cursos 120

Document Sample
cursos 120 Powered By Docstoc
					Nom mòdul: Nivell bàsic                          Entendre per telèfon converses de la vida      Comprendre        textos    escrits    com
Durada: 120                                      quotidiana i missatges de contestadors         correspondència personal i comercial,
                                                 automàtics.                                    notes privades, avisos i notificacions,
Objectius:                                       Entendre globalment narracions de fets de      menús i cartes de restaurants, llistes de
1. Objectius generals                            la vida quotidiana i descripcions senzilles    preus i factures, missatges per fax i per
Els objectius generals del nivell bàsic se       de persones i coses.                           correu electrònic.
centren en el desenvolupament de les             Entendre instruccions, avisos o anuncis        Comprendre textos produïts pels mitjans
habilitats de comprensió i producció orals,      públics per megafonia com els que es           de comunicació de la premsa escrita com
amb la finalitat que l’aprenent, en acabar       donen en estacions de tren, aeroports,         ara: articles d'interès general, anuncis
el curs, pugui resoldre en català les            grans magatzems, estadis o discoteques.        crítiques periodístiques sobre espectacles.
necessitats fonamentals de la vida               Entendre globalment textos lúdics molt         2.3 Expressió oral
quotidiana.                                      bàsics, com ara cançons.
                                                 Entendre les idees principals o                - L’aprenent ha de poder:
En acabar el nivell bàsic l'aprenent ha de       secundàries de converses de la vida            Desenvolupar-se       suficientment       en
ser capaç de:                                    quotidiana o de xerrades i exposicions         contextos socials propers i mantenir
- Comprendre les frases i les expressions        sobre temes d'interès general.                 converses senzilles en la varietat pròpia de
més usuals en relació amb les necessitats        Entendre en detall textos d'informació         l'entorn sobre temes de la vida quotidiana
comunicatives bàsiques (informacions             general, narracions de fets de la vida         tot adequant-se al grau de formalitat
personals, familiars, sobre compres,             quotidiana i descripcions globals de           imprescindible que requereix el context.
geografia local, ocupació…).                     persones i coses.                              Mantenir converses breus en llengua
- Comunicar-se en situacions quotidianes         Entendre globalment la informació              estàndard
senzilles, que comportin un intercanvi           general de textos informatius o                pròpia de l'entorn d'aprenentatge sobre
d’informació directe, sobre temes                publicitaris emesos per ràdio o per TV         temes d'interès general o experiències
familiars i habituals.                           com p. ex. la informació meteorològica i       personals.
- Descriure,      de     manera      senzilla,   anuncis.                                       Mantenir converses i produir textos
experiències, aspectes del propi bagatge         Entendre globalment textos de ficció,          senzills en llengua estàndard pròpia de
cultural i de l’entorn immediat, en relació      descriptius i narratius.                       l'entorn d'aprenentatge sobre qualsevol
amb les seves necessitats immediates.                                                           tema d'interès general.
- Utilitzar les estructures lingüístiques i el   2.2 Comprensió escrita
                                                                                                - L’aprenent ha de
vocabulari bàsics que acompleixin les            - L’aprenent ha de poder comprendre:           Formular preguntes breus i respondre a
funcions lingüístiques fonamentals (agrair,      Les idees generals de textos senzills sobre    qüestions i fets de la vida quotidiana: la
saludar, demanar…).                              temes d'interès general i saber destriar la    família, el lloc de treball, les dades
A aquestes capacitats, s’hi sumen les            informació imprescindible de textos            bàsiques referides a la feina, a l’estudi, a
habilitats estratègiques de compensació          informatius de l'entorn quotidià.              l’habitatge, al carrer.
que permeten suplir les limitacions que          Les idees principals de textos escrits sobre   Preguntar a correus i al banc pels serveis
l’aprenent té en la nova llengua, tot fent       temes d'interès general, escrits en            bàsics que ofereixen.
actuar l’interlocutor com a element              llengua estàndard i en un registre             Demanar informació sobre articles de
reparador del discurs.                           mitjanament formal.                            consum quotidià a les botigues, on són les
                                                 Globalment i en detall textos escrits sobre    mercaderies, on es venen, quant valen i
L’aprenent s’haurà d’iniciar en el               temes d'interès general, escrits en llengua
coneixement de la societat i la cultura                                                         què es vol.
                                                 estàndard o en la varietat dialectal pròpia    Demanar com es diu alguna cosa i
catalanes, principalment, pel que afecta al      del seu entorn i comprendre el contingut
comportament comunicatiu dels parlants.                                                         expressar la incomprensió d’un missatge
                                                 rellevant i més essencial de la premsa         demanant aclariments sobre el significat
2.    Objectius      generals:      habilitats   escrita.                                       d’una determinada paraula o expressió.
lingüístiques                                    - L’aprenent ha de                             Participar en converses senzilles cara a
2.1. Comprensió oral                             Comprendre la informació general de            cara intercanviant informació sobre la
- L’aprenent ha de poder entendre                textos publicitaris curts (propaganda          realitat immediata de l’aprenent o sobre
globalment i en detall:                          comercial); d'anuncis i avisos públics; la     temes d'interès general: l’habitatge, la
Textos orals senzills mitjanament formals        puntual de rètols, indicacions urbanes,        feina, l’estudi, la família, la gastronomia,
sobre temes        d'interès  general    i       senyals de trànsit i de direccions de          els espectacles, lleure i vacances, a la via
intervencions bàsiques en converses              l'entorn quotidià, prospectes informatius      pública.
quotidianes.                                     d’un centre educatiu.                          Descriure         persones        expressant
Textos orals en converses formals o              Comprendre textos escrits d'interès            característiques anímiques o físiques i
mitjanament formals sobre temes d’interès        general de l'entorn diari com ara receptes,    llocs i espais del seu entorn.
general i entendre globalment textos orals       notes, llistes de compres, tríptics i          Fer descripcions i narracions senzilles
dels mitjans de comunicació sobre el             opuscles, llistes de telèfons.                 sobre fets ocorreguts a ell mateix o a una
mateixos temes.                                  Comprendre la informació d’una butlleta        tercera persona.
Textos orals i converses, en varietat            d'inscripció o d’un formulari.                 Poder indicar al metge la naturalesa d’un
estàndard, sobre qualsevol tema d'interès        Comprendre les instruccions d’ús d’una         problema de salut tot ajudant-se, si cal, del
general i entendre el més essencial              cabina      telefònica,     de     màquines    suport gestual.
d’informacions generals emeses pels              automàtiques i d’articles d'ús domèstic.       Expressar d'una manera senzilla un
mitjans de comunicació.                          Comprendre textos escrits breus com són        aclariment o una concreció sobre el que
                                                 postals, notícies curtes i titulars de         ell mateix ha dit o davant de la pregunta
- L’aprenent ha de:                              premsa, talons bancaris, textos divulgatius    d'un interlocutor.
Entendre un interlocutor en converses            breus d'activitats culturals, reportatges      Demanar i donar, en converses cara a cara
senzilles sobre temes d'interès general.         curts.                                         o per telèfon, informació concreta sobre la
Entendre en detall les respostes d’un            Comprendre la informació principal en          realitat immediata o sobre fets d’interès
catalanoparlant a les preguntes que el           textos informatius i instructius com ara,      general: la feina, l’habitatge, botigues,
mateix aprenent pugui formular.                  programes de TV, ràdio, teatre, cartelleres    desplaçaments, vacances.
Entendre informació oral de primera              de cinema, horaris, recomanacions i            Intercanviar informació sobre fets i
necessitat: instruccions habituals en llocs      instruccions d'articles comercials i           esdeveniments de temes d'interès general
del món institucional i de comerç,               domèstics,      prospectes,    etiquetes  i    o del seu interès professional en present,
explicacions del professor, informacions         embalatges, llegendes de mapes, mitjans        passat o futur, fent comparacions i
personals en converses de la vida                de transport.                                  expressant preferències.
quotidiana.                                      Comprendre textos narratius breus com          Formular preguntes per matisar o demanar
                                                 tires còmiques.                                aclariments sobre les intervencions d'un
interlocutor i expressar d'una manera           - Habitatge                                      Informar-se i informar sobre horaris de
senzilla un aclariment o una concreció          Entendre anuncis de lloguer, de compra o         transport i sobre on s'ha d'anar a buscar un
sobre el que ell mateix ha dit o davant de      de venda d'habitatge o per compartir-ne          determinat mitjà.
la pregunta d'un interlocutor.                  algun.                                           Parar un taxi i donar l’adreça d’on es vol
Iniciar-se en la lectura en veu alta de         Demanar, entendre o donar informació             anar.
textos curts.                                   sobre les característiques d’un habitatge.       Entendre les indicacions viàries i la
2.4 Expressió escrita                           3.1.3 Bars i restaurants                         informació per ràdio o TV sobre la
                                                Fer comandes senzilles.                          situació de les carreteres.
- L ‘aprenent ha de:                                                                             Demanar i entendre informació sobre
Familiaritzar-se amb els signes ortogràfics     Demanar el compte i pagar.
                                                Fer una comanda, especificant si cal, com        mitjans de transport i què cal fer per anar
del català i saber-los relacionar amb el so                                                      a un lloc determinat.
al qual corresponen.                            es vol alguna cosa.
                                                Fer comandes addicionals.                        Informar-se i informar sobre horaris de
Iniciar-se en l’escriptura a partir de                                                           transport i sobre on s'ha d'anar a buscar un
l’elaboració de petits textos que demanin       Llegir cartes i menús.
                                                Fer una reserva de taula, especificant per a     determinat mitjà.
un mínim de domini del codi escrit.                                                              Demanar i donar explicacions sobre el
Escriure textos breus en varietat estàndard     quantes persones, per a quin dia i hora i a
                                                nom de qui es fa.                                recorregut o els itineraris d'un transport
sobre l'entorn quotidià i l'entorn                                                               públic.
d'aprenentatge.                                 Demanar aclariments sobre algun plat.
                                                                                                 Entendre les instruccions de les màquines
Conèixer l’alfabet català.                      3.1.4 Botigues i comerços                        automàtiques d'expedició de bitllets.
Escriure la grafia dels sons catalans a         Entendre cartells i rètols de botigues.          Parar un taxi o avisar-lo per telèfon.
partir de sentir-los lletrejar i, amb una       Llegir i entendre propaganda comercial.          Donar les indicacions del lloc on es vol
certa seguretat, llistes de paraules que es     Demanar tanda en una botiga.                     anar, especificant, si cal, per on s'hi vol
dictin a l’aula.                                Demanar un producte o un article,
Omplir fulls d’inscripció amb les dades         explicant-ne,      si     convé,       alguna    anar i on es vol parar.
personals imprescindibles, llistes diverses:    característica.                                  - Transport privat
d’adreces, de compres, de noms de               Demanar el preu i pagar.                         Usar els serveis d'una gasolinera: demanar
persones…                                       Entendre avisos i anuncis emesos per             que posin benzina, dir quina quantitat,
Copiar horaris, dates i llocs del tauler        megafonia a grans magatzems.                     demanar que mirin el nivell de l'oli, que
d’anuncis.                                      Entendre la informació i les instruccions        netegin els vidres, que posin oli o aigua,
Escriure els textos propis del treball de       de l'etiquetatge de productes i articles.        que mirin la pressió dels pneumàtics.
l'aula (llistes de paraules i frases),          Demanar i dir on es poden trobar articles o      3.1.8 Telecomunicacions
Escriure paraules o frases senzilles            productes determinats.                           Entendre i llegir les instruccions d'ús
provinents de missatges orals o de la           Demanar un producte o un article,                d'una cabina telefònica.
lectura de qüestionaris o fitxes.               especificant-ne,       si     convé,       les   Consultar una guia telefònica.
Emplenar formularis de serveis públics o        característiques.                                Entendre missatges de contestadors
privats, fitxes, talons bancaris, matrícules,   Demanar per una secció o per un                  automàtics.
fulls de registre amb les dades personals.      establiment on es pugui comprar una cosa         Deixar un missatge en un contestador
Escriure notes per donar instruccions           determinada.                                     automàtic.
breus, per informar algú d'un imprevist o       Demanar i dir on es poden trobar articles o      Entendre missatges que es puguin trobar
per deixar un encàrrec a un familiar o a un     productes determinats.                           en xarxes telemàtiques.
company de la feina.                            Demanar per una secció o per un                  Demanar un servei telefònic: informació,
Prendre notes de classe, escriure notes en      establiment on es pugui comprar una cosa         comunicació a través d'una operadora,
dietaris o agendes.                             determinada.                                     trucada amb cobrament a destinació.
3. Objectius específics                         Demanar informació o consell sobre un            Demanar i donar instruccions per posar un
                                                article.                                         fax.
3.1 Àmbits                                      Demanar un descompte sobre la compra             Llegir missatges breus per fax.
3.1.1 Via pública i interior de locals          d’un producte.
Preguntar i dir on és un lloc, amb l'ajut                                                        3.1.9 Viatges
                                                3.1.5 Administració i entitats públiques         Demanar i entendre informació sobre
d'un plànol o sense.                            Llegir cartells, anuncis o avisos
Demanar i donar indicacions sobre on és                                                          mitjans de transport i sobre què cal fer per
                                                d'organismes públics.                            anar a un lloc determinat.
una dependència o una instal·lació dins         Omplir formularis amb dades personals.
d'un edifici.                                                                                    Demanar i donar indicacions per anar a un
                                                Informar-se sobre els tràmits que cal            lloc amb un vehicle privat, amb l'ajut d'un
Demanar i dir on es pot trobar o on s'ha de     seguir per resoldre un afer.
col·locar algun objecte.                                                                         plànol o d'un mapa o sense.
Preguntar i dir l'hora.                         3.1.6 Actes socials                              Demanar i entendre informació sobre
Llegir indicacions urbanes: cartells, rètols,   Usar les formes de tractament adequades a        mitjans de transport i sobre els requisits
indicadors viaris.                              cada situació i destinatari i a cada situació    necessaris per anar a un país estranger.
Preguntar i dir quina distància hi ha d'un      social concreta , per adreçar-se a algú o        Canviar moneda: informar-se de la
punt a un altre i explicar la millor manera     presentar-se un mateix, per saludar, per         cotització de la moneda estrangera,
per arribar-hi.                                 acomiadar-se, per felicitar algú…                demanar xecs de viatge.
Demanar, entendre i donar informació            Entendre invitacions i saber extreure’n la       3.1.10 Serveis d'assistència sanitària
sobre on hi ha un servei determinat.            informació específica.                           Demanar informació sobre on es pot
Donar referències precises sobre un lloc        Confirmar oralment l'assistència o excusar       acudir per a obtenir un servei sanitari.
en relació amb un altre.                        la inassistència amb el tractament adequat       Comprar medicaments en una farmàcia.
                                                al destinatari i d’acord amb les indicacions     Explicar una dolença i, si cal, algun dels
3.1.2 Habitatges i llocs d’allotjament          del missatge.                                    seus símptomes.
- Allotjament públic (hotels, fondes)           3.1.7 Mitjans de transport                       Donar informació sobre on es pot acudir
Omplir formularis.                                                                               per a obtenir un servei sanitari.
Demanar, entendre o donar informació            - Transport públic
                                                Entendre avisos, anuncis, indicadors             Demanar hora per a una visita mèdica.
sobre les característiques de l'habitatge.                                                       Explicar una dolença i els seus
Demanar a la recepció d'un establiment          propis dels mitjans de transport públic:
                                                senyals cartells...                              símptomes.
d’hostaleria si hi ha habitacions lliures.
Demanar i entendre informació sobre les         Entendre les instruccions de les màquines        3.1.11 Serveis públics
característiques de l'allotjament.              automàtiques d'aparcament en zones               Correus: entendre notificacions escrites.
                                                blaves o en pàrquings.                           Entitats    bancàries:     entendre      les
                                                                                                 instruccions per realitzar una operació
                                                                                                 mitjançant un caixer automàtic.
Policia: atendre indicacions de caràcter       3.2.3 Activitats i relacions professionals     Demanar a algú que repeteixi una frase,
general de la policia; demanar ajut a la       Intercanviar informació general sobre el       una expressió o una paraula que no s'hagi
policia; fer una denúncia, explicant les       camp professional i el tipus de feina.         entès.
circumstàncies dels fets denunciats;           Demanar i donar informació sobre les           Demanar a algú que precisi un concepte
entendre les indicacions de la policia, en     condicions de treball.                         que no s'hagi entès prou bé.
cas d'infracció.                               Intercanviar informació sobre la formació      Demanar que algú ens corregeixi quan no
Companyies de subministrament: entendre        professional.                                  estem segurs d’haver dit alguna cosa amb
avisos, rebuts o qualsevol altra               3.2.4 Activitat quotidiana, experiències,      prou precisió.
comunicació        escrita      d'aquestes     temps lliure i entreteniments                  Preguntar com s'escriu una paraula
companyies.                                    Demanar i donar informació sobre               determinada.
3.1.12 Espectacles i actes públics             l'activitat quotidiana d'algú.                 Continguts (en relació amb               els
Entendre cartells i indicacions propis d'un    Explicar i entendre un fet quotidià, una       objectius):
lloc públic (taquilles, guarda-roba,           experiència o una anècdota viscudes.           1. Funcions generals de la llengua
cafeteria, lavabos).                           Intercanviar una informació concreta
Entendre anuncis, cartells, prospectes o       sobre una celebració festiva.                  1.1 Funció socialitzadora
guies sobre espectacles o actes públics.       Invitar algú a una celebració festiva.         Saludar i transmetre una salutació.
Entendre el significat global de programes     Expressar preferències sobre diferents         Acomiadar-se.
informatius sobre un espectacle, una           tipus d'espectacles, esports i jocs.           Interessar-se per algú.
exposició o un acte públic.                    Demanar i donar informació concreta            Donar resposta a mostres d'interès.
Reservar o demanar una entrada per a un        sobre algun espectacle o algun                 Presentar-se i presentar algú: presentar-se
espectacle, precisant, si convé, per a quin    esdeveniment esportiu.                         (identificar-se), demanar que algú
dia o per a quina sessió es vol, quin tipus    Intercanviar una informació sobre llocs de     s'identifiqui i presentar algú.
de localitat es demana i per a quantes         vacances.                                      Respondre a una presentació.
persones.                                      Suggerir de fer una activitat de lleure        Demanar per algú.
Entendre el significat global d'una crítica    conjuntament.                                  Respondre quan es demana per algú.
periodística sobre un espectacle, una          Demanar i donar informació sobre els           Donar les gràcies i respondre a un
exposició o un acte públic.                    interessos particulars d'algú, respecte a      agraïment.
                                               activitats en temps lliure o a afeccions       Interpel·lar algú.
3.1.13 Centres educatius                                                                      Respondre a una interpel·lació.
Usar el català com a llengua d'interacció      concretes.
                                               Expressar preferències sobre diferents         Demanar permís.
habitual en l'activitat lectiva: entendre                                                     Concedir o denegar un permís.
explicacions del professorat, demanar          tipus d'espectacles, esports i jocs.
                                               Intercanviar una informació sobre llocs de     Demanar disculpes.
aclariments o explicacions addicionals,                                                       Excusar-se.
conversar amb els companys.                    vacances, pel que fa al clima, al paisatge i
                                               al nivell de vida.                             Acceptar disculpes.
Entendre anuncis, guies i prospectes                                                          Felicitar i respondre a una felicitació.
informatius d'un centre educatiu.              Comparar l'activitat quotidiana present
                                               amb la de temps passats.                       Fer oferiments.
Formalitzar els tràmits d'admissió, ja sigui                                                  Oferir-se a fer alguna cosa.
davant del personal administratiu del          3.2.5 Actualitat                               Expressions de cortesia: en un àpat, quan
centre, o bé omplint els formularis            Demanar i donar informació bàsica sobre        algú esternuda i en un brindis.
necessaris.                                    un esdeveniment cultural.                      Felicitar i respondre a una felicitació.
Demanar      i     entendre     informació     Parlar dels esdeveniments culturals més        Iniciar un contacte telefònic: en despenjar,
complementària       sobre      condicions     importants que es produeixen en                quan ens contesten i respondre a una
d'admissió o sobre característiques del        l'actualitat.                                  interpel·lació per telèfon.
centre.                                        Entendre una informació, una crítica o una     Mantenir un contacte telefònic.
