LES DONES DE L’ISLAM
Treball de recerca
Anna Gaya Libiano
Data de finalització: 14/01/04
Tutora: Isabel Castro
IES Ramón Berenguer IV,
Les dones de l’islam
TAULA DE CONTINGUTS
TAULA DE CONTINGUTS ...................................................................... 1
INTRODUCCIÓ AL MÓN DE L’ISLAM ............................................... 5
SÍNTESI HISTÒRICA .............................................................................................................. 7
ASPECTES DE LA RELIGIÓ ISLÀMICA ..............................................................................14
LA CULTURA ISLÀMICA ..................................................................... 18
APORTACIONS DE L’ISLAM...................................................................................................18
LA GASTRONOMIA MUSULMANA ...................................................................................... 23
LA VESTIMENTA MUSULMANA .......................................................................................... 27
LA DONA ÀRABO- MUSULMANA ...................................................... 31
LA FORMACIÓ D’UNA DONA MUSULMANA .....................................................................31
SEXUALITAT I MATRIMONI ............................................................................................... 32
L'ABLACIÓ O MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA ..................................................33
LA POLIGÀMIA .........................................................................................................36
CRIMS D’HONOR.......................................................................................................39
SOUAD, CREMADA VIVA .......................................................................................... 41
REALITAT DE LA DONA ÀRABO-MUSULMANA AL MÓN ......... 44
AFGANISTAN ............................................................................................................................ 44
LA DONA AFGANESA DURANT EL RÈGIM TALIBÀ ...............................................45
LA DONA AFGANESA DESPRÉS DEL RÈGIM TALIBÀ .............................................49
2
Les dones de l’islam
SHARBAT GULA, L’EVIDÈNCIA DE DIVUIT ANYS DE GUERRA .............................54
SAHAR SABA, LA LLUITA CLANDESTINA .............................................................56
RECORREGUT FOTOGRÀFIC PER AFGANISTAN .....................................................58
IRAN ............................................................................................................................................. 59
LA DONA IRANÍ ....................................................................................................... 61
MASUMEH EBTEKAR, VICEPRESIDENTA I MINISTRA DE MEDI AMBIENTI ....63
SHIRÍN EBADÍ, LA PRIMERA “NOBEL” MUSULMANA ..........................................65
NAZANIN AFSHIN- JAM ......................................................................................67
ARÀBIA SAUDITA ................................................................................................................... 69
SITUACIÓ POLÍTICA SOCIAL I ECONÒMICA .......................................................69
LES DONES DE LA ARABIA SAUDITA .................................................................... 71
EL MARROC ................................................................................................................................. 75
LA GRAN HIPOCRESIA DEL MÓN ÀRABO-MUSULMÀ ...................................................81
ASMA AL- ASSAD ................................................................................................... 81
NOOR, REINA DE JORDANIA .................................................................................82
RANIA DE JORDANIA ..............................................................................................82
JEMIMA KHAN .........................................................................................................84
SALMA BENNANI .....................................................................................................85
CONCLUSIONS .........................................................................................................87
GLOSSARI .................................................................................................................90
BIBLIOGRAFIA .........................................................................................................89
3
Les dones de l’islam
4
Les dones de l’islam
INTRODUCCIÓ AL MÓN DE
L’ISLAM
INTRODUCCIÓ
La realització d’aquest treball suposa un gran esforç, però agraït, perquè
la satisfacció d’ investigar sobre un tema que realment desperti el teu interès i
et motivi a fer-ho amb ganes i entusiasme és . Els temes socials, concretament
els relacionats amb la dona desperten en mi un interès especial. Per aquest
motiu vaig decidir treballar el tema de la situació de les dones de cultura
musulmana, que com sabem pateix la submissió més estricta a una religió i a
una cultura que les discrimina en ple segle XXI com si estiguéssim vivint a
l’Edat Mitjana.
L’estudi d’aquest tema és tan interessant i tan extens que seria possible
fer-ne una gran tesi, però no és el cas, i es limita a fer-ne una petita mostra dels
aspectes que configuren aquesta complexa cultura per tal d’entendre
posteriorment la situació actual de les dones d’alguns dels països musulmans a
través d’explicacions i dels casos de personalitats femenines.
