Get documents about "Mem�ria 2009
Shared by: y12b8L8
-
Stats
- views:
- 6
- posted:
- 12/7/2011
- language:
- Catalan
- pages:
- 42
Document Sample
Memòria 2009
Educació
1
Memòria 2009 Educació
Introducció
Encara que les memòries, lluny de ser textos amb opinió, acostumen a tenir una
intenció estrictament formal i generalment només pretenen ser un recull d’activitats
realitzades, cal anotar que el 2009 ha estat un any històric per a l’Ajuntament al tirar-se
endavant, al començar el segon trimestre, una moció de censura que ha suposat el
canvi de l’Alcalde i la substitució d’un partit, el PSC, que ha estat l’hegemònic durant
30 anys en els successius governs municipals.
Evidentment, per molt professionals, apolítiques i asèptiques que pretenguin ser les
posicions dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament, la maquinària administrativa
n’ha rebut importants conseqüències. Si els canvis quatrianuals de regidors
demanaven notables esforços d’adaptació, un equip de govern totalment inexpert i
format per membres d’un partit diferent, CiU, exigeix un temps bastant més llarg
d’adequació de llenguatges i definició d’espais de decisió.
A més, el nou Equip de Govern ha hagut de treballar en minoria, tal com ho va haver
de fer l’equip anterior durant un parell d’anys. Si a això hi afegim la crisi econòmica que
s’arrossega des de fa força mesos, es dibuixa un panorama poc apte per a massa
decisions agosarades o novedoses. Mirant-ho per la banda positiva, el 2009 haurà
estat un any en el que hem hagut de reflexionar força i renovar i/o consolidar,
depenent de cada cas, les actuacions i serveis que l’Ajuntament vol tirar endavant en
relació a l’Educació i l’Escolarització a Vilafranca.
Sigui com sigui, fins al canvi de govern del mes d’abril hem procurat ser fidels a les
orientacions de la regidora Lourdes Sánchez, del PSC. Des del mes d’abril hem estat
atents a les indicacions polítiques de la Ramona Suriol, de CiU (annex 1).
Josep Santacana Bové
Cap del servei d’Educació
En la forma i el contingut d’aquestes pàgines també hi han participat Ana Carballo, Marga
Conde, Salvador Morató, Dolors Peñafiel i Mònica Serrano
2
Memòria 2009 Educació
Una escolarització equilibrada i integradora....................................................... 4
Apropant les relacions entre administracions
La coresponsabilitat
L’Oficina Municipal d’Escolarització
Informació i acompanyament a les famílies
Les incorporacions tardanes
Les comissions d’escolarització
La lluita contra els fraus
Ajudant els més desafavorits
Ajuts per a l’abaratiment de Llibres i Materials escolars
Ajuts econòmics per a l’Escolarització integradora
La racionalització de l’oferta d’Activitats complementàries
La lluita contra el fracàs escolar a secundària
La consolidació de les Llars d’Infants ................................................................. 9
L’oferta de places
L’organització interna
L’Equip Directiu
El treball amb les famílies
L’avaluació de la gestió
Projectes d’ampliacions i reformes
Propostes de futur
El creixement de l’Escola d’Art ..........................................................................13
Revisió estratègica del Projecte Educatiu de Centre
Funcionament
Oferta educativa
El Pressupost
Els espais
La participació de la comunitat educativa local .................................................15
La presència tècnica als Consells escolars de centre
La coordinació de les iniciatives de les AMPA
El Consell Escolar Municipal
La responsabilitat municipal en els Edificis escolars ........................................17
Les competències/obligacions
La Neteja
La vigilància
Els Manteniments
Les Millores en els serveis de titularitat municipal
Les possibilitats de la Llei de Barris i dels Fons Estatals
L’ordenació dels Usos ciutadans d’espais escolars
El món universitari i l’OAL Torras i Bages .........................................................21
Les ajudes econòmiques
L’inici del procés de tancament
Altres actuacions diverses .................................................................................22
Recursos humans i econòmics..........................................................................25
Annexos ............................................................................................................27
3
Memòria 2009 Educació
Una escolarització equilibrada i integradora
Apropant les relacions entre administracions
Tot i que el 2009 ha continuat el desacord amb el Departament d’Educació de la
Generalitat, hem procurat fer tot el que ha estat a les nostres mans per a evitar
desequilibris excessius entre centres en l’assignació d’alumnes que necessiten un
suport específic.
La saturació de la majoria d’aules de les escoles i dels instituts de Vilafranca ha
provocat que el repartiment de dificultats acabi sent quasi impossible. Això agreuja
perillosament la situació de les escoles que tenen una situació més complicada. Cap a
finals d’any, hem començat a oposar-nos a les propostes d’oferta de places que es
fan des de la Generalitat de cara al curs vinent, ja que no tenen en compte aquest
insostenible panorama de les aules sobreocupades i semblen destinades únicament a
cobrir la possible demanda, sense cap intenció de millora de la preocupant situació ni
cap previsió de futur.
La coresponsabilitat
Hem tingut greus dificultats de relació amb l’Inspector Àngel Díez Baldero i amb el
director del Servei Territorial José-Antonio García Saceda. Aquest darrer va
entrevistar-se, acompanyat de la directora adjunta Mercè Julià, amb l’Alcalde de
Vilafranca per a evitar el tancament de l’OME al qual l’Ajuntament estava decidit a
arribar. L’acord al que s’havia arribat en la signatura del conveni que posava en
funcionament l’OME el setembre de 2007, parlava d’unes responsabilitats
compartides que ha calgut reclamar amb contundència. Malauradament, l’aprovació
de la Llei d’Educació de Catalunya ha suposat la constatació del poc paper que els
diferents sectors del món educatiu reserven als governs locals.
Cap a finals d’any ens hem posat a estudiar les possibilitats que ens proporcionaria la
posada en marxa de la Zona Educativa de Vilafranca. Una primera ullada a les
atribucions d’aquestes eines de desconcentració administrativa ens fan pensar que no
valdrà la pena fer cap pas en aquest sentit.
L'Oficina Municipal d'Escolarització
L'OME ha tingut sentit en quant a la millora en l'atenció, informació i assessorament a
les famílies i a la vigilància en el compliment de la legalitat en el procés d'admissió
d'alumnes als centres educatius. Però no s’ha pogut anar gaire més enllà. Durant l'any
2009 s’ha intentat superar les limitacions normatives per tal d'aconseguir un major
equilibri en els processos d'escolarització mitjançant un pacte educatiu local, tal com
s'ha fet en altres municipis. Això no ha estat possible per les resistències,
especialment, d'alguns centres concertats.
El nomenament d'un nou inspector al setembre ha suposat una millora en les relacions
amb el Departament d'Educació de la Generalitat.
4
Memòria 2009 Educació
Informació i acompanyament a les famílies.
Abans de l’inici del període ordinari de preinscripció i matrícula per el curs
2009/2010 es va enviar una carta a totes les famílies amb fills que havien d'iniciar
Llar d'infants, P-3 o 1r d'ESO, informant sobre el calendari, jornades de portes
obertes, oferta educativa, preguntes més freqüents...
Es van atendre centenars de consultes de famílies.
Es van recollir 78 sol·licituds de plaça escolar i 40 reclamacions contra les decisions
sobre l'admissió d'alumnat als centres educatius.
Es va vetllar per la preinscripció i matriculació d'alumnes amb necessitats
educatives específiques, assessorant les famílies i acompanyant-les a les
entrevistes de matrícula quan va ser necessari.
Es va fer un seguiment dels alumnes de 6è de primària que havien de passar a 1r
d’ESO per assegurar que fessin la preinscripció.
Es va col·laborar amb els professionals de l'EAP per tal d'aportar informació sobre
els alumnes susceptibles de tenir la consideració de necessitats educatives.
En aquest període la dificultat va ser una oferta insuficient de places a P-3 (497
sol·licituds i 475 places ofertades) L’excés de demanda es va concentrar en els barris
de La Girada i Poble Nou i es v
a resoldre, tal com tenia previst el Departament d'Educació, amb un increment de les
ràtios a totes les aules de P-3 i amb l'assignació d'ofici de 20 nens i nenes a escoles
de l'Espirall. Un altre aspecte que va aportar dificultat va ser l’elevat nombre i la
distribució poc equilibrada dels alumnes amb NEE.
Les incorporacions tardanes (annex 2)
Al llarg de l'any 2009 l'OME ha atès 292 sol·licituds d'escola fora de termini, 83
d'educació infantil, 112 de primària i 97 de secundària obligatòria. Els motius més
freqüents de petició de plaça escolar en aquest període han estat canvi de domicili
dins de Catalunya (41%) i domicili anterior fora d'Espanya (29%) Quant a la
nacionalitat d'aquests menors, els més nombrosos són els espanyols (40%)
marroquins (33%) i llatins (15%) Les famílies amb menors en edat d'escolarització
obligatòria que es traslladen a Vilafranca s'ubiquen majoritàriament als barris de
l'Espirall (27%) Sant Julià (19%) Poble Nou (12%)i Centre (12%).
Si comparem aquestes dades amb les de l'any 2008 podem dir que el nombre de sol·licituds ateses ha
estat molt semblant (s'han rebut 7 sol·licituds menys) Un aspecte a destacar és el descens de sol·licituds
de nous alumnes procedents de l'estranger que passen del 48% l’any 2008 al 29% l’any 2009 i
l'increment de peticions d'escola motivades per canvis de domicili dins de la comarca cap a Vilafranca
(9% l’any 2008 i 22% l’any 2009) Cal destacar en relació a la nacionalitat dels sol·licitants que malgrat
que es mantenen les proporcions d'espanyols i estrangers, hi ha una variació en les nacionalitats dels
estrangers més representats, amb un descens de les nacionalitats d'Amèrica Llatina (29% al 2008 i 15%
al 2009) i un augment dels que tenen nacionalitat marroquina (20% al 2008 i 35% al 2009). Finalment,
cal tenir en compte que al llarg de l’any hi ha hagut un nombre semblant de baixes.
Les comissions d'escolarització
5
Memòria 2009 Educació
S'han realitzat 14 subcomissions d'escolarització per atendre les peticions
d'incorporació tardana. A totes les reunions l'OME ha aportat dades actualitzades de la
situació de la matrícula als centres educatius i informació rellevant dels sol·licitants per
tal que la subcomissió pogués treballar amb dades objectives.
Una situació que aporta dificultat al treball de la subcomissió es la saturació de les
aules que limita en molts casos que es pugui distribuir els alumnes d’una manera
equilibrada i en escoles properes al domicili familiar i incrementa la càrrega de les
escoles amb més dificultats que són les que tenen vacants.
Una altre vessant del treball de la subcomissió va ser la revisió de tots els sol·licitants
de plaça escolar en període ordinari que al·legaven NEE. Malgrat que tant l’OME com
l’EAP van insistir en diverses ocasions en la necessitat d’establir uns criteris clars i
compartits per determinar quins alumnes han de tenir la consideració de NEE C (nova
incorporació al sistema educatiu) les pegues que posava l’inspector no ho va permetre
i aquesta feina es va realitzar amb altes dosis d’improvisació.
La comissió d’escolarització (plenari) es va reunir en 3 ocasions per rebre les
explicacions sobre aspectes de l’escolarització a Vilafranca, previsions per a la
preinscripció, dades de l’assignació, revisió del procés seguit...
La lluita contra els fraus
Arran d’una queixa rebuda pel Síndic de Greuges de Catalunya referida a presumptes
irregularitats en el procediment d’admissió d’alumnes a 2 escoles de Vilafranca, vam
revisar totes les altes padronals de nens nascuts al 2006 realitzades entre l’1 de gener
i l’1 de maig de 2009 i vam detectar 6 casos sospitosos que, després de les
comprovacions de la policia local, van quedar reduïts a 2 que no van arribar a
incorporar-se a l’escola on havien obtingut plaça. Des de l’OME es van detectar també
2 casos d’irregularitats en procés d’admissió d’alumnes, tots dos relacionats amb
l’accés per llista d’espera.
Altres accions de l’OME
Estudi sobre la saturació de les aules a Vilafranca a data 31-10-2009 (annex 3)
Estudi sobre l’alumnat escolaritzat a Vilafranca en estudis reglats (annex 4)
Indicadors de dificultat als centres educatius de Vilafranca (annex 5)
Per a prendre decisions en l’àmbit de l’escolarització o en el de l’atorgament de recursos
complementaris als centres, necessitàvem indicadors que ens aportessin informació sobre les
dificultats amb què han de treballar les escoles i instituts. Des de l’OME s’ha fet un recull de dades,
a partir de deu indicadors de dificultat diferents que donen un resultat final que hem representat
gràficament i que ens permet tenir una idea aproximada de quin és el grau de dificultat de cada un
dels centres educatius respecte al conjunt.