3.2 Àmbits                                     ressenya no especialitzades sobre algun
                                               esdeveniment cultural.                         1.2 Funció informativa
3.2.1 Informació personal                                                                     Demanar identificació de persones.
Demanar i dir qui és algú.                     3.2.6 Gastronomia                              Demanar identificació de coses.
Demanar i donar informació sobre un            Parlar d’ hàbits gastronòmics: què es pren     Identificar persones.
mateix o sobre una tercera persona.            normalment o què agrada més, freqüència        Identificar coses.
Preguntar i donar dades referents als          dels àpats.                                    Donar una cosa a algú.
estudis i a la feina.                          Donar instruccions per elaborar un plat        Descriure.
Preguntar i donar informació sobre la          determinat.                                    Comparar: comparació d’igualtat i
família                                        Intercanviar     informació     sobre   els    desigualtat.
Identificar algú pel seu aspecte físic.        establiments pel que fa a les seves            Comparar: expressió de similitud i de
Descriure algú físicament.                     característiques i al seu funcionament.        dissimilitud.
Caracteritzar el perfil psicològic d'algú      Intercanviar informació sobre la manera        Demanar informació sobre un fet o
Parlar de la naturalesa d'una relació i de     de preparar un plat o una beguda               esdeveniment.
les persones que hi intervenen.                3.2.7 Condicions atmosfèriques                 Anunciar: informar d’un fet o d’un
Identificar algú pel seu aspecte físic.        Entendre la informació que puguin llegir o     esdeveniment.
3.2.2 Habitatge i llocs de residència          sentir sobre els temps.                        Demanar si se sap alguna cosa.
Preguntar i dir on viu algú i donar            Parlar sobre el clima del lloc on es viu o     Demanar confirmació sobre la veracitat
indicacions sobre la situació de l'habitatge   sobre el d'altres llocs coneguts o dels        d’un fet.
en relació al seu entorn físic i               quals es tenen referències.                    Preguntar sobre el grau de seguretat d’un
sociocultural.                                 3.2.8 Llengua i comunicació                    fet.
Preguntar i dir on són, on es desen o on es    Preguntar com es pronuncia una paraula         Expressar el coneixement o la ignorància
poden trobar alguns objectes propis de         determinada o si l'articulació d'un so és la   d’un fet.
l'habitatge i equipaments domèstics en         correcta.                                      Expressar que un fet és cert o fals.
general.                                       Preguntar si l'ús d'una determinada            Oferir-se a fer alguna cosa.
Descriure un habitatge segons les              paraula o expressió és correcta.               Expressar la intenció, la voluntat o la
dimensions, el nombre d'habitacions i la       Preguntar a l'interlocutor el significat       decisió de fer alguna cosa.
distribució de l'espai interior.               d'una paraula o expressió.                     Expressar que un fet és cert o fals.
Descriure l'interior d'un habitatge a partir   Demanar que es parli més a poc a poc o         Expressar el grau de seguretat d'un fet.
de la seva decoració i del seu mobiliari.      amb més claredat.                              Expressar negació de voluntat o la
                                                                                              renúncia a alguna cosa.
                                                                                              Expressar el desig de fer alguna cosa.
Expressar el desig de no fer alguna cosa.        Sexe                                            2.9 Ensenyament i educació
Negar-se a fer alguna cosa.                      Lloc de naixement o de procedència              Informació sobre un curs: tipus de centre,
Prometre de fer alguna cosa.                     Nacionalitat                                    activitats educatives que ofereix, dates
Preguntar sobre la intenció, la voluntat o       Data de naixement                               d'inscripció     i     matrícula,    sistema
la decisió de fer alguna cosa.                   Domicili                                        d'admissió i procediment de matrícula
Preguntar sobre el desig de fer alguna           Número de telèfon                               Institucions docents
cosa.                                            Estat civil                                     Tipus d'estudis, reduccions de matrícula,
1.3 Funció expressiva i valorativa               Família: noms, dades personals, grau de         beques, horaris, sistema d'avaluació,
Expressar sentiments i estats d’ànim             parentiu                                        documentació necessària per a la
positius, negatius i neutres i sentiments de     Estudis i titulacions                           inscripció, certificats que s'expedeixen
conformitat i disconformitat; admiració,         Professió                                       Avaluacions i règim interior d'un centre
gratitud, tolerància, conformitat o              Ocupació o càrrec                               2.10 Compres
disconformitat, satisfacció, grat o desgrat,     Característiques físiques                       Activitat comercial
alegria o il·lusió, penediment, desgrat,         Relacions personals: parella, amic, veí         Tipus d'establiment
tristesa, desil·lusió, interès o desinterès,     Caràcter, temperament i conducta                Preus i sistemes de pagament
inseguretat, estima, joia i felicitat,           personal                                        Quantitat, qualitat, mida, forma, pes
esperança,      preferència,     indiferència,   2.2 Habitatge i lloc de residència              Roba i calçat
avorriment, repugnància, fàstic, llàstima,       Situació                                        Articles d'ús domèstic
condol.                                          Entorn físic                                    Llibres i articles de papereria i material
Demanar aprovació i acord, mostrar               Entorn sociocultural: característiques          d'oficina
aprovació i acord, mostrar desaprovació i        socials i urbanístiques del barri, paisatge     Productes audiovisuals
desacord.                                        Serveis públics i privats                       Joguines
Demanar perdó, perdonar.                         Habitatge: tipus d'habitatge, dimensions,       Objectes de regal
Interessar-se per l'estat emotiu o de salut      nombre d'habitacions, situació, preu            Característiques: com funcionen, quines
d'algú.                                          Mobiliari i decoració: estris de cuina, roba    prestacions ofereixen, quin és millor
Expressar       sensacions      físiques     i   de taula i de llit                              2.11 Gastronomia
percepcions sensorials: fred o calor; son;       Dimensions i distribució interior               Hàbits gastronòmics: alimentació, varietat
gana o set; olor; gust; vista; oïda; tacte.      Decoració i mobiliari                           culinària, menjars i begudes, horaris i
Demanar opinions.                                Característiques: estat de conservació,         freqüència dels àpats
Donar opinions.                                  instal·lacions i equipaments, serveis,          Receptes:      ingredients,      preparació,
Donar credibilitat.                              condicions internes i externes                  quantitats, mesures i altres operacions
Expressar un fet com a aparent.                  2.3 Activitats i relacions professionals        Alimentació: composició i conservació,
Expressar un fet com a fàcil.                    Domini professional i tipus de feina: nom,      data de caducitat, instruccions d'ús
Expressar un fet com a difícil.                  estudis, activitat, operacions, apreciació      Establiments: lloc, preus, horaris, dies de
Expressar un fet com a necessari.                global, condicions de treball (horari,          festa
Expressar un fet com a innecessari.              dedicació, retribucions econòmiques)            Tipus de menjar: de què és, com està
Expressar un fet com a obligatori.               Lloc de treball                                 cuinat, quin gust té
Expressar un fet com a no obligatori.            Relacions laborals                              2.12 Serveis públics i privats
1.4 Funció inductiva                             Procediment: com s'ha de fer una feina, en      Transports públics
Demanar ajut.                                    quin moment, amb qui, durada                    Ensenyament
Demanar un favor.                                2.4 Activitat quotidiana; temps lliure i        Administració pública
Proposar, suggerir, aconsellar o recomanar       entreteniments                                  Correus i telecomunicacions
una actuació.                                    Activitat quotidiana: horaris, costums,         Àrea laboral
Demanar instruccions.                            hàbits                                          Assistència sanitària: metges, hospitals,
Donar instruccions.                              Aficions i temps lliure: llegir, ballar,        farmàcies, dispensaris
Donar autorització.                              pintar, escoltar música                         Policia: ordres, avisos, recomanacions
Prohibir.                                        Activitat quotidiana: canvis de costums         Agències de viatge. Allotjament: llocs,
Concertar una cita.                              Experiències i anècdotes                        preus, tipus d’habitació i serveis
Demanar ajut.                                    Festes: causes, motius i característiques       d'hostaleria
Demanar consells.                                Espectacles, esports i jocs: preferències,      Bancs i caixes d’estalvis
Invitar a fer alguna cosa.                       dies, horaris i lloc, tipus d'activitat, preu   2.13 Llocs
1.5 Funció metalingüística                       d'entrada, lloc de venda de localitats          Llocs i itineraris: parades,        canvis,
Demanar la paraula.                              Temps lliure: vacances i caps de setmana        enllaços, transbords
Donar la paraula.                                2.5 Viatges i trasllats                         Distribució d'un edifici
Traduir: demanar traducció, donar una            Mitjans de transport, missatges per
traducció o una interpretació.                                                                   2.14 Condicions atmosfèriques
                                                 megafonia, senyals, cartells, etc.              Clima i temps atmosfèric: càlid, fred,
Demanar de parlar més clarament, més a           Països i llocs d'interès turístic
poc a poc.                                                                                       humit, mediterrani, suau, variable
                                                 Llocs de vacances: clima, aspectes
Demanar una repetició quan no s’entén            culturals, museus, monuments                    2.15 Llengua i comunicació
una cosa.                                        Viatges: passaport, visats, vacunes             Conceptes metalingüístics: expressió oral,
Demanar com es pronuncia.                        Països i llocs d'interès turístic               comprensió oral, comprensió lectora,
Demanar d’apujar la veu.                                                                         correcció fonètica
Demanar d’abaixar la veu.                        2.6 Relacions electives i associatives
                                                 Invitacions i cites                             3. Components gramaticals
Parafrasejar.
Expressar acord amb un enunciat.                 Tipus de relacions                              3.1 Morfologia
Expressar desacord amb un enunciat.              Associacions i societats                        3.1.1 Noms
Corregir-se, rectificar.                         2.7 Actualitat                                  - Categories nominals:noms comuns i
Intercalar mots falca.                           Esdeveniments culturals: informacions           propis
Demanar aclariments sobre l’enunciat o           i crítiques
sobre la intenció del parlant.                                                                   - Flexió de gènere regular: masculí,
                                                 2.8 Estats físics i anímics de la persona       femení; amb alteració gràfica d'accent
2. Nocions específiques d’àmbits i temes         El cos i els seus moviments                     - Flexió de gènere regular, irregular i
2.1 Informació personal                          Sensacions i percepcions                        invariable
Nom i cognoms                                    Estats anímics
Edat                                             Mals, malalties i accidents
- Flexió de nombre regular i invariable:            Adjectius qualificatius de trets de caràcter      De possibilitat: potser, si de cas;
plurals en –s, -es, -os; irregular invariable       i estats d’ànim: actiu, agradable, amable,        expressions: si fa no fa
amb alteració gràfica d’accent                      amoïnat, animat, antipàtic, capficat,             3.1.7 Preposicions i locucions prepositives
- Sufixos de derivació que designen                 content, de bon humor, de mal humor,              De situació: a, en, de
formació de noms:                                   deprimit,      desanimat,      despreocupat,      De direcció: a, cap (a), fins (a), per
Activitats i oficis: -er/-era, -ista, -or/-ora, -   eufòric, irritat, mandrós, neguitós, seriós,      De pertinença: de, amb
aire                                                simpàtic, tímid, tranquil, vergonyós.             De posició relativa: entre, dins (de), (a)
Noms d’oficis: -or / -ora, -ista / -ista, -ari /    Adjectius qualificatius de productes i            sobre (de), (a) sota (de); a la dreta de..., a
-ària, -aire / -aire                                d’objectes: ( mida i forma) gros, gran,           l’esquerra de..., al fons de...
Procedència: -a/-ana, -í/-ina, -ès/-esa, -          petit, alt, baix, vell, nou; diferència entre     De distància: (a) prop (de), lluny (de), (a
enc/-enca                                           gran i gros.                                      la) vora (de)
Utilitat d’un objecte o d’un recipient: -er/-       Adjectius qualificatius de fets i                 De mitjà o instrument: a, amb, a través
era                                                 esdeveniments:        interessant,     avorrit,   de...
Plantes i arbres fruiters: -er, -era                monòton,       dur,     pesat,     estimulant,    De tema: de, sobre
Que indiquen dimensions i mides: -et, -às,          engrescador…                                      De causa o motiu: a causa de...
-ària, -ada                                         3.1.5 Verbs                                       De substitució: en lloc de...
3.1.2 Pronoms                                       - Verbs regulars d’accions quotidianes            3.1.8 Conjuncions i locucions conjuntives
                                                    Mode indicatiu (present, passat perifràstic,      de coordinació i subordinació
- Demostratius: aquest, aquesta, aquell;                                                              Copulatives: i, ni, si (interrogativa –
aquella i plurals neutres: això i allò              indefinit, imperfet, perfet, plusquamperfet,
                                                    futur)                                            indirecta)
- Personals                                         Mode imperatiu                                    Causals: perquè
Formes tòniques i introducció a les formes          Mode subjuntiu (present i imperfet)               Disjuntives: o, si no, o bé
àtones i les seves funcions: tracte familiar        Mode condicional (simple)                         Adversatives: però, encara que, tot i que
i de respecte tu, vostè, li; d’OD i OI: et, li,                                                       Consecutives: doncs, per tant, així
us, els                                             - Verbs irregulars                                De temps: quan, mentre, cada vegada que,
Formes àtones en funció d’OD i OI                   Present de voler, poder, tenir, valer.            sempre que, abans que (no), després que
- Possessius: el teu, la teva, els teus , les       Present i passat de: néixer, córrer, saber,
                                                    voler, ser, dir-se, veure, anar, fer, estar,      3.2 Sintaxi
teves...                                                                                              Constituents de l'oració: subjecte, verb i
                                                    poder, tenir, conèixer
- Interrogatius: què, qui, quin, on, com,           Present d’indicatiu dels verbs: ser, dir-se,      complements
quan, quant, quants; distinció semàntica            viure, tenir, néixer, conèixer                    Oracions         simples:      declaratives,
quan/quant i què, qui, quin, quins, on, com         Mode indicatiu: néixer, córrer, saber,            interrogatives, imperatives, exclamatives
- Indefinits: un, una, tothom, tot, tots,           voler, ser, dir-se, veure, anar, fer, estar,      Oracions coordinades
algú, alguns, ningú, res, l'un... l'altre,          poder, tenir, conèixer, omplir, obrir, tossir     3.3 Fonètica i ortografia
qualsevol.                                          - Verbs reflexius d’accions quotidianes:          L'alfabet català
- Adverbials: en, hi                                vestir-se, despullar-se, rentar-se, pentinar-     El sistema vocàlic
                                                    se, dutxar-se, aixecar-se, asseure’s,             El sistema consonàntic
- Relatius: ús de que                                                                                 L'accent de les paraules
                                                    banyar-se, destapar-se, estirar-se…
3.1.3 Determinants                                                                                    Dicció i ritme de la frase en català
                                                    - Copulatius:ser, estar, semblar, quedar-se,      Dígrafs
- Article                                           posar-se, tornar-se
Definit, indefinit, personal                                                                          Emmudiments: consonants i grups
Contracció: preposició+article: al, del, pel        - Formes verbals no personals: infinitiu,         consonàntics a final de paraula
Flexió de gènere i nombre                           gerundi, participi passat; ús dels verbs          Sonoritzacions i ensordiments
                                                    haver-hi, ser-hi, localitzacions; ús de ser,      Elisions i enllaços fònics
- Demostratius, possessius i interrogatius.         estar, haver-hi.                                  Entonació i llenguatge no verbal
Flexió de gènere i nombre: aquest, aquell
...; (el) meu, (el) teu, (el) seu ...; quin ...     - Perífrasis verbals: d’obligació (haver de,
                                                    caldre + inf.); de probabilitat (deure + inf);    Nom mòdul: Nivell elemental
- Col·lectius, multiplicadors                       ús dels verbs haver-hi, ser-hi
la meitat ...; un parell de, una dotzena                                                              Durada: 120
de...; el doble de...                               3.1.6 Adverbis i locucions adverbials
                                                    De temps: aleshores, ara, aviat, avui (en)        Objectius:
- Indefinits:                                       dia, com més aviat, d’aleshores, d’hora, de       1. Objectius generals
Algun, cada, tot, un, una, algú.                    demà en…, de tant, de tant en tant, de
Flexió de gènere i nombre: algun, cada,                                                               En aquest nivell l’aprenent haurà de
                                                    vegades, des, després, en acabat, en tant,        consolidar i ampliar les habilitats orals,
tot, un, una, algú, cadascú, tothom,                havent dinat/sopat, ja, llavors, mai,
qualsevol                                                                                             escoltar i parlar i desenvolupar les escrites
                                                    mentre, mentrestant, millor, per acabar,          (llegir i escriure), amb la finalitat que, en
-Numerals                                           sempre, sovint, tard; dies de la setmana,         acabar el curs, pugui ampliar el seu camp
Numerals cardinals: zero, un, dos, tres ...         mesos de l’any, estacions i èpoques de            d’acció en català a àmbits nous, amb un
Numerals ordinals: primer, segon, tercer...         l’any, dates                                      llenguatge que s'adapti a la situació
Numerals partitius: mig, quart, terç …              D’ordre: primer, després, tot seguit,             comunicativa, encara que sigui sense la
- Quantificadors: algun, alguns, altre,             finalment                                         fluïdesa, desimboltura o riquesa, amb què
bastant, cap, diversos, força, gaire, gens,         De lloc: aquí, allà, sota, sobre, dins, fora,     ho faria amb la llengua materna.
gens de, massa, mica de, molt, poc, prou,           al centre, dreta, esquerra, davant, darrere,
qualsevol, tant, tot, una, uns quants.              al mig, (a) dalt, (a) baix, (a/al) davant,        En acabar el nivell elemental l'aprenent ha
                                                    (a/al) darrere, (a) dins, (a) fora, a banda i     de ser capaç de:
- De comparació: més, menys, tant, tanta,
tants, tantes                                       banda, davant per davant, endins, enfora          - Comprendre les idees principals d’una
                                                    De direcció: pujant, baixant, entrant a           informació clara sobre temes relatius a la
- Adjectius distributius: cada                      mà..., sortint,                                   feina, a l’escola, a l’oci, etc.
3.1.4 Qualificadors                                 De quantitat: molt, poc, gaire, gens,             - Fer front a la major part de situacions
Formació d'adjectius: flexió de gènere i            almenys, prou, bastant, una mica, només,          lingüístiques que poden aparèixer quan es
nombre de l'adjectiu.                               solament                                          viatja en una zona on es parla la llengua
Adjectius qualificatius de persona.                 De manera: a poc a poc, de pressa, al             objecte d’aprenentatge.
D’aspecte físic: alt, baix, prim, gras, ros,        comptat, a terminis, de cop.                      - Produir un discurs senzill i coherent
morè, castany, petit, jove, gran, vell, lleig,      Interrogatius: quan, on, com                      sobre temes que li són familiars o
maco.                                               Afirmatius:sí, també, i tant, és clar             d’interès personal.
                                                    Negatius: no, tampoc, de cap manera
- Descriure fets, experiències, somnis,          formin part d’un discurs i sobre un tema          Comunicar-se oralment, sense haver de
desitjos i propòsits, i justificar les pròpies   de caire general i fàcil d’interpretar.           recórrer a una altra persona, amb una
opinions de manera breu.                         Entendre de manera global converses en            correcció i una velocitat suficients que
- Redactar textos no gaire complexos,            altres varietats geogràfiques o socials.          permetin que l’interlocutor percebi el
produïts en situacions comunicatives             2..2 Comprensió escrita                           significat del discurs i el valor expressiu
properes, en el registre adequat a les                                                             adient.
situacions familiars o socials.                  - L’aprenent ha de poder
                                                 Comprendre globalment i en detall textos          - L’aprenent ha de
- Adquirir el vocabulari i les estructures                                                         Participar en converses cara a cara o per
lingüístiques relatives als contextos dels       escrits sobre temes d'interès general i
                                                 d'interès específic, escrits en llengua           telèfon sobre temes de la vida quotidiana
nous àmbits d'ús de la llengua (laborals,                                                          o del seu interès específic, tot donant-ne
culturals…).                                     estàndard o en la varietat dialectal de
                                                 l’entorn i amb un grau de formalitat alt o        explicacions i expressant-ne la pròpia
Pel que fa a les habilitats estratègiques,                                                         opinió.
l’aprenent ha de desenvolupar una certa          mitjanament formal.