És un tema de rabiosa actualitat que està fent furor en els mitjans de
comunicació especialment als reportatges, als suplements dominicals, a les
notícies de societat... és molta la informació que hi ha a l’abast i molts els punts
de vista.
La visió que tenim des d’occident del món musulmà moltes vegades
distorsiona la realitat, són molts els punts de vista que existeixen en aquests
temes socials tan polèmics. No és la mateixa la visió que et pot oferir una
persona musulmana (per molt intel·lectual que sigui), o la visió que et pot oferir
un periodista documentat que escriu un article d’opinió o bé un reporter intrèpid
5
Les dones de l’islam
que emprèn un viatge i viu en primera persona la situació del país. Quina
d’aquestes visions és la correcta? Algun d’ells té la raó? No crec que existeixi
una sola veritat ni que una sola visió sigui vàlida… simplement són maneres de
pensar diferents.
El que pretenc amb aquest treball és adquirir els suficients coneixements
com per tenir una visió crítica de la situació de la dona en aquesta cultura.
És cert que tenim coneixements de pràctiques que van en contra dels
drets humans en els països que practiquen aquesta religió, com per exemple la
mutilació genital, la poligàmia o la degradació de la dona com a persona, la
qual cosa des d’occident trobem inacceptable, però també és cert que és una
cultura diferent i que com a tal hem de respectar certes diferències, ara bé
sempre i quan els drets humans prevalguin per sobre de tot.
També és cert que arran dels atemptats del 11 de setembre, tota una
civilització està asseguda al banc dels acusats injustament…
Són molts els factors que configuren una cultura i aquests factors alhora
configuren un entorn en el qual han de viure aquestes dones, moltes vegades
víctimes d’una determinada interpretació religiosa…
Cal clarificar, abans de començar, uns termes que sortiran de manera
continuada a partir d’ara. Nosaltres entenem els conceptes d’àrab, musulmà i
islàmic com la mateixa cosa, o bé extremadament similar, i la realitat no és
aquesta.
Com a món àrab s’entén el conjunt de tots els països la llengua dels
quals és l’àrab, així com la seva cultura. I no és sinònim de món islàmic, per
exemple, l’Iran, Afganistan i Turquia no pertanyen al món àrab, però són
països musulmans.
Com a islàmic o musulmà, termes equivalents, entenem tot allò
relacionat amb aquesta religió: art islàmic, literatura islàmica, filosofia islàmica...
La diferència entre els dos termes és que islàmic s’utilitza per denominar els
països que practiquen aquesta religió i el terme musulmà o bé mahometà (de
Mahoma o que té com a religió l’islam) per denominar els individus. Fet aquest
aclariment i plantejada la situació, anem a endinsar-nos en aquest apassionant
món d’una cultura complexa i exòtica que ens amaga moltes coses per
descobrir.
6
Les dones de l’islam
SÍNTESI HISTÒRICA
LA SITUACIÓ PRE-ISLÀMICA
La península aràbiga, tancada entre el mar Roig, l'oceà Índic i el golf
Pèrsic, incloïa l'Aràbia feliç (l'actual Iemen) i l'Aràbia dels deserts que solcaven
els beduïns amb els seus ramats de cabres i les seves caravanes de
dromedaris. La vida dels beduïns era molt rude, basta i per aquest motiu en els
períodes de fam emprenien ràtzies contra les diferents tribus enemigues.
Els àrabs –nòmades o urbans– estaven en contacte amb dos grans
imperis en decadència: al nord, el dels bizantins, on convivien jueus, cristians i
pagans; a l'est, el dels perses. Els àrabs eren politeistes (adoraven a més d’un
déu) i supersticiosos, temien els jinm, esperits diabòlics, i adoraven els ídols.
Per assegurar-se la supervivència, cada individu pertanyia a una tribu
formada per una desena de clans, els membres dels quals havien de protegir
les famílies que els constituïen i venjar aquells que havien estat assassinats o
l'honor dels quals havia estat embrutat.
MAHOMA
Mahoma va néixer en el si d’una poderosa tribu els quraixites ( taurons
en àrab) de la qual el seu avi n’era el cap. El seu pare va morir abans que ell
nasqués, el seu avi no va trigar gaire més i la seva mare va morir quan tan sols
tenia sis anys, així que va ser acollit pel seu oncle.
