1 Bloc: Manteniment b�sic de sistemes amb Windows 95/98

Report as inappropriate Your report has been received

Shared by: y12b8L8

Tags

Stats

views:: 28
posted:: 12/7/2011
language:: Latin
pages:: 77

Public Domain

Document Sample

Material de Treball

INFORMÀTICA EDUCATIVA
ARGO PRIMÀRIA
JORNADA 1: GENER 2000

Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament
ARGO PRIMÀRIA
JORNADA 1: GENER 2000

Material basat en els cursos del Programa d’Informàtica Educativa:
 Manteniment d’aules d’Informàtica.
 Xarxes locals per a coordinadors de l’aula d’Informàtica de Primària.
 Xarxes i manteniment en Windows 95/98 per a coordinadors d’informàtica de
Secundària.
 Recursos multimèdia per a l’ensenyament.

Elaborat i coordinat per:

 Francesc Busquets, Pilar Casals i Joaquim Fonoll

Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament
Programa d'Informàtica Educativa

2 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

1 Bloc: Manteniment bàsic de sistemes amb Windows 95/98. ........................................................... 6

1.1 L’escriptori ................................................................................................................................... 6
1.1.1 Barres de tasques .................................................................................................................. 6
 Propietats de la barra de tasques .............................................................................................. 6
 Les barres d’eines ..................................................................................................................... 7
 El botó inici .............................................................................................................................. 7
 Altres elements de la barra de tasques ...................................................................................... 7
 El botó dret del ratolí ................................................................................................................ 8
1.1.2 Icones.................................................................................................................................... 9
1.1.3 Les Finestres ....................................................................................................................... 10
 Visualització de les finestres en Windows 98 ........................................................................ 11
1.1.4 Estalvi de Pantalla .............................................................................................................. 11
1.1.5 Resolució i profunditat de color ......................................................................................... 12
1.1.6 La utilitat VideoRun ........................................................................................................... 13
1.2 Gestió d’unitats, carpetes, fitxers i recursos .............................................................................. 15
1.2.1 L’Explorador del Windows ................................................................................................ 15
 Configuració de l'Explorador.................................................................................................. 15
1.2.2 Les unitats d’emmagatzemament ....................................................................................... 16
 Unitats físiques (discs) i lògiques (lletres MS-DOS) .............................................................. 16
 Unitats locals i remotes (xarxa) .............................................................................................. 16
1.2.3 Les carpetes ........................................................................................................................ 16
 Propietats de les carpetes ........................................................................................................ 16
 Les denominacions ................................................................................................................. 17
 Creació de carpetes ................................................................................................................. 17
 Copiar i traslladar carpetes ..................................................................................................... 17
 Canviar el nom de les carpetes i dels fitxers ........................................................................... 18
 Carpetes singulars ................................................................................................................... 18
 Windows ................................................................................................................................. 19
 Recycled (paperera): ............................................................................................................... 22
1.2.4 Carpetes Especials a ARGO ............................................................................................... 23
 CDROM ................................................................................................................................. 23
 Prg_Educ ................................................................................................................................ 23
 Copia-seg ................................................................................................................................ 24
 Drivers .................................................................................................................................... 24
1.2.5 Els fitxers ............................................................................................................................ 24
 Noms i Extensions .................................................................................................................. 24
 Ordenar i Cercar fitxers .......................................................................................................... 24
 Programes (de sistema i aplicacions) ...................................................................................... 25
 Documents associats a programes .......................................................................................... 25
 Fitxers de configuració ........................................................................................................... 25
1.3 Utilitats del sistema .................................................................................................................... 26
1.3.1 Tauler de control ................................................................................................................. 26
 Addició / supressió de programes ........................................................................................... 27
 Configuració del Windows ..................................................................................................... 28
 Disquet d'engegada ................................................................................................................. 29
 Data / hora .............................................................................................................................. 29
 Ratolí ...................................................................................................................................... 29
 Pantalla ................................................................................................................................... 29
 Tipus de lletra ......................................................................................................................... 30
 Sistema ................................................................................................................................... 32
1.3.2 ScanDisk ............................................................................................................................. 34
1.3.3 MsConfig ............................................................................................................................ 35
1.4 Programes i dreceres.................................................................................................................. 36
1.4.1 Diferències entre dreceres i programes ............................................................................... 36
1.4.2 Elements d’una drecera: ..................................................................................................... 36
 La línia d’ordres: programa principal i paràmetres ................................................................. 36
 Carpeta de treball .................................................................................................................... 36

Programa d’Informàtica Educativa 3
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Icona ....................................................................................................................................... 36
1.4.3 Creació de dreceres ............................................................................................................. 37
1.4.4 Incorporació del VideoRun a una drecera .......................................................................... 37
1.5 Protecció contra virus ................................................................................................................ 38
1.5.1 Què són els virus informàtics ............................................................................................. 38
1.5.2 Vies de contagi dels virus informàtics ................................................................................ 39
1.5.3 Mesures de profilaxi ........................................................................................................... 39
1.5.4 El Panda: Activació automàtica (Sentinel) i manual (Panda Antivirus) ............................. 40
1.5.5 Creació d’un disc net d’arrencada (SafeDisK) ................................................................... 41
1.5.6 Actualització del fitxer de definició de dades de l’antivirus Panda .................................... 41

2 Bloc: La xarxa local (LAN). Conceptes bàsics. .............................................................................. 42

2.1 Estructura lògica de les xarxes Argo-Educàlia .......................................................................... 42
2.1.1 Estructura ............................................................................................................................ 42
 Connexions ............................................................................................................................. 43
2.1.2 Els recursos compartits d’ARGO1: .................................................................................... 43
 La unitat “només de lectura” S: .............................................................................................. 43
 La unitat de treball T: ............................................................................................................. 43
 El CD-ROM principal H: ....................................................................................................... 44
 La unitat DVD I: (Veure abans l’explicació del bloc 3) ......................................................... 44
 La carpeta de dreceres ApliXarxa ........................................................................................... 44
 La impressora HpColor (Veure abans l’explicació del bloc 3) ............................................... 44
 La impressora HP de l’Aptiva1 (Veure abans l’explicació del bloc 3) ................................... 45
2.1.3 Les unitats D: de les estacions ARGO ............................................................................... 45
2.1.4 El veïnatge de la xarxa ........................................................................................................ 45
2.1.5 El CD-ROM compartit: avantatges i inconvenients ........................................................... 45
2.1.6 Accés als recursos compartits mitjançant expressions UNC i mitjancant lletres ................ 46
2.1.7 El fitxer UNITATS.BAT i l’ordre SUBST ......................................................................... 46
2.1.8 Esquema bàsic de l’Aula Argo ........................................................................................... 47
2.2 Connexió física de la xarxa. Configuració de les prestacions de xarxa amb Windows 95/98. .. 48
2.2.1 Elements de la xarxa local: ordinadors, routers, concentradors i cablejat .......................... 50
2.2.2 Cablejat RJ.......................................................................................................................... 51
 Xarxes amb cable coaxial tipus RG-58 i terminadors ............................................................ 51
 Xarxes amb cable de parell trenat tipus RJ-45 ....................................................................... 52

3 Bloc : Dispositius Especials .............................................................................................................. 54

3.1 El sistema de vídeo ..................................................................................................................... 54
3.1.1 Selecció de la resolució i el nombre màxim de colors ........................................................ 54
3.1.2 Connexió de l’Argo1 a un televisor .................................................................................... 54
3.2 El sistema de so .......................................................................................................................... 55
3.2.1 Funcions bàsiques de la targeta de so ................................................................................. 55
3.2.2 Funcions especials de les targetes SoundBlaster Live! ....................................................... 55
3.2.3 Connexions ......................................................................................................................... 56
 Connectors externs ................................................................................................................. 56
 Connectors interns .................................................................................................................. 56
3.2.4 Programes de control .......................................................................................................... 57
3.2.5 Experimentació dels efectes de distorsió en temps real ...................................................... 59
3.2.6 Accessoris i utilitats ............................................................................................................ 60
 Creative PlayCenter ................................................................................................................ 60
 Rhythmania............................................................................................................................. 60
 CreativeRecorder .................................................................................................................... 61
 Creative WaveStudio .............................................................................................................. 61
 Creative keytar........................................................................................................................ 61
3.3 Impressores................................................................................................................................. 62
3.3.1 Procés d’impressió en xarxa ............................................................................................... 62
3.3.2 Avantatges i inconvenients de les tecnologies làser i injecció de tinta de color. ................ 62

4 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.3.3 Ubicació i configuració de la impressora principal del sistema .......................................... 63
3.3.4 Manteniment regular de la impressora ................................................................................ 63
 El paper................................................................................................................................... 63
 La tinta .................................................................................................................................... 63
3.3.5 Instal·lació d’una nova impressora en xarxa ....................................................................... 65
3.3.6 Solució a les penjades de l'Aptiva1: Modificació de la modalitat de comunicació de la
impressora amb l’Aptiva1 .................................................................................................................. 66
3.3.7 Eliminar controladors d’impressores inexistents ................................................................ 67
3.3.8 Impressora per defecte ........................................................................................................ 67
3.4 La unitat CD-Writer ................................................................................................................... 68
3.4.1 Formats lògics dels CDs ..................................................................................................... 68
3.4.2 Còpia de seguretat d’un CD-ROM ..................................................................................... 68
3.4.3 Creació d’un CD-ROM a partir de dades pròpies i la Creació d’un CD-Audio. ................ 69
3.5 La unitat DVD ............................................................................................................................ 74
3.5.1 Els suports DVD-Vídeo i DVD-ROM ................................................................................ 74
 Discs DVD-ROM ................................................................................................................... 74
 Discs DVD-Vídeo .................................................................................................................. 74
 Discs CD-ROM estàndard ...................................................................................................... 74
 CDs d'àudio ............................................................................................................................ 74
3.6 L’escàner .................................................................................................................................... 75
3.6.1 Procés d’escanejat d’una imatge ......................................................................................... 75
 El programa PrecisionScanLT ................................................................................................ 75
 PaintShop Pro ( TWAIN ) ...................................................................................................... 76
 l'Adobe PhotoDeLuxe ........................................................................................................... 76
 El Word .................................................................................................................................. 76
3.6.2 Ús del reconeixedor òptic de caràcters ............................................................................... 76
3.6.3 Resolució de problemes i manteniment de l’escàner .......................................................... 77

Programa d’Informàtica Educativa 5
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

1 Bloc: Manteniment bàsic de sistemes amb
Windows 95/98.

1.1 L’escriptori

1.1.1 Barres de tasques

Un cop engegat l'ordinador ens apareix el que s'anomena l'escriptori. L'escriptori és el punt de
partida de tot el que haguem de fer i pot tenir diferents aspectes, segons el nostre gust i les
aplicacions que tinguem instal·lades.

A l'escriptori, normalment a la part inferior, hi ha la Barra de tasques. La Barra de tasques és el
lloc on apareixen totes les aplicacions que s’estan executant, i també totes les finestres que
tenim obertes. D’aquesta forma sabem en tot moment quantes i quines aplicacions tenim
actives en un moment donat, encara que en aquest precís moment no hi treballem. Això és el
que s’anomena multitasca: la possibilitat de treballar amb diferents aplicacions simultàniament.

Cada cop que iniciem una aplicació o obrim una finestra, la tasca iniciada se situa a baix, a la
Barra de tasques, en forma de botó. Per alternar entre una tasca i l'altra només cal fer clic a
sobre de la tasca escollida a la barra. D'aquesta forma tenim permanentment la "llista" de
tasques que tenim obertes, i és més difícil que ens quedi alguna finestra oberta amagada pel
darrere (com passa sovint), o que tinguem una aplicació oberta set vegades, utilitzant recursos
del sistema que ens poden fer falta.

També podem alternar entre les diferents tasques actives amb la combinació de tecles ALT-TAB.
També us aconsellem que quan una aplicació es quedi penjada i bloqueja tot qualsevol accés a
l’ordinador amb la combinació de tecles CONTROL-ALT-SUPR i FI DE TASCA es va tancant tot allò
que ho ha provocat, sense haver de tancar l’ordinador.

 Propietats de la barra de tasques
Per defecte, Windows situa la barra de tasques a la part inferior de la pantalla, però si es vol es
pot situar en qualsevol altre extrem de la pantalla, només arrossegant-la amb el ratolí. Si el
número de tasques activades és molt gran i no caben a la barra, aquesta es pot fer més gran
com si fos el marc d'una finestra normal.
Per modificar les característiques de la barra de tasques disposem de dues vies: Clicant el botó
Inici i escollint l’opció Configuració | Barra de tasques i menú Inici, o clicant amb el botó dret del
ratolí en un lloc buit de la barra de tasques i triant l'última opció, Propietats:

6 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Si desactivem el quadre Sempre visible la barra desapareix. Això no és recomanable (tot i que
depèn molt dels gustos de l'usuari), ja que sense la barra el concepte de multitasca queda més
difús.

Una opció alternativa és activar Amagar automàticament, que fa que la barra desaparegui i
s’activi automàticament quan s’assenyala amb el ratolí. Aquesta opció permet guanyar una
mica d'espai a la pantalla sense perdre els avantatges de la barra de tasques. Ensenya icones
petites al menú Inici fa precisament això. Ensenya el rellotge fa que el rellotge sigui sempre
visible a l’extrem dret de la barra.

 Les barres d’eines
Una novetat de Windows 98 que no té Windows 95 és la possibilitat d’incorporar Barres d’eines
a la barra de tasques. Les barres d’eines proporcionen un accés ràpid a aplicacions i a altres
recursos. Per defecte, hi ha quatre barres d’eines, però l’usuari pot crear les seves pròpies
personalitzades.

Les barres d’eines que tenim per defecte són Adreça, Enllaços, Escriptori i Inicialització ràpida;
aquesta última està activada per defecte després de la instal·lació. Per activar les altres cal
clicar amb el botó dret en un lloc buit de la barra de tasques i triar Barres d’eines. Aquesta és
una barra d’eines d’Inicialització ràpida:

Ho podem trobar a:
WINDOWS\APPLICATION DATA\MICROSOFT\INTERNET EXPLORES\QUICK LAUNCH

Les barres d’eines també es poden arrossegar i situar-les en un lloc qualsevol de l’escriptori.
Per crear una barra d’eines nova particular només cal clicar amb el botó dret en un lloc buit de
la Barra de tasques, triar Barres d’eines | Barra d’eines nova i triar els elements que hi volem
afegir.

 El botó inici
Per accedir als programes utilitzarem el botó Inici, a l’extrem esquerre de la barra de tasques.
És el punt de partida de totes les activitats, a part que puguem posar els accessos als
programes que utilitzem amb més freqüència a l’escriptori o a les barres d’eines.

Fent clic al botó inici s'obre un menú que es va desplegant de forma automàtica quan hi situem
el cursor. Si ens situem sobre l’element Programes anirem trobant les aplicacions classificades
en carpetes. Quan instal·lem algun programa nou, les seves icones també s'hi afegiran. Més
endavant veurem com modificar la disposició dels elements del botó Inici segons la nostra
conveniència.

NOTA: Una diferència molt important entre Windows 98 i Windows 95 és la forma de modificar
el menú Inici: mentre que en Windows 95 calia actuar precisament a la carpeta on es desa la
informació d’aquest menú (com s’explica en el capítol Els elements del menú Inici), en Windows
98 es pot intervenir directament sobre el menú amb al ratolí, arrossegant els elements per
canviar-los de lloc, per afegir-ne de nous o per suprimir-los. Igualment hi podem actuar amb el
botó dret. Això no és possible en Windows 95 original; si en les darreres versions (OSR2).

 Altres elements de la barra de tasques
A l'altre extrem de la barra de tasques, a la dreta, hi ha una safata que pot contenir diferents
elements. Es tracta d’indicadors d’utilitats del sistema, com l’idioma del teclat, la configuració
del monitor, o icones de programes actius que treballen en segon pla sense la intervenció de
l’usuari, com les proteccions antivirus:

Programa d’Informàtica Educativa 7
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Si hi situem el punter del ratolí a sobre, una etiqueta ens dirà de què es tracta, i el botó dret ens
proporcionarà les opcions.

Per defecte, Windows 98 mostra en aquest racó el Rellotge i el Planificador de tasques. Si
tenim un aparell multimèdia també mostrarà el Control de volum, particularment útil per accedir
amb facilitat als controls d’àudio. Per activar aquestes utilitats només cal fer doble clic.

Al racó de la barra de tasques on hi ha el rellotge i el control de volum també s'hi representen
altres elements que estan actius de forma temporal, per exemple la impressora, quan està
treballant, i la connexió de xarxa per telèfon (el mòdem) quan estem connectats. La barra de
tasques és una font d'informació molt important.

 Utilitzant El meu ordinador mireu quines carpetes hi ha al disc dur. Obriu-ne un parell, i
fixeu-vos si les finestres obertes apareixen a la barra de tasques. Començant pel botó Inici,
engegueu el Word, el Paint i la calculadora. Alterneu entre les aplicacions obertes.

 Feu la barra més alta perquè hi càpiguen més coses. Situeu-la en un costat de la pantalla.
torneu-la a deixar com estava. Feu que la barra estigui amagada i només aparegui quan hi
desplaceu el cursor.

 Assegureu-vos que el rellotge diu l'hora correcta. Si no, corregiu-la

 Minimitzeu (no tanqueu) totes les finestres de cop per poder accedir amb facilitat a
l'escriptori (botó dret a la barra de tasques).

 Cliqueu amb el botó dret a un lloc buit de la barra de tasques (ja ho heu fet abans). Què
més podeu fer?

 Activeu la barra d’eines Adreça. Escriviu-hi www.xtec.es i premeu RETORN. Què passa?

 Creeu una barra d’eines pròpia, que contingui el Word, l’Internet Explorer i la carpeta Els
meus documents.

 El botó dret del ratolí
Tot i que existeixen tecles i combinacions de tecles per treballar amb el Windows, el fet és que
el ratolí és pràcticament imprescindible. D’entrada, en Windows 98 cal decidir entre l’estil
clàssic - amb doble clic, i l’estil web -amb un sol clic- (en Windows 95 original no tenim aquest
dilema), atès que el comportament del ratolí variarà lleugerament d’un cas a l’altre.
El botó esquerre té la funció de seleccionar els elements, bé clicant a sobre (clàssic) o
simplement situant-hi el cursor (web); i d’activar-los , amb un doble clic (clàssic) o amb un sol
clic (web).

El botó dret té un paper destacat en el Windows 95/98. Sempre que es fa clic en algun lloc amb
el botó dret s'obre un menú amb una sèrie d'opcions. Aquestes opcions no són sempre les
mateixes, sinó que depenen de la naturalesa de l'objecte sobre el qual s'ha actuat. És el que
s’anomena un menú contextual.

Per exemple, clicant amb el botó dret sobre un arxiu se'ns proposen les accions pròpies d'un
arxiu com copiar, canviar el nom, etc.; si fem el mateix sobre una unitat de disc en trobem altres
d'específiques, com per exemple formatar, que no tenen sentit en un altre element.

8 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Una opció que si és comuna sempre que s'utilitza el botó dret és l'última, Propietats. Aquesta
funció, que activa una finestra de propietats particular per a cada tipus d'element, és molt útil
par accedir ràpidament a les seves característiques i modificar-les si és el cas.

Una altra funció interessant del botó dret és l'ajuda contextual en les etiquetes d'informació i
configuració. Quan es fa clic en un ítem d'aquestes etiquetes apareix un botó amb la nota Què
és? Fent clic apareix un missatge que dóna explicacions sobre l'ítem en qüestió.

També es mostra útil aquest botó, com a alternativa a l'esquerre, per a arrossegar arxius,
carpetes, etc., perquè a l’alliberar el botó ens apareixen una sèrie de possibles accions a fer,
com veurem més endavant.

Amb la pràctica es veurà que el botó dret del ratolí és un bon recurs quan "no sabem què fer"
en un moment determinat. Al prémer-lo, les opcions que presenta sovint ens ajuden a sortir de
l'impàs.

1.1.2 Icones

L’escriptori pot tenir diferents aspectes segons el nostre gust i les aplicacions que tinguem
instal·lades, però hi ha alguns elements fixos per defecte:

El meu ordinador

Aquesta icona dóna accés als "continguts" de l'ordinador. A l’executar-la, tenim accés a les
unitats de disc i a les carpetes de gestió de la màquina (aquestes carpetes es tracten més
endavant):

Clicant sobre les icones dels discs tenim accés al seu contingut. Així doncs, El meu ordinador
és una primera forma d'investigar el contingut dels discs.

Paperera

Quan esborrem un arxiu o una carpeta d'arxius, Windows 95/98 no l'elimina totalment, sinó que
l'envia a la Paperera de reciclatge. Si més endavant ens hi repensem i volem recuperar aquest
arxiu ho podem fer mentre no buidem la paperera. Més endavant es tracta la paperera amb
més detall.

Veïnatge de xarxa

Programa d’Informàtica Educativa 9
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Aquesta icona permet explorar la xarxa. Amb ella podem veure i accedir als grups de treball,
altres ordinadors de la xarxa i recursos compartits, com discs i impressores. Aquesta icona no
apareix si no tenim cap xarxa instal·lada.

