, longitud,

pes, capacitat i quantitat, temps) naturals i arbitràries.(4)

 Discriminació de formes planes i cossos geomètrics en objectes quotidians: el

cercle, el quadrat, el triangle, el rectangle i el rombe; combinacions. Cossos

geomètrics: l’esfera, l’oval, el cub, la piràmide, el prisma, el cilindre.

 Estimació de la durada i seqüenciació temporal d’algunes rutines i esdeveniments

que es produïxen en el seu entorn més pròxim: ràpid/lent; de pressa/ a poc a poc;

abans/després, matí/vesprada/nit, ahir/hui/demà, estacions de l’any, dies de la

setmana, mesos de l’any. Les hores.. (1,4)

 Identificació dels principals referents temporals propis del medi social i natural: dies

de la setmana, estacions i mesos de l’any. (4)

 Discriminació de les hores en punt en rellotges d’esfera i altres representacions

gràfiques senzilles. (4)







45

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 Localització d’objectes i de si mateix aplicant conceptes espacials de referència:

dalt/baix; dins/fora; al voltant; davant/darrere; al costat de; a un costat / a l’altre

costat; centre; al mig; entre; junts/ separats; dreta, esquerra.. (4)

 Iniciació en la pràctica d’habilitats de resolució de problemes que impliquen

l’aplicació de senzilles operacions.(1, 2, 3, 4)

 Combinació de l’expressió lògic matemàtica amb altres modalitats expressives en

el desenvolupament de l’autonomia. (*)

 Elaboració de produccions relacionades amb la grafia de números, realització

d’operacions bàsiques (sumes bàsiques i iniciació a la resta) i representacions

gràfiques. (4)

 Manipulació amb material específic d’expressió logicomatemàtica (regletes, blocs

lògics, àbacs, jocs didàctics…) (4)

 Prevenció de situacions perilloses en el seu contacte amb objectes i aparells. (3,4)





Bloc 2. L’acostament a la naturalesa







 Discriminació de sers vius i matèria inerta.(4)

 Percepció dels fenòmens atmosfèrics i discriminació d’alguna de les seues causes

i conseqüències.(4)

 Identificació de semblances i diferències entre els diferents tipus de paisatge.(4)

 Observació de les propietats bàsiques d’animals i plantes. (4)

 Identificació de les característiques de la forma de vida d’alguns animals: hàbitats, .

formes d’alimentar-se i protegir-se, medi pel qual es desplacen (terra, aigua i aire),

el cicle vital. (4)

 Identificació de semblances i diferències entre l’home i els animals. (1,4)

 Discriminació de tipus d’animals en funció de diversos criteris (trets físics, forma

d’alimentació i reproducció, hàbitat característic…). (1,4)

 Establiment de correspondències entre alguns aliments i béns i el seu origen

animal i vegetal. (4)

 Discriminació dels trets bàsics dels arbres i les flors. (4)

 Classificació d’arbres i fruits en funció de diversos criteris (parts, tipus de fulla,

estació de l’any…). (4)

 Seqüenciació dels passos bàsics en el creixement d’una planta. (4)

 Observació d’espais verds propis de l’entorn natural i de la localitat urbana. (4,)

 Discriminació de les cures bàsiques que necessiten els sers vius. ( 4)

 Identificació de la funció bàsica de les professions relacionades. (4)

 Escenificació de característiques dels animals més representatius del seu entorn.

(4)







46

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 Observació de les propietats bàsiques d’animals i plantes representatius de la

Comunitat Valenciana. (4)

 Exploració i coneixement de les interaccions i relacions entre animals, plantes,

l’home i l’entorn. (*)

 Identificació de productes gastronòmics d’especial significat a la Comunitat

Valenciana. (4)

 Percepció de determinades modificacions que experimenten els sers vius al llarg

de l’any. (1, 4)

 Participació activa en activitats, jocs i esports realitzats en el medi natural. (4)

 Iniciació en actituds relacionades amb l’explotació responsable del medi ambient.

(4)

 Relació amb els sers vius segons certes normes de salut, cura i higiene.(4)







Bloc 3. La cultura i vida en societat





 Identificació de relacions de parentiu (pares, germans, avis, oncles i primers),

membres, lloc que s’ocupa en la família, costums, tipus de famílies... (1, 4)

 Identificació de comportaments i actituds adequades en relació a les normes que

regixen en els diversos grups als quals es pertany: la família i l’escola. (1, 4)

 Participació en l’elaboració i respecte d’algunes normes elementals de convivència.

(1, 4)

 Discriminació de les principals funcions, tasques, relacions i activitats que es

desenvolupen en la família i l’escola, i de les relacions afectives que s’establixen

entre ells: tasques quotidianes, activitats i jocs escolars i petites responsabilitats.

(4)

 Identificació de espais i materials, usos i funcions: pati, sala de psicomotricitat,

lavabos, carrer, número i pis. (1, 2, 3, 4)

 Establiment de relacions d’afecte, seguretat i confiança, gaudi, iniciativa, ajuda i

disponibilitat amb els adults amb els quals té contacte (pares, cuidadores, familiars,

mestres). (1,4)

 Relació progressivament més rica amb els seus iguals. (1,4)

 Ús correcte de les dependències, espais i materials (*) habituals. (4)

 Aplicació d’habilitats d’autonomia en l’orientació en els espais i recorreguts

habituals (4)

 Anticipació d’algunes rutines familiars i escolars quotidianes. (1, 4)

 Pràctica responsable d’algunes tasques o encàrrecs senzills. (4)

 Participació en el suggeriment d’alternatives i del diàleg per a la resolució de

situacions conflictives, sol·licitant l’ajuda de l’adult de forma ajustada. (4)

 Participació activa en els preparatius i les celebracions dels costums i tradicions







47

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









escolars i familiars. (4)

 Interpretació de les principals relacions de parentiu i elaboració de gràfics sobre la

família (arbre genealògic). (4)

 Discriminació d’alguns tipus de família en funció dels seus components i de la

tradició cultural.(4)

 Identificació d’algunes de les característiques pròpies del paisatge rural i l’urbà: pis,

casa de poble, de ciutat, les barraques. L’activitat humana en el medi: funcions,

tasques i oficis. (4)

 Descobriment de diferents formes d’organització humana segons la ubicació rural o

urbana. (4)

 Coneixement d’altres formes de vida, cultures i societats a través dels mitjans de

comunicació. (3, 4)

 Percepció de les modificacions que es produïxen en el paisatge i en la vida de les

persones amb el pas del temps i de les estacions. (4)

 Classificació de serveis, espais i professionals en funció de diversos criteris:

professors especialistes, músic, director d’orquestra, policia, bomber, guàrdia,

l’òptic, el dentista, el jardiner, l’agricultor, pirotècnic, escultor. (4)

 Correspondències entre professionals, funcions i eines o instruments que utilitzen:

transport, comerç, oci, seguretat, sanitat i escola. (4)

 Exercitació de conductes responsables relacionades amb l’educació viària i la

utilització dels mitjans de transport. (4)

 Familiarització amb actituds pròpies de l’educació per a la ciutadania, el consum

responsable i solidari. (4)

 Iniciació en el respecte davant la diversitat de sexes, grups ètnics i professions. (4)

 Curiositat per conéixer costums i tradicions familiars diferents de la pròpia. (4)

 Interpretació del missatge bàsic que transmeten els mitjans de comunicació i les

tecnologies de la informació i la comunicació. (2,3)

 Participació en activitats relacionades amb les tradicions i les festes i en activitats

esportives. (4)

 Discriminació d’obres artístiques pictòriques molt representatives del seu entorn:

Joaquim Sorolla (pintor) i Joaquín Rodrigo (músic)... (4)

 Reconeixement d’elements socioculturals representatius de la Comunitat

Valenciana (bandera, himne, escut, mapa, festes, gastronomia, costums): les

festes de La Magdalena i la festa de Sant Joan, danses i balls valencians, vestits

típics, les espardenyes. (*)









48

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









8.6. Criteris d’avaluació



8.6.1. Criteris d’avaluació currículum oficial de l’àrea Medi físic, natural, social i

cultural



1. Actuar sobre els objectes, discriminar-los, agrupar-los, classificar-los i ordenar-los

segons semblances i diferències observables, quantificar i ordenar col·leccions, fer

raonaments numèrics en tasques quotidianes i en la resolució de problemes

senzills.

2. Utilitzar el coneixement del medi físic, natural, social i cultural com a marc en el

qual estan situats els objectes d’aprenentatge amb els quals interactua i aplicar

actituds de respecte i cura cap a la naturalesa, la societat i la cultura.

3. Conéixer els grups humans que formen part de la societat a la qual pertany,

aplicar normes socials de respecte i afecte en les relacions amb estos.







8.6.2. Criteris d’avaluació del projecte curricular



1. Participar en les tasques i activitats de l’entorn familiar, escolar i d’altres grups

socials als quals pertany, respectant normes bàsiques de convivència. (CA 3)



2. Expressar, de forma clara i coherent, algunes característiques essencials dels

components dels grups socials als quals pertany. (CA 3)



3. Relacionar alguns grups socials i activitats professionals significatives en la

Comunitat Autònoma atenent les persones que els constituïxen, tasques, eines, i

instruments que utilitzen (CA 1, 2, 3)



4. Utilitzar estratègies per a la resolució de conflictes que sorgixen en les relacions

amb els altres (escoltar, respectar les opinions alienes, arribar a acords, aportar

opinions...) (CA 3)



5. Aplicar les normes de conducta, convivència i seguretat viària pròpies del medi

social al qual pertany (CA 2, 3)



6. Adoptar comportaments adequats associats a la seguretat en el maneig d’alguns

objectes d’ús quotidià (CA 2)



7. Mostrar una adequada percepció espaciotemporal en la qual desenvolupa la seua

activitat (CA 1, 2)



8. Descriure les característiques i trets bàsics d’animals i plantes d’especial relleu a

la Comunitat Valenciana. (CA 2)



9. Classificar animals en funció de diversos criteris (trets físics, forma d’alimentació,

forma de reproducció, hàbitat característic…)(CA 1, 2)



10. Distingir les normes bàsiques per a la conservació del medi natural (estalvi

d’aigua, reciclar brossa) descrivint les accions diàries que l’home porta a terme en

el medi i que el beneficien o el perjudiquen. (CA 2)







49

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









11. Expressar, de forma clara i coherent, la repercussió del seu comportament en el

medi respecte a la seua conservació i cura. (CA 2)



12. Utilitzar adequada i selectivament els sentits per a extraure informació significativa

en l’observació i exploració de la realitat (CA 1, 2, 3)



13. Descriure les característiques i elements principals de l’entorn natural pròxim i del

paisatge (CA 1, 2)



14. Reconéixer aquells hàbits i bons costums que l’ajudaran a mantenir una salut

adequada (CA 2, 3)



15. Mostrar curiositat i interés pels canvis i fenòmens de l’entorn natural, prestant

especial interés a aquells que són característics de la Comunitat Valenciana. (CA

2)





16. Realitzar amb esforç, ordre i precisió adequada al moment evolutiu, joguets i

aparells per a les seues activitats quotidianes (CA 1)



17. Descriure manifestacions del medi social i cultural, principalment de l’entorn de la

Comunitat Valenciana (festes, tradicions) distingint-les d’altres cultures diferents a

la pròpia (CA 2)



18. Identificar productes gastronòmics d’especial significat a la Comunitat Valenciana.

(CA 2)



19. Reconéixer emocions sentides en situacions de contacte amb espais naturals de

la Comunitat Valenciana. (CA 2)



20. Utilitzar els primers nombres ordinals i cardinals, exercitant-se en la grafia d’estos i

en la conservació del nombre i la quantitat.(CA 1)



21. . Determinar algunes propietats dels objectes i espais quotidians a través de

l’aplicació d’unitats d’estimació de la mesura (grandària, longitud, pes, capacitat i

quantitat). (CA 1)



22. Discriminar adequadament formes planes i cossos geomètrics en objectes

quotidians. (CA 1)



23. Estimar la durada i seqüenciació temporal d’algunes rutines i esdeveniments que

es produïxen en el seu entorn més pròxim. (CA 1, 2)