Una rica vídua de quaranta anys, impressionada per la seva bellesa i
intel·ligència li va demanar matrimoni, i aquest es va consolidar religiosament
l’any 505 malgrat els quinze anys de diferència d’edat.
Mahoma tenia el costum de retirar-se a meditar en una cova del mont
Hira, prop de la Meca. Una nit de l'any 611 se li va aparèixer l'àngel Gabriel, qui
li va anunciar que era l'enviat de Déu, el Profeta d'Al·là. Després li va ordenar
que aprengués i recités els missatges que li serien transmesos. Així es com va
emprendre la seva predicació i d'aquesta manera es començà a estendre la
tercera religió monoteista revelada, l'islam, que significa submissió a la voluntat
de Déu.
Els habitants de la Meca que eren politeistes es van començar a
7
Les dones de l’islam
preocupar veient la fermesa amb què Mahoma recitava els missatges de Déu i
criticava el politeisme. Com a conseqüència van emprendre una persecució
violenta i el nou cap de la tribu li va retirar la protecció i això significava que
podia ser assassinat impunement.
ELS PRIMERS MUSULMANS
L’any 622 seguit d’una colla de 75 creients en les seves prediccions i
que ells mateixos s’anomenaven musulmans ( de l’àrab muslim; qui lliura la
seva ànima a Al·là) es van refugiar a un oasi a 350 km de la Meca, aquest va
rebre el nom de Medina o ciutat del profeta.
Per tal de consolidar el seu poder, Mahoma va atacar diverses tribus
jueves i més tard va contraure matrimoni amb onze donzelles, gràcies a
aquests matrimonis va aconseguir importants aliances polítiques. Tot i així, els
habitants de la Meca seguien veient-lo amb hostilitat, van arribar a lliurar
diverses batalles fins que finalment l’onze de gener del 630 Mahoma va
aconseguir entrar a la Meca i es va dirigir a la ka’ba , un edifici cúbic de pedra
grisa que conté un meteorit de basalt, la Pedra negra on els pelegrins hi
acudien de tota l'Aràbia i dels països veïns per honrar els seus déus. Un cop
allí va imposar els ritus de pelegrinatge musulmà, va destruir els ídols, va
substituir la llei tribal i la ka’ba va esdevenir la casa de Déu.
Durant els anys 630-631 la influència del profeta va créixer a la
península aràbiga, però poc temps després, l’any 632 Mahoma va morir com a
conseqüència una febre altíssima. La seva tasca no va ser solament religiosa,
si no també política ja que va aconseguir unir diverses tribus sota un mateix
ideal.
L’EVOLUCIÓ DE L’ISLAMISME
Des del final de l'Edat Mitjana l’Islam, amb prou feines, s'ha adaptat als
impressionants canvis que ha conegut el món. És per això que molts dels seus
conceptes són formulats avui de la mateixa manera que en els seus orígens 14
segles enrere. I és per aquest motiu que molts dels problemes volen ser
solucionats de la mateixa manera que en temps de l'Islam naixent. L’Islam no
s’ha adaptat a la evolució del món, s’ha limitat a sobreviure als canvis.
Des del començament, al principi del segle VII, l'Islam va conèixer una
8
Les dones de l’islam
expansió fulgurant. Després del primer segle d'existència ja s'estenia des de la
península Ibèrica fins al nord de l'Índia. És en aquesta època quan es
defineixen les principals variants religioses i filosòfiques de la religió islàmica,
que han perdurat fins als nostres dies.
En l'època dels quatre primers Califes (632-659) es fixa el text definitiu
de l'Alcorà, i es posen per escrit les revelacions que Al.là havia transmès a
Mahoma i que fins aleshores s'havien conservat fidelment en la memòria dels
seguidors del Profeta. També aleshores es fa la primera redacció de la Sunna,
la recopilació de dites i ensenyaments del Profeta.
L'Alcorà i la Sunna contenen la llei islàmica, la Xara. En aquesta època
inicial es desenvolupa el concepte de Gihad (esforç especial a favor de l'Islam,
traduït com a "guerra santa"). Esforç dirigit tant contra l'enemic interior, dintre
de cada musulmà, com contra l'enemic exterior si l'Islam es veu greument
atacat.
