El Nadal

El Nadal

El pas del temps, amb el seu cicle d'estacions, imposa i determina un ritme a la

natura, la vida i les activitats de l'home. Quan el nostre calendari assenyala el

25 de desembre*, dia en què tradicionalment comença l'hivern, conegut com el

de la nit més llarga de l'any, astronòmicament anomenat Solstici d'hivern, el

cicle de les estacions recomença de nou, i altre cop, de mica en mica els dies

s'allarguen: "Per Nadal un pas de pardal", "Per Sant Esteve un pas de llebre",

"Per ninou un pas de bou". En aquest període de l'any els camps i els sembrats

són en estat de letàrgia i la natura sembla adormida



En les antigues societats agràries, en aquest temps, quan els rebosts i els

graners eren plens i els homes es recollien ala llar per a passar l'hivernada,

l'arribada del Solstici representava la promesa de retorn del bon temps i l'auguri

d'una nova collita. No és estrany, doncs, que aquest esdeveniment omplís de

joia la col.lectivitat i que aquesta es festegés reten culte a l'astre que

possibilitava la continuïtat del Cilcle Vital.



A mesura que la societat evolucionava i es feia més complexa i gerarquitzada,

molts dels atributs de l'astre que menava el pas del temps i el ritme de les

estacions foren transferits a figures polítiques i religioses. Així, la figura del Sol

com a símbol de poder i d'immortalitat ornava la cuirassa d'Alexandre el Gran i,

a la Roma imperial, el dia del Solstici d'hivern fou celebrat i dedicat a la figura

de l'emperador: "Natalis Invicti" (Naixement de l'Invicte). Després, l'Església

Cristiana, el segle IV, acomodarà a aquest dia la commemoració del naixement

de Jesús: Llum del Món i nova promesa de salvació i de resurrecció.



Si l'església va fer coincidir la commemoració del Naixement de Jesús amb les

antigues festes romanes del Sol Nou, vol dir que aquestes festes lligades al

Solstici d'hivern tenien un arrelament tan profund que era preferible d'assumir

aquest sentit de comunió amb l'element còsmic que intentar d'esborrar-lo. Per

tant ens trobem que en molts del ritus, que ens semblen específics o propis

d'una comunitat concreta, batega encara un panteisme ancestral comú a molts

altres pobles.



Les festes que ens han arribat són un seguit de costums que s'ha anat

elaborant i enriquint segons les influències culturals i les necessitats col.lectives

de cada moment històric, entorn d'aquest atàvic tema central.



Les lluminàries dels carrers, el tió, el pessebre, les felicitacions, els pastorets,

l'àpat de Nadal, etc., són una mostra de l'extens conjunt de manifestacions que

ha generat la creativitat popular en aquestes diades, al llarg dels anys. Tot això

que ens sembla que està desapareixent, advertim que ens ha donat una munió

de plaers col.lectius i gratificacions creatives, a les quals no veiem la

conveniència de renunciar a canvi d'aquest únic sentit de l'oci que només

convida a la fugida de la llar i de la ciutat, i a la complaença

els símbols



Són molts els símbols i altres elements de les festes antigues que han

sobreviscut fins el Nadal d'avui. Amb la voluntat d'ajudar-vos a reconeixer-los, o

descubrir-los, tant en el recorregut d'aquesta mostra com en el vostre record

personal, he triat els que, segons el meu parer, podrien ser bàsics.



el sol, el foc de nadal



Un altre costum molt vivificant del nostre ritual nadalenc fou l'encesa de

fogueres a la plaça de molts pobles, després del sopar de la nit de Nadal...

A La Jonquera, Sant Llorenç de la Muga i Agullana, al punt de la mitja nit

encenien una gran foguera a la plaça, i tots els homes tenien dret a tirar-hi

l'objecte agrícola que més els plaïa: un carro, una arada, etc.

A Viladrau l'encenia el jovent amb la llenya robada per les cases. Cantaven i

feien gatzara fins a les dotze i llavors trucaven a les portes dient: "Ja és nat!"

Així mateix, antany, hom encenia una gran foguera ritual al cim del

Tagamanent, que es feia visible des de tot el Vallés.



El gall és un emblema del sol. El seu cant anuncia la sortida del astre. Dalt de

les teulades i dels campanars, en els penells, el gall vigila els quatre cantons de

la casa. Amb aquesta simbologia ha arribat fins a nosaltres la missa del gall.



Les fogueres volen representar simbòlicament el Sol. El culte a la llum ha

arribat fins a nosaltres en les il.luminacions artístiques



la tradició del foc de la llar



Conté dos elements: el foc com a representació del sol, i l'arbre, com a

representació de les forces vegetatives del bosc.

Aquesta tradició ha arribat fins a nosaltres en el costum del Tió de Nadal



l'arbre



L'arbre simbolitza el poder renovador de la natura, evocador de la perennitat i

per tant de la tradició.

També és símbol de la vida. Hom li atribueix capacitat de posar en contacte les

forces de la terra amb les del cel.



el tió de nadal, arbre



El tió de Nadal, soca adormida com la natura en aquest temps d'hivern i que cal

despertar picant ben fort "caga tió, caga turró...", és una probable rondalla que

hauria arribat fins els nostres dies com un dels ritus de l'antiquíssim culte a

l'arbre.



Aquesta veneració, però, l'hem de contemplar en la seva doble vessant: d'una

part trobem l'arbre exemplificat en el ritu de propiciació i fertilització cíclica, com

ara ho són les festes de l'arbre de maig. D'altra banda, la trobem en la

veneració al tió perenne, perpetuació del foc de la llar, tingut en altres èpoques

com un veritable geni benefactor de la casa.



El ritu del tió de Nadal, el veiem, doncs, com una continuïtat d'aquesta darrera

forma de culte a la llar que demana: "Per Nadal cada ovella al seu corral."





les il·luminacions artístiques



El culte a la llum durant aquests dies del cicle nadalenc és molt extens i divers.

Les grans il.luminacions , tant de carrers com d'establiments, les llumetes o

espelmes amb què hom decora l'arbre, el pessebre o diversos racons de la

casa poden ser romanalles del costum d'encendre fogueres per Nadal.



I ho és també, inconfusiblement, el costum d'anar a la missa del Gall i a rebre

els Reis amb fanalets i torxes encesos.



la bona sort



L'any solar comença; cal creure que serà un any venturós, un any propici "Any

comencem; la fi vegem!", cal augurar un bon any nou. Aquests dies, doncs, són

una cita obligada per desitjar la bona "sort".



les herbes de nadal



La plasmació més antiga d'aquest desig deuen ser, segurament, les herbes

que porten la bona sort. El vesc, el galceram, el boix grèvol i l'arç groc amb que

es guarneixen les cases aquests dies, o que s'ofereixen en senyal de bon

auguri, són vegetals que fruiten a l'hivern; potser és aquesta una raó per

emparentar-los amb aquest desig de bon auguri.



les estrenes



A més a més s'hi deurien incorporar altres símbols de bona estrugança, com

ara la ferradura, i seguint els símbols, el mateix desig fet paraula, fet poesia: les

dècimes, les felicitacions, les nadales modernes...

Encara més símbols: les estrenes en forma de panera, mesada doble o simple

lot de Nadal.



la rifa de nadal



El costum de la loteria, de les rifes, encara que s'estengui tot el llarg de l'any,

és durant aquesta temporada que entra dins la tradició comunitària. És

interessant de constatar com gairebé totes les rifes del cicle nadalenc tenen

una intencionalitat benèfica, i és amb motiu, o excusa, d'aquest esperit que

arriben a adquirir més popularitat, pel damunt de les de la resta de l'any.

Altrament, hom es deu veure més en cor de temptar la seva bona estrella

durant aquests dies, amarats de màgia benefactora, que no pas en altres dies

de l'any menys propicis

el quinto o loteria vella



Durant les llargues vetlles de les nits d'hivern, i sobretot els dies de Nadal, hom

es distreia amb el joc del Quinto.

El joc del Quinto (actual bingo) neix de les mans de Lluís IV, rei de França, per

tal de crear recursos per a l'Estat. Aquest fou ideat per dos aventurers italians i

consistia en una combinació matemàtica dels números compresos entre l'1 i el

90. D'aquests 90 números se'n treien cinc i els jugadors podien jugar d'avantmà

per un, per diversos, o per tots cinc alhora.

Carles III adoptà aquesta loteria com a model oficial de l'Estat el 1763.



loteria moderna



El 13 de novembre de1811, les Corts de Cadis implantaren el modern sistema

de loteria de bitllets numerats correlativament des de l'u al darrer de la sèrie.

Això es feu així perquè va descobrir-se que amb l'antic sistema, jugant a

senzills un determinat nombre de vegades en cada sorteig, es podien reunir

tantes probabilitats d'encertar que el guany, encara que fos modest, era

assegurat. Aquest sistema implantat per les Corts de Cadis, amb lleugeres

variacions, és el que es segueix usant avui en dia encara.





els pastorets i el pessebre



Els pastorets i els pessebres dels nostres dies tenen la virtut d'introduir-nos en

el món quasi màgic dels pastor. Totes les festes de Nadal estan amarades

d'ambient pastoríbol; el pastor és un solitari, en el seu món s'abasta sol. El

pastor esdevé bo i un símbol que, pel fet del seu conviure diari amb la natura,

ens evoca el record de l'Arcàdia Feliç. El pastor és, també, l'encarnació dels

humils en l'evangeli de Crist, i això el fa ser un personatge important en totes

les cel.lebracions del Nadal. Per això, en aquesta època de l'any en que l'home

de la muntanya descendia a la terra baixa, ell era l'encarregat d'oficiar la part

profana a la missa del Gall. Baixava amb el seu cabridet guarnit, amb les

músiques, danses i facècies, per tal de complir amb aquesta funció que el

transformava en una representació viva de la mítica felicitat terrena.



el pessebre i les figuretes



El pessebre, representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi tan

sols es realitzava a les parròquies i convents, seguint l'exemple de sant

francesc d'Assís que bastí un pessebre vivent la nit de Nadal de l'any 1223, de

mica en mica s'anà introduint a les cases particulars.



Foren les llars aristocràtiques del segle XVIII les primeres a construir grans

pessebres monumentals, que visitava nombrós públic. Després el costum

s'estengué al poble i la seva gran popularització fa que avui dia encara sigui un

dels elements més vius del nostre art popular.