                                                 Comprendre textos escrits formals de              Sol·licitar serveis habituals de l’àmbit
autonomia comunicativa, evitant les                                                                privat i públic.
pròpies llacunes fent circumloquis o             divulgació general i específica en varietat
                                                 estàndard, i saber-ne treure les                  Intercanviar informacions sobre fets, llocs,
paràfrasis.                                                                                        esdeveniments i experiències.
                                                 informacions explícites i implícites.
L’aprenent     haurà       d’ampliar    el       Comprendre textos escrits d'àmbits                Explicar a algú el que li ha dit una tercera
coneixement de la cultura autòctona, pel         diferents i de qualsevol grau de formalitat,      persona.
que afecta al seu comportament                   saber-ne extreure la informació específica        Llegir en veu alta textos en prosa i textos
comunicatiu, cosa que li permetrà                necessària per entendre-la i interpretar-la       dialogats.
adequar-se millor a la situació social.          d'acord amb la intencionalitat de l'autor.        Iniciar-se en la producció de textos
2.    Objectius      generals:     Habilitats                                                      adequant-los a un àmbit i un tema
                                                 - L’aprenent ha de                                determinats.       Concretament,       textos
lingüístiques                                    Comprendre textos com: correspondència            descriptius,        narratius,      directius,
2..1 Comprensió oral                             de caràcter formal, programacions                 argumentatius i expressius.
- L’aprenent ha de poder                         d'espectacles, guies turístiques d’hotel, de      Intervenir en converses, reunions i
Entendre textos orals i converses formals        la ciutat, instruccions i normes d’actuació,      col·loquis demanant la paraula i mantenint
de la vida professional o d'interès              etiquetatge d’aliments i textos en xarxes         el torn de parla, fent comentaris i
específic propi, emesos en la varietat           telemàtiques.                                     apreciacions i demanant aclariments per
estàndard i en diversos graus de                 Comprendre globalment i en detall textos          mitjà d'exemples.
formalitat.                                      del seu interès específic: activitat laboral,     Usar les formes lingüístiques necessàries
L’aprenent ha de poder entendre textos           comunicats de caràcter oficial o públic           per demanar ajut a l’interlocutor quan es
orals formals i converses en varietat            dins de la seva pròpia àrea d’experiència a       desconeix o no es recorda una expressió
estàndard que comportin una intenció             condició que tingui el temps suficient.           determinada.
marcada per part de l'emissor i amb un           Comprendre el sentit global de textos             Iniciar-se en la lectura en veu alta de petits
cert grau de complexitat emeses cara a           literaris senzills, reportatges de divulgació     textos literaris com poesia senzilla i contes
cara o pels mitjans de comunicació.              cultural, textos curts escrits sobre pantalla.    curts amb l’entonació i pronúncia
L’aprenent ha de poder interpretar el            Comprendre         la    major     part     de    suficients.
significat dels elements més rellevants de       correspondència personal i comercial.             Mantenir converses on sigui essencial
cada text segons les necessitats                 Comprendre i destriar informacions                detallar i ordenar idees.
informatives de cada oient, encara que           implícites i explícites de textos                 Exercitar-se en la producció de textos
alguna paraula o expressió no essencial li       informatius: informació meteorològica, en         adequant-los a un àmbit i un tema
resulti incomprensible o de significat           envasos i paquets, opuscles, catàlegs, fulls      determinats i tenint en compte la
dubtós.                                          de registre, telegrames i girs.                   intencionalitat.
                                                 Comprendre sense dificultat textos de             Fer exposicions públiques sobre temes
- L’aprenent ha de                               divulgació cultural: espectacles, esports,
Entendre informacions concretes i                                                                  d’interès general o específic en contextos
                                                 exposicions.                                      coneguts per l’aprenent com pot ser: una
descripcions detallades i precises de            Comprendre textos de divulgació: articles
persones i objectes en una conversa o en                                                           exposició a l’aula d’un treball de classe, la
                                                 de premsa i editorials, crítiques                 descripció d’unes vacances, que permetin
un text no conversacional.                       d’espectacles,        recomanacions         de
Entendre globalment i en detall textos                                                             la producció dels tipus textuals esmentats
                                                 comportament cívic, i cartes que                  al programa.
informatius o publicitaris emesos per            expressen opinions personals.
ràdio o TV tal com notícies, reportatges i                                                         Participar a l’aula en debats i taules
                                                 Consolidar-se en la lectura de produccions        rodones i expressar opinions sobre temes
anuncis.                                         literàries actuals: narració curta i llarga tot
Entendre la informació general de textos                                                           culturals.
                                                 captant la subjectivitat, ironies i jocs de       Llegir en veu alta textos literaris com
orals sobre temes amb l’especificitat            paraula.
adequada a cada aprenent.                                                                          poesia i prosa amb l’entonació i la
                                                 Identificar la idea principal de poemes i         correcció suficients que permetin a l’oient
Entendre textos dialogats o no dialogats         contes.
de pel·lícules o obres de teatre senzilles.                                                        percebre el valor expressiu que demana
                                                 Exercitar-se en l’ús de diccionaris               cada text.
Entendre sense dificultat crítiques              bilingües, per tal de trobar el significat
d'espectacles, comentaris esportius, textos                                                        Suplir, en un moment donat, les
                                                 més adequat a paraules o expressions              limitacions      lingüístiques    mitjançant
de temàtica religiosa o política (sermons,       desconegudes.
discursos).                                                                                        estratègies que permetin vorejar les
Entendre pel·lícules i obres de teatre           2..3 Expressió oral                               pròpies llacunes: parafrasejar, usar
actuals no excessivament literàries.             - L’aprenent ha de poder                          sinònims...
Entendre l'opinió o el punt de vista             Mantenir converses formals sobre                  2.4 Expressió escrita
(implícit o explícit) expressat per algú en      qualsevol tema d'interès general o                - L’aprenent ha de poder
intervencions en un debat, en una taula          d'interès específic propi, i produir textos       Escriure textos usuals de l’entorn quotidià
rodona o en una entrevista realitzades tant      en llengua estàndard sobre temes d'interès        en llengua estàndard.
directament en un lloc públic o als mitjans      general fent servir, si cal, recursos             Transformar petits textos de l’esfera
de comunicació, copsar matisos de                extralingüístics    com     pot   ser    la       social, fent els canvis necessaris per tal de
significat o d’opinió.                           gesticulació.                                     personalitzar-los o adaptar-los a unes
Copsar el significat d’usos figurats de          Produir textos orals especificant-hi              necessitats concretes.
paraules o expressions conegudes i               informacions i opinions personals tenint          Produir textos curts relacionats amb
interpretar el sentit de les ironies, els jocs   en compte el registre i la finalitat              l’àmbit social i professional, amb un grau
de paraula i els dobles sentits sempre que       proposada.
de correcció suficient per fer el missatge      Redactar anuncis de lloguer, de compra o       Fer una reclamació per escrit en cas de
comprensible, i amb el registre adient.         de venda d'habitatge o per compartir-ne        pèrdua d'equipatge.
- L’aprenent ha de                              algun.                                         - Transport privat
Escriure textos epistolars senzills com         3.1.3 Bars i restaurants                       Sol·licitar els serveis d'ajut a carretera: dir
postals i felicitacions.                        Entendre i intercanviar informació sobre       on ens trobem, explicar la incidència
Escriure missatges breus com girs postal i      bars i restaurants pel que fa a                demanar una grua.
faxos.                                          característiques de l’establiment.             Sol·licitar un cotxe de lloguer; demanar i
Reproduir       impresos    i     documents     Fer apreciacions sobre la qualitat del         entendre informació sobre les condicions
administratius habituals i adaptar-hi la        servei d’un l’establiment concret.             del lloguer; llegir i omplir els formularis
informació segons les noves necessitats.        Fer una reclamació oral en cas de              de contracte de lloguer.
Tenir coneixements bàsics del sistema           deficiència en els servei o en la qualitat     Sol·licitar els serveis d'un taller mecànic:
ortogràfic, morfològic i sintàctic.             del menjar o de la beguda.                     descriure una avaria i entendre les
Prendre notes i apunts a partir d’una           Fer reclamacions oralment.                     explicacions del mecànic, sol·licitar una
informació oral o escrita quan el tema és       Omplir formularis.                             revisió, demanar per a quan pot estar llest
familiar i previsible.                          3.1.4 Botigues i comerços                      el vehicle, demanar pressupost de la
Escriure cartes curtes i missatges senzills     Encarregar un producte o un article que        reparació, etc.
per ser enviats per correu electrònic.          s'hagi exhaurit.                               Omplir formularis d'assegurança en cas
Emplenar formularis de serveis públics i        Fer reclamacions en cas de trobar              d'accident, demanar dades d'altres
privats.                                        anomalies en un producte adquirit.             vehicles.
Elaborar, a partir d’un model, el propi CV      Fer reclamacions per escrit sobre              3.1.9 Telecomunicacions
i la sol·licitud corresponent per demanar       productes adquirits que presentin alguna       Entendre les instruccions d'ús d'una cabina
feina.                                          anomalia, tot seguint models estàndard.        telefònica.
Escriure textos com: correspondència                                                           Consultar una guia telefònica.
privada, informes breus i actes, resums i       3.1.5 Feina
                                                Llegir i respondre oralment anuncis de         Redactar missatges breus en xarxes
apunts d’informació rebuda a classe si és                                                      telemàtiques.
més o menys dictada.                            demanda o d'oferta de feina.
                                                Llegir i redactar anuncis de demanda o         Redactar missatges breus per fax.
Redactar notes, cartells, anuncis de
lloguer adreçats a un públic en general.        d'oferta de feina.                             3.1.10 Viatges
Escriure cartes estàndard adreçades a           Mantenir entrevistes de contractació, on       Demanar i rebre informació per fer un
institucions o organismes públics, en les       calgui detallar aspectes de l'experiència      viatge a través d'una agència.
quals hagin d’especificar un problema,          laboral.                                       Fer la reserva de passatges, d'allotjament o
una sol·licitud, una reclamació.                Entendre les clàusules d'un contracte          de lloguer de cotxe.
Iniciar-se en l'estudi de la normativa          laboral.                                       3.1.11 Serveis d'assistència sanitària
únicament en aquells aspectes bàsics que        Demanar, si cal, aclariments sobre alguna      Demanar una assistència urgent en cas
faciliti l’elaboració o la reproducció          d'aquestes clàusules.                          d'accident o de malaltia.
d’aquests textos senzills.                      Redactar una sol·licitud i un currículum       Explicar la situació que requereix una
                                                laboral.                                       assistència mèdica i donar informació
3. Objectius específics                         Omplir formularis per accedir a un lloc de     precisa sobre el lloc, l’hora i el motiu.
3.1 Àmbits                                      treball.                                       Entendre explicacions de personal sanitari
3.1.1 Via pública i interior de locals          3.1.6 Administració i entitats públiques       i les indicacions mèdiques que cal seguir.
Preguntar i dir on és un lloc, amb l'ajut       Omplir       instàncies     adreçades     a    Fer els tràmits necessaris per inscriure's a
d'un plànol o sense.                            l'Administració o a responsables d'entitats    la seguretat social o a una mútua privada.
Demanar i donar indicacions sobre on és         públiques.                                     3.1.12 Serveis públics
una dependència o una instal·lació dins         Exposar oralment fets o situacions que
d'un edifici.                                   requereixen l'actuació de l'administració o    - Correus
Demanar i dir on es pot trobar o on s'ha de     d'una entitat pública.                         Omplir un gir postal
col·locar algun objecte.                        Escriure cartes estàndard sobre fets o         Fer una tramesa certificada i entendre un
Preguntar i dir l'hora.                         situacions que requereixen l'actuació de       avís de tramesa certificada
Llegir indicacions urbanes: cartells, rètols,   l'administració o d'una entitat pública.       Fer reclamacions i omplir formularis.
indicadors viaris.                              3.1.7 Actes socials                            - Entitats bancàries
Preguntar i dir quina distància hi ha d'un      Concertar una cita.                            Entendre les instruccions per realitzar una
punt a un altre i explicar la millor manera     Usar les formes de tractament adequades a      operació mitjançant un caixer automàtic
per arribar-hi.                                 cada destinatari i a cada situació social      Demanar una prestació bancària: fer un
Demanar, entendre i donar informació            concreta: per adreçar-se a algú o              ingrés o retirar diners, demanar el saldo,
sobre on hi ha un servei determinat.            presentar-se un mateix, per saludar, per       sol·licitar un talonari, una llibreta o una
Donar referències precises sobre un lloc        acomiadar-se, per felicitar algú, per          targeta     de crèdit,      demanar     una
en relació amb un altre.                        expressar un desig.                            transferència, domiciliar rebuts…
3.1.2 Habitatges i llocs d’allotjament          Usar, per escrit, les formes de tractament     Entendre notificacions escrites d’entitats
                                                adequades a cada persona i cada situació.      bancàries;        explicar       incidències
- Allotjament públic (hotels, fondes)                                                          relacionades amb alguna operació
Sol·licitar un servei d'hostaleria.             Redactar una invitació a un acte social.
                                                Adreçar-se a un públic en un acte social       bancària
Demanar aclariments sobre la facturació                                                        Trucar al servei d’anul·lació de targetes de
Fer una reserva d'allotjament, cara a cara o    mitjanament formal.
                                                                                               crèdit en cas de pèrdua o de robatori.
per telèfon, indicant les dates d'estada        3.1.8 Mitjans de transport
previstes i concretant les característiques i                                                  - Policia
                                                - Transport públic                             Entendre les indicacions de la policia en
els serveis que es demanen.                     Comprar o reservar un bitllet o un
Entendre la informació que es rebi quan es                                                     cas d’infracció
                                                passatge, especificant per a quins dies,       Donar explicacions o excuses en cas
fa una reserva d’allotjament.                   hora de sortida i de tornada, classe,
Fer una reclamació en cas de deficiències                                                      d'infracció
                                                nombre de viatgers, a nom de qui es fa la      Demanar assistència a la policia i donar-li
en el servei.                                   reserva, etc.
Omplir formularis de reclamacions.                                                             la informació corresponent
                                                Realitzar els tràmits per facturar equipatge   Entendre el text d'una sanció; presentar
- Habitatge                                     i per embarcar.                                al·legacions escrites a una sanció;
Negociar les condicions d'un contracte          Fer una reclamació oral en cas de pèrdua       argumentar.
                                                d'equipatge.
- Serveis d'emergència                           Intercanviar  informació   sobre  les           Expressar el grau de seguretat d'un fet:
Poder trucar a un servei d'urgències             perspectives de feina i sobre el món            molt positiu, intermedi o feble.
(bombers, ambulàncies, serveis tècnics...)       laboral.                                        Expressar que es recorda o no es recorda
per explicar una situació que requereixi la      3.2.4 Activitat quotidiana, experiències,       alguna cosa.
seva intervenció                                 temps lliure i entreteniments                   Evocar.
Donar informació precisa sobre el lloc,          Intercanviar informació sobre: les              Fer una predicció.
l'hora i el motiu de l'emergència.               possibilitats     d'allotjament      i     de   Prometre de fer alguna cosa.
- Companyies de subministrament                  desplaçament als punts d'interès turístic;      Amenaçar de fer alguna cosa.
Sol·licitar oralment l'alta o la baixa d'un      sobre les incidències d'un viatge.              Narrar.
servei de subministrament; explicar, amb         Seleccionar informació sobre elements           Formular hipòtesis d'eventualitat.
detall, una avaria o una anomalia de             d’interès turístic i cultural propis del lloc   Formular hipòtesis d'irrealitat.
funcionament d'algun dels serveis                on es viu i ressaltar-ne els aspectes           1.3 Funció expressiva i valorativa
d'aquestes companyies                            socioculturals.                                 Expressar sentiments i estats d'ànim
Sol·licitar per escrit l'alta o la baixa d'un    Explicar els projectes que es tenen.            positius, negatius i neutres i sentiments de
servei de subministrament.                       Comparar fets presents amb fets passats.        conformitat i disconformitat: fruïció i
Serveis de manteniment i reparacions             Explicar anècdotes produïdes en un              felicitat, alleujament, confiança, seguretat,
Sol·licitar un servei d'instal·lació o d'obra    viatge.                                         sorpresa o perplexitat, resignació,
explicant les característiques generals de       Expressar preferències sobre diferents          curiositat, impaciència, preocupació,
la instal·lació o de l'obra que es demana        maneres de viatjar.                             irritació, mal humor o enuig, hostilitat,
Concretar dia i hora en què es pot fer una       Fer apreciacions globals sobre un viatge.       odi, refús, rancúnia, temor, por, ansietat,
reparació.                                       3.2.5 Actualitat                                desconfiança., insultar, insatisfacció,
Descriure una avaria o un desperfecte i          Intercanviar opinions i manifestar gustos i     conformitat o disconformitat, fer retrets.
demanar-ne la reparació.                         preferències sobre un esdeveniment              Interessar-se per l'estat emotiu o de salut
Fer una reclamació en cas d'incompliment         cultural concret.                               d'algú.
o de deficiències en la reparació.               Entendre missatges o notícies de caire          Lamentar-se, negar el perdó, insultar.
Sol·licitar un pressupost.                       polític, econòmic, social i cultural.           Expressar        sensacions     físiques    i
Negociar el preu de la realització d'aquests     Intercanviar         informació       sobre     percepcions sensorials: dolor.
serveis.                                         l'organització política, econòmica, social i    Expressar un desig.
Demanar garantia d'una reparació.                cultural del país.                              Expressar escepticisme.
3.1.13 Espectacles i actes públics                                                               Donar credibilitat.
                                                 3.2.6 Gastronomia                               Expressar un fet com a possible.
Entendre el significat global d’una crítica      Intercanviar informació general sobre
periodística sobre un espectacle, una                                                            Expressar un fet com a impossible.
                                                 establiments de restauració pel que fa          Expressar un fet com a probable.
exposició o un acte públic.                      al menjar, la beguda i el servei.
Intercanviar punts de vista i fer una                                                            Expressar un fet com a improbable.
                                                 Intercanviar informació específica              Expressar un fet com a prohibit.
valoració personal sobre un espectacle,          sobre establiments de restauració pel que
una exposició o un acte públic.                                                                  Expressar dubte.
                                                 fa al menjar, la beguda, el servei a les        Expressar un fet com a versemblant.
3.1.14 Ensenyament i educació                    seves     característiques    i   al    seu     Expressar un fet com a conseqüència
Usar el català com a llengua d'interacció        funcionament.                                   lògica d’un altre.
habitual en l'activitat lectiva.                 Fer valoracions sobre el menjar o la            Expressar un fet com a contingent.
Conèixer el vocabulari propi de la               beguda, el servei, l'ambient o el preu d'un
matèria.                                         establiment i sobre menjar fora de casa.        1.4 Funció inductiva
Llegir textos propis de la matèria.              3.2.7 Condicions atmosfèriques                  Dispensar de fer alguna cosa.
Prendre apunts.                                  Parlar del clima del lloc on es viu o sobre     Advertir, avisar.
Fer resums.                                      el d’altres llocs coneguts o dels quals es      Animar a fer alguna cosa.
Exposar algun problema relacionat amb            tenen referències.                              Proposar, suggerir, aconsellar o recomanar
l'activitat acadèmica a la persona               Parlar sobre les condicions atmosfèriques       una actuació.
responsable.                                     i els accidents meteorològics que es donen      Donar ordres.
Participar en reunions informatives del          actualment o que acostumen a donar-se           Demanar consells.
centre     educatiu       o     d'associacions   en un lloc determinat.                          Amenaçar de fer alguna cosa.
vinculades amb el centre com poden ser                                                           Expressar una petició, expressar el desig
                                                 3.2.8 Llengua i comunicació                     que algú faci alguna cosa.
consells escolars, associacions d'estudiants     Demanar explicacions o precisions sobre
o de pares d'alumnes.                                                                            Expressar l'obligació o la necessitat de fer
                                                 algunes regles d'escriptura.                    alguna cosa: mitjançant l'expressió d'una
3.2 Temes                                        Continguts (en relació amb                els   necessitat, d'una obligació, d'un deure
3.2.1 Informació personal                        objectius):                                     impersonal o d'una condició; mitjançant
Identificar algú pel seu aspecte físic.          1. Funcions generals de la llengua              preguntes; mitjançant l'expressió de
Caracteritzar el perfil físic i psicològic                                                       condicions        materials;     mitjançant
d’algú.                                          1.1 Funció socialitzadora                       l'enunciació exclusiva de la cosa
Parlar de la naturalesa d’una relació i de       Interessar-se per algú.                         demanada; utilitzant una expressió
les persones que hi intervenen.                  Demanar permís.                                 adjectiva o adverbial.