Entorn a Alí, gendre de Mahoma i quart dels grans Califes, sorgeixen les
principals divisions que encara perduren en la religió islàmica. Destronat per
Muawiyya - de la família Omeia- el 659, que mor assassinat dos anys després.
Aleshores sorgeix el partit dels seguidors d’Alí - la Xia-, que considera il·legítims
els califes Omeies governants i defensa els drets dels fills d'Alí -Hussein i
Hassan- i dels seus descendents. Aquests xiïtes respecten la Sunna, però no
accepten el seu caràcter sagrat com fa la resta dels musulmans, els sunnites.
En lloc seu, atribueixen una gran importància al coneixement que s'hauria
transmès oralment entre els dotze Imams descendents d'Alí.
Una part d'aquesta saviesa arribarà al clergat xiïta, els mullah. D'entre
ells, alguns mostren una capacitat especial per interpretar la Xara, i se’ls coneix
per ayatollah. Segons la tradició xiïta, el dotzè i últim dels grans Imams - el
Mahdi, el "ben Guiat"- no s'ha mort, sinó que és l'Imam ocult que ha de tornar i
ha de restablir la Justícia.
Imam és el líder, aquell "que es manté davant". Els sunnites utilitzen
aquest nom per referir-se a certes autoritats religioses que dirigeixen la
pregària col·lectiva i no li atorguen el caràcter fonamental que té per als xiïtes.
Els seus imams no són descendents d'Alí ni posseeixen cap saviesa secreta
transmesa pel Profeta.
Entre els sunnites -musulmans ortodoxos- aviat es desenvoluparen les
9
Les dones de l’islam
quatre grans escoles jurídiques d'interpretació de l'Alcorà i la Sunna. A mitjans
del segle IX ja estaven definides aquestes escoles, considerades encara avui
les úniques ortodoxes per la majoria sunnita.
La cultura islàmica al començament va tenir un caràcter eclèctic. La
mateixa religió musulmana deriva en una gran part del judaisme i el
cristianisme. Les seves aportacions s'integraren a les tradicions àrabs i van
donar lloc al que anomenem civilització islàmica. Aquesta va ser, al marge de la
llunyana civilització xinesa, la més desenvolupada del món durant l'Edat
Mitjana. Tant el califat Omeia (659-750), com l'Abbasí (des de 750) van
conèixer una gran esplendor en una època d’obscuritat cultural a l'Europa
occidental.
Quan la fragmentació política sembla que debilita la puixança de la
civilització islàmica, sorgeix a l'Al- Àndalus el brillant Califat de Còrdova (929-
1031), un dels cims culturals de tota l'Edat Mitjana. Des del segle XI, la irrupció
dels turcs - ja convertits a l'Islam- proporcionarà fortalesa militar i política a
diversos estats islàmics. Ells són els que frenen l’envestida de les Croades.
Jerusalem només romandrà alguns anys en mans dels cristians.
L'emergència dels turcs otomans el segle XV obre un nou cicle
d'expansió territorial dels musulmans a Europa. Conquereixen l'imperi bizantí
(Constantinoble, 1453) i continuen avançant cap a l'Europa central on, el segle
XVII, per dos cops estan a punt de prendre la ciutat de Viena. És el punt
culminant de la seva expansió territorial a Europa.
Durant segles, Europa s'ha enriquit amb les aportacions culturals -
Literatura, Ciència, Filosofia- que li arribaven de la civilització islàmica. Això no
obstant, des del final de l'Edat Mitjana a l'Islam es produeix un estancament
cultural que contrasta amb la vitalitat de la cultura europea.
A partir del segle XV, l'Europa cristiana coneix una forta expansió
econòmica i comercial que li acaba atorgant una clara superioritat política i
militar enfront de l'Islam. Les revolucions industrial i burgesa dels segles XVIII i
XIX consoliden i aprofundeixen aquest procés. Francesos i anglesos al nord
d'Àfrica des del segle XVIII; russos ocupant l'Àsia central el XIX; repartiment de
l'Imperi Turc entre anglesos i francesos el XX; el colonialisme europeu s'abat
bruscament sobre els pobles musulmans, i hi genera una profunda humiliació.