Els meus documents

Ho podeu trobar per l’Explorador a la unitat C: i no a l’Escriptori com a drecera dins de l’Argo,
és de fet, un enllaç que porta fins a la carpeta on l’usuari emmagatzema els seus documents
personals. Podem fer que per defecte "els meus documents" de cada ordinador apuntin a
T:/escola amb el Tweak UI del Panel de Control.

Depenent de quina instal·lació s'hagi fet, hi pot haver altres elements, i es poden anar afegint
elements a conveniència, fins a obtenir un Escriptori personalitzat, per exemple: Les
Adaptacions del Word, l’accés a determinats programes, etc.

1.1.3 Les Finestres

Com el nom indica, els continguts de l’ordinador en Windows es mostren en forma de finestres.
Aquestes finestres es poden desplaçar per sobre de l’escriptori, i tenen els controls al racó
superior dret: Mida mínima / Mida màxima (Restaura) / Tanca

NOTA: És important distingir el control Tanca del control Mida mínima: el primer realment tanca
la finestra; el segon només l’aparta de l’àrea de treball immediata i la situa a la barra de
tasques (de la qual parlarem més endavant).

El control Mida màxima / Restaura serveix per alternar la grandària de la finestra entre la
superfície total de la pantalla i una altra grandària que ens permeti veure i treballar amb altres
elements.

10 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Visualització de les finestres en Windows 98
Una de les diferències entre Windows 98 i Windows 95 és la possibilitat de triar diferents
formes de presentació dels continguts de les finestres. Bàsicament, els estils són dos: Clàssic i
Web. Per accedir als tipus de visualització obrirem una finestra (per exemple: El meu ordinador)
i triarem el menú Visualització | Opcions de carpeta.... Obtindrem aquesta finestra:

Estil Web: fa que l’Escriptori i els continguts de les carpetes es mostrin com si fossin en un
navegador de la web. El nom dels elements (carpetes i arxius) estan subratllats, igual que els
enllaços hipertextuals d’una pàgina web. Per seleccionar-los només cal situar-hi el punter del
ratolí a sobre i s’activen amb un sol clic del ratolí.

Estil clàssic: les carpetes i l’escriptori es veuen de la forma original de Windows 95. Per
seleccionar un element s’hi fa un clic a sobre, i per executar-lo s’hi fa un doble clic.

Personalitza en funció dels paràmetres: amb aquesta opció podem triar una combinació de
característiques per adaptar la visualització al nostre gust. Un cop seleccionada aquesta opció,
cliquem el botó Configuració i podrem triar entre les opcions del quadre Personalització de la
configuració:

(Quan s’elegeix l’estil web com a aspecte preferit, s’activa automàticament l’Active Desktop –
escriptura com una pàgina htm-. Si per contra s’elegeix l’estil clàssic, aquest es desactiva i
l’escriptori es comporta com en Windows 95).

1.1.4 Estalvi de Pantalla

Els ordinadors Argo i Aptiva incorporen un sistema de desconnexió automàtica que permet
estalviar energia quan es deixen engegats sense que ningú els estigui utilitzant.

Programa d’Informàtica Educativa 11
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Els monitors es desactiven automàticament al cap d'uns 15 minuts. Amb el monitor
desconnectat sembla que l'ordinador estigui apagat, però en realitat segueix funcionant, i els
programes del Windows segueixen actius. Una causa freqüent d'errors és que en aquest
moment algú toqui l'interruptor de l'ordinador per engegar-lo, pensant-se que està apagat: el
que farà serà interrompre bruscament el Windows, i això pot provocar la pèrdua de dades o la
desconfiguració del sistema (especialment si en aquell moment el Windows estava realitzant
alguna operació de manteniment automàtic, com ara desfragmentar el disc dur o optimitzar
l'inici de les aplicacions).

Per prevenir aquesta situació cal desactivar l'estalvi d'energia del monitor i substituir-lo per un
"estalvi de pantalla".

Els estalvis de pantalla són uns programes que mostren alguna imatge o animació sobre fons
negre quan no s'està utilitzant l'ordinador, cobrint tot l'escriptori del Windows.

Els passos a seguir són aquests:

 Feu clic al botó Inici i aneu a Configuració - Tauler de control.

 Activeu la icona Pantalla.

 Activeu la pestanya Estalvi de la pantalla.

 En la part inferior de la finestra apareix una secció anomenada Característiques d'estalvi
d'energia del monitor, amb el logotip Energy Star. Feu clic en el botó Configuració d'aquesta
secció.

 Desplegueu la llista corresponent a Tanca el monitor i seleccioneu Mai. Feu el mateix
amb les altres dues opcions: El sistema està en mode de repòs i Desconnecta els discos
durs. Quan ho hagueu fet, confirmeu aquesta pantalla.

 En la llista desplegable d'estalvis de pantalla seleccioneu alguna de les opcions que hi
apareixen. Per exemple, Text 3D. Podeu personalitzar el text que apareixerà en l'animació
fent clic al botó Configuració i escrivint el nom de l'escola.

 També podeu configurar el temps d'inactivitat necessari per tal que s'activi l'estalvi de
pantalla. Un valor raonable pot ser 10-15 minuts.

 Confirmeu-ho tot.

 Quan hagi transcorregut el temps indicat veureu com s'activa l'animació amb el text que
hagueu introduït.

1.1.5 Resolució i profunditat de color

L'aspecte de la pantalla dels ordinadors PC es regeix per dos paràmetres diferents:

La resolució indica el nombre de pícsels (punts de pantalla) que es mostren. Els formats més
habituals són 640 punts horitzontals per 480 verticals, 800 per 600 i 1024 per 768. Com que el
monitor té una mida fixa, les resolucions més altes fan que els punts es mostrin més petits, i en
les més baixes tenen un aspecte més gran. La resolució estàndard dels ordinadors Argo és de
800x600.

La profunditat de color indica el nombre màxim de colors diferents que es poden mostrar
simultàniament a la pantalla. Es mesura en "bits per pícsel" (bpp), fent referència a la quantitat
de memòria que cal reservar per a emmagatzemar la codificació numèrica del color de cada

12 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

punt. Els valors més usuals són 8bpp (256 colors), 16bpp (65.536 colors), 24bpp (16 milions de
colors) i 32bpp (color real o "true color"). Els ordinadors Argo s'han configurat per defecte a
32bpp, per permetre una visualització òptima de qualsevol tipus d'imatge.

Moltes de les aplicacions incloses a les aules Argo requereixen un determinat format de
pantalla per a funcionar correctament: algunes exigeixen que la pantalla es configuri a
640x480, d'altres volen 800x600, 256 colors, milions de colors... etc. Aquests canvis es poden
realitzar manualment activant la icona de propietats de la pantalla que hi ha a la barra de
tasques del Windows, però resulta molt més pràctic automatitzar-los mitjançant el programa
VideoRun, de manera que cada programa es pugui engegar directament amb la configuració
que necessiti.

1.1.6 La utilitat VideoRun

El programa VideoRun funciona mitjançant paràmetres que s'escriuen darrera el seu nom en la
línia d'ordres.

Per provar el seu funcionament podeu seguir aquests passos:

 Cliqueu al botó Inici i aneu a Executar

 A la línia d'ordres escriviu VIDEORUN i cliqueu a Acceptar. Apareixerà una pantalla on
s'explica la sintaxi requerida pel programa.

 Cliqueu a D'Acord i torneu a executar el programa, aquesta vegada escrivint:

VIDEORUN #640x480

 Veureu com la pantalla ha canviat la seva resolució. Per tornar a deixar-la com estava
feu:

VIDEORUN #800x600

 La funció més interessant del VideoRun és permetre el procés Canvi de pantalla -Engegar
un programa - Restaurar l'estat inicial de pantalla. Per provar-la executeu aquesta línia
d'ordres:

VIDEORUN #640x480 CALC.EXE

 Veureu com canvia la resolució i s'engega la calculadora del Windows. Quan tanqueu la
calculadora la pantalla tornarà al seu estat inicial.

 Si entreu a veure les propietats de les icones que criden a la majoria de programes i títols
de CD-ROM dels ordinadors ARGO veureu que s'ha inclòs una crida prèvia al programa
VideoRun.

 Per comprovar-ho engegueu l'explorador del Windows i aneu a la carpeta
C:\Windows\Menú Inici\Programes\Aplicacions generals. Feu clic amb el botó de la dreta a
la icona Kid Pix Studio Deluxe i seleccioneu Propietats. Observeu que la línia d'ordres de la
drecera té la sintaxi:

C:\WINDOWS\videoRun.exe #8bpp "C:\Archivos de Programa\kidpix\PICKER.EXE"

Això és degut a que el KidPix només funciona a 256 colors (8bpp), i dóna problemes si s'activa
a profunditats de color superiors. Observeu que com que el programa picker.exe es troba dins

Programa d’Informàtica Educativa 13
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

d'una carpeta amb un nom llarg ("Archivos de programa") hem hagut d'escriure el seu nom
entre cometes.

Aquesta tècnica de creació de dreceres presenta l'inconvenient que el Windows agafa per
defecte la icona del programa VideoRun, en comptes de la de l'aplicació que realment
s'acabarà posant en marxa. Per corregir això s'ha utilitzat el botó Canviar icona de les
propietats de la drecera, de manera que apunti directament al fitxer EXE o ICO que conté la
imatge que es vol mostrar.

El programa VideoRun només funciona en Windows 95 o 98: no intenteu fer-lo anar en
Windows 3.x perquè les funcions de canvi automàtic de color i resolució no existeixen en
aquest entorn operatiu.

14 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

1.2 Gestió d’unitats, carpetes, fitxers i recursos

1.2.1 L’Explorador del Windows

Ja hem dit que Windows 95/98 gestiona tot l'ordinador. Amb les finestres d’ El meu ordinador
tenim accés al seu contingut, però aquest contingut es visualitza sempre de la mateixa forma:
en finestres, les unes igual que les altres. En canvi, els continguts estan disposats d’una forma
característica; estan organitzats de forma jeràrquica. Al capdamunt hi ha l'Escriptori.

Després vénen El meu ordinador, Els meus documents, l’Internet Explorer, la Xarxa, i la
Paperera. Dins El meu ordinador hi ha els elements que ja coneixem. Fixeu-vos que la carpeta
de Tauler de Control i les Impressores es troben en el mateix nivell jeràrquic que les unitats de
disc.

El gràfic a continuació correspon a l’Explorador del Windows, i a la part esquerra es pot
apreciar aquesta organització:

L'Explorador del Windows és una potent eina per gestionar l’organització de l’ordinador. Està
estructurat en dos pannells, de forma que a la part esquerra es visualitza l’arbre de les
carpetes, on es fa evident la seva organització jeràrquica i la dependència entre unes carpetes i
les altres, mentre que a la part dreta ens mostra el contingut de la carpeta que hem seleccionat.

Per anar obrint les "branques" de l'arbre i veure les subcarpetes cal fer un clic sobre el signe
més (+) que hi ha a la vora.

 Executeu l’Explorador del Windows (Inici | Programes | ...)

 Obriu les branques que depenen de la carpeta Archivos de Programa. Fins a on es pot
arribar?

 Configuració de l'Explorador
Quan s'acaba la instal·lació, Windows deixa una configuració de l'Explorador del Windows per
defecte. Aquesta configuració resulta en una visualització bastant restrictiva dels arxius i
carpetes.
Per exemple, l'Explorador no mostra en principi les extensions de la majoria d'arxius (EXE,
SYS, BMP...), no mostra els arxius ocults o no indica el camí complet del lloc on som en aquell
moment (el path).

Programa d’Informàtica Educativa 15
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Per adaptar la presentació de l'Explorador al nostre gust cal obrir el menú Visualització, que ja
hem tractat en part anteriorment. Allí podem activar la Barra d'eines, la Barra d'estat i les Barres
de l’Explorer, i triar com volem que aparegui la llista d'arxius: Icones grans, Icones petites, Llista
i Detalls. La forma com apareixen els arxius també es pot triar directament des de la barra
d'eines, amb el botó corresponent (vegeu el gràfic anterior).

En una finestra de l'Explorador podem disposar de la Barra d'eines, que conté els controls que
corresponen a les opcions de menú més habituals, com per variar la presentació dels arxius,
els controls d'edició (copiar, enganxar, desfer, etc.), i els botons que ens serviran més endavant
per connectar-nos a unitats de xarxa i per desconnectar-nos-en.

1.2.2 Les unitats d’emmagatzemament

Les unitats d’emmagatzematge són perifèrics que l’ordinador utilitza per guardar informació de
manera permanent.

 Unitats físiques (discs) i lògiques (lletres MS-DOS)
En les unitats d’emmagatzematge cal distingir entre les :

Unitats físiques, es refereixen als component materials que emmagatzemen la informació
com per exemple la disquetera, el disc dur o el cd-rom

Unitats lògiques aquelles que l’ordinador reconeix associades a una lletra. Als Aptiva una
partició fa que un únic disc físic pugui disposar de dues unitats lògiques. A l’Argo1 l’ordre
SUBST crea les unitats S: i T: associades a una carpeta del disc C:

Els disc de seguretat de Windows crea una unitat virtual en memòria RAM on descomprimeix
els programes.

 Unitats locals i remotes (xarxa)
Unitats locals són aquelles fan referència a informació emmagatzemada en el propi ordinador.

Unitats remotes són unitats lògiques que estan associades a discos i carpetes situades
físicament en altres ordinadors. En cas de fallar la xarxa aquestes unitats deixen de funcionar.
Aquest es el cas de les unitats S: T: H: I: en els equipaments Argo

1.2.3 Les carpetes

 Propietats de les carpetes
Per triar acuradament com volem que se’ns mostrin els arxius i carpetes, haurem d’activar el
menú Visualització | Opcions de carpeta, triar la pestanya Visualització, i seleccionar les
opcions que desitgem. Aquí podem adaptar característiques com quins arxius seran ocults,
saber el camí complet, etc.

NOTA: Aquesta finestra, com tot el que fa referència a Visualització, és bastant diferent de
Windows 98 a Windows 95, tot i que els resultats són similars.

16 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Una característica interessant és que si tenim activada l'opció Detalls en el mode de
visualització de les icones, podem ordenar ràpidament els arxius per Nom, Grandària, Tipus o
data de Modificació, simplement clicant damunt d'aquests termes al capçal de cada llista a la
part superior de la finestra.

 Obriu l'Explorador del Windows. Feu que es vegi la barra d'eines, que ens mostri tots els
fitxers, que ens ensenyi l'extensió i que digui el camí complet (el path) de la carpeta on
som.

 Ordeneu els fitxers de la carpeta Windows per tipus i per data.

 A l'arbre, al pannell esquerre, seleccioneu l'Escriptori (al capdamunt de tot) i, en la
modalitat Detalls, observeu com apareixen els elements de la dreta. Què són?

 Les denominacions
Pel que fa a les denominacions, cal recordar que per evitar confusions amb els antics directoris
de l’MS-DOS van passar a anomenar-se carpetes amb l’aparició de Windows 95.

A l’apartat 1.2.5 teniu més informació sobre noms i extensions d’arxius.

NOTA: Cal fer notar que no totes les aplicacions interpreten els noms llargs. Si no estan
dissenyades específicament per Windows 95/98, o si són una mica més antigues, segueixen
utilitzant el sistema dels vuit caràcters. Així, per exemple, l'Ami Pro 3.1 no deixarà escriure més
de vuit caràcters per anomenar un arxiu, i les carpetes amb noms llargs les traduirà amb el
sistema esmentat.

 Creació de carpetes
Un cop s’ha configurat l'Explorador al gust de l’usuari, i sabent les particularitats dels noms de
les carpetes i dels fitxers es pot procedir a utilitzar la potència d'aquesta eina per modificar
l'organització de l'ordinador. L'Explorador permet diversos procediments per realitzar la mateixa
acció, i és l'usuari, amb la pràctica, qui determina quin d'ells li resulta més còmode.
Per crear una carpeta (directori) nova ho farem amb el menú Fitxer i l'opció Crea | Carpeta.
Aleshores apareix una carpeta nova ja situada al lloc on ha d'anar, i només cal donar-li in situ el
nom que es vulgui (o deixar el que proposa el sistema).

 Copiar i traslladar carpetes
Per copiar i traslladar carpetes i fitxers, com hem dit, en Windows 95/98 quasi totes les coses
es poden fer de més d'una manera.

Programa d’Informàtica Educativa 17
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Els procediments per moure, copiar, etc. els fitxers i les carpetes no són una excepció. Les
diferents accions que es poden fer sobre un arxiu són, com és lògic, al menú Fitxer de
l'Explorador. Però les més freqüents són en forma de botons a la Barra d'eines que també
apareixen quan cliquem a sobre de l'arxiu en qüestió amb el botó dret. Aleshores només cal
seguir les indicacions del menú.

És interessant remarcar que les accions Retalla i Copia funcionen igual que ho farien en un
processador de textos o una altra aplicació Windows, com ara el Paint. Si tornem a utilitzar el
botó dret després d'haver triat una o altra d'aquestes opcions, apareix l'opció Enganxa, igual
que succeeix en una aplicació. Aquesta és una bona manera de copiar i traslladar arxius per
aquelles persones que estiguin acostumades a treballar amb els procediments copiar/enganxar
de les aplicacions.

Amb les carpetes es treballa de la mateixa manera que amb els fitxers.

La forma més ràpida, però, de treballar amb carpetes i fitxers és arrossegant-los amb el botó
dret. Al fer això i deixar anar sobre una carpeta, automàticament se'ns proposen les diferents
accions. L'acció que es proposa per defecte apareix en negreta, i és la mateixa acció que faria
el botó esquerre per defecte sense demanar confirmació:

 Canviar el nom de les carpetes i dels fitxers
Tant al menú Fitxer de l'Explorador com al que es desplega amb el botó dret hi ha l'element
Canvia el nom. Una altra manera més senzilla és prement la tecla F2 o amb el botó dret del
ratolí, a sobre del nom que volem canviar quan aquest ja està seleccionat. Fent això, el nom del
fitxer o carpeta s'edita, apareix un cursor i ja podem escriure el que vulguem, com si fóssim en
un document de text.

NOTA: Resumint, podem dir que cada usuari pot triar el sistema que li agradi més per
gestionar l'organització dels arxius i les carpetes (menú, botons...) però una bona solució que
ho incorpora tot (incloent l'apartat que segueix) és l'ús del botó dret.

 Carpetes singulars
Sovint, una de les coses que poden desconcertar els usuaris és no saber “on són les coses”, o
perquè alguns elements apareixen com apareixen i on apareixen. Si donem una mirada atenta
a l’arbre de directoris, però, trobarem una explicació a la majoria d’aquestes qüestions, i al
mateix temps aprendrem a configurar alguns aspectes del sistema al nostre gust.

Windows 95/98 utilitza una sèrie de carpetes particulars per gestionar i organitzar alguns
aspectes del seu funcionament. Algunes d’aquestes carpetes tenen característiques especials;
altres simplement són contenidors d’uns elements concrets.

A continuació detallarem com a carpetes més característiques la de Windows amb totes les
seves subcarpetes, la carpeta recycled amb les seves característiques.

18 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Windows
És la carpeta que conté les parts vitals del Windows, i per tant del sistema operatiu, ja sigui en
la mateixa carpeta o en les seves subcarpetes. També conté els programes i accessoris del
Windows, que podreu veure llistats amb l’explorador ordenant pel camp “Tipus”.

1. Command: La subcarpeta COMMAND conté les ordres que es poden executar des
d’MS-DOS (equival al directoris DOS o SISTEMA antics);

2. System: La subcarpeta SYSTEM i SYSTEM32 contenen parts internes de Windows,
com aplicacions, llibreries (.DLL), controladors (.DRV, .VXD), etc.

NOTA: És convenient no intervenir en aquests directoris, i evitar desar-hi altres coses que les
que hi fica el sistema mateix.

En Windows 98, depenent de la configuració, quan ens situem a sobre de la carpeta
WINDOWS o SYSTEM ens apareix un missatge d’advertiment dels riscs de manipular aquesta
carpeta, abans d’ensenyar-nos els arxius que conté

3. Fonts: Aquí és on es concentren tots els arxius de tipus de lletra, la qual cosa fa que
siguin més senzills d'administrar.
4. Sendto: Aquesta és una de les carpetes més curioses de Windows 95/98. Si l’obriu
amb l'Explorador, veureu que el seu contingut es correspon amb les opcions que ens apareixen
quan cliquem amb el botó dret a sobre d'un arxiu i triem Envia a.

Efectivament, aquest menú es defineix amb el contingut de la carpeta Sendto. Per defecte hi
tenim alguns elements com la unitat de Disquet de 3½ (A:), el Destinatari de correu o Els meus
documents, però hi podem afegir el que nosaltres vulguem.

Per exemple, si tenim el costum d'utilitzar un directori concret per desar-hi còpies dels arxius, hi
podem afegir una drecera a aquesta carpeta, de forma que ens serà molt fàcil enviar-hi fitxers
amb un cop de botó dret. Un altre element al qual podem afegir una drecera a la carpeta
Sendto és la impressora, amb la qual cosa podrem imprimir un document amb facilitat.