* Relacions amb els criteris d’avaluació del currículum oficial



Criteris d’avaluació









50

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









8.7. Vinculació entre els criteris d’avaluació i les competències específiques del

projecte curricular



COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

1. . Plantejar preguntes precises sobre 1. . Participar en les tasques i

serveis del seu medi social i cultural activitats de l’entorn familiar, escolar i

relacionades amb la determinació d’altres grups socials als quals pertany,

d’algunes de les seues funcions respectant normes bàsiques de

essencials.(CB 2,3,5,6,7) convivència. (CE 6, 7, 10)



2. Emprar adequadament el vocabulari 2. Expressar, de forma clara i

bàsic relacionat amb el medi natural i coherent, algunes característiques

social. (CB 1,3,5) essencials dels components dels grups

socials als quals pertany. (CE 1, 2, 6)

3. Aplicar continguts logicomatemàtics

a una varietat cada vegada major de 3. Relacionar alguns grups socials i

situacions, jocs i tasques, activitats professionals significatives a

determinant, en la mesura del la Comunitat Valenciana atenent les

possible, la seua utilitat. (CB 2,3,7,8) persones que els constituïxen, tasques,

eines, i instruments que utilitzen (CE 1,

4. Indicar els trets bàsics dels animals i 2, 6)

plantes més representatius de la

Comunitat Valenciana. (CB 1,2,3,7,8) 4. Utilitzar estratègies per a la

resolució de conflictes que sorgixen en

5. Utilitzar coordenades les relacions amb els altres (escoltar,

espaciotemporals essencials respectar les opinions alienes, arribar a

(durada, seqüenciació temporal) per acords, aportar opinions...) (CE 7)

a ordenar la seua acció.(CB 2,7,8)

5. Aplicar les normes de conducta,

6. Mostrar una comprensió bàsica de convivència i seguretat viària pròpies

les normes que regixen les relacions del medi social al qual pertany (CE 6)

amb adults i iguals, ajustant la seua

conducta a estes i participant en 6. Adoptar comportaments adequats

l’elaboració d’algunes. (CB 1,5,6) associats a la seguretat en el maneig

d’alguns objectes d’ús quotidià (CE 1,

7. Manifestar habilitats de diàleg i 6)

negociació apropiades per a la

resolució pacífica de conflictes.(CB 7. Mostrar una adequada percepció

1,5,8,7) espaciotemporal en la qual

desenvolupa la seua activitat (CE 5, 9)

8. Interpretar missatges senzills

procedents de les tecnologies de la 8. Descriure les característiques i

informació i la comunicació (CB trets bàsics d’animals i plantes

1,2,4,5,6) d’especial relleu a la Comunitat

Valenciana. (CE 2,4,9)

9. Participar activament i

responsablement en celebracions i 9. . Classificar animals en funció de

dates d’especial significació a la diversos criteris (trets físics, forma

Comunitat Valenciana (CB 2,5,6) d’alimentació, forma de reproducció,

hàbitat característic…)(CE 2, 4, 11)

10. Cooperar amb els altres en les

labors quotidianes, mostrant actituds 10. Distingir les normes bàsiques per a la

de respecte i col·laboració (CB 1,5) conservació del medi natural (estalvi

d’aigua, reciclar brossa) descrivint les

11. Identificar algunes figures (cercle,





51

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

triangle, quadrat, rectangle) accions diàries que l’home porta a

assenyalant situacions en les quals terme en el medi i que el beneficien o el

es presenten en l’entorn escolar, perjudiquen. (CE 1)

domèstic, natural i cultural. (CB

11. Expressar, de forma clara i coherent, la

2,3,6,8)

repercussió del seu comportament en el

12. Reconéixer algunes emocions medi respecte a la seua conservació i

viscudes davant elements cura. (CE 2)

representatius de la identitat 12. Utilitzar adequadament i selectivament

valenciana. (CB 1,3,5,6,8) els sentits per a extraure informació

significativa en l’observació i exploració

de la realitat (CE 1,3,5)

CB Competències bàsiques

13. Descriure les característiques i

elements principals de l’entorn natural

pròxim i del paisatge (CE 2,4,5)

14. Reconéixer aquells hàbits i bons

costums que l’ajudaran a mantenir una

salut adequada (CE 8)

15. Mostrar curiositat i interés pels canvis i

fenòmens de l’entorn natural, prestant

especial interés a aquells que són

característics de la Comunitat

Valenciana. (CE 1,4,11)

16. Realitzar amb esforç, ordre i precisió

adequada al moment evolutiu, joguets i

aparells per a les seues activitats

quotidianes (CE 3,5,11)

17. Descriure manifestacions del medi

social i cultural, principalment de

l’entorn de la Comunitat Valenciana

(festes, tradicions) distingint-les d’altres

cultures diferents a la pròpia (CE

1,2,9,12)

18. Identificar productes gastronòmics

d’especial significat a la Comunitat

Valenciana. (CE 2,4,8,12)

19. Reconéixer emocions sentides en

situacions de contacte amb espais

naturals de la Comunitat Valenciana.

(CE 2,4,12)

20. Utilitzar els primers nombres ordinals i

cardinals, exercitant-se en la grafia

d’estos i en la conservació del nombre i

la quantitat. (CE 3)

21. . Determinar algunes propietats dels







52

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

objectes i espais quotidians a través de

l’aplicació d’unitats d’estimació de la

mesura (grandària, longitud, pes,

capacitat i quantitat). (CE 2,4,8,11)

22. Discriminar adequadament formes

planes i cossos geomètrics en objectes

quotidians. (CE 11)

23. Estimar la durada i seqüenciació

temporal d’algunes rutines i

esdeveniments que es produïxen en el

seu entorn més pròxim. (CE 5,9)



CE Competències específiques









53

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









9. ÀREA: ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ



9.1. Descripció de l’àrea



El tractament educatiu de l’àrea de coneixement i experiència que treballa els

llenguatges ha d’estar marcat per la necessària integració amb les anteriors. L’impuls a

les habilitats comunicatives afavorix l’autonomia en l’entorn físic, natural, social i

cultural. El desenvolupament de la capacitat de representació, que el progrés en el

domini dels llenguatges fa possible, a més d’estimular també l’autonomia d’acció en el

medi, coopera en la construcció de la identitat personal. Així doncs, les diferents

formes de comunicació i representació servixen de nexe entre el món exterior i interior,

ja que són instruments que fan possible la representació de la realitat, l’expressió de

pensaments, sentiments i vivències i les interaccions amb els altres.

L’ús dels diferents llenguatges permetrà a l’alumnat d’infantil descobrir que poden ser

representació de les diferents realitats o dimensions d’una mateixa realitat. D’esta

manera, es facilitarà que acomode els codis propis de cada llenguatge a les seues

intencions comunicatives, i que s’acoste a un ús cada vegada més propi i creatiu

d’estos llenguatges.



Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en esta àrea són:

el llenguatge verbal, el llenguatge artístic (plàstic i musical), el llenguatge corporal, el

llenguatge audiovisual i el llenguatge de les tecnologies de la informació i la

comunicació; estos últims en certa manera, i en determinats usos, integren els

anteriors.





El llenguatge oral és especialment rellevant en esta etapa, és l’instrument per

excel·lència d’aprenentatge, de regulació de la conducta i de manifestació de

vivències, sentiments, idees, emocions, etc. La verbalització, l’explicació en veu alta,

del que estan aprenent, del que pensen i el que senten, és un instrument

imprescindible per a configurar la identitat personal, per a aprendre, per a aprendre a

fer i per a aprendre a ser. Amb la llengua oral s’anirà estimulant, a través

d’interaccions diverses, l’accés a usos i formes cada vegada més convencionals i

complexes.





La necessitat de potenciar el desenvolupament del llenguatge en l’alumnat ha de

considerar la importància del modelatge en la construcció de la competència

comunicativa. El professorat oferirà unes pautes de llenguatge ric i correcte, ja que les

habilitats lingüístiques de l’alumnat, en totes i cadascuna de les llengües del

currículum, depén de la qualitat del llenguatge que escolta i del suport i l’ajuda que rep

des dels primers assajos. És necessari no oblidar que per a una part de l’alumnat

d’educació infantil, el centre escolar constituirà l’únic context on podrà establir contacte

amb models lingüístics complexos i amb un llenguatge formal i culte.





En el segon cicle d’Educació Infantil l’alumnat haurà de descobrir i explorar els usos de

la lectura i l’escriptura, despertant i consolidant el seu interés per estos. La utilització

funcional i significativa de la lectura i l’escriptura en l’aula, el durà, amb la intervenció

educativa pertinent, a iniciar-se en el coneixement d’algunes de les propietats del text





54

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









escrit i de les seues característiques convencionals l’adquisició de les quals s’ha de

completar en el primer cicle de Primària.





Així mateix, és necessari el desenvolupament d’actituds positives cap a la pròpia

llengua i la dels altres, despertant la sensibilitat i curiositat per conéixer altres llengües.

En la introducció d’una llengua estrangera es valorarà esta curiositat i l’acostament

progressiu als significats de missatges en contextos de comunicació coneguts,

fonamentalment en les rutines habituals d’aula.



Cal també un acostament a la literatura infantil, a partir de textos comprensibles i

accessibles perquè esta iniciació literària siga font de gaudi, de diversió i de joc.



El llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació presents

en la vida infantil, requerixen un tractament educatiu que, a partir de l’ús, inicie

l’alumnat en la comprensió dels missatges audiovisuals i en la utilització adequada.



L’educació en la comprensió i ús del llenguatge artístic fa referència tant a la plàstica

com a la música. El llenguatge plàstic inclou la manipulació de materials, textures,

objectes i instruments i l’acostament a les produccions plàstiques, per a estimular

l’adquisició de noves habilitats i destreses i despertar la sensibilitat estètica i la

creativitat. El llenguatge musical oferix possibilitats de representació de la realitat i de

comunicació mitjançant els sons en el temps. Es pretén adquirir una progressiva

capacitat per a servir-se d’este procediment d’expressió i representació al servei dels

objectius educatius generals. L’ús dels dos llenguatges afavorix el desenvolupament

perceptiu i representatiu, el coneixement de si, la construcció de la identitat personal i

la relació amb els altres.



De manera similar, el llenguatge corporal afavorix l’autoconeixement, la identitat,

l’autonomia i la relació amb els altres; la utilització del cos, els seus gestos, actituds i

moviments poden ser estimulats i usats amb una intenció comunicativa i

representativa. Especialment interessant resulta la consideració del joc simbòlic i de

l’expressió dramàtica com a manera de manifestar la seua afectivitat i de donar

compte del seu coneixement del món.



Els llenguatges contribuïxen també al desenvolupament d’una competència artística

que va acompanyada del despertar d’una certa consciència crítica que es posa en joc

quan es compartixen amb els altres les experiències estètiques.

En síntesi, el valor formatiu de l’àrea implica el progrés en els següents àmbits

d’aprenentatge i desenvolupament:

 La comprensió de missatges de les persones amb les quals entaule relació.

 L’ús de la llengua com a instrument d’aprenentatge, de representació, de

comunicació i gaudi, d’expressió d’idees i sentiments.

 La valoració de la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació

de la convivència.

 La utilització de tots els llenguatges per a expressar sentiments, desitjos i idees,

triant el que millor s’ajuste a la intenció i a la situació.







55

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 El desenvolupament d’una actitud de curiositat i respecte cap a les diferents

llengües i modalitats lingüístiques.

 La comprensió, la recreació i el gaudi d’alguns textos literaris.

 La presa de contacte amb els usos socials de la lectura i l’escriptura explorant el

seu funcionament i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i

gaudi.

 L’observació interessada i la valoració d’obres artístiques expressades en diferents

llenguatges.

 L’ús de diverses tècniques artístiques per a representar i comunicar millor.

 L’inici en l’ús oral d’altres llengües del currículum per a comunicar-se en activitats

dins/fora de l’aula, mostrant interés i gaudi quan participa en estos intercanvis

comunicatius.