La bugadera, el rabadà, la dona de les tites, els Reis i altres personatges, així

com l'aviram, les cases de suro i els rius de paper argentat, posat damunt d'uns

bocinets de molsa i suro, ens portaran a un racó del menjador la il.lusió d'un

mon feliç i un troç de natura a casa.



els figuraires



Els qui fan possible que cada Nadal, d'ençà 1876 (any en què es té notícia de

la primera fira de pessebres), tornin a apareixer els personatges que habiten

els nostres pessebres són aquests humils artesans que han fet un taller de la

seva llar.



El paper, el suro, la fusta, el plom, el fang, el guix, el teixit, el cartró, qualsevol

material ha estat bo per animar i recrear els humils pastors i tota la corrua de

gent de poble que va a ofrenar.



Aquesta laboriosa dedicació artesana que requereix tan gran inversió de temps

es continua fent, en la majoria dels casos, per amor a l'ofici familiar i a la

tradició, i si no la sabem valorar a temps corre el perill de desapareixer, a causa

de la competència que suposen les figuretes de plàstic manufacturades en

sèrie.



els dolços de nadal: les neules i torrons



Els torrons i les neules són dolços que avui no falten mai, en cap casa, per a

completar el gran àpat del dia de Nadal.



Les fruites seques del temps, ametlles i avellanes torrades, sucre i mel

constitueixen els productes bàsics amb els quals es fan els torrons. Partint

d'aquests elements s'han fet totes les variacions que coneixem: massapà,

xixona, alacant, agramunt, etc.



Les neules són fetes amb farina sence llevat, sucre i mel. Aquests dolços, tot i

que es coneixen des de fa molt temps (hi ha referències del segle XIII), no

tenen un origen clar. Una llegenda catalana conta que de resultes d'una terrible

pesta que assolà la ciutat de Barcrlona, es féu la prometença d'aixecar un

temple quan aquesta s'acabés. Com a recordatori d'aquest esdeveniment, el

Gremi d'adroguers i Confiters organitzà un concurs. El guanyador fou un

pastisser que, amb una neula i un bloc d'avellanes i ametlles barrejades amb

mel, simbolitzà el pergamí i la primera pedra, commemorant així l'inici de la

construcció de l'esmentat temple.



les neules com a elements decoratius a les esglésies



Les neules fetes a la manera de pa d'àngel (sense llevat ni aigua) s'utilitzaven

per a guarnir l'església, i es penjaven, ja sigui planes o enrotllades, als arcs i a

les columnes. Sembla ser que representaven el glaç i la neu que hi havia al

Portal de Betlem, i en moltes esglésies, a la Missa del Gall, les deixaven caure

com si fossin flocs de neu o eren repartides entre els fidels enmig de gran

gatzara.









Advent



L'Advent és un periode de temps de quatre setmanes, des del diumenge

posterior al 26 de novembre i fins al 24 de desembre. Instituit per l'apòstol

Sant Pere per tal de preparar la vinguda de Jesús al món, es tracta d'un

periode d'especial trascendència per als cristians que durant aquests quests

dies realitzen dejunis i pregàries mentre esperen, amb expectació,

esperança i il·lusió , la celebració del Naixement de Jesucrist: el Nadal.

L’advent és el temps que precedeix la festa de Nadal –i les

vacances escolars, tan esperades després de tres mesos d’estudiar

de valent (suposem-ho!). Mentre s’espera, doncs, l’arribada

d’aquests dies tan desitjats, una bona idea és fer un calendari

d’advent, amb una sorpresa per a cada dia d’aquest període pre-

nadalenc. Us proposem de fer-ne un amb capses de llumins. És

molt senzill de fer i, d’altra banda, pot durar molts anys.







Material

· 1 tros de cartó

· 1 cartolina blava

· 24 capses de llumins buides

· pintures a l’aigua



Primer es pinten les capses de color blanc.

Després, es pinten per separat els costats de la capsa (el de

l’interior i el de l’exterior) i es fa el marc de les finestres.

– Es pinten els detalls interiors de les finestres.

S’enganxen les capses de manera que es puguin obrir sense

dificultat.









Omplir les capsetes és feina dels

pares. Els donarem unes quantes

idees, perquè us puguin sorprendre

(agradablement, s’entén). Si hi ha

alguna cosa que no hi càpiga (un

disc amb música de Nadal, una

figura nova per al pessebre, un

ornament, una barra de torrons o

una capsa de neules...), hi poden deixar un missatge que indiqui

a quin lloc de la casa l’han amagat. Això pot originar unes bones

estones de diversió familiar.

Festes de Sant Nicolau





Les festes de Sant Nicolau es celebren pels

volts del 6 de desembre en honor a aquest

Sant, conegut també com a Nicolau de Mira

o Nicolau de Bari. Aquest personatge vell i

amb una llarga barba blanca és molt venerat

als països de centre Europa i és a l'origen del

Pare Noël. A Catalunya Sant Nicolau és

considerat el patró dels infants i els xics de

les escoles.









Festa del Bisbetó

Monestir de Montserrat

Pels volts de Sant Nicolau, patró del infants,

l’escolania de Montserrat celebra una antiga

tradició nadalenca d'arrel medieval: escull i

consagra un "bisbetó" d'entre els escolans

nouvinguts que exercirà, per un dia, de

màxima autoritat dins el monestir i presidirà

totes les celebracions posteriors.









Festa de Sant Micolau

Cabassers (el Priorat)

Els infants de la vila de Cabassers (el

Priorat) celebren la festa de Sant Nicolau

armats amb un sabre de fusta, cistells de

vímet i cantant cançons tradicionals pels

carrers del poble. Després, amb els dolços i

fruits secs que arrepleguen fan una gran

berenada.

Els Micolaus a Gavà (Baix Llobregat) - per Sant Nicolau era costum que els

nens es disfressessin de bisbe i anessin per les cases recaptant dolços i caramels,

a canvi de cantar una cançó, que començava: “Virolet Sant Pere, virolet Sant

Pau, la caputxa em queia, la caputxa em cau, per Sant Nicolau,si us plau”.

Aquesta festa s’anomenava “Els Micolaus”, degeneració de la paraula

“Nicolaus”.

Festa major d'Hivern de Sant Nicolau a Malgrat de Mar (Maresme) - Repicada

de campanes; alguns anys, cercavila amb disfresses, cap-grossos i banda de

trompetes; Fira de la Unió de Pagesos (iniciada el 1980), amb parades de

productes del camp, vins i herbolaris; concert i concurs de colles sardanistes

improvisades (des de 1937). Uns quants dies abans, Nit de l'Esport Malgratenc

(des de 1981), amb elecció de l'esportista de l'any. "Cross" popular (des de

1982), concurs de fotografia (des de 1982) i teatre. Dura 4 dies.

Festa del Gall Gallet a Benassal (Alt Maestrat) - festa grossa per als escolars

benassalencs que aquell dia repleguen diners d'entre els companys i van de casa

en casa amb uns llargs pals dels que pengen galls de paper.

Festa de Sant Nicolau a Àger (Noguera) - els infants de l'escola, després de la

missa, van pels carrers amb espases de fusta cantant unes cançons i portant la

imatge del sant i unes paneres per recollir el que la gent els va donant (fruita i

diners); després fan un dinar a l'escola. Antigament havien matat un gall a la

plaça, però actualment només és simbòlicament un gall de paper.

Festa dels Nicolaus a Vilobí del Penedès (Alt Penedès) - els nens i nenes de

Vilobí encara mantenen les tradicions dels Nicolaus, 6 de desembre, i de les

Llúcies el 13 de desembre, recorrent el terme cantant casa per casa.

Festa dels Nicolaus a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) - colles d'infants

surten a cantar. Organitzada i mantinguda per les escoles.

Altres festes de Sant Nicolau També hi ha referències de la celebració de Sant

Nicolau a Canyelles (Garraf), Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), Castellvell

del Camp ( Baix Camp), Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), a la Pobla de

Claramunt (Anoia) on els nens - els "nicolaus" - van cantant pels carrers:

"Nicolau Sant Pere, / Nicolau sant Pau, / que veniu de Roma, / que porteu

corona... i recollint fruits i diners.







Dia de la Puríssima



El dia 8 de desembre és el dia de la Puríssima, en què l'Església

festeja el dogma de la Immaculada Concepció de Maria. Aquells

municipis que la tenen per patrona celebren aquest dia la seva festa

major. També són nombroses les fires que es celebren per aquestes

dates.

Festa major

Cambrils (el Baix Camp)

La festa major que la vila de Cambrils celebra durant

la primera quinzena de desembre en honor a la seva

patrona, la Immaculada Concepció, culmina amb

l’escenificació i el record d’un dels moments més

terribles de la seva història: el setge sofert a mans de

les tropes castellanes l’any 1640.

Festa Major de Cambrils (Baix Camp) - els cambrilencs homenatgen la seva patrona

amb diversos dies de festa. Amb missa major, processó amb la imatge de la Puríssima,

cercavila amb gegants, cap-grossos i banda de cornetes i tambors, Ball de Bastons,

esports, exhibició de castellers i concursos de fotografia, pintura i assaig.

Festa de les Xiques a El Molar (Priorat) - la diada de La Puríssima (o cap de setmana

més proper) es celebra, des de l'any 1992, l'antiga festa de les xiques. Les nenes i els

nens del poble amb la indumentària pròpia dels vestuari del segle XiX els que van casa

per casa venent les tradicionals coques. A la tarda, la festa continua amb el Ball de

Jotes.

Festa de la Puríssima a Forada i Buscatell (Eivissa) - els habitants d'aquestes véndes

celebren les festes de la Immaculada Concepció, patrona de la petita capella de Forada,

fundada l'any 1967. Activitats per als avis i infants amb jocs de cartes, la diada de tir

amb bassetja, la torrada amb barsa, etc El dia de la Puríssima, hi ha xocolatada popular,

futbol, jocs i cucanyes infantils i per la tarda missa i ball pagès.

Festa de la Puríssima Concepció de Maria a Manresa (Bages) - celebració instituïda pel

capítol de la Seu el 1651 i organitzada per la Confraria dels Favets. Passada tradicional

de la bandera de la Puríssima pels carrers de la ciutat amb acompanyament dels

administradors i de la banda de cornetes i tambors de Súria. El 1983 s'hi incorporaren

els gegants i els grallers de la ciutat.