Avançament del període de preinscripció i matrícula per el curs 2010-2011.
Aquest període s’inicia el 2 de febrer de 2010 i això ens ha fet avançar també la feina
de l’OME relacionada amb les informacions que s’adrecen a les famílies, les previsions
de demanda de places i per la definició de criteris de NEE C.
6
Memòria 2009 Educació
Els espais
La ubicació actual de l’OME no és la més adequada per a un servei d’aquestes
característiques: per les dificultats d’accés per cotxets, la concentració d’un nombre
elevat d’usuaris en determinats moments (preinscripció, tant per escoles i instituts com
per llars d’infants, sol·licituds d’ajuts, consultes de famílies a l’inici de curs...) en un
espai insuficient i les limitacions dels horaris d’atenció al públic de l’àrea de serveis
personals. A més cal afegir els problemes provocats pels dèficits del sistema de
ventilació, les males olors habituals i la incomoditat de treballar amb temperatures molt
baixes pel mal funcionament de la calefacció.
Ajudant els més desafavorits
La campanya per a l’abaratiment i la sostenibilitat dels llibres i el material
escolar
L’Ajuntament de Vilafranca i les escoles de la vila van signar convenis per al curs
2008-2009 amb l’objectiu d’abaratir el cost per a les famílies del material i els llibres de
text i de fomentar-ne la reutilització. Per això, totes les famílies amb infants
escolaritzats a 2n cicle d’Educació Infantil i a Educació Primària que volguessin
participar-hi havien signat a l’inici del curs escolar un compromís de participació en el
programa. A partir de 3r d'Educació Primària els ajuts es van donar un cop es va
comprovar que els llibres de text destinats a la reutilització estaven en bon estat a
l'acabament del curs. En canvi, per a P3, P4 i P5 i 1r i 2n d’Educació Primària, els ajuts
no anaven lligats a cap condició de reutilització. Els ajuts per a l’alumnat de P3, P4 i P5
era de 70 €; per a 1r i 2n de primària eren de 100 €, i per als cursos a partir de 3r de
primària l’import era de 150 € només en el cas que el centre hagués decidit destinar
tots els llibres a la reutilització i que, un cop revisats, tots estiguessin efectivament en
condicions de ser-ho.
Aquest programa va anar avançant durant la primera part de l’any 2009 amb diverses
accions:
recollida de dades bancàries en aquells centres per als quals l’Ajuntament havia de
fer pagaments individualitzats.
comunicació als centres de les dates de revisió de llibres i de l’aportació per a cada
infant de 3r a 6è en funció dels llibres de cada nivell que el centres havia inclòs en
el programa de reutilització.
revisió dels llibres a les 4 escoles de concertades de la vila i a 2 escoles públiques.
Les escoles que es responsabilitzaven de la revisió dels llibres rebien l’import
global per la participació en el programa municipal i distribuïen els diners entre les
famílies del centre. En canvi, a la resta d’escoles l’Ajuntament, a més de fer la
revisió dels llibres, feia pagaments individualitzats.
Els costos del programa van ser d’uns 317.000 € i hi van participar 3.051 alumnes.
S’hi van acollir totes les escoles de la vila i el centre d’educació especial Delta-Espiga.
A principis del mes de juliol es va enviar una proposta de conveni per continuar
amb aquest programa durant el curs 2009-2010 (annex 6)
7
Memòria 2009 Educació
Ajuts econòmics per a l’Escolarització integradora
El departament municipal de Serveis Socials va tirar endavant el programa “Ajuts a
l’Escolaritat” a l’inici del curs acadèmic 2008-2009. Es tractava d’una resposta urgent
a les injustes situacions que havien aflorat com a conseqüència dels debats provocats
en el Consell Escolar Municipal al voltant de les activitats i serveis complementaris que
s’ofereixen a escoles i instituts. La denúncia i anàlisi d’alguns casos d’alumnes
marginats per motius econòmics de l’activitat en horari lectiu, que va transcendir al Ple
Municipal, va motivar la resposta de l’Equip de Govern articulant ajudes econòmiques
per a famílies amb pocs recursos.
La decisió del Consell Escolar Municipal pel que fa a l’oferta d’activitats i serveis
complementaris havia estat la d’analitzar acuradament les propostes de cada centre,
les seves peculiaritats i els costos per a les famílies. Es pretenia racionalitzar tot
aquest apartat del funcionament dels centres aportant, d’entrada, informacions i
comparacions. Posteriorment, es pretenia suggerir alguns canvis en els seus hàbits de
funcionament que fessin més assequible o més atractiva, segons els casos, l’oferta
d’activitats i serveis en horari i calendari lectiu. Calia assegurar que cap alumne de
Vilafranca quedés al marge de l’activitat quotidiana de la seva escola o institut, i calia
aconseguir que hi hagués una oferta equilibrada i raonable a tots els centres.
La lluita contra el fracàs escolar a secundària
Allò que va començar fa 7 anys com a prova pilot per a demostrar als instituts que la
metodologia de l’anomenat Aprenentatge Productiu podia ser útil per a lluitar contra
el fracàs escolar a secundària, ha acabat convertint-se en una aportació municipal
inamovible i inqüestionable als quatre instituts públics. La satisfacció que pot provocar
una primera lectura de la situació, admetent que és molt positiu que els mòduls s’hagin
consolidat en els centres i que se’ls consideri un element necessari per al seu bon
funcionament, ens obliga a fer un esforç per a situar l’Ajuntament en el seu lloc i en la
seva dimensió. Havien de ser els equips de professionals dels instituts els que anessin
interessant-se, aprenent i assumint la metodologia que els proposàvem i, de cap de les
maneres, hi havíem de perpetuar la presència de treballadors municipals.
Les dècades d’experiència municipal en l’aplicació de metodologies pràctiques i
motivadores per a la reinserció en el món formatiu i, posteriorment, la inserció en el
laboral dels nois i les noies que no encaixen amb les maneres tradicionals de
transmetre el coneixement, podrien ser molt útils per a col·laborar en els centres
vilafranquins que imparteixen secundària a l’hora de posar en marxa les Aules
Obertes. Aquí caldria una mirada més oberta dels responsables de l’Institut
d’Aprenentatge Productiu que possibilités la signatura de convenis amb instituts.
8
Memòria 2009 Educació
La consolidació de les llars municipals d’infants
L’oferta de places
L’oferta educativa de les llars municipals d’infants és de 358 places, fet que ha permès
atendre un 26% del total d’infants d’1-2 anys empadronats a Vilafranca i un 43% dels
de 2-3 anys. Tal i com indiquen aquestes xifres, la cobertura de places públiques és
molt elevada i s’està atenent gairebé el 100% de la demanda, especialment pel que
fa als infants de 2-3 anys, ja que en aquests moments encara es disposa de 17 places
vacants d’aquesta franja d’edat. S’ha pogut oferir plaça als 39 infants d’1-2 anys que
no la van obtenir en el període ordinari tot i que en molts casos l’han rebutjada perquè
no era la demanada en primera opció. Resten en llista d’espera un total de 16 nadons,
ja que l’oferta de places en aquesta franja és totalment testimonial.
Com a fet excepcional, la comissió d’escolarització va recomanar l’assignació d’una plaça de llar
d’infants fora de termini ordinari de matriculació per a una nena amb sordesa. Un cop valorades les
necessitats educatives que presentava aquesta alumna es va decidir reforçar l’aula on va ser
escolaritzada amb personal de suport.
L’organització interna
Actualment la plantilla de personal educador està formada per un total de 44
persones, que configuren un total de 38 jornades senceres. Aquesta xifra que ens pot
donar idea de la complexitat que genera la seva gestió. La ràtio d’infants en relació al
nombre de personal educador és de 12.5 infants per educadora. La proporció de
personal auxiliar per cada educador/a és de 0.7 (una mica més d’un suport per cada
dues aules).
Un altre factor que sempre s’ha tingut molt en compte és que el temps que es dedica a
aspectes que no tenen una relació directa amb l’atenció als infants i que és
indispensable per poder prestar un bon servei (formació, tutories, treball intern dels
equips, tancament i preparació de curs, etc.....) es contempli dins l’horari de treball. En
aquest sentit, ja fa dos cursos que s’ha reduït el nombre de dies lectius, que en
aquests moments és de 188 dies per curs escolar.
Per segon any consecutiu s’ha organitzat un Casal d’Estiu durant el mes de juliol amb
l’objectiu d’ajudar a les famílies a conciliar els horaris laborals i familiars. El servei ha
estat gestionat per l’associació FIAS i ha comptat amb l’assistència d’aproximadament
160 infants (un 46 % del total dels infants matriculats a les llars). La novetat d’aquest
any és que el servei es va oferir a les quatre llars municipals d’infants. Tot i que la
valoració que se’n fa és positiva, de cara al futur convindria polir alguns aspectes que
tenen a veure amb la planificació de places (ja que s’han donat força casos de famílies
que sol·liciten el servei i que després s’acaben desdient) i també amb el traspàs
d’informació dels equips d’educadores cap als monitors/res que atendran el servei. Es
van detectar algunes mancances a nivell de coordinació del servei.
9
Memòria 2009 Educació
A petició de l’equip directiu de les llars s’ha pogut comptar amb el suport de la
psicòloga de la Casa Petita un cop per trimestre. L’objectiu és que pugui assessorar
les educadores en aquells aspecte de la tasca diària sobre els quals els hi sorgeixen
dubtes. A final d’any també ha fet un assessorament específic per al personal auxiliar
sobre temes relacionats amb el funcionament dels menjadors. Aquest suport
professional es valora de forma molt positiva.
La coordinació amb Serveis Socials ha millorat gràcies a la figura d’una persona que
coordina tots els casos d’infants que estan en seguiment per part d’aquest servei.
L’Equip Directiu
La gestió general de les llars d’infants és responsabilitat de l’Equip Directiu, format pel
cap, una tècnica del servei d’Educació i les directores de les quatre llars municipals
d’infants. A les directores els correspon el lideratge pedagògic dels equips,
l’orientació de les llars cap als objectius fixats i la gestió dels recursos humans,
econòmics i materials de la llar.
L’equip directiu de les llars ha dut a terme un treball de revisió del Projecte Educatiu de
Centre(PEC) i del Projecte Curricular de Centre (PCC). També s’està treballant en
l’elaboració del Reglament de Règim Intern (RRI).
S’ha continuat apostant per consolidar l’equip directiu i avançar cap a una major
assumpció de responsabilitats per part de les directores. Es constata que potser s’ha
centrat massa l’atenció en aspectes de gestió general de les llars i s’ha deixat una
mica de banda el lideratge dels aspectes pedagògics. De cara al proper any caldrà
aprofundir en aquesta línia.
Com cada any, el cap del servei ha fet una roda d’entrevistes amb els/les
educadors/es i els/les auxiliars i en finalitzar el procés va mantenir una reunió amb
cadascuna de les directores per fer un retorn de les qüestions més rellevants.
Aquestes trobades es valoren de forma molt positiva per part del personal educador.
El treball amb les famílies
A banda de l’atenció als infants, que seria l’objectiu principal de les llars d’infants, les
educadores tenen previstos uns espais de relació amb les famílies per tal de
mantenir-les al corrent de l’evolució de l’infant i d’intercanviar punts de vista sobre la
criança del fill/a.
També es manté un contacte a diari en el moment de deixar o recollir la criatura que,
tot i que és més informal, permet establir un vincle de confiança i respecte entre la
família i la llar. Una altra manera de sistematitzar és el traspàs d’informació a través de
les cartelleres que hi ha penjades a la porta de l’aula on es fa un recull d’aspectes més
concrets relacionats sobretot amb la higiene i l’alimentació de l’infant al llarg de
l’estona que ha estat a la llar.
10
Memòria 2009 Educació
A la llar el Parquet es va promoure una trobada amb famílies d’infants de les aules d’1-
2 anys per parlar del control d’esfínters, un tema pel qual les famílies van mostrar un
interès coincident. Aquesta trobada es va fer a les tres de la tarda, mentre els infants
eren a la llar i l’assistència va ser força elevada.
L’avaluació de la gestió
Una bona font d’indicadors de valoració del servei són els que s’obtenen a partir dels
cercles de comparació intermunicipals (annex 7) en els que l’Ajuntament de
Vilafranca està participant des de fa quatre anys. Es tracta d’un treball de diagnosi en
que s’analitzen diferents indicadors que tenen a veure amb aspectes organitzatius i de
gestió de les llars i en que es comparen 27 municipis de la província de Barcelona.