9.2. Rellevància de les competències bàsiques en el projecte de l’àrea Els

llenguatges: comunicació i representació.

De gran interés per al desenvolupament i concreció de la perspectiva

integradora que ha de caracteritzar l’etapa serà el referent de les competències

bàsiques. Entre els propòsits que fixa la Comunitat Valenciana per al segon cicle de

l’Educació Infantil es destaca: afavorir el desenvolupament social i emocional del

xiquet, el desenvolupament de la llengua oral que està present en totes les situacions

escolars i del llenguatge escrit en les dues llengües cooficials, el tractament de les

noves tecnologies i d’altres llengües estrangeres com una característica cultural de la

societat actual… propòsits que estan estretament relacionats amb les competències

bàsiques.

D’altra banda, en l’article 7.1 c del Decret diu que es “fomentarà que les

programacions didàctiques desenvolupen el currículum des de la perspectiva de la

tolerància, la solidaritat, la responsabilitat (en el consum i en el comportament viari), la

pau, la salut, la sostenibilitat i la igualtat entre els sexes, facilitant el desenvolupament

intel·lectual, afectiu i social dels xiquets” al qual es contribuïx directament amb el

tractament de les competències bàsiques. Per tant, se’n fa necessària la inclusió en

este document.

A més, quan es presenten les tres àrees en l’annex del decret, s’explicita que

l’objectiu d’esta etapa és que els xiquets “es convertisquen en membres actius de la

seua comunitat, interactuant i comunicant-se amb els altres, participant i gaudint de la

cultura” per a això requerixen el domini de les 8 competències bàsiques.



L’àrea els llenguatges: comunicació i representació determina un àmbit

d’experiència i desenvolupament de marcat interés per a potenciar les competències

bàsiques.

La relació més marcada s’establix amb la competència lingüística, cultural i artística,

tractament de la informació i competència digital i, naturalment, iniciativa i autonomia

personal. Però també comprovarem vincles definits amb les restants.



Pel que fa a la competència en comunicació lingüística, cal dir que l’àrea que

integra els llenguatges des de la doble vessant que la seua denominació comporta; els

continguts es referixen a estimular els aspectes comunicatius i expressius, però deixa

palés que el propòsit és afavorir la representació mental. Així, des del treball amb el





56

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









llenguatge verbal, en el qual es tractaran totes les habilitats lingüístiques (amb especial

atenció a la comprensió i expressió oral i a la comprensió escrita), es pretén afavorir el

desenvolupament lògic i les capacitats de relació amb els altres.



“En la societat valenciana hi ha dues llengües oficials, que, a més, conviuen amb unes

altres, i conformen una societat cada vegada més multicultural i multilingüe. Com a

conseqüència d’això s’incorporen a les nostres aules alumnes de llengües i cultures

diferents. Per tant, és necessari el desenvolupament d’actituds positives cap a la

pròpia llengua i la dels altres, despertar la sensibilitat i curiositat per altres llengües”, tal

com s’arreplega en el decret al presentar l’àrea i en els blocs 1, 2 i 3 de continguts.

“L’escola ha de mantenir i augmentar la seua competència en les dues llengües i

valorar-les en condicions d’igualtat, com a vehicles de comunicació i aprenentatge”.



D’altra banda, el currículum també determina que l’apropiació del sistema d’escriptura

és la porta d’entrada a la societat cultural alfabetitzada… L’aula d’Educació infantil ha

de ser el context alfabetitzador que facilite a la xiqueta i al xiquet el contacte amb el

codi escrit i els ajude a valorar-lo, descobrir-lo i utilitzar-lo d’acord amb les seues

possibilitats comunicatives, contribuint al desenvolupament de la competència

lingüística.



El llenguatge plàstic visual i musical constituiran elements d’enorme projecció per a

expressar i representar també; el treball que en tots estos dominis es porte a terme

coopera també en l’estímul a les competències social i ciutadana (llenguatge com a

vehicle d’intercanvi d’idees i sentiments) i cultural i artística: variacions en l’ús dels

llenguatges, determinació de les qualitats estètiques d’algunes obres literàries,

plàstiques, musicals, dramàtiques; reaccions contra agressions que contaminen o

danyen, manifestacions lingüístiques poc afortunades. Les habilitats que conformen la

competència cultural i artística ajuden els xiquets a generalitzar el seu domini del cos,

a gaudir-hi i els ensenyen, des del joc, a utilitzar l’oci de forma activa, desenvolupant

valors d’esforç personal solidari.



El currículum oficial de la Comunitat Valenciana ens indica referent a això que “En

l’Educació Infantil s’ha d’iniciar l’aprenentatge de la convivència cultural i lingüística.

Per esta raó, els continguts de caràcter sociolingüístic s’han de tindre en compte en la

planificació de les actuacions en el centre i en l’aula… La xiqueta i el xiquet inicien la

seua socialització en el si de la seua família que té unes característiques culturals i

lingüístiques molt concretes. L’escola, per tant, ha d’ajudar-los a conéixer, entendre i

conviure amb altres xiquetes i xiquets que provenen de famílies de característiques

(culturals i lingüístiques) diferents de la seua, per a continuar el procés de

socialització”, desenvolupant amb això continguts directament relacionats amb les

competències social-ciutadana i cultural-artística.





La representació de l’espai i el reconeixement i ús de continguts vinculats a la

geometria (llenguatge plàstic) i al ritme (música), també són un treball de

reconegut interés per a promoure l’evolució dels alumnes en la competència

matemàtica. De fet, l’objectiu número 3 que arreplega el currículum per a esta àrea

és “utilitzar les diferents formes de representació per a expressar i comunicar

situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats”, i entre els

llenguatges emprats per a això hi ha el matemàtic.







57

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









L’àrea dels llenguatges s’ocupa d’una manera molt destacada de continguts

relacionats amb la competència en tractament de la informació i digital.

L’ordinador i la resta dels mitjans audiovisuals són eines atratives per al xiquet que

desperten el seu interés per jugar i aprendre, són eines per a accedir a informació i

són també via per a expressar el que se sap i el que se sent en diferents llenguatges i

suports. Per això, en la programació de l’ensenyament en la Comunitat, el Llenguatge

Audiovisual i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació constituïxen un bloc de

continguts específic, el bloc 4.





A més, el Decret destaca la importància del llenguatge audiovisual i de les TIC

assenyalant que “complixen dues funcions: l’educació amb els mitjans sonors, visuals i

audiovisuals (document radiofònic o televisiu, fotografia, vídeo…) com a recurs didàctic

per a desenvolupar els continguts de les àrees; i l’educació dels mitjans de

comunicació i tecnologies de la informació i la comunicació, la qual cosa implica

treballar estos mitjans com a objectes d’estudi. Els dos vessants conformen l’educació

en comunicació que posa èmfasi en el desenvolupament de les habilitats

comunicatives.



L’àrea estimula la competència en coneixement i interacció amb el món físic.

Impulsa l’apreciació de l’entorn a través del treball perceptiu i representatiu amb

paraules, sons, formes, colors, línies, textures, llum o moviment presents en els espais

naturals i en les obres i realitzacions humanes. El medi pot ser pretext per a la creació

artística; el treball amb els diferents llenguatges l’explora, el manipula i l’incorpora

recreant-lo per a donar-li una dimensió que proporcione gaudi i contribuïsca a

l’enriquiment de la vida de les persones.

“La necessitat d’expressar-se del ser humà es manifesta al llarg de la seua vida. És

així com la xiqueta i el xiquet, a partir de la necessitat de comunicar-se, imaginen i

troben elements de comprensió del món que els envolta (la família, la societat i

l’entorn), i ho transmeten i representen a través del dibuix, la paraula, la música, els

gargots, etc.” (Decret 38/08). Els llenguatges constituïxen el mitjà perquè les nostres

alumnes coneguen i interaccionen amb el món que els envolta.



La competència per a aprendre a aprendre es veu impulsada gràcies a les

experiències de manipulació d’objectes, d’experimentació amb tècniques i materials,

de verbalització i representació. El desenvolupament de la capacitat d’observació

planteja la conveniència d’establir pautes d’anàlisi, amb l’objecte que l’exercici

d’observar, analitzar i expressar proporcione informació rellevant i suficient. En este

sentit, l’àrea aporta protocols d’indagació i planificació de processos susceptibles de

ser utilitzats en diferents aprenentatges. Més concretament, com assenyala el

currículum de la Comunitat , “el treball escolar ha d’ajudar a regular l’ús del

llenguatge oral mitjançant les activitats quotidianes d’aula, perquè els xiquets i les

xiquetes puguen arribar a desenvolupar les capacitats d’anàlisis i comprensió de la

realitat, que els permeta fer abstraccions dels objectes i les situacions, i de les

relacions interpersonals, aconseguint que arriben a expressar-se

descontextualitzadament en diferents situacions” i amb això desenvolupen la capacitat

d’aprendre a aprendre.



Autonomia i iniciativa personal. Les situacions d’observació i expressió artística,

d’experimentació i verbalització, afavorixen el coneixement d’un mateix, dels propis

interessos, emocions i sentiments, l’exploració i indagació dels mecanismes apropiats







58

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









per a definir possibilitats, el buscar solucions, l’adquirir coneixements i l’elaboració de

plans. Quan es fa de l’exploració i la indagació els mecanismes apropiats per a definir

possibilitats, buscar solucions i adquirir coneixements, es promou de forma rellevant

l’autonomia i iniciativa personal. El procés que duu el xiquet des de l’exploració inicial

fins al producte final requerix una planificació prèvia i demana un esforç per arribar a

resultats originals, no estereotipats.



El llenguatge oral és el principal mitjà que té el xiquet i la xiqueta per a conéixer-se a si

mateix i per a conéixer el món que l’envolta. I segons el Decret de currículum, el

llenguatge oral “té diverses funcions: comunicativa, que possibilita la relació amb els

altres (i açò al seu torn, el coneixement d’un mateix a través dels altres); la funció

representativa, que facilita la comunicació mitjançant símbols (per exemple, la

representació de l’esquema corporal); la funció lúdica i creativa que permet divertir-se

fent servir el llenguatge i la funció de la construcció de la pròpia identitat, que

contribuïx directament al desenvolupament de la competència autonomia i iniciativa

personal.





9.3. Objectius



9.3.1. Objectius generals de l’àrea



1. Descobrir a través dels diferents llenguatges el seu propi cos i les seues

possibilitats d’expressió i comunicació.

2. Conéixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenvolupen la

imaginació i la creativitat.

3. Utilitzar les diferents formes de representació per a expressar i comunicar

situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.

4. Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les diferents formes de representació

enriquint les possibilitats comunicatives.

5. Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de

les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes mitjançant TIC o “in situ” i

donar-los un significat que els aproxime a la comprensió del món cultural al que

pertanyen.

6. Expressar sentiments desitjos i idees mitjançant l’expressió artística a través dels

diferents llenguatges.

7. Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i gaudi, amb la finalitat

de descobrir i identificar els elements bàsics de l’expressió artística.

8. Aplicar hàbits d’higiene i rutines en l’ús del material per al desenvolupament de

l’expressió artística que faciliten la consecució de l’autonomia personal i la

col·laboració amb el grup social al qual pertanyen.