Festa de la Puríssima a Vilafant (Alt Empordà)

Festa major de la Puríssima a Guardiola de Berguedà

Festa i Fira de la Puríssima a Camprodon (Ripollès) - amb ball i elecció de la Pubilla de

la Vall de Camprodon. Antigament, fira de bestiar, en record de la qual se sol

organitzar una exposició de material agrícola.

Fira de Mostres d'Amposta (Montsià) - fira ramadera i de maquinaria agrícola amb gran

tradició que rep una mitjana anual d'unes 60.000 persones. Durant aquesta fira es fan

xerrades sobre temes relacionats amb l’agricultura i la ramaderia, exhibicions de doma

vaquera i trial, concurs de paella i tasts populars de productes de la zona, entre d’altres

activitats.

Fira de la Puríssima de Sant Boi (Baix Llobregat) - mostra de productes agrícoles i

industrials i automòbils. Iniciada cap a 1947 amb precedents l'any 1931 o el 1933, la

multitud d'actes programats la converteixen gairebé en una festa major. Cercavila amb

gegants i cap-grossos, "cross" de la Puríssima (des de 1981) i concursos de pintura

ràpida (des de 1971) i de fotografia (des de 1978). Hi ha un dia dedicat a Andalusia i a

Extremadura. A les pastisseries es poden comprar els "fadrins de Sant Boi", dolç típic

creat el 1965, a base de poma i fruita. Els visitants són obsequiats amb un enciam.

Mercat de Nadal a Olot (Garrotxa) - fira on s’exposen productes nadalencs,

pessebrisme, artesania i gastronomia. També es faran visites guiades per la zona

volcànica, concursos i balls.

Fira de la Puríssima a Gironella (Berguedà) - fira que inclou la Festa del Blat de Moro

Escairat. Amb esmorzar de germanor per als presents amb botifarres i tastet, engegada

de globus per la mainada, mostra d'artesania i trobada de gegants i grallers..







Fira de Santa Llúcia

Les "Fires de Santa Llúcia", també

anomenades "Mercats" o "Fires de Nadal"

posen a la venda tota l'ornamentació

casolana de les festes nadalenques. S'hi pot

trobar el material adient per a confeccionar

els pessebres tradicionals - molsa, sorra, la

cova del naixement i tot l’estol de figuretes

de fang o altres materials que omplen de

vida el pessebre: animalons de granja,

pastors, Sant Josep, Maria, l’infant Jesús,

caganers, etc-. També s’hi poden trobar

avets, tions, llums i espelmes, rams

d’eucaliptus i branques de boix grèvol, vesc,

galzeran, boix grèvol i l'arç groc; i també

complements artesanals de tot tipus que

poden funcionar bé com a regal i els

productes propis de la localitat on es celebra

la fira. En molts casos, aquestes fires són el

marc incomparable en el que es celebren tot

tipus d’activitats relacionades, com tallers de

fanalets de reis, cagations populars,

recollides de cartes pels reis, i espectacles

d’animació per a la mainada.







Fira de Santa Llúcia

Barcelona (el Barcelonès)

Malgrat que a la ciutat de Barcelona hi ha

diferents Fires de Nadal on els barcelonins

poden comprar tots els productes típics de

les dates nadalenques, la Fira de Santa

Llúcia que s'instal·la a les rodalies de la

Catedral és, sens dubte, la més

emblemàtica de totes.

Fira de Santa Llúcia a Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) - una festa ja

molt arrelada a les terres garrotxines, amb Fira Mercat de productes

tradicionals i artesans, una pedalada popular, exposicions, audicions de

sardanes, botifarrada popular, etc

Fira de Santa Llúcia a Prats de Lluçanès (Osona) - fira dedicada a

mostrar i a vendre tots els productes més tradicionals de les Festes

Nadalenques: arbres, elements del pessebre, guarniments, etc

Fira de Santa Llúcia a Sabadell (Vallès Occidental) - tradicional Fira

que es celebra del 6 al 23 de desembre, i que també aquest any es

localitza a la Plaça Dr. Robert i el Racó del Campanar. Hi podreu

trobar tot tipus de guarniments nadalencs, des del típic pessebre fins al

nòrdic Santa Claus, passant per les cintes pels arbres, les parades de

música nadalenca, les kènties vermelles, les boles, caganers i d'altres

que ja són d'ús comú a totes les llars.

Mercat de Nadal a Llagostera (el Gironès) - un grup de botiguers de

Llagostera, amb la col·laboració de l’Ajuntament, organitzen aquest

mercat en el que es poden comprar articles relacionats amb el Nadal

com ara, avets, torrons i productes artesans, neules, espelmes i

pessebres entre d’altres. També compta amb diverses atraccions pels

més petits com ara cavallets, un castell inflable i parades de tir i pesca

així com una xurreria.

Fira de Nadal al Poble Nou (Barcelona) - fira amb parades d'artesans i

amb el taller de fanalets per anar a rebre els Reis de l'Orient i altres

activitats gastronòmiques. Impulsada per la Colla del Drac del Poble

Nou.









Misa del gall

Fira del Gall

Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)

El cap de setmana abans de Nadal

Vilafranca celebra una festa d'homenatge a

l'aviram autòcton del Penedès que combina

la fira comercial, amb un gran mostrari

d’aviram i vins locals, i la celebració

popular, amb una trobada de bestiari festiu

de ploma i moltes altres activitats lúdico-

festives per a tothom.









Fira del Gall a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) - fira molt

concorreguda que es celebra el cap de setmana abans de Nadal.

Tota la pagesia baixa a la vila posant a la vista de tots els passants,

els millors productes de llurs galliners: galls, gall d´indis, ànecs,

tots grassos i ben nodrits, prometedors de suculències. Aquest

antic mercat d'aviram "criat a pagès" es completa amb una mostra

gastronòmica d'aviram i vins negres del Penedès.

Fira de Sant Tomàs a Blanes (Maresme)

Fira de Sant Tomàs a Sopeira (Alta Ribagorça)

Festa major de Sant Tomàs a Casarilh (Aj. de Vielha e Mijaran,

Vall d'Aran)





Cant de Sibil·la

Cada 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de

Mallorca celebren les Matines, els oficis de la Nit de Nadal per

commemorar el naixement de Crist. Un dels moments més

emotius d'aquesta celebració és el Cant de la Sibil·la, una peça

d'origen medieval que profetitza la fi del món. El Cant el

protagonitza, generalment, un jove vestit amb una túnica, un

mantell de sedes brodades, un casquet o capell i una gran

espasa a les mans. La Sibil·la també es canta en d'altres indrets

del pais: l'Alguer (Sardenya), Barcelona, etc

El Cant de la Sibil·la a Ontinyent (la Vall d'Albaida) - una tradició perduda en el

proper passat i que està sent recuperada per la voluntat d’uns quants

professionals de la Música i la Etnologia d'Ontinyent. Any rere any va prenent

cos l‘acte religiós-teatral que prové de la tradició grega i llatina, presa pels

primers cristians i incorporada a la litúrgia catòlica.

El Cant de la Sibíl·la a Barcelona (el Barcelonès) - aquesta peça també es canta

a Barcelona a l'església de Santa Maria del Mar durant la nit de Nadal.

El Senyal del Judici o Cant de la Sibil·la a l'Alguer (Sardenya) - pàgina de la

revista de l'Alguer Publivideo i de l'Escola de alguerés "Pasqual Scanu" amb la

lletra d'aquesta cançó que encara se canta la nit de Nadal a l'Alguer i a Mallorca.

El text, amb una trascripció de Antoni Nughes, és la versió del 1820 del can.

Urgias (Arxiu Diocesà).

El Cant de la Sibil·la a la Seu Vella de Lleida (el Segrià) - web del Cercle de

belles Arts de Lleida impulsora de la iniciativa de la recuperació, per segona

vegada (la primera vegada fou l'any 1997) del Cant de la Sibil·la a la Catedral

de Lleida.

El cant de la sibil·la a Vic (Osona) - representació del drama en català més antic

que es coneix (més i tot que el Misteri d'Elx), car ja es feia a Ripoll el segle X, i

sembla derivat de les homilies nadalenques que volien convèncer els descreguts

del retorn de Crist. Fins al segle XIII es cantava en llatí, si bé es va anar

adaptant al català, a l'occità i al francès.

Matines al Santuari Lluc (Mallorca) - són unes de les més emblemàtiques de

l'Illa de Mallorca, i durant les quals el cant de la Sibil·la és interpretat per un

Blauet.









Caramells de Nadal

Són uns cants d'origen molt antic que interpreten esquadres de caramellers

al compàs del tambor, les castanyoles i un instrument metàl·lic i que

anuncien el naixement de Jesús. Es canten en el marc de la missa de la nit

de matines, el 24 de desembre, en diferents esglèsies de l'illa d'Eivissa

(Puig de Missa, Santa Gertrudis i Jesús).

Cançons de Nadal



EL RABADÀ

A Betlem me'n vull anar,

vós venir tu rabadà?



- Vull esmorzar!



- A Betlem esmorzarem

i Jesús adorarem.



- I amb neu hi anirem?



- Per la neu que al camí hi ha

la calor ja la fondrà.



- Oh, i la que fa!



- Alça doncs, encén el foc;

i no anem a poc a poc.



- Massa que em moc!

- Tu les teies portaràs

i el camí illuminaràs.



- No ho faré pas!



- Que no saps que aquesta nit

ha nascut Déu infinit?



- Qui t'ho ha dit?



- Un àngel que va volant

a tothom ho va anunciant.



- No serà tant!



- La samarra portaràs

i de neules l'ompliràs.



- Jo no en vull pas!



- Mai no acabes les raons!

doncs te l'omples de torrons.



- No són pas bons!



- En Miquel, el teu cosí,

portarà un porró de vi.



- N'hi haurà per a mi?



- Cantaràs una cançó

davant Déu fet infantó.



- Tot sol? no, no,



- Quins vailets més espantats!

Cantarem tots dos plegats.



- L'orgue de gats!



- Vaja prou! Sents el que et dic?

que no em donis més fatic!

- Jo rai ja estic!



- Doncs, avant i no badem

que ja és hora que marxem.



- Cap a Betlem!