Com a part de la metodologia del cercle de millora, en finalitzar l’anàlisi de tots els indicadors la
Diputació ha emès un informe on queden reflectits els punts forts del servei així com les oportunitats de
millora. Amb relació als punts forts, l’estudi destaca la cobertura de la pràctica totalitat de la demana
amb un elevadíssim percentatge d’infants que són alumnes de les llars municipals d’infants; l’alt
percentatge de places públiques en comparació a tota l’oferta de 0-3 anys existent al municipi; la gran
quantitat d’alumnes que reben bonificació en les quotes, l’alt nombre d’alumnat amb necessitats
educatives socials escolaritzat a les llars, així com l’elevada despesa corrent per habitant dedicada a les
llars. Una vegada més, les dades obtingudes per les llars municipals d’infants de Vilafranca són molt
satisfactòries.
Des de fa alguns anys també s’està analitzant l’indicador relacionat amb el perfil
sòcio-econòmic de les famílies que porten els seus fills a les llars municipals per tal
d’estudiar la seva evolució. Les dades de que disposem fan referència als cursos
2007/08 i 2009/10 i per tant, tot i que no ens permeten un anàlisi molt exhaustiu,
podríem dir que marquen una certa tendència.
En aquest sentit, es segueixen constatant força diferències i una distribució desigual entre les diferents
llars. El percentatge de famílies que estan pagant la quota més elevada (dels quatre trams que hi ha) és
d’un 38% al Parquet, un 31% a Lola Anglada, un 18% a Sol Solet i un 13% a l’Enxaneta. Observem que
la diferència entre les llars el Parquet i l’Enxaneta és de gairebé 25 punts. En l’altre extrem trobaríem
aquelles famílies que gaudeixen d’una beca o de l’exempció en el pagament de la quota donat que es
troben en una situació econòmica força precària. En aquest cas els percentatges són del 8% a la llar el
Parquet, un 14% a la llar Sol Solet, un 23% a Lola Anglada i un 30% a l’Enxaneta. Es segueix constatant
que el Parquet es perfila com una llar d’infants de caire més elitista amb un perfil de famílies en que
majoritàriament treballa el pare i la mare (68%) i on el nivell d’ingressos de la unitat familiar és més
elevat. En l’extrem oposat trobaríem la llar d’infants l’Enxaneta, amb un perfil força diferent. Aquí el
nombre d’unitats familiars on pare i mare treballen és del 46% i, tal i com comentàvem abans, el nivell
d’ingressos també és considerablement inferior. Una vegada més, les llars Sol Solet i Lola Anglada
serien les més equilibrades, tant pel que fa als nivells de renda com pel que té a veure amb la situació
laboral de les famílies, amb un 60% i un 65% respectivament d’unitats familiars on treballa pare i mare.
El cost global de funcionament de les quatre llars municipals d’infants ha estat de
1.768.000 euros, el que comporta una mitja de 4.950 euros per plaça escolar. La
Generalitat ha subvencionat un 36% del cost global de funcionament amb una
aportació de 644.400 euros.
Projectes d’ampliació i reforma
11
Memòria 2009 Educació
S’està treballant en el projecte de millora i ampliació de la llar d’infants Lola Anglada.
Es preveu que els treballs es duguin a terme al llarg de l’estiu de 2010 i que l’ampliació
de l’oferta de places pugui ser una realitat de cara al curs vinent. Part del cost
d’aquestes obres es finançarà amb els recursos provinents dels Fons Estatals
d’Inversió Local. El projecte que inicialment es va elaborar des dels Serveis d’Obres i
Projectes ha estat millorat amb les aportacions de l’equip directiu amb l’objectiu que
s’adeqüi al màxim a les necessitats de funcionament de les llars.
Igualment, des dels Serveis d’Obres s’ha elaborat un projecte que contempla
l’ampliació del pati de la llar d’infants l’Enxaneta com a part de la millora integral de la
plaça Fèlix Mestre. Aquest projecte compta amb finançament provinent de la Llei de
Barris.
12
Memòria 2009 Educació
El creixement de l’Escola d’Art
Revisió estratègica del PEC
La Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, a través de les federacions de municipis, van signar van
signar l’any 1998 un marc general de concertació en el qual es van establir les bases de la planificació i
els criteris del finançament de les escoles d’art de titularitat pública. En virtut d’aquest Acord, el
Departament d’Educació va formalitzar convenis singulars amb les administracions locals titulars de les
escoles d’art. El 31 d’agost de 2009 va finalitzar el període transitori per al finançament de les escoles
d’art dependents de les entitat locals previst a l’acord de 1998.
A més, la LOE estableix una nova ordenació general dels ensenyaments artístics i, per tant, cal
emprendre la seva regulació curricular per ser implantada durant els propers cursos. En aquest marc, el
Departament d’Educació va realitzar un estudi sobre els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny a
Catalunya que ha donat lloc a un procés de reflexió i acció per tal de reorientar l’oferta dels
ensenyaments i millorar-ne la qualitat general.
Per tot plegat, a finals del curs 2008-2009 es va plantejar als centres la conveniència
de revisar el seu Projecte Educatiu de Centre (PEC) i que ho fessin en clau
estratègica per tal de dissenyar uns objectius, les línies estratègiques i el seguiment
d’uns indicadors d’acord amb les línies del propi Departament d'Educació, durant un
període de dos cursos acadèmics. Durant aquests cursos, el Departament d’Educació
participarà en el sosteniment de les escoles d’art tot garantint per a cada curs
acadèmic la mateixa dotació econòmica del curs 2008-2009. Transcorreguts els dos
cursos acadèmics s’establirà un marc de finançament basat en el principi de
reciprocitat i la implicació d’ambdues parts, Departament d’Educació i titularitat, en
l’assoliment dels objectius establerts en la revisió del Pla Estratègic.
Dins de la revisió estratègica del PEC, s’ha constituït una comissió de seguiment per
tal de garantir el correcte funcionament de l'activitat docent prevista, en qüestions
d'espai, infrastructures i dotació. Aquesta comissió està constituïda pel director del
centre, el cap d’estudis, la regidora d’Educació i un tècnic del Servei d’Educació.
Funcionament
Oferta educativa
Durant l’any 2009 el Servei d’Educació ha continuat amb la responsabilitat sobre el
seguiment del funcionament de l’Escola Municipal d’Art.
Actualment l’escola imparteix 3 cicles formatius de grau mig (Joieria Artística,
Autoedició i Revestiments Murals) i 3 de grau superior (Joieria Artística, Gràfica
Publicitària i Ceràmic Artística). Els graus mitjos s’ofereixen en horari de matí i els
graus superiors en horari de tarda. Aquest curs té 159 alumnes matriculats en aquests
estudis reglats; un terç d’aquests alumnes són de Vilafranca, un terç de la resta de l’Alt
Penedès i l’altre terç de fora de la comarca. L’escola ha doblat el nombre d’alumnes
d’aquest tipus d’alumnat en els darrers cinc anys.
13
Memòria 2009 Educació
Pel que fa als ensenyaments no reglats, l’escola ofereix els Forfets d’art, el reCursos
d’Especialitat (seminaris específics) i X emportar (activitats fora del centre).
Pressupost
El pressupost de l’escola per al curs 2008-2009, deixant de banda els ingressos per
quotes, va ser de 620.750, dels quals 172.405 (25 %) provenen de l’Ajuntament i
448.300 (75%) provenen del Departament d’Educació de la Generalitat. Tot i que
l’escola imparteix 6 cicles formatius, la subvenció del departament és per als 3 cicles
amb més demanda.
A mida que l’escola ha anat augmentant l’oferta de cicles, especialment amb cicles que
generen més demanda, l’aportació del departament respecte al pressupost total ha
anat augmentant perquè ha augmentat la quantitat d’alumnat. L’aportació de
l’Ajuntament no s’ha incrementat en la mateixa proporció que la del Departament. Com
que l’aportació de la Generalitat és la que arriba més tard i cada cop pesa més, això
explica que cada vegada l’escola passi per més problemes de liquiditat.
Els espais
El notable increment d’alumnes i la previsió que aquest continuï fa del tot necessària
l’ampliació de l’escola. Per al curs 2009-10 era impossible el funcionament del centre
si no es disposava d’una nova aula-taller, i per això es va adaptar un magatzem de la
planta baixa com a nova aula. Tot i aquesta ampliació, les condicions no són les
mínimes exigibles per als ensenyaments reglats, i per això cal plantejar-se que l’escola
pugui disposar de tota la planta baixa de l’edifici dels Trinitaris.
Quan l’escola es va traslladar als Trinitaris, es va preveure que les obres d’adequació
definitiva de l’edifici es realitzarien per fases. Han passat quatre anys i no s’ha
escomès cap tipus d’obra ni s’ha fet cap pas en el sentit d’adequar els nous espais als
usos actuals. Es per això que sembla absolutament necessari i urgent la redacció d’un
pla (projecte d’obres i instal·lacions) que defineixi les actuacions imprescindibles per tal
de garantir unes condicions correctes de funcionament (seguretat, confort, etc.).
14
Memòria 2009 Educació
La Participació de la comunitat educativa local
La presència de l’Ajuntament en els consells escolars de centre
Durant el curs 2008-2009 els representants als consells escolars van ser 9 tècnics de
diversos departaments municipals que van assistir a un total de 56 consells de 17
centres educatius. Abans d’iniciar-se el curs 2009-2010 es va renovar el
nomenament i es van proposar els tres tècnics del Servei d’Educació per a ocupar-se’n
de tots. Així s’aprofitaven els coneixements directes i quotidians de la relació amb els
diversos centres, es potenciaven els coneixements del marc legal i es facilitava la
coordinació (annex 8).
Durant el primer trimestre del curs 2009-2010 s'ha participat en 20 consells escolars de
centre. Amb la informació i experiències acumulades de la vuitantena de consells
d’aquests dos cursos, es poden fer alguns comentaris
Els aspectes pedagògics no són els que centren més l'atenció dels debats. En general s’aprofiten
les reunions per informar o justificar temes de funcionament.
Hem aconseguit que no s’aprofitin els consells escolars dels centres públics per fer reclamacions a
l’Ajuntament que tenen a veure amb el manteniment i les millores d’edificis escolar.
Els temes relacionats amb l'escolarització apareixen als centre concertats amb molta més càrrega
ideològica. El dret legal de les famílies a no pagar quotes per l’escolarització a cap centre
subvencionat amb fons públics ha creat força tensió en algun consell, pel fet que se n’havia
informat obertament a través de l’OME.
La feina d’anar reclamant els documents que es porten a aprovació als consells ha començat a
donar resultat.
La crisi econòmica ha afectat especialment els centres concertats.
Els centres concertats també es caracteritzen pel fet que donen molta importància a l’ideari del
centre.
El sector de pares i mares no s’implica prou i no aprofita les atribucions que pot assumir en el sí
dels consells.
També es pot dir que es detecten dinàmiques de funcionament força diferents entre uns centres i uns
altres en funció de diverses qüestions, com ara:
La llei no atribueix exactament les mateixes atribucions als consells dels centres públics i dels
centres concertats.
La personalitat del president del consell i la seva voluntat de fomentar la participació i les
funcions del consell són un fet determinant.
El paper dels representants dels diversos sectors, especialment dels pares i mares, pot canviar
molt el funcionament d’un consell.
La coordinació de les iniciatives de les AMPA
Encara que es pretenguessin resultats més ambiciosos, el treball conjunt dels
representants de les associacions de pares i mares únicament ha generat un parell de
de xerrades.
Salut infantil i patologies freqüents. A càrrec de Joana Carbonell, pediatra.
Videojocs a debat, on posem els límits? A càrrec de: Maria José Pedragosa,
coordinadora del projecte “Qui posa les regles del joc?”
15
Memòria 2009 Educació
El Consell Escolar Municipal
La Llei d’Educació de Catalunya preveu que els CEM es configurin d’acord amb les
peculiaritats de cada localitat. Les composicions fixades fins ara per unes estrictes
normatives generals acabaven dibuixant uns plenaris massa grans (44 membres) i
amb un conjunt de representants massa heterogeni. El Consell Escolar Municipal de
Vilafranca, tot i que ha provocat algunes reflexions interessantíssimes, com tot el
relacionat amb la possible marginació d’alguns alumnes de les activitats o serveis
complementaris dels centres per raons econòmiques, ha estat un espai poc actiu pel
que fa al debat i les aportacions a la millora del panorama local de l’escolarització.