                                                 Concedir o denegar un permís.                   Fer reclamacions.
3.2.2 Habitatge i llocs de residència            Concertar una cita.
Descriure un habitatge segons els                                                                Fer un encàrrec.
                                                 Quedar amb algú.                                Intimidar, amenaçar.
condicionaments interns i externs.               Oferir-se a fer alguna cosa.
Demanar i donar informació sobre: les            Iniciar un contacte epistolar.                  1.5 Funció metalingüística
instal·lacions i els aparells domèstics; el      Tancar un contacte epistolar.                   Enumerar i ordenar les parts d'un discurs:
manteniment i la millora d'un habitatge;         Interessar-se per l’estat emotiu o de salut     enumerar dins d'una explicació, anunciar
l'existència i les característiques de           d’algú.                                         l'inici, marcar una disgressió, indicar que
funcionament dels serveis comunitaris                                                            es continua, marcar el final.
d'un edifici; el lloguer o la compra             1.2 Funció informativa                          Demanar com s'escriu una paraula.
d'habitatges.                                    Comparar: comparació i desigualtat.             Demanar el perquè d'un enunciat.
                                                 Anunciar: informar d'un fet o d'un              Demanar quina conseqüència o quina
3.2.3 Activitats i relacions professionals       esdeveniment.
Demanar i donar informació general i                                                             conclusió es deriva d'un enunciat.
                                                 Preguntar sobre el grau de seguretat d'un       Referir-se a una paraula, una frase, una
detallada sobre les condicions de treball.       fet.                                            categoria gramatical.
                                                 Comprovar si es recorda alguna cosa.            Exemplificar.
Fer un incís.                                    Organització política, situació econòmica,       Indefinits:   l'un...   l'altre,   cadascú,
Relacionar idees o conceptes dins d'un           composició social i situació cultural i          cadascun, qualsevol, tot, res, ningú
discurs.                                         costums del país                                 Relatius: que àtons en funció de CD;
Dir com s'escriu una paraula.                    2.8 Estats físics i anímics de la persona        compostos el qual, la qual... amb
Resumir.                                         Mals, malalties i accidents                      antecedent explícit i darrere de les
Interpretar, comprendre el contingut d'un        Assistència sanitària: accidents, mals,          preposicions: a, amb, de, en, per
enunciat.                                        malalties, medicació, exercicis, règim           3.1.3 Determinants
Precisar, explicar-se.                                                                            Quantitatius indefinits: molt, bastant,
Posar èmfasi, insistir, repetir: posar èmfasi    2.9 Compres
                                                 Joguines                                         força, massa, una mica de, gaire, poc,
sobre l'acte d'afirmar alguna cosa; posar                                                         prou, gens, qualsevol, diversos, tant,
èmfasi sobre el constituent de la                Productes farmacèutics
                                                 Objectes de regal                                alguns, altre, cap, gens de, algun
proposició.                                                                                       Partitius: mig, quart
                                                 Drets i obligacions dels consumidors i
2. Nocions específiques d’àmbits i temes         dels usuaris                                     De comparació: més/menys, tant, tanta,
2.1 Informació personal                                                                           tants, tantes
                                                 2.10 Gastronomia                                 Adjectiu distributiu: cada
Relació entre persones: parella, amic, veí,      Establiments: tipus d'establiment, situació,
conegut...                                       preu, qualitat de servei, especialitats, plats   3.1.4 Qualificadors
Aspecte físic, caràcter, temperament,            i begudes típiques                               Formació d'adjectius: superlatius: –íssim;
ocupació o càrrec, conducta personal,            Valoracions sobre menjar, beguda, servei,        intensius: –et, -ó; comparatius: gradatius i
ideologies i creences                            ambient i preu                                   superlatius: millor/pitjor..., el millor, el
2.2 Habitatge i lloc de residència                                                                pitjor...; avaluatius, bo, dolent, regular
                                                 2.11 Serveis públics i privats                   Flexió de gènere i nombre de l’adjectiu
Condicionaments externs i interns                Guàrdia urbana, mossos d’esquadra i
Instal·lacions: llum, gas, aigua, telèfon                                                         d’una i de dues terminacions
                                                 policia                                          Adjectius qualificatius: descripció física
Aparells domèstics: nevera, cuina, armaris       Allotjament: servei de telèfon, de
i utensilis diversos                                                                              de persones i d’objectes; caràcter personal
                                                 despertador, de bugaderia, de cafeteria a        i estats d’ànim; diferència entre: gran i
Manteniment        i    millora:      pintura,   l’habitació, d’informació turística
reparacions                                                                                       gros; de trets físics i psíquics; per
                                                 Serveis sanitaris: servei d'urgències,           expressar estats d’ànims positius, negatius
Serveis comunitaris: neteja de l’escala,         ambulància, metge...
porteria, ascensor                                                                                i neutres
                                                 Serveis de reparacions domèstiques:
Lloguer i compra d'habitatges: sistema de        lampisteria, fusteria, paleta, calefacció...     3.1.5 Verbs
pagament, fiances, hipoteques, despeses          Serveis d'emergències                            Verbs regulars: mode indicatiu (present,
comunitàries                                     Serveis de subministrament: d'aigua,             passat perifràstic, indefinit, perfet,
Pressupost i despeses                            d'electricitat, de gas, de telèfon…              plusquamperfet, futur); mode subjuntiu
2.3 Activitats i relacions professionals         Bancs i caixes                                   (present i imperfet); mode condicional
Característiques: tipus de contractació,         Serveis relacionats amb vehicles                 (simple)
horaris, salari, vacances, seguretat social,     Servei d'urgències, ambulància, metge...         Verbs irregulars: néixer, córrer, saber,
seguretat en el treball                                                                           voler, ser, dir-se, veure, anar, fer, estar,
                                                 2.12 Condicions atmosfèriques                    poder, tenir, conèixer, omplir, obrir, tossir;
Accidents laborals                               Clima i temps atmosfèric: càlid, fred,
Sol·licitud de feina                                                                              mode indicatiu passats (pret. imperfet,
                                                 humit, mediterrani, suau, variable               perfet i indefinit); present i imperfet de
Perspectives de feina                            Accidents meteorològics: fer bon/mal
Relacions laborals                                                                                subjuntiu; condicional
                                                 temps, grau (x graus sobre/sota zero), neu,      Copulatius: ser, estar, semblar, quedar-se,
Seguretat en el treball                          nevada, núvol, ploure, tempesta, sol, vent
Accions laborals                                                                                  posar-se, tornar-se, tenir, semblar,
Tipus de feines                                  2.13 Llengua i comunicació                       assemblar-se; verbs reflexius més usuals
                                                 Ortografia: grafia de les             vocals,    Participis irregulars
2.4 Activitat quotidiana; temps lliure i         accentuació, apostrofació                        Mode imperatiu: ús del subjuntiu present
entreteniments                                                                                    com a forma negativa de l’imperatiu;
Atur                                             3. Components gramaticals
                                                                                                  imperatiu i present de subjuntiu d’alguns
Turisme: allotjaments i desplaçaments            3.1 Morfologia                                   verbs irregulars: anar, fer, escriure, seure,
Projectes                                        3.1.1 Noms                                       dur, venir, tenir, saber, ser; admetre,
Viatges: llocs visitats, trajectes, mitjans de   Flexió de gènere: regular amb alteració          permetre; imperatiu com a verb instructiu
transport, maneres de viatjar, incidències i     gràfica d'accent; irregular i invariable         Perífrasis verbals: d’obligació (haver de +
anècdotes                                        Flexió de nombre: regular amb                    inf., caldre que + subj); de probabilitat
Apreciació global d’un viatge: centres           modificació consonàntica; amb alteració          (deure + inf.); de realització recent (acabar
d’interès, característiques urbanes, mitjans     gràfica d'accent; altres alteracions             de + inf.); d’aproximació (venir a + inf.);
de transport, vida social i cultural             gràfiques                                        incoatius (començar a + inf., posar-se a +
2.5 Viatges i trasllats                          Sufixos de derivació: que designen plantes       inf.)
Viatges                                          i arbres fruiters: -er, -era, que indiquen       Tots els temps dels verbs: ser, estar,
Informació i preparatius                         conjunts: -ada, -at, -menta; que indiquen        haver-hi
Equipatge i articles de viatge                   dimensions i mides: -et, -às, -ària, -ada;       Alguns verbs de la 3a conjugació: tenir,
Allotjaments públics: tipus d’allotjament i      qualitats o estats: -or. –esa, -ia, -tat, -      prohibir, llegir, omplir, repartir, decidir-
de pensió alimentària, preus, disponibilitat     (e)dat,(it)ud, -ció, -(it)ud, -ció; acció o      se, vestir-se
de bany, de telèfon, TV                          efecte d’una acció: -ment, -ció, -ança, -or,     Futur simple dels verbs de la 2a
2.6 Relacions associatives                       -atge; tendències, doctrines o ideologies: -     conjugació: admetre, prometre, perdre,
Associacions i societats: assemblea, club,       isme, -ista.                                     combatre
colla, partit, grup, sindicat…                   3.1.2 Pronoms                                    Formació de verbs a partir de substantius i
                                                 Adverbials: en, hi                               adjectius: sufixos –ejar, -itzar, -ificar
2.7 Actualitat                                                                                    Verbs de règim preposicional: atrevir-se a,
Cinema                                           En funció d’atribut o predicatiu: ho, hi
                                                 Combinació de pronoms febles: totes les          començar a, decidir-se a, negar-se a,
Música                                                                                            pensar en, confiar en
Teatre                                           combinacions
Literatura                                       Usos       emfàtics       dels     pronoms.      3.1.6 Adverbis i locucions adverbials
Política, economia, societat, cultura,           Interrogatius:      distinció     semàntica      De temps: llavors, aleshores, com més
propaganda electoral, eslògans, notícies,        quan/quant; què, qui, quin, on, com, quan,       aviat millor, de tant en tant, sempre,
entrevistes, comentaris de premsa                quant                                            sovint, de vegades, havent dinat/sopat, des
                                                                                                  d’aleshores, ja, mentre, mentrestant, avui
(en) dia, de demà en.., estacions i èpoques      Seqüències consonàntiques: oclusives,             Verbs d’obligació: caldre, haver de…
de l’any, dates, primer, després, encara,        velars, fricatives                                (segona persona gramatical o formes
l’endemà.                                        Oclusives a final de mot                          paral·leles)
D’ordre: mentrestant, després, en acabat,        Consonants a final de mot: nasals, -s,            Adverbis i locucions adverbials de manera
per acabar, en primer lloc, per començar,        emmudiments (-nt, -r...)                          - Recursos textuals
com hem dit abans, d’una banda, d’altra          La lzl en tots els contextos: /s/ i /z/; /ts/ i   Esquematisme
banda, més endavant, com direm més               /tz/                                              Concisió
endavant, finalment, cada + període              Sonoritzacions per context                        Enumeracions
temporal                                         Grups consonàntics -cc-, -ct-, -pt-, -bt
De lloc: (a) dalt, (a) baix, (a/al) davant,      /x /, /J / / i /t/ /dJ/                           - Estructura textual
a/al) darrere, (a) dins, (a) fora, a banda i     Altres sons de la x /s/ i /z/; / ts / i /dz /:    Ordre lògic dels fets: introducció, motius
banda, davant per davant, a la dreta, a          repàs                                             o arguments, conclusió
l’esquerra, enllà, al voltant, enlloc, per tot   La puntuació                                      Connectors textuals: d'ordre (en primer
arreu                                            Ortografia bàsica                                 lloc, per començar...); de manera: com,
De direcció: endins, enfora                      Entonació i llenguatge no verbal                  com si...
De manera: al comptat, a terminis, de cop,       Fonètica sintàctica                               - Gèneres associats
més aviat…; acabats en –ment:                                                                      Receptes de cuina
                                                 4. Components textuals
ràpidament…; malament, pitjor, de debò,                                                            Instruccions d'aparells
per força, al comptat, a terminis…               4.1 Descriptiu                                    Converses quotidianes
De quantitat: almenys, com a mínim, com          - Construcció d’oracions                          4.4 Argumentatiu
a                                                Oracions copulatives
màxim, prou, bastant, una mica, només,                                                             - Construcció d’oracions
                                                 Verbs copulatius: ser, estar
solament                                                                                           Oracions declaratives amb subordinades
                                                 Verbs esdevenimentals: haver-hi
                                                                                                   de causa, concessió, condició, etc…
De possibilitat: potser, tal vegada, qui sap,    Modes i temps verbals: indicatiu…
                                                                                                   Verbs del tipus: dir, creure, pensar,
si de cas, vejam si...                           Adverbis de lloc i de temps….
D’afirmació: i tant, és clar, sens dubte, de                                                       opinar…
                                                 Complements          nominals:       adjectius
debò, prou, i tant...                            qualificatius, frases de relatiu, etc.            - Recursos textuals
De negació: de cap manera, tampoc, i ara         - Recursos textuals                               Citacions
De grau quantitatiu: si fa no fa; tant, força,   Comparacions                                      Referències
poc, prou, gaire, gens, gairebé, si fa no fa     Enumeracions                                      Comentaris
De dubte: potser                                 Metàfores                                         Repetició
De reiteració: una altra vegada                  Paràfrasis                                        Contrast
3.1.7 Preposicions i locucions prepositives                                                        Implicació del receptor
                                                 - Estructura textual
De mitjà o instrument: a, amb, a través          Estructura sumativa: de més global a més          - Estructura textual
de... De tema: de, sobre, pel que fa a,          particular; de dreta a esquerra; de dalt a        Presentació de la informació per parts o
respecte a, quant a.                             baix                                              blocs
De posició relativa: a la dreta de..., a         Connectors textuals: d’ordre (en primer           Relació entre tesi i arguments
l’esquerra de..., al fons de...                  lloc); espacials (a la dreta, dues cases més      Connectors textuals: de causa (perquè, ...);
De causa o motiu: arran de..., • amb motiu       amunt…)                                           de conseqüència (doncs, per tant…);
de, a causa de, per culpa de, gràcies a                                                            adversatius (però ...)
                                                 - Gèneres associats
De substitució: en lloc de..., en comptes                                                          - Gèneres associats
                                                 Memòries
de..., per.                                                                                        Discursos
                                                 Catàlegs (de botigues)
De finalitat: a, amb, a través de...                                                               Conferències
                                                 Postals
3.1.8 Conjuncions i locucions conjuntives        Cartes                                            Exposicions
de coordinació i subordinació                    Notícies                                          Cartes al director
Copulatives: i, ni                                                                                 Articles d'opinió
                                                 4.2 Narratiu
Disjuntives: o, o bé, si no                                                                        4.5 Expressiu
Adversatives: encara que, atès que, tot i        - Construcció d’oracions
que, tot i així, sinó, més aviat                 Oracions     declaratives    amb      verbs       - Construcció d’oracions
Consecutives: doncs, per tant, així              predicatius                                       Verbs en subjuntiu
De temps: conjuncions i locucions                Verbs en passat: pretèrit perfet en               Exclamacions
conjuntives quan, mentre, cada vegada            combinació amb altres temps.                      Adjectius
que, sempre que, abans que(no), després          Adverbis i locucions adverbials de lloc i         Frases exclamatives i desideratives
que                                              temps de temps                                    Adverbis d'afirmació i de negació
Conjunció de subordinació condicional:           Locucions prepositives de lloc i de temps         - Recursos textuals
si, distinció entre si no i sinó                 - Recursos textuals                               Anacolut
3.2 Sintaxi                                      Punts de vista del narrador: perspectiva,         Anàfora
Oracions coordinades                             personatges, discurs directe, discurs             Reiteracions
Les reiteracions d’oracions coordinades i        indirecte                                         Inversions
juxtaposades                                                                                       Guions
                                                 - Estructura textual
Frases simples: declaratives, exclamatives                                                         Cometes
                                                 Ordre cronològic dels fets.
i Interrogatives                                                                                   Exclamacions
                                                 Ordre narratiu: plantejament, nus,
La veu activa i la passiva                       desenllaç                                         - Estructura textual
Oracions subordinades substantives i             Connector textuals: temporals (quan,              Ordre segons la intenció de l'emissor.
adjectives                                       mentre, aleshores)                                Connectors textuals: de causa (perquè ...);
3.3 Fonètica i ortografia                                                                          de conseqüència (doncs, així …);
                                                 - Gèneres associats
Fenòmens d'alternança vocàlica: plurals                                                            puntuació relacionada amb l'entonació
                                                 Història
en -es, terminacions verbals en a/e àtones       Contes                                            - Gèneres associats
/E/ i /e/; /O/ i /o/                             Biografia                                         Converses quotidianes
La vocal neutra                                  Notícies                                          Cartes
La o àtona                                                                                         Postals
                                                 4.3 Directiu
Elisions i enllaços fònics                                                                         Dedicatòries en regals
Les elisions vocàliques                          - Construcció d’oracions                          Felicitacions
                                                 Oracions imperatives i exhortatives               Poemes
Nom mòdul: Nivell intermedi                        permetin expressar-se amb una fluïdesa          com ara avisos i anuncis, amb l'adequació,
Durada: 120                                        suficient, sense errors que impedeixin la       la coherència i la cohesió exigides per la
                                                   comprensió.                                     situació comunicativa i amb la correcció
Objectius:                                         - Ha de poder aplicar les regles generals       que      correspon      a      aquest    grau
1. Objectius generals                              de l’ortografia i conèixer algunes              d'aprenentatge.
En assolir el nivell intermedi, l’aprenent         excepcions d’ús freqüent en la llengua          - Fer intervencions orals breus en
ha de tenir una competència comunicativa           general.                                        programes dels mitjans de comunicació i
que li permeti afrontar un ventall força           - Ha d’haver ampliat el vocabulari sobre        en reunions dels àmbits social, laboral i
ampli de situacions de comunicació amb             temes generals i sobre temes específics de      acadèmic amb l'adequació, la coherència i
prou independència per no haver de                 la seva especialitat i del seu interès, i ha    la cohesió exigides per la situació
confiar en estructures ni fórmules fixades         de conèixer els mecanismes bàsics de            comunicativa i amb la correcció que
ni haver de limitar-se a intervencions             derivació i de sinonímia, hiponímia i           correspon a aquest grau d'aprenentatge.
breus. S’ha de poder expressar oralment i          hiperonímia per resoldre mancances              - Llegir comunicats informatius i avisos
per escrit en varietat estàndard i en              lèxiques.                                       per mitjà d’altaveus amb la pronunciació,
diferents registres, de manera prou                - Ha d’haver adquirit una pronunciació          l’entonació, el ritme i la velocitat
precisa, fluida i correcta perquè pugui ser        clarament intel·ligible, encara que cometi      adequats.
comprensible per al receptor i amb un              algun error ocasional i que mantingui           - Preparar      per     escrit    comunicats
grau de coherència i adequació                     l’accent de la seva llengua d’origen.           informatius i avisos per ser llegits a través
acceptables. Més concretament, ha ser              - Ha de reconèixer que la llengua és el         d’altaveus, tenint en compte l’adequació,
capaç de:                                          conjunt de varietats que utilitzen els          la coherència i la cohesió exigides per la
                                                   parlants segons la seva pertinença a una        situació comunicativa.