La religió islàmica deixa ben clar que els musulmans (creients) són
10
Les dones de l’islam
l'avantguarda de la humanitat. Això va ser així durant molts segles. Però quan
va deixar de ser cert, quan es van veure endarrerits i dominats per la civilització
que sempre havia estat el seu gran rival, entre ells es va estendre un
desconcert terrible, una profunda crisi religiosa derivada de la contradicció entre
les seves creences i la realitat que contemplaven.
EXPANSIÓ DE L’ISLAM
La creació de l’estat Islàmic
La creació d’un estat islàmic va ser el que realment va permetre la seva
expansió. Quan Mahoma va morir, el debat per la seva successió va procedir a
la nominació d’un Califa, figura equivalent a emperador que a més era
hereditària amb la conseqüent formació de dinasties.
El primer Califa va se Abú Bakr, amb ell l’islam es va expandir per tota
la península Aràbiga.
El segon califa va ser Omar (634-644) amb ell es va iniciar una
conquesta, va ser el vertader creador de l’estat islàmic.
A la mort d’Omar, aquest va ser substituït per Otmán (644-656) de la
dinastia dels Omeies. Amb ell es va fer la redacció definitiva de l’Alcorà i és
quan van aparèixer les primeres diferències entre els musulmans àrabs i els no
àrabs. És en aquest moment històric quan s’acaba d’organitzar l’estat i
s’imposa la figura de l’emir com a governador màxima autoritat al front de les
províncies de l’estat.
El 656 Alí, el cosí de Mahoma va ser nomenat Califa, la qual cosa va
provocar la primera divisió entre els musulmans: per una banda els Xiítes i per
l’altra els Sunnites; les diferència entre ells és el suport a la Xia o a la Sunna. A
més apareix un tercer grup diferenciat nascut a Egipte, els Jairyiïs.
Els Omeies
Durant la guerra civil el principal oponent d’Alí va ser Moavia, familiar
d’Otmán i el fundador de la dinastia dels Omeies ja que va ser qui va fer els
califats hereditaris.
Moavia (661-680) va reestructurar l’estat Islàmic sota el criteri de
centralització, a més va traslladar el califat de Damasc i va crear la Sura, una
11
Les dones de l’islam
mena de consell consultiu.
Però els conflictes interns eren presents també en aquell Estat tan
organitzat i centralitzat. L’oposició a Moavia es va agrupar amb la dinastia dels
Abasides, el 749 quan Abú-l-Abás al-Safá es va proclamar califa a Jurasán.
Els Abasides
Els Abasides eren més aviat uns líders religiosos que no pas uns
governadors, a la llarga els Califes acabaran deixant el govern en mans dels
seus visirs, la qual cosa va provocar el desprestigi del califat i l’aparició d’altres
califes com el Fatimí del nord d’Àfrica (909), o l’Omeia de l ‘Al-Àndalus (929).
A la mort del Al-Mansur, es va obrir un període de lluites pel califat, (809-
813), els mercenaris turcs van dominar l’estructura califal sotmetent-los als
seus desigs. El 1299, Osmán I es va fer amb el poder i va fundar la dinastia
dels Otomans.
L’expansió arreu del món
L’expansió de l’Islam es caracteritza per la seva rapidesa i eficàcia.
Moguts per la Guerra Santa, que prometia a tot musulmà que lluités per
expandir la religió un lloc assegurat al cel d’Al·là, els musulmans van dominar
grandiosos territoris.
La conquesta d’Orient Mitjà:
L’expansió fora de la península Aràbiga va començar molt aviat, en el
califat d’Abú Bakr. Al principi van ser simples ràtizies que emprenien contra
territoris descomposts com ara l’imperi Persa.
Les tribus islàmiques es van situar a la vall del Tigris i de l’Eufrates i van
veure com la població d’aquells territoris no oposava resistència ja que els
islàmics portaven estabilitat política.
La conquesta de Síria, Mesopotàmia i Armènia:
Bizanzi va aconseguir frenar les tropes islàmiques, però anava perdent
territoris alhora que patia una greu crisi econòmica. Paral·lelament, la cultura
islàmica s’urbanitza de manera definitiva, esdevé la civilització urbanitzada de
l’edat mitjana.