16
Memòria 2009 Educació
La responsabilitat municipal en els edificis escolars
Les competències i obligacions municipals
La neteja
Amb la mirada posada en la imminent renovació dels plecs de clàusules de les
empreses de neteja, els tècnics que es responsabilitzen del manteniment dels edificis
municipals han anat fent un seguiment més acurat de les feines de neteja de cara a
redactar uns plecs de clàusules el màxim d’ajustats a les necessitats de cada centre
educatiu. Està previst que el maig de 2010 es renovin les pliques de neteja i és el
moment en que tot això s’haurà de reajustar. Com a criteri general, s’ha previst una
disminució de les hores de neteja destinades a edificis que tenen un ús administratiu
però sembla ser que això no afectarà als edificis escolars on es considera que la
neteja és un aspecte important. Es posarà un especial èmfasi en les llars municipals
d’infants, ja que es tracta d’equipaments on s’escolaritzen infants molt petits i on es
considera que les condicions higièniques han de ser òptimes. Amb la redacció dels
nous plecs de clàusules es volen introduir més mesures de seguiment i control.
Al llarg del curs s’han detectat deficiències en la neteja de les llars Sol Solet i el
Parquet que s’han posat en coneixement dels tècnics responsables i estan en vies de
solució. Pel que fa a les escoles no hi ha constància de cap incompliment greu.
La neteja de les sis escoles d’educació infantil i primària públiques i de l’edifici dels
serveis educatius ha suposat una despesa global de 451.550 euros. D’altra banda, la
de les quatre llars municipals d’infants ha suposat un cost d’ 111.270 euros.
La vigilància
L’encaix d’aquest personal que depèn de l’Ajuntament però que desenvolupa les seves
tasques dins els centres educatius és complex. Des del Servei es voldria avançar cap
a fórmules de gestió diferents, en la línia de traspassar aquesta responsabilitat als
propis centres educatius.
Enguany s’han viscut situacions conflictives amb dos conserges. En un cas la situació
s’ha resolt per si mateixa ja que el conserge que originava els problemes ocupava un
lloc de treball temporal que va finalitzar el mes de novembre. L’altre ha generat un
procés més llarg i dificultós que ha finalitzat amb l’acomiadament disciplinari de la
persona que ocupava el lloc de feina.
També tenim dificultats d’encaix amb un dels conserges que treballa a jornada
complerta en horari de tarda (de 15 a 22h), ja que dedica una jornada més àmplia de la
que actualment requereix el centre on està adscrit. A això cal afegir que es tracta d’un
conserge que, per motius de salut, té un perfil que no s’ajusta als requeriments del lloc
de treball. Tenint en compte tot això s’ha demanat al departament de RRHH que sigui
assignat a un lloc de treball més adequat al seu perfil professional, al seu estat de salut
i, especialment, al seu horari.
17
Memòria 2009 Educació
En aquests moments la plantilla de conserges especialistes adscrits a educació és de
10 persones de les quals, 8 fan jornada sencera i dues fan jornades parcials del 71% i
50% respectivament. Es disposa d’una plaça vacant del 50% de jornada que
correspondria al lloc de feina que ha quedat disponible amb motiu de l’acomiadament
al que es feia esment anteriorment. Tal i com passa amb el personal de les llars
d’infants, el fet de disposar de jornades parcials permet una major flexibilitat per
atendre les substitucions quan es produeix alguna baixa.
Per primera vegada, s’han posat en pràctica mecanismes de promoció interna similars
als que s’estan utilitzant amb el personal educador de les llars d’infants que han
permès que dos conserges amb jornades parcials del 71% i del 50% poguessin ocupar
places amb una jornada de treball més àmplia.
Encara hi ha dos conserges que tenen la seva vivenda dins el recinte escolar. La
voluntat del servei és que aquesta situació s’extingeixi. És per això que es voldria
estudiar la possibilitat d’establir un temps de moratòria perquè els dos conserges que
gaudeixen d’aquesta contraprestació deixin la vivenda i s’equiparin a la resta de
companys.
El cost global de consergeria de les sis escoles d’educació infantil i primària públiques i
de les llars municipals d’infants ha comportat una despesa d’aproximadament 237.300
euros (incloent-hi les despeses de seguretat social).
Des del Servei d’Educació s’ha posat en coneixement del departament de Recursos
Humans la necessitat de millorar els processos selectius per cobrir les places de
conserge especialista. Es proposa dissenyar unes proves més ajustades al perfil que
es requereix i en aquest sentit es suggereix que es tingui en compte l’opinió dels
directors dels centres educatius abans de dissenyar-les. També es considera
necessari que hi hagi un procés selectiu acurat a l’hora de generar una borsa per a
suplències. Sovint, els problemes amb el personal han estat motivats per persones que
provenen de la borsa.
Els Manteniments
El fet que la responsabilitat del manteniment dels edificis s’hagi traslladat al Servei de
Via Pública/Edificis Municipals ha suposat una millora considerable pel que fa a la seva
gestió. S’han introduït criteris tècnics que abans no es tenien i s’ha sistematitzat la
manera de treballar. Tot plegat ha agafat un aire de major professionalitat. Tot i així,
convé anar polint algunes aspectes i anar definint l’encaix entre el Servei de Via
Pública i el Servei d’Educació en relació als edificis escolars (annex 8).
Les Millores en els edificis
18
Memòria 2009 Educació
Tot i que no es tracta d’una responsabilitat d’àmbit municipal, històricament sempre
s’ha destinat una partida per abordar actuacions de millora en els centres d’educació
públics. Enguany aquesta partida comptava amb un total de 153.000 euros (annex 9).
També es disposava d’un romanent de 19.500 euros per complementar les obres
d’ampliació de la llar Sol Solet, del qual s’han gastat un total de 14.800 euros.
Com es pot observar, bona part dels diners previstos per a inversions s’han destinat a
millores en els edificis que acullen serveis de titularitat municipal (EMA Arsenal i Llars
Municipals d’Infants).
De cara a l’any 2010 es proposa que la partida destinada a inversions en centres
educatius desaparegui.
Caldrà estar pendents de quin és el posicionament del Departament d’Educació en
relació al programa RAM (inversions destinades a les reformes, ampliacions i millores
dels centres educatius públics) ja que per les informacions de què es disposa sembla
ser que l’aportació del Departament vindrà condicionada per la que l’Ajuntament estigui
en disposició de fer.
L’ordenació dels Usos ciutadans d’espais
Un dels usos més intensius dels centres escolars fora de l’horari lectiu és el que té a
veure amb l’oferta d’activitats extraescolars adreçades als infants de la pròpia escola.
Aquestes activitats acostumen a estar gestionades per les AMPA i fan que l’activitat
del centre educatiu s’allargui més enllà de les cinc de la tarda. Aquest ha estat un dels
motius principals pels quals gairebé la totalitat de les escoles (a excepció del Cristòfor
Mestre) compten amb un/a conserge en horari de tarda/vespre.
Un altre ús intensiu és el que té lloc durant l’estiu amb l’objectiu d’oferir els serveis de
Casals d’Estiu. Enguany aquests casals es van organitzar a les escoles Pau Boada,
Baltà Elias, Dolors Piera, Estalella i Graells i Cristòfor Mestre. Les quatre llars
municipals d’infants també es van obrir durant tot el mes de juliol per acollir els infants
matriculats a les llars que van optar per utilitzar aquest servei.
A banda d’aquests usos, hi ha entitats de Vilafranca que sol·liciten els espais dels
centres educatius per dur a terme algunes activitats. Aquest any s’han atès un total de
21 sol·licituds que han comportat una utilització puntual dels centres durant 37 dies.
També s’han autoritzat 3 sol·licituds anuals amb un dia d’ús per setmana. Es pot
afirmar que el volum de demanda d’usos dels espais escolars és relativament baix.
Convindria repassar els criteris de cessió d’usos dels espais escolars, ja que
darrerament s’ha observat alguna incoherència entre els criteris de cessió d’aquests
espais i d’altres que també són de titularitat municipal, sobretot pel que fa als aspectes
relacionats amb el cobrament de taxes.
Les possibilitats de la Llei de Barris i dels Fons Estatals (FEIL)
19
Memòria 2009 Educació
Aprofitant els diners provinents de la Llei de Barris que es destinaran a l’Espirall, es
preveu la reordenació i millora de la plaça Fèlix Mestre. A petició del Servei d’Educació
aquesta intervenció també contempla l’ampliació del pati de la llar d’infants l’Enxaneta.
També es preveu que una part dels Fons Estatals d’Inversió Local extraordinaris es
destinin a intervencions de millora en centres educatius. S’ha previst presentar tres
projectes: l’ampliació i millora de la llar d’infants Lola Anglada, la instal·lació d’un
ascensor a l’escola Cristòfor Mestre i l’adequació d’una nova entrada al recinte
d’educació infantil de l’escola Baltà Elias. Tot i que l’aprovació d’aquests projectes
depèn del Govern Central, no sembla que hi hagi motius per pensar que no es
disposarà dels recursos econòmics necessaris per dur-los a terme.
Per tal de garantir que les obres d’ampliació i reforma de la llar Lola Anglada es puguin
dur a terme amb tota la seva amplitud també es proposa comptar amb la partida de
pressupost 2009 destinada al Projecte de Llar d’infants del barri de les Clotes (150.000
€) que quedarà al romanent.
20
Memòria 2009 Educació
El món universitari i l’OAL Torras i Bages
Al llarg de l’any 2009 l’OALTB ha seguit oferint assessorament als estudiants, a les
empreses i als serveis municipals que s’han interessat pels convenis en pràctiques
universitàries. Quan hem rebut demandes, hem publicitat l’oferta a través de les sales
d’estudi municipals, l’oficina de joventut o la pàgina web municipal. Pel que fa als
serveis municipals, hi hem col·laborat estretament per assessorar-los.
S’han destinat recursos econòmics al funcionament de les sales d’estudi municipals
(plaça Sant Joan, l’escola Pau Boada i instituts Milà i Fontanals i Eugeni d’Ors), que
s’estan gestionant des de l’Oficina Tècnica del Pla Vila Jove. Però costa molt trobar
estudiants per poder obrir aquestes sales durant tot el curs escolar. Els programes
d’estudi universitaris inclouen el practicum, unes pràctiques no remunerades però amb
càrrega lectiva que és obligatòria per als estudiants per obtenir el títol. A més, el
sistema de crèdits actual és molt més obert que l’anterior i amb itineraris formatius més
interdisciplinaris, això repercuteix en els horaris de classe i dificulta que els estudiants
es puguin comprometre a complir uns horaris fixes.
Com s’ha anat fent en els darrers anys, també es col·labora amb el funcionament del
centre de suport de la UOC, vinculat al Servei de Foment de les Noves Tecnologies.
Les ajudes econòmiques
Un any més, l’Organisme Autònom Local Torras i Bages ha convocat els ajuts
econòmics per a estudiants de Vilafranca que cursen estudis universitaris o de cicles
formatius de grau superior fora de Vilafranca. En aquest cas es tracta dels ajuts per al
curs 2009-2010. S’han penjat les bases aprovades per l’organisme, les informacions i
els impresos a l’apartat d’educació del web de l’Ajuntament de Vilafranca. El termini
per presentar la sol·licitud i la documentació es va acabar el dia 13 de novembre de
2008. Les bases eren les mateixes que l’any anterior, amb les mateixes franges
econòmiques de la renda per càpita de la unitat familiar per poder optar als ajuts, i
també s’exigia un aprofitament de les assignatures del curs anterior d’un 80 % i d’una
matrícula del curs actual d’un mínim d’un 60 %. Després d'estudiar totes les sol·licituds
i de valorar-les d'acord amb els barems que fixaven les bases de la convocatòria, el ple
de l'organisme va acordar atorgar un total de 37 ajuts amb uns imports que van dels
978 als 376 € per estudiant en funció de la puntuació aconseguida. La dotació global
atorgada arriba als 24.763 €.
El procés de tancament
El nou equip de govern de l’Ajuntament de Vilafranca es va plantejar uns mesos abans
d’acabar l’any la desaparició definitiva de l’OALTB amb el compromís de mantenir les
accions que s’estaven tirant endavant des de l’ens (annex 10). Finalment, però, ha fet
marxa enrera perquè no ha aconseguit els suports polítics necessaris per a portar amb
èxit al Ple municipal la proposta de tancament de l’Organisme Autònom Local Torras i
Bages.
21
Memòria 2009 Educació
Altres actuacions diverses
Les eines d’Informació
Presència actualitzada a Internet
Anem millorant i actualitzant constantment els continguts de la pàgina del Servei
d’Educació del web municipal:
Atès que és una de les funcions principals de l’OME, l’any 2009 vam decidir
incloure una opció al menú principal amb totes les informacions relatives a la
preinscripció i matrícula escolar. S’hi concretaven les jornades de portes
obertes, els referents normatius, les informacions més rellevants i tot allò que
podia interessar les famílies que havien de fer aquest tràmit. Durant el període
previ a la preinscripció, vam publicar un banner a la pàgina principal de
l’Ajuntament que enllaçava directament amb aquesta opció.