EL DIMONI ESCUAT

Allà sota una penya

és nat un Jesuset;

nuet, nuet,

que és fill de Mare Verge

i està mig mort de fred;

nuet, nuet,

i està mig mort de fred.



El bon Josep li deia:

- Jesús que esteu fredet;

pobret, pobret;

La Verge responia:

- Per falta d'abriguet;

pobret, pobret,

per falta d'abriguet!



Pastors hi arribaren

allà a la mitja nit;

catric, catric,

veient que tots hi anaven

del gran fins el més xic;

catric, catric,

del gran fins el més xic.



A prop d'allí passava

un dimoni escuat;

patrip, patrap,

sentint tanta gatzara

a dintre s'ha ficat;

patrip, patrap,

a dintre s'ha ficat.



Els pastorets en veure'l

se li tiren al damunt;

patim, patum,

i tantes n'hi mesuren

que el deixen mig difunt;

patim, patum,

que el deixen mig difunt.





EL DESEMBRE CONGELAT

El desembre congelat

confós es retira.

Abril, de flors coronat,

tot el món admira.

Quan en un jardí d'amor

neix una divina flor:

d'una ro ro ro,

d'una sa sa sa,

d'una ro, d'una sa,

d'una rosa bella

fecunda i poncella.



El primer pare causà

la nit tenebrosa

que a tot el món ofuscà

la vista penosa;

quan en una mitjanit,

brilla el sol que n'és eixit

d'una bella aurora

que el cel enamora.



Amb contentament i amor

celebrem el dia

en el què el diví Senyor

neix amb alegria.

Si no tenim més tresor,

oferim-li nostre cor,

que és la gran finesa

de nostra pobresa.









EL NOI DE LA MARE



Què li darem a n'el noi de la Mare?

què li darem que li sàpiga bo?



Panses i figues i nous i olives,

panses i figues i mel i mató.



Què li darem a n'el noi de la Mare?

què li darem a ne'l tendre Infantó?



Li darem panses amb unes balances,

li darem figues amb un paneró.



Tan-pa-tan-tam que les figues són verdes,

tan-pa-tan-tam que ja maduraran.



Si no maduren el dia de Pasqua

maduraran en el dia del Ram.

Apat de Nadal

L’àpat de nadal

No hi pot haver festa allà on manca el protocol de l'àpat tradicional. Perquè

no és tan sols l'acte de menjar, i la qualitat de la manduca, allò que fa

important un festí, sinó també tot el cerimonial que envolta el parament de

la taula.



així podem adonar-nos que totes les festivitats, per poc rellevants que

siguin, tenen la seva plasmació culinària, el seu moment dedicat al ritual

del Ben Menjar.



Nadal, la festa del Solstici d'hivern, vol fer seure al voltant de la taula de la

llar tota la família. Però la la família de Nadal no és aquest petit nucli

cel.lular compost, només, per pares i fills, sinó una comunitat més àmplia

que necessita reunir, si més no, tres generacions: avis, pares i néts.



La taula de Nadal és el que ens queda d'un antic banquet ritual, un banquet

que formava (i forma encara) part de tot el ritual dels oficis dedicats a la

llar i al Sol Nou. És per aquesta raó que l'àpat d'aquest dia necessita la

concurrència de més de dues generacions, perquè al voltant de la taula cal

que coexisteixin els avis i els néts, i això perquè els primers tinguin l'ocasió

de passar als darrers les seves vivències, el seu cabdal de coneixements

seculars. I també perquè a una taula ben parada li cal conversa i gresca, li

cal allargar-se en la tertúlia del llevat de taula, on tots participen a la seva

manera i amb els seus temes i dèries.



Ara ve Nadal



Matarem el gall!



Aquesta cançoneta, a més d'informar-nos del costum de menjar gall per

Nadal, ens porta resssons d'un possible i antiquíssim sacrifici de l'animal

emblemàtic del sol. Al gall, escandalós i rei del galliner, li queia el coll en

el dia d'avui. I amb el sacrifici de la seva sang hom intentava d'atreure's el

benefici del renovellament cíclic de la vida, la contínua mort i ressurrecció

del sol, un any rera l'altre.



* El calendari tradicional no coincideix amb el calendari astronòmic actual,

implantat en el 1582 pel papa Gregori XIII. Així, la data tradicional del 25

de desembre correspon al 21 d'aquest mateix mes.

Dia dels Sants Inocents









Festa dels enfarinats

Ibi (l'Alcoià)

El 28 de desembre, dia dels Enfarinats o de la

Justícia Nova, és una gran festa popular que té

com a activitat central una peculiar i explosiva

batalla campal amb verdures, coets i farina,

entre els dos bàndols satírics que lluiten per

prendre simbòlicament el poder polític de la

localitat.







Aixecada del ninot

Tremp (el Pallars Jussà)

La quitxalla de Tremp celebra el Dia dels

Innocents amb tot un seguit d'activitats al

voltant d'una gran llufa de paper de més de dos

metres d’alçada que es penja del campanar de

l'església i que marca l'inici del dia de bromes i

enganyifes ganeralitzades que aquest dia viurà

la ciutat.







Any Nou



Any Nou (Ninou)

Aplec del Ninou

Sant Ferriol (la Garrotxa)

El primer dia de l’any se celebra un aplec a l’ermita de la

Verge del Collell, situada al terme municipal de Sant

Ferriol (la Garrotxa) durant el qual els garrotxins s'afarten

de torrons fets a la comarca i també ballen sardanes.





Els Reis Mags d'Orient

Estratègies perquè els Reis no passin de

llarg

Diferents poblacions

La mainada del nostre país ha ideat les

estratègies més variades per atraure als Reis

Mags d’Orient cap a la seva població la nit

del 5 al 6 de gener. La construcció de

fanalets de paper, l’encesa de torxes amb

espècies aromàtiques i l’arrossegament de

llaunes buides són algunes de les pràctiques

festives més populars per aconseguir que els

Reis deixin els seus regals.









Els Pastorets



Ja fa uns 8 segles que, cada any, grups d’afeccionats escenifiquen Els

Pastorets.



Aquestes representacions provenen de drames medievals en llatí que es

representaven en els oficis litúrgics de la Nit de Nadal i fins al dia de Reis.



Als segles XIV i XV ja es feien en català i en aquesta època es van anar

incorporant textos d’evangelis apòcrifs (no reconeguts per l’Esglésica),

lliçons de catecisme així com elements de la imaginació popular com les

calderes de Pere Botero o el ball de diables.



Els Pastorets més antics que es conserven daten de 1880, són en castellà.

Els més antics en llengua catalana daten de 1887. També són molt

importants els que va escriure l’any 1891 Frederic Soler, Pitarra.



De tota manera els més coneguts i representats actualment són els que va

crear Josep Maria Folch i Torres l’any 1916 amb el títol Els Pastorets o

l’Adveniment de l’Infant Jesús.

Pessebres

Pessebres vivents

Pessebre vivent

Penelles (la Noguera)

La participació en exclusiva dels nens i nenes del

poble, la música en viu a la cova del Naixement i

l'entrada lliure són els principals ingredients del

Pessebre Vivent de Penelles (la Noguera), que es

desenvolupa pels carrers de la part antiga de la

vila.









Pessebre vivent de La Pobla de Lillet (el Berguedà) - pessebre que

va néixer l’any 1996 i que, aprofitant el bonic entorn de cal Xeró

(era i casa de pagès situada al bell mig del poble), carrerons i porxos

del nucli antic de la nostra vila, ha anat ampliant el recorregut i el

nombre de quadres, tradicionals i bíblics, amb la participació de més

de cent persones.

Pessebre vivent de La Pobla de Montornés (el Tarrragonès) -

pessebre que va iniciar les seves representacions l'any 1976, sota

l'organització de l'entitat cultural Amics de Montornès i amb la

participació desinteressada de moltes persones del poble.

S'escenifica als voltants de l'ermita de Montornès, situada en un

petit turó proper, i el recorregut per l'itinerari establert està guiat per

una persona que anomenen "vell pastor".

Pessebre vivent del Bages a Les Torres de Fals (Bages) - pessebre

amb un recorregut de 50 minuts i 24 quadres d'escenes bíbliques i

moments de la vida quotidiana d’ara fa 2000 anys, que discorre

entre les torres i altres edificis medievals d’aquesta vila.

Pessebre vivent de Martorelles (el Vallès Oriental) web

d'informació d’aquest pessebre interactiu (en el que els visitants

poden participar) que transcorre, durant un quilòmetre, dins un bosc

conegut amb el nom de Pins d'en Rabasa. També hi ha efectes

especials, efectes pirotècnics, de llum i so que fan encara molt més

real l'espectacle. Un cop a la sortida s'obsequia als visitants amb un

petit mos: pa torrat amb all o oli i també amb un bon porró de vi.









Pessebres diorames

Al costat dels pessebres casolans i dels

monumentals, hi ha els pessebres diorames,

també coneguts amb els noms d'artístics o

bíblics. Es tracta de pessebres que requereixen

de cert domini dels materials i que estan

formats per panorames tancats. Són

representacions corpòries d'una escena

nadalenca que incorporen la sensació de

volum, atmosfera, profunditat i llum. D'aquests

pessebres se'n fan concursos i exposicions en

dates nadalenques. Les modalitats que poden

adoptar aquestes mostres de l'art pessebrístic

vénen donades, per una banda, pel tipus de

pessebre -dimensions normals, miniatura,

portàtils, etc.- i per l'altre, pels seus

constructors -adults, infantils, escolars,

botiguers, membres associacions pessebristes,

etc. Amb aquestes mostres públiques i obertes

estan orientades a difondre i estimular la

continuïtat del costum casolà del pessebre.





Pessebres monumentals





Aquests pessebres es caracteritzen per tenir les figures de tamany

natural o gairebé, i per estar instal·lats en llocs significatius per la

seva dimensió comunitària, com la plaça major, la plaça de l'església,

l'entrada del poble, etc. En la seva confecció hi acostuma a intervenir-

hi un especialista -laic o religiós- que dissenya i dirigeix les

operacions. En aquells pobles on en comptes de pessebre monumental

instal·len un gran arbre de nadal, amb guarniments o no, no és

infreqüent trobar, als peus de l'avet o el pi monumental, les figures

més representatives del pessebre: la Sagrada Família amb el bou i la

mula, dins la cova o establia de Betlem.