9.3.2. Objectius del projecte curricular



1. Produir missatges orals ajustats a la situació i interlocutors usant de forma

apropiada el llenguatge corporal i reconeixent el seu valor, augmentar

l’expressivitat i enriquir els intercanvis comunicatius (OA 1, 4)



2. Valorar la importància del llenguatge oral per a expressar els propis sentiments,

idees i necessitats. (OA 3)







59

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









3. Comprendre els missatges orals que li envien els altres, mostrant interés i

respecte cap a la llengua emprada per l’interlocutor i diferenciant progressivament

els diversos usos socials del llenguatge oral. (OA 1, 2, 3, 4)



4. Comprendre i utilitzar símbols senzills, i valorar el llenguatge escrit com un mitjà

de gran utilitat per a la comunicació i per a l’oci. (OA 3, 4, 7)



5. Crear imatges i produccions plàstiques cada vegada més elaborades amb una

adequada coordinació i precisió motriu. (OA 5, 7)



6. Descobrir i experimentar les diferents possibilitats sonores que oferix la pròpia veu

i alguns instruments i utilitzar-les com a mitjà d’expressió. (OA 6)



7. Conéixer manifestacions musicals pròpies de . i reproduir algunes d’estes. (OA 5)



8. Aprofundir en els recursos bàsics per a l’expressió corporal (gest, to, veu, actitud

corporal…) utilitzant-los de forma ajustada al context interpretatiu. (OA 1)



9. Mostrar actituds positives cap a l’ús de diferents formes d’expressió i comunicació

i respectar-ne les normes bàsiques. (OA 6, 8)



10. Participar activament en les situacions desenvolupades en l’aula vinculades a la

lectura. (OA 2, 3, 4, 7)



11. Valorar les produccions artístiques pròpies, les dels companys i les de l’entorn,

especialment aquelles que tenen significat i representativitat en la cultura

valenciana, mostrant actituds d’interés i respecte. (OA 5)



12. Respectar les normes d’ús col·lectiu, conservació i higiene del material

d’expressió artística. (OA 8)



13. Desenvolupar gradualment valors estètics, la creativitat i la imaginació a partir de

les possibilitats generades per la presa de contacte amb objectes de coneixement

apropiats expressats en diferents llenguatges. (OA 2, 5)



14. Comprendre i expressar missatges senzills relacionant i integrant les possibilitats

comunicatives de les diferents dimensions lingüístiques de l’àrea (OA 1, 3, 4, 6, 7)



15. Crear produccions utilitzant les possibilitats que li oferixen les tecnologies de la

informació i comunicació (OA 5)



16. Utilitzar gradualment, d’acord amb una finalitat establida, suports, aparells i

produccions pròpies de les TIC (OA 5)



17. Desenvolupar habilitats i estratègies comunicatives tant en castellà, valencià com

en una llengua estrangera (OA 2, 4, 5).



OA Objectius d’àrea









60

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









9.4. Competències



9.4.1. Competències bàsiques del currículum oficial



Les competències són, segons l’article 6 de la Llei 2/2006, Orgànica d’Educació, un

element essencial del currículum. Els programes oficials per a Primària i Educació

Secundària Obligatòria n’han seleccionat huit, que es vinculen al desenvolupament

dels propòsits identificats per al marc dels estats de la Unió Europea. Són les

següents.



1. Comunicació lingüística



2. Matemàtica



3. Coneixement i interacció amb el medi físic



4. Tractament de la informació i competència digital



5. Social i ciutadana



6. Cultural i artística



7. Aprendre a aprendre



8. Autonomia i iniciativa personal



En el nostre projecte, el referent de les competències bàsiques serà concretat en

competències específiques. Constituiran el nucli dels processos d’ensenyament-

aprenentatge i avaluació. Perquè s’aprecie el nostre compromís mostrarem la relació

entre les nostres competències específiques i les bàsiques i, també, entre les primeres

i els criteris d’avaluació.



9.4.2. Competències específiques del projecte curricular per al tercer nivell del

segon cicle d’educació infantil i la seua relació amb les competències bàsiques



Esta àrea es relaciona de manera especial amb les competències: lingüística,

tractament de la informació i competència digital i cultural i artística. No obstant això,

podem identificar competències específiques que es vinculen amb la majoria de les

competències bàsiques, com les següents:





1. Expressar oralment, per mitjà d’oracions senzilles, missatges en els quals es

respecten les normes bàsiques que regixen els intercanvis lingüístics. (CB

1,3,4,6,7)



2. Interpretar el significat de símbols vinculats a paraules i a textos escrits.(CB

1,3,4,6,7)



3. Conformar relats senzills, a partir de l’escolta activa de textos llegits per un adult i

relacionats amb la literatura i costums propis de la Comunitat Valenciana. (CB

1,3,4,6,7)







61

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









4. Explicar el sentit i contingut d’alguns contes, refranys, poemes, endevinalles entre

els quals es troben alguns d’especial significació en la cultura i tradicions de la

Comunitat Autònoma (CB 1, 3, 6, 7, 8).



5. Elaborar manualitats, experimentant amb diferents tipus de materials i objectes,

combinant, de forma creativa i estètica, colors, textures i formes. (CB 6, 7)



6. Participar en l’escolta, audició i interpretació de cançons infantils, de manera

destacada en aquelles vinculades al patrimoni musical de la Comunitat Valenciana,

mostrant actituds de respecte i col·laboració amb els altres (CB 5, 6, 7).



7. Determinar els recursos expressius del cos (moviments, sons, gestos) apropiats

per a resoldre situacions comunicatives habituals (CB 3,5,6,8)



8. Coordinar moviments segmentaris i globals mostrant una assimilació de les

nocions espacials de situació i direcció i un major control en els desplaçaments i

moviments.(CB 2,3,5,6,7,8)



9. Manipular adequadament suports senzills i produccions pròpies dels mitjans de

comunicació i de les tecnologies de la informació i la comunicació.(CB 4,5,8)



10. Comunicar aspectes de si mateix i dels altres a través de l’ampliació progressiva

de modalitats comunicatives i representatives (CB 1,6,7,8)







CB Competències bàsiques





9.5. Continguts



9.5.1. Continguts del currículum oficial de l’àrea Els llenguatges: comunicació i

representació



Bloc 1. Les llengües i els parlants

Competència Comuna

a) El descobriment de la presència de dues llengües oficials usades en l’entorn social i

en l’escola, així com d’altres usades per persones de tot el món.

b) El reconeixement de la conveniència i la necessitat de conéixer els dos idiomes

oficials i utilitzar-los progressivament.

c) L’actitud positiva cap a les diferents llengües i cultures que conviuen en la nostra

societat, i el respecte pels usos lingüístics particulars de cada persona.

d) L’interés per l’ús del valencià en qualsevol situació, especialment quan no és la

llengua habitual.









62

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









Bloc 2. Llenguatge verbal

2.1. Escoltar, parlar i conversar

Competència comuna

a) La utilització i valoració progressiva de la llengua oral per a evocar i relatar fets, per

a explorar coneixements i aprendre; per a expressar i comunicar idees i sentiments,

per a establir relacions amb els membres de la seua societat i per a regular la pròpia

conducta i la dels altres.

b) La iniciativa, l’interés i la participació en la comunicació oral en les situacions de la

vida quotidiana en l’aula, com a mitjà per a establir i mantenir relacions socials,

resoldre un conflicte o planificar una activitat al mateix temps que es respecten les

normes socials que regulen l’intercanvi lingüístic.

f) L’ús progressiu, d’acord amb l’edat, d’una estructuració gramatical correcta, una

entonació adequada i una pronunciació clara.

g) La participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació. Acomodació

progressiva dels seus enunciats als formats convencionals, així com l’acostament a la

interpretació de missatges, textos i relats orals produïts per mitjans audiovisuals.

h) La utilització adequada de les normes que regixen l’intercanvi lingüístic, sobretot el

respecte al torn de paraula i l’escolta atenta i respectuosa.

i) La construcció compartida en les diferents situacions d’interacció per a avançar en la

comunicació i l’intercanvi de comunicació, de manera que s’ajuste al context per a

ampliar els seus coneixements i arribar a unes solucions o conclusions.

j) El descobriment i el coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb

curiositat i interés per l’anàlisi dels seus aspectes fònics i lèxics.

k) L’ús progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió: escoltar

atentament, conéixer les relacions de causa-efecte que l’ajuden a predir el

desenvolupament de la trama, etc. I connectar el que s’escolta amb les experiències

personals.





Competència en valencià

c) L’ús progressiu del lèxic valencià genuí propi de l’estàndard oral en substitució de

les formes incorrectes i dels barbarismes incorporats pel llenguatge col·loquial.

d) L’adquisició i utilització a nivell oral, en situacions quotidianes contextualitzades, de

les formes genuïnes de la llengua: sons de vocals obertes i tancades, formes del

plural, preposicions, adverbials “en” i “hi”, partitiu “de”, i ús bàsic dels verbs “ser” i

“estar”.

e) L’ús de les construccions lingüístiques genuïnes i de les formes pròpies del valencià

que afavorisquen un domini progressiu dels elements necessaris per a la comprensió i

les produccions orals correctes: discriminació auditiva, entonació adequada i

pronunciació de tots els sons (“s” sorda i sonora, distinció “b-v”, emmudiments,

geminació...).

f) L’ús progressiu, d’acord amb l’edat, d’una estructuració gramatical correcta, una

entonació adequada i una pronunciació clara.

j) El descobriment i el coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb

curiositat i interés per l’anàlisi dels seus aspectes fònics i lèxics.





63

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









Competència en castellà

f) L’ús progressiu, d’acord amb l’edat, d’una estructuració gramatical correcta, una

entonació adequada i una pronunciació clara.

j) El descobriment i el coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb

curiositat i interés per l’anàlisi dels seus aspectes fònics i lèxics.





Llengua estrangera

l) El descobriment progressiu de nou lèxic i de noves i genuïnes estructures

gramaticals, entonació i pronunciació.

m) La comprensió de la idea global de textos orals en situacions habituals d’aula i

quan es parla de temes coneguts i predictibles.

n) El coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i

interés pels seus aspectes diferencials pel que fa a les llengües cooficials.

o) L’interés per participar en interaccions orals en les rutines i situacions habituals de

comunicació.





2.2. Aproximació a la llengua escrita

Competència comuna

a) L’aproximació a l’ús de la llengua escrita com a mitjà de comunicació, de cerca

d’informació i de font de plaer, de manera que reconega les seues funcions en

l’activitat social. Interés per explorar alguns dels seus elements.

b) L’observació, l’exploració i la utilització dels diferents textos habituals, dels llocs on

apareixen i de la seua funció comunicativa (textos de l’entorn quotidià, d’informació i

d’esplai i transmissió cultural).

c) La situació enfront dels textos des d’un primer moment com a receptor-lector i com a

productor-escriptor, amb intenció comunicativa, que posa en joc els seus

coneixements lingüístics (silueta, reconeixement de grafies, paraules...) i tècnics (ús

dels instruments d’escriptura), dels diferents suports (paper, ordinador...) i dels

diferents recursos (llibres, revistes, rètols, catàlegs, làmines...).

d) L’interés per parlar i pensar amb la finalitat d’escriure i llegir des de les seues

competències i dominar progressivament el sistema d’escriptura.

a) L’ús de les competències lectoescriptores bàsiques (direccionalitat, linealitat,

orientació esquerra-dreta, distribució del text, posició a l’hora d’escriure) des dels

primers moments del procés de construcció de l’escrit.

b) La diferenciació entre les formes escrites i altres formes d’expressió gràfica. La

identificació de paraules i frases escrites significatives i usuals. La percepció de

diferències i semblances entre estes. La iniciació al coneixement del codi escrit a

través d’eixes paraules i frases.

c) L’ús, gradualment autònom de diferents suports de la llengua escrita com llibres,

revistes, periòdics, cartells o etiquetes. La utilització progressivament ajustada de la

informació que proporcionen.

l) L’interés i l’atenció en l’escolta de narracions, explicacions, instruccions o

descripcions llegides per altres persones.





64

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









m) L’ús progressiu de les característiques bàsiques dels contes impresos i interés per

interpretar-los.

n) La utilització de l’escriptura per a complir finalitats reals. Interés i disposició per a

l’ús d’algunes convencions del sistema de la llengua escrita, com linealitat, orientació i

organització de l’espai, i gust per produir missatges amb traços cada vegada més

precisos i llegibles.

q) La valoració de la cura en el contingut i la presentació de les produccions pròpies i

dels altres i de l’adequació a les diverses exigències de les diferents situacions

comunicatives.