Anem ampliant l’apartat del recull de premsa amb els enllaços de les notícies
sobre educació que es van publicant als mitjans de comunicació i que
considerem interessants.
A l’apartat de “Lleis, decrets i normatives” s’hi han anat afegint les novetats de
l’any 2009, especialment la nova LEC, les resolucions relatives als processos
d’escolarització i matriculació, i les instruccions d’inici de curs escolar per a les
diverses etapes escolars.
S’han anat actualitzant les informacions del Consell Escolar Municipal, tant pel
que fa als membres com a les convocatòries i les actes.
A l’inici del curs 2009-2010 s’ha refet del tot l’apartat de les activitats de suport
educatiu amb les informacions que hem recollit dels diversos serveis municipals,
i hem enviat l’enllaç a tots els centres perquè puguin consultar l’oferta.
Hem anat penjant a la pàgina d’Educació les diverses ofertes encaminades a
trobar estudiants en pràctiques per a diversos serveis municipals.
Hem decidit penjat a la pàgina d’educació el conveni que l’Ajuntament ha signat
amb tots els centres per el tema dels ajuts per a l’abaratiment de Llibres i
Materials escolars.
Coordinació de propostes de suport educatiu als centres
Un any més, el Servei d’Educació ha aplegat tota la informació sobre les activitats de
suport educatiu que els diferents departaments municipals ofereixen als centres
educatius per al curs 2009-2010.
A finals del mes de juny es va fer arribar a tots els serveis municipals que generen
activitats dirigides a les escoles la fitxa descriptiva de les activitats de suport educatiu.
Les fitxes amb les informacions concretes per a cada activitat es van anar recollint
durant l’estiu i, a principis del mes de setembre, es va enviar un correu electrònic a tots
els centres amb l’enllaç on podien consultar totes les activitats.
22
Memòria 2009 Educació
Per primera vegada s’hi ha inclòs la oferta que el Vinseum proposa per als centres
educatius de la vila i la resta de la comarca de l’Alt Penedès.
En total, l’oferta d’activitats de suport educatiu inclou 65 propostes, repartides de la
manera següent:
Conèixer la vila 4
Educació ambiental 19
Educació en la diversitat 5
Esports 2
Música i teatre 8
Exposicions 9
Informació i orientació juvenil 5
Salut 3
Comerç i Turisme 1
Treball 1
Activitats del Vinseum 8
La informació es va actualitzant al llarg del curs a mida que hi ha canvis en les
activitats o noves propostes per introduir a la llista.
Projectes transversals o coordinats
Aprendre a Vilafranca
Aquest projecte liderat des del Servei de Foment de l’Ocupació té per objectiu
promoure la creació d'una cultura d'aprenentatge permanent a la nostra ciutat.
En el marc d’aquest projecte es va organitzar la Fira “Aprendre a Vilafranca” que es va
dur terme al recinte de Cal Figarot, els dies 3, 4 i 5 de desembre de 2009.
La Fira “Aprendre a Vilafranca” pretenia ser un espai d'informació, de coneixement i
d'intercanvi d'experiències, que tenia com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania envers
l'aprenentatge al llarg de la vida, donar impuls a la cultura i motivar a les persones
majors de 16 anys perquè iniciessin o reprenguessin processos formatius i de
qualificació professional.
Des del Servei d’Educació vam estar atents al desenvolupament de la Fira i vam
assistir a la conferència Ocupacions i aprenentatges de futur, a càrrec d’Oriol Homs,
sociòleg i director general de la Fundació CIREM i a la taula rodona Formació
professional, territori i empreses, a càrrec de professionals del món de l’educació i
empresarial en l’àmbit local.
Patis Oberts
Aquest curs s’ha endegat el programa “Les tardes al Mas i Perera” que s’emmarca
dins un projecte més ambiciós que pretén ampliar i promoure l’ús social dels
23
Memòria 2009 Educació
equipaments educatius públics en horari no lectiu, convertint-los en nous referents de
l’oferta d’activitat física/esportiva, de lleure, artística i formativa de Vilafranca.
El fet de potenciar l’ús social dels Centres Educatius es vol fer de forma organitzada i
amb un contingut (l’oferta d’activitat), què doni valor afegit al ja de per si necessari
aprofitament dels espais públics.
El projecte ha estat definit i es lidera des del Patronat Municipal d’Esports i ha comptat
amb la complicitat i la implicació de la comunitat educativa de l’escola Mas i Perera. El
centre té implantat el “Pla Català de l’Esport a l’Escola” i per tant disposa d’un projecte
esportiu coordinat amb el Projecte Educatiu de Centre.
El projecte inclou activitats per diferents franges d’edat: infants, joves i adults i gent
gran que han estat programades conjuntament amb entitats presents a Vilafranca com
ara: Castellers de Vilafranca, EMA Arsenal, ESK (Escalada Social Klub), Centre
Excursionista del Penedès i Club Tennis-taula Vilafranca. Les activitats estan obertes a
tothom i es realitzen de dilluns a divendres entre les 5 de la tarda i 2/4 de 9 del vespre.
En aquests moments hi un total de 124 infants i de 41 adults participant en aquestes
activitats.
Formació Professional
Atenent la demanda dels instituts de secundaria, hem fet gestions per a aclarir l’oferta
de cicles formatius intentant lligar-la a les necessitats de l’entorn productiu comarcal.
Finalment ens hem adonat que tant des del Consell Comarcal com des de
l’Ajuntament, les feines de diagnòstic de necessitats i oferta, o les coordinacions per a
planificar un futur mapa coherent de cicles formatius, es porten des dels departament
de Foment de l’Ocupació o Treball.
En aquest mateix sentit, hem dedicat alguns esforços a la possibilitat que, aprofitant la
iniciativa conjunta de l’Hospital Comarcal i l’Institut Milà i Fontanals, Vilafranca pogués
oferir un cicle de cures d’Infermeria. La Generalitat no veu prioritària aquesta proposta,
tot i que les xifres semblen indicar que és una necessitat en el territori.
Escola d’Adults
Hem continuat estant força desconnectats del funcionament de l’Escola d’Adults.
Segueix havent-hi una gran distància entre el que el centre espera de l’Ajuntament i no
aconsegueix, i el que aquest espera que l’escola pugui oferir als vilafranquins.
Escola Especial Delta-Espiga
Hem donat suport al projecte d’ampliació d’aquest centre educatiu d’àmbit
pluricomarcal.
24
Memòria 2009 Educació
Recursos humans i econòmics
Les persones
Durant el 2009 hem estat treballant al servei d’Educació 63 persones
12 conserges
Pedro Pedraza Oriol Tutusaus
Lluís Fontanals Jaume Egea
Nemesio Garcia Olímpia González
Francesc Esteve Fèlix Villagrasa
M. Antonia Lavín Martín Morales
Óscar Sans Antoni Massana
41 educadors/es o auxiliars a les Llars
Montse Arenas Rosa Canals
Gemma Roca Emma Rovira
Núria Miquel Conxita Villán
Rosa M. Voisín Rafaela Ayoso
Amanda López Noelia Pérez
Sabrina Barra Mercè Acedo
Marta Sans Anna Llop
Sandra Marimon Mercè Salvadó
Anna Brunet Àngels Sánchez
Fina Domingo Marta Notó
Sara Canales Montse Pitarch
Jordi Marcé Carme Francolí
Miquel Granados Elisabet Boada
Puri Reyes Sònia Conejero
Marta Sanz Foix Beltran
Núria Bujaldón Sònia Ortiz
Mercè Pallarés Àlex Viñas
Coia Rojas Isabel Aldea
Rosa Zafra Soledad Melero
Àfrica Sekca
4 directores
Teresa Mestre Cristina Garcia
Àfrica Sekca/Roser Vives Josefa Morató
I també Marga Conde, auxiliar administrativa, Mònica Serrano, administrativa, Ana
Carballo, tècnica auxiliar, Roser Vives / Dolors Peñafiel (mig any cada una), tècniques,
Salvador Morató, tècnic i Josep Santacana, cap del servei.
25
Memòria 2009 Educació
Els euros
Les principals despeses de l’Ajuntament en els temes propis del servei d’Educació
han estat, de manera aproximada
Escola Municipal d’Art ...................................................................... 700.000 €
Edificis escolars............................................................................ 1.035.000 €
Neteja 450.000 €
Conserges 240.000 €
Manteniments 100.000 €
Gas i Electricitat 180.000 €
Millores 65.000 €
Llars Municipals d’Infants ............................................................ 1.765.000 €
Llibres gratuïts .................................................................................. 300.000 €
Ajuts econòmics activitats escolars ................................................... 45.000 €
OAL Torras i Bages (estudis superiors) ............................................ 50.000 €
Funcionament general i activitats ..................................................... 185.000 €
El que fa un total de...................................................................... 4.080.000 €
L’Ajuntament ha pogut comptar amb aquesta colla d’ingressos específics d’Educació
que també anotem de manera aproximada
Quotes alumnes Escola M. d’Art ...................................................... 85.000 €
Subvenció Generalitat a Escola M. Art ............................................. 490.000 €
Quotes alumnes Llars M. Infants ...................................................... 435.000 €
Subvenció Generalitat a Llars M. Infants.......................................... 645.000 €
Subvencions Generalitat per a activitats ............................................ 45.000 €
Subvencions Diputació per a activitats ............................................. 35.000 €
El que suposa un total de ............................................................. 1.735.000 €
26
Memòria 2009 Educació
Annexos
Annex 1
L’Acció municipal en Educació
Ramona Suriol Saumell, regidora. Octubre de 2009
1. Planificar una sèrie d’accions per sembrar consciència de la importància que te l’educació en família
de 0 a 3 anys.
a. Accions amb les famílies de les pròpies Llars
b. Accions a la resta de població (campanyes de difusió)
2. Funcionament de les Llars
a. Gestió present i planificació futura
b. Ampliació i reforma llar Lola Anglada
3. Treballar conjuntament amb el Departament d’Educació de la Generalitat
a. Escola D’Art ARSENAL
b. Escola d’Adults
En el marc de la Taula Mixta de Planificació
c. OME
d. Comissió d’escolarització
e. Saturació a les aules
f. Cicles Formatius
g. Gimnasos a les escoles
4. Potenciar la participació
a. Consell Escolar Municipal
b. Consells escolars de centre
5. Treballar conjuntament amb les comunitats escolars dels centres
a. Clarificar criteris d’actuació públiques/concertades
b. Regular i racionalitzar les activitats complementàries
c. Potenciar les AMPA
d. Gestionar la campanya de Llibres escolars
e. Informar de les activitats de suport educatiu
f. Lluitar contra el fracàs escolar. Traspassar els MAP (IDAP) als instituts
g. Potenciar els estudis postobligatoris
h. Ocupar-se dels edificis
manteniments, vigilància i neteja
estalvi en neteja i enllumenat
6. Incentivar la coordinació entre àrees d’atenció a les persones: Serveis Socials, Salut, Joventut,
Esports, Cultura...
7. Procedir a l’extinció de l’OALTB (garantint la convocatòria d’ajudes econòmiques a estudiants i
l’aportació a l’Aula d’Ext. Universitària de la Gent Gran)
8. Treballar amb RRHH:
a. Bases i processos selectius per a conserges
27
Memòria 2009 Educació
Annex 2
Al llarg de l’any 2009 s’ha atès 292 sol·licituds d’escola fora de termini: 83 d’ educació infantil, 112 de
primària i 97 de secundària obligatòria.
PER NIVELLS
Educació Infantil Número %
Infantil 1 32 10,96%
Infantil 2 20 6,85%
Infantil 3 31 10,62%
Total Infantil 83 28,42%
Educació Primària Número %
Primària 1 22 7,53%
Primària 2 15 5,14%
Primària 3 20 6,85%
Primària 4 21 7,19%
Primària 5 20 6,85%
Primària 6 14 4,79%
Total Primària 112 38,36%
Educació Secundària Obligatòria Número %
ESO 1 34 11,64%
ESO 2 29 9,93%
ESO 3 17 5,82%
ESO 4 17 5,82%
Total ESO 97 33,22%
Totals 292 100,00%
Escola Assignada
Escola Cristòfor Mestre 10 3,57%
Escola Estalella i Graells 21 7,50%
Escola J. Baltà Elias 31 11,07%
Escola Dolors Piera 20 7,14%
Escola Mas i Perera 27 9,64%
Escola Pau Boada 27 9,64%
Col·legi El Carme 21 7,50%
Col·legi Sant Ramon 21 7,50%
Escola Montagut 9 3,21%
Col·legi Sant Josep 13 4,64%
Institut Eugeni d'Ors 18 6,43%
Institut Alt Penedès 23 8,21%
Institut Milà i Fontanals 22 7,86%
No Assignats 4 1,43%
Pendent 2 0,71%
No matricula 7 2,50%
Centres fora Vilafranca 4 1,43%
Totals 280 100,00%
28
Memòria 2009 Educació
Com a motius més freqüents de sol·licitud d’escola fora de termini es fa constar en primer lloc canvi de
domicili dins de Catalunya (si tenim en compte comarca i comunitat autònoma serien un 41%) i domicili
anterior fora d’Espanya (29%).