Fem el pessebre!

Fer el pessebre és quelcom senzill: tan sols es necessita un xic d'inspiració, la mateixa que

tingueren els Reis Mags en aquella freda nit d'hivern a seguir l'Estel que els guià cap on era

l'Infant Jesús.



Aquí hi trobareu tot un seguit de consells que us serviran per donar cos a la vostra imaginació

Dediquem una atenció especial al pessebre popular, que és aquell format per un panorama

general descobert i fet amb la participació directa de la xicalla de la casa. També hi podreu

aprendre alguna cosa aquells, ja més veterans, que feu Pessebre Artístic o aquells que el

col.loqueu a l'aparador del vostre comerç



Animeu-vos-hi !









EL CAGANER

INTRODUCCIÓ



La figura del caganer de segur que l'heu vista en molts

pessebres, des de pastors llegint el diari, fins a el castellers,

passant per figures de l'esport i famosos polítics...Però hi ha

gent que no hi està gens d'acord... diuen que la figura del

caganer es un objecte de mal gust, d' inreverència religiosa...

i d'altres en diuen execel·lències, figura emblemàtica,

identificador del caràcter català, la més popular...







Els caganers són, com cada any, les

El caganer

grans estrelles de les fires i els naixements

de Nadal. Cada temporada apareixen

nous models de caganers. A la fira de

Santa Llúcia, al costat de la catedral de

Barcelona, poden adquirir-se centenars de

models diferents.



Es tracta d'una figura que es va fer

popular en els pessebres catalans

vuitcentistes. Amb la seva acció, enriquien

la terra i proporcionaven prosperitat per

a l'any següent. A més a més del

tradicional pastoret amb barretina, poden

trobar-se caganers del Barça, de

l'Espanyol, bruixes, capellans, monges,

natius africans, legionaris romans i

bombers, entre molts altres.







EL CAGANER



Es la figura más característica de los belenes de Catalunya y empieza a ser

conocida poco a poco en todo el mundo. Presenta muy variadas tipologías:

guardias civiles, reyes magos, papa noel, monjas, pastores, jugadores del

Barça o el Espanyol, brujas, negros, legionarios romanos o bomberos,

todos ellos realizando la misma acción defecadora. En general se le suele

situar en una zona alejada del pesebre, detrás de un arbusto, por ejemplo.

Tradicionalmente se contruían en arcilla, material muy frágil pero

últimamente ya empiezan a verse versiones en plástico, más aptas para

decorar la casa graciosamente todo el año sin miedo a que se rompa.



Los Caganers aparecen ya en los pesebres catalanes a finales del siglo

XVII, aunque no se hicieron populares hasta el XIX. ¿Su significado? Muy

sencillo: con su abono enriquecen la tierra y proporcionan prosperidad para

el año siguiente. Además, dicen mucho del sentido del humor escatológico

que tienen los catalanes. Se podría decir que, después de Sant Jordi, el

caganer es la figura más emblemática de la mitología popular catalana. Y si

a alguien le parece irreverente, que recuerde por ejemplo a Manneken Pis,

el famoso niño meón que lleva siglos haciendo de fuente en una plaza de

Bruselas.



Por otro lado, no hay que olvidar otra entrañable costumbre navideña en

Catalunya: el "Caga Tió". Se trata de un tronco de árbol que simboliza la

naturaleza dormida durante el invierno, pero que al ser golpeado con una

vara o bastón defeca para abonar de nuevo la tierra y reiniciar el ciclo vital

de la Naturaleza









El Caganer



El Caganer es un dels personatges que podem

trobar cada nadal als pessebres d'arreu dels Paisos

Catalans des de finals del segle XVII.



Amb la seva accio adoba boscos i conreus, per la

qual cosa, flora i fauna en genral poden creixer

vigorosament i aixi donar aliment amb el qual els

catalans es podran ompliran la boca. El Caganer

es un puntal de l'ecosistema catala.



La vida sense el Caganer no es podria entendre,

es font d'inspiracio per molta gent









Jocs de Nadal

El cicle nadalenc està associat amb la bona sort, la bonança i els bons

auguris, i per això és costum de participar en diferents jocs d’atzar

destinats a obtenir tot tipus de premis, ja siguin en metàlic o en

espècie. Per Nadal es fan edicions extraordinàries de jocs que es

practiquen durant tot l’any (Loteria, Lluminetes o “porres”) i es

participa en jocs exclusius d’aquestes dates (Quinto, Quines i altres

rifes). La majoria d’aquests jocs tenen importants funcions socials:

molts d’ells tenen una intencionalitat benèfica o serveixen per

finançar tot tipus de causes, des d’un viatge de final de curs fins a

activitats culturals ben diverses. Altres, com el Quinto o les Quines,

es juguen comunitàriament amb la resta de membres de la familia o

amb el grup d’amics i coneguts, ajudant a reforçar, d’aquesta manera,

el vincle social.







El Quinto, Quina o Plena

Diferents poblacions

El "Quinto", "Quina" o "Plena" són alguns dels

jocs col·lectius i d'atzar més característics de les

festes de Nadal. En moltes poblacions les partides

d'aquests jocs esdevenen els epílegs perfectes

dels dinars de Nadal i un bon moment per trobar-

se amb els amics i coneguts.







La sort i el Nadal

Diferents poblacions

La creença que les dates de Nadal són propícies per a la bona sort

està ben arrelada entre nosaltres. Dos són els factors que han

contribuït a crear aquesta associació que uneix el Nadal i la Sort: la

commemoració del naixement de Jesucrist i la celebració de l'inici

d'un nou cicle temporal.

El tió









El tió no era, en principi, altra cosa que el

tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un

tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos

com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica

oferia presents als de la casa: llaminadures,

neules, torrons



Encara podem trobar, als pobles, cases en les

quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar

al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir

d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona:

El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé

màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu

durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna

els seus regals per Nadal i que després es crema.

Ben aviat, aquesta característica d'animal

fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc

unes potes, aprofitar la forma de la fusta per

figurar la cara, posar-hi una llengua I així

trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un

personatge que sembla una bèstia, que cada any

arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la

cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar

aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec

ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre

els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb

tradicions familiars, en les quals el mateix tió

ha servit per tots els fills d'una casa, i encara

ha passat d'una generació a l'altra



D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu:

oferir regals als de la casa. Regals que han

variat amb el temps: primer eren bàsicament

dolços, neules, torrons allò que es necessitava

per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència

a fer servir el tió per a fer presents de més

envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició

del tió d'altres costums i personatges nadalencs.

El tió no ha estat mai una màquina de portar

regals. El tió és fa cagar, segons el costum de

cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment,

després de la Missa del Gall - o el mateix dia de

Nadal. I encara, per allò que els més petits van a

visitar altres cases de la família - n'hi ha que

continuen treballant el dia de Sant Esteve



A diferència d'altres costums i personatges,

procedents de cultures d'altres països, dels quals

només en coneixem la forma més superficial (arbre

de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot

un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una

cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola,

colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més

cançons característiques per acabar finalment colpejant el

tronc amb força.









Era Soca de Nadau

Les (la Val d'Aran)

L’esforç i la imaginació de la població aranesa de

Les ha ajudat a convertir l’encesa de la Soca de

Nadau, una antiga pràctica familiar quasi en desús,

en una celebració popular amb un fort caràcter

socialitzador i eix de les festes nadalenques de la

comunitat.

El tió

A l'interior de cada casa

La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla

d’un antic culte a un amulet domèstic protector de la

família que els nostres avantpassats realitzaven

pels volts del solstici d’hivern. Amb les

transformacions que el temps imposa i malgrat

l’arribada de costums forasters, aquest culte manté

la plena vigència en terres catalanes.









Gastronomia





Canelons de Nadal







Ingredients:



o Pasta Canelons

o Carn de pollastre, porc i vedella

o Sal i pebre

o Tomàquet, ceba i pebrot

o Oli de girasol

o I en cas que vulguem betxamel, ja ho sabeu.







Descripció:





Primer de tot, courem el tall en un recipient i afegirem el tomàquet, la ceba i el

pebrot, ho salpebrem. Mentrestant, la pasta dels canelons l'hem posat a remullar

amb aigua. Quan veiem que la cosa està cuita, ho triturem i ja podem començar a

embolicar i a col.locar-los en una plata, llavors es moment de decidir, que en

fem, els posem al congelador o en els menjem, doncs en aquesta segona opció,

ens fa falta betxamel, amb una mica de llet, ous i sofra anem remanant fins que

ens quedi ben espes i bon profit.









Escudella i carn d'olla





6 persones

3 hores i 30 minuts



Ingredients:



o 500 g. de carn de vedella

o 1/4 de gallina

o pollastre

o els menuts del pollastre

o 200 g. d'orella i morro i 1/2 peu de porc

o 1 os de pernil sec

o 100 g. de cansalada

o 1 os d'espinada

o 1 os de genoll de vedella

o 150 g. de botifarra blanca

o 150 g. de botifarra negra

o 250 g. de cigrons remullats

o 250 g. de patates

o 1 col verda d'olla

o 1 nap, 1 pastanaga, 1 xirivia

o 1 porro, api

 Pilota:

o 150 g. de carn de porc picada

o 150 g. de carn de vedella picada

o 100 g. de cansalada picada

o 1 ou; unes molles de pa remullades en llet

o 1 all, julivert, sal, canyella en pols

o 1 cullerada de farina

 Per a l'escudella:

o 300 g. de galets grossos



Preparació:



1. Netegeu, rostiu, renteu el peu de porc, l'orella i el morro, la gallina i el pollastre.

2. Poseu una olla al foc amb 4 litres d'aigua, afegiu-hi totes les carns i els ossos,

fins que bulli. Tan bon punt comenci a bullir, escumeu be i traieu totes les

impureses que pugin a la superficie. Aboqueu llavors els cigrons (previament

remullats, en aigua tebia, durant 12 hores) i deixeu bullir una estona.

3. Afegiu la pastanaga, el nap, la xirivia, l'api, el porro, torneu a escumar. Deixeu

que bulli 1 hora i 30 minuts, aproximadament; aleshores les carns ja seran prou

toves. Afegiu-hi la col, les patates tallades a trossets i la pilota (que ja haurem

preparat), afeg iu-hi tambe les botifarres. Deixeu bullir uns 30 minuts mes. Tot

seguit, rectifiqueu de sal.