12
Les dones de l’islam
La conquesta d’occident; Egipte i el nord d’Àfrica
La invasió a Egipte va començar l’any 642. Va ser a Alexandria l’any 649
on es va crear la primera flota musulmana que va expulsar els pirates del
mediterrani i el convertiren en un mar navegable sense perills.
La conquesta d’Egipte va presentar dificultats ja que tenien una cultura i
una llengua diferent a la musulmana. Amb la conquesta del nord d’Àfrica es va
crear el Magreb, desvinculat del califat de Damasc.
Les conquestes europees
La invasió a la península ibèrica es va iniciar el 711. L’imperi visigot
estava en plena decadència i es disputava el tro entre Roderic i Wítzia, l’últim
va demanar ajuda a Tariq i Muza aquests penetren a la península sense trobar
resistència i guanyen la batalla de Guadalete, que significà l’inici de la invasió.
Primerament es va formar l’emirat dependent de Damasc (714-749),
Seguidament l’emirat independent (756-749) amb Al al-Rahmán que era
Omeia i va crear un estat centralitzat. La tercera etapa va ser la del màxim
esplendor dels musulmans a la península, amb Ab Al- Rahmán III i el Califat de
Còrdova. Quan el primer ministre Al-Mansur va establir una dictadura militar
iniciar-se l’etapa de decadència i la reconquesta dels regnes cristians que va
culminà amb la victòria de “Navas de Tolosa” el 1212. Els musulmans quedaren
reduïts a Múrcia, València i Granada.
Les conquestes orientals
L’Islam també es va exportar per l’Àsia central i l’ Índia però la població
asiàtica de religió budista o zoroastrisme va oposar una forta resistència a la
invasió, que si més no va servir per universalitzar l’Islam. El trasllat del Califat
a Bagdad el 762 va significar la caiguda de la unitat Islàmica.
Allí on es va implantar l’Islam la religió hi perdura, si més no ho va fer
durant segles, posteriorment l’esperit de l’imperi musulmà passarà als turcs
Otomans.
13
Les dones de l’islam
ASPECTES DE LA RELIGIÓ ISLÀMICA
És important detenir-se en la religió islàmica perquè és el que guia la
vida de tot musulmà, i en conseqüència de les dones que són les protagonistes
de l’estudi. L’islam no és res més que una religió que s’ha creat a partir de la
acceptació i obediència de les ensenyances que Déu va transmetre a Mahoma,
el profeta. L’Islam condiciona de manera total la persona: no hi ha cap mena
de divisió entre política i religió. En alguns països el teocentrisme és molt
evident.
L’islam és una de les tres religions monoteistes del món, cal destacar
que no és una religió nova, sinó que és la continuació de les altres dues
religions monoteistes: el judaisme i el cristianisme. Les quals tenen en comú els
següents aspectes:
l’ adoració a un únic Déu.
els missatges de Déu.
els seus missatgers.
creença en els àngels, el judici final, el paradís i l’infern.
Els musulmans tenen dos punts de referència en la religió: l’Alcorà, el
llibre sagrat dels musulmans i la tradició del profeta, que és una recopilació feta
minuciosament pels savis musulmans sobre els fets i les dites del profeta que
expliquen el contingut del llibre sagrat.
LES CREENCES BÀSIQUES DE L’ISLAM
La creença en déu
Al·là és l’únic déu, inimitable, inigualable, l’únic que té dret a ser adorat,
el déu vertader, qualsevol altre divinitat és falsa. El seu coneixement abarca
totes les coses, tots els àmbits... En l’ Alcorà es descriu ell mateix com el
senyor absolut que no ha engendrat ni ha estat engendrat i que, per tant, no hi
ha ningú que se li assembli.
La creença en els àngels
Els musulmans creuen en l’existència dels àngels, idealitzats com
personatges bondadosos que segueixen estrictament la voluntat de déu,
14
Les dones de l’islam
l’adoren i l’obeeixen. Entre ells el més destacat és l’àngel Gabriel, qui va baixar
a anunciar-li al profeta que ell era l’escollit.