Motiu sol·licitud
Canvi domicili dins municipi 8 2,86%
Canvi domicili dins comarca 61 21,79%
Canvi domicili dins comunitat 55 19,64%
Domicili anterior fora Catalunya 17 6,07%
Domicili anterior fora Estat Espanyol 81 28,93%
No escolaritzat anteriorment 8 2,86%
Circumstàncies excepcionals 17 6,07%
Preferència personal 13 4,64%
Altres 6 2,14%
No assignada període ordinari 2 0,71%
Reclamacions 12 4,29%
Totals 280 95,00%
Si es té en compte la nacionalitat dels sol·licitants, els grups més representats són els que tenen
nacionalitat espanyola (40%) marroquina (33%) i el conjunt de l’Amèrica llatina (15%). Aquestes famílies
nouvingudes s’ubiquen majoritàriament als barris de l’Espirall (27%) Sant Julià (19%) Poble Nou (12%) i
Centre (12%)
Barri de residència
Espirall 77 27,50%
Les Clotes 23 8,21%
Centre Vila 27 9,64%
Poble Nou 35 12,50%
Sant Julià 54 19,29%
Barceloneta 22 7,86%
Molí d'en Rovira 3 1,07%
La Girada 17 6,07%
Afores 1 0,36%
Comarca 21 7,50%
Totals 280 100,00%
Nacionalitat
Espanya 117 40,07%
Marroc 97 33,22%
Argentina 2 0,68%
Bolivia 3 1,03%
Brasil 3 1,03%
Colòmbia 7 2,40%
Equador 16 5,48%
Hondures 1 0,34%
Perú 8 2,74%
República Domenicana 2 0,68%
Veneçuela 1 0,34%
Xile 1 0,34%
Llatins 44 15,07%
Altres 34 11,64%
Totals 292 100,00%
29
Memòria 2009 Educació
Annex 3
A Vilafranca hi ha 10 escoles que imparteixen segon cicle d’educació infantil i educació primària i 7
centres que imparteixen educació secundària. Els centres concertats imparteixen tots els ensenyaments
corresponents a les edats d’escolarització obligatòria, dels 3 als 16 anys, en el mateix centre. La
matrícula actual, a data 31 d’octubre, és de 1.449 nens i nenes a segon cicle d’educació infantil, de
2.510 alumnes a educació primària i de 1.977 a educació secundària obligatòria.
Matrícula als centres d’educació infantil i primària (31-10-2009)
Centre EI 1 EI 2 EI 3 EP 1 EP 2 EP 3 EP 4 EP 5 EP 6 Total
Cristòfor Mestre 52 50 53 53 52 50 51 53 53 467
Estalella Graells 52 52 52 49 50 52 53 48 52 460
Dolors Piera 52 50 51 31 26 22 20 18 0 270
Baltà Elias 53 51 73 46 47 41 49 42 51 453
Mas i Perera 50 50 50 51 52 47 51 45 50 446
Pau Boada 48 48 47 47 46 46 26 39 48 395
El Carme 51 54 50 53 53 53 52 52 54 472
El Montagut 52 50 26 28 28 28 26 26 27 291
Sant Josep 25 26 25 28 26 27 26 27 28 238
Sant Ramon de Penyafort 54 51 51 50 54 53 51 49 54 467
Total per nivells 489 482 478 436 434 419 405 399 417 3959
Total per EI i EP 1.449 2.510
Matrícula actual als centre d’educació secundària obligatòria (31-10-2009)
Centre ES 1 ES 2 ES 3 ES 4 Total
Alt Pendès 113 123 92 110 438
Eugeni d’Ors 121 121 129 110 481
Milà i Fontanals 81 93 92 91 357
El Carme 56 57 63 47 223
Montagut 30 32 31 30 123
Sant Josep 30 29 28 30 117
Sant Ramon de Penyafort 60 59 64 55 238
Totals 491 514 499 473 1977
Percentatge sector públic - sector concertat als centres d’educació infantil i primària (31-10-2009)
Sector EI 1 EI 2 EI 3 EP 1 EP 2 EP 3 EP 4 EP 5 EP 6 Total
Públic 62,78 % 62,44 % 68,2 % 63,53 % 62,9 % 61,57 % 61,72 % 61,4 % 60,91 % 62,93 %
Concertat 37,21 % 37,55 % 31,79 % 36,46 % 37,09 % 37,42 % 38,27 % 38,59 % 39,08 % 37,06 %
Percentatge sector públic - sector concertat als centres d’educació secundària (31-10-2009)
Sector ES 1 ES 2 ES 3 ES 4 Total
Públic 64,15 % 65,56 % 62,72 % 65,75 % 64,54 %
Concertat 35,84 % 34,43 % 37,27 % 34,24 % 35,45 %
Saturació de les aules
A les escoles i instituts de Vilafranca tenim 225 aules que acullen alumnat en edats d’escolarització
obligatòria (57 a educació infantil, 101 a educació primària i 67 a educació secundària), de les quals una
bona part estan per sobre de la quantitat màxima fixada:
Nivell Nombre d’alumnat Aules saturades
Educació infantil 1.449 86 % (49 de 57)
Educació primària 2.510 68 % (69 de 101)
Educació secundària 1.977 61 % (41 de 67)
Total 5.936 70 %
30
Memòria 2009 Educació
Annex 4
Conjunt de tot l’alumnat matriculat a Vilafranca en estudis reglats corresponent al curs 2008-2009
Alumnat per etapa educativa
Nivells Públic Privat Total
Educació Infantil i primària
Educació Infantil (0-3 anys) 346 86 432
Educació Infantil (3-6 anys) 882 486 1.368
Educació Primària (6-12 anys) 1.497 940 2.437
Total Educació Infantil i Primària 2.725 1.512 4.237
64,3% 35,7%
Educació Secundària
ESO 1.323 701 2.024
Batxillerat 535 65 600
Cicles Formatius de Grau Mitjà 329 31 360
Total Educació Secundària 2.187 797 2.984
73,3% 26,7%
Altres ensenyaments
Cicles Formatius de Grau Superior 254 12 266
Programes de qualificació professional inicial 45 0 45
Formació d'adults 741 116 857
Total altres ensenyaments 1.040 128 1.168
89,0% 11,0%
Total 5.952 2.437 8.389
Percentatge 71,0% 29,0%
31
Memòria 2009 Educació
Annex 5
Indicadors de dificultat dels centres educatius de Vilafranca
1.- Recollida de dades i mètode de treball
Les dades s'han recollit a 13 centres escolars:
Escola Baltà Elias
Escola Cristòfor Mestre
Escola Dolors Piera
Escola Estalella Graells
Escola Mas i Perera
Escola Pau Boada
Escola El Carme
Escola Montagut
Escola Sant Josep
Escola Sant Ramon de Penyafort
Institut Alt Penedès
Institut Eugeni d’Ors
Institut Milà i Fontanals
Cal tenir en compte que l'escola Dolors Piera encara no té en funcionament tots els nivells educatius.
Hem treballat amb els indicadors següents:
a) Menors en seguiment dels Serveis Socials. Percentatge d'alumnat atès a cada centre pels
Serveis socials municipals amb relació al total de l’alumnat. L’equip d’educadors/es socials dels
Serveis Socials d’Atenció Primària de l’Ajuntament de Vilafranca tiren endavant un conjunt de
programes d’atenció i una d’aquestes accions va destinada específicament als menors d’entre 3
i 16 anys i ens aporta xifres del nombre de menors atesos/es a cada escola.
b) Les beques de menjador. Percentatge d'alumnat de cada centre que rep la beca escolar de
menjador que atorga el Consell Comarcal de l'Alt Penedès en funció de les condicions
econòmiques familiars amb relació al total de l’alumnat.
c) Ajuts a l’escolarització. Percentatge d'ajuts atorgats a famílies per a cada un dels centres amb
relació al total de l'alumnat. Es comptabilitzen el total d’ajuts; per tant, dos o més ajuts poden
correspondre a una mateixa família.
d) La saturació de les aules. Percentatge d'aules per sobre de ràtio (més de 25 alumnes a primària
i més de 30 a secundària) respecte al total d'aules del centre.
e) Variació respecte la ràtio màxima. Percentatge d'increment o disminució de la ràtio mitjana del
centre respecte a la ràtio màxima prevista (més de 25 alumnes a primària i mes de 30 a
secundària).
f) Les incorporacions tardanes. Percentatge d'assignacions de plaça des de l’1 de setembre de
2008 fins al 31 d’octubre de 2009 en període extraordinari (no inclou la preinscripció en període
ordinari per al curs 2009-2010) respecte a la matrícula real a data 31 d'octubre de 2009.
g) NEE tipus A. Percentatge d'alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE) de tipus A
(alumnat amb dictamen per discapacitat física, psíquica o sensorial) a cada centre respecte al
total d'alumnat matriculat.
h) Les demandes que aporten dificultat. Percentatge de preinscripcions a P3 i a 1r d’ESO
considerades NEE que ha rebut cada un dels centres en període ordinari per al curs 2009-2010
respecte al total de sol·licituds per a aquest mateix període.
i) NEE tipus C. Percentatge d'alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE) de tipus C
(alumnat de nova incorporació al sistema educatiu) a cada centre respecte al total d'alumnat
matriculat. No consten NEE de tipus C a l’Educació Infantil perquè oficialment en aquests nivells
l’alumnat no ocupa plaça d’aula d’acollida.
j) Els centres més i menys volguts. Percentatge d'increment de sol·licituds a P3 i a 1r d'ESO que
ha rebut cada un dels centres en període ordinari respecte a les places ofertades per al curs
2009-2010.
Un cop recollides les dades de cada un dels indicadors per a cada un dels centres, se n'han extret uns
percentatges que representen el valor real de les dades respecte al valor total de l'indicador. En alguns
casos aquest valor total és la població escolar de cada centre, en d'altres el total de places ofertades a
32
Memòria 2009 Educació
P3 i a 1r d'ESO en el període ordinari, etc. Aquests percentatges han permès, per a cada un dels
indicadors, ordenar de menys a més dificultat els tretze centres estudiats.
2. Observacions sobre els indicadors
L'alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE) es classifica en:
Tipus A: alumnat amb dictamen per discapacitat física, psíquica o sensorial.
Tipus B: Alumnat amb situacions socials i culturals desafavorides.
Tipus C: Alumnat de nova incorporació al sistema educatiu
Els professionals del Departament d’Educació de la Generalitat són els encarregats de dictaminar
quins/es alumnes han de ser considerats NEE.
S'ha plantejat la possibilitat d'incloure com a indicador de dificultat el percentatge de NEE de tipus B a
cada centre. Finalment no s'ha inclòs en l'estudi perquè s'han considerat que la quantitat de NEE de
tipus B no és un bon indicador de dificultat, especialment pel que fa a la comparativa entre centres
públics i concertats, ja que en aquests darrers hi pot haver distorsions pel fet que això permet rebre un
ajut econòmic del Departament d'Educació. A més, els menors en seguiment de Serveis Socials, que es
tenen en compte en un altre indicador, són els susceptibles de ser NEE de tipus B.
3. Ponderacions
Essent plenament conscients de la inevitable subjectivitat de tot plegat, la nostra experiència
professional ens indica que cada un dels indicadors no té el mateix pes a l'hora d'explicar la situació real
de dificultat dels centres. Per això, en els resultats finals s'ha ponderat la força de cada un dels
indicador.
Dels indicadors recollits, els que considerem que han de tenir menys força són:
Les beques de menjador: seria un bon indicador si poguéssim comptabilitzar el nombre de
beques de menjador en relació al nombre d'alumnes que fan ús del servei, però no ho és si
tenim en compte tot l'alumnat matriculat al centre. A més, en una escola on moltes famílies
podrien acollir-se a aquest ajut potser ho fan molt poques simplement perquè la situació familiar
permet que els nens i nenes vagin a dinar a casa.
La saturació de les aules i la variació respecte la ràtio màxima: hi ha més dificultat en una aula
amb 23 alumnes dels quals 13 són ordinaris, que en una aula de 28 alumnes dels quals 25 són
ordinaris.
Les incorporacions tardanes: tot i que les incorporacions tardanes sempre suposen un esforç
afegit per al centre, no totes comporten el mateix grau de dificultat.