4. Quan tot estigui ben cuit, coleu-ne el brou

5. Prepareu l'escudella amb el brou colat i els galets, que anirem tirant quan el brou

estigui bullint. Ho deixarem bullir de 12 a 15 minuts.

6. L'escudella se serveix ben calenta i, despres, en una safata ben posades les

verdures i en una altra les carns, tallades a trossos, havent retirat els ossos. Se

serveix tot ben calent. Preparacio de la pilota:

7. En un atuell, poseu la carn de vedella, la de porc i la cansalada, tot picat, afegiu-

hi l'ou, el julivert i alls picats, les molles de pa previament remullades en llet;

assaoneu amb sal i pebre i una mica de canyella en pols; treballeu-ho be primer

amb una forquilla, despres es pot fer amb les mans, fins que tot hagi cuallat,

formeu llavors la pilota, mirant que tingui una forma un xic ovalada, enfarineu i

poseu al brou.

Botifarra amb mongetes seques





4 persones

35 minuts



Ingredients:



 500 g de botifarra crua

 600 g. de mongetes seques cuites

 3 grans d'alls

 sal

 oli

 julivert



1. Cal tenir les mongetes seques cuites amb anterioritat.

2. Poseu la graella al foc, preferentment de carbo o de llenya. Quan estigui

calenta, poseu-hi la botifarra (previament punxada amb un escuradents

perque no es trenqui). Deixeu-la a foc lent per tal que es cogui per dintre.

3. Poseu una paella al foc amb una mica d'oli (pot ser del fregit); quan

estigui calent, tireu-hi les mongetes perque es fregeixin be.

4. Removeu-les amb compte, fins que siguin daurades.

5. Talleu les botifarres en quatre trossos, serviu-les en quatre plats amb les

mongetes al costat, assaonades amb all i julivert picats









Recepte de la Salsa de Calçots









Tenint en compte que cada família té el seu propi petit

secret per tal d'elaborar la "salsa dels Calçots", la recepta que

ressenyem a continuació és la més tradicional i bàsica. A

partir d'ella podreu fer-la més o menys espessa, més o menys

picant, més o menys dolça, etc.



INGREDIENTS ( per a quatre persones )

1 cabeça d'alls escalivats i 1 all cru

100 g. d'ametlles torrades i pelades

30 g. d'avellanes torrades i pelades

4 o 5 tomacons madurs escalivats

aproximadament 80 cl. d'oli d'oliva arbequina

1 llesca de pa sec i torrat xopat amb vinagre

1 polpa de nyora o 2 cullerades de pebre

vermell

sal



PREPARACIÓ ( per ordre )



1. En un morter (o batedora) primer posarem la sal al gust.

2. Després picarem els alls.

3. Afegirem i picarem les ametlles i les avellanes.

4. Picarem els tomacons.

5. Afegirem l'oli a poc a poc sense deixar de picar (o batre),

fins que veiem que la salsa quedi bé per a sucar-hi el

Calçot (depèn de l'oli la podrem fer més espessa o més

clara).

6. Finalment afegirem la llesca de pa, la polpa de la nyora o

el pebre vermell.



(La textura de la salsa ha d'ésser ben

homogènia)







El Calçot

El calçot va ser descobert per un solitari pagès vallenc

anomenat Benaiges, de finals del segle XIX conegut

amb el nom de “Xat de Benaiges” qui començà a

coure a la brasa els grills tendres nascuts de la ceba

vella conreats especialment per a ésser cuits a la

flama, i que també fou ell qui s’enginyà l’amaniment o

la salsa que, amb algunes variants, avui mengem.



El procés de conreu del calçot comença quan, als darrers mesos de l'any, se

sembra la llavor de la ceba blanca. Quan la ceba ha germinat i ha crescut,

s'arrenca del terra que l’acollida i es torna a plantar en una altra terra

apropiada, en la qual va creixent. S’ha d’esperar que tregui cabeça com una

ceba normal, llavors s’arrenca una altra vegada (hem arribat al temps d’estiu),

es guarda unes setmanes i llavors s’escapça el tros de dalt i es torna a plantar,

ha de quedar mig colgada, mostrant la blancor de la planta a l’exterior. Hi ha un

precepte agrícola que diu “la ceba ha de sentir les campanes”, cosa que vol dir

que, en plantar la ceba, s’ha de colgar molt poc. Segons els pagesos, val més

plantar els calçots en època de lluna vella. A mesura que creix la planta, cal

anar-la calçant, és a dir, rodejant-la de terra (aquesta operació de calçar els

calçots es repeteix diverses vegades. Els calçots es cullen preferentment entre

els mesos de novembre i abril.



A partir de les primeres dècades del segle XX

la calçotada es convertí en una menjada

habitual de moltes famílies vallenques durant

els dies festius. Les arrels del gran impuls

experimentat per la calçotada arreu del país

podem datar-les a mitjans de segle, quan la

Penya Artística de l'Olla feia les seves

cèlebres calçotades i hi convidava

personalitats del món artístic i cultural barceloní, les quals ajudaren a divulgar-

les. Ara, la calçotada vallenca cada dia creix en popularitat, els contorns de la

ciutat es veuen ornats de fumeres que, ací o allà al llarg i a l’ample de la

geografia de l’Alt Camp, són com a punts de referència de les masies

vallenques. La festa familiar o amical comença amb la preparació del dinar, en

la qual tothom pot participar. Aquest, potser, és un dels seus encants principals,

tothom dóna la seva opinió i tots creuen que tenen el secret d’una millor cuita i

de la millor manera de fer la salsa.



Les fumeres que s’aixequen enlaire, vers el cel, són uns símbols, són com un

missatge d’amistat. És el senyal, la salutació d’un amic, feta amb el mitjà de

comunicació més antic de la humanitat.



A partir dels anys seixanta, l'impuls d'alguns restauradors d'esperit emprenedor,

han creat locals apropiats per a fer la calçotada, les agències de viatges han

inclòs la nova atracció en els seus itineraris, la generalització del vehicle

particular i el fet que, a l’hivern, no sovintegin, tant com a l’estiu, les atraccions

turístiques i gastronòmiques, ajuden que Valls es converteixi, per uns mesos,

en la capital de la calçotada.

L’art de menjar bé ha trobat en la calçotada

de Valls un excel.lent plat culinari. No és

endebades que un gran entès en la matèria,

el gran “maitre” Joan Cabané, definí la

calçotada com “un plat estel.lar local ben

aconseguit”, com “un costum tradicional

vallenc que ha despertat l’interès culinari

més enllà de les fronteres”. El secret del bon

calçot, el seu àngel, el seu misteri, possiblement el trobaríem en el fet de

conrear-se a les terres de Valls i de la seva comarca. Deu ser l’aigua, el sol, el

clima, la composició especial de les terres de l’Alt Camp, la dedicació i l’amor

amb què els nostres pagesos conreuen els calçots. No trobareu en cap altre

lloc el gust especial, el mateix gust, que tenen els calçots de Valls.



Una calçotada a Valls, representa endinsar-se en la comprensió de l’esperit de

la nostra terra. La calçotada és una lliçó exemplar que defineix clarament i

precisa la manera de ser dels catalans. La calçotada vallenca, tot i agermanant

l’agricultura i la gastronomia, ha entrat ja en el camp de l’alimentació i de la

cultura. Des d’un origen humil i popular, s’ha convertit en tradició, s’ha arrelat

als nostres costums, i a través de les arts nobles, a través de la sensibilitat

artística, ha entrat amb tots els honors als àmbits de l’art de la cuina i s’ha

guanyat un merescut lloc.



Més recentment el prestigi calçotaire s'ha estès i també es produeixen i

consumeixen calçots en altres zones del país, però Valls segueix sent el

bressol de la calçotada. L'any 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la

denominació de qualitat "Calçot de Valls" i l'any 1996 es va constituir el

Consell Regulador. L'àmbit geogràfic d'aquesta denominació comprèn les

comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.





Com es fa una calçotada



Els elements gastronòmics bàsics d'una calçotada

són els calçots de Valls amb la salsa especialment

feta per acompanyar-los, la carn d'anyell i la

llonganissa (o botifarra) a la brasa, i les postres

(taronges, crema catalana i productes de

pastisseria). Les begudes que genuïnament

acompanyen l'àpat són el vi i el cava. El ritual de tota

calçotada comença en la delicada operació de

preparar els calçots, que consisteix en tallar les fulles verdes a una mida, i les

arrels, els calçots es posen a les graelles, on el foc, ben organitzat i viu, ha de

fer la seva feina. Durant l’operació de cocció cal retirar les graelles del foc un

parell o tres de vegades per a procedir a girar els calçots un a un. Quan són

cuits, és a dir, quan estan tous de la punta i totalment negres de la part de fora,

es guarden ben embolicats amb papers de diaris per a mantenir l’escalfor.



Com que s'han de menjar calents, els

calçots es porten a la taula encara

embolicats i col·locats en una teula, i els

comensals els reben preparats per gaudir-

ne, cadascun amb el seu corresponent pitet

per no embrutar-se, amb la terrina de salsa

ben plena i amb una llesca de pa que

serveix d'acompanyament i reté el degoteig

de la salsa. Els calçots es mengen tradicionalment a peu dret i la quantitat

depèn de l'experiència i la gana dels calçotaires, es pot consumir de 25 a 30

calçots.



Les brases s'aprofiten per coure la carn, la llonganissa i, eventualment, botifarra

negra, carxofes... Així mateix, durant tot l'àpat corren de mà en mà els porrons

plens de vi, preferentment negre. La festa gastronòmica acaba amb la

tradicional taronja i les merengues a les quals, els darrers anys s'hi han afegit la

crema i els pastissos al.legòrics del calçot.



Per l’elaboració d’una bona salsa de la

calçotada de Valls, cada família té el seu

secret, fruit de la investigació pròpia que

s’ha anat transmetent de generació en

generació. Amb tot, els ingredients bàsics

per a quatre persones són: 100 grams

d’ametlles torrades, 30 grams d’avellanes

torrades, 4 ó 5 tomàquets vermells

escalivats, 1 cabeça d’alls escalivats, 80 cl d’oli d’oliva de Valls, 1/2 gotet de

vinagre, 1 pebrot sec o pebre vermell dolç, julivert i sal, i tot això ben picat al

morter o amb la batedora.