- Construir textos segons les formes               àrea territorial, a una generació i a uns       - Escriure correspondència breu dels
d’organització       textual       descriptiva,    àmbits d’ús, i ha de conèixer el valor de la    àmbits familiar i social, com ara postals i
narrativa i directiva, en diferents gèneres        varietat estàndard com a llengua de             cartes, i textos informatius breus, com ara
textuals. Igualment, ha de saber expressar         referència comuna entre tots els parlants.      anuncis per a la premsa i per a taulers
el seu punt de vista sobre temes diversos,         - Ha de conèixer els aspectes que li            informatius,      amb      l’adequació,     la
exposar els avantatges i els inconvenients         permetin situar el català en el seu territori   coherència i la cohesió exigides per la
de diverses opcions i fer-ho de manera             i en la seva història.                          situació comunicativa i amb la correcció
clara.                                             - Ha de reconèixer els elements que             que      correspon      a      aquest    grau
- Adaptar el que diu i la manera de dir-ho         componen el procés de comunicació i el          d'aprenentatge.
a la situació i al destinatari, tot adoptant el    paper cabdal de la llengua en aquest            - Exposar fets i opinions en intervencions
nivell de formalitat adequat. Igualment,           procés.                                         orals breus a partir d’esquemes i guions en
s’ha de saber adaptar als canvis de tema i                                                         actes públics dels àmbits social, laboral i
de to que es vagin produint.                       2. Objectius generals: habilitats i marc
                                                   sociolingüístic                                 acadèmic amb l'adequació, la coherència i
- Comprendre el sentit general, la                                                                 la cohesió exigides per la situació
informació principal i els detalls concrets        2.1 Habilitats receptives                       comunicativa i amb la correcció que
de textos orals d’extensió diversa                 - Comprendre converses i entrevistes de         correspon a aquest grau d'aprenentatge. •
pronunciats en un registre col·loquial o de        l’àmbit laboral i dels mitjans de               Llegir en veu alta anuncis, fragments de
formalitat mitjana, així com deduir-ne els         comunicació.                                    fullets, prospectes informatius i cartes
significats no explícits.                          - Comprendre textos informatius i               amb la pronunciació, l’entonació, el ritme
- Parlar mitjançant intervencions breus i          directius dels àmbits social, laboral i         i la velocitat adequats.
conversar sobre temes d’interès general i          acadèmic: fullets, catàlegs, instruccions i     - Escriure textos dels àmbits laboral i
temes relacionats amb els seus interessos          prospectes de caràcter general.                 social com ara cartes poc complexes,
o la seva àrea professional, en un registre        - Comprendre textos orals breus dels            sol·licituds, currículums i escrits per a
mitjanament formal o col·loquial.                  mitjans de comunicació, com ara anuncis i       publicacions d'àmbit restringit amb
- S’ha d’expressar amb un grau                     informacions diverses.                          l'adequació, la coherència i la cohesió
acceptable de correcció i fluïdesa, ha             - Comprendre textos informatius de la           exigides per la situació comunicativa i
d’utilitzar un vocabulari variat i ha de           premsa, com ara anuncis, notícies,              amb la correcció que correspon a aquest
saber organitzar i regular el discurs.             entrevistes.                                    grau d'aprenentatge.
- Iniciar, mantenir i acabar una conversa          - Comprendre instruccions i explicacions        - Prendre notes i apunts i fer esquemes de
utilitzant els torns de paraula de manera          orals d’un cert grau de complexitat i           textos orals i escrits, com ara parlaments,
eficaç, segons la finalitat comunicativa. I        xerrades i parlaments sobre temes               xerrades i articles breus, sobre temes
utilitzar recursos per guanyar temps i             d’interès general i temes relacionats amb       d’interès general i temes relacionats amb
mantenir la paraula mentre formula el que          els interessos o amb l’àrea professional de     els interessos o amb l’àrea professional de
vol dir.                                           l’aprenent.                                     l’aprenent.
- Entendre       el     contingut       textual,   - Comprendre articles i reportatges             - Preparar esquemes i guions com a
globalment i detalladament, en un ampli            divulgatius sobre temes d’interès general i     suport escrit d’exposicions orals breus.
ventall de textos escrits de caràcter no           temes relacionats amb els interessos o
especialitzat,      mitjançant       l’aplicació                                                   2.3 Marc sociolingüístic
                                                   amb l’àrea professional de l’aprenent.
d’estratègies de lectura diverses i d’acord        - Comprendre textos característics de la        - Conèixer, de manera general, el procés
amb un objectiu. Igualment, ha de ser              cultura popular: rondalles, llegendes,          de formació de la llengua catalana i el
capaç de saber inferir informació i els            cançons.                                        concepte de varietat lingüística i
punts de vista i les actituds de l’emissor.                                                        reconèixer els aspectes més rellevants de
- Escriure textos descriptius, narratius i         2.2 Habilitats productives                      la diversitat dialectal.
directius de caràcter no especialitzat             - Mantenir converses i entrevistes de           - Conèixer, de manera general, alguns
relacionats amb els àmbits familiar i              formalitat mitjana i produir textos orals       aspectes rellevants de l'estat actual de la
social. Els textos han de presentar una            breus com ara missatges i encàrrecs en un       llengua catalana i dels principals períodes
estructura coherent i han d’estar redactats        contestador automàtic amb l'adequació, la       de la història de la llengua.
amb una correcció gramatical i ortogràfica         coherència i la cohesió exigides per la         - Reconèixer i comprendre els elements
acceptables. Les idees han d’estar                 situació comunicativa i amb la correcció        del procés de comunicació i els usos de la
clarament cohesionades i l’expressió s’ha          que     correspon    a     aquest    grau       llengua en les diferents situacions en què
d’adequar a la situació comunicativa.              d'aprenentatge.                                 es produeix.
Alhora:                                            - Escriure textos breus dels àmbits
- Ha d’haver adquirit les formes i les             familiar i social, com ara notes,
estructures (ortografia, morfologia i              invitacions i felicitacions, i textos
sintaxi) del sistema lingüístic que li             informatius dels àmbits laboral i social,
3. Objectius específics                            - Saber exposar breument un fet i                coneixements en la redacció de cartes
3.1 Competència discursiva                         expressar l’opinió sobre un assumpte             formals.
- Comprendre la intenció comunicativa i            d’interès general en intervencions orals en      - Reconèixer, comprendre i aplicar les
el punt de vista respecte a una                    un mitjà de comunicació i en                     característiques de la sol·licitud i del
determinada informació expressats per              intervencions en reunions dels àmbits            currículum pel que fa a la informació
l'interlocutor o els interlocutors en el           social, laboral i acadèmic, amb coherència       necessària, la disposició de la informació,
transcurs de converses i entrevistes de            i amb el grau de formalitat adequat a la         l’estructura, el grau de formalitat i les
l’àmbit laboral i dels mitjans de                  situació comunicativa.                           convencions pròpies d’aquest tipus de
comunicació.                                       - Saber fer l’entonació i les pauses             documents.
- Comprendre la informació general i               adequades en la lectura en veu alta de           - Reconèixer i comprendre l’estructura, el
detallada de textos informatius i directius        comunicats informatius de manera que             propòsit comunicatiu i la progressió de la
de caràcter general com fullets, catàlegs,         siguin intel·ligibles en ser emesos per          informació      en     textos    de    tipus
instruccions i prospectes.                         altaveu.                                         argumentatiu i aplicar els coneixements en
- Comprendre i aplicar les estratègies i           - Comprendre les estratègies i els               la redacció de textos breus per a
els mecanismes que estructuren i regulen           mecanismes de la fase de textualització          publicacions d’àmbit restringit i en la
l'intercanvi comunicatiu en converses i            dins de les etapes de producció del text, i      preparació     d’esquemes       i    guions
entrevistes de formalitat mitjana.                 aplicar-los en la redacció de postals, cartes    d’exposicions orals breus.
- Saber expressar un missatge o un                 familiars, anuncis per a la premsa i per a       - Comprendre i aplicar els procediments i
encàrrec en un contestador automàtic amb           taulers     informatius      i     comunicats    les tècniques que s'utilitzen per prendre
l'adequació al grau de formalitat requerit i       informatius i avisos per ser llegits per         apunts i elaborar l'esquema d'un text oral o
establint correctament les referències de          mitjà d’altaveus.                                escrit.
persones,      coses,    llocs,    temps       i   - Reconèixer, comprendre i aplicar la            - Comprendre el valor de la utilització de
esdeveniments.                                     disposició de la informació en postals,          lèxic variat en un text com a recurs
- Comprendre les estratègies i els                 cartes familiars i anuncis per a la premsa i     estilístic que denota riquesa i precisió
mecanismes de la fase de planificació dins         per a taulers informatius.                       semàntica, i utilitzar el repertori lèxic
de les etapes de producció del text, i             - Saber expressar amb claredat la intenció       adquirit per tal de produir textos amb
aplicar-los en la redacció de notes, avisos        comunicativa en la redacció de postals i         variació i cohesió lèxiques.
anuncis, invitacions i felicitacions.              cartes de caràcter familiar i social amb la      3.2 Competència lingüística
- Reconèixer i comprendre el concepte de           finalitat d'expressar sentiments i estats        - Conèixer i aplicar algunes locucions i
text i de les seves propietats –adequació,         d'ànim, preguntar sobre propòsits i              perífrasis usuals com a recursos de
coherència i cohesió– i els factors que            expressar-los, intercanviar informació           variació lèxica.
caracteritzen els gèneres.                         sobre fets i esdeveniments, etc.                 - Reconèixer i comprendre el concepte
- Reconèixer        i     comprendre         les   - Saber utilitzar, en la redacció de textos      d'oració i els seus components.
característiques de l’adequació al canal i         de caràcter familiar, els recursos estilístics   - Reconèixer els mots més usuals del
al grau de formalitat com a factors                expressius que reflecteixen el to espontani      vocabulari bàsic que habitualment reben
determinants del registre.                         i familiar de la comunicació.                    interferències d'altres llengües.
- Reconèixer, comprendre i aplicar en el           - Conèixer el valor semàntic i sintàctic         - Conèixer els principals diccionaris
discurs les formes de tractament personal          dels enllaços i els signes de puntuació que      catalans i la utilitat de cadascun d'ells, i
adequades al grau de formalitat que                es detallen en aquest programa i aplicar-        saber-ne extreure la informació adequada
exigeix la situació comunicativa.                  los correctament com a factors de                per resoldre dubtes de correcció
- Conèixer i aplicar la disposició de la           coherència i cohesió textuals.                   lingüística.
informació en notes, avisos, anuncis,              - Comprendre i aplicar els procediments          - Reconèixer i comprendre les diverses
invitacions i felicitacions.                       de derivació del lèxic i l'ús de sinònims i      modalitats de l'oració i les principals
- Seleccionar la informació necessària i           d'antònims      com      a     elements     de   funcions sintàctiques dels elements de
les estructures i expressions adequades per        coreferència      i    com       a   recursos    l'oració.
aconseguir el propòsit comunicatiu, tenint         d'expressivitat i de variació lèxica en un       - Reconèixer, comprendre i aplicar les
en compte el context de comunicació i les          text.                                            regles generals i bàsiques que regeixen la
característiques del gènere, en converses,         - Reconèixer i comprendre l'estructura           morfologia dels components del grup
entrevistes, notes, avisos, anuncis,               d'articles divulgatius breus, reportatges,       nominal i del grup verbal que es detallen a
invitacions i felicitacions, i estructurar els     entrevistes, notícies de premsa i textos de      l'apartat de continguts, i també els
textos de manera lògica i coherent.                la cultura popular.                              fenòmens sintàctics que s'hi relacionen.
- Reconèixer, comprendre i aplicar els             - Reconèixer i comprendre les idees              - Comprendre els procediments de
elements i els procediments bàsics,                principals d'un text oral o escrit d'interès     composició del lèxic i els efectes
lingüístics i extralingüístics, que s'utilitzen    general i saber- les diferenciar de la           d'expressivitat i riquesa lèxica que aporten
per establir referències directes a                informació secundària que apareix en el          a un text determinats recursos com
persones, llocs, objectes o fets —presents         mateix text.                                     refranys, frases fetes, eufemismes i
o no en la situació enunciativa— en el             - Saber exposar breument un fet i                onomatopeies.
transcurs d'una conversa o una entrevista i        expressar i argumentar l'opinió pròpia           - Reconèixer        i     comprendre       les
en la redacció de notes, avisos, anuncis,          sobre algun assumpte d'interès general en        característiques      de     les     oracions
invitacions i felicitacions.                       intervencions orals en actes públics dels        coordinades i les funcions de predicat
- Comprendre el valor semàntic i sintàctic         àmbits social, laboral i acadèmic, de            nominal,       objecte     preposicional     i
dels enllaços i els signes de puntuació que        manera coherent i amb el grau de                 complement circumstancial.
es detallen en aquest programa i aplicar-          formalitat adequat a la situació                 - Reconèixer, comprendre i aplicar les
los correctament com a factors de                  comunicativa.                                    regles generals i bàsiques, les regles
coherència i cohesió textuals.                     - Saber fer l'entonació i les pauses             particulars i les excepcions que regeixen
- Reconèixer i comprendre l'estructura i           adequades en la lectura en veu alta              la morfologia dels components del grup
la intenció comunicativa de textos                 d’anuncis, fragments de fullets, prospectes      nominal i del grup verbal que es detallen a
informatius orals i escrits propis dels            informatius i cartes perquè siguin               l'apartat de continguts, i també els
mitjans de comunicació, com ara anuncis,           intel·ligibles per part dels oients.             fenòmens sintàctics que s'hi relacionen.
comunicats, notícies i informacions                - Reconèixer        i     comprendre       les   - Comprendre i aplicar els fenòmens
diverses.                                          característiques que diferencien la              sintàctics que es detallen en el programa i
- Reconèixer i comprendre la informació            correspondència de caràcter més formal           reconèixer-los com a factors de cohesió
rellevant i la informació secundària               de la privada pel que fa a l'estructura, la      textual.
d’anuncis,      comunicats,      notícies      i   intenció comunicativa, l'ordre de la             - Conèixer i aplicar les regles particulars i
informacions diverses.                             informació, el grau de formalitat i el to —      les excepcions que regeixen els aspectes
                                                   més o menys objectiu— i aplicar aquests
següents detallats en l'apartat de              1.2.2 Expressió escrita                          2.1.2.2 Registre
continguts: signes de puntuació, pronúncia      Textos breus dels àmbits familiar i social:      - Concepte
i ortografia del vocalisme i del                notes, invitacions, felicitacions.               Factors que el determinen: propòsit,
consonantisme.                                  Textos informatius dels àmbits laboral i         camp/tema, mode/canal, to/grau de
3.3 Coneixements sociolingüístics               social: notes, avisos, anuncis.                  formalitat.
                                                Correspondència dels àmbits familiar i
- Conèixer l'origen de la llengua catalana      social: postals i cartes.                        - El mode/canal:
i la seva classificació entre les llengües      Comunicats informatius i avisos per ser          Grau d'espontaneïtat dels textos orals i
romàniques.                                     llegits a través d'altaveus.                     escrits
- Reconèixer i comprendre els aspectes          Textos informatius breus: anuncis per a la       Textos orals cara a cara o a través d’un
generals sobre les varietats lingüístiques.     premsa, anuncis per a taulers informatius.       mitjà de difusió (telèfon, megafonia,
- Saber identificar a quina de les              Textos dels àmbits laboral i social: cartes      contestador automàtic)
principals       varietats      geogràfiques    poc complexes, sol·licituds, currículums,        Utilització de codis no verbals, recursos
pertanyen mostres de textos de l’àmbit          escrits per a publicacions d'àmbit               paralingüístics (coixins fonètics, ritme,
familiar o literaris.                           restringit.                                      velocitat de l'elocució, volum o intensitat
- Reconèixer els principals períodes en         Notes, apunts i esquemes de textos orals i       de la veu), etc. en textos orals
què es divideix l'estudi de la història de la   escrits, com ara parlaments, xerrades i          Interacció emissor-receptor en textos orals
llengua catalana.                               articles breus, sobre temes d’interès            Preparació escrita d'un text per ser dit, per
- Conèixer aspectes generals sobre l'estat      general i temes relacionats amb els              ser llegit en veu alta, etc.
actual de la llengua catalana pel que fa al     interessos o amb l’àrea professional de          Adaptació escrita d'un text oral:
domini lingüístic i al procés de                l’aprenent.                                      esquematitzacions, resums, supressió
normalització lingüística.                      Esquemes i guions com a suport escrit            d'incorreccions espontànies de l'orador,
- Reconèixer i comprendre els diversos          d'exposicions orals breus.                       etc.
elements que intervenen en el procés de                                                          - El to/grau de formalitat:
comunicació.                                    2. Elements lingüísticotextuals
                                                                                                 Relació de proximitat entre els
- Reconèixer i comprendre els principals        2.1 Text                                         interlocutors
usos de la llengua catalana en diferents        2.1.1 El text com a unitat de comunicació        Formes personals pròpies del tractament
àmbits de la societat.                                                                           familiar o formal (tu, vostè, etc.)
                                                2.1.1.1 Concepte i propietats
Continguts (en        relació    amb      els   Concepte de text.                                Context en què es produeix el text. Ús
objectius):                                     Les propietats del text:          adequació,     privat o públic
1. Gèneres textuals                             coherència i                                     Interjeccions,     invocacions,     renecs,
                                                cohesió.                                         vocatius, etc. com a mostra d’expressivitat
1.1 Habilitats receptives                                                                        Frases o expressions que indiquen
                                                Concepte d’adequació.
1.1.1 Comprensió oral                           Concepte de coherència.                          complicitat amb el receptor (m'explico?,
Converses i entrevistes de l’àmbit laboral i    Concepte de cohesió.                             oi?, etc.)
dels mitjans de comunicació.                                                                     Adjectius que expressen proximitat entre
Textos dels mitjans de comunicació:             2.1.1.2 Etapes de producció                      emissor i receptor
publicitat, notícies, informacions diverses.    - La planificació                                Frases fetes, refranys, eufemismes i
Instruccions i explicacions de cert grau de     Generació d’idees segons el propòsit             onomatopeies        com       a     mostres
complexitat.                                    comunicatiu.                                     d’expressivitat
Xerrades i parlaments sobre temes               Selecció de la informació segons el              - El propòsit comunicatiu
d’interès general i temes relacionats amb       context de comunicació i el propòsit.            Tria de la modalitat oracional adequada a
els interessos o amb l’àrea professional de     Ordre de la informació.                          la intenció comunicativa i al grau de
l’aprenent.                                     Planificació dels textos que es treballen en     formalitat
1.1.2 Comprensió lectora                        aquest curs.
                                                L’esquema com a eina de suport per a             - El camp/tema
Textos informatius i directius dels àmbits                                                       Caràcter general o específic
social, laboral i acadèmic: fullets,            l’estructuració d’una exposició oral.
                                                Procediments per a l’elaboració d’un             Grau d’aprofundiment
catàlegs, instruccions i prospectes de                                                           Temes propis de la correspondència entre
caràcter general.                               esquema: reconeixement i selecció de la
                                                informació        rellevant;      organització   familiars i amics
Textos dels mitjans de comunicació:
anuncis, notícies, entrevistes.                 jeràrquica i esquemàtica de la informació;       2.1.2.3 Gènere
Articles i reportatges divulgatius sobre        utilització de frases curtes i lèxic precís.     Convencions, disposició, objectius.
temes d’interès general i temes relacionats     - La textualització                              Disposició de la informació en notes,
amb els interessos o amb l’àrea                 Progressió temàtica a partir dels factors        felicitacions, invitacions, cartells, avisos i
professional de l’aprenent.                     següents: grau d'especificitat del tema;         anuncis.
Textos característics de la cultura popular:    informació coneguda pel receptor i               Disposició de la informació en postals,
rondalles, llegendes, cançons.                  informació nova.                                 cartes familiars, anuncis per a la premsa i
                                                Distribució del text en paràgrafs.               per a taulers informatius.
1.2 Habilitats productives                                                                       Disposició de la informació en cartes
                                                Expressió de la intenció comunicativa.
1.2.1 Expressió oral                            La referència i la connexió.                     formals, sol·licituds, currículums i escrits
Converses i entrevistes de formalitat           Selecció i progressió de la informació en        per publicar en butlletins o revistes
mitjana.                                        els textos que es treballen en aquest curs.      d’àmbit restringit.
Missatges i encàrrecs en un contestador                                                          2.1.3 Coherència i cohesió
automàtic.                                      - La revisió
Intervencions en programes dels mitjans         Necessitat de revisar el text durant el          2.1.3.1 Gèneres textuals
de comunicació.                                 procés de redacció i un cop acabat.              - La conversa
Intervencions breus en reunions dels            Pautes i recursos per a la revisió del text.     Estratègies i recursos que l’estructuren:
àmbits laboral, social i acadèmic.              2.1.2 Adequació                                  torns de paraula, rèpliques, preguntes i
Lectura de comunicats informatius i             2.1.2.1 Situació comunicativa                    respostes, formes que regulen els torns
avisos per mitjà d'altaveus.                    Elements: emissor, receptor, propòsit,           d'intervenció, fórmules estereotipades,
Exposicions breus a partir d'esquemes i         missatge, codi, canal, context / situació.       mots simples i repeticions que faciliten,
guions en actes públics dels àmbits social,                                                      mantenen o interrompen la conversa.
laboral i acadèmic.                                                                              - La carta
Lectura en veu alta d'anuncis, fragments                                                         Estructura: salutació, nucli (presentació,
de fullets, prospectes informatius i cartes.                                                     desenvolupament i conclusió) i comiat.