Aquest és un contingut possible de la carpeta Sendto, que apareixerà quan utilitzem l'opció
Envia a del botó dret:

 Creeu una carpeta que s’anomeni Còpies de seguretat.
 Arrossegueu aquesta carpeta fins a la carpeta Sendto amb el botó dret per crear una
drecera.
 Aneu a un document de treball (per exemple de Word o Ami Pro), cliqueu amb el botó dret
i comproveu el que apareix a Envia a.

5. Els meus documents: Aquesta carpeta “especial”, de la qual ja hem parlat, està

Programa d’Informàtica Educativa 19
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

situada directament a l’escriptori, i de fet no és una carpeta convencional sinó un enllaç a la
carpeta que nosaltres definim com a magatzem dels nostres documents de treball. Per això, si
tenim els usuaris activats, aquest enllaç apuntarà a un lloc o a un altre, depenent de quin usuari
hagi iniciat la sessió.
 Cliqueu amb el botó dret a sobre de la carpeta Els meus documents a l’escriptori i trieu
Propietats.
 Mireu on es desen els documents.
 Canvieu la carpeta de destinació a una altra que escolliu.

6. Escriptori: On es desa una carpeta o qualsevol altre element que situem a l'escriptori
mateix? Doncs a la carpeta C:\WINDOWS\ESCRIPTORI. Ho podeu comprovar accedint-hi amb
l'Explorador:

 Arrossegueu algun arxiu des d'una altra carpeta fins a la carpeta Escriptori, i trieu Crea’n la
drecera aquí.
 Comproveu que l'aspecte de l'escriptori s'actualitza i mostra el nou element.

7. Recent: Aquí s'hi guarden les dreceres als documents que apareixen a l'apartat
Documents del menú Inici. De fet, al prémer el botó Esborra a la finestra de propietats de la
barra de tasques (tal com s'explica en aquella pàgina) només es fa que esborrar el contingut
d'aquesta de forma automàtica, igual que ho podem fer si hi accedim amb l'Explorador.

 Aneu al botó Inici | Documents. Mireu la llista de documents oberts recentment.
 Accediu a la carpeta Recent (compte!: recordeu que podeu estar utilitzant una carpeta
particular de l’usuari, o la comuna del directori \WINDOWS).
 Esborreu-ne el contingut (tranquils: són dreceres).
 Torneu a comprovar la llista de documents al menú Inici.

8. Temporary Internet Files: En aquesta carpeta s’emmagatzemen les pàgines d’Internet
visitades per tenir-hi accés més ràpid. La grandària i propietats d’aquesta carpeta es poden
modificar des de l’apartat Propietats d’Internet, i també la seva ubicació.

9. Menú Inici: També hem parlat d'aquesta carpeta abastament. Recordem que per
accedir-hi ràpidament podem fer clic amb el botó dret a sobre del botó Inici. Una altra manera
de modificar-ne el contingut és a través de les propietats de la barra de tasques i triant
aleshores l'etiqueta Programes del Menú Inici.

Recordeu que en Windows 98 no cal anar aquí per fer modificacions sobre el menú Inici,
perquè hi podem actuar directament, però en les primeres versions de Windows 95 és
imprescindible accedir-hi.

10. C:\Windows\Menú Inici\Programes\Iniciació: Aquesta carpeta fa que qualsevol cosa que
hi introduïm s'executi automàticament en arrencar el Windows. Podem arrossegar-hi una
aplicació (o més d'una) per crear una drecera dels programes que volem que s'executin
cada vegada automàticament en engegar l'ordinador.

Organització i modificació del menú Inici: Ara que sabem com moure els arxius d'un lloc a
l'altre de l'arbre de carpetes utilitzant l'Explorador, i tenim clar què és una drecera, podem
abordar un dels punts més importants de la gestió de l'ordinador: l'organització i personalització
del menú Inici.

Fixem-nos que una de les accions proposades a l'arrossegar un arxiu amb el botó dret és Crea
drecera(es) aquí. Això vol dir que es pot crear un accés a un arxiu en un altre lloc sense que de
fet calgui moure l'arxiu. D'aquesta forma podrem organitzar i personalitzar el menú Inici.

20 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

NOTA: Cal no confondre el menú Inici, que és el que es desplega al prémer precisament el
botó Inici, amb els continguts del grup Iniciació, que són els programes que s'executaran
automàticament cada cop que engeguem l'ordinador.

Ja hem utilitzat el menú Inici abans, però no sabíem com organitzar els grups de programes al
nostre gust. Els elements del menú Inici (que de fet són dreceres) es troben tots dins d'una
carpeta al directori (carpeta) WINDOWS. Movent les dreceres d'un lloc a l'altre podrem
modificar els continguts dels menús i sub-menús que es despleguen al prémer el botó Inici.

El lloc concret on es troba organitzat el menú Inici és:
C:\WINDOWS\MENÚ INICI\PROGRAMES

A aquest lloc s'hi pot accedir directament clicant amb el botó dret del ratolí a sobre del botó
Inici:

NOTA: Aquesta ubicació dels programes del menú Inici correspon a una màquina on no s’han
definit usuaris, i tothom utilitza el mateix menú. En cas que s’hagin definit diferents perfils
d’usuaris, la ubicació pot variar; consulteu el capítol Usuaris.

Així, la drecera que engega l'Ami Pro, per exemple, es troba a C:\WINDOWS\Menú
Inici\Programes\Aplicacions Lotus, com il·lustra el gràfic anterior.

NOTA: Fixeu-vos que això és la drecera al programa; no el programa en sí. Per saber on es
troba el programa realment, feu clic sobre la drecera amb el botó dret i trieu Propietats |
Drecera. Recordeu també que, com ja hem dit en parlar del botó Inici en el capítol La Barra de
tasques, Windows 98 permet actuar directament al mateix menú desplegable. En el Windows
95 original, en canvi, és imprescindible accedir a aquesta carpeta per modificar el menú Inici.

Així doncs, per modificar el contingut dels menús del botó Inici només caldrà moure les
dreceres fins al lloc desitjat utilitzant qualsevol dels procediments que hem descrit abans per
organitzar arxius i carpetes.

A dins de la carpeta Programes hi podem crear altres subcarpetes a la nostra conveniència per
anar agrupant els accessos als programes. Els processos d'instal·lació de les diferents
aplicacions també afegeixen una subcarpeta a la carpeta Programes.

Si el que es vol és afegir una drecera nova a un programa, arrosseguem el fitxer .EXE d'aquell
programa fins a la subcarpeta del Menú Inici on volem que hi figuri la drecera, i automàticament
s'hi crearà (si ho fem amb el botó dret ens demanarà confirmació: opció aconsellada).

Programa d’Informàtica Educativa 21
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Creeu un submenú nou del botó Inici / Programes que es digui Eines d'oficina. Feu que hi
hagi accessos a la Calculadora, la Llibreta i el Word (sense que desapareguin de les seves
ubicacions originals).

 Instal·leu una aplicació en CD-ROM. Accepteu les opcions d'instal·lació que us proposi
per defecte. Després, traslladeu l'accés a aquesta aplicació a una carpeta particular
d'aplicacions en CD-ROM i elimineu l'antiga que ha creat el programa d'instal·lació.

 Feu un accés al grup de programes que utilitzeu més sovint, directament a l'escriptori,
sense que desaparegui de la seva ubicació original al menú Inici.

 Recycled (paperera):
Ja hem parlat d'aquesta carpeta "especial" que emmagatzema el contingut de la paperera.
Teniu en compte que aquesta carpeta no es visualitzarà en l'arbre de directors de l'Explorador a
menys que haguem activat Mostrar tots els fitxers al menú Visualització / Opcions.

Eliminar carpetes i fitxers: la Paperera: També per això hi ha diferents maneres (fins a 6).
Una de les opcions del botó dret és Suprimeix, igual que al menú Fitxer i a la Barra d'eines.

Una forma molt ràpida és prémer la tecla SUPR (DEL) un cop els fitxers estan seleccionats. Una
altra forma, més gràfica, és arrossegar l'arxiu o arxius en qüestió fins a la Paperera. També
podem treballar les carpetes i/o fitxers de forma selectiva o tot mitjançant la tecla CONTROL O
SIFTH i marcant-ho amb el ratolí.

Com hem dit abans, quan eliminem un arxiu aquest no desapareix, sinó que "el llencem a la
paperera". La paperera és una àrea del disc dur on s'emmagatzemen els arxius i carpetes
eliminats. Aquests arxius poden ser recuperats amb l'opció Restaura dels menús. Convé, però,
buidar la paperera de tant en tant, per no acabar col·lapsant l'espai destinat (és limitat). Un cop
buidada la paperera ja no podem recuperar els arxius.

Si no es vol fer el pas intermedi de la paperera i es vol eliminar un fitxer definitivament, cal fer
qualsevol de les accions esmentades però prement al mateix temps la tecla MAJÚSCULES.
Aleshores el missatge de confirmació demana si volem suprimir el fitxer (mentre que abans
demanava si el volíem "enviar a la paperera").

Un altre punt important és que quan esborrem un fitxer d'un disquet s'elimina directament i no
s'envia a la paperera, per la senzilla raó que, com hem dit, la paperera és un espai reservat
dels discs durs, i els disquets no tenen paperera. Així doncs, cal anar amb compte a l'esborrar
dels disquets.

Propietats de la paperera: Hem dit que la paperera és una part del disc que s'utilitza per
aquesta finalitat. Podem definir la grandària d'aquesta àrea del disc, així com determinar com
es tractaran els elements que esborrem (es pot desactivar la funció de la paperera com a pas
intermedi i fer que els documents siguin eliminats definitivament a la primera).

És una bona idea deixar aquests paràmetres tal com vénen, però pot ser que necessitem
modificar la grandària de la paperera per guanyar espai al disc, per exemple.

Tots aquests paràmetres es poden modificar prement el botó dret a sobre de la paperera a
l'escriptori i triant Propietats:

22 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

En el gràfic de l'exemple, com que Windows gestiona una màquina amb dos discs durs, la
finestra Propietats de la paperera presenta una etiqueta per a cada disc, a més d'una de global,
de forma que es poden configurar per separat. Això demostra que la paperera "física" va
associada a les unitats de disc dur, tot i que després, quan obrim la paperera de l'escriptori, el
contingut es visualitzi tot junt.

 Creeu una carpeta nova que "pengi" de l’arrel del disc per desar els vostres documents.
 Doneu-li un nom. Dins d'aquesta carpeta, feu-ne una per cada u dels que useu
l'ordinador.
 Creeu un document amb el processador de textos. Doneu-li un nom i deseu-lo a la vostra
carpeta. Canvieu-li el nom amb l'Explorador (vigileu l'extensió!)
 Suposem que haguéssim d'utilitzar aquest document molt sovint: creeu una drecera
directament a l'escriptori.
 Copieu l'arxiu en un disquet. Després elimineu-lo del disc dur, i recupereu-lo com si us hi
haguéssiu repensat (sense utilitzar la còpia del disquet).

1.2.4 Carpetes Especials a ARGO

A les màquines Argo a més de les carpetes estàndard de Windows trobareu les següents
carpetes que tenen funcions específiques

 CDROM
Conté la instal·lació dels programes en cd-rom que permetien triar una carpeta d’instal·lació
personalitzada.
Al servidor Argo 1 aquesta carpeta està situada a S:\CDROM el que permet compartir una
mateixa instal·lació entre vàries estacions
En els altres ordinadors Argo la trobareu a C:\CDROM

 Prg_Educ
Conté el programari del PIE que tradicionalment s’instal·la en aquest directori, el Wingeo,
l’Exler, les Aplicacions tauleta

Programa d’Informàtica Educativa 23
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Copia-seg
Es tracta d’una carpeta oculta que conté eines i recursos per facilitar el manteniment dels
equips. Dins de la carpeta C:\COPIA-SEG hi trobareu:

Una carpeta anomenada Windows que conté una còpia de les icones de l'Escriptori i
les del Menú Inici.

La utilitat GHOST, que serveix per a fer una còpia de seguretat de tot el disc dur.

La "Utilitat de Recuperació d'Emergència" de Microsoft, formada per dos programes
anomenats ERU (serveix per a realitzar una còpia de seguretat del registre del
Windows i els fitxers d'arrencada), i ERD (restaura una còpia de seguretat prèviament
feta amb l'ERU).

 Drivers
La carpeta C:\WINDOWS\DRIVERS conté els disquets de drivers d’alguns components de
l’ordinador, tarja de so,... . Serveix com a copia de seguretat que us permet tornar instal·lar
aquest components en cas es desinstal·lin o desconfigurin accidentalment.

1.2.5 Els fitxers

 Noms i Extensions
Pel que fa a les denominacions, cal recordar que per evitar confusions amb els antics directoris
de l’MS-DOS van passar a anomenar-se carpetes amb l’aparició de Windows 95.

Una altra diferència respecte els sistemes operatius anteriors a Windows 95 és la longitud
permesa dels noms dels arxius i de les carpetes. Antigament, la longitud màxima permesa era
de fins a 8 caràcters en el nom de l’arxiu més tres a l’extensió, i no es podien utilitzar segons
quins caràcters. Amb Windows 95/98 es poden donar noms de fins a 255 caràcters, i podem
utilitzar espais, punts, etc. Això és conseqüència directa del sistema operatiu de 32 bits.

El W95 permet utilitzar noms llargs per als fitxers. Això significa que ja no cal limitar-se als
clàssics 8 caràcters i tres lletres de l'MS-DOS, sinó que podeu donar noms més descriptius als
documents fent servir tot tipus de caràcters que en les versions anteriors estaven "prohibits" pel
sistema (espais, punts, guions...).

Tingueu en compte, però, que les aplicacions de 16 bits no són capaces de llegir els noms
llargs. Per resoldre aquest conflicte el W95 fa que aquestes aplicacions vegin una versió
abreujada dels noms llargs que acostuma a portar una titlla ("~"). Per exemple, si deseu un
document amb el nom Dibuix d'un elefant.bmp les aplicacions de 16 bits el veuran com a
DIBUIX~1.BMP.

.INI .EXE .DLL .DOC .GIF/.BMP i altres
Fitxers Llibreries Documents Fitxers gràfics
d’execució necessaries realitzats amb elaborats per
que serveixen per............ el programa diversos
per activar un Word editors gràfics
programa

 Ordenar i Cercar fitxers
Una altra proposta és la d’ordenar els fitxers d’una carpeta segons el nom, la mida, tipus de
fitxer o les dates. Es realitza clicant a la part superior de la banda dreta de la pantalla, on surten
els diferents títols, nom, tipus de fitxer, mida i data. Això facilita trobar fitxers segons recordes

24 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

que es van realitzar un dia concret, que és d’una tipologia concreta, (text, dibuix, sons..), per
ordenar-los alfabèticament, o la mida que tenen, etc.

També hi ha l’opció de Cercar fitxers i/o carpetes, aquesta opció que es troba dins del botó
Inici de la barra d’estat (part inferior de la pantalla) ens permet cercar per tot l’Explorador una
carpeta o un fitxer determinat, segons els atributs comentats abans.

 Programes (de sistema i aplicacions)
Els programes són fitxers de codi que s’executen i poden realitzar processos. Els programes
acostumen a tenir un fitxer principal executable, amb extensió EXE i utilitzen altres fitxers
auxiliars com llibreries, drivers etc amb extensions DLL, DRV, BIN...

Algunes d’aquestes llibreries són comuns per a diferents programes i queden instal·lades en
carpetes d’accés comú a Windows. Per aquest motiu la instal·lació d’un programa nou pot
afectar el funcionament d’un programa ja instal·lat.

Quan desinstal·les un programa el sistema et pregunta si es vol eliminar o conservar certs
components que semblen d’ús comú. Si no teniu un criteri sempre es aconsellable utilitzar les
opcions per defecte i en cas de dubte és preferible conservar tots els components

 Documents associats a programes
El programes enregistren les dades i les informacions en fitxers que segueixen una codificació
específica. Aquests fitxers se solen identificar per la seva extensió, per exemple els fitxers DOC
són propis de Word, els SAM són de l’AmiPro ...

El Windows permet associar les extensions dels fitxers amb determinats programes de manera
que en executar un fitxer de dades s’engega automàticament el fitxer associat. Per aquesta raó
en executar un fitxer DOC s’engega el Word.

Aquestes associacions es poden personalitzar i els programes quan s’instal·len o s’executen
poden modificar les associacions establertes anteriorment. Per exemple al instal·lar l’Explorer
captura les extensions HTM i HTML que podien estar associades al Netscape, o el Paint Shop
Pro catura les extensions gràfiques BMP,

 Fitxers de configuració
Els programes es poden personalitzar en funció de les característiques de l’ordinador, els
components instal·lats i les preferències de l’usuari. Aquestes informacions es guarden en els
fitxers de configuració, en els fitxers INI i en el registre del sistema i els programes
s’encarreguen d’actualitzar-les automàticament.

Modificar aquestes informacions manualment comporta el risc de que el sistema deixi de
funcionar correctament.

Programa d’Informàtica Educativa 25
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

1.3 Utilitats del sistema

1.3.1 Tauler de control

El Tauler de control de Windows 95/98 és el lloc des d'on es governa tot l'entorn operatiu, i on
hem d’anar per fer qualsevol modificació en la configuració de la màquina.

El tauler de control és força similar en Windows 95 i Windows 98; només hi ha algun element
nou en aquest últim.

Al Tauler de control s'hi accedeix amb Inici | Configuració, però també hi podem anar si obrim
El meu ordinador. És una de les carpetes que apareixen aquí junt amb les unitats de disc.
Fixeu-vos que aquestes carpetes no es poden suprimir encara que ho intenteu.

Els elements que hi ha al Tauler de control poden variar d'una màquina a una altra, depenent
del que s'hagi instal·lat (per exemple, si no estem connectats a cap xarxa no apareixerà la
icona Xarxa). La majoria dels elements, però, són comuns a tots els ordinadors.

Seguidament veurem alguns d'aquests elements. Alguns s'estudiaran amb més detall per tenir
més importància o utilitat; altres (per exemple, Mòdems, Internet o Multimèdia) es tracten en
altres documents més específics del Programa d'Informàtica Educativa.

Quan fem doble clic sobre una icona del Tauler de control se'ns obre una finestra amb diferents
pestanyes o etiquetes (com les finestres de Propietats), amb quadres de diàleg on podem
canviar les especificacions. De vegades, algun botó dóna accés a un auxiliar com el que hem
vist en les impressores.

NOTA: El que hem fet fins ara amb l'ordinador era pràcticament inofensiu; només si érem
realment despreocupats podíem fer algun desastre amb l'Explorador del Windows. Amb el
Tauler de control, però, car tenir una mica de cura, atès que hi ha alguna opció que pot afectar
greument el funcionament de l'ordinador. Cal, doncs, parar compte quan fem modificacions, i
sortir amb els botons Cancel·lar un cop haguem vist les característiques de l’element per evitar
fer canvis permanents no desitjats.

26 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Addició / supressió de programes
Ja hem apuntat abans que, tot i que és possible utilitzar l'opció Executa per instal·lar
aplicacions, igual que es feia en les versions anteriors de Windows, Windows 95/98 disposa
d'una altra eina més específica per aquesta finalitat. Aquesta eina és l'Addició / supressió de
programes del Tauler de control, que permet tant instal·lar com desinstal·lar programes, alhora
que porta un control de les aplicacions instal·lades (això últim, amb la limitació que veurem tot
seguit).

Instal·lar programes: Quan activem la icona se'ns presenten tres etiquetes. La primera,
Instal·lar / desinstal·lar, és pròpiament la que permet afegir programes externs, i funciona
també amb el sistema d'auxiliar:

Quan cliquem sobre el botó Instal·la s'executa l'auxiliar i, després d'una pantalla que ens diu
fins i tot que introduïm el disquet d'instal·lació o el CD-ROM, l'auxiliar busca tot sol el programa
d'instal·lació a les unitats de 3 ½ (A:) i del CD-ROM, un INSTALL.EXE o SETUP.EXE, i ens el
proposa.

Si premem Finalitzar executarà el programa d'instal·lació, i a partir d'aleshores haurem de
seguir les seves instruccions.

Si el que volem instal·lar no és en una d'aquestes unitats que s'exploren automàticament,
aleshores hem d'utilitzar el botó Navega, que ens permet buscar el programa en el disc dur de
l'ordinador o, molt útil, en la xarxa (si en tenim). El sistema és el que ja coneixem d'organització
de l'ordinador, i a partir d'aquí anem obrint carpetes fins a trobar el programa instal·lador que
busquem.

Desinstal·lar programes: En Windows 95/98 hi ha la possibilitat de fer desinstal·lacions.

Programa d’Informàtica Educativa 27
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Els programes que ja no fem anar, tot i que els esborrem del seu directori, deixen molta
"brutícia" al disc, en forma de fitxers que utilitzava (principalment .DLL i similars) i que després
no fan més que ocupar espai. Algunes aplicacions ja porten el seu desinstal·lador, que se sol
situar al mateix grup de programes de l'aplicació, i també hi ha programes específics de
desinstal·lació per mitigar aquest fenomen.