Competència valenciana

d) La lectura en veu alta de paraules i breus textos ja coneguts, després d’una

preparació oral i una memorització prèvia, amb la pronunciació, l’entonació i el ritme

adequats.

i) La interpretació i descripció d’imatges (fotografies, dibuixos...) i de textos que

combinen text i imatge (anuncis, contes il·lustrats...) especialment d’aquells procedents

del medi immediat del xiquet i de l’escola.

j) La reconstrucció progressiva i acurada dels errors més comuns del llenguatge

col·loquial per a arribar a l’estàndard oral, esborrany del text oralitzat sobre el qual s’ha

de construir l’escrit.

k) L’ús correcte del llenguatge que s’escriu, amb un lèxic ric i genuí apropiat per a

l’acte d’escriptura, a més de la valoració positiva dels intents de reconstrucció del codi.

o) El descobriment, la identificació i la pràctica adequada dels elements de la

representació gràfica del sistema d’escriptura: correspondència grafia-fonema,

identificació de lletres, segmentació de paraules, síl·labes i fonemes.

p) La interpretació i la producció col·lectiva i individual de paraules, frases i textos en

situacions comunicatives rellevants i pròximes a la xiqueta o al xiquet, així com de

paraules, frases i textos que acompanyen imatges amb intenció comunicativa i lúdica,

després d’una preparació col·lectiva prèvia i amb la guia de la mestra o del mestre.

r) L’ús del vocabulari específic per a referir-se a elements bàsics que configuren el text

escrit (títol, portada, il·lustració, paraula, lletra...)





Competència castellà

h) La lectura en veu alta de paraules i breus textos ja coneguts, després d’una

preparació oral i una memorització prèvia, amb la pronunciació, l’entonació i el ritme

adequats.

i) La interpretació i descripció d’imatges (fotografies, dibuixos...) i de textos que

combinen text i imatge (anuncis, contes il·lustrats...) especialment d’aquells procedents

del medi immediat del xiquet i de l’escola.

k) L’ús correcte del llenguatge que s’escriu, amb un lèxic ric i genuí apropiat per a

l’acte d’escriptura, a més de la valoració positiva dels intents de reconstrucció del codi.

o) El descobriment, la identificació i la pràctica adequada dels elements de la

representació gràfica del sistema d’escriptura: correspondència grafia-fonema,

identificació de lletres, segmentació de paraules, síl·labes i fonemes.





65

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









p) La interpretació i la producció col·lectiva i individual de paraules, frases i textos en

situacions comunicatives rellevants i pròximes a la xiqueta o al xiquet així com de

paraules, frases i textos que acompanyen imatges amb intenció comunicativa i lúdica,

després d’una preparació col·lectiva prèvia i amb la guia de la mestra o del mestre.

r) L’ús del vocabulari específic per a referir-se a elements bàsics que configuren el text

escrit (títol, portada, il·lustració, paraula, lletra...)





Llengua estrangera

s) El descobriment i la identificació de diferents portadors textuals en llengua

estrangera.





2.3. Aproximació a la literatura





Competència comuna

f) L’interés per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les

produccions literàries.

g) La utilització de la biblioteca amb respecte i cura i la seua valoració com a recurs

informatiu, d’entreteniment i gaudi.

h) L’accés a l’arrel cultural comunitària i a l’imaginari col·lectiu.

i) El descobriment dels textos literaris com font de construcció i d’enriquiment del

discurs propi.

j) L’ús progressiu de les característiques bàsiques dels contes impresos (fórmules de

començament i final, plantejament, nus i desenllaç).

k) La valoració del contingut i la presentació de les produccions pròpies i dels altres, i

de l’adequació a les diverses exigències de les diferents situacions comunicatives.

Competència valencià

a) L’escolta, la interpretació i la comprensió de contes, relats, llegendes i endevinalles,

tant tradicionals com contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.

b) L’escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d’alguns textos

de caràcter poètic, de tradició cultural o d’autor, de manera que es gaudisca de les

sensacions que el ritme, la rima i la bellesa de les paraules produeixen.

c) La participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per a aprendre.

d) La dramatització de textos literaris amb l’ajuda d’altres recursos lingüístics diferents

del llenguatge verbal.

e) La descripció d’un esdeveniment habitual amb les seues pròpies paraules,

respectant progressivament l’orde cronològic.





Competència castellà

a) L’escolta, la interpretació i la comprensió de contes, relats, llegendes i endevinalles,

tant tradicionals com contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.

b) L’escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d’alguns textos





66

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









de caràcter poètic, de tradició cultural o d’autor, de manera que es gaudisca de les

sensacions que el ritme, la rima i la bellesa de les paraules produeixen.

c) La participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per a aprendre.

d) La dramatització de textos literaris amb l’ajuda d’altres recursos lingüístics diferents

del llenguatge verbal.

e) La descripció d’un esdeveniment habitual amb les seues pròpies paraules,

respectant progressivament l’orde cronològic.





Llengua estrangera

l) L’escolta i comprensió del sentit global de contes, tant tradicionals com

contemporanis, amb suport visual o gestual, com a font de plaer i d’aprenentatge.

m) L’escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d’alguns textos

de caràcter poètic, de tradició cultural o d’autor, treballats primer amb recursos

lingüístics no verbals, de manera que es gaudisca de les sensacions que el ritme, la

rima i la bellesa de les paraules produeixen.





Bloc 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge

Competència comuna

a) El descobriment de la llengua oral i escrita com a mitjà per a informar-se, per a

aprendre i per a pensar.

c) El coneixement i ús dels procediments implicats en el llenguatge verbal necessari

per a apropiar-se el coneixement del món que els envolta.

d) La construcció dels significats culturals dels elements de la realitat i del medi en el

qual viuen mitjançant la interacció i l’ús del llenguatge amb altres membres de la seua

cultura o d’unes altres.

e) L’ús d’estratègies de comprensió i d’utilització de recursos i fonts d’informació

escrita (fullets informatius, llibres divulgatius, biblioteca d’aula...) i de les tecnologies de

la informació i la comunicació com a mitjans d’informació i d’aprenentatge.

l) La interpretació i l’ús de l’escrit combinat amb altres formes de representació

(imatges, fotografies...) amb diverses finalitats: fer un registre de dades, elaborar un

dossier explicatiu d’una investigació o un projecte...

m) L’ús de llistes, murals i esquemes conceptuals en la planificació, elaboració i

avaluació d’una investigació o un projecte.

n) L’ús de les competències disponibles i dels coneixements i les regularitats de la

primera llengua, com a base per a l’adquisició i construcció de la segona.





Competència valencià

b) L’acceptació de l’estàndard oral valencià i de les formes correctes genuïnes més

pròximes a l’entorn escolar com a varietat de llengua formal de l’escola, compatible

amb el col·loquial del carrer, i que cal usar en contextos formals.

e) L’ús del discurs per a planificar i portar a terme les activitats quotidianes de

comunicació i d’organització de la vida diària de l’aula, de manera que s’expresse





67

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









progressivament amb unes construccions lingüístiques acurades i amb una

pronunciació correcta.

f) L’ús precís i cura del lèxic genuí propi de les diferents àrees, especialment del que

ha estat substituït per formes barrejades, incorrectes o per vocabulari d’altres llengües.

g) La comprensió de les explicacions de la mestra o del mestre sobre un tema

d’interés, els passos d’una tasca, la manera de buscar informació..., sense que se li

haja d’explicar individualment.

h) L’ús de la llengua per a planificar un projecte de treball o una petita investigació, per

a construir de manera col·lectiva els coneixements i per a recapitular i verbalitzar els

resultats, respectant les normes socials establides que regulen l’intercanvi lingüístic.

j) El descobriment i l’acceptació d’altres fonètiques i altres formes amb lèxic diferent de

la pròxima, en la utilització dels recursos, fonts d’informació i tecnologies de la

informació i la comunicació, com a variants dialectals del mateix sistema lingüístic.

k) La interpretació i escriptura de textos informatius senzills com a producte d’una

recerca prèvia sobre experiències pròximes l’alumna i a l’alumne i de l’elaboració

col·lectiva del pretext.





Competència castellà

e) L’ús del discurs per a planificar i portar a terme les activitats quotidianes de

comunicació i d’organització de la vida diària de l’aula, de manera que s’expresse

progressivament amb unes construccions lingüístiques acurades i amb una

pronunciació correcta.

f) L’ús precís i cura del lèxic genuí propi de les diferents àrees, especialment del que

ha estat substituït per formes barrejades, incorrectes o per vocabulari d’altres llengües.

g) La comprensió de les explicacions de la mestra o del mestre sobre un tema

d’interés, els passos d’una tasca, la manera de buscar informació..., sense que se li

haja d’explicar individualment.

h) L’ús de la llengua per a planificar un projecte de treball o una petita investigació, per

a construir de manera col·lectiva els coneixements i per a recapitular i verbalitzar els

resultats, respectant les normes socials establides que regulen l’intercanvi lingüístic.

k) La interpretació i escriptura de textos informatius senzills com a producte d’una

recerca prèvia sobre experiències pròximes l’alumna i a l’alumne i de l’elaboració

col·lectiva del pretext.





Bloc 4. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació.

L’aproximació a les produccions TIC breus i senzilles

La iniciació en l’ús dels instruments TIC

Competència comuna

1.2. La iniciació en l’ús d’instruments tecnològics com ordinador, càmera o

reproductors de so i imatge, com a elements de comunicació.

1.3. L’ús de les funcions més elementals d’un programari adequat a l’edat. Obrir i

tancar l’aplicació, usar els perifèrics, entrar i eixir d’una icona, acolorir un dibuix, passar

pàgina d’un llibre multimèdia, etc.





68

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









1.8. La distinció progressiva entre la realitat i la representació audiovisual.

1.9. La presa progressiva de consciència de la necessitat d’un ús moderat dels mitjans

audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.





Competència valencià

a) El descobriment dels diferents mitjans (ràdio, foto, cinema, vídeo, televisió, còmic,

videojoc, etc.), a partir dels que tenen a casa i dels quals són usuaris.

1.4. La producció de missatges audiovisuals senzills utilitzant diferents mitjans (foto,

transparència, enregistrament en una casset, en vídeo, etc.), posar-li un títol i el nom

de l’autor.

i) La familiarització amb el llenguatge dels diferents mitjans: observació i descripció

dels elements d’una imatge fixa, diferents punts de vista (angles de visió), diferents

distàncies (planificació), associació so-imatge, producció d’efectes sonors, etc.

1.6. L’acostament a produccions audiovisuals com pel·lícules, dibuixos animats o

videojocs. Valoració crítica dels seus continguts i de la seua estètica.

g) La comparació de les propietats i les característiques dels objectes reals amb la

seua representació gràfica.

1.10. La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el

vocabulari i les expressions i gaudir dels jocs de llengua.





Competència castellà

1.1 El descobriment dels diferents mitjans (ràdio, foto, cinema, vídeo, televisió, còmic,

videojoc, etc.), a partir dels que tenen a casa i dels quals són usuaris.

d) La producció de missatges audiovisuals senzills utilitzant diferents mitjans (foto,

transparència, enregistrament en una casset, en vídeo, etc.), posar-li un títol i el nom

de l’autor.

1.5. La familiarització amb el llenguatge dels diferents mitjans: observació i descripció

dels elements d’una imatge fixa, diferents punts de vista (angles de visió), diferents

distàncies (planificació), associació so-imatge, producció d’efectes sonors, etc.

f) L’acostament a produccions audiovisuals com pel·lícules, dibuixos animats o

videojocs. Valoració crítica dels seus continguts i de la seua estètica.

1.7. La comparació de les propietats i les característiques dels objectes reals amb la

seua representació gràfica.

j) La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el

vocabulari i les expressions i gaudir dels jocs de llengua.





Llengua estrangera

k) La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el

vocabulari i les expressions i gaudir dels jocs de llengua.









69

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









Bloc 5. Llenguatge plàstic

a) El descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà de comunicació i representació.

b) El coneixement dels materials de ductilitat i textura variada.

c) L’aplicació de les tècniques bàsiques per al llenguatge plàstic i la creativitat.

d) El descobriment i la utilització de la gamma dels colors primaris i de les mescles

e) L’interés, respecte i valoració per les elaboracions plàstiques pròpies i dels altres.

f) El descobriment de la diversitat d’obres plàstiques que es troben presenten en

l’entorn i que el xiquet i la xiqueta són capaces de reproduir.

g) El manteniment i cura d’utensilis plàstics bàsics que s’utilitzen per a expressar el

llenguatge plàstic.

h) La consolidació de la motricitat per a aconseguir el moviment precís en la producció

plàstica.