Els indicadors que considerem que han de tenir més força són:
Menors en seguiment de Serveis Socials: cosa que demostra que són casos rellevants.
NEE A i NEE C: la mateixa administració educativa té establerta aquesta classificació donada la
importància de l'alumnat amb dictamen per discapacitat física, psíquica o sensorial i l'alumnat de
nova incorporació al sistema educatiu.
D'una escala de l'1 al 10, la ponderació que s'ha fet per a cada un dels indicadors és la següent:
k) Menors en seguiment dels Serveis Socials: 9
l) Les beques de menjador: 5
m) Ajuts a l’escolarització: 8
n) La saturació de les aules: 5
o) Variació respecte la ràtio màxima: 5
p) Les incorporacions tardanes: 6
q) NEE tipus A: 9
r) Les demandes que aporten dificultat: 6
s) NEE tipus C: 9
t) Els centres més i menys volguts: 7
33
Memòria 2009 Educació
4. Resultats finals
Indicadors
Incorporacions tardanes
Ajuts a l'escolarització
Centres més o menys
Variació respecte la
Mitjana ponderada
Beques menjador
Aules saturades
NEE en període
de preinscripció
Serveis socials
ràtio màxima
Jerarquia
volguts
NEE C
NEE A
Centres
Coeficient de ponderació 9 5 8 5 5 6 9 6 9 7
Escola Baltà Elias 10 13 12 2 2 10 2 10 9 6 5,3 9
Escola Cristòfor Mestre 6 8 5 12 13 1 11 8 3 2 4,5 6
Escola Dolors Piera 5 9 9 5 4 13 5 7 2 1 4,0 4
Escola Estalella Graells 8 10 10 11 11 8 4 11 7 10 6,0 11
Escola Mas i Perera 11 11 11 3 5 7 9 13 5 7 5,8 10
Escola Pau Boada 12 12 13 1 1 9 8 12 13 11 6,7 13
Escola El Carme 1 4 4 10 8 6 7 5 4 8 3,7 3
Escola Montagut 2 5 2 13 12 2 1 9 1 5 3,0 2
Escola Sant Josep 4 7 6 9 10 5 6 4 11 3 4,4 5
Escola Sant Ramon 3 1 1 7 9 3 3 3 6 4 2,7 1
Institut Alt Penedès 7 6 3 4 3 11 10 1 12 13 5,1 8
Institut Eugeni d’Ors 9 2 7 6 7 4 12 2 10 9 5,1 7
Institut Milà i Fontanals 13 3 8 7 6 12 13 6 8 12 6,4 12
Indicadors de dificultat
8,0
7,0 6,4 6,7
5,8 6,0
Mitjana ponderada
6,0 5,1 5,1 5,3
4,5
5,0
3,7 4,0 4,4
4,0 3,0
3,0
2,7
2,0
1,0
0,0
on
t e ra p ès tr e s ra rsls ls
da
gu e l ia O el na
d’
m e es ed re
am ta ar Pi os i n E e r a ta oa
tR on C rs nt
J M
en
e l tà iP G on B
El or tP iF
u
an la
M
la olo Sa t òf Eug Al Ba as e ll a Pa
S co co D ri s ut ola M al il à ola
ola Es ola co
la ut ti t ola st
c Es c s la
C
s ti t s Esc c E u tM
Esc
Es Es E In In Es ola it
co st
Es E sc In
Annex 6
34
Memòria 2009 Educació
Es tractava d’un conveni marc que era el mateix per a totes les escoles de la vila, exceptuant la Delta-
Espiga. Alguns dels punts més destacats d’aquella proposta, que és la que es va acabar signant en un
acte conjunt a mitjans de setembre, són els següents:
Els ajuts que es preveuen són finalistes per a les famílies, però l'acció de l'Ajuntament en aquest
terreny vol complementar la línia d'actuació que ja té endegada el Departament d'Educació de la
Generalitat en el tema de la reutilització de materials i avançar en la mateixa direcció.
Es fixa un mínim de quatre llibres que cal portar a reutilització per cada nivell de 3r a 6è de primària
amb l'objectiu d'anar abaratint progressivament la despesa de les famílies a tots els centres que
participin en el programa.
En el càlcul dels ajuts es té en compte que no es preveu la reutilització de llibres per al segon cicle
d'Educació Infantil i el primer cicle d'Educació Primària, que els centres ja disposen d'una bossa de
llibres per reutilitzar al segon cicle d'Educació Primària, i que al tercer cicle cal adquirir llibres nous
com a conseqüència de l'aplicació del nou currículum que marca la LOE.
Qui millor coneix l'estat dels llibres de text i qui té una relació continuada amb les famílies són els
propis centres. Per això, els centres que vulguin implicar-se en un projecte de reutilització hauran de
revisar els llibres de l'alumnat i gestionar els ajuts econòmics.
Els diners que no ingressin les famílies d'alumnes de tercer cicle d'Educació Primària com a
conseqüència que els llibres no estiguin en condicions de ser reutilitzats, quedaran a disposició del
centre amb l'objectiu que es destinin a reposar els llibres malmesos de cara al curs següent.
35
Memòria 2009 Educació
Annex 7
L’Ajuntament de Vilafranca ha participat per quart any consecutiu en el Cercle de Comparació
Intermunicipal de Llars d’Infants impulsat per la Diputació de Barcelona. Aquest cercle de comparació es
va crear l’any 2006 amb la participació de 8 municipis, dels quals Vilafranca ja en formava part. En
l’edició d’enguany han participat un total de 27 municipis, distribuïts en dos grups en funció de la
grandària poblacional; un grup dels 14 municipis de menys de 40.000 habitants i un altre dels 13 de més
de 40.000 habitants. Això ha suposat una major fiabilitat dels indicadors que es mesuren, ja que ens
permet afinar una mica més en la comparació i obtenir mitjanes de municipis que són més similars al
nostre. Les dades que s’analitzen corresponen a l’any 2008.
Els cercles de comparació són instruments que permeten millorar l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels
serveis. També són una bona eina per rendir comptes davant la ciutadania de l’ús que es fa dels
recursos públics, exemplificant un exercici de rigor i transparència. En el cas que ens ocupa, el fet de
disposar d’uns indicadors de gestió relacionats amb la prestació del servei de llar d’infants ens permet
conèixer com estan altres municipis i fixar-nos objectius que ens permetin millorar el nostre servei i
optimitzar el màxim els recursos que s’hi destinen.
CONTEXTUALITZACIÓ
Dels municipis que han participat en l’estudi, Vilafranca estaria inclosa dins el grup de municipis de
menys de 40.000 habitants, essent la població més gran del grup juntament amb Igualada. En relació als
indicadors d’entorn de la totalitat de municipis objecte d’estudi caldria destacar el següent: la densitat
mitjana de població és de 2.603 habitants, essent la de Vilafranca de 1.876. La mitjana de renda per
càpita és de 13.864 euros, essent la de Vilafranca de 13.853 euros. Una dada a destacar és que la
mitjana d’infants de 0-3 anys en aquests municipis és de 2.178 mentre que a Vilafranca tenim un total
de 1.459 infants en aquest franja d’edat (convé destacar que la mitjana del grup de municipis més petits,
del qual formem part, és de 795). Això ja ens dóna una idea de que el comportament de Vilafranca pel
que fa als indicadors analitzats està a cavall entre el perfil del grup de municipis petits i el dels grans.
Els indicadors que s’analitzen es classifiquen en quatre àmbits o dimensions : l’estratègica (relacionada
amb l’encàrrec polític), la de l’usuari, la dels valors organitzatiu o dels recursos humans i l’econòmica.
Atenent els resultats globals del cercle de comparació es podria afirmar que el servei de llars
municipals d’infants a Vilafranca se situa en uns òptims pel que fa a la majoria d’indicadors que
s’han analitzat. Tot i així, és interessant examinar-los per separat per tenir una idea de quins són els
aspectes més destacables del servei que s’està prestant i quines són aquelles coses que caldria
millorar.
ANALISI DE LA SITUACIÓ A VILAFRANCA
Pel que fa a la primera dimensió, la que té a veure amb els aspectes estratègics, cal destacar com a
dada més rellevant l’elevat percentatge d’oferta pública que té Vilafranca en comparació amb el
total de l’oferta educativa 0-3 del municipi. En concret, la mitjana del grup és d’un 38%, mentre que a
la nostra vila l’oferta pública suposa un 78% del total.
Un altre dada interessant és que s’atén un percentatge molt elevat de la demanda, ja que per cada
plaça oferta es reben 1,1 sol·licituds, essent la mitjana del grup de 1,7. Cal dir que en aquest
indicador, la millora ha estat progressiva, ja que al 2006 es rebien 1,3 sol·licituds per plaça vacant a les
nostres llars d’infants. Per últim, senyalar que del total de la població infantil de 0-3 anys, a
vilafranca un 23% estan escolaritzats a les llars municipals d’infants, mentre que la mitjana és de
l’11%. Un fet a destacar seria que els municipis de menys de 40.000 habitants ofereixen una millor
cobertura que municipis de més grandària.
Amb relació als indicadors que estan relacionats amb la tipologia de servei que es presta a
l’usuari, es podrien destacar un seguit de dades com ara que les llars de Vilafranca obren un total de
8,8 hores diàries, en aquest cas per sota de la mitjana que és de 9,5 hores. Pel que fa als dies
36
Memòria 2009 Educació
d’obertura anual, apareixem força per sota de la mitjana, amb un total de 188 dies d’obertura en
contraposició a la mitjana que és de 201. Això és així perquè aquest nombre reflecteix el servei que està
atès pel personal educador, però no recull els 20 dies de servei complementari de juliol que l’Ajuntament
ofereix a les famílies a través d’una empresa externa. Això fa que les famílies puguin rebre un total de
208 dies de servei, una xifra que, ara si, sobresurt de la mitjana.
Els aspectes on Vilafranca torna a destacar per damunt de la resta de municipis tenen a veure amb
qüestions relacionades amb l’accessibilitat al servei i l’equitat en la prestació del mateix. En aquest
sentit, les famílies que obtenen bonificacions en la quota que fan que paguin per sota del 33% que
s’estableix com a idoni, representen un 75,5% del total, essent la mitjana d’un 24%. En aquest cas,
Vilafranca és el municipi que opta per un major finançament de la part que paguen les famílies.
També és especialment remarcable l’elevat nombre d’alumnes amb necessitats educatives socials
que estan escolaritzats a les llars, situant-se en un 6,5% mentre que la mitjana és del 3,3%. En
aquest cas, Vilafranca seria un dels cinc municipis que acullen un nombre més elevat d’infants amb
aquest tipus de perfil.
De la dimensió organitzativa destacaríem els següents indicadors: la ràtio infants per educadora és de
17, mentre que la mitjana del grup és de 14,4. Cal fer notar però, que aquest indicador no reflecteix la
situació real del que està passant a Vilafranca, ja que en realitat s’estaria treballant amb una ràtio
d’aproximadament 12.5 infants per educadora. La distorsió es produeix perquè tenim una plantilla
ajustada al nombre d’infants que hi ha a la llar al llarg del dia; 100% al matí, i aproximadament un 40% al
migdia i un 50% a la tarda. Aquesta és una peculiaritat de les nostres llars que fa que l’indicador, tal i
com esta confeccionat, ens proporcioni una dada que no està prou bé ponderada i no s’ajusta a la
realitat. Pel que fa al nombre de personal auxiliar per educador/a cal dir que som dels municipis
amb un percentatge més elevat, amb 0,7 auxiliars per cada educador/a. En aquest sentit depassem
amb escreix el que estableix la normativa, que seria de 0,3 auxiliars per cada educador/a (o el que és el
mateix un auxiliar per cada tres aules). El percentatge d’hores no lectives que el personal educador
destina a tasques de formació, programació, avaluació i comunicació amb les famílies es situa en el
16,5% ajustant-se a la mitjana de la resta de municipis. Pel que fa al mateix concepte però en relació
amb el personal auxiliar, cal dir que el percentatge que es dedica és del 8% mentre que la mitjana de
grup és del 15%. Entenem que aquest és un aspecte que cal millorar, tot i que s’entén que sigui
menor que el percentatge que destina el personal educador perquè no es necessari que dediquin temps
als aspectes relacionats amb la comunicació amb les famílies (tutories, entrevistes personals, etc...). Un
altre indicador positiu és el baix percentatge de baixes que es produeixen entre el personal, situant-
se en un 2,6% mentre que la mitjana és del 4,4%. Cal dir que l’evolució d’aquest indicador en el temps
també es positiva, ja que cada vegada ens distanciem més de la mitjana del grup que té una tendència a
anar augmentant.