Windows 95/98, però, ja preveu la desinstal·lació dels programes, i per això proporciona un
inventari de les aplicacions que s'han anat instal·lant i que es poden ser desinstal·lades (i no
només esborrades) amb eficàcia (vegeu el gràfic de la pàgina anterior).

L'únic que cal tenir en compte és que, per poder ser desinstal·lades, les aplicacions han d'haver
estat dissenyades per Windows 95/98, en sistema de 32 bits. Fixeu-vos que la llista
d'aplicacions del gràfic que es poden desinstal·lar no inclou, per exemple, Ami Pro, MS Word
6.0, MS Access 2.0, ... que sí són en aquesta màquina, però que són anteriors a Windows
95/98 (16 bits).

Per fer efectiva una desinstal·lació només cal seleccionar l'aplicació que es vol eliminar i clicar
el botó Afegeix / suprimeix.

 Configuració del Windows
La segona secció, Configuració del Windows, proporciona una manera ràpida i intuïtiva d'afegir
components de programari propis de l'entorn Windows. És molt útil per afegir elements que no
es van seleccionar al moment d'instal·lar Windows, o per eliminar-ne d'altres que no es fan
servir o utilitzen recursos innecessàriament.

Els diferents components vénen agrupats en apartats temàtics, com es pot veure al gràfic
següent. Si triem un dels apartats i cliquem Detalls, ens apareixen els diferents elements
concrets perquè escollim els que volem instal·lar, tot clicant la casella de verificació. De la
mateixa forma, per eliminar un component, només cal "des-clicar" la casella de verificació
corresponent:

Si l'accessori que volem afegir no és un dels estàndards de Windows, podem utilitzar el botó
Tinc un disc... que apareix a la primera finestra.

En la llista de grups de components una casella blanca sense marcar indica que no hi ha res
instal·lat d'aquest apartat; una casella blanca marcada amb un "tick" () indica que tots els seus

28 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

components estan instal·lats; si la casella amb el "tick" té un fons gris vol dir que alguns dels
seus components, no tots, estan instal·lats.

Un cop haguem triat els components que volem afegir i acceptem amb els botons
corresponents, el sistema ens demanarà el CD o els disquets de Windows 95/98 per buscar els
arxius corresponents i instal·lar-los.

 Disquet d'engegada
Aquesta secció permet fer un disquet de sistema per arrancar l'ordinador en cas que falli el
sistema habitual, igual que es feia amb els anteriors sistemes operatius.

El disquet d’arrancada que fa Windows 98 és diferent del que fa Windows 95. Al Windows 98,
a l’engegar l’ordinador amb el disquet de Windows 98 apareix un menú que permet triar
d’habilitar el CD-ROM o no, i evita l’haver de buscar els drivers del CD-ROM per MS-DOS o
quedar-se sense accés a aquest dispositiu.

 Data / hora

És la manera gràfica per ajustar la data i l'hora del sistema. També permet triar la zona o fus
horari a què pertanyem:

També es pot accedir a modificar els paràmetres de data i hora més fàcilment fent doble clic a
sobre del rellotge a l'extrem dret de la barra de tasques.

 Ratolí

Amb aquest element modifiquem els paràmetres del ratolí. El podem personalitzar per als
esquerrans, canviar la sensibilitat del doble clic i la velocitat de desplaçament; també podem
canviar l'aspecte dels punters, ja sigui amb els estàndards del Windows o amb els que es
distribueixen amb revistes, etc.

 Pantalla

L'element Pantalla permet controlar des d'un sol lloc tot el que afecta la presentació gràfica al
monitor de l'ordinador. A aquesta finestra també s'hi pot accedir de forma més ràpida si cliquem
amb el botó dret sobre qualsevol lloc buit de l'escriptori i triem Propietats.

Les diferents pestanyes donen accés a les característiques de la presentació:
 L'apartat Fons permet modificar l'aspecte de l'escriptori.
 L'apartat Estalvi de pantalla permet instal·lar i regular els protectors de pantalla.

Programa d’Informàtica Educativa 29
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Amb Presentació modifiquem l'aspecte dels element de la pantalla: colors, tipus de lletra,
grandària... És força interessant el fet que quan fem modificacions, aquestes es van veient al
quadre d'exemple de la part superior de la finestra, amb la qual cosa podem anar comprovant
l'aspecte dels canvis sense que ens els calgui acceptar definitivament per veure'ls.

Amb Efectes podem fer una sèrie més de modificacions a l’aspecte, i canviar les icones dels
elements fixos de l’Escriptori.

Web, de què ja hem parlat quan tractàvem els diferents tipus de visualització, permet activar
l’Active Desktop, i dóna accés a les Opcions de carpeta.

La secció Paràmetres és la més delicada. Permet fer canvis de hardware quant a monitor i
targeta gràfica, i també modificar els seus paràmetres. En aquest apartat hem d'anar amb
especial cura perquè podríem afectar el correcte funcionament d'aquests elements. El millor és
no tocar les especificacions que hi ha, a menys que tinguem algun problema.

En la primera finestra que ens mostra aquesta pestanya podem definir el número de colors i la
definició del monitor. En qualsevol cas, quan un d'aquests canvis pot resultar en una pèrdua de
visió de la pantalla, Windows ho adverteix i proporciona un sistema de "prova" que permet
rectificar.

Per exemple, si volem canviar la definició de l'escriptori de 640 x 480 a 800 x 600, abans de fer
aquest canvi de forma permanent, el sistema ens dóna un missatge d'avís, que és convenient
llegir i respectar. Així s'evita algun disgust. En qualsevol cas, com sempre, és convenient llegir
bé les informacions de la pantalla i no actuar de forma precipitada.

Les opcions que apareixen si cliquem el botó Canvia el tipus de pantalla... són més delicades,
ja que defineixen el tipus de targeta gràfica i de monitor. No és aconsellable modificar aquests
paràmetres a menys que haguem canviat els components del maquinari. I fins i tot en aquest
cas, és bastant probable que en arrancar, Windows 95/98 detecti automàticament el maquinari
nou i l'instal·li directament...

 Tipus de lletra
Aquest és un element atípic del Tauler de control. Per començar, aviat veiem que la seva icona
no és com les demés, sinó que és una drecera (fixeu-vos en la fletxeta que hi ha en un extrem).

A més, el disseny de la icona suggereix que la drecera apunta a una carpeta. Efectivament; si
l'activem s'obre una finestra El meu ordinador que correspon a la carpeta
C:\WINDOWS\FONTS, que és el directori on estan emmagatzemats els arxius de tipus de
lletra:

30 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

La diferència amb una altra carpeta "normal" és que aquí es llista el tipus de lletra, i el nom de
l'arxiu i les seves característiques apareixen com a informació addicional de cada tipus.

En aquesta relació també hi consten els tipus de lletra els arxius dels quals no es troben
realment a la carpeta \WINDOWS\FONTS, sinó que són en algun altre lloc dels discs.

Aleshores la font apareix en forma de drecera:

Un cop hem obert la carpeta Fonts, podem veure l'aspecte real dels diferents tipus de lletra
simplement fent dos clics a sobre del tipus que vulguem veure. Això evita l'haver d'anar fent
proves en un document:

Quan obrim un tipus de lletra se'ns mostren les seves característiques tècniques, un model de
les lletres en minúscules i majúscules i números, i una frase d'exemple en diferents grandàries
perquè en puguem veure l'efecte.

Clicant sobre el botó superior dret s'imprimirà la pàgina que estem veient si volem tenir un
model imprès (si fem clic amb el botó dret a sobre d'un tipus de lletra a la carpeta Fonts el
podem imprimir directament).

Programa d’Informàtica Educativa 31
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Una opció interessant de la finestra de tipus de lletra que ens pot ajudar quan busquem un
tipus concret és la que proporciona el botó Similitud, que ordena els tipus de lletra segons
siguin més o menys semblants a un tipus determinat.

Per activar-la, s'ha d'haver activat abans la barra d'eines per tenir accés als botons o utilitzar
l'opció del menú Visualització | Llista de tipus de lletra per semblança.

Instal·lar tipus de lletra: Per afegir un tipus de lletra nou al sistema ho farem des de la mateixa
finestra, amb l'opció del menú Fitxer | Instal·la un nou tipus de lletra. Això ens presenta una
pantalla per afegir-lo. Aleshores cal seleccionar el lloc on són els arxius de tipus de lletra que
volem afegir (que pot ser una carpeta o un disquet - unitat A:), triar els tipus que vulguem afegir
i prémer D'acord. Els tipus de lletra seleccionats s'afegiran a la relació i estaran disponibles per
a les aplicacions.

Per eliminar un tipus de lletra: només cal seleccionar-lo en la llista i eliminar-lo amb l'opció
Fitxer | Suprimeix, o directament amb la tecla SUPRIMIR.
NOTA: Cal recordar que els tipus de lletra consumeixen recursos del sistema. Algunes
aplicacions, com per exemple Corel Draw, ofereixen la possibilitat d'instal·lar una gran quantitat
de tipus de lletra. Un excés de fonts que probablement no s'utilitzen o s'utilitzen poc
consumeixen memòria RAM, i consumeixen temps en carregar-se quan s'inicia el sistema. Cal
tenir-ho en compte si volem optimitzar el funcionament de l'ordinador.
Mapa de caràcters: Un accessori que pot resultar útil és el Mapa de caràcters. S’hi accedeix
des del menú Inici | Programes | Accessoris, i presenta tots els caràcters que pertanyen a un
tipus de lletra en particular. Des d’aquí es poden inserir caràcters específics en un document.

 Sistema
L'apartat Sistema és un potent recurs per controlar la configuració de l'ordinador i de tots els
seus dispositius, amb la possibilitat d'intervenir en paràmetres i característiques que
anteriorment estaven dispersos per diferents llocs del Windows, per programes de configuració
de MS-DOS, en els arxius de sistema AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS o fins i tot que s'havien
de modificar manualment per hardware. A més, és un instrument mot útil per detectar eventuals
problemes i conflictes entre el diferents elements del maquinari, i també ens serveix per fer
diagnosis ràpides de tot el sistema i avaluar-ne el seu funcionament..

NOTA: Altre cop ens trobem en una de les zones "delicades" del Windows. Per la seva mateixa
potència, en aquest apartat hem d'anar amb especial cura per no fer modificacions que puguin
afectar negativament el funcionament de l'ordinador.

A l'activar la icona Sistema del Tauler de control s'obre la finestra de Propietats de sistema (es
pot arribar ràpidament al mateix lloc si cliquem amb el botó dret a sobre El meu ordinador a

32 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

l'Escriptori i triem Propietats). Aquesta finestra té quatre seccions: General, Administrador de
dispositius, Perfils de maquinari i Rendiment.

1- General
La primera, General, dóna un resum de la informació més global de l'ordinador: versió del
sistema operatiu, llicència, tipus de processador i quantitat total de memòria RAM. Aquest
apartat és només informatiu, i no permet interactuar.

2- Administrador de dispositius
La següent pestanya, en canvi, permet arribar al cor de l'ordinador. Quan cliquem a
Administrador de dispositius ens apareixen tots els elements de maquinari de l'ordinador en la
forma d'un arbre semblant als de l'Explorador del Windows, on hem de fer clic a sobre dels
signes "+" per anar accedint a cada dispositiu concret dins de cada categoria.

Si tot funciona correctament, en el moment d'accedir a aquest apartat totes les branques han
d'estar contretes. Si algun dispositiu té un problema, aleshores la seva branca ja apareix
desplegada automàticament i amb un símbol que ens adverteix de l'incident:

(En aquest cas ens avisa que hi ha un mal funcionament d'un controlador. Com es pot veure,
això és una gran ajuda per aïllar problemes de funcionament de l'ordinador).

Per fer la diagnosi d'un dispositiu en concret i conèixer-ne les característiques, el seleccionem
(després de desplegar-lo, clicant sobre el signe "+") i cliquem el botó Propietats. Aleshores
apareix la finestra de les característiques concretes del dispositiu, amb els recursos i
controladors que utilitza i l'avaluació del seu funcionament. Un dispositiu que no tingui cap
problema ha de presentar el missatge Aquest dispositiu funciona correctament a la finestra de
les seves propietats

Per contra, si comparem les propietats d'un dispositiu correcte amb la de les propietats del
dispositiu que falla (per exemple, el Parallel Port Zip Interface del gràfic anterior) veurem la
diferència en els missatges de la diagnosi, a l'apartat Estat del dispositiu, on trobarem un
missatge d’error.
(El número i el contingut de les pestanyes de la finestra de propietats del dispositiu varia
depenent del dispositiu de què es tracti).

La finestra de propietats també ens avisa si existeix algun conflicte amb un altre dispositiu, és a
dir, si dos dispositius intenten utilitzar simultàniament el mateix recurs del sistema. Si tot és
correcte, clicant a la pestanya següent, Recursos, en l'apartat Llista de dispositius en conflicte,
ha d’aparèixer el missatge Cap conflicte:

Programa d’Informàtica Educativa 33
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Fixem-nos que en aquesta pantalla apareix un paràmetre tan important com l'IRQ, i que des
d'aquí podem assignar una IRQ diferent a un dispositiu quan entra en conflicte amb un altre.

Dins d'aquest apartat, Administrador de dispositius, existeix una possibilitat força interessant: el
botó Imprimeix. Aquest botó presenta l'opció d'imprimir un informe de les característiques del
dispositiu que tinguem seleccionat en aquell moment, o bé un resum del sistema, o bé una
relació exhaustiva de tots els dispositius (aquesta darrera opció genera un informe llarguíssim -
sis pàgines en aquest cas).

L'opció més útil probablement és la d'imprimir un Resum del sistema, amb la qual cosa obtenim
una relació molt concreta de la utilització dels recursos que ens pot servir per detectar i /o evitar
problemes, i que pot ser interessant de tenir a disposició en algun moment.

3 - Perfils del maquinari
Aquest apartat només té utilitat en circumstàncies molt determinades i poc usuals. S'utilitza per
definir conjunts diferents de dispositius en cas que utilitzéssim elements de maquinari diferents
en diferents ocasions. Això es pot donar, per exemple, en el cas d'equips portàtils.

4 - Rendiment
Aquest apartat fa una avaluació global del funcionament de l'ordinador. Dóna informació de
diversos aspectes, però el més important és que aparegui el missatge L'ordinador està
configurat per a un rendiment òptim, que és el més habitual. En el cas que això no sigui així,
ens indica quin element fa que l'ordinador funcioni per sota de les seves possibilitats.
A la finestra d'aquest darrer apartat, Rendiment, s'hi troben tres botons: Sistema de fitxers,

Gràfics i Memòria virtual. Gestionen paràmetres avançats de l'ordinador i, en principi, els valors
per defecte són els més indicats. És aconsellable no modificar-los a menys que sigui realment
necessari i sapiguem exactament el que fem.

Com ja hem dit anteriorment, altres elements del Tauler de control com Xarxa, Mòdems,
Multimèdia o Internet no són objecte d'aquest manual. Podem trobar informació detallada
d'aquests apartats en documents del Programa d'Informàtica Educativa que els tracten de
forma particular.

1.3.2 ScanDisk

Windows 95/98 té una sèrie d'accessoris anomenats Eines del sistema que fan el manteniment
dels discs i del sistema. Algunes d'aquestes eines s'instal·len automàticament, i d'altres cal
demanar-ne la instal·lació. Les més importants d'aquestes eines són ScanDisk, Compactador
de discs i Còpia de seguretat (Backup). Aquestes eines es poden trobar al menú Inici, a Eines

34 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

del sistema, però, significativament, també apareixen a l'etiqueta Eines de les Propietats del
disc (clicant amb el botó dret a sobre d'una unitat de disc i triant Propietats).

Scandisk permet fer una comprovació de l'estat del disc i reparar alguns dels errors que es
poden produir. També troba i recull fragments d'arxius perduts pel disc, que queden quan hi ha
hagut alguna anomalia en el funcionament de l'ordinador. També es pot utilitzar per detectar
errors físics en la superfície del disc. És molt útil en ocasions per recuperar arxius de disquets
defectuosos (no fa miracles).

Un cop activat per qualsevol dels camins possibles s'obre el quadre de diàleg per triar la unitat
que volem comprovar i la modalitat. Si triem Exhaustiva comprovarà també la superfície del
disc. Això pot tardar una bona estona; cal estar-ne segur abans de fer-ho.

Si triem Arreglar els errors automàticament no ens demanarà què volem fer cas que hi hagi
errors; és l'opció aconsellada.

Compactadors de discos: Quan desem un arxiu, Windows el col·loca allí on hi ha lloc, i si cal
el divideix en dos o més bocins. Amb l'ús, hi van havent al disc molts arxius fragmentats com
aquests, i això fa que el rendiment de l'ordinador baixi. El Compactador de discos reordena els
arxius de forma que un mateix fitxer ocupi sectors contigus del disc i sigui més ràpid accedir-hi.

És convenient utilitzar el compactador periòdicament. Si fa temps que no s'ha fet i la
fragmentació és gran, el procés pot tardar una estona.

S'activa també des de Propietats dels discs i des d'Eines del sistema, i igual que amb ScanDisk
triem la unitat que volem optimitzar. Tot seguit ens fa un informe de l'estat de fragmentació del
disc, i si escollim Comença, tindrà lloc la desfragmentació.

1.3.3 MsConfig

Msconfig.exe és una utilitat que permet visualitzar els components que intervenen en el
procés d’arrencada del Windows 98.

Aquesta utilitat pot crear còpies de seguretat dels fitxers per poder restablir el sistema en cas
de detecció d'errors.

MsConfig també permet modificar la configuració del sistema a través d'un procés d'eliminació
amb quadres de verificació, que redueix el risc d'errors d'escriptura que abans es produïen amb
el Notepad i l'Editor de la configuració del sistema.

D’alguna manera Msconfig.exe representa una actualització de la utilitat SYSEDIT a la que s’ha
afegit element de seguretat. El programa conté una ajuda suficient en català que us informarà
de les seves prestacions més avançades.

Per accedir-hi cal activar el Menú inici | Executar i escriure Msconfig.exe. El programa us
permetrà explorar i modificar els fixters CONFIG.SYS, AUTOEXEC.BAT, SYSTEM.INI, WIN.INI,
i els programes que s’executen en iniciar la sessió de Windows.

Les opcions establertes no s’haurien de modificar i en cas de ser necessari feu una còpia de
seguretat dels fitxers de configuració del sistema actual.

Programa d’Informàtica Educativa 35
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

1.4 Programes i dreceres

1.4.1 Diferències entre dreceres i programes

Quan hem obert El meu ordinador abans, hem vist els components que hi ha a l'ordinador. Els
elements d'aquesta carpeta ens han portat al contingut dels discs, etc. A part d'això, Windows
95/98 permet crear dreceres (accesos directos; shortcuts) a qualsevol element. Això
s'aconsegueix simplement arrossegant l'element del qual es vol crear la drecera fins al lloc on
volem que hi hagi la drecera (per exemple a sobre de l'escriptori mateix).

Amb una drecera podem activar no només un programa sinó gairebé qualsevol cosa. Clicant a
sobre d’una d'aquestes dreceres (un o dos clics; dependrà de l’estil que hàgim triat) es pot tenir
accés a un programa executable o aplicació, a una carpeta d'arxius, a un document determinat,
a una unitat de disc, una impressora...

Una drecera es diferencia visualment de la icona original (la del programa o altre element) en
que té una petita fletxa en un extrem. Aquest són exemples de dreceres a diferents elements:

NOTA: És important tenir clar el concepte de drecera i la seva diferenciació de l'element
original, ja que això és clau per poder organitzar l'ordinador, com s'explica més endavant.

1.4.2 Elements d’una drecera:

 La línia d’ordres: programa principal i paràmetres
La línia d’ordres conte l’element a que activa aquesta drecera. Aquest pot ser un programa
executable o un document. Cal utilitzar cometes en el nom del programa en el cas de que
contingui espais.
Per exemple "C:\Archivos de Programa\Microsoft Office\Office\WINWORD.EXE"

La línia d’ordres també pot contenir paràmetres que modificaran el funcionament del programa.
Així en el conte dels Tres Porquets la línia d’ordres diu
C:\WINDOWS\videoRun.exe #640x480 H:\CONTE95.EXE

El programa principal és el videoRun.exe i la resta són paràmetres

 Carpeta de treball
Es la carpeta per defecte on el programa cercarà els diferents components si no n’hi ha cap
d’altre especificada. Automàticament el sistema afegeix el nom del directori on està situat el
programa principal.

 Icona
Es l’element gràfic que identifica el programa. Clicant el botó Canvi d’icona podeu triar entre
les que normalment porten els programes o be triar qualsevol fitxer en format ICO o BMP

36 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

1.4.3 Creació de dreceres

1a fase: Instal·lació dels paquets d'activitats al servidor
Els paquets d'activitats Clic és aconsellable que estiguin instal·lats en un disc de la xarxa,
preferiblement en subcarpetes a S:\CLIC\...

La instal·lació dels paquets només es podrà realitzar a l’ordinador servidor, l’Argo 1, que té
drets totals, ja que és on està situat físicament el disc S:\

Els altres ordinadors de la xarxa tindran accés als paquets instal·lats ja que el disc S:\ està
compartit amb drets de lectura i serà accessible des de qualsevol ordinador.