Bloc 6. Expressió musical

a) El coneixement de la música com a mitjà d’expressió i com a sistema de

representació.

b) El descobriment del soroll, silenci i música.

c) El coneixement de les propietats sonores de la veu, dels objectes d’ús quotidià i dels

instruments musicals.

d) La discriminació de sons i sorolls de la vida diària.

e) Les qualitats del so: intensitat i ritme.

f) El coneixement de les cançons populars infantils, danses, cançons del folklore,

cançons contemporànies, ball i audicions.

g) L’interés i iniciativa per a participar en representacions.

h) El coneixement de les propietats sonores de la veu.





Bloc 7. Llenguatge corporal

a) El descobriment de les possibilitats del cos per a expressar i comunicar sentiments i

emocions

b) El coneixement del cos: activitat, moviment, respiració, equilibri i relaxació.

c) L’aplicació de les nocions espaciotemporals amb el propi cos

d) El descobriment de l’espai a través del desplaçament amb moviments diversos.

e) L’interés i iniciativa per a participar en representacions de dansa i de teatre entre

altres.

f) La vivència del llenguatge corporal amb intencionalitat comunicativa i expressiva en

activitats motrius del propi cos.

g) La imitació i representació de situacions, de personatges, d’històries senzilles, reals

i evocades individualment i en menut grup.









70

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









9.5.2. Selecció i seqüència de continguts per al tercer nivell del segon cicle

d’educació infantil 3



(ELS CONTINGUTS MARCATS AMB (CV) SÓN ESPECÍFICS DE VALENCIÀ, AMB

(CC) DE CASTELLÀ I AMB (LEs) DE LA LLENGUA ESTRANGERA)



Bloc 1. Les llengües i els parlants

Competència comuna



 Descobriment de l’existència de dues llengües cooficials (valencià i castellà) en la

Comunitat i d’altres llengües del món que conviuen en la societat (1, 2, 4).



 Reconeixement de la necessitat d’aprendre les dues llengües cooficials. (1)



 Respecte per l’ús particular que fa cadascú de les llengües cooficials i ús

progressiu de les diferents llengües, i específicament del valencià quan no siga la

llengua habitual.





Bloc 2. Llenguatge verbal

Competència comuna



Competència valencià (CV)





Competència castellà (CC)





Llengua Estrangera (LEs)





2.1. Escoltar, parlar i conversar





 Utilització de la llengua oral per a relatar successos, explorar coneixements i

regular la conducta, tant pròpia com dels altres. (1)



 Expressió de missatges referits a necessitats, emocions i informacions a través de

la combinació del llenguatge corporal, oral i plàstic. (1)



 Enumeració dels elements principals (objectius i subjectius) que transmeten les

imatges fixes o en moviment. (1,3)



 Pràctica d’exercicis de respiració, prearticulació i bufit que faciliten el

perfeccionament (entonació i articulació) de l’expressió oral. (1)





3

Relació amb els continguts comuns / transversals: Expressió oral (1), Foment de la lectura (2),comunicació

audiovisual i tecnologies de la informació (3),valors personals i socials (4). (*) El tractament de molts dels continguts

de l’àrea es pot portar a terme mitjançant activitats que permeten abordar-los tots.







71

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 Gaudi, a través de l’elaboració de respostes creatives, en narracions i descripcions

i dramatitzacions. (2,4)



 Interpretació de les intencions comunicatives d’aquells missatges que rep d’adults i

iguals, que depenen de les diverses situacions de la vida quotidiana.



 Expressió i descripció de necessitats, emocions i intencions, desitjos i sensacions,

suggeriments, aportacions i desacords, Gustos i preferències, alternatives per a la

solució pacífica de conflictes, respostes afirmatives i negativeso planificar una

activitat. (1)



 Descripció d’algunes de les propietats bàsiques dels objectes, persones i

situacions amb els quals té contacte habitual. (1)



 Actitud d’escolta i atenció en relació amb les intervencions dels altres en les

situacions comunicatives en les quals participa. (1,4)



 Utilització d’oracions senzilles (afirmatives, negatives, interrogatives, admiratives,

exclamatives, coordinades i subordinades); i de les variacions que fan referència a

gènere, nombre, temps, persona. (1) (CV,CC)



 Domini progressiu de les construccions lingüístiques per a una millor comprensió i

producció oral, i entonació correcta. (1) (CV,CC)



 Adquisició en l’àmbit oral de les formes genuïnes de la llengua: sons de vocals

obertes i tancades, formes del plural, preposicions, adverbials “en” i “hi”, partitiu

“de”, i ús bàsic dels verbs “ser” i “estar”. (1) (CV)



 Escenificació de situacions i intercanvis lingüístics vinculats a la seua vida

quotidiana així com als contes i altres manifestacions literàries. (1)



 Ajustament del seu discurs i conducta comunicativa a les normes bàsiques que

regixen els intercanvis lingüístics (escoltar, guardar silenci, respondre, preguntar,

interessar-se pels suggeriments d’altres) i participació en converses col·lectives

dirigides pel professor. (1,4)



 Reproducció i incorporació al seu discurs de vocabulari bàsic i significatiu vinculat

a si mateix, als altres i a l’entorn en el qual realitza habitualment la seua activitat:

adverbi de negació, noms propis, derivació de paraules, conjuncions, pretèrit

perfet, futur, diminutius i augmentatius, adjectius qualificatius, pronoms possessius;

oracions coordinades, subordinades, afirmatives, interrogatives, exclamatives. (1)

(CV,CC)



 Escolta activa, aportació d’idees i suggeriments en la participació en converses

col·lectives i diàlegs. (1)



 Emissió de senyals extralingüístics (entonació, gesticulació, expressions facials)

que faciliten i donen suport a la comprensió i expressió oral. (1)



 Expressió i ampliació progressiva de formes orals socialment establides per a

saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, demanar per favor, demanar ajuda,

expressar agraïment i formular peticions. (1)





72

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 Exercitació d’habilitats de producció i comprensió de missatges simples en llengua

estrangera .(1)(LEs)



 Descobriment progressiu de nou lèxic i d’estructures gramaticals, d’entonació i

pronunciació en llengua estrangera. (LEs)



 Comprensió global de textos orals en llengua estrangera. (LEs)









2.2. Aproximació a la llengua escrita





 Ordenació de seqüències d’imatges en fotografies, historietes gràfiques en suport

magnètic, etc. (2,3)



 Desenvolupament d’actituds creatives en l’elaboració i lectura d’imatges i símbols

en alguns suports del contingut escrit i el contingut icònic: dibuixos, senyals,

pictogrames. (2,3,4)



 Associació d’imatges i símbols (de cartells, gravats i fotografies) a paraules i textos

escrits. (2,3) (CV,CC)



 Interpretació del significat de símbols relacionats amb el medi social i natural i

vinculats a les paraules. (2,3) (CV,CC)



 Lectura d’imatges mòbils relacionades amb els mitjans de comunicació i les TIC:

cinema, televisió, publicitat, programes informàtics, imatges d’Internet.. (2,3)



 Elaboració d’imatges i símbols per a transmetre missatges senzills. (2,3)



 Ús autònom de diferents suports de la llengua escrita, amb la finalitat d’extraure’n

informació. (2) (CV,CC)



 Aplicació d’alguns coneixements convencionals relacionats amb la llengua escrita

(posició del llibre, pas de les fulles, funció de les il·lustracions, postura, prensió del

llapis, orientació, linealitat, organització de l’espai…). (2)



 Exercitació d’habilitats escrites bàsiques relacionades amb la grafomotricitat

relatives a nombres i a traços progressivament més complexos: Grafia de números

del 0 al 9. (2)



 Combinació de traços coneguts, cada vegada de forma més precisa i llegible:

traços verticals, horitzontals, circulars, oblics, aspes i creus, espirals, fistons

(ascendents i descendents). Bucles ascendents i descendents, ones, merlets.

Enllaços i combinacions. (2)



 Ús de l’escriptura amb finalitats reals.



 Descobriment d’alguns elements del sistema d’escriptura: correspondència grafia-

fonema, identificació de lletres, segmentació de paraules, síl·labes i fonemes,





73

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









direccionalitat, linealitat, orientació esquerra-dreta, distribució del text, posició en

l’escriptura. (CV,CC)



 Identificació de paraules i frases molt significatives, percebent-hi semblances i

diferències i producció col·lectiva i individual d’estes.(2)(CV,CC)



 Reconstrucció progressiva dels errors més comuns del llenguatge col·loquial, per

ser l’esborrany del text oralitzat sobre el qual s’ha de construir l’escrit. (CV,CC)



 Lectura global en veu alta de frases i paraules molt significatives, progressant en

l’entonació, ritme i pronunciació.(2)(CV, CC)







2.3. Acostament a la literatura:



 Descobriment dels textos literaris com a font de construcció i d’enriquiment del

discurs propi, de plaer i d’aprenentatge: poesia (infantil i de tradició oral, l’apariat),

narració (conte i rondalla), descripció i diàleg, contes, anècdotes, llegendes,

poemes, cançons, endevinalles, embarbussaments, cobles, romanços i jocs de

paraules. (1, 2, 4)



 Gust per atendre i per la narració de fets, incidents i esdeveniments imaginats o de

la vida quotidiana, respectant l’ordre cronològic. (1, 2, 4)



 Comunicació d’idees, sentiments, emocions i necessitats en eixes narracions. (1,

2)



 Creació conjunta de contes i relats. (2, 3, 4)



 Reproducció i comprensió de la idea bàsica que transmeten alguns textos de

tradició cultural (contes, poemes, cançons de rogle, endevinalles,

embarbussaments i jocs de paraules) individualment i col·lectivament. (1, 2)



 Curiositat per la lectura i seqüenciació d’imatges. (2)



 Participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i aprendre. (CV, CC)



 Dramatització de textos literaris emprant recursos lingüístics no verbals. (CV, CC)



 Manteniment de l’escolta activa i l’atenció en la lectura i narració de textos feta per

l’adult. (1,2)



 Manipulació de material relacionat amb la literatura infantil (contes, poesies de

tradició oral, còmics…) (2,4)



 Comprensió bàsica de narracions, contes i altres missatges llegits per un adult (2)



 Escolta i comprensió del sentit global de contes en llengua estrangera, amb suport

visual o gestual. (2) (LEs)









74

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 Memorització i recitat de textos de caràcter poètic en llengua estrangera, treballats

prèviament amb recursos lingüístics no verbals. (2) (LEs)



 Participació en l’organització, cura i utilització de la biblioteca d’aula com a recurs

informatiu, d’entreteniment i gaudi. (2,4)





Bloc 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge

Competència comuna



Competència valencià (CV)





Competència castellà (CC)



Llengua Estrangera (LEs)







 Gust per l’ús i comparació de l’estàndard oral valencià utilitzat en l’escola amb el

col·loquial del carrer. (2) (CV)



 Ocupació del llenguatge verbal per a conéixer el món que l’envolta. (2)



 Interacció amb les persones que l’envolten a través del llenguatge per a construir

significats culturals.(2)



 Desenvolupament d’activitats quotidianes de comunicació i organització en la vida

diària de l’aula.(2)



 Consecució d’una pronunciació i construcció gramatical progressivament correctes.

(2) (CV,CC)



 Comprensió de les instruccions donades per un adult. (2) (CV, CC)



 Ús de la llengua en la construcció dels propis aprenentatges (planificar, recapitular,

verbalitzar), respectant les normes d’intercanvi lingüístic. (2) (CV,CC)



 Inici en la comprensió i utilització de diferents recursos i fonts d’informació impresa

(fullets informatius, llibres divulgatius, biblioteca d’aula…) i TIC. (2)



 Descobriment de llengües amb una fonètica i lèxic diferent, com a variants

dialectals del mateix sistema lingüístic. (2)(CV)



 Interpretació i escriptura de textos informatius senzills de forma grupal i

posteriorment individual. (2)



 Iniciació en la interpretació i ús de llistes, murals i esquemes per a tractar la

informació.(2,3) (CV,CC.(2)



 Aprofitament de les competències de la primera llengua per a la construcció de la

segona. (2)(CV,CC)





75

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









Bloc 4. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació





L’aproximació a les produccions TIC breus i senzilles.