Diferències entre la carta familiar i la       Modalitats de l'oració: enunciativa,             pobre/ -a, comú/ -una, ferm/ -a, covard/ -a,
formal.                                        imperativa, interrogativa, exclamativa i         marroquí/ -ina...)
La selecció i la progressió de la              exhortativa.                                     - Pronoms
informació.                                    Estructures       oracionals:     oracions       Concepte i classificació dels pronoms
- Textos orals                                 impersonals amb el verb haver-hi i amb           personals (forts i febles).
L’entonació i les pauses com a elements        verbs meteorològics.                             Morfologia dels pronoms personals forts:
de transmissió de la coherència i el           La construcció passiva amb el pronom es.         gènere, nombre i persona.
significat del text.                           L'oració simple i l’oració composta.             Aspectes      morfològics      i    aspectes
                                               Oracions      compostes       coordinades        ortogràfics     dels     pronoms      febles
- L’article                                    mitjançant conjuncions o locucions
Selecció de la informació rellevant segons                                                      (apostrofació i guionet) segons la posició
                                               conjuntives.                                     respecte al verb.
les intencions comunicatives.
Progressió de la informació en textos          - Components i funcions sintàctiques             Morfologia dels pronoms febles (formes
breus per a publicacions d’àmbit               Components de l'oració: grup nominal             plenes, elidides, reforçades, reduïdes).
restringit.                                    (subjecte) i grup verbal (predicat).             Substitució de les funcions sintàctiques
                                               La funció de subjecte: concepte i                d'objecte directe i objecte indirecte per
- La sol·licitud i el currículum               pronominalització amb pronoms personals          pronoms febles.
Estructura formal.                             forts.                                           Ús dels pronoms en i hi amb verbs de
2.1.3.2 Funcions textuals dels elements de     Conceptes d’objecte directe, objecte             moviment.
la llengua                                     indirecte i complement del nom.                  Pronoms interrogatius i indefinits.
- Referència                                   Predicat nominal.                                Substitució de les funcions sintàctiques
Els articles, els demostratius i els           Objecte preposicional: concepte i verbs          d'objecte preposicional, complement
possessius com a elements d’expressió          del vocabulari bàsic que regeixen                circumstancial i predicat nominal.
referencial.                                   preposició (pensar en, comptar amb,              - Relatius
La referència de temps, lloc i persona         prescindir de, parlar de, creure en,             Forma i funcions del relatiu àton que.
mitjançant elements lingüístics el             dedicar-se a, accedir a, interessar-se
                                               per...).                                         2.2.3 Components del grup verbal
significat dels quals ve donat per la
situació específica de l'enunciació:           Complements circumstancials: concepte i          - Verb
pronoms personals forts (jo, tu...);           tipus.                                           Concepte.
adverbis, locucions i sintagmes adverbials     2.2.2 Components del grup nominal                Morfologia: primera conjugació i verbs
(avui, aquí, així, demà passat, la setmana                                                      irregulars anar i estar.
                                               - Nom                                            Els verbs ser i haver.
que ve...)                                     Concepte i classificació (comú i propi).
L'ús de sinònims com a coreferents                                                              La perífrasi d'obligació haver de +
                                               Flexió de gènere i de nombre (casos que          infinitiu.
textuals que contribueixen a la cohesió i a    s'adeqüen a la norma i casos amb
la variació lèxiques.                                                                           Morfologia regular de la segona i la
                                               alteracions ortogràfiques bàsiques).             tercera conjugacions.
La coreferència espacial amb els pronoms       Flexió de gènere i de nombre: casos
en i hi en verbs de moviment.                                                                   Les formes no personals: infinitiu, gerundi
                                               especials (abat/abadessa, advocat/ -ada/ -       i participi.
La pronominalització i l'el·lipsi com a        essa, alcalde/ -e/ -essa, perdiu/perdigot,
fenòmens de coreferència textual: els                                                           Les perífrasis verbals: de probabilitat
                                               orfe/òrfena...); casos de diferència de          (deure + infinitiu) i d'imminència, en
pronoms febles, l'elisió de subjecte, etc.     significat segons el gènere (el son/la son,      temps passat (anar a + Infinitiu)
- Connexió                                     el llum/la llum...); remarques sobre el          Classificació: criteri sintàctic i semàntic
Enumeració de mots i sintagmes                 gènere d'alguns substantius (els afores, el      (verbs de predicació completa i verbs
mitjançant comes i la conjunció i.             deute, el senyal, les postres, una anàlisi,      copulatius) i criteri morfològic (regulars i
Connexió d'oracions mitjançant el punt i       les dents, la resta...); casos d'expressió del   irregulars, pronominals).
seguit.                                        gènere       amb        lexemes      diferents   Formes més corrents dels verbs irregulars,
Connectors més freqüents que actuen com        (cavall/euga, boc/cabra...)                      especialment les del mode indicatiu i les
a organitzadors de la informació del text      - Determinants i quantificadors                  no personals, en verbs com els següents:
(primer, en primer lloc, abans, després, a     L'article:      concepte,      classificació     conèixer,
continuació, més tard, finalment, més          (determinat i indeterminat) i morfologia         dir, escriure, fer, poder, prendre, saber,
endavant).                                     (gènere i nombre, formes apostrofades i          tenir, venir, viure, voler.
Coordinació      copulativa     amb    les     contraccions).                                   - Adverbi
conjuncions i, o, ni i la coma.                Demostratius:      concepte,    morfologia       Concepte i classificació: temps, lloc i
Coordinació adversativa amb la conjunció       (gènere i nombre) i ús.                          manera.
però.                                          Possessius: concepte, morfologia (gènere i       Adverbis en -ment.
- Recursos lèxics                              nombre) i ús.                                    Ús dels adverbis més freqüents de manera,
Locucions i perífrasis més usuals com a        Numerals:        concepte,     classificació     quantitat, lloc i temps.
recursos de variació lèxica en un text.        (ordinals i cardinals), morfologia (gènere i     Locucions adverbials.
Ús de formes verbals en primera persona,       nombre) i ús del guionet.                        2.2.4 Enllaços
exclamacions,       interjeccions,    punts    Forma i usos més corrents de l'article amb
suspensius, etc., com a recursos estilístics   valor neutre.                                    - Preposicions
i expressius.                                  Quantitatius i indefinits: concepte,             Concepte i classificació.
Ús del lèxic amb precisió semàntica com a      morfologia i usos més freqüents.                 Usos més freqüents de les preposicions: a,
recurs que afavoreix l'expressió concisa de                                                     en, de, amb, sense, i per i per a davant de
                                               - Adjectiu                                       sintagma nominal.
la informació.                                 Concepte.
Els recursos expressius en textos propis de                                                     Locucions prepositives.
                                               Flexió de gènere i de nombre (casos que          Caiguda de la preposició davant del que
la cultura popular: rima, repeticions,         s'adeqüen a la norma i casos amb
imatges, metàfores, lèxic, etc.                                                                 àton.
                                               alteracions ortogràfiques bàsiques).
2.2 Morfosintaxi i lèxic                       Graus de l'adjectiu: superlatiu i                - Conjuncions
                                               comparatiu.                                      Ús de que a l'inici d'oracions
2.2.1 L'oració                                                                                  interrogatives i exclamatives.
                                               Concordança amb el nom.
- Conceptes generals                           Flexió de gènere i de nombre: adjectius          Concepte.
Concepte d’oració.                             acabats en -aç, -iç i -oç (audaç/audaços/        Conjuncions de coordinació: usos de i, o,
Funció comunicativa.                           audaces...); casos de canvi de -leg per -        ni, però.
                                               loga (anàleg/anàloga, filòleg/filòloga...);      La conjunció que en oracions completives.
                                               casos amb dificultat (amargant, elegant,
2.2.5 Signes de puntuació                        Mots del vocabulari bàsic sense punts de           - Pronunciació i ortografia de les laterals:
La coma en enllaços d'oracions simples,          referència clars: enyorança, assemblea,            Pronunciació
enumeracions i vocatius.                         monestir, vernís, assassí, avaria, treball,        Ortografia: els grups al·l-, col·l-, il·l-, -
El punt i seguit.                                ambaixador, Empordà                                el·la, -il·la
Els dos punts davant d'una enumeració.           mots acabats en -a, -ma, -arca, -ista, -cida,      - La h en posició inicial i intercalada.
El punt i a part com marcador de paràgrafs       -ta
diferents.                                       Verbs de doble arrel: treure/traure,               2.3.4 Convencions gràfiques
Els punts suspensius en enumeracions o           néixer/nàixer, jeure/jaure, i el verb fer          Abreviatures d’ús més freqüent: Sr., Sra.,
oracions inacabades.                                                                                c., c/, núm., etc.
                                                 - Pronúncia i ortografia de o i u àtones:          3. Marc sociolingüístic
Els signes d'interrogació i d'admiració.         Mots que tenen el mateix radical
Els dos punts davant de citacions textuals       Gènere i nombre del substantiu                     3.1 Formació i evolució de la llengua
i exemples.                                      Morfologia verbal                                  catalana
El guió en el discurs directe i en l'inici de                                                       - Formació de la llengua catalana
diàleg.                                          - Pronunciació de l'obertura vocàlica de la
                                                 e i de la o:                                       Concepte i classificació de les llengües
Les cometes en les citacions textuals.                                                              romàniques.
                                                 Mots del vocabulari bàsic sense punts de
2.2.6 Lèxic                                      referència clars: capítol, Joan, bufetada,         El català, llengua romànica.
- Unitats lèxiques i fraseologia                 muntanya, joventut, rètol, títol, suportar         - Història de la llengua catalana
Locucions i perífrasis més freqüents.            Verbs que presenten alternança en el               Principals períodes en què es divideix
Mots més usuals del vocabulari bàsic que         radical: collir, cosir, sortir, tossir i escopir   l'estudi de la història de la llengua:
habitualment reben interferències d'altres       Verbs poder i voler en les formes                  orígens,        expansió,       Decadència,
llengües.                                        d'indicatiu, de condicional i no personals         Renaixença, segle XX
- Reculls lèxics                                 - Combinació de vocals:                            Característiques principals de cada
Tipus      de     diccionaris:      principals   Diftongs i hiats: concepte i pronunciació          període: autors representatius, fets
diccionaris catalans i la seva utilitat.         adequada                                           històrics significatius
Organització del diccionari: contingut dels      Enllaços vocàlics: elisions marcades i no          - Estat actual de la llengua catalana
articles i maneig del diccionari.                marcades gràficament                               Domini lingüístic: territori, estats, divisió
- Relacions semàntiques                          - Accentuació:                                     administrativa, demografia.
Sinònims del vocabulari bàsic.                   Regles d'accentuació                               Normalització lingüística: el català,
Equivalències dels mots jòquer més usuals        El diacrític en mots del vocabulari bàsic          llengua pròpia; l'oficialitat del català; la
(fer, fotre, cosa, dallonses...).                (bé/béns,       bóta/bótes,     déu/déus,          Llei de normalització lingüística
Antònims del vocabulari bàsic.                   dóna/dónes, és, mà, més, món, nét/néta,            3.2 Varietats de la llengua
- Processos de formació lèxica                   ós/óssos, pèl/pèls, què, sé, sí, són, té,          - Varietats lingüístiques
La derivació des del punt de vista               véns/vénen)                                        Concepte de varietat lingüística.
morfològic: afixos més usuals (prefixos i        - Dièresi:                                         Les varietats funcionals.
sufixos).                                        Pronúncia correcta                                 Les varietats geogràfiques, socials i
La derivació des del punt de vista               La dièresi en els grups gu i qu                    històriques.
semàntic: significació dels prefixos i dels      La dièresi en i i u tòniques                       Concepte de llengua estàndard.
sufixos     més      corrents   (diminutius,     La dièresi en les formes verbals                   - Varietats geogràfiques
augmentatius, noms d'oficis, etc.).              2.3.3 Consonantisme                                Concepte de llengua i dialecte.
Substantius i adjectius compostos més                                                               Divisió del català en els dos grans blocs
usuals.                                          - Ortografia de la b/v
                                                 Temps pretèrit en -ava                             dialectals.
Ús del guionet en compostos i derivats:                                                             Trets característics principals del baleàric,
derivats per prefixació (arximilionari,          Alternances u/v i p/b
                                                                                                    el central, el valencià i el nord-occidental:
exministre,      precristià,     pseudofruit,    - Pronunciació i ortografia de les alveolars       fonètics (neutralització de a, e i o àtones,
sotssecretari,                    vicerector,    fricatives                                         articulació d'alguns grups consonàntics
ultraconservador...); derivats amb el prefix     Alveolar fricativa sonora [z] i grafies que        finals); morfològics i sintaxi (l'article
no- (no-violència, no violent, no                la representen                                     definit, la flexió verbal, l'adverbi pas en
catalanoparlant, no-res...); compostos de        Alveolar fricativa sorda [s] i grafies que la      oracions negatives); lèxics (diferències
dos elements amb significat ple (bocamoll,       representen                                        més representatives)
agredolç, centpeus, gira-sol, escura-            - Pronunciació i ortografia de les vibrants:
xemeneies, penja-robes...); compostos                                                               - Els usos de la llengua
                                                 Pronunciació i distinció entre vibrant             La varietat estàndard i les varietats
repetitius i expressius (poti-poti, bitllo-      simple r i la vibrant múltiple rr
bitlllo, corre-cuita...); compostos en què                                                          dialectals: l'estàndard, llengua comuna;
                                                 Emmudiments                                        valor de l'estàndard
figura el nom d'un punt cardinal (nord-est,      Ortografia
sud-africà...)                                                                                      Usos institucionalitzats: administració
                                                 - Pronunciació i ortografia de les                 pública;     ensenyament;    mitjans de
- Expressivitat del lèxic                        oclusives:                                         comunicació i producció cultural
Frases fetes i refranys.                         Pronunciació sorda o sonora segons la              Usos personals.
El tabú i l'eufemisme.                           posició
Onomatopeies.                                                                                       3.3 El procés de comunicació
                                                 Regles generals d'ortografia: a final de
2.3. Fonètica i ortografia                       mot; finals del present d'indicatiu en -p, -t      Elements del procés de comunicació:
                                                 i –c; gerundis en –t; terminacions en -etud,       emissor, receptor, codi, missatge, canal i
2.3.1 Sons i grafies                                                                                context.
Distinció entre so i grafia.                     -itu; grups ab-, ob-, sub- i cap-
L'alfabet català.                                - Pronunciació i ortografia de les nasals:         El codi verbal: la llengua com a codi en el
Els dígrafs: concepte i separació.               Pronunciació                                       procés de comunicació.
2.3.2 Vocalisme                                  Ortografia: la m davant m, p i b; la n             Codis no verbals: gesticulació, mirada,
                                                 davant v; el dígraf ny; les nasals davant -f       imatges.
- La síl·laba:
Concepte distinció entre síl·laba tònica i       - Pronunciació i ortografia de les palatals:
àtona separació de síl·labes                     Pronunciació sorda o sonora
                                                 Ortografia: la palatal fricativa [ʒ ] i les
- Pronúncia i ortografia de a i e àtones         grafies g i j; la palatal fricativa [ʃ ] i les
Mots que tenen el mateix radical:                grafies x i ix; les africades ( (grafies tx, ig,
Gènere i nombre del substantiu                   tg i tj); els grups -jecc- i -ject-: injecció,
Morfologia verbal                                objecció, projectar, subjecte
Nom mòdul: Nivell de suficiència                  valorar-ne la precisió, la riquesa lèxica i      context comunicatiu i amb un domini
Durada: 120                                       l’interès temàtic.                               suficient dels recursos lingüístics,
                                                  - Escriure textos d’una certa extensió           especialment els que es treballen en aquest
Objectius:                                        utilitzant els recursos lingüístics de           programa.
1. Objectius generals                             manera variada i adequada, i amb un grau         - Fer exposicions orals de tipus
En assolir el nivell de suficiència,              de correcció suficient. Ha de poder              informatiu o didàctic sobre temes
l’aprenent ha de tenir una competència            desenvolupar temes complexos en cartes i         d’interès general i donar instruccions de
comunicativa que li permeti comunicar-se          informes i saber prioritzar i destacar els       certa complexitat, amb l’adequació, la
en varietat estàndard, oralment i per escrit,     aspectes més importants. Els textos han de       coherència i la cohesió exigides pel
de manera flexible i eficaç en les                ser clars, ben estructurats i cohesionats,       context comunicatiu i amb un domini
situacions comunicatives de caràcter              amb un ús força precís dels elements que         suficient dels recursos lingüístics,
formal usuals de l’àmbit social. Ha de            indiquen la relació i la progressió de les       especialment els que es treballen en aquest
tenir un bon domini de la llengua general i       idees, i han de tenir un estil adequat a         programa.
s’ha de poder expressar amb fluïdesa i            l’objectiu, al destinatari i al context.         - Fer argumentacions orals en situacions
espontaneïtat sense haver de cercar d’una         Alhora:                                          formals, amb suport escrit o sense, amb
manera gaire evident paraules o                                                                    l’adequació, la coherència i la cohesió
                                                  - Ha d’haver adquirit un domini de la            exigides pel context comunicatiu i amb un
expressions. Més concretament, ha de ser          morfologia i la sintaxi que li permeti
capaç de:                                                                                          domini suficient dels recursos lingüístics,
                                                  expressar-se amb fluïdesa i flexibilitat,        especialment els que es treballen en aquest
- Produir textos clars i ben estructurats         utilitzant estructures diverses i de certa       programa.
tractant temes complexos, i saber                 complexitat. Ha de poder controlar les           - Llegir en veu alta textos literaris i textos
desenvolupar punts concrets de manera             diferents estructures organitzatives i els       explicatius i predictius propis dels mitjans
elaborada, amb idees complementàries,             diferents mecanismes de cohesió. Ha              de comunicació amb fidelitat, amb la
justificacions i exemples pertinents a fi         d’arribar al domini conscient de les regles      pronunciació correcta i amb l’entonació,
d’arribar a una conclusió adequada. Ha de         generals i particulars de l’ortografia i les     el ritme i la velocitat adequats.
conèixer i saber aplicar les diferents            seves excepcions en el vocabulari general        - Llegir          correctament          textos
formes d’organització textual (descriptiva,       i en l’específic de temes de la seva àrea        argumentatius formals o de caràcter
narrativa, directiva, argumentativa i             professional o del seu interès.                  literari en actes públics.
expressiva) i saber-les combinar.                 - Ha de dominar un repertori lèxic ampli,        - Escriure textos narratius i descriptius i
- Adaptar-se a diferents rols socials             amb expressions idiomàtiques (frases             narracions i descripcions inserides en
propis dels àmbits esmentats de manera            fetes, metàfores, intensificadors, etc.) i       textos diversos dels àmbits privat, social i
flexible i eficaç. Ha de saber escollir           mots col·loquials; així com els                  laboral, amb l’adequació, la coherència i
l’estil, la varietat lingüística i el nivell de   mecanismes més usuals de formació de             la cohesió exigides pel context
formalitat adequats a les circumstàncies.         mots.                                            comunicatiu i amb un domini suficient
- Comprendre textos orals, llargs i               - Ha d’haver adquirit una pronunciació i         dels recursos lingüístics, especialment els
complexos, d’una àmplia gamma de                  una entonació clares i naturals, i ha de         que es treballen en aquest programa.
temes. Ha de comprendre la intenció               poder variar l’entonació i la corba              - Escriure textos de caràcter explicatiu i
comunicativa de l’emissor, les idees              melòdica de l’oració a fi d’expressar            directiu i textos argumentatius sobre
principals, les secundàries i les no              matisos subtils de significat.                   temes generals o coneguts de l’aprenent i
formulades explícitament, en textos               - Ha de conèixer la importància de               explicacions,           instruccions         i
formals sobre temes d’interès general i en        l’aplicació de la normativa en la varietat       argumentacions inserides en textos
textos       específics     de      divulgació    estàndard com a llengua comuna de                diversos dels àmbits privat, social i
pronunciats en llengua estàndard, així com        referència i ha de conèixer l’existència         laboral, amb l’adequació, la coherència i
les idees principals i les secundàries en         d’estàndards regionals. També ha de              la cohesió exigides pel context
textos pronunciats en les diferents               conèixer les principals característiques de      comunicatiu i amb un domini suficient
varietats geogràfiques.                           les varietats geogràfiques, generacionals i      dels recursos lingüístics, especialment els
- Parlar de manera flexible i eficaç per          socials i valorar-ne l’ús.                       que es treballen en aquest programa.
expressar idees i opinions i per                  - Ha de conèixer la situació actual de la        - Preparar per escrit presentacions d’actes
desenvolupar temes complexos amb                  llengua catalana en el territori propi.          i guions d’intervencions en reunions,
finalitats diverses (negocis, lleure, amistat,    2. Objectius generals: habilitats i marc         tenint en compte l’adequació, la
voluntariat, esports...) i ha de saber            sociolingüístic                                  coherència i la cohesió exigides per la
relacionar la seva aportació amb el discurs                                                        situació comunicativa.
d’altres interlocutors. S’ha d’expressar          2.1 Habilitats receptives
amb fluïdesa, amb un vocabulari ric i             - Comprendre textos orals i escrits de           2.3 Marc sociolingüístic
precís i amb una correcció suficient, i           caràcter narratiu i descriptiu, de ficció i de   - Conèixer l'estat actual de la llengua
també ha de saber organitzar i controlar el       no ficció, propis dels àmbits privat, social     catalana, el concepte de llengua estàndard
discurs,       que      ha     de      resultar   i laboral.                                       i el valor de la normativa com a eix
comunicativament eficaç. També ha de              - Comprendre         textos    de     caràcter   central de l’estàndard.
saber superar els possibles buits de              explicatiu, directiu i predictiu –orals i        - Conèixer els trets característics de les
significat      mitjançant       circumloquis,    escrits– propis dels àmbits privat, social i     diverses varietats geogràfiques i aplicar-
paràfrasis, definicions, explicacions o           laboral.                                         los en la identificació de la varietat
autorectificacions.                               - Comprendre textos literaris orals i            corresponent en textos orals i escrits de
- Entendre textos escrits amb finalitats i        escrits i textos de caràcter familiar            caràcter literari i de l’àmbit familiar.
graus de formalitat diversos: textos              produïts en les diverses varietats               - Conèixer els trets característics de les
literaris o basats en fets, articles sobre        geogràfiques.                                    diverses         varietats        històriques,
temes d’interès general i temes específics        - Comprendre textos orals i escrits de           generacionals i socials i aplicar-los en la
de divulgació o de la seva àrea                   caràcter argumentatiu propis dels àmbits         identificació de la varietat corresponent en
professional, escrits en diferents varietats      privat, social i laboral.                        textos orals i escrits de caràcter literari i
geogràfiques i en varietat estàndard. N’ha        - Comprendre textos orals de l’àmbit             de l’àmbit familiar.
de comprendre les idees principals, les           familiar i textos orals de ficció produïts en    3. Objectius específics
secundàries i els significats no formulats        diverses varietats generacionals i socials.