2a fase: Crear les dreceres als clients
Una vegada acabada la 1a fase d’instal·lació al servidor, caldrà afegir una sèrie d'enllaços nous
que facilitin l’accés als paquets d'activitats instal·lats.

Per crear dreceres a les activitats a l’Escriptori s’ha de crear una carpeta on afegir els nous
enllaços clicant amb el botó dret seleccionant Nou | Carpeta. Assignar un nom que identifiqui l’
ordinador.

Obrir la carpeta per crear enllaços a les activitats instal·lades a la xarxa clicant amb el botó dret
seleccionant Nou | Drecera | Examinar i navegueu fins a S:\on hi ha la carpeta del programa.
Clicar les vegades que calgui Següent o Finalitzar fins acabar el procés. Comproveu que la
drecera funciona correctament.
Una manera alternativa de fer-ho és copiant un o diferents fitxers, i enganxant la seva drecera.

1.4.4 Incorporació del VideoRun a una drecera

El Windows 98 permet canviar la resolució de pantalla i la profunditat de color mitjançant la
icona de propietats de la pantalla que hi ha a la barra de tasques. A més, els canvis efectuats
en el mode de vídeo queden enregistrats de manera automàtica per a les properes sessions.

De cara a facilitar el manteniment s'ha inclòs en el procés d'arrencada una crida al programa
VIDEORUN, que comprova que el mode de vídeo sigui sempre el predeterminat (800x600 i 32
bits per pícsel). Aquesta crida es fa mitjançant una drecera al grup Menú Inici | Programes |
Iniciació, amb la línia d'ordres:
C:\WINDOWS\VIDEORUN.EXE #32bpp #800x600

Si desitgeu que els ordinadors s'activin en una resolució diferent podeu modificar els
paràmetres d'aquesta drecera, seguint sempre la sintaxi acceptada pel programa VIDEORUN,
que s'explica a la pàgina 13. En tot cas, recomanem mantenir sempre una profunditat de color
de 32 bits per pícsel.

Programa d’Informàtica Educativa 37
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

1.5 Protecció contra virus

Els ordinadors porten instal·lada la versió 6.0 de l'antivirus Panda en català, amb els fitxers de
dades corresponents al mes de juny de 1999. Caldrà actualitzar regularment els fitxers de
dades per tal d'assegurar una protecció òptima contra els nous virus que puguin aparèixer. Per
a més informació sobre l'antivirus i obtenir els fitxers de dades actualitzats podeu consultar la
pàgina web:http://www.xtec.es/infotec/antiviru

La presència de l'antivirus Panda es manifesta en tres moments diferents:

 En arrencar el sistema es fa una comprovació bàsica dels sectors d'arrencada i la
memòria. Apareixen alguns missatges en la pantalla de text.

 El Windows mostra una icona del Panda a la barra de tasques, indicant que el
programa Sentinel està actiu. Aquest programa s'encarrega d'analitzar tots els fitxers
susceptibles de portar algun virus en el moment en que s'utilitzen. Si la icona apareix en
color gris significa que el Sentinel està inactiu i l'ordinador es troba desprotegit: podeu tornar
a activar-lo fent clic damunt seu amb el botó dret del ratolí.

 Mitjançant el botó Inici | Programes | Utilitats | Panda Antivirus podeu activar
manualment el programa i realitzar comprovacions exhaustives o limitades a un determinat
disquet o carpeta.

1.5.1 Què són els virus informàtics

Un virus informàtic és un programa d'ordinador que té, com a principal característica, la
capacitat per reproduir-se, independentment de la voluntat de l'usuari.

A més de copiar-se a si mateixos, els virus tenen altres efectes sobre els ordinadors on han
aconseguit instal·lar-se. Hi ha virus que tenen efectes nocius: esborrar informació del disc, fer
malbé programes perquè no es puguin executar, etc. N'hi ha d'altres amb efectes que, bo i no
ser destructius, molesten. Aquest seria el cas del virus que fa passejar una pilota per la
pantalla.

Sovint els efectes no es noten immediatament després de la contaminació. Hi ha un període
d'inactivitat que permet als virus encomanar-se als altres disquets i ordinadors abans de ser
detectats.

Els virus, per activar-se i fer la seva feina, han de ficar-se a la memòria de l'ordinador (quedar
residents). Des de la memòria interfereixen en el funcionament dels programes i es
reprodueixen en tots els disquets que passen per l'ordinador.

La forma de propagació dels virus està relacionada amb el lloc on viuen els virus (s'amaguen).
Els virus es poden classificar en dos grans grups, segons el lloc on es col·loquen: els que
s'amaguen als fitxers executables i els que ho fan a les zones privilegiades del disc, la BOOT,
la FAT...

Si un fitxer executable (acostuma a tenir extensió .EXE, .COM, .OVL o .SYS) ha estat
contaminat per un virus i és executat, el virus s'activa i passa a la memòria de l'ordinador; des
d'allí pot contaminar qualsevol altre programa executable que es posi al seu abast.

Els fitxers de dades (poden tenir extensions com .FW3, .TXT, .SAM, .WRI, ...) és molt poc
probable que es contaminin ja que mai s'executen i, per tant, no serveixen per reproduir els
virus.

38 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Últimament, però, han aparegut virus en fitxers amb extensions .DOC que contenen macros.

Alguns virus s'amaguen a zones privilegiades del disc, com són la taula de particions del disc
dur (MBR), el sector d'arrencada (BOOT), la taula de localització de fitxers (FAT) o el directori
arrel.
Aquests virus passen del disquet al disc dur i a l'inrevés, independentment del tipus de
programes o arxius que continguin. Una forma habitual de contaminació és engegar un
ordinador amb un disquet infectat a la unitat A: Són virus per a despistats.

La propagació de virus mitjançant les comunicacions telemàtiques és possible i cal prendre
mínimes mesures de seguretat: verifiqueu els fitxers que recupereu de la xarxa o que us enviïn
per e-mail.

1.5.2 Vies de contagi dels virus informàtics

Com detectar si un ordinador està contaminat per un virus. Es pot notar que un ordinador està
contaminat per un virus quan aquest comença a tenir un comportament diferent de l'habitual,
presentant algun d'aquests símptomes:

Es produeixen efectes visuals a la pantalla de l'ordinador: caràcters que es belluguen, una
pilota botant, una zona que es desplaça, lletres a l'inrevés o que cauen... Els programes
funcionen més lentament del que és habitual.

És aconsellable una revisió periòdica i sistemàtica del disc dur de l'ordinador amb un detector
de virus. Un mal funcionament no sempre és imputable a un virus: de vegades els ordinadors
s'espatllen. Un usuari poc experimentat pot no conèixer el funcionament correcte d'un programa
i pensar que té virus.

La prevenció és la millor defensa contra els virus. La millor prevenció contra els virus és evitar
la utilització en l'ordinador de disquets i programes de procedència dubtosa, disquets que no
tinguin les mínimes garanties d'higiene.

Malgrat aquest consell, sovint resulta indispensable instal·lar programes nous al disc dur, llegir
disquets amb arxius de dades o desar les pròpies dades en disquets per tal de tenir-ne una
còpia de seguretat. Abans de fer servir aquests disquets és molt recomanable efectuar una
comprovació amb algun detector de virus. Aquest consell és aplicable a qualsevol disquet, sigui
quin sigui el seu origen.

Protegir d'escriptura tots els disquets on no s'hagi d'escriure. D'aquesta manera es pot evitar
que una contaminació afecti els disquets. Com a mínim, la desinfecció posterior serà més fàcil i
les dades importants estaran protegides.

Fer còpies de seguretat de les dades i els programes tan sovint com calgui és una de les
millors garanties contra els efectes nocius dels virus.

1.5.3 Mesures de profilaxi

Si malgrat totes les prevencions existeix la sospita d'una infecció, cal procedir a detectar,
identificar i eliminar els virus. Aquest seria el procés:

1. De seguida que se sospita d'una contaminació cal evitar continuar treballant i introduir
més disquets a la màquina. D'aquesta manera es neutralitza la difusió de l'epidèmia.

2. Procedir a comprovar la certesa de la infecció. Caldrà disposar d'un programa detector
que identificarà el tipus de virus trobat, tant a la memòria de l'ordinador com al disc. És molt
convenient assegurar que es tracta d'una versió recent del programa.

Programa d’Informàtica Educativa 39
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3. Apagar l'ordinador, des del botó d'alimentació i tornar-lo a engegar amb un disquet de
sistema operatiu original, protegit d'escriptura, introduït a la unitat A: No és suficient engegar la
màquina prement les tecles Control-Alt-Supr.

4. Passar el programa netejador amb les indicacions necessàries per tal que elimini els
virus detectats.

5. Apagar l'ordinador i tornar-lo a engegar, arrencant, aquest cop, des de la unitat C:
Repetir el procés de detecció descrit en el punt 2. Si el programa detector no indica la
presència de cap virus, vol dir que el procés s'ha efectuat satisfactòriament i que ja es pot
procedir a efectuar la neteja de disquets que hagin pogut ser infectats.

6. Comprovar successivament amb el programa detector tots els disquets que hagin estat
introduïts a l'ordinador després de la darrera revisió. Aquest procés es pot obviar amb disquets
protegits d'escriptura quan es tingui l'absoluta certesa que no han estat desprotegits des de la
darrera revisió. En cas de detectar virus en algun disquet procedir a eliminar-los amb el
programa netejador.

Després d'aquest procés resulta convenient executar el comandament del sistema operatiu
CHKDSK, amb el paràmetre /F, o si s’escau el comandament SCANDISK, per detectar i
eliminar possibles sectors del disc dur que hagin estat afectats per la contaminació. Llegiu les
instruccions del vostre manual de sistema operatiu relatives a aquest comandament.

Alguns tipus de virus afecten de tal manera la integritat de les dades del disc dur i dels fitxers
executables que serà necessari reinstal·lar aquests programes de nou i recuperar la informació
perduda mitjançant la còpia de seguretat.

1.5.4 El Panda: Activació automàtica (Sentinel) i manual (Panda
Antivirus)

Panda Antivirus és un producte amb diferents versions per Windows 95/98, Windows 3.1 o
MS-DOS , que s’utilitza per protegir els ordinadors del sistema educatiu.

Panda Antivirus detecta més de19.000 virus diferents. i incorpora funcions avançades de
detecció, eliminació i protecció contra els virus, així com recursos per a la reconstrucció
automàtica de la FAT, la BOOT, el sistema i altres parts vitals del disc dur.
El sistema utilitza una doble estratègia:

Automàtica amb el programa Sentinel que s’encarrega d'analitzar els fitxers que es van
carregant en la memòria de l'ordinador en ser executats, llegits, copiats, etc. El gran avantatge
d’ aquesta estratègia és que permet tenir protegit l’ordinador d’una forma completament
automàtica.

Manual el programa Panda Antivirus PAVW.EXE permet analitzar qualsevol part de
l’ordinador a petició de l’usuari. Heu d’escollir l’àrea a analitzar i en aquest moment començarà
l’anàlisi a la recerca de virus dins de l’àrea senyalada.

Aquest programa permet detectar virus, desinfectar fitxers, vacunar fitxers, consultar les
característiques dels virus, etc.

Per activar l’exploració manual cal engegar el programa i prémer el botó Analitzar que hi ha a
la barra de botons de l’aplicació. Apareixerà una finestra on podeu especificar el que voleu
analitzar:

40 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Les unitats, carpetes o arxius amb el botons de Seleccionar Directoris o Seleccionar
Arxius

 Els tipus de fitxers amb el botó Extensions

Com més exhaustiu sigui l’anàlisi el programa trigarà més temps però més segurs seran els
resultats.

El botó Analitzar dóna inici a l’anàlisi per buscar virus a les àrees seleccionades. En trobar un
fitxer infectat el programa us preguntarà que cal fer. Podeu modificar altres paràmetres amb el
botó Opcions.

1.5.5 Creació d’un disc net d’arrencada (SafeDisK)

Safedisk és una utilitat de l’Antivirus Panda que crea discos d’emergència per engegar
l’ordinador des de disquet i són especialment útils quan cal eliminar els virus del sector
d’arrancada o BOOT del disc C:.

Safedisk es pot activar:
 en instal·lar l’antivirus com una opció més del producte

 executant el fitxer SAFEDISK.EXE que trobareu en el directori del Panda.

Safedisk crea dos disquets: el primer un conté els components del Windows necessaris per
arrencar l’ordinador i el segon conté el fitxer Pavcl i altres fitxers auxiliars que permet executar
l’antivirus en versió MS-DOS

Per eliminar aquest virus cal:

 Engegar l’ordinador amb el Disquet 1

 Posar el Disquet 2 i teclejar PAVCL C: /ALL /CLV /AEX /AUT

1.5.6 Actualització del fitxer de definició de dades de l’antivirus Panda

Contínuament es dissenyen nous virus el que fa necessari una periòdica actualització del
sistemes de protecció

L’antivirus Panda incorpora la possibilitat d'actualització sense tenir que tornar a instal·lar el
programa sinó exclusivament el fitxer de dades PAV.SIG.

A la Txec (http://www.xtec.es/infotec/antiviru/) trobareu el fitxer d’actualització que cal
instal·lar a cada ordinador. L’instal·lador detecta la ubicació del antivirus i canvia el fitxers de
dades. Per que sigui operativa l’actualització cal reincidir l’ordinador

Programa d’Informàtica Educativa 41
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

2 Bloc: La xarxa local (LAN). Conceptes bàsics.

2.1 Estructura lògica de les xarxes Argo-Educàlia

2.1.1 Estructura

Els ordinadors de l'equipament Argo estan configurats per a funcionar en xarxa i no pas com a
sistemes aïllats.

Si un ordinador arrenca sense tenir accés a la xarxa mostrarà un missatge d'error (impossible
trobar el fitxer "unitats.bat") i tindrà problemes per accedir a la majoria de programes i utilitats.
Per exemple el programa Clic està instal·lat en totes les màquines, però les activitats resideixen
al servidor. Les impressores i l'accés a Internet també depenen de la xarxa

La connexió dels ordinadors en xarxa permet compartir recursos entre les diferents estacions
de treball i simplificar el manteniment dels equips i la instal·lació de nous programes. Els
recursos compartits són bàsicament de dos tipus: Impressores i Unitats d'emmagatzematge
(discs durs, unitats de CD-ROM, DVD).

Les unitats d'emmagatzematge es poden compartir senceres (per exemple, tota la unitat "C:") o
per carpetes (per exemple, la carpeta "C:\Windows"). Hi ha dues modalitats d'accés als
recursos d'emmagatzematge:

 La modalitat "Només de lectura" permet que les estacions puguin llegir els fitxers que
contenen, però no les autoritza a modificar-los, esborrar-los ni crear-ne de nous.

 La modalitat d'accés "Ple" permet realitzar qualsevol d'aquestes operacions en el recurs
compartit.

Els ordinadors s'identifiquen a la xarxa mitjançant un nom, que ha de ser diferent per a
cadascun d'ells. En les aules Argo els ordinadors s'anomenen Argo1, Argo2, etc. L'ordinador
Argo1 és el que concentra la majoria de recursos compartits.

En el moment de declarar un recurs com a compartit cal donar-li un nom. Per exemple, la unitat
enregistradora de CDs de l'ordinador Argo1 es presenta a la xarxa amb el nom "CDWRITER",
la carpeta C:\S es comparteix amb el nom "S", i la impressora té nom de recurs "HPCOLOR".

Dins de la xarxa es pot accedir a qualsevol recurs compartit escrivint el nom de l'ordinador on
resideix seguit de dues barres i el nom del recurs. Per exemple, les expressions
\\ARGO1\CDWRITER, \\ARGO1\S i \\ARGO1\HPCOLOR fan referència als recursos esmentats
anteriorment. Quan es tracta d'unitats d'emmagatzematge (discs i carpetes) es poden utilitzar
també expressions com \\ARGO1\S\CLIC\CLIC.EXE, que servirien per accedir al programa
Clic des de qualsevol ordinador.

Per facilitar la compatibilitat amb aplicacions antigues, que no contemplen sempre l'ús
d'aquesta sintaxi, s'ha establert una substitució d'algunes lletres d'unitats MS-DOS per recursos
de la xarxa. Així, per exemple, la unitat S: fa sempre referència al recurs \\ARGO1\S, i la H:
apunta a \\ARGO1\CDWRITER. A l'apartat Procés d'arrencada s'explica com es realitza
l'assignació d'unitats MS-DOS a recursos compartits de la xarxa.

En els ordinadors Argo s'ha configurat el procés d'arrencada del Windows per tal de garantir la
correcta connexió a les unitats de xarxa i mantenir la configuració de vídeo original:

42 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Connexions
 Connexió automàtica a la xarxa
Els ordinadors es connecten de manera automàtica a la xarxa amb el nom d’usuari “Argo” i
contrasenya en blanc.

 Connexió a les unitats de xarxa
Per garantir la correcta connexió als recursos compartits de la xarxa es realitzen aquestes
operacions:

 En l’ordinador Argo1

Aquest ordinador és el propietari de les unitats de xarxa. Dins de la unitat C: hi té una
carpeta anomenada “S” i una altra anomenada “T”, que s’han marcat amb l’atribut “ocult” per
1
tal que no es mostrin directament en l’explorador del Windows .

Aquestes carpetes estan declarades com a recursos compartits en la xarxa: la carpeta “S”
amb drets d'accés “només de lectura”, i la “T” amb accés “ple”. Dins de la xarxa, doncs,
aquestes carpetes ocultes es veuran amb el nom \\ARGO1\S i \\ARGO1\T. L'ordinador
ARGO1 també assigna les lletres d'unitat S: i T: a les dues carpetes ocultes.

 En els altres ordinadors Argo

Aquí s'utilitza el fitxer UNITATS.BAT, que es troba a la carpeta Xarxa del recurs \\ARGO1\S
per connectar lletres d'unitat a recursos compartits. Les instruccions que fan això es troben
dins.

2.1.2 Els recursos compartits d’ARGO1:

 La unitat “només de lectura” S:
La xarxa està estructurada de manera que sigui fàcil diferenciar la utilitat de cada disc. Els disc
S: te la funció de servidor i està protegit. Tothom pot llegir-ne el contingut, però ningú no el pot
esborrar.

 La unitat de treball T:
El disc T: es el disc de treball i no està protegit. Tothom te dret a llegir, escriure i modificar-ne el
contingut.

El disc T: cal utilitzar-lo per desar-hi els fitxers. Cal crear una estructura de directoris i unes
normes de funcionament semblant a d'altres espais comuns de l'escola. Cadascú és
responsable dels seus arxius i no toca els arxius dels altres.

El que guardeu en aquest disc ho podreu recuperar des de qualsevol altre ordinador de la
xarxa. Assignant a cada usuari una carpeta en la unitat T: podreu eliminar l'ús de disquets per
part dels alumnes i el professorat.

En el servidor Argo1 la unitat S: no està protegida, ja que s'hi accedeix directament i no a
través de la xarxa.

1
Podeu visualitzar aquestes carpetes des de l’explorador del Windows si aneu al menú Ver –
Opciones de carpeta – pestanya Ver – botó Mostrar todos los archivos. De totes maneres,
recomanem deixar sempre aquesta opció en el valor No mostrar archivos ocultos.

Programa d’Informàtica Educativa 43
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 El CD-ROM principal H:
La unitat H: correspon al CD-Writer de l’ordinador servidor Argo 1. Aquesta unitat s’ha definit
com a CD-ROM principal a l’Argo1 i com a cd-rom de xarxa per a la resta d’estacions. Només
l’ordinador Argo 1 que te instal·lat el programari adequat per gravar dades o fer copies de
seguretat amb el CD-Writer.

Haureu d’utilitzar aquesta unitat per:

 llegir un CD-ROM a l’Argo1
 utilitzar un dels cd-roms compartits en xarxa
 llegir un CD-ROM a tota la xarxa
 fer copies de seguretat de les dades dels disc de xarxa a l’Argo1
 fer copies de seguretat d’altres CD-ROMS a l’Argo1

Podeu trobar una explicació més detallada al bloc 3

 La unitat DVD I: (Veure abans l’explicació del bloc 3)
La unitat I: està especialitzada en la reproducció de discos en format DVD suport òptic similar al
CD-ROM, però amb una capacitat molt superior que pot arribar fins als 17 Gb.

La unitat I: està compartida i és accessible des de tota la xarxa però es pot assegurar el
correcte funcionament xarxa

Haureu d’utilitzar aquesta unitat per:
 llegir un DVD a l’Argo1
 llegir més d’un CD-ROM a tota la xarxa
 quan es facin copies de seguretat d’altres CD-ROMS per posar l’original a copiar.

 La carpeta de dreceres ApliXarxa
Conté les dreceres dels CD-ROMS de xarxa, les activitats Clic i altres programes instal·lats a la
xarxa.

Aquesta carpeta la trobareu físicament a l’ordinador Argo1 C:\WINDOWS\ però és accessible
des de tots els ordinadors encara que protegida d’escriptura.

La utilitzareu per:
 accedir als programes de xarxa
 instal·lar, l’Argo1, les dreceres als paquets Clic i als programes de xarxa

 La impressora HpColor (Veure abans l’explicació del bloc 3)
Es la impressora instal·lada a l’ordinador Argo1. Està compartida i és accessible des de tots les
els ordinadors de la xarxa.