La iniciació en l’ús dels instruments TIC

Competència comuna

Competència valencià (CV)

Competència castellà (CC)

Llengua Estrangera (LEs)







 Descobriment dels mitjans de comunicació a través de l’ús dels que tenen a casa i

en l’escola. (3) (CV,CC)

 Aproximació a la manipulació d’instruments tecnològics com a elements de

comunicació: ordinador, càmera, reproductors de so i imatge. (3)

 Familiarització amb el llenguatge dels diferents mitjans per a la lectura denotativa,

connotativa i crítica d’imatges i del llenguatge dels mitjans: elements d’una imatge

fixa, punts de vista (angle), distàncies, associació so-imatge, efectes sonors, etc.

(2,3,4) (CV,CC)

 Percepció de les diferències entre la realitat i la representació audiovisual (3)

 Comparació d’objectes reals i la seua representació gràfica. (3)(CV,CC)

 Elaboració de produccions creatives i comunicatives, utilitzant suports auditius,

visuals i audiovisuals i TIC. ( 3)(CV,CC)

 Cerca assistida i moderata d’informació i imatges en les possibilitats dels

programes informàtics i en Internet (2,3,4)

 Ús de les funcions elementals d’un programari adequat a la seua edat: obrir i

tancar l’aplicació, usar els perifèrics, entrar i eixir d’una icona, acolorir un dibuix,

passar pàgina d’un llibre multimèdia, etc)(2,3,4)

 Observació activa d’algunes obres artístiques (fotografies, muntatges audiovisuals,

seccions de documentals…) que utilitzen nous suports. (2,3,4)

 Anàlisi de produccions audiovisuals que representen continguts significatius de

l’entorn natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana. (*) (CV)

 Augment del vocabulari i de les expressions a través de jocs de llengua en suport

TIC. (3)



 Respecte de les normes bàsiques d’ús i prevenció de situacions perilloses en el

contacte amb aparells i produccions. (3,4)









76

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









Bloc 5. Llenguatge plàstic





 Representació d’objectes, elements senzills i persones presents en l’entorn o

fantàstics a través de l’expressió plàstica: pintura (dibuix, acolorit, estampació,

esgrafiat), collage (esquinçat, picat, apegat, cosit, retallat, collage i mosaic),

modelatge (plastilina i paper maché) i manualitats (maquillatge, construcció,

papiroflèxia, encaixat de peces, composicions amb figures planes) (*).



 Configuració de creacions que representen la figura humana a través de diverses

tècniques plàstiques: fungibles, no fungibles i de reciclatge. (2, 3, 4)



 Descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà per a comunicar-se i representar la

realitat.



 Elaboració de produccions plàstiques a través de diferents materials i tècniques:

(fotografies, dibuixos, pintures, escultures, il·lustracions); expressant-hi fets,

vivències i desitjos. (.*)



 Manipulació amb els materials bàsics de l’expressió plàstica (*)



 Experimentació amb la gamma de colors primaris i les seues mescles per a obtenir

els secundaris, amb la textura i propietats dels materials, forma i olor .(*)



 Familiarització amb autors i artistes molt representatius l’obra dels quals siga

apreciada de forma especial en la Comunitat Autònoma .(4) (CV)



 Maneig d’útils (pinzells, retoladors, punxons, instruments musicals naturals i de

percussió) que exigisquen progressivament major precisió de moviments. (2,4)



 Exercitació d’habilitats psicomotrius generals i segmentàries en el contacte amb

tècniques i materials. (2)



 Control del traç i la pressió en el treball amb diversos materials. (2)



 Identificació de les propietats bàsiques de manifestacions artístiques plàstiques

d’especial significació. (4)



 Lectura, progressivament crítica, de diferents tipus d’imatges presents en l’entorn.

(2,3,4)



 Elaboració de la grafia del nom propi en la creació de produccions plàstiques

(cartells, postals, modelatges). (2) (CV,CC)



 Correspondències entre produccions, materials i tècniques que s’hi usen. (4)



 Elaboració a través de l’experimentació de diversos colors i gammes d’estos.(4)



 Utilització i conservació del material propi de l’expressió plàstica sobre la base

d’unes normes conegudes i respectades. (1,4)



 Aplicació de respostes creatives en la realització d’elaboracions plàstiques (4)





77

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 Familiarització amb autors i artistes representatius del seu entorn sociocultural i

interpretació de la idea principal en l’observació guiada d’algunes obres

plàstiques.(4)(*) (CV)





Bloc 6. Expressió musical

 Coneixement de la música com a mitjà d’expressió i com a sistema de

representació.(4)



 Discriminació del soroll, silenci i música (música clàssica, popular, intercultural,

infantil, de ball i autors representatius. ( 2, 3,4)



 Localització i identificació de sons propis de l’entorn social i natural. (1, 3,4)



 Imitació de sons i sorolls del seu mitjà habitual: de persones, animals, objectes,

màquines, elements del medi natural. (4)



 Ajustament a les normes: en la utilització dels reproductors de so, en el contacte

amb els instruments musicals, en la participació en jocs musicals. (3)



 Gust per unes condicions acústiques equilibrades en l’ambient en el qual

desenvolupa la seua activitat. (4)



 Exercitació de pràctiques de relaxació, respiració, articulació i entonació. (1,2,4)



 Identificació d’algunes de les qualitats dels sons: altura, durada, timbre i intensitat.



 Exploració de les possibilitats sonores del propi cos, amb objectes quotidians i amb

instruments musicals. (1,4)



 Recreació de seqüències rítmiques bàsiques i ecos rítmics senzills. (1,4)



 Exercitació de moviments que marquen el pols d’una cançó, seqüència rítmica o

rima: tempo i accent, la velocitat (1, 2, 3, 4).



 Reconeixement i interpretació dels principals tipus d’instruments musicals. (4)



 Discriminació del timbre, entonació i durada dels sons produïts per diferents

instruments naturals i musicals.



 Interpretació d’un repertori elemental de cançons senzilles. (1,4)



 participació en petites coreografies i en jocs musicals. (1, 4)



 Interpretació de danses i balls valencians.(1, 4)



 Reconeixement de melodies senzilles. (1,2,3)



 Identificació i comunicació d’alguns sentiments i emocions que transmet la música.

(1,4)







78

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









 Audició de peces pertanyents a diferents estils musicals: de ball, clàssica, de

tradició cultural, infantils, de rogle… (4)



 Seqüenciació de les parts bàsiques d’una audició.



 Elaboració d’instruments musicals d’artesania infantil. (4)



 Manipulació amb els materials bàsics de l’expressió musical



 Aplicació de respostes creatives en la realització d’elaboracions musicals (4)



 Familiarització amb autors i artistes molt representatius l’obra dels quals siga

apreciada de forma especial en la Comunitat Autònoma .(4)



 Reconeixement d’obres significatives de la tradició musical i el folklore valencià

cançons populars infantils, contemporànies, danses populars, balls regionals,

vestits típics. L’himne de la Comunitat . (4)



 Identificació d’instruments propis del folklore valencià. (4)



 Representació d’objectes, elements senzills i persones presents en l’entorn o

fantàstics a través de l’expressió musical. (1, 2, 3,4).



 Elaboració de produccions musicals a través de diferents materials i tècniques;

expressant-hi fets, vivències i desitjos. (1, 2,3,4)



Bloc 7. Llenguatge corporal



 Vivència del llenguatge corporal amb intenció comunicativa i expressiva. (1,4)



 Exercitació de les possibilitats expressives bàsiques del propi cos: moviments,

sons, gestos, expressions facials: corporal i oral, corporal i musical, corporal i

educació emocional, corporal i expressió logicomatemàtica (nocions espacials i

temporals). (1, 4)



 Expressió corporal i interpretació dels sentiments i emocions bàsiques propis i

aliens (alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por), situacions i emocions, gestos,

respiració, relaxació. (1, 4)



 Interés i gaudi amb la pràctica i assistència a les representacions dramàtiques,

amb els jocs motrius i de manipulació. (4)



 Descobriment de l’espai a través del moviment i els desplaçaments.(1,4)



 Assimilació de nocions d’orientació espacial, situació i adreça: (1,4)



o cap avant / cap arrere



o a un costat / a l’altre costat



o dalt/baix





79

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









o a un costat/ a l’altre costat



o cap a dins / cap a fora



o primer/últim



o damunt / al mig



o dreta/esquerra



o al voltant



o centre



o a espai-de pressa



 Control progressiu de la velocitat en desplaçaments i moviments, l’equilibri (estàtic

i dinàmic, la lateralitat. (4)



 Pràctica d’una gamma progressivament més àmplia de moviments (globals i

segmentaris) i de desplaçaments (lliscaments, girs, salts…). (4)



 Manipulació sensorial de persones, objectes i materials a través de la mà dominant

i no dominant, habilitats de coordinació oculomanual.



 Imitació de personatges i d’històries senzilles, reals i evocades, a partir de diverses

fonts (contes, cançons, situacions de la vida quotidiana), individualment i

grupalment. (2,4)



 Combinació de modalitats expressives en la representació d’aspectes de si mateix,

els altres i el seu entorn pròxim. (1,2,3,4)



 Participació en jocs corporals, circuits, balls i danses. (4)



 Adaptació de la postura a les exigències de la situació (embranzida, tracció…).



 Exercitació d’habilitats d’equilibri dinàmic en diversos aparells i amb diverses

altures.



 Coordinació de moviments generals i segmentaris en les activitats proposades. (4)



 Curiositat per conéixer manifestacions corporals i musicals que pertanyen al

folklore popular. (4)



 Pràctica d’exercicis de respiració i tensió–distensió voluntària de diferents parts del

cos.









80

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









9.6. Criteris d’avaluació



9.6.1. Criteris d’avaluació del currículum oficial



1. Expressar-se i comunicar-se utilitzant mitjans, materials i tècniques pròpies dels

diferents llenguatges artístics i audiovisuals, mostrant interés per explorar les

seues possibilitats, per gaudir amb les seues produccions i per compartir amb els

altres les experiències estètiques i comunicatives.

2. Utilitzar les llengües cooficials com a instrument de comunicació, d’expressió, de

representació, d’estructuració del pensament, de gaudi, d’aprenentatge i de

regulació de la conducta, valorant i respectant la diversitat lingüística de la nostra

societat.

3. Utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a una comunicació

positiva amb els seus iguals i amb adults, segons les intencions comunicatives i

comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d’escolta atenta i

respectuosa.

4. Mostrar interés pels textos literaris i pels escrits presents en l’aula i en l’entorn

pròxim, iniciar-se en el seu ús, en la comprensió de les seues finalitats i en el

coneixement d’algunes característiques del codi escrit, i interessar-se i participar

en les situacions de lectura i escriptura que es produïxen en l’aula.

5. Escoltar, comprendre, recitar i representar diferents textos tradicionals i

contemporanis com a font de gaudi i d’aprenentatge, valorant el llibre i altres

suports textuals i la biblioteca com a fonts d’informació, entreteniment i fruïció.

6. Iniciar-se en l’ús dels diferents mitjans d’informació i de comunicació sonora, visual

i audiovisual, aprenent a utilitzar-los com a mitjà per a desenvolupar les habilitats

comunicatives i artístiques i per aprendre a aprendre.

7. Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera per a comunicar-se en activitats dins

de l’aula, i mostrar interés i satisfacció en la participació en estos intercanvis

comunicatius.

8. L’aprenentatge del llenguatge oral i escrit es realitza a través de l’intercanvi verbal

que els xiquets i les xiquetes fan entre ells i amb altres membres de la societat;

mitjançant estos intercanvis controlen i regulen els intercanvis socials en contextos

comunicatius diversos.

9. Manifestar les experiències que va vivint a través del llenguatge plàstic, utilitzar el

material plàstic amb precisió, cuidar-lo i netejar-lo i respectar i gaudir de les

produccions pròpies i dels altres.