                                                                                                   3.1 Competència discursiva
explícitament (la intenció comunicativa,          2.2 Habilitats productives                       - Comprendre el fil argumental d'obres de
els dobles sentits, el punt de vista,             - Fer narracions i descripcions orals i          teatre, pel·lícules, novel·les, contes i
l’actitud de l’emissor...). També ha de           presentacions d’actes públics i de               còmics, saber determinar-ne el tema o els
saber captar l’organització del text,             conferenciants amb l’adequació, la               temes principals i la intenció de l'autor o
                                                  coherència i la cohesió exigides pel             el director i saber resumir-ne l'argument.
- Comprendre notícies i reportatges             no lingüístics que faciliten l'acompliment      tenint en compte les intervencions dels
emesos pels mitjans de comunicació orals,       del propòsit comunicatiu del text.              altres participants.
guies de viatge, itineraris i ressenyes         - Saber interpretar adequadament els            - Saber fer exposicions orals de caràcter
discriminant les informacions principals        signes de puntuació, aplicar les regles de      argumentatiu amb l’ajuda de suport escrit
de les complementàries.                         pronunciació         del vocalisme i el         i    utilitzant recursos lingüístics i no
- Saber presentar actes i conferenciants        consonantisme i fer les            pauses i     lingüístics que faciliten l'acompliment del
oralment, amb l'ajuda d'un guió, i saber fer    l’entonació adequades en la lectura en          propòsit comunicatiu.
comentaris públics de fets i esdeveniments      veu alta de textos de caràcter explicatiu i     - Saber llegir en veu alta textos formals,
amb l'adequació que requereix la situació       predictiu propis dels mitjans de                amb correcció i fluïdesa i de forma
comunicativa, amb un discurs coherent i         comunicació          per tal de fer-los         adequada a la situació comunicativa, en
amb correcció.                                  intel·ligibles als oients.                      actes literaris, celebracions litúrgiques o
- Saber interpretar adequadament els            - Aplicar les estratègies i els recursos        altre tipus d’actes públics.
signes de puntuació, aplicar les regles de      propis de les fases de planificació,            - Aplicar les estratègies i els recursos
fonètica sintàctica vocàlica i fer              textualització i revisió en la redacció de      propis de les fases de planificació,
l’entonació adequada per tal de fer             textos explicatius i directius.                 textualització i revisió en la redacció de
intel·ligibles fragments d'obres literàries o   - Saber seleccionar la informació               textos argumentatius sobre               temes
textos poètics breus llegits en veu alta i      pertinent i adequada en la redacció de          generals o coneguts dels àmbits privat,
donar-los expressivitat.                        textos explicatius i directius i en la          social i laboral.
- Saber seleccionar la informació               preparació de presentacions d’actes i           - Conèixer diversos procediments i
pertinent i adequada en la redacció de          d’intervencions en reunions, segons el          tècniques per preparar guions, esquemes i
textos narratius i descriptius, segons el       propòsit comunicatiu, les pressuposicions       resums i aplicar- los en la preparació de
punt de vista adoptat per l'emissor d'acord     i el coneixement compartit entre emissor i      material escrit de suport d’exposicions i
amb la intenció comunicativa.                   receptor.                                       intervencions orals.
- Comprendre les estratègies i els              - Reconèixer i comprendre l’estructura          - Comprendre         el   valor     de      les
recursos propis de les fases de                 del text explicatiu i les estratègies           pressuposicions       i   el     coneixement
planificació, textualització i revisió i        discursives aplicables a aquest tipus de        compartit entre emissor i receptor com a
aplicar-los en la redacció de textos            textos, i aplicar-les en la redacció de         fenòmens pragmàtics que determinen el
narratius i descriptius.                        textos explicatius com ara articles breus       tipus d'informació seleccionada per
- Reconèixer i comprendre els conceptes         sobre temes generals, exposicions de            l'emissor en un enunciat, i aplicar aquests
d’adequació, coherència i cohesió com a         l’àmbit acadèmic, etc.                          criteris en la selecció de la informació per
propietats del text, conèixer les estratègies   - Reconèixer, comprendre i aplicar la           redactar textos argumentatius.
i els mecanismes amb què es concreten en        manera d'organitzar la informació, la           - Reconèixer i comprendre l’estructura
el text i aplicar-los en la producció de        precisió del lèxic i els recursos lingüístics   característica de les argumentacions i les
textos narratius i descriptius.                 que determinen el to           neutre de la     estratègies discursives aplicables a aquest
- Reconèixer i aplicar adequadament els         informació en un text de caràcter directiu,     tipus     de textos, i aplicar-les en la
recursos gramaticals i textuals que             oral o escrit.                                  producció de textos argumentatius com
modalitzen l'enunciat segons l'interès de       - Reconèixer i aplicar adequadament,            ara articles breus i cartes al director.
l'emissor de presentar-lo amb més o             segons la situació comunicativa en què es       - Comprendre i aplicar l'ordre i la
menys objectivitat i segons la situació         produeix el text, els recursos gramaticals i    progressió de les idees en el plantejament
comunicativa en què es produeix el text.        textuals que modifiquen el discurs per          de la tesi i els arguments en textos de
- Reconèixer i comprendre l'estructura          fer-lo més proper al receptor o més             caràcter       argumentatiu,       com        a
d'una narració i les diverses maneres de        distanciat.                                     manifestació de la coherència textual i
presentar la informació en una descripció,      - Conèixer i aplicar els recursos               com a        estratègia per aconseguir el
i aplicar-les en la redacció de contes,         gramaticals i textuals que serveixen per        propòsit comunicatiu.
diaris de viatge, ressenyes, notícies de        expressar prediccions i també els que           - Conèixer els elements gramaticals que
premsa, retrats.                                afegeixen al discurs            matisos de      serveixen per expressar oposició, causa i
- Conèixer        el     procediment       de   probabilitat, condició o possibilitat.          conseqüència i aplicar-los en la redacció
configuració del discurs reportat -discurs      - Comprendre i aplicar els diversos             de textos de caràcter argumentatiu.
directe i indirecte- i aplicar-lo com a         elements de connexió que actuen com a           - Reconèixer les marques de presència i
recurs estilístic en la redacció d'un text      organitzadors del discurs i/o com a             de distanciament de l’emissor i del
narratiu o d'una entrevista.                    elements de referència discursiva.              receptor i aplicar- les adequadament en la
- Aplicar diversos procediments i               - Comprendre la relació de sinonímia i          producció de textos per aconseguir més o
tècniques que permeten sintetitzar la           d'antonímia que s'estableix entre mots          menys proximitat amb el receptor.
informació d'un text en un resum.               diferents a l'interior d'un text, i aplicar     - Comprendre i aplicar els diversos
- Comprendre i aplicar els recursos             aquest procediment com a recurs de              elements de connexió que actuen com a
d'expressió temporal i l'ordre de               variació i de cohesió lèxiques.                 organitzadors del discurs i/o com a
presentació dels fets per organitzar de         - Saber discriminar les informacions            elements de referència discursiva.
forma coherent un text narratiu.                rellevants de           les secundàries i       3.2 Competència lingüística
- Comprendre i aplicar l'ordre de               comprendre les idees principals de textos       - Comprendre i aplicar els fenòmens
presentació de la informació en un text         argumentatius com ara              discursos,   sintàctics que es detallen en el programa i
descriptiu i els elements que serveixen per     exposicions, crítiques, editorials, articles    reconèixer-los com a factors de cohesió
establir les referències espacials en           d'opinió i comunicats formals.                  textual
l'elaboració d'una descripció.                  - Comprendre les idees principals i la          - Reconèixer, comprendre i aplicar les
- Comprendre de manera global i                 informació complementària rellevant de          regles particulars i les excepcions que
detallada textos explicatius, directius i       textos orals de l’àmbit privat i textos de      regeixen la morfologia dels components
predictius, discriminant la informació          creació literària produïts en diverses          del grup nominal i del grup verbal que es
principal de la complementària i sabent         varietats generacionals i socials.              detallen a l'apartat de continguts.
determinar-ne el tema i la intenció de          - Reconèixer, comprendre i valorar              - Reconèixer i aplicar correctament els
l’autor.                                        l'opinió expressada per l’autor en              signes de puntuació com a marcadors de
- Comprendre de manera global i                 editorials, articles d’opinió, crítiques        fenòmens       sintàctics que afecten la
detallada textos de caràcter familiar i         teatrals o cinematogràfiques.                   coherència i la cohesió del text.
textos literaris produïts en les diverses       - Saber exposar i defensar l'opinió pròpia      - Reconèixer, comprendre i aplicar les
varietats geogràfiques.                         amb correcció, fluïdesa i claredat en una       regles particulars i les excepcions que
- Saber fer exposicions orals de tipus          reunió formal, una taula rodona o un            regeixen els aspectes de pronúncia i
explicatiu, amb l'ajuda de suport escrit i      debat,       seleccionant la informació         d’ortografia del         vocalisme i del
amb la utilització de recursos lingüístics i    pertinent segons el propòsit comunicatiu i
consonantisme detallats en l’apartat de         1.1.1.2 Textos de caràcter directiu,            - Relació de gèneres que es poden
continguts.                                     explicatiu i predictiu                          treballar:
- Conèixer les abreviatures d'ús més            Relació de gèneres que es poden treballar:      Narracions d’anècdotes i esdeveniments,
corrent i       els criteris generals que       documentals, reportatges, visites guiades;      comentaris públics de fotografies,
s'apliquen a l'hora d'abreujar un mot.          previsions diverses: meteorològiques,           diapositives, etc.
- Conèixer el valor dels refranys, de les       econòmiques,               tecnològiques,       Presentacions      d’actes  públics   i
frases fetes i de les figures retòriques més    mediambientals.                                 conferenciants i autopresentacions en
usuals com a recursos retòrics i estilístics    En diverses varietats geogràfiques:             situacions formals.
que serveixen per enriquir, matisar i           converses quotidianes, rondalles, cançons       - Lectura en veu alta de poemes i altres
precisar el significat del text.                1.1.1.3 Textos de caràcter argumentatiu         textos de caràcter literari
- Conèixer els usos dels enllaços i els         Relació de gèneres que es poden treballar:
signes de puntuació que es detallen en el                                                       1.2.1.2 Textos de         caràcter   directiu,
                                                discursos, conferències, exposicions en         explicatiu i predictiu
programa i els recursos no lingüístics que      debats i taules rodones, oratòria judicial i
contribueixen a donar coherència al text, i     política; crítiques de cinema i teatre          - Relació de gèneres que es poden
saber aplicar-los correctament com a            emeses pels mitjans de comunicació.             treballar:
elements de coherència i cohesió textuals.      En diverses varietats generacionals i           Instruccions de certa complexitat:
- Comprendre els procediments de                socials: converses quotidianes, obres de        funcionament d’aparells, receptes de
composició i de derivació del lèxic i           teatre                                          cuina.
aplicar-los com a recursos de creació                                                           Explicacions de caràcter didàctic o
lèxica i de variació en un text.                1.1.2 Comprensió lectora                        informatiu sobre temes d’interès general.
- Reconèixer i aplicar correctament els         1.1.2.1 Textos de caràcter narratiu i           - Lectura en veu alta de textos propis dels
signes de puntuació com a marcadors de          descriptiu                                      mitjans de comunicació
fenòmens sintàctics que afecten la              Relació de gèneres que es poden treballar:
coherència i la cohesió del text.               novel·les, biografies, contes, còmics; guies    1.2.1.3 Textos de caràcter argumentatiu
- Conèixer la funció distintiva en l'ús de      de viatge, itineraris, ressenyes de llocs;      Relació de gèneres que es poden treballar:
les majúscules i els criteris d'aplicació de    retrats (aspectes físics, psicològics,          intervencions en debats, assemblees o
les majúscules en els casos més generals.       biogràfics).                                    altres actes; exposicions en reunions
- Conèixer els diferents tipus de                                                               formals i debats a fi d'expressar l'opinió,
                                                1.1.2.2 Textos de        caràcter   directiu,   convèncer, exposar un fet, etc.
diccionaris i la seva organització, i saber-    explicatiu i predictiu
los utilitzar adequadament per extreure'n                                                       1.2.2 Expressió escrita
informació referida a la pronunciació,          - Relació de gèneres que es poden
                                                treballar:                                      1.2.2.1 Textos de caràcter narratiu i
l'ortografia, la morfologia, els usos i el                                                      descriptiu
significat de les paraules.                     Textos explicatius i directius dels àmbits
                                                industrial     i    comercial:      manuals     - Relació de gèneres que es poden
3.3 Coneixements sociolingüístics               d'instruccions,    prospectes,    opuscles,     treballar:
- Reconèixer i comprendre l'estat actual        publicitat.                                     Diari de viatge, ressenyes, programes
de la llengua catalana, el concepte de          Textos informatius i explicatius dels           d'itineraris o visites turístiques.
llengua      estàndard i el valor de la         àmbits administratiu, judicial i mèdic          Retrats (físics, psicològics, biogràfics).
normativa com a eix central de                  (bans,       citacions,       notificacions,    Narracions d'esdeveniments.
l’estàndard.                                    prescripcions mèdiques).                        Resums de pel·lícules i obres de teatre i
- Reconèixer i comprendre la unitat de la       Textos explicatius sobre temes generals o       d’altres textos narratius
llengua catalana i la seva diversitat pel       coneguts      de     l’aprenent     (articles
que fa a les diferents varietats                                                                1.2.2.2 Textos de         caràcter   directiu,
                                                informatius o divulgatius, articles de          explicatiu i predictiu
geogràfiques.                                   diccionari i d’enciclopèdia, llibres de
- Reconèixer i comprendre els trets més         text).                                          - Relació de gèneres que es poden
significatius dels dialectes catalans i         Previsions diverses: meteorològiques,           treballar:
aplicar- los en la identificació de la          econòmiques,                 tecnològiques,     Textos directius i explicatius de certa
varietat i en la comprensió global i            mediambientals; horòscops.                      complexitat:      receptes      de    cuina,
detallada de textos de l’àmbit privat i         - En varietats geogràfiques: textos d'àmbit     indicacions per tenir cura d'animals i
textos literaris breus, orals i escrits,        privat i textos literaris breus com ara:        plantes, per reparar avaries, etc.
produïts en les diverses varietats              notes, cartes familiars, contes, rondalles,     Textos de caràcter explicatiu sobre temes
geogràfiques.                                   cançons                                         generals o coneguts de l'aprenent (escrits
- Conèixer les principals etapes de                                                             informatius o divulgatius per a una
l’evolució de la        llengua catalana i      1.1.2.3 Textos de caràcter argumentatiu         publicació).
comprendre globalment algunes mostres           - Relació de gèneres que es poden               Instruccions     diverses     (funcionament
literàries dels principals autors.              treballar:                                      d'aparells, ús de serveis, regles de jocs,
- Reconèixer els principals trets fonètics,     Textos d'opinió propis dels mitjans de          etc.), bases per participar en concursos o
morfosintàctics i lèxics que caracteritzen      comunicació: editorials, articles, crítiques    per sol·licitar un servei (beques,
les varietats generacionals i socials, i        i comentaris sobre fets d'actualitat.           subvencions, ajuts).
aplicar-los en       la identificació de la     Recensions sobre obres de teatre, cinema,       - Textos escrits per ser dits: presentacions
varietat i en la comprensió de textos de        literatura.                                     d'actes, guions d'intervencions en reunions
l’àmbit privat i de creació literària que       - En varietats generacions i socials:
manifestin        marcadament        aquestes                                                   1.2.2.3 Textos de caràcter argumentatiu
                                                còmics i mostres literàries amb trets
característiques.                               marcats.                                        - Relació de gèneres que es poden
Continguts     (en    relació    amb      els                                                   treballar:
                                                - En varietats històriques: mostres de          Textos de caràcter argumentatiu sobre
objectius):                                     textos formals d'algunes etapes històriques     temes generals o coneguts de l'aprenent
1. Textos                                       1.2 Habilitats productives                      (articles d'opinió, cartes al director).
1.1 Habilitats receptives                       1.2.1 Expressió oral                            Guions, esquemes i resums com a suport
1.1.1 Comprensió oral                                                                           escrit d'exposicions orals o entrevistes
                                                1.2.1.1 Textos de caràcter narratiu i
1.1.1.1 Textos de caràcter narratiu i           descriptiu
descriptiu
Relació de gèneres que es poden treballar:
pel·lícules, obres de teatre; notícies i
reportatges de ràdio i TV.
2. Elements lingüísticotextuals                 La combinació d'estil directe i estil           - Quant al text predictiu:
2.1 Text                                        indirecte com a recurs estilístic en un text    Trets característics: ús del temps futur,
                                                narratiu.                                       verbs     amb       significat  predictiu,
2.1.1 El text com a unitat de comunicació       Punt de vista adoptat per l’emissor en els      conjuncions i locucions condicionals,
2.1.1.1 Propietats                              textos narratius: intern o extern, objectiu,    adverbis, locucions i perífrasis que
Concepte d’adequació: la situació de            omniscient.                                     afegeixen a la predicció un matís de
comunicació; exigències del gènere              Tractament objectiu de la informació.           probabilitat o possibilitat.