La utilitzareu sempre que calgui imprimir un document en color.

Recordeu que:
 els consumibles d’aquestes impressores són més cars, a tant la copia, que els de les
impressores làser i els de les fotocopiadores
 la qualitat d’impressió milloren quan s’utilitza paper especial

44 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 La impressora HP de l’Aptiva1 (Veure abans l’explicació del bloc 3)
Es una impressora amb tecnologia làser instal·lada originalment a l’ordinador Aptiva1. Està
compartida i és accessible per xarxa.

La utilitzareu quan calgui una impressió ràpida i de qualitat.

Recordeu que:
 les impressores làser tenen un cost semblant al de les fotocòpies.
 podeu utilitzar aquesta impressora com impressora per defecte en tots rels equips.

2.1.3 Les unitats D: de les estacions ARGO
Les estacions Argo tenen el cd-rom compartit com unitat D:. Un correcte utilització d’aquest
recurs pot ajudar a reduir la càrrega que ha de suportar el disc H: o cd-rom de xarxa

2.1.4 El veïnatge de la xarxa

En xarxa els ordinadors disposen d'unitats de disc que no estan instal·lades físicament a la
màquina, són unitats virtuals situades al servidor.

En l'equipament Argo els discos de xarxa són els mateixos per a tots els equips.

Tots els ordinadors veuen la mateixa imatge de les unitats S: i T:. Si algú afegeix o esborra un
fitxer del seu disc T: modificarà els contingut del disc T: per a tots els equips. Si poseu un cd-
rom en el disc H: o al disc I: del servidor tots els ordinadors podran llegir aquesta informació.

2.1.5 El CD-ROM compartit: avantatges i inconvenients

Els CD-ROM són uns perifèrics amb gran capacitat d'emmagatzematge, però els lectors
presenten baixa velocitat en la cerca i transferència d'informació.

És possible compartir un cd-rom i utilitzar-lo a traves de la xarxa, però el seu rendiment baixarà
en funció dels equips que simultàniament l'utilitzin. Es guanya en prestacions si s'utilitza un CD-
ROM independent per a cada equip.

Al grup de programes "Aplicacions en xarxa" hi trobareu la carpeta "CD-ROM compartit", amb
dreceres que permeten utilitzar un mateix CD-ROM en diferents estacions alhora. El CD-ROM
s'ha de posar a la unitat H: del servidor (CD-Writer).

Alguns títols de CD-ROM no es poden compartir en xarxa: han de trobar-se obligatòriament en
la unitat pròpia de cada ordinador.

La majoria de títols CD-ROM necessiten efectuar una instal·lació prèvia en el disc dur de cada
ordinador. En els Argo ja s'ha efectuat aquesta instal·lació, però en els Aptiva i altres ordinadors
que hagueu afegit a la xarxa caldrà fer-la manualment.

Algunes de les icones del grup "CD-ROM compartit" no funcionen correctament, ja que hi ha
hagut diferències entre els títols amb què es va fer la imatge original dels discs durs i els que
finalment han s’han lliurat les editorials.

Programa d’Informàtica Educativa 45
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

2.1.6 Accés als recursos compartits mitjançant expressions UNC i
mitjancant lletres

Assignació de recursos a unitats MS-DOS

S: \\ARGO1\S
T: \\ARGO1\T
I: \\ARGO1\DVD
H: \\ARGO1\CDWRITER

Mapa bàsic de recursos compartits de la xarxa

ORDINADOR NOM LOCAL NOM COMPARTIT DESCRIPCIÓ
Aptiva1 LPT1: HP Impressora HP Laserjet 6L
Argo1 LPT1: HPCOLOR Impressora Deskjet Color
Argo1 S: (C:\S) S Accés només de lectura
Argo1 T: (C:\T) T Accés ple (lectura i escriptura)
Argo1 H: CDWRITER Unitat CD-Writer
Argo1 I: DVD Unitat DVD
Argo1 C:\Windows\ APLIXARXA Icones per activar els programes de
Menú Inici\ xarxa
Programes\
Aplicacions en
Xarxa
Argo2, Argo3 i D: D Unitats de CD-ROM de les estacions
Argo4

Altres recursos disponibles si s'han integrat les xarxes Educàlia i/o Xaloc

ORDINADOR NOM LOCAL NOM COMPARTIT DESCRIPCIÓ
Aptiva1 LPT1: HP Impressora HP Laserjet 6L
Aptiva1 i D: D Unitat D (1 Gb)
Aptiva2
Aptiva1 i E: E Unitat de CD-ROM
Aptiva2
Servidor C:\SERVIDOR SERVIDOR Carpeta amb accés només de
lectura del servidor Xaloc
Servidor C:\TEMXARXA T_XARXA Carpeta amb accés ple del servidor
Xaloc
Servidor LPT1: IMPXARXA Impressora del servidor Xaloc

2.1.7 El fitxer UNITATS.BAT i l’ordre SUBST
UNITATS.BAT és un recurs per realitzar la connexió a xarxa de manera més flexible i estable.
Aquest fitxer assegura la integritat de les connexions de xarxa fonamentals cada vegada que
s’engeguen els ordinadors

 eliminant les connexions antigues amb les línies on diu
IF EXIST S:\CON NET USE S: /DELETE /YES
 i establint-ne de noves connexions amb les línies on diu
NET USE S: \\ARGO1\S /YES

La crida a aquest bat la realitzarem mitjançant la línia "run" del fitxer WIN.INI.

46 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

SUBSTS és un comandament de MS-DOS que serveix per crear discos virtuals assignant
lletres de disc a recursos de la pròpia màquina. La sintaxi és
SUBST S: C:\S

Si editeu el fitxer AUTOEXEC.BAT del servidor Argo1 observareu que s’utilitza per crear les
unitast S: i T: ja que un ordinador no pot connectar-se a si mateix com una unitat de xarxa. En
el servidor no existeixen les restriccions en els drets d’escriptura a S:, ni altres restriccions que
pot establir la xarxa.

2.1.8 Esquema bàsic de l’Aula Argo

Programa d’Informàtica Educativa 47
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

2.2 Connexió física de la xarxa. Configuració de les
prestacions de xarxa amb Windows 95/98.

En el Windows 95/98 els elements necessaris perquè funcioni la xarxa es configuren al Tauler
de Control, icona Xarxa. Hi podeu accedir per vàries vies:

 Des de Botó Inici | Configuració | Tauler de control | Xarxa

 Des de l'Escriptori | El meu ordinador | Tauler de Control | Xarxa

 Des de l'Escriptori | Veïnatge de xarxa amb el clic dret | Propietats.

En fer doble clic es desplega el menú de configuració dels paràmetres de xarxa.

XARXA:
Aquest icona configura els paràmetres, tant de la xarxa local com de la xarxa
remota, és a dir, accessible via router o mòdem.

Hi ha tres pestanyes: Configuració, Identificació i Control d'accés.

A la pestanya de Configuració els elements a instal·lar són:

un adaptador de xarxa específic de la placa que gestiona les comunicacions de la placa
amb la resta de l'ordinador.

 Si la placa és Plug & Play, el que es podria traduir com "Posar i funcionar", l’adaptador
de la placa quedarà instal·lat de forma automàtica.

 Si la placa és compatible NE2000, com la majoria de plaques comercialitzades fins ara,
es poden utilitzar els adaptadors del fabricant Novell/Anthem que porta el propi Windows.

48 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

En cas que no sigui compatible, o no estigui a la llista, caldrà disposar del disquet de
configuració que ha de venir amb la placa.

un protocol, que és la manera de codificar les informacions que circulen per la xarxa.

Perquè dues màquines puguin comunicar-se han d'utilitzar el mateix protocol.:

 El protocol NetBEUI de Microsoft s'utilitza per a les comunicacions amb màquines
Windows 3.x i en MS-DOS en cas que hàgiu de restaurar les màquines.

 El protocol TCP/IP de Microsoft procedeix de les xarxes d'Internet. Utilitza una mica més
de memòria i recursos que l'anterior i requereix més configuració.

 El protocol IPX/SPX és el propi de les xarxes Novell.

Les xarxes funcionen amb més garantia i seguretat quan totes les màquines tenen els
mateixos protocols. Així doncs, a les XArxes LOCals amb el servidor Argo 1 heu de tenir
instal·lat un protocol, el Net BEui i el TCP/IP.

un client, la part del Windows que permet comunicar-se amb el servidor per utilitzar els
seus recursos. En aquest cas s'instal·larà el Client per a xarxes Microsoft, ja que a la xarxa
tenim un únic tipus de servidor amb el sistema operatiu Windows 95/98.

un servei, que permet cedir els recursos propis i actuar com a servidor. En aquest cas
s'instal·larà el servei del fabricant Microsoft, Compartir fitxers i impressores a la xarxa Microsoft,
que permet cedir fitxers i impressores a la xarxa.

Inici de sessió: amb o sense contrasenyes

A la llista desplegable Inici de sessió principal, si en engegar no volem que ens demani
contrasenyes, cal escollir "Inici de sessió a Windows".

Finalment cal clicar al botó Compartir fitxers i impressores i marcar, per defecte, les dues
opcions del quadre de diàleg, com l'anterior gràfic.

Programa d’Informàtica Educativa 49
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

2.2.1 Elements de la xarxa local: ordinadors, routers, concentradors i
cablejat

L'ordinador principal de la xarxa s'anomena Argo1 i es caracteritza per tenir:

 processador Intel Pentium III 450 MHz amb un mínim de 64 Mb de memòria RAM
 monitor color de 15" tipus SVGA i targeta amb sortida per connexió a vídeo
 unitat de disc dur amb un mínim de 10 Gb de capacitat, unitat de disquet de 3,5" i
capacitat 1,4 Mb
 teclat Windows’98 i ratolí
 lector DVD
 enregistrador de CDs
 placa de so Sound Blaster 256, micròfon i joc d’altaveus
 placa de xarxa Ethernet 10/100
 sistema operatiu Windows 98 en català.

Aquest ordinador concentra la majoria de recursos compartits, fitxers comuns i connexió a
perifèrics especials, els quals es comparteixen amb la resta d'ordinadors mitjançant la connexió
en xarxa.

Les estacions s'anomenen Argo2 i Argo3, i en determinats centres també Argo4. Es tracta
d’ordinadors Pentium III multimèdia equipats amb:

 processador Pentium III 450 MHz amb 64 Mb de memòria RAM
 targeta gràfica i monitor de color de 15" tipus SVGA
 unitat de disc dur de 6,4 Gb, unitat de disquet de 3,5" i 1,4 Mb
 teclat Windows’98 i ratolí
 lector CD-ROM de velocitat 40
 placa de so Sound Blaster 256, micròfon i joc d’altaveus
 placa de xarxa Ethernet 10/100
 sistema operatiu Windows 98 en català.

El concentrador:

La funció dels concentradors (hubs) és permetre la comunicació física entre els ordinadors i
routers que formen la xarxa local.

El concentrador principal subministrat amb les xarxes Argo és un Intel Express que accepta
indistintament dispositius de 10 i de 100 Mbps. Les targetes de xarxa dels ordinadors Argo
funcionen a 100 Mbps, mentre que els ordinadors Educàlia i els routers Cisco i Lantech ho fan
a 10 Mbps.

Com que totes les portes del concentrador Intel Express són del tipus RJ-45, els centres que
disposin de xarxes Xaloc unides per cable coaxial negre de tipus BNC rebran també un segon
concentrador Intel InBusiness (dotat amb un connector BNC) per tal de permetre la connexió
física entre ambdues xarxes.

El hub-router Lantech que tots els centres van rebre amb els equips Educàlia és un dispositiu
que actua també com a concentrador capaç d'enllaçar 4 ordinadors, tot i que funciona només a
10 Mbps. En les instruccions donades als instal·ladors de les aules es recomana connectar els
ordinadors Educàlia directament al concentrador principal Intel Express i enllaçar-hi el hub-
router Lantech com a dispositiu independent.

Els concentradors són el primer element que hauria de posar-se en marxa quan s'engega l'aula
d'ordinadors, i el darrer a apagar-se quan es desconnecta.

50 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

El router:

La funció de l’encaminador o “router” és connectar les xarxes locals a la xarxa Internet a través
d’un proveïdor de serveis Internet. El router és un ordinador especialitzat en comunicacions que
interconnecta la xarxa local amb una xarxa telefònica de tipus XDSI. La XDSI és una xarxa
telefònica digital que permet integrar molts serveis amb un únic accés a "alta" velocitat
(múltiples de 64 Kbps) i que requereix unes línies especials (línies XDSI).

El router fa la connexió a Internet automàticament quan un usuari executa un programa com
ara el navegador o l’aplicació de correu que requereix la connexió.

2.2.2 Cablejat RJ

Els ordinadors estan enllaçats per un fil o connexió que transmet la informació entre els
equips. Les connexions poden ser de dos tipus:

 Ethernet fi, cable coaxial tipus RG58 amb connexions BCN similars al cable d'antena de
televisió
 Ethernet de parell trenat, tipus RJ-45 amb connexions similars a les telefòniques, però
amb 8 fils.

El procediment serà diferent del tipus de cable escollit.

 Xarxes amb cable coaxial tipus RG-58 i terminadors
Necessitareu:

 Tants cables coaxials RG58 com nombre de màquines menys una.
 Tantes T com màquines (normalment van amb la mateixa placa).
 2 Terminadors o taps de 50 Ohms

Amb aquest tipus de connexionat hi ha un fil que recorre totes les màquines sense formar
camins tancats ni ramificacions o derivacions.

 Totes les màquines queden connectades al circuit mitjançant una T.

 La T s'ha de col·locar directament a la placa sense prolongacions.

 Els cables que uneixen màquines es connecten a la T mitjançant BCN mascle.

Programa d’Informàtica Educativa 51
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Els cables ha de tenir una longitud superior a 0,5 m

 La longitud màxima entre la primera i l'última màquina és de 300 m.
Cal posar un terminador de 50 Ohms a cada extrem del circuit, per mantenir la impedància
constant en el cablejat.

NOTA: Els ordinadors queden enllaçats en sèrie formant una sola línia i, en cas de fallar una
connexió falla tota la xarxa.

 Xarxes amb cable de parell trenat tipus RJ-45
Necessitareu:

 Tants cables de parell trenats RJ-45com nombre de màquines.
 Un concentrador o HUB amb tantes boques com ordinadors s’hagin
de connectar.

Amb aquest tipus de cablejat existeix un concentrador, o HUB, on s’entrecreuen les
connexions.

 Cada ordinador té un cable que l’enllaça amb el concentrador.

 El cable segueix el model Ethernet de parell trenat, segons la norma RJ-45, amb
connexions similars a les telefòniques, però amb 8 fils, en lloc de 2.

 La longitud màxima del fil és de 100 m entre el concentrador i l’ordinador.

 El concentrador o "Hub" ha de tenir tantes portes com ordinadors es vulguin connectar.

 Es poden connectar dos concentradors utilitzant una connexió creuada.

NOTA: Els ordinadors queden connectats en paral·lel i en cas de fallar una connexió es pot
desconnectar aquell ordinador, i la resta de la xarxa segueix funcionant.

NOTA: En els cables de parell trenat els fils es van creuant i, per tant, mai són plans, sinó
abonyegats i semirodons.

Enllaç entre els dos tipus de connexions i de cablejat

Es poden enllaçar les dues tipologies de cablejat que formaran trams d’una mateixa xarxa. Hi
ha diferents formes de fer-ho:

52 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Transceiver es tracta d’un adaptador que admet cables dels dos tipus. D’aquesta manera
el cable que inicialment, és l’RJ-45, continua com un cable RG-58 i a l’inrevés.

 Concentradors amb doble sortida. Alguns concentradors tenen diferents tipus
d’entrades i s’hi poden connectar trams amb cablejat de diferent tipus.

 Dues targetes de xarxa en el servidor. Un ordinador pot tenir targetes de xarxa
connectades a trams de cablejat diferent. Cada tram és independent en quan a la mida de
les connexions i altres mesures tècniques, però els ordinadors formen part d’una mateixa
xarxa.

 Programes test del cablejat

Hi ha programes test que us permeten comprovar el bon funcionament del cablejat de la
xarxa. Com a criteri general cal que un ordinador es converteixi en servidor i envia paquets
per la xarxa, mentre que altres controlen els paquets rebuts.

El propi test de targeta de xarxa porta un programa test que comprova la targeta i el cablejat
de xarxa.

El programa Net de Windows, entre altres opcions, permet testejar les connexions de la
xarxa.

Programa d’Informàtica Educativa 53
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3 Bloc : Dispositius Especials

3.1 El sistema de vídeo

3.1.1 Selecció de la resolució i el nombre màxim de colors

Per seleccionar el dispositiu de sortida (Monitor o TV) cal accedir a la finestra de propietats de
la pantalla. El camí més ràpid és:

 Fer un doble clic damunt la icona de propietats de la pantalla que hi ha a la barra d'eines
de Windows.
 Seleccionar la pestanya Configuració i clicar al botó Opcions.
 Anar a la pestanya Displays i seleccionar el dispositiu amb què es desitgi treballar.

Quan la sortida de vídeo es troba activada la resolució màxima del monitor es veu limitada per
la del televisor: normalment no es poden superar els 800x600 pícsels.

També notareu que la imatge del monitor perd una mica de qualitat, degut a que la velocitat de
refresc passa de 75 a 50Hz, que és la màxima suportada pel senyal VHS.

3.1.2 Connexió de l’Argo1 a un televisor

La targeta de vídeo de l'ordinador ARGO1 és del model ATI XPert, que permet enviar la imatge
de la pantalla directament a un televisor o a un magnetoscopi VHS.

La possibilitat d'utilitzar la sortida de televisió s'activa automàticament quan la targeta detecta
que hi ha un dispositiu endollat al algun dels dos connectors que hi ha a la part posterior de la
targeta, just sota l'endoll del monitor. N'hi ha un del tipus S-Vídeo (que ofereix una qualitat
millor) i un altre del tipus RCA (connector groc per on s'emet senyal de vídeo compost).

Cal tenir en compte que per aquests connectors només s'emet el senyal de vídeo: per enviar
també l'àudio cap al televisor o el magnetoscopi caldrà utilitzar un altre cable endollat a la
sortida de la targeta de so.

54 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.2 El sistema de so

3.2.1 Funcions bàsiques de la targeta de so

Les targetes de so realitzen cinc funcions bàsiques:

 Convertir les ones de so provinents de l’exterior (del micròfon o d’una línia auxiliar) en una
seqüència de números. Aquesta funció s’anomena digitalitzar, i els fitxers que contenen
les seqüències numèriques obtingudes acostumen a portar l’extensió WAV (de “Wave”, que
en anglès significa “Ona”).

 Convertir un fitxer de seqüències numèriques WAV en un seguit d’impulsos als altaveus o
als auriculars, per tal que es reprodueixi l’ona de so original. Aquesta funció s’anomena
interpretació de so digital.

 Convertir un conjunt d’instruccions musicals (tocar una nota, portar un determinat ritme,
seleccionar un instrument...) en una ona de so que es pugui escoltar pels altaveus o els
auriculars. Els conjunts d’informacions musicals s’emmagatzemen en fitxers que porten
l’extensió MID o MIDI. Per fer aquesta funció la targeta de so incorpora un sintetitzador
musical MIDI amb més de 150 instruments diferents, que és l’encarregat de convertir les
partitures en sons.

 Mesclar en una única sortida el so provinent dels diferents dispositius interns (so digital i
sintetitzador MIDI) i externs (so del lector de CD o DVD, entrada auxiliar...). El mesclador
permet ajustar un volum i una posició panoràmica diferent per a cada canal.

 Comunicar-se amb dos tipus de dispositius externs: “joysticks” (palanques de joc) i
instruments musicals MIDI. Aquesta funció de control de dispositius es realitza a través del
connector allargat negre de 15 pins que hi ha a la part posterior de la targeta. Els joysticks
s’hi connecten directament, però per a endollar-hi un teclat MIDI cal adquirir un cable
especial que no es subministra amb la targeta de so.

3.2.2 Funcions especials de les targetes SoundBlaster Live!

Tots els ordinadors ARGO incorporen una targeta de so anomenada SoundBlaster Live!.
Aquest model pertany a la darrera generació de sistemes d'àudio digital i, a més de les cinc
funcions bàsiques, ofereix unes prestacions addicionals:

 Aplicar efectes de reverberació al so que s’envia als altaveus. Amb aquests efectes es
poden simular diferents ambients: una sala de concerts, una catedral, una nau industrial
buida... etc.

 Aplicar efectes de simulació espacial en tres dimensions: sons que “semblen” venir de la
dreta, de l’esquerra, de davant o de darrere, del terra o del sostre. Aquesta funció
s’anomena Environmental audio.

 Controlar la sortida de 4 altaveus (2 frontals i 2 posteriors), per a millorar els efectes de so
envolvent. Aquesta funció s’anomena Multi Speaker Surround (MSS) i es troba
desactivada en els equips Argo, ja que només disposen de 2 altaveus.