Altres festes

Ball de bastons

Aquesta dansa d’origens, si més no, medievals, és molt

semblant a les que hom interpreta en d’altres pobles del

Bages i altres comarques, però amb un sabor local

inconfusible, que es manifesta en el guarniment dels seus

components, en el ritme de les danses, en la dringadissa dels

cascavells que acompanyen i donen alegria als cops secs,

durs, dels bastons.



Fou a finals del s.XIX quan un professor de música

balsarenyenc, Florenci Fornesa, donà un nou impuls als balls

de bastons, tot enriquint-los amb la recopilació d’antigues

melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els

instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el

fiscorn, els quals, amb més sonoritat, donen encís i relleu a

les melodies. “La marxa”, “L’airosa”, “El picotí”, “El rotllet”, “La

picaseia”, “El rotllet nou”, que actualment són ballats per una

sola colla, ho fou antigament per dues, en renyida

competència.



Cada any es forma la colla, capitanejada pel portador del

banderí, per tal de recórrer els carrers del poble en una diana

dita “Bonjorn”, ser presents a l’hora de la benedicció i

repartiment del preuat panellet de Sant Marc.



El ball de bastons fou un ball d’homes sols en nombre parell

que, proveïts de dos bastons cada un, evolucionen al compàs

d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus

propis bastons o el del seu oponent o oponents. La

característica principal del ball són les picades, les quals

s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades

totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana.



Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i

que ha substituït un dels seus bastons per un banderí.

Tradicions nadalenques



Resum de tot el nadal







 BETLEN



Per 1223 Francisco de Asís a Itàlia va voler escenificar el naixement de Jesús

amb figuretes de cartó i amb el permís del Papa Honorio III, va muntar-lo en

una cova.



A Espanya, l’esposa de Carlos III va portar a la Cort unes figuretes de

porcellana procedents de Nàpols, que eren representatives de Nadal. Això va

agradar tant al mandatari, que va demanar un Betlem complert per el seu fill, en

una fàbrica de porcellana que ell mateix va voler crear.



Des de les hores es va estendre molt la idea, que va penetrar arreu de les

diferents llars, ja sigui en diferents materials ( fongs, roba, cartó,...) fins els

nostres dies.







 NADAL



El dia de Nadal és la commemoració de la data del naixement de Jesús, però

realment no existeix un acord definit sobre el dia exacte, degut a que en aquells

temps hi havia un cert descontrol en la cronologia mesurada amb un calendari

o altre. De fet el naixement de Jesús segons tothom va ser entre Novembre i

Abril, segons versions diferents, totes aquestes discussions a poc a poc varen

dissipar-se degut a que les antigues civilitzacions per aquestes dates ja feien la

celebració del naixement del sol (el culte del sol), després del Solstici d’ hivern (

solstici = parada del sol) i existia la simbologia de la lluita de la claror contra la

foscor amb el triomf final de la primera.



Llavors el dia de Nadal era el naixement de la claror, que per el Cristianisme

era la llum ( Deu ) i a partir del segle V va començar a celebrar-se el Nadal

Cristià en aquestes dates.







 ELS REIS MAGS



En la antiguitat el qualificatiu de mag és donava a la gent que endevinava el

futur mitjançant l’interpretació de les estrelles.

Segons diu la història, va haver-hi el sorgiment d’una estrella, interpretada pels

mags, que coincidia amb el naixement de Jesús i que havia de ser rei dels

Jueus. Llavors aquestes mags que venien de l’Orient és varen desplaçar fins a

Jerusalem, per veure aquest recent nascut que hauria d’ésser el Salvador de

l’humanitat.



El nom de reis es va donar cap al segle XII i que significava que eren els grans

representants del país d’ on eren originaris.



Els colors de la pell dels Reis era representatiu de que eren els emissaris de

totes les races, sigui blanca, negra, o la morena ( moros, gitanos,...)



El nombre de Mags no esta clar, però el nombre de tres, va dir-se perquè era

l’interpretació dels regals oferts al recent nascut com a proper Rei de reis " Or

pel Pare com a Rei"; " Encens per l’Esperit Sant" i " Mira pel fill, com símbol

funerari per la futura mort a la Creu".



La data del 5 de Gener va donar-se després i s’ha guardat com a data "

Màgica" per el repartiment de regals entre tothom.







 PARE NOEL



Existeix la llegenda d’un holandès anomenat Sant Nicolás de Mira ( Sinter

Klass) que era famós per ajudar a la canalla, pobres, o bé amb problemes.

Segons conten, aquest home a part d’ajudar a la canalla, el dia del seu Sant ( 6

de Desembre),es dedicava a fer-lis regals i que posteriorment, aquesta data es

va anar desplaçant fins fer-la coincidir amb els vols de Nadal.



La difusió de la festivitat va fer-se, a la seva manera segons el país que la feia

"Knecht Ruprecht a Alemanya"; "Pere Nöel a França"; " Father Chistms a

Anglaterra"; ....Però l’aparença d’aquest personatge era la d’una persona

vestida com el bisbe, i amb un aspecte més aviat seriós.



La figura actual de Santa Claus, va ser obra d’un caricaturista nord-americà als

voltants del segle XIX i potenciat per una campanya publicitària al 1930 d’ una

beguda de refresc que va fer l’aparença més simpàtica, i amb la creença de

que és un personatge que viu al Pol Nord, d’on cada any es desplaça cap arreu

per repartir regals.



A Holanda la tradició diu que Sant Nicolás viu a Espanya.







 ROBA INTERIOR ROJA



L’origen d’aquesta tradició no és del tot certa, però realment hauríem de

desplaçar-nos als temps de l’ Edat Mitjana, quan realment gairebé tot estava

prohibit i més encara a les classes mitjanes o baixes.

De fet en l’antiguitat sempre s’havia relacionat el color vermell amb el símbol

del dimoni, la sang, i la bruixeria. Per això fins i tot estaven prohibits, la

plantació i consum de fruits vermells ( tomàquet, pebrot,...), i el vestir-se amb

indumentàries vermelles.



De fet a l’ hivern i quan tot sembla parat o mort per el glaç, el color roig és un

símbol de sang i de vida, però com que estava prohibit, i la gent deia que duia

bona sort començar el naixement del sol, amb un símbol de vida, van optar per

portar roba vermella, però que realment no pogués veure´s per la por de ser

pres per les autoritats i llavors portant-la el dia del començament de l’any tenien

sort tot l’any.







 LES LLUMS



Guarnir amb llums carrers i llars, son tradicions realment antigues i que fan

referència a la disminució de la durada del dia, sobretot en els països Nord-

Europeus, on els hiverns són de dia curt i temperatures extremes, hi havia la

creença de que la gent havia d’encendre llums, i focs per ajudar al sol a vèncer

la seva particular batalla contra la foscor.



Quan realment la batalla estava guanyada, i el dia tornava a allargar-se, la gent

guarnia les seves llars amb corones, guirnaldes verdes, i roges per celebrar la

victòria ( però mai abans del solstici, duia mala sort, degut a que la batalla

encara no s’hauria guanyat)







 MISSA DEL GALL



Segons diverses interpretacions sobre el començament del dia i de la nit ( Els

egipcis començaven el dia al fer-se fosc). Relacionat amb les mateixes

creences anomenades en " les llums", els catòlics van optar per celebrar una

missa en el moment del cant del gall del dia que començava a allargar-se la

claror, per celebrar la victòria amb un acte religiós.



La primera missa va celebrar-se a Roma al segle V pel Papa Sixte III







 CANÇONS DE NADAL o NADALES



Els seus orígens no eren ni més ni menys que el de les cançons populars del

poble, heretades de tradicions, de generacions en generacions, i que realment

tenien un origen a antics cultes pagans( en castellà villancico es diminutiu de la

paraula villano).



Durant tota l’existència s’havia seguit aquesta tradició, però a mitjans del segle

XVIII les autoritats eclesiàstiques varen posar-s’hi en contra i varen amenaçar

als difusors amb càstigs i sancions. Aquestes amenaces no varen donar bon

resultat, ja que la gent seguia recordant les cançons, i no les volia perdre.



Al veure´s el clero impotent, va optar per la permissió d’aquests cants

teòricament pagans però que pels voltants de Nadal focin amb al·lusions

nadalenques i prohibint a les dones els cants i l’ús d’instruments tradicionals

com podien ser: la pandereta i la "sambomba". Poc a poc aquestes restriccions

varen tornar-se més suaus fins al dia d’avui que per sort ja han passat a la

història.







 L’AGUINALDO



Totes les tradicions nadalenques volten els mateixos orígens, tanmateix com

hem dit en l’apartat de les llums i missa del gall. La gent estava obsessionada

per la guerra entre foscor i claror que quan realment després de la teòrica

victòria de la claror, la gent del camp anava a fer ofrenes i obsequis de plantes i

fruits verds als seus deus, com a recompensa i agraïment per l’ajut en la

victòria.



Tot això s’ha anat distorsionant fins als nostres dies, on realment els obsequis

sempre son, o haurien d’ésser productes derivats dels fruits de la natura ( torro,

cava, fruits secs,...)







 L’ARBRE DE NADAL



Des de l’antiguitat tant els xinesos, hebreus, o egipcis, sempre havien

considerat els arbres de fulla perenne verda com símbol de la vida eterna, però

les creences més fortes, i que s’acosten més a la tradició és la dels països

nòrdics con Suècia, Noruega,... Aquests països i amb motiu d’una sèrie de

festes paganes relacionades amb el solstici d’hivern consideraven l’avet com

un arbre majestuós i amb poders.



En els països nòrdics era considerat com l’arbre del naixement (triomf i

naixement de la claror contra la foscor) degut a que en aquests hiverns freds i

coberts de neu ,era l’únic arbre que realment ressorgia per sobre de tots en

alçada i amb verdor i eufòria.



A Espanya no va introduir-se fins al segle XX aquesta tradició, que li va costar

molt lluitar contra tradicions pessebristes, encara que en l’actualitat visquin amb

harmonia.







 PASTÍS DE REIS ( Rosca de Reis)

La tradició parla de França, durant el regnat de Lluís XV i en data de 5 de

Gener.