En relació amb la dimensió econòmica destacaríem com a dada més rellevant l’elevada despesa
corrent per habitant destinada a prestar el servei de llars d’infants a Vilafranca, situant-se en 42,5 euros
per habitant, quan la mitjana es situa en 23 euros per habitant (gairebé la dupliquem). En aquest sentit
també és important veure l’evolució d’aquest indicador amb el pas del temps, ja que en el 2006 aquesta
despesa era de 29 euros, havent augmentat gairebé 14 punts. Cal puntualitzar que aquesta xifra no
inclou les despeses d’inversió que, per altra banda, també han estat considerables fruit de la
remodelació i ampliació de la llar l’Enxaneta. Aquesta despesa suposa un 4,7% del conjunt del
pressupost municipal.
El finançament del servei per part de les famílies se situa en el 31%, essent la mitjana de grup del
32,7%. Això indica que ens situem en un tram adient, ja que totes les recomanacions parlen d’un
finançament idoni del 33%. El cost d’una plaça de llar municipal d’infants a Vilafranca és de 4.700
euros mentre que la mitjana se situa en 5.700 euros. En aquest sentit es considera que s’està duent a
terme una gestió eficaç dels recursos, ja que el cost de prestació del servei no és excessivament elevat,
tot i que com ja hem vist, alguns dels elements que garanteixen la bona qualitat del mateix es mantenen
dins d’uns nivells més que acceptables.
CONCLUSIONS
37
Memòria 2009 Educació
Com a part de la metodologia del cercle de millora, en finalitzar l’anàlisi de tots els indicadors la
Diputació ha emès un informe on queden reflectits els punts forts del nostre servei així com les
oportunitats de millora. Amb relació als punts forts, l’estudi destaca la cobertura de la pràctica
totalitat de la demana amb un elevadíssim percentatge d’infants que són alumnes de les llars
municipals d’infants; l’alt percentatge de places públiques en comparació a tota l’oferta de 0-3 anys
existent al municipi; la gran quantitat d’alumnes que reben bonificació en les quotes, l’alt nombre
d’alumnat amb necessitats educatives socials escolaritzat a les llars, així com l’elevada despesa
corrent per habitant dedicada a les llars.
Pel que fa a les oportunitats de millora s’apunta el baix percentatge d’hores no lectives del
personal no docent (auxiliar) per dedicar-les a tasques com la formació, el treball intern i de planificació
dels equips, etc.
Com a conclusió d’aquest treball es pot afirmar que la qualitat de les llars municipals d’infants de
Vilafranca és bona en termes de comparació amb altres municipis. No obstant això, cal no perdre
l’interès per anar millorant el servei en la mesura del possible i anar-lo ajustant a les noves necessitats
que vagin apareixent.
A banda de les dades més objectives, també s’ha analitzat el nivell de satisfacció de les famílies que
porten les seves criatures a les llars. En aquest sentit, la Diputació ha elaborat una enquesta
estandarditzada (igual per a tots els municipis) que en el cas de Vilafranca s’ha passat a gairebé el
100% de les famílies de forma telefònica obtenint una puntuació de 8,6 sobre 10. Una vegada més, els
resultats obtinguts han estat molt favorables.
En un moment en que la societat reclama més rigor en la gestió dels serveis públics eines com els
cercles de comparació es fan indispensables, ja que permeten millorar la gestió de les llars
municipals d’infants i fan que es consolidin com a espais educatius de qualitat i de referència per
a les famílies de la vila.
38
Memòria 2009 Educació
Annex 8
Representants als consells escolars de centre 2008-2009
Ana Carballo Estalella i Graells
Francesc Saez Baltà Elias
Salvador Morató Dolors Piera
Salvador Morató Pau Boada
Montse González Mas i Perera
Núria Sanromà Cristòfor Mestre
Rosa Blasco Eugeni d'Ors
Ruben Calvo Alt Penedès
Roser Vives Milà i Fontanals
Roser Vives Sant Ramon
Salvador Morató Sant Josep
Ana Carballo Montagut
Josep Ferret El Carme
Salvador Morató Escola d'Art
Roser Vives Escola O. Idiomes
Ana Carballo Escola d’Adults
Roser Vives Escola d'Educació Especial Delta/Espiga
Roser Vives Llars d’Infants
Representants als consells escolars de centre 2009-2010
Dolors Peñafiel Escola Baltà Elias
Escola Cristòfor Mestre
Institut Milà i Fontanals
Sant Ramon de Penyafort
Escola El Carme
Llars Municipals d’Infants
Ana Carballo Escola Estalella Graells
Escola Mas i Perera
Institut Eugeni d'Ors
Escola Montagut
Delta Espiga
Escola Sant Josep
Salvador Morató Escola Dolors Piera
Escola Pau Boada
Institut Alt Penedès
EMA Arsenal
Escola d'Adults
Escola Oficial d'Idiomes
39
Memòria 2009 Educació
Annex 9
Recull de costos
Contractes Contractes Contractes Contractes Contractes Cosumibles Cosumibles
Cost Cost Cost Assegurança Extintors % %
Centre reparacions millores neteja calefacció Ascensors Climatització gas electricitat Total cost parcial total
Arsenal 11.150,00 50.608,56 315,00 523,00 220,00 3.092,67 8.810,90 74.720,13 7%
CEIP Baltà Elies 14.144,65 25.071,37 84.169,12 1.028,55 232,00 - 612,00 220,00 14.454,21 11.912,69 151.844,59 20% 15%
CEIP Estalella
Graells 22.120,57 9.007,83 65.651,91 886,76 464,00 - 347,00 231,00 7.411,43 8.511,14 114.631,64 15% 11%
CEIP Pau Boada 10.870,14 13.578,55 59.609,08 1.104,87 - - 725,00 231,00 12.195,95 9.929,44 108.244,17 14% 11%
CEIP Cristòfor
Mestre 14.518,94 11.885,25 73.849,03 1.088,16 - - 603,00 165,00 11.856,15 12.944,35 126.909,88 16% 12%
CEIP Dolors Piera 1.027,77 68,14 84.108,92 ? ? ? 10.611,07 10.908,00 106.723,90 14% 10%
CEIP Mas i Parera 18.326,09 8.311,49 84.169,12 1.316,18 232,00 - 652,00 374,00 11586,86 9.756,35 134.724,09 17% 13%
Altres CEIP 3.870,00 17.940,00 - - - - 10.163,26 31.974,06 4% 3%
Total CEIP 84.878,50 85.863,23 451.557,18 5.424,52 928,00 315,00 2939,00 1221,00 68.115,67 74.125,23 775.052,33 76%
Anxaneta 2.510,74 3.180,84 33.116,16 455,21 - - 69,00 22,00 4.577,83 1.193,42 45.125,20 27% 4%
Parquet 2.824,73 4.287,46 47.790,72 1.681,66 - 210,00 596,00 154,00 3.825,08 5.614,97 66.984,62 40% 7%
Lola Anglada 5.064,32 1.202,14 16.558,08 216,25 - - 72,00 45,00 2.022,72 919,82 26.100,33 16% 3%
Sol Solet 7.151,52 2.477,02 13.803,94 - - - 84,00 22,00 - 3.932,49 27.470,97 16% 3%
Altres Llars 371,27 - - - - - 1.438,27 1% 0%
Total Llars 17.922,58 12.214,46 111.268,90 2.353,12 0,00 210,00 821,00 243,00 10.425,63 11.660,70 167.119,39 16%
Total educació 113.951,08 148.686,25 562.826,08 7.777,64 928,00 525,00 4283,00 1684,00 88.183,00 94.596,83 1.016.891,85
Observacions Alguns contractes de manteniment no estan inclosos en aquestes despeses ja que són contractes generals pels edificis
de l'ajuntament ( electricitat, extintors, plagues, legionela,
parallamps, etc )
Els consums són provisionals a falta de les últimes factures ( en vermell són previsions per falta de totes les dades)
38
Memòria 2009 Educació
Annex 10
Es constata que els motius que van portar l’Ajuntament de Vilafranca a la creació de l’Organisme
Autònom Local Torras i Bages van ser:
La convicció que es podien crear les condicions necessàries que permetessin que Vilafranca
gaudís d’oferta d’estudis de nivell universitari.
La voluntat municipal de concedir ajuts a les persones de la vila que cursessin estudis superiors
fora del municipi, en un moment històric en què fer estudis superiors implicava gairebé per a
tothom desplaçar-se regularment a centres universitaris de Barcelona.
El convenciment que es podien crear, des de l’administració local, les condicions per incentivar
el món dels estudis superiors a la vila, convocant concursos i premis d’investigació, participant en
tasques de formació d’estudiants, col·laborant en àmbits de recerca i promovent les condicions
perquè tot això fos possible.
La voluntat de promoure mesures que facilitessin la inserció laboral dels estudiants
Facilitar l’intercanvi d’informació i d’accés a bases de dades en relació amb els estudiants.
L’experiència de tots aquests anys de l’organisme, però, serveix per constatar que la realitat ha estat
ben diferent i que no s’ha assolit una bona part de les finalitats que s’havien fixat en el moment de la
creació.
Vilafranca no ha aconseguit tenir una oferta d’estudis de nivell universitari. Tot i que aquest és un
objectiu que cal seguir treballant amb esforç, crear les condicions per aconseguir-lo sobrepassa
en gran mesura les possibilitats d’un organisme autònom local.
Actualment, des de l’Organisme només es poden donar ajuts per als estudiants superiors que
s’han de desplaçar a centres docents de fora de Vilafranca. Això ha provocat que els darrers
anys no augmentés el nombre d’ajuts atorgats, malgrat que sí que ho ha fet la població
d’estudiants. La realitat dels estudis superiors ha canviat molt i ha de continuar sent una realitat
canviant. Els estatuts actuals de l’Organisme no permet donar ajuts, per exemple, a estudiants
que estudien en línia o a distància, o a d’altres que ho fan a Vilafranca i tenen necessitats
econòmiques. Tampoc permeten donar ajuts a estudiants de l’únic centre de titularitat municipal
que imparteix CFGS.
L’aposta actual de les administracions ha de ser per afavorir l’educació al llarg de la vida. Cal
fomentar l’accés a l’educació de les persones adultes sense limitacions a una determinada
tipologia d’estudiants i atenent a les circumstàncies econòmiques de cada moment.
Els darrers anys el consell rector no ha exercit la major part de les seves funcions: aprovar la
liquidació de comptes, vetllar per l’obtenció d’ajuts i subvencions, aprovar els programes
generals d’actuació, dictar instruccions i ordres dels serveis, aprovar la memòria anual
d’activitats, etc. L’any 2007 és l’últim que es va aprovar un Pla de Treball anual. L’última memòria
aprovada correspon a l’any 2006. El consell rector s’hauria de reunir com a mínim cada quatre
mesos segons els estatuts, i això no s’ha fet durant els últims tres anys.
Es constata, en general, una manca d’interès per formar part d’un organisme amb uns objectius
massa concrets. La concreció per establir, per exemple, unes bases d’ajuts, no genera interès. El
que interessa als membres del consell rector és la perspectiva general, allò d’abstracte i global
que afecta el món dels estudis superiors. Però aquest és un àmbit que no correspon a aquesta
entitat, perquè el Departament d’Educació de la Generalitat té establert que la planificació dels
estudis superiors correspon a un àmbit territorial que sobrepassa l’àmbit local.
Els estatuts de l’organisme fixen que aquest ens no pot tenir treballadors. Durant uns anys
l’organisme va comptar amb estudiants en convenis de cooperació educativa per facilitar
39
Memòria 2009 Educació
l’intercanvi d’informació, l’accés a bases de dades, etc. en relació amb els estudiants
universitaris. Però les limitacions d’aquest tipus de convenis i els canvis normatius no van
permetre mai tenir una certa continuïtat en aquestes tasques. La Llei de protecció de dades
també va fer molt més difícil poder mantenir bases de dades d’estudiants que cal anar
actualitzant constantment.
Una bona part de la feina de l’organisme consistia fins no fa massa a posar en contacte
empreses i estudiants per fomentar els convenis de cooperació educativa i així facilitar la seva
incorporació al món del treball. Aquesta, però, és una competència que cada vegada correspon
més directament a la universitat en relació al món de l’empresa. A més, cada vegada és més
habitual que els plans d’estudi incloguin pràctiques curriculars, cosa que ha fet disminuir l’interès
dels estudiants pels convenis de cooperació educativa, que cada cop generen menys interès. Cal
tenir en compte, també, que en l’actualitat la dispersió dels horaris lectius és cada cop més gran
amb l’increment d’itineraris formatius. Les facultats no tramiten convenis de cooperació educativa
que coincideixen amb l’horari de classes de l’alumne, i tot plegat fa que sigui més difícil
aconseguir estudiants que vulguin acollir-se als convenis de cooperació educativa.
40
Memòria 2009 Educació