 Distorsionar el so, provocant efectes com ara una veu més aguda o més greu, simular un
megàfon, una ràdio antiga o una veu de “robot”. Aquestes distorsions es produeixen en
temps real gràcies a un processador específic que incorpora la targeta de so.

Programa d’Informàtica Educativa 55
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Utilitzar timbres personalitzats per al sintetitzador musical. Això significa que podeu fer
que el sintetitzador MIDI utilitzi altres instruments a part dels que ja incorpora “de sèrie”. Els
conjunts de sons d’instruments que es poden afegir s’anomenen SoundFonts i es poden
descarregar d’internet o construir-los a partir d’enregistraments propis fets amb el micròfon.

3.2.3 Connexions

 Connectors externs

A la part posterior de la targeta hi ha 4 connectors de tipus “mini-din” marcats amb colors
diferents:

 Blau: Entrada de línia auxiliar. S’hi pot connectar dispositius externs, com ara una ràdio, un
casset o un equip de so.

 Vermell: Micròfon.

 Verd: Sortida principal per a altaveus o auriculars.

 Negre: Sortida per a altaveus posteriors. Està pensat per a efectes "surround" i només
funciona si s’activa el mode de 4 altaveus.

 Connector allargat negre de 15 pins: Joysticks i/o instruments musicals MIDI externs.

 Connectors interns

A més d’aquests connectors externs n’hi ha uns quants més que només es veuen si s’obre la
caixa de l’ordinador. Aquests connectors permeten enllaçar la targeta de so amb els lectors de
CD-ROM i DVD, per tal que el so dels CDs de música i els DVD-Vídeo arribi al mesclador i surti
pels altaveus. La targeta incorpora també connectors interns per a altres dispositius: so de
l’altaveu del PC, so provinent d’un mòdem (entrada TAD), so digital provinent d’un DAT
(entrada SPDIF) o extracció directa de so digital d’un CD.

56 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.2.4 Programes de control

El control del comportament dels diversos dispositius integrats en la targeta de so es pot
realitzar mitjançant la icona AudioHQ (“Quarter general” del sistema d’àudio) de la barra de
tasques:

Des de l’AudioHQ es pot accedir a diversos programes de control. El més interessant és el
SurroundMixer, que s'activa des de la icona Speaker. També hi ha una icona anomenada
Mixer, però no ofereix tantes possibilitats com Speaker.

Quan activeu el SurroundMixer feu clic al botó que hi ha a la part inferior, sota el text Mixer,
per a desplegar la finestra completa de control d'efectes i mesclador:

Programa d’Informàtica Educativa 57
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

A la part inferior de la finestra hi ha el mesclador, que té tres zones diferenciades:

 A l'esquerra hi ha una columna de color vermell que serveix per a seleccionar els
dispositius que intervenen en un enregistrament i el volum que se'ls dóna. Els dispositius
es seleccionen clicant a la icona que hi ha damunt la columna. Normalment ens interessarà
enregistrar els sons directament des del micròfon: per això recomanem fer clic a la icona
que hi ha a la part superior d'aquesta columna i seleccionar el dibuix corresponent al
micròfon.

 A la zona central del mesclador hi ha un grup de columnes que controlen cadascun dels
dispositius. A la part superior s'indica el dispositiu amb una icona. Tingueu en compte que
algunes de les columnes corresponen a dispositius que normalment no s'utilitzen (extracció
de so digital del CD, entrada auxiliar... etc.). Els dispositius que convé controlar són les
quatre primeres que es mostren en la imatge, que corresponen al sintetitzador MIDI, el so
digital, l'àudio del CD i el micròfon. El botó que hi ha a sota de cada columna indica si el
dispositiu envia o no el so cap als altaveus. Normalment han d'estar tots activats excepte el
micròfon, ja que si s'activa pot provocar xiulets d'acoblament (especialment quan s'acosta el
micròfon als altaveus).

 La zona de la dreta permet controlar els nivells de greus i aguts, la panoràmica
estereofònica (dreta "R" - esquerra "L") i el volum global de sortida. El volum real dependrà
de la combinació d'aquest valor amb el que s'hagi ajustat en la rodeta dels altaveus. La
columna "DES" només té efecte quan s'utilitzen quatre altaveus, i correspon al
desplaçament endavant - enrere del so.

A la part superior es poden seleccionar tres pannells:

 La selecció d'altaveus (que és el que es mostra en la imatge superior) permet configurar el
sistema per a 2 altaveus, 4 altaveus (2 davant i 2 darrere), auriculars o sistema "surround"
(4 altaveus normals i un subwoofer per als greus). Normalment convé seleccionar "2
altaveus" o "auriculars", tot i que també pot ser interessant seleccionar "4 altaveus" i
connectar dos jocs d'auriculars per permetre l'ús simultani de l'ordinador a dos alumnes. En
aquest cas convé no utilitzar cap efecte tridimensional, ja que això faria que el so que arriba
a cada un dels dos jocs d'auriculars sigui diferent.

 El pannell d'Efectes permet seleccionar diferents configuracions d'entorns tridimensionals i
distorsions del so:

58 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

La llista desplegable que hi ha sota l'etiqueta ENTORNO mostra un conjunt de
configuracions predefinides: auditori, sala de concerts, estadi... etc. Normalment convé
deixar-lo configurat com a "No effects".

El botó Param dóna accés al programa "Environmental Audio", des d'on es poden ajustar
manualment les diverses distorsions, ecos, inversions i filtres del so per a crear entorns
personalitzats.

 El tercer pannell mostra un espectre del senyal que entraria en un enregistrament:

Abans d'iniciar l'enregistrament d'un so convé utilitzar aquest pannell per ajustar el volum
del micròfon de manera que no tingui un senyal massa feble o fora de límits.

3.2.5 Experimentació dels efectes de distorsió en temps real
Per provar el funcionament del sistema de distorsions podeu provar a fer això:

 Activeu el pannell d'efectes del surroundMixer
 Connecteu la sortida d'àudio del micròfon clicant al botó que hi ha sota de la columna
corresponent del mesclador.
 Seleccioneu a la llista d'efectes l'opció "Microphone - Male to female"
 Parleu pel micròfon i comproveu el resultat
 Proveu amb altres efectes: "Microphone - Female to Male", "Psycothic", "Overdrive"... etc.
 Quan acabeu deixeu els efectes en "No Effects" i desmarqueu el botó de sortida d'àudio del
micròfon.

Programa d’Informàtica Educativa 59
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.2.6 Accessoris i utilitats
La targeta de so porta uns quants accessoris i utilitats que s'activen directament des del menú
Utilitats - Sound Blaster Live.

 Creative PlayCenter

Aquest programa permet interpretar diversos tipus de recursos multimèdia: fitxers de so digital
WAV, fitxers musicals MIDI, pistes de CD-Àudio, etc. Per a seleccionar un fitxer cliqueu el botó
que hi ha a baix a l'esquerra.

Des del programa es poden activar directament els efectes de so tridimensional i distorsions,
mitjançat els dos botons de la dreta.

 Rhythmania

És un seqüenciador que permet crear acompanyaments musicals automàtics a partir de
diferents patrons predefinits.

60 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 CreativeRecorder

És un programa alternatiu a l'enregistrador de sons del Windows, per a crear fitxers WAV a
partir de sons enregistrats pel micròfon o des d'un CD.

 Creative WaveStudio

Aquest programa us permet enregistrar i editar sons en format WAV. Permet amplificar o
atenuar fragments d'un enregistrament, retallar, copiar i enganxar... etc.

 Creative keytar

És un simulador que ofereix diversos models de guitarres elèctriques i acústiques. per "tocar"
les guitarres podeu utilitzar les tecles de funció F1 - F12 per a seleccionar un acord i les tecles
0 - 4 - 8 i 9 del teclat numèric per fer arpegis.

Programa d’Informàtica Educativa 61
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.3 Impressores

3.3.1 Procés d’impressió en xarxa

Les aules ARGO disposen d'una impressora de raig de tinta a color HP895C (Comelta) o
HP815C (Compaq i Fujitsu).

La impressora va connectada al port paral·lel de l'ordinador ARGO1 i és un recurs compartit de
la xarxa amb el nom HPCOLOR.

Per accedir a les funcions de manteniment de la impressora (canviar cartutxos de tinta, alinear
capçals, netejar injectors...) cal accedir al menú Inici - Programes - Utilitats - HP Deskjet... i
activar la icona Caja de herramientas de HP.

Els consumibles de les impressores de raig de tinta són bastant més cars que els de les làser,
especialment els cartutxos de color. Per aquesta raó us recomanem configurar com a
impressora per defecte la HP Laserjet 6L de l'ordinador Aptiva1 de la xarxa Educàlia.

Per realitzar aquest canvi d'impressora per defecte caldrà haver realitzat la integració de les
xarxes Educàlia i Argo, i seguir aquests passos en tots els ordinadors Argo:

 Assegurar-se que l'ordinador APTIVA1 es troba engegat i connectat a la xarxa.

 Clicar al Botó Inici i anar a Configuració - Impressores

 Clicar amb el botó dret de l'ordinador damunt la icona HP Laserjet 6L PCL

 Seleccionar Com a configuració per defecte en el menú de context.

A partir d'aquest moment els programes intentaran imprimir per defecte en la impressora làser.
Quan necessiteu imprimir algun document en color seleccioneu manualment la impressora de
raig de tinta des del programa que estigueu utilitzant.

3.3.2 Avantatges i inconvenients de les tecnologies làser i injecció de
tinta de color.
Les impressores exitents en els centes utilitzen diferent tecnologies cadascuna amb les seves
avantatges i inconvenients. Cal distingir entre

1.- Matricials o d'agulles
El capçal d'impressió porta incorporat diverses agulles que dibuixen el caràcter que es vol
imprimir picant damunt d'una cinta entintada, semblant a la de les màquines d'escriure
convencionals. La impressora Fujitsu DL-110 que es va subministrar en les primeres dotacions
és una impressora de 24 agulles a color.
Les impressores d'agulles són, en general, més econòmiques però donen poca qualitat i són
molt sorolloses.

2.- Injecció a tinta
Són semblants a les matricials però en lloc d'agulles sobre una cinta, el capçal envia petites
gotes de tinta cap el paper. Les impressores HP connectades a l’Argo 1 són impressores
d'injecció de tinta de color.
Les impressores d'injecció de tinta són molt silencioses i la qualitat és bona però els
consumibles són cars, el cost de cada full imprès és elevat i més quan s’imprimeix en color

62 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.- Impressores làser
Fan servir una tecnologia semblant a les fotocopiadores i són les que donen més qualitat.
Generalment són molt cares de compra però s'economitzen més a llarg termini degut a la
durada dels consumibles. El cost de full imprès es semblant al d’una fotocopia però tenen la
limitació que només imprimeixen en blanc i negre.

És important establir una estratègia a l’hora d’imprimir en xarxa. Cal prendre decisions sobre
quina es la impressora per defecte, establir criteris per utilitzar les impressores alternatives i
preveure les despeses de funcionament.

3.3.3 Ubicació i configuració de la impressora principal del sistema
Sempre que sigui possible, es convenient situar la impressora per defecte en el servidor Argo1.
D’aquesta manera se simplifica la instal·lació, es facilita el procés d’arrencada i aturada de la
xarxa i el manteniment de cues d’impressió.

En el cas de voler utilitzar la impressora làser com impressora principal podeu canviar-la
d’ubicació connectant-la a l’ordinador Argo1

3.3.4 Manteniment regular de la impressora
El manteniment de les impressores inclou:

 El paper
És el consumible que més es gasta. Cal utilitzar paper segons les mides i el gruix aconsellat
pel fabricant. La seva qualitat condiciona en gran manera el resultat final de la impressió
2
Habitualment s’utilitzen fulls A4 d’entre 75 i 90 gr/m però existeixen papers especials
impressió en color, fotografies, transparències, transfers ... Les impressores modernes poden
detectar el tipus de paper que tenen a la safata i donem un avis quan no coincideix amb la mida
de la pàgina del document. En qualsevol cas cal configurar el tipus de paper que utilitza la
impressora

El paper se situa a la safata d’entrada en la quantitat que hi càpiga. Cal ajustar els topes
laterals per evitar que el paper balli o quedi massa apretat.

De vegades algun paper queda travat dins la impressora i cal obrir les diferents tapes i treure’n
el full i els bocins.

 La tinta
És el segon consumible de la impressora. Cal distingir quan es treballa amb impressores de
raig de tinta que utilitzen cartutxos o impressores làser que utilitzen tòners

1.- El cartutx

El cartutx de tinta inclou un dipòsit per la tinta i els injectors.

Els injectors estan situats en la part de color coure del cartutx. De nou en nou estan protegits
per una cinta adhesiva que cal retirar amb cura.

Les boquilles d’injecció tenen unes forats microscòpics que es poden obstruir si queden a l’aire
durant uns minuts o si fa temps que no s’utilitza.

Programa d’Informàtica Educativa 63
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Quan els injectors estan bruts apareixen ratlles blanques i pot arribar a no imprimir. En aquest
cas netejar els injectors utilitzant els programes de la capsa d’eines que instal·lar la mateixa
impressora. Cal anar a Servicios de Impresión triar Limpiar los cartuchos de impresión i
seguir les instruccions

De vegades la pols es deposita en els injectors i apareixen ratlles o taques de tinta. En aquest
cas cal netejar la zona d’injectors i els receptacles del capçal amb aigua destil·lada i platets de
cotó evitant tocar els injectors amb els dits.

Un paper inadequat, massa porós, fi o setinat, pot dificultar que s’assequi la tinta que
s’escorre apareixent taques i ratlles.

Segons els colors del cartutx podem distingir entre:

 cartutx d’un sol color normalment negre Amb aquesta tinta normalment s’imprimeix el text
i els colors en gris

 cartutx amb varis colors normalment els tres colors bàsics. Totes les tonalitats es fan amb
la combinació d’aquest tres colors bàsics. Com el consum de colors no és homogeni de
vegades es gasta algun color abans que els altres. La impressora segueix funcionant però
amb els colors canviats. Així si es gasta el groc els verds passen a ser blaus i el taronges es
queden en vermells.

Quan s’esgota un cartutx cal canviar-lo. Seguin les instruccions de la impressora. En els
darrers models enviats:

 S’obre la tapa superior i el capçal se situa automàticament al centre de la impressora.

 Aixecar la tanca que subjecte el cartutx per la part superior i estireu el cartutx vuit cap
amunt.

 Del nou cartutx traieu amb delicadesa la cinta transparent que cobreix els injectors
procurant no tocar les zones de coure.

 Situeu-lo en el seu lloc en el capçal, fixeu-lo amb la tanca de subjecció i tanqueu la tapa
superior. Els capçals tornaran al seu lloc de repòs i els llums indicadors deixaran de fer
pampallugues.

 Podeu alinear els cartutxos, utilitzant la capsa d’eines que instal·lar la mateixa impressora,
i imprimir una pàgina de prova per comprovar si tot funciona correctament.

2.- Les impressores làser

Utilitzen tinta seca o tòner emmagatzemats en cartutxos. Els cartutxos de tonér incorporen un
corró fotosensible i per allargar la vida cal evitar que estiguin exposades a la llum directe.

Quan el toner s’acaba les còpies s’esclareixen tenen i apareix un missatge en el display. En
aquest cas cal canviar el toner abans no s’esgoti totalment.

Per canviar el toner cal seguir les instruccions del fabricant. En les impressores HP 6L
distribuïdes en als centres de primària:

 cal obri la tapa frontal i retirar el toner gastat.

64 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 moure el toner nou endavant i endarrera per distribuir la tinta homogèniament

 de nou en nou els cartutxos esta segellats per una cinta de plàstic que cal estirar per
desprecintar.

 agafar el toner per la nansa i inserir-lo en el seu lloc encaixant-lo en les guies fins que
quedi fixat.

Periòdicament podeu sacsejar el toner per homogeneïtzar la distribució de la tinta que es gasta
de manera irregular.

Si observeu taques negres en el document potser que calgui netejar la impressora. En aquest
cas:

 desendolleu la impressora

 obriu i traieu el toner

 netegeu el seu interior amb un drap sec que no deixi anar fils. Cal evitar l’ús de
productes químics en especial d’amoníacs

 cal evitar tocar el corró negre del seu interior ja que empitjorarà la qualitat de la
impressió.

 torneu a posar el toner, tanqueu la tapa i endolleu la màquina

Si us taqueu la roba amb el tóner renteu-la amb aigua freda que l’escalfor fixa la tinta.

Des de la carpeta d’Impressores triant les propietats d’una impressora podeu imprimir una
pàgina de prova per comprovar si tot funciona correctament.

Podeu configurar la impressió en modus Econòmic que redueix la intensitat de la impressió
però redueix el consum de tinta.

Podeu utilitzar cartutxos de tinta i tóners reciclats que poden representar un important estalvi
econòmic.

3.3.5 Instal·lació d’una nova impressora en xarxa

Per instal·lar una nova impressora, tant si és local com en xarxa, ho farem mitjançant la icona
Addició d'una impressora que apareix a la mateixa finestra.

 Un cop activada aquesta icona, que obre l'Auxiliar, cal anar seguint els passos que
apareixen successivament, tot prement el botó Endavant a cada quadre.

 En la següent finestra, triem Impressora de la xarxa.

 En la finestra següent, el millor és clicar el botó Navega, per veure quines impressores
estan disponibles:

Programa d’Informàtica Educativa 65
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Triem la impressora que volem i D’acord. El camí de la xarxa s’escriu automàticament al
quadre corresponent. Normalment no triarem Imprimir programes d’MS-DOS.

 Ens demana si volem imprimir una pàgina de prova un cop instal·lada la impressora. És
recomanable, sempre que en aquell moment tinguem la impressora connectada.

 Li donem un nom a la impressora (es recomana acceptar el que ens proposa), cliquem
Endavant i després Final. Es possible que ens calguin els discs del Windows o de la
impressora, i la impressora quedarà instal·lada.

Les impressores de la xarxa es diferencien de les locals a la carpeta d’impressores perquè la
seva icona té un cable de xarxa a sota:

3.3.6 Solució a les penjades de l'Aptiva1: Modificació de la modalitat
de comunicació de la impressora amb l’Aptiva1

L'ordinador IBM Aptiva1 d'Educàlia pot presentar un problema de fallada general del Windows
quan s'intenta accedir a la impressora HP Laserjet i aquesta es troba sense paper,
desconnectada o fora de línia.

El problema es resol canviant el mode d'operació del port de la impressora a la modalitat EPP.

Aquests són passos a seguir per a realitzar aquest canvi:
 Si l'ordinador Aptiva1 està engegat, apagueu-lo.

 Poseu-lo en marxa i, mentre arrenca, aneu tocant la tecla F1 repetidament fins que entreu
a la pantalla de configuració del sistema.

 Entreu al menú Input/Output Ports.

 Desplaceu-vos amb la fletxa avall sis vegades, fins arribar a l'ítem Operation Mode.

 Utilitzeu la fletxa dreta del teclat per canviar el valor d'aquest ítem fins que sigui EPP.

 Toqueu la tecla Esc. Això us retornarà al menú principal.

 Torneu a tocar la tecla Esc i seleccioneu Exit setup.

 El programa preguntarà "Do you want to save settings?". Responeu YES.

66 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 L'ordinador es reiniciarà.

Aquesta operació només cal realitzar-la una vegada. Si teniu alguna impressora connectada a
l'Aptiva2 apliqueu-li també el mateix procés.

3.3.7 Eliminar controladors d’impressores inexistents

La carpeta Impressores mostra les diferents impressores que té instal·lades i que pot utilitzar
l’ordinador, Una d’elles està declarada com impressora per defecte que utilitza el Windows de
manera automàtica si no s’especifica el contrari. La resta són impressores opcionals i
s’utilitzaran quan se seleccionin de manera específica

Per estalviar recursos cal mantenir aquesta carpeta endreçada eliminant les impressores que
no estiguin disponibles. Per desinstal·lar una impressora

 activeu la carpeta Impressores

 feu clic amb el botó dret del ratolí a la icona de la impressora que voleu suprimir i, a
continuació, feu clic a Suprimeix.

3.3.8 Impressora per defecte

És recomanable que configureu la impressora que utilitzeu més sovint com a la impressora per
defecte.

Per especificar la impressora per defecte

 activeu la carpeta Impressores

 feu clic amb el botó dret del ratolí a la icona de la impressora que voleu utilitzar per
defecte i, a continuació, feu clic a Per defecte.

 apareixerà una marca de verificació al costat d'aquesta
impressora per defecte
En engegar el Windows carrega els drivers de les diferents impressores instal·lades i intenta
establir-hi comunicació

Programa d’Informàtica Educativa 67
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.4 La unitat CD-Writer

3.4.1 Formats lògics dels CDs
La unitat HP CD-Writer Plus 8100i permet llegir i enregistrar diferents tipus de CDs. Per
conèixer a fons el seu funcionament recomanem llegir amb detall el manual que acompanya al
dispositiu.

Bàsicament hi ha tres tipus diferents de discs que es poden utilitzar amb la unitat CD-Writer:

 Els CD-ROM i CD-Àudio comercials (de color platejat i serigrafiats) no poden ser
sobrescrits ni modificats. Amb aquests discs la unitat actua com un lector de CD-ROM
estàndard.