10. Utilitzar l’educació vocal, rítmica, auditiva i d’expressió corporal, per a expressar i

comunicar el repertori de cultura musical i d’expressió corporal que la societat

transmet i descobrir-lo com a mitjà en la cerca de la pròpia identitat.

11. Expressar, comunicar, crear, compartir i interactuar en la societat en la qual viu i

manifestar la sensibilitat i presa de consciència de si mateix en postures, gestos i

accions de la vida quotidiana que formen part del llenguatge corporal.



9.6.2. Criteris d’avaluació del projecte curricular



1. Participar en situacions de comunicació oral característiques de l’entorn escolar

(assemblees, diàlegs) respectant les normes que fan possible l’intercanvi

comunicatiu. (CA 3, 8)



2. Mostrar una progressiva destresa en l’ús de recursos extralingüístics en la

composició de textos orals (CA 3)





81

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









3. Elaborar contes i exposicions senzilles orals en les quals es presenten idees i

vivències personals. (CA 1, 3)



4. Memoritzar i expressar de forma oral contes, poesies, endevinalles, refranys,

embarbussaments, especialment representatius de la cultura i tradicions de la

Comunitat Autònoma, utilitzant la pronunciació adequada. (CA 4, 5)





5. Resoldre el sentit de textos orals d’ús habitual mitjançant la comprensió de les

idees expressades. (CA 3, 4, 5)



6. Resumir les principals idees expressades en textos orals d’ús quotidià (CA 3, 5)



7. Elaborar textos orals senzills, per a planificar i regular la pròpia conducta, en els

quals es presenta de forma organitzada la informació. (CA 2)



8. Respondre a preguntes de diferents persones, utilitzant les regles bàsiques de

l’intercanvi comunicatiu (escoltar, aportar opinions). (CA 2, 3, 8)



9. Compondre textos orals de diferent tipus utilitzant oracions senzilles (afirmatives,

negatives, interrogatives, admiratives, exclamatives, coordinades i subordinades); i

les variacions que fan referència a gènere, nombre, temps, persona (CA 2,3, 4)



10. Utilitzar estratègies de comprensió oral adequades en les audicions de narracions

de literatura (escolta atenta, formulació de preguntes sobre informació

complementària)(CA 3, 4)



11. Configurar textos escrits senzills utilitzant adequadament diferents traços, bucles,

enllaços i combinacions en la grafia. (CA 4)



12. Buscar informacions senzilles, relacionades amb la naturalesa, societat, cultura i

costums valencians, en textos impresos infantils (literaris, propis dels mitjans de

comunicació, gràfics….), recolzant-se en les imatges fixes i mòbils. (CA 1, 2, 4, 5,

6)



13. Mostrar curiositat i interés per buscar informacions senzilles sobre contes i altres

manifestacions de la literatura infantil, utilitzant les tecnologies de la informació i la

comunicació (CA 4, 5, 6)



14. Expressar mitjançant produccions plàstiques vivències, emocions i situacions de la

vida quotidiana. (CA 1, 9)



15. Mostrar una progressiva destresa en el desenvolupament d’elaboracions

plàstiques, corporals, musicals i escrites. (CA 4, 9, 10, 11)



16. Realitzar elaboracions plàstiques incorporant noves tècniques, materials, colors, i

produccions, mitjançant l’observació de produccions d’artistes, alguns d’especial

relleu a la Comunitat Valenciana. (CA 1, 9)



17. Recrear amb sons situacions, experiències concretes, vivències, celebracions

relacionades amb la naturalesa i cultura de la Comunitat. (CA 10)





82

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









18. Diferenciar diferents tipus de veus, instruments, ritmes, estils musicals en

manifestacions musicals col·lectives en les quals participa (CA 10)



19. Utilitzar els recursos expressius de la seua veu per a expressar mitjançant

produccions musicals vivències i emocions. (CA 10)



20. Prendre consciència del llenguatge corporal (postures, gestos) en les interaccions

amb els altres, emprant-lo per a millorar les seues comunicacions. (CA 11)



21. Mostrar interés per incorporar a les produccions pròpies els diversos recursos

interpretatius al seu abast en l’elaboració de produccions senzilles, de forma

individual i col·lectiva, de manera desinhibida. (CA 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11)



22. Representar objectes, elements senzills, persones, utilitzant distints materials i

recolzant-se en experiències viscudes (CA 1, 5, 9, 10, 11)



23. Elaborar informacions senzilles, utilitzant les noves tecnologies i els mitjans de

comunicació (CA 1, 6)



24. . Explicar de forma senzilla les característiques d’obres artístiques pròpies del seu

context, expressant les idees i sentiments que li susciten. (CA 1, 9)



25. Manifestar interés en l’aprenentatge d’ambdues llengües cooficials, valorant la

diversitat lingüística de la Comunitat. (CA 2).



26. Participar en intercanvis lingüístics en llengua estrangera per a comunicar

situacions quotidianes de l’aula, mostrant satisfacció en l’ús d’esta. (CA 7)

27. Manifestar comportaments de respecte i estima pel valencià, el castellà i per les

altres llengües, tant nacionals com estrangeres. (CA 2, 7).



* Relació amb els criteris d’avaluació del currículum.



CA Criteris d’avaluació



9.7. Vinculació entre els criteris d’avaluació i les competències específiques del

projecte curricular





COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

1. . Expressar oralment, per mitjà 1. . Participar en situacions de

d’oracions senzilles, missatges en comunicació oral característiques de

els quals es respecten les normes l’entorn escolar (assemblees, diàlegs)

bàsiques que regixen els intercanvis respectant les normes que fan possible

lingüístics. (CB 1,3,4,6,7) l’intercanvi comunicatiu. (CE 1, 2, 9, 10)

2. Mostrar una progressiva destresa

2. Interpretar el significat de símbols en l’ús de recursos extralingüístics en la

vinculats a paraules i a textos







83

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

escrits.( CB 1,3,4,6,7) composició de textos orals (CE 1, 7, 9)

3. Elaborar contes i exposicions

3. Conformar relats senzills, a partir de senzilles orals en les quals es

l’escolta activa de textos llegits per presenten idees i vivències personals.

un adult i relacionats amb la literatura (CE 1, 3, 10)

i costums propis valencians. (CB

4. Memoritzar i expressar de forma

1,3,4,6,7)

oral contes, poesies, endevinalles,

4. Explicar el sentit i contingut d’alguns refranys, embarbussaments,

contes, refranys, poemes, especialment representatius de la

endevinalles entre els quals es cultura i tradicions de la Comunitat

troben alguns d’especial significació Autònoma, utilitzant la pronunciació

en la cultura i tradicions de la adequada. (CE 1, 2, 3, 4)

Comunitat Autònoma (CB 1, 3, 6, 7, 5. Resoldre el sentit de textos orals

8). d’ús habitual mitjançant la comprensió

de les idees expressades. (CE 4)

5. Elaborar manualitats, experimentant 6. Resumir les principals idees

amb diferents tipus de materials i expressades en textos orals d’ús

objectes, combinant, de forma quotidià (CE 1, 2)

creativa i estètica, colors, textures i

formes. (CB 6, 7) 7. Elaborar textos orals senzills, per

a planificar i regular la pròpia conducta,

en els quals es presenta de forma

6. Participar en l’escolta, audició i organitzada la informació. (CE 1, 3, 9,

interpretació de cançons infantils, de 10)

manera destacada en aquelles

vinculades al patrimoni musical 8. Respondre a preguntes de

valencià, mostrant actituds de diferents persones, utilitzant les regles

respecte i col·laboració amb els bàsiques de l’intercanvi comunicatiu

altres (CB 5, 6, 7). (escoltar, aportar opinions). (CE 1, 2,

10)



7. Determinar els recursos expressius 9. . Compondre textos orals de

del cos (moviments, sons, gestos) diferent tipus utilitzant oracions senzilles

apropiats per a resoldre situacions (afirmatives, negatives, interrogatives,

comunicatives habituals (CB 3,5,6,8) admiratives, exclamatives, coordinades

i subordinades); i les variacions que fan

referència a gènere, nombre, temps,

8. Coordinar moviments segmentaris i persona (CE 1, 9)

globals mostrant una assimilació de

les nocions espacials de situació i 10. Utilitzar estratègies de

direcció i un major control en els comprensió oral adequades en les

desplaçaments i moviments.( CB audicions de narracions de literatura

2,3,5,6,7,8) (escolta atenta, formulació de preguntes

sobre informació complementària)(CE

1)

9. Manipular adequadament suports

senzills i produccions pròpies dels 11. Configurar textos escrits senzills

mitjans de comunicació i de les utilitzant adequadament diferents

tecnologies de la informació i la traços, bucles, enllaços i combinacions

en la grafia. (CE 2, 3, 5, 8)







84

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

comunicació.( CB 4,5,8) 12. Buscar informacions senzilles,

relacionades amb la naturalesa,

10. Comunicar aspectes de si mateix i societat, cultura i costums valencians,

dels altres a través de l’ampliació en textos impresos infantils (literaris,

progressiva de modalitats propis dels mitjans de comunicació,

comunicatives i representatives (CB gràfics….), recolzant-se en les imatges

1,6,7,8) fixes i mòbils. (CE 2, 3, 5, 9)

13. Mostrar curiositat i interés per buscar

CB Competències bàsiques

informacions senzilles sobre contes i

altres manifestacions de la literatura

infantil, utilitzant les tecnologies de la

informació i la comunicació (CE 2, 3, 9)

14. Expressar mitjançant produccions

plàstiques vivències, emocions i

situacions de la vida quotidiana. (CE 5,

7)

15. Mostrar una progressiva destresa

en el desenvolupament d’elaboracions

plàstiques, corporals, musicals i

escrites. (CE 5, 7, 8)

16. Realitzar elaboracions plàstiques

incorporant noves tècniques, materials,

colors, i produccions, mitjançant

l’observació de produccions d’artistes,

alguns d’especial relleu a la Comunitat

Valenciana. (CE 5, 7, 9)

17. Recrear amb sons situacions,

experiències concretes, vivències,

celebracions relacionades amb la

naturalesa i cultura de la Comunitat.

(CE 4, 6, 7)

18. Diferenciar diferents tipus de

veus, instruments, ritmes, estils

musicals en manifestacions musicals

col·lectives en les quals participa (CE 4,

6)

19. Utilitzar els recursos expressius

de la seua veu per a expressar

mitjançant produccions musicals

vivències i emocions. (CE 6, 7, 10)

20. Prendre consciència del

llenguatge corporal (postures, gestos)

en les interaccions amb els altres,

emprant-lo per a millorar les seues

comunicacions. (CE 7, 10)







85

EDUCACIÓ INFANTIL 5 anys Projecte Curricular. Comunitat Valenciana.

Decret 38/2008, de 28 de març









COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PC

PC

21. Mostrar interés per incorporar a

les produccions pròpies els diversos

recursos interpretatius al seu abast en

l’elaboració de produccions senzilles,

de forma individual i col·lectiva, de

manera desinhibida. (CE 2, 7, 8, 9)

22. Representar objectes, elements

senzills, persones, utilitzant distints

materials i recolzant-se en experiències

viscudes (CE 2, 5, 7, 8, 9)

23. Elaborar informacions senzilles,

utilitzant les noves tecnologies i els

mitjans de comunicació (CE 1, 2, 3, 4,

6, 9)

24. . Explicar de forma senzilla les

característiques d’obres artístiques

pròpies del seu context, expressant les

idees i sentiments que li susciten. (CE

1, 2)

25. Manifestar interés en l’aprenentatge

d’ambdues llengües cooficials, valorant

la diversitat lingüística de la Comunitat.

(CE 1, 2, 3, 4).



26. Participar en intercanvis lingüístics en

llengua estrangera per a comunicar

situacions quotidianes de l’aula,

mostrant satisfacció en l’ús d’esta. (CE

1, 2, 3, 4)

27. Manifestar comportaments de respecte

i estima pel valencià, el castellà i per les

altres llengües, tant nacionals com

estrangeres. (CE 1, 2, 3, 4).

CE Competències específiques









86