Durant una reunió amb d’altres reis i mandataris, Lluís XV va voler impressionar

als seus convidats amb un bon sopar i també amb un postre molt especial i

diferent. Va encarregar al seu cuiner un bon sopar a base de peces de cacera, i

després al seu reposter ( segons conta la història era espanyol) que fes un

postre especial i diferent.



Dins del repte i les poques possibilitats existents en aquells temps, el reposter

va fer una rosca de pasta de brioche, la qual va guarnir amb fruites de tota

mena, i en la que al l’interior va introduir una moneda d’or.



El símbol de prosperitat que varen interpretar tots els comensals al trobar en

l’interior tant inesperada la sorpresa, va fer que tots es desfessin amb lloances

cap al seu autor.



Al cridar al reposter i per sorpresa preguntar-li quin nom tenia aquell postre, ell

amb bon reflexe va contestar "Rosca de Reis ". des de llavors totes les

reunions d’alts mandataris d’arreu havia de concloure amb la típica rosca de

reis, que era popular el dia 5 de Gener per ser el primer cop que realment va

fer-se.







 ELS DOTZE RAÏMS



Diuen que l’any 1909 en el país valencià va haver-hi una collita excepcional de

raïm que mai havien vist els avantpassats.



Per donar gràcies i demanar altres anys tant pròspers per aquelles terres,

varen dir que havien d’acabar i començar l’any consumint aquella riquesa, i

quin moment era el més adequat que en el punt exacte en que el rellotge

marqui l’acabament i començament de l’any, coincidint amb les dotze

campanades.







 EL TORRÓ



Diuen que el seu origen ronda el segle XVI quan el poble del Xixona en el país

Valencià, després de les collites dels fruits del camp, en les cases varen

començar a fer un postre amb una sèrie de components naturals com eren la

mel i les ametlles i que feien artesanament a cada casa.



Aquest dolç producte va agradar tant que els pobles dels costats que varen

començar a fer-ho, i amb el temps va travessar fronteres amb distintes

elaboracions i variants, encara que l’originari no ha perdut ni la tradició ni el

nom, per lo que avui és conegut a tot el món

També hi ha d’altres variacions; Alacant (Originari d’Alacant) iema, coco,….

Però que totes tenen el mateix origen i que amb el temps s’han estès per arreu



D’altres escrits també anomenen el torro com a " l’invent" del Segle XVII, quan

la pesta assolia per Catalunya i que el gremi de pastissers, va fer un concurs

en el qual tenien que fer un postre que simbolitzes una pedra i que tingues

totes les garanties sanitàries. Un pastisser de Barcelona anomenat Pere Torró

va fer un dolç fet amb avellanes, mel i pinyons el qual va agradar a tots els

presents que va prendre el seu nom en diferents variacions provades des de

llavors.







 SANTS INOCENTS



Segons la Bíblia, Herodes va enterar-se que havia nascut un infant i que

segons les profecies seria el Rei dels Reis. Per la por de que aquest li

prengués el poder i assabentant-se que uns mags de l’Orient s’havien

desplaçat des de tant lluny per visitar-lo i oferir-li presents, va anar a retrobar-se

amb ells i els digué que quan trobessin el lloc on havia nascut l’ infant li fessin

saber per què ell també volia anar a portar-li presents.



Quan els mags van enterar-se realment de les intencions del mandatari

aquests no van dir-li res a la tornada. Herodes va enfadar-se, i per la mateixa

por de que l’infant pogués arribar a ser Rei, va ordenar que matessin a tots els

primogènits nascuts per aquelles dates.



Com tots saben Jesús va salvar-se, però aquella gran matança des d´aleshores

s’ha anat celebrant com el dia dels Sants Innocents.







 EL DINAR DE NADAL I ELS SEUS COMPONENTS



Tal i com hem dit en la tradició de la " LLUM" per aquestes dates nadalenques

a part de celebrar la victòria de la claror contra la foscor. També s’ajuntava la

festa de l’acabament de la collita, i recollida del bestiar, que més tard va fer-se

religiosa celebrant el naixement de Jesús, i degut a que des de sempre totes

les tradicions religioses han estat vinculades amb les activitats agrícoles i

ramaderes.



Llavors el dinar que es celebrava per Nadal, tenia el seu significat, com també

tots els ingredients i components. Com la reunió en voltant de la taula fent un

menjar comunitari entre tots els pagesos, ramaders i familiars.



-Els canelons farcits amb carn, i els galets ( dits de gegant) de l’escudella,

són símbols de la victòria contra el gegant que mermava els seus ramats i que

aquest dia se’l menjaven a trossos

-L’escudella estava realitzada amb brou (caldo) anomenat " de les quatre

carns". Carn de porc, de vedella, de gallina i de cabrit, per la simbologia de

cada animal amb els diferents sants. El vedell per Sant Lluc; el porc per Sant

Antoni; el cabrit per Sant Joan; i la gallina per Sant Pere. Aquests quatre sants

guardaven a tots els que mengessin d’aquesta escudella.



-Els galls de Nadal -A l’entrada de la religió dins de la tradició, que era de feia

molt temps, va dir-se que no es podria menjar carn, cosa que no va agradar

gens a la gent que ho havia fet tota la vida. Llavors varen acordar que els

"capons" no eren considerats com carn i tothom en podia menjar " Per Nadal ric

i pobre menja gall". Encara que avui en dia molta gent des de l’importació del

gall dindi des de Mèxic, el substitueix per aquest, la tradició diu que ha de ser

un capó farcit amb productes de la terra ( prunes, pinyons,...)



- Les figues eren el símbol de fertilitat i fecundació de la dona



- Els pinyons signifiquen la fertilitat de l’home, animals i terra



- Les ametlles torrades, o bé formant part de torrons o pastissos eren el

símbol de la prosperitat, degut a que és el fruit de l’arbre que primer floreix

després de l’hivern.







 EL VESC ( Viscum album),(Muérdago, en castellà)



Des de l’antiguitat sempre ha estat considerada com una planta amb uns certs

poders, per donar bona sort, salut i prosperitat.



El senzill fet de que tingui tot l’any el color verd és símbol de sempre vida i

segons els antics celtes, que tenien el ritual de collir-lo pels vols de Nadal

havien de fer-ho amb una falç d’or, perquè creien que d’aquesta manera el

donava riquesa i ho convertia tot en diners, degut a que al secar-se la planta

adquireix un color daurat i tenia boletes com a perles.



Segons la tradició el vesc s’ha de regalar, i un cop a casa s’ha de col·locar prop

de la porta d’entrada per no donar pas a als mals esperits. A l’any següent

aquest s´ha de cremar i substituir-lo per un de nou que també ha d’ésser

regalat i així cada any.



També diu la tradició que si sota una branca de vesc al bosc una parella es

dona un petó, tindran la felicitat assegurada tota la vida.



Totes aquestes tradicions i teòriques virtuts esotèriques d’aquesta planta, son

degudes a la creença d’una doble vida de la planta, ja que serveix d’aliment als

ocells (principals reproductors de la planta) que mitjançant els seus excrements

ajuden a la proliferació de la planta i que després, aquesta servirà de trampa

per poder-los atrapar amb la substància enganxosa " vesc" sucant una mena

de creu anomenada "brisella".

 POINSETIA O FLOR DE NADAL



És una planta originària de Mèxic, i la seva introducció a Europa data de l’edat

dels conqueridors, però que la seva bestial difusió no ha arribat fins el segle XX

quan en els tristos i freds Nadals, la gent vol posar alegria a casa seva en

forma de guarniment, i que gràcies a les seves bràctees vermelles la poinsettia

ens ho ofereix.



Ha anat incrementant la seva venda gràcies al color vermell de les seves

bràctees, que mitjançant hibridacions cada cop és més intens, i també per la

tradició de que el color roig pels Nadals dona sort i calor.







 BOIX GRÈVOL ( Ilex aquifolium)



Des de l’any 1984 està prohibida la seva comercialització a Catalunya, degut a

l’abús que s’en ha fet per arreu, i el comerç que en tingui haurà de certificar

documentalment que el seu origen és d’una comunitat on la seva recol·lecció

estigui permesa. A part de la planta sencera, també està prohibida la

comercialització de branques, fulles,... o qualsevol part de la planta.



Degut a la forma especial de les seves fulles i el color tant llustrós, i

acompanyat per els fruits vermells es la planta que més s’ha utilitzat durant

anys per els guarniments nadalencs. Aquesta utilitat s’ha degenerat en un

abús, que ha derivat en la seva prohibició, degut a que forma part de la dieta de

diferents animalons que poblen els nostres boscos i que troben en els fruits el

seu aliment durant l’hivern més rigorós.



A part de color verd existeixen d’altres hibridacions que fan unes fulles

matitzades amb blanc i grogós i que també tenen boletes ( fruits) de color

vermell i que certificant la seva procedència també podem trobar-los al comerç.



La tradició de posar-la com a guarniment dins la nostra llar ve de molt antic i en

l’antiguitat era molt venerada, degut a que era símbol de fertilitat en mig del

hivern, donant un toc de vida a la natura o la pròpia llar.







 LES GUIRNALDES



La tradició de posar guirnaldes, corones nadalenques, o d’altres guarniments

dins de les nostres llars, te el mateix significat i origen que " l’arbre de Nadal",

però que enlloc de posar un arbre sencer dins de casa, s’agafava aquest i

s’anava escampant a trossos per totes les habitacions d’aquesta, i que es

barrejava, amb fruits de la temporada d’ hivern, i també amb trossos de boix

grèvol i plantes representatives de l’època de Nadal.

Avui en dia encara es segueix aquesta tradició tot i que la gent a optat per fer-

ho amb artificial per evitar la feina de recollir o comprar-ho natural, llavors es

guarneix amb llaços, llums, pinyes i ninots, o símbols nadalencs.







 EL VI I EL CAVA



La tradició de beure vi i cava per les dates nadalenques es tant antic com el de

celebrar el dinar de Nadal, el vi i el cava són fruits de la terra, i com a tal també

eren tradicionals per acompanyar els menjars.



Avui en dia a canviat molt i tant el vi i el cava es beuran tot l’any, encara que

per aquestes festes la gent tria unes qualitats millors.



L’anomenada cultura del vi ha proliferat tant que es celebren diferents trobades

i concursos per tastar i qualificar diferents categories, creant fins i tot

associacions de professionals i amants del tema.