 Els CD-R són discs on la unitat CD-Writer pot escriure una sola vegada, "cremant" amb
un raig làser la seva superfície sensible. Un cop enregistrat no es pot esborrar ni modificar.
Les dades es poden emmagatzemar en diferents formats: CD-ROM multisessió (permet
afegir més dades, fins a completar el disc), CD-ROM "tancat" (no es poden afegir més
dades encara que quedi espai lliure), CD-Àudio (es pot escoltar en qualsevol equip de
música), etc.

 Els CD-RW són dics especials, bastant més cars que els CD-R, que permeten escriure i
esborrar les dades. De fet es comporten com un disquet d'alta capacitat, i s'hi poden
enregistrar dades també en diferents formats. La primera vegada que s'utilitza un disc CD-
RW el software de la unitat CD-Writer proposa formatar-lo, com si es tractés d'un disquet,
per tal que es visualitzi com una unitat MS-DOS de lectura i escriptura. Un cop formatat ja
es poden escriure i llegir dades al disc.

Per llegir els discs CD-RW cal un lector de CD-ROM amb tecnologia MultiRead (implementada
només en els models més moderns), i el programa DirectCD-Reader, que es pot obtenir a la
web d'Adaptec. La majoria de lectors de CD-ROM i aparells de CD d'àudio no poden llegir els
discs CD-RW, i per això es recomana el seu ús només per a emmagatzemar dades que
després hagin de ser llegides amb unitats CD-Writer.

En la carpeta on hi ha la documentació del CD-Writer hi trobareu un exemplar de CD-R i un
altre de CD-RW.

Quan s'insereix un CD-R o un CD-RW s'activa de manera automàtica el programa Direct-CD,
que permet escollir entre diferents opcions i formats de CD-ROM i CD-Audio. També es pot
activar el Direct-CD i altres utilitats mitjançant el menú Inici - Programes - Utilitats – HP CD-
Writer Plus.

3.4.2 Còpia de seguretat d’un CD-ROM
Amb les utilitats del CD-Writer s'inclou també un programa anomenat HP SimpleTrax, que
serveix per a realitzar còpies de seguretat periòdiques de determinats fitxers i carpetes del disc
dur.

Per utilitzar aquest programa cal planificar les tasques de còpia de seguretat i mantenir un
conjunt de discs CD-R convenientment etiquetats.

L'escriptura d'un CD es realitza en una espiral que comença al centre del disc i va cap enfora.
Durant tot el procés d'escriptura cal que arribi a la unitat un flux constant de dades, que si per
alguna raó es veu interromput provocarà un error que deixaria el disc inservible, especialment
si es tracta d'un CD-R. Per aquesta raó és important que durant el procés de creació d'un CD
no s'utilitzi l'ordinador amb altres programes que puguin interferir en la velocitat de transmissió
de dades al CD-Writer.

68 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.4.3 Creació d’un CD-ROM a partir de dades pròpies i la Creació d’un
CD-Audio.

 El CD_Writer (H:)

La unitat HP CD-Writer Plus 8100i permet llegir i enregistrar diferents tipus de CDs. Per
conèixer a fons el seu funcionament recomanem llegir amb detall el manual que acompanya al
dispositiu.
Aquest perifèric s’acompanya d’un programari específic per la creació de CD-ROMs

 l’Easy CD Creator per la creació i reproducció de cd-roms,
 el CdCopier per copiar discs i
 el DirectCd per crear discs regravables.

El programari condiciona la utilització i aplicacions d’aquest perifèric. Aquests programes
només estan instal·lats a l’ordinador Argo 1 i és des d’allà d’on es pot utilitzar cd-writer per
enregistrar CDs.

Per la resta d’equips el cd-writer es comporta con una unitat lectora de cd-roms essent el lector
principal de l’ordinador Argo1 i de la xarxa

S’accedeix al programari del cd-writer navegant pel del botó Inici | Programes | Utilitats | HP-
CDWRITER PLUS

 Creació de CD-ROMs
Aquesta icona engega el Easy CD Creator que permet la creació de CD-ROM s convencionals
a partir d’arxius accessibles des de l’ordinador Argo1. Aquesta opció activa un Assistent que
guia pas a pas el procés de creació del CD-ROM.

El resultat d’aquest procés és un CD-ROM estàndard que es pot llegir en la majoria
d’ordinadors.

Easy CD Creator presenta en pantalla un administrador de fitxers amb dues finestres. La
finestra superior mostra l’estructura d’arxius de l’Argo1 mentre que la finestra inferior presenta
l’estructura dels fitxers del Cd-Writer.

Programa d’Informàtica Educativa 69
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

La creació del CD-ROM es realitza en tres fases:

1. Crear l’estructura CD-ROM, incorporant els fitxers des de l’origen arrossegant-los o
copiant-los dins el CD-ROM on es poden organitzar en diferents carpetes . Cal tenir present
la qüestió dels noms llargs que condiciona els equips que podran llergir-lo.

2. Creació de la imatge del CD-ROM, en aquest procés és crea un fitxer on s’enregistren els
diferents arxius, que han d’estar accessibles, que posteriorment es abocarà al CD-ROM
verge . En aquest procés els fitxers no es poden obrir i molt menys modificar. Per realitzar
aquesta operació es requereix suficient espai lliure al disc dur.

3. Enregistrament de les pistes o transferència de l’arxiu imatge al cd verge. Aquest procés
es realitza diverses vegades en funció del nombre de copies a produir .

La solapa “Avanzada” permet tria diferents opcions per finalitzar el procés:

Tancar sessió i deixar disc obert. Opció que permet llegir el que s’ha escrit en el disc i
es pot crear noves sessions per afegir pistes d’àudio i dades que només es llegiran en cd-
roms que suportin multisessions. Es podran crear noves sessions per afegir més dades.

Tancar sessió i disc. Aquesta opció no permet afegir més dades al disc però assegura
que el contingut serà llegit per qualsevol lector de CD-ROMs.

Deixar la sessió oberta permet afegir més dades però només es podrà llegir en aquest
CD-ROM.

Les opcions de creació d’imatges i d’estampació de CDs són independents. Les imatges poden
quedar enregistrades al disc dur i en un procés posterior enregistrar-se als CD’s les vegades
que calgui.

70 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Creació d’un Direc CD
Aquesta icona engega el programa DirectCd que permet treballar amb els cd’s verge com si
es tractes d’una unitat de disc convencional on es poden enregistrar i esborrar fitxers. Per
aquesta funció es poden utilitzar discos CD regravarbles CD-RW que es poden enregistrar i
esborrar múltiples vegades, utilitzant discos CD gravables CD-R que admet un únic procés
d’enregistrament.

Si utilitzeu CD-R, que són molt més econòmics, el programa simula el funcionament dels cd-rw
ja que els fitxers enregistrats no s’esborren. El procés consisteix en acumular fitxers, alguns
actius i visibles i d’altres esborrats, inaccessibles, fins que s’esgota tot l’espai disponible. En
finalitzar, la suma dels fitxers emmagatzemats no es correspon amb l’espai del disc.

Amb aquesta opció quan poseu el cd verge per primera vegada el programa formata el disc i a
continuació podeu posar un nom al volum. El procés de formatar serà força més llarg si utilitzeu
un cd-rw però es pot interrompre o utilitzar una opció formatat ràpid sense perdre informació.

Quant el disc ja està formatat podeu treballar amb el CD-writer directament enregistrant,
esborrant o traslladant els fitxers.

En finalitzar una sessió, o cada vegada que es treu el disc, el programa demana si es vol
tancar la sessió i convertir-se en cd-rom convencional o bé deixar-la oberta.

El resultat d’aquest procés serà un CD-ROM que tindrà la sessió oberta i que només es podrà
llegir en altres unitats CD-writer, però, en el que es pot afegir o eliminar fitxers en diferents
sessions de treball. En qualsevol moment és pot tancar la sessió, llavors ja no es podrà
modificar però sí llegir en qualsevol ordinador.

 Creació de CD-Àudio
El procés de creació de CD-Àudio crea un disc òptic amb so digital que es podrà llegir en un
unitat de compact disc convencional.

L’Easy CD Creator desplega un administrador de fitxers amb dues finestres. La finestra
superior mostra l’estructura d’arxius de l’Argo1 mentre que la finestra inferior presenta
l’estructura dels fitxers del Cd-writer.

En la creació de CD-Àudio es poden barrejar pistes o cançons d’altres cds o bé crear noves
pistes d’àudio a partir de fitxers amb so digitalitzat. Els fitxers de so han de ser en format wav i
cada un del fitxers donarà lloc a un tall o pista d’àudio diferent.

Un cop s’ha crea l’estructura es passa a crear el cd tal com es fa amb els CD-ROMs de dades.

Programa d’Informàtica Educativa 71
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Còpia de CD-ROMs i CDs

Aquesta icona engega la utilitat CdCopier que permet fer còpies de seguretat o duplicació de
discs de tecnologia òptica, CD-ROMs o CD-Àudio disc. No cal dir que és responsabilitat de
l’usuari el respectar la propietat intel·lectual dels creadors del producte original.

El procés de còpia requereix disposar d’un original en suport òptic i d’un cd verge d’igual o
superior capacitat.

Aquest procés es semblant a la còpia d’un disquet i cal indicar
la unitat d’origen
la unitat de destí que serà el CD-Writer o la unitat H:

NOTA: Es preferible que la unitat d’origen sigui la mateixa unitat H:, CD-Writer d’aquesta
manera es facilita el sincronisme en la transmissió de dades entre l’origen i el destí i es
reduiexen els errors en el procés d’enregistrament.

Si ho feu d’aquesta manera primer caldrà posar l’original en el disc H: i quan ho demani el
programa es canviarà per al cd verge per fer la còpia.

Alternativament l’original es pot posar en qualsevol lector que segui accessible des de
l’ordinador Argo 1, per exemple la unitat I: lectora de DVD. En aquest cas es aconsellable
configurar en les “Opciones Avanzadas" el fer una còpia temporal en el disc dur, opció que
també es aconsellable activar si es volen fer múltiples còpies d’un mateix títol.

 Altres utilitats

- Easy CD Creator incorpora una solapa on es pot crear etiquetes del CD-ROM i caràtules i
documentacions per les capses del cd.

- HP Simple Trax una base de dades que gestiona, protegeix i recupera fitxers enregistrant-
los en CD-ROMs.

- Recuperación de desastres crea còpies de seguretat per poder restablir el disc dur.

 Consells

- Durant l’enregistrament de qualsevol cd és aconsellable no utilitzar l’ordinador ja que això
pot fer malbé la còpia. Preferiblement cal tenir totes les aplicacions tancades i l’estalvi de
pantalla desactivat.

- El Cd-Writer dóna menys errors quan funciona en velocitats baixes d’enregistrament.

72 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

- El rendiment de l’ordinador afecta al funcionament de CD-Writer. El procés
d’enregistrament requereix espai en el disc dur i una velocitat de transferència d’informació
optimitzada. Ordinadors massa carregats o mal instal·lats poden donar errors en
l’enregistrament de CD-ROMs.

- Cal estar segur que el cd verge té capacitat suficient per enregistrar l’original. L’espai dels
cd es mesura en megues o minuts de só.

- Alguns CD-ROMs porten sistemes de protecció que impossibiliten la seva còpia.

Programa d’Informàtica Educativa 73
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.5 La unitat DVD

3.5.1 Els suports DVD-Vídeo i DVD-ROM
El lector DVD (Digital Versatile Disk) permet llegir i reproduir diferents tipus de mitjans òptics
d'emmagatzematge:

 Discs DVD-ROM
Són un suport òptic similar al CD-ROM, però amb una capacitat molt superior que pot arribar
fins als 17 Gb en un disc de doble cara i doble capa. Això significa que es podria enregistrar el
contingut de 24 CD-ROMs en un únic volum DVD-ROM.

 Discs DVD-Vídeo
El DVD-Vídeo permet enregistrar en un únic disc tot un llarg metratge de més de 90 minuts en
alta qualitat d'imatge, bandes sonores i subtitulat en diversos idiomes. La interpretació dels
títols DVD-Vídeo es fa mitjançant la utilitat ATI DVD-Player, que s'engega de manera
automàtica quan s'insereix un disc d'aquestes característiques. La visualització dels vídeos es
pot fer directament al monitor de l'ordinador o mitjançant la sortida directa a televisor de la
targeta gràfica de l'ordinador Argo1.

 Discs CD-ROM estàndard
El DVD accepta també qualsevol CD-ROM "normal", però en aquest cas la seva velocitat de
lectura és inferior a la que ofereixen els lectors estàndard. Per això s'ha descartat utilitzar-lo
com a lector per defecte de les instal·lacions de títols CD-ROM compartits en xarxa. Tal com
s'ha configurat el sistema, el lector principal per als CD-ROMs és sempre la unitat H:, que
correspon al CD-Writer.

 CDs d'àudio
Igual que els lectors de CD-ROM convencionals, el DVD també és capaç d'interpretar discs
compactes de música de fins a 70 minuts. L'intèrpret de CDs del Windows s'engega de manera
automàtica en inserir un disc d'aquestes característiques.

Cal tenir en compte que els discs DVD-Video i DVD-Rom acostumen a estar estampats a doble
cara: per evitar que s'embrutin o es ratllin cal anar molt amb compte a l'hora de girar-los al
lector, treure'ls o posar-los a les fundes.

74 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

3.6 L’escàner

3.6.1 Procés d’escanejat d’una imatge

L'escàner HP Scanjet 4100C es connecta a l'ordinador Argo1 mitjançant un cable USB
(Universal Serial Bus). Aquest cable pot anar a qualsevol dels dos ports que hi ha a la part
posterior de l'ordinador.

L'escàner no es pot compartir en xarxa, però els programes controladors que permeten utilitzar-
lo es troben també instal·lats a les estacions Argo. Si necessiteu utilitzar l'escàner des d'un altre
lloc de treball n'hi ha prou amb desendollar el cable USB d'ARGO1 i connectar-lo a l'ordinador
que vulgueu fer servir.

L'escàner HP Scanjet 4100C es compatible Twain i es pot utilitzar des d’altres programes com
el Paint Shop Pro, l'Adobe PhotoDeLuxe , o directament des del Word

Els dos botons verds que l'escàner té a la part frontal serveixen per a activar de manera
automàtica el programa de tractament de gràfics i imprimir directament una còpia de la imatge
que hi hagi en aquell moment dins de l'escàner (tal com ho faria una fotocopiadora de color).

Aquests botons actuen de manera immediata, sense demanar cap tipus de confirmació a
l'usuari, i per això s'ha considerat més segur deixar-los desactivats. Així s'evita que qualsevol
toc accidental pugui interrompre el programa que en aquell moment s'estigui utilitzant, o
malbaratar la tinta de la impressora amb còpies inesperades.

L'activació i desactivació de la funció assignada als botons verds es realitza a Tauler de control
– icona Escàners i càmeres - botó Propietats - pestanya Esdeveniments.

 El programa PrecisionScanLT
Es troba instal·lat a tots els ordinadors ARGO Per activar-lo cal anar a Inici - Programes -
Utilitats - Software HP Precision Scan Lt.

El procés es realitza en quatre fases:
 Iniciar una exploració. .Explora el que hi ha al vidre de l’escanner i presenta un
Previsualització.

 Destí on es vol enviar l’exploració. Permet triar on es vol enviar el resultat de
l’escanneig a un programa, un impressora, o un fitxer .

 Ajustar paràmetres (“Ajustes o opcionales “)
- “Tipos de salida” resolució en qualitat i colors de la imatge:
Text engega l’OCR
Dibuix B/N o color
Foto B/N (grissos), millor color (32 bits), color normal ( 256)
- “Borde de selecion” o mida de la imatge a escanejar
- “Tamaño original”,mida final del dibuix expressada en % , cm, pixels o polzades.

 Enviar l’exploració la imatge s'escaneja i s’envia al seu destí.

En aquest quadre hi ha unes icones que permeten apropar i allunyar la pre-visualització.

PrecisionScanLT actua de manera intel·ligent i reconeix quin és el tipus d'informació que conté
el full que s'ha introduït a l'escàner. El programa fa una anàlisi prèvia de la imatge que hi ha a
l'escàner i, a partir d'aquí, proposa diferents vies per a enviar la informació:

Programa d’Informàtica Educativa 75
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

 Si la imatge conté paràgrafs de text podeu enviar-la directament al Word o a qualsevol
altre editor de textos. En aquest cas s'activarà un programa de reconeixement òptic de
caràcters (OCR) anomenat OmniPage que intentarà convertir la imatge gràfica de cada
lletra en el caràcter corresponent.

 Si es tracta d'un gràfic o d'una fotografia el més lògic és enviar-la cap a un editor gràfic (a
la llista hi apareixen l'Adobe Foto DeLuxe i el Paint), o enregistrar-la al disc seleccionant
l'entrada Image File.

 PaintShop Pro ( TWAIN )
El Paint Shop Pro és un programa de disseny gràfic de propòsit general que permet escanejar i
retocar les imatges fins aconseguir les mides i característiques gràfiques desitjades.

Per activar l’escanner cal anar al menú Archivo - Importar - Twain - Adquirir

S'obrirà el programa HP Precision Scan Lt on es podran configurar tots els apartats menys la
destinació

 l'Adobe PhotoDeLuxe
Adobe PhotoDeLuxe es un programa de tractaments d’imatges que s'ha instal·lat als
ordinadors ARGO com a complement al programari de l’escanner. El trobareu dins del grup
Inici - Programes - Aplicacions generals.

PhotoDeLuxe permet crear diferents tipus de publicacions i efectes especials amb fotografies
escanejades. Aquest programa és especialment interessant per :

 retocar fotografies utilitzant les opcions del menú Efectos especiales com Enfocar o
Desenfocar, Eliminar vermell dels ulls, Destramar i d’altres filtres especials com Cristalizar,
Bajorrelieve, Embudo, Esferiza

 crear Documents Especials com targetes calendari, pàgines per albums de fotos,
cartells, portades, certificats, articles de llibreria, Etiquetes de cassets, llibres, minitargetes
per felicitacions,

 El Word
El programa Word permet activar l’escanner incorporant les imatges dins els documents de
text. Hi ha diferents procediments:

 Activant el menú Insertar - Imagen - desde Scanner d’obre el Microsoft Photo Editor i
aquest el HP Precision Scan Lt
Aquesta opció permet retocar la imatge amb el Photo Editor abans d’incloure-la al document
de text

 Activant el menú Insertar - Objector- HP Precision Scan Lt obre directament l’escanner i
crea una imatge que podeu modificar amb el Paint Sho Pro

3.6.2 Ús del reconeixedor òptic de caràcters
OmniPage és el programa de reconeixement òptic de caràcters (OCR) que converteix la
imatge gràfica de cada lletra en el caràcter corresponent. L’Omnipage instal·lat només s’activa
des del programa PrecisionScanLT però no de manera autònoma.

76 Programa d’Informàtica Educativa
Jornades de Suport Tècnic Argo Primària. Jornada 1: Gener 2000

Per activar-lo cal seleccionar en el punt:
2. un fitxer o document de text per exemple Word
3. triar com a “Tipos de salida” la qualitat Text

En activar-se l'OmniPage mostra una pantalla on es proposa que es registri l'aplicació: podeu
seguir les instruccions que s'hi indiquen (trucar al número 902119224 i donar-los el número de
sèrie i la clau que us aparegui en la pantalla per tal que us donin un altre número que registrarà
el programa), o clicar a Registrar más tarde.

El programa enviarà l’exploració en format de text al destí seleccionat. Cal preveure que en el
reconeixement de caràcters hi haurà un nombre d’errors i serà necessari repassar el text. L’ús
d’un corrector ortogràfic pot ajudar en aquest procés.

3.6.3 Resolució de problemes i manteniment de l’escàner

En alguns centres ha aparegut un problema a l'intentar fer servir l'escàner: apareix un missatge
dient que alguna altra aplicació està utilitzant l'escàner i s'interomp l'operació.

A les pàgines de suport de Helwett Packard es troben explicades (en anglès) les causes
d'aquest problema i dues possibles solucions:

Comprovar que els programes STIMON.EXE i HPSJVXD.EXE s'engeguin correctament. Això
es pot fer seguint els passos indicats per HP o, més fàcilment, utilitzant un fitxer especial que
hem preparat per a les aules Argo:

 Assegureu-vos que esteu utilitzant un ordinador ARGO amb l'escànner connectat.
Aquesta operació no s'ha de realitzar mai en els ordinadors Aptiva o altres que no tinguin el
programari de l'escàner instal·lat.

 Cliqueu damunt el nom d'aquest fitxer amb el botó dret del ratolí i seleccioneu Anomenar i
desar la destinació:
-escaner.reg
-deseu el fitxer a la carpeta C:\WINDOWS

 Poseu en marxa l'explorador del Windows, busqueu el fitxer que acabeu de descarregar i
feu-li doble clic al damunt..

 Reinicieu l'ordinador i comproveu el funcionament de l'escàner.

Si heu instal·lat algun joc que engega una tasca de fons, desinstal·leu-lo. A la pàgina d'HP
s'explica que el joc "Head Rush" (entre altres) pot provocar aquest problema.

Programa d’Informàtica Educativa 77