Concepte de coherència: el text,                Estil distanciat (impersonal) o de              - Quant al text argumentatiu:
construcció articulada amb unitat de            participació (primera persona del plural).      Selecció de la informació segons el
sentit; selecció i organització de la           Marques que afavoreixen la presència o          propòsit comunicatiu, les pressuposicions
informació                                      l’allunyament de l’emissor i del receptor:      i el coneixement compartit entre emissor i
Concepte de cohesió: textura, lligam (el        tria de la persona gramatical (pronom de        receptor.
text com a teixit); connectors, el·lipsi,       primera persona, plural fictici en primera      Estructura: introducció, nucli (tesi,
puntuació                                       persona del plural, tercera persona del         arguments i contraarguments) i conclusió.
2.1.1.2 - Formes d’organització textual         singular); generalitzacions; construccions      Progressió temàtica: arguments ordenats
Principals formes d’organització textual        personals o impersonals                         de més fort a més feble o de més feble a
segons la manera d’abordar la realitat: text    Avantatges del llenguatge positiu.              més fort; articulació entre informació
descriptiu (realitat estàtica); text narratiu   2.1.3 Coherència i cohesió                      coneguda o represa i informació nova
(realitat dinàmica); text directiu (realitat    2.1.3.1 Formes d’organització textual           (tema i rema); segmentació en paràgrafs
pretesa); text argumentatiu (realitat                                                           Les informacions implícites d'un enunciat
psicològica racional); text expressiu           - Quant al text descriptiu:                     segons el context concret de la
(realitat psicològica emotiva)                  Selecció de la informació segons el             comunicació.
Altres formes d’organització textual: text      propòsit comunicatiu i el punt de vista         Estratègies     discursives:  interrogació
explicatiu; text predictiu.                     adoptat per l'emissor.                          retòrica, argument d’autoritat o basat en
Els gèneres textuals.                           Ordre de presentació de la informació:          un exemple, anticipació i repetició,
                                                sumatiu, jeràrquic (de més general a més        concessió a l’adversari (antítesi +però
2.1.1.3- Etapes de producció                    concret) o itinerant (d'esquerra a dreta, de
Planificació: generació d’idees; selecció                                                       +tesi), relat d’una experiència personal,
                                                dalt a baix).                                   al·lusió a elements culturals del
de la informació segons el context de           Expressió de la referència espacial d'un
comunicació i el propòsit; procediments i                                                       coneixement compartit.
                                                element: adverbis i locucions adverbials
tècniques de síntesi                            de lloc, preposicions que introdueixen          2.1.3.2 Funcions textuals dels elements de
Textualització: organització de la              complements circumstancials de lloc, ús         la llengua
informació segons l’especificitat del tema      dels verbs ser, estar i haver-hi.               - Referència
i el coneixement per part del receptor;                                                         La determinació i la indeterminació com a
distribució en paràgrafs; elements de           - Quant al text narratiu:
                                                Selecció de la informació segons el             manifestació de referents coneguts i
referència i de cohesió                                                                         referents nous dins d'un text.
Revisió: durant el procés i al final.           propòsit comunicatiu i el punt de vista
                                                adoptat per l'emissor.                          Demostratius i possessius com a elements
2.1.2 Adequació                                 Estructura: plantejament, nus i desenllaç.      de referència textual, endofòrica i
2.1.2.1 Anàlisi de la situació en què es        Ordre de la informació: diferència entre        exofòrica.
produeix el text                                l'ordre real dels esdeveniments i l'ordre       La correspondència de cada pronom feble
Emissor i receptor i rols respectius.           escollit per presentar els fets (presentació    amb un antecedent com a condició
Propòsit comunicatiu.                           lineal, començar per la situació final i anar   necessària de coreferència ben establerta
Context.                                        als fets que l'han originada, narració de       en un text.
Canal de comunicació.                           dues històries en paral·lel).                   - Concordança
2.1.2.2 Adequació         a    la   situació    Expressió temporal: aspecte perfectiu i         La concordança com a factor de cohesió
comunicativa                                    imperfectiu del verb, adverbis i locucions      textual: els noms col·lectius; l'adjectiu o
                                                adverbials de temps, oracions temporals.        l'article amb més d'un substantiu; el verb
- Concepte de registre.                                                                         amb un subjecte sintàcticament complex
                                                - Quant al text directiu:
- Factors que determinen el registre:           Selecció de la informació segons el             (llarg, coordinat, etc.).
Camp: tema i grau d’especialització             propòsit comunicatiu, les pressuposicions       - Connexió
Mode: canal oral o escrit, espontani o          i el coneixement compartit entre emissor i      La connexió de sintagmes i oracions
planificat                                      receptor.                                       mitjançant conjuncions i locucions
To: formalitat, formes de tractament            Ordre de la informació: ordre de les            conjuntives de coordinació amb valor
Propòsit o intenció                             accions, marques d’ordre que les                copulatiu, distributiu, disjuntiu, adversatiu
- Anàlisi de la situació en què es produeix     introdueixen.                                   i il·latiu.
el text.                                        Trets característics de les instruccions        Els pronoms relatius com a elements de
- Elecció del registre.                         (textos directius): ús de formes                connexió i de coreferència textual.
                                                d’imperatiu (o altres temps verbals), verbs     Ús de sintagmes preposicionals, adverbis,
- Punt de vista adoptat per l'emissor           específics que expressen una instrucció         locucions adverbials i oracions que
segons el seu propòsit comunicatiu.             (haver de, caldre, etc.), esquematisme i        funcionen com a elements de connexió i
- Especificitat del lèxic segons el tema i el   concisió de les informacions.                   com a organitzadors del discurs (en altres
destinatari.                                    - Quant al text explicatiu:                     paraules, al mateix temps, és per això que,
- Anàlisi de la situació en què es produeix     Selecció de la informació segons el             com ja hem dit més amunt, és a dir, per
el text.                                        propòsit comunicatiu, les pressuposicions       exemple, d'una banda, de l'altra, en
                                                i el coneixement compartit entre emissor i      conclusió).
- Elecció del registre.                                                                         L'expressió de les relacions d'oposició,
                                                receptor.
2.1.2.3 Adequació al gènere                     Estructura: presentació, desenvolupament        causa i conseqüència entre les idees en
Convencions i disposició pròpies dels           (qüestionament i resposta), conclusió.          textos argumentatius i explicatius: nexes
gèneres que es treballen.                       Estratègies      discursives:     definició,    d'unió entre oracions (conjuncions,
2.1.2.4 Estil i modalització                    exemplificació a partir de coses concretes,     adverbis,      locucions       causals      o
Objectivitat i subjectivitat en textos          analogia, reformulació, citació d’autoritat.    consecutives...), verbs que expressen
descriptius.                                    Modificació i adaptació del discurs oral en     causa, conseqüència o oposició.
Marques que reflecteixen l’actitud del          funció de la comprensió que en fa el            Elements de connexió que actuen com a
parlant respecte allò que diu.                  destinatari:    explicacions,    exemples,      organitzadors del discurs i/o com a
                                                repeticions, precisions, etc.                   elements de referència discursiva amb la
finalitat d'introduir exemplificacions,         les postres, una anàlisi, les dents, la        La conjunció que en oracions completives.
aclariments,      conclusions,       represa    resta...)                                      - Preposicions
d'informació, etc. (per citar algun cas, per    Casos especials de flexió de nombre            Usos de fins, fins a, com, com a, cap, cap
resumir, per dir-ho d'una altra manera...).     (sofà/sofàs, cafè/ cafès..)                    a.
La connexió d'oracions mitjançant               Plurals invariables (llapis, ritus, cactus,    Ús del de partitiu.
conjuncions i locucions conjuntives de          dilluns...)                                    Canvi i caiguda.
subordinació com a elements de cohesió          - Adjectiu                                     Usos de a i en introductòries de
sintàctica i/o semàntica.                       Col·locació respecte al nom.                   complements circumstancials de temps i
- Recursos textuals                             Remarques: casos d'intercalació de u           de lloc.
Elements que serveixen per qualificar o         semiconsonant (inic/ iniqua, oblic/            2.2.5 Signes de puntuació
determinar i que aporten expressivitat al       obliqua...);   casos     amb     dificultat    La coma, els parèntesis i els guions en
text: adjectius, metàfores, comparacions,       (amargant, elegant, pobre/ -a, comú/-una,      incisos, aclariments i aposicions.
oracions comparatives, oracions adjectives      covard/ -a, marroquí/ -ina...)                 Usos més freqüents del punt i coma:
explicatives i especificatives.                 - Pronoms                                      juxtaposicions, enumeracions, davant de
Les relacions de sinonímia i d’antonímia        Usos     pronominals   de    possessius,       conjuncions adversatives i concessives,
entre mots com a factors de cohesió lèxica      demostratius, indefinits, numerals i           etc.
i com a recursos de variació.                   quantitatius.                                  Ús de la coma en oracions adjectives i
Els procediments de composició i de             Pronoms febles: combinacions binàries.         supressions verbals.
derivació del lèxic com a recursos de                                                          El guió, els dos punts i les cometes com a
variació en un text.                            - Relatius
                                                Concepte, tipus i funció sintàctica.           marques introductòries del discurs directe
La paràfrasi i l’exemplificació com a                                                          o indirecte.
recursos de coherència i cohesió lèxica         Els relatius que, qui, què, qual, on.
                                                Les estructures d’article +que.                Ús de la coma en inversions de l’ordre
dins el text.                                                                                  lògic, pleonasmes, contactes amb
Recursos no lingüístics que contribueixen       El relatiu adjectiu qual.
                                                Les estructures la qual cosa, cosa que.        conjuncions i casos d'ambigüitat o
a donar coherència al text: elements                                                           confusió de funcions sintàctiques
tipogràfics, esquemes gràfics, etc.             Pleonasmes més habituals.
                                                2.2.3. Components del grup verbal              2.2.6 Lèxic
2.2 Morfosintaxi i lèxic
                                                - Verb                                         - Unitats lèxiques i fraseologia
2.2.1 L'oració                                                                                 Frases fetes i refranys.
                                                Classificació sintàctica: transitius i
- Conceptes d'oració simple i oració            intransitius, personals i impersonals.         El sentit figurat: la metàfora,             la
composta.                                       Els modes i els temps verbals: pla en què      comparació i l'analogia.
- Oració composta: oracions coordinades i       situen l’acció i valor temporal que li         - Relacions semàntiques
subordinades;   oracions     coordinades        atribueixen.                                   Sinonímia: concepte i sinònims del
juxtaposades.                                   Usos més freqüents i estables de ser i         vocabulari general
- Modalitats oracionals:                        estar.                                         Antonímia: concepte i antònims del
Declarativa, per donar informació               Perífrasis d'obligació: haver de +infinitiu,   vocabulari general
Imperativa i exhortativa, per influir en la     caldre +infinitiu / que                        Polisèmia: concepte i mots polisèmics del
conducta del receptor                           Perífrasis de probabilitat: deure +infinitiu   vocabulari general
Interrogativa, per demanar informació           Perífrasis d’imminència: estar a punt de       - Processos de formació lèxica: l'ús del
Exclamativa, que remarca algun aspecte          +infinitiu                                     guionet en mots compostos
subjectiu de l’emissor                          Verbs amb formes velaritzades.                 Compostos a la manera culta amb formes
                                                Verbs de la segona conjugació que              prefixades acabades en -o (audiovisual,
- El mode verbal, l’entonació i l’ordre dels    presenten interferència amb el paradigma
mots associats a les modalitats oracionals.                                                    grecollatí,    fisicoquímic,        serbocroat,
                                                de la tercera: admetre, concebre, debatre,     hispanoamericà)
- Estructures oracionals: construccions         difondre, ocórrer, incloure...                 Compostos catalans el primer component
personals i impersonals; construccions          Participis irregulars.                         dels quals és un mot que duu accent gràfic
actives i passives; oracions interrogatives     Concordança del participi.                     (mà-llarg, pèl-roig...)
indirectes                                      Usos del gerundi.                              Compostos formats per mots units per una
-    Tipus     d'oracions     subordinades:     El temps verbal en oracions de                 conjunció o una preposició (allioli,
substantives, adjectives i adverbials.          probabilitat.                                  coliflor, vetesifils...; plats-i-olles; blat de
                                                Correlació dels temps verbals en les           moro, vaga de fam...; marededéu; cul-de-
- Oracions subordinades substantives:           oracions compostes condicionals.
estructures i funcions.                                                                        sac)
                                                Remarques sobre la conjugació de cabre,        Sintagmes lexicalitzats (bar restaurant,
2.2.2 Components del grup nominal               caldre, córrer, estar, saber, ser, veure...    conferència col·loqui, gall dindi, baix
- Determinants i quantificadors                 - Adverbi                                      relleu... )
Article: casos especials sense apostrofació     Ús de la doble negació.                        Altres: abans-d'ahir, adéu-siau
i casos especials sense contracció;             Ús de la partícula pas.                        - Reculls lèxics
construccions amb l'article i/o amb altres      Adverbis i locucions de probabilitat.          Tipus de diccionaris: monolingües i
estructures amb funció abstractiva o            2.2.4 Enllaços                                 plurilingües, generals i especialitzats,
intensiva; modismes que presenten                                                              normatius i dialectals, enciclopèdics, de
interferències amb l'article lo neutre.         - Conjuncions
                                                Conjuncions i locucions conjuntives de         sinònims i antònims.
Valor semàntic de les formes llur/llurs i ús                                                   Organització dels diccionaris: accepcions i
restringit en registres formals.                coordinació.
                                                Usos de les conjuncions copulatives,           subaccepcions,     ordenació       temàtica,
Morfologia i usos dels quantitatius                                                            contingut dels articles (pronunciació,
invariables.                                    distributives, disjuntives, adversatives i
                                                il·latives                                     morfologia, locucions i frases fetes)
Morfologia i usos d'alguns adjectius i
pronoms indefinits (qualsevol, hom, cada        Conjuncions i locucions conjuntives de         2.3. Fonètica i ortografia
u, cadascú, la resta...).                       subordinació.                                  2.3.1 Vocalisme
                                                Usos de completives, modals, temporals,
- Nom: flexió de gènere i de nombre:            de lloc, comparatives, consecutives,           - Ortografia de a i e àtones: mots sense
Noms abstractes acabats en -or (amor,           condicionals, concessives, causals i finals.   punts de referència clars: emparar, ànec,
clamor,sabor...;       amargor,        calor,   Distinció entre sinó adversatiu i si no        Esteve, orfe, meravella, orgue, rave,
resplendor...)                                  condicional o concessiu; distinció entre       resplendent,    estella,    vernís,ebenista,
Remarques sobre el gènere d'alguns              perquè, per què i per a què.                   espàrrec, sanefa, rancor...
substantius (els afores, el deute, el senyal,   Ús de posat que.
- Ortografia de o i u àtones:                    Mots amb dificultat del vocabulari bàsic:        Varietats socials: varietats associades a
Cultismes i pseudoderivats: boca/bucal,          tanmateix, enmig, conte, comte, compte,          grups socials amb trets comuns
cònsol/consular,              corba/curvatura,   empremta, impremta, premsa, temps,               (professions, activitats d'oci, etc.);
doble/duplicar,             home/humanisme,      prompte símptoma...                              identificació    de     trets    fonètics,
jove/juvenil, moc/mucosa, títol/titular,         - Ortografia de les laterals: ús de la grafia    morfosintàctics i lèxics propis d'alguns
volcà/vulcanisme...                              l·l en mots amb dificultat.                      grups socials
Verbs poder i voler en les formes de
subjuntiu i d'imperatiu.                         - Canvis fonètics de les consonants en
Altres mots sense punts de referència            contacte amb altres sons en una mateixa
clars: cartolina, escapolir-se, esdrúixol,       paraula i en una tira fònica:
subornar, sufocar, polir, complir, sofrir,       sonoritzacions,              assimilacions,
sorgir, assortir, sospir, torró, turment...      sensibilitzacions i geminacions.
- Diftongs: funcions no vocàliques de la i i     - Fenòmens d'emmudiment consonàntic:
la u; diftongs creixents i decreixents;          les oclusives precedides de nasal o [l]; el
triftongs                                        so [s] en el demostratiu aquest
- Fenòmens vocàlics de fonètica sintàctica       - La grafia h: pronunciació aspirada
en una tira fònica: elisió, sinalefa i           2.3.3 Convencions gràfiques
sinèresi.                                        Criteris generals per abreujar els mots.
- Accentuació: altres casos de l'ús del          Abreviatures i símbols més freqüents:
diacrític; casos de pronunciació i               adreces, indicacions de l’hora, pesos i
accentuació errònia per canvi de la síl·laba     mesures, tractament personal.
tònica                                           Funció distintiva de les majúscules.
                                                 Les majúscules en els casos d’ús general
- Dièresi: ús de la dièresi en vocals i i u      següents: càrrecs oficials; formes de
àtones; excepcions i problemes en l'ús de        tractament que precedeixen els noms;
la dièresi                                       propis o les designacions de càrrecs;
2.3.2 Consonantisme                              formes         protocol·làries;        noms
- Ortografia de b/v                              d’institucions i entitats; topònims amb
Mots sense punts de referència clars: amb        article; noms de places, carrers, etc.
b (mòbil, rebentar, rebolcar, baf, berruga,      3 . Marc sociolingüístic
biga, bolcar...); amb v (avet, avorrir,          3.1 Formació i evolució de la llengua
avortar, avi, almívar, bava, cavall, covard,     catalana
governar, gravar, fava,haver, sivella, llavi,
núvol, prova, rave, savi,taverna, trèvol,        3.1.1 Estat actual de la llengua catalana
advocat, canvi, esvelt, vernís...)               Concepte de bilingüisme.
Derivats          i         pseudoverivats:      La Llei de normalització lingüística.
corba/curvatura,              calba/calvície,    Objectius de la normalització lingüística:
cervell/cerebral, moviment/mòbil...              coneixements, ús, actituds.
- Pronunciació i ortografia de les alveolars     3.2 Varietats de la llengua
fricatives                                       3.2.1 Estàndard i normativa
Les terminacions -assa, -issa, -essa, -ança,     La      llengua     estàndard:     varietat
-ença                                            supradialectal.
Els grups sonors dins-, fons- i trans-           Els     conceptes    de    codificació    i
Grafia s darrere prefixos i en mots              normalització lingüístiques.
compostos                                        El valor de la normativa.
Grafia z en cultismes i tecnicismes              La normativa com a eix central de
Els grups cc, xc i sc                            l'estàndard.
Els sons [ks] i [gz] representats per la         Els diversos estàndards regionals.
grafia x                                         3.2.2 Varietats geogràfiques
Pronunciació i ortografia de mots que no         La unitat del català: igualtat i
es pronuncien segons la normativa en un          complementarietat de les varietats
registre col·loquial, com ara: Àsia, anàlisi,    geogràfiques; actituds davant dels
asil, síntesi, prosòdia dissoldre, etcètera,     dialectes
messies, poncella, frontissa, els femenins       Varietats       geogràfiques        orientals:
acabats en -essa, els que tenen els grups -      rossellonès, alguerès, central i insular.
essor, -essió -missor, -missió                   Varietats geogràfiques occidentals: nord-
- Ortografia de les vibrants:           mots     occidental i valencià.
compostos i darrere prefixos                     Característiques i trets identificadors dels
- Ortografia de les oclusives sordes i           dialectes catalans.
sonores en mots amb dificultat:                  3.2.3 Varietats històriques
p/b: tub, club, adob, cabdell, cabdal,           Principals etapes de l'evolució de la
cabdill, dissabte, dubte, sobte, apte, optar,    llengua catalana: origen, edat mitjana,
opció, òptic                                     Decadència, Renaixença i segle XX.
c/g: mag, zig-zag, tècnic, anècdota, càrrec,     Algunes mostres literàries de varietats
mànec, préssec, fàstic, ànec                     històriques: els primers documents en
t/d: fred, sud, atles, atleta, atmosfera...      llengua catalana, textos de Ramon Llull,
- Ortografia de les palatals fricatives i        Ausiàs Marc, Baró de Maldà, Verdaguer,
africades en mots amb dificultat (jeure,         literatura popular, etc.
jersei, majestat, jeroglífic...).                3.2.4 Varietats generacionals i socials
- Ortografia de les nasals                       Varietats generacionals: trets fonètics,
Geminacions mm, nn                               lèxics i morfosintàctics associats al parlar
Els grups consonàntics mp i mf                   dels joves i dels vells.

				
DOCUMENT INFO
Shared By:
Categories:
Tags:
Stats:
views:12
posted:12/8/2011
language:
pages:21