Creença en els llibres revelats per déu
Els musulmans creuen que déu va revelar les seves escriptures als seus
missatgers per tal que ells en fessin el bon ús com a guia per a la humanitat.
Entre aquests llibres es troba l’Alcorà, revelat a Mahoma.
Creença en els profetes i els missatgers de déu
Creuen en tots els missatgers i profetes enviats per Déu, començant per
Adam fins a Muhammad, el que es considera l’últim missatger. Creuen que han
estat creats com a persones i tot i havent estat escollits per déu, no tenen cap
de les magnífiques qualitats divines, només són simples missatgers.
Creença en el dia del judici
Creuen en la resurrecció on totes les persones seran ressucitades per
ser jutjades per déu amb relació a les seves creences
i accions.
Creença en el al-quadar
Creuen en l‘al-qadar ( divina predestinació) el
que no implica la negació del “libre albedrío”o al
contrari, creuen que Déu els ha donat la possibilitat
d’escollir entre el bé i el mal i les seves pròpies
accions. Tenen sempre present tres conceptes que condicionen aquesta
creença:
déu és el creador de tot
déu ho sap tot el que ha passat i allò que encara ha de passar,
15
Les dones de l’islam
registrat fins el dia del judici.
Tots els esdeveniments estan guiats per la seva voluntat.
ALTRES ASPECTES RELIGIOSOS
Altres aspectes que tenen una gran transcendència en la religió islàmica
són la Sunna, la Xara i les quatre escoles alcoràniques, cada una d’elles amb
diferents interpretacions de l’Alcorà.
LA SUNNA
És la segona font del dret, de la religió i del pensament islàmic, és un
recull de exemples, dites del profeta fet pels seus seguidors més fidels.
LA XARA
És una llei moral basada en la Sunna.
Dóna lloc a quatre escoles:
HANAFITA MALEKITA XAFEÏTA HANABALITA
Fundada per Fundada per Malik Fundada per al-shafi’i Fundada per Ibn
AbuH hanifa (710-795). (767-820). Hanbal.
(696-767). És a Aràbia, Egipte i Tracta d’unir tradició i És la més
Estesa pels el Sudan. consens general. És a integrista.
països orientals Insisteix en el bé Síria, el baix Egipte, Aràbia Saudita
de l’islam. comú i la utilitat en sud d’Aràbia, sud-est oriental, sud-est
La més oberta, general. asiàtic i Àfrica oriental. asiàtic i l’Àfrica
apel·la a la raó. oriental.
LES DUES GRANS BRANQUES DE L’ISLAM
Aquestes dues grans branques sorgeixen dels problemes que va causar
la successió del profeta Mahoma com a cap espiritual de la comunitat islàmica.
Van sorgir dos grups: els uns partidaris que el successor de Mahoma havia de
ser un familiar seu, en especial Alí el seu cosí, amb el qual es va criar quan es
va quedar orfe i els altres partidaris que el seu successor fos el Califa
(emperador).
ELS SUNNITES ELS XIÏTES
Són partidaris de la Sunna i Creuen que el susccessor de
adeptes a les quatre escoles Mahoma ha de ser un familiar seu.
jurídiques. Van acceptar com a Consideren a Alí, cosí del profeta
successors de Mahoma els legítim hereu seu.
quatre primers califes Tan sols representen un 9’5% dels
(emperadors). musulmans.
Representen un 90% dels Prenen el nom de chi’a (partit).
musulmans.
16
Les dones de l’islam
ELS CINC PILARS DE L’ISLAM
La professió de fe: no existeix el bateig, només cal recitar davant de
testimonis aquesta professió de fe: no existeix cap Déu excepte Déu, i Mahoma
és el seu profeta.
La pregària: 5 vegades al dia, a hores preestablertes i orientats en
direcció a la Meca. Només la pregària del divendres al migdia s’ha de fer en
conjunt a la mesquita.
La caritat: hi ha la part espontània, d’ajudar i alhora engrandir a Déu i
l’obligatòria, on tots els musulmans estan obligats a donar la dècima part de la
seva renda a la comunitat i als pobres.
Dejú en el mes del “ramadà”: és el novè mes del calendari llunar. El
mes on va començar la revelació de l’Alcorà. Des de la sortida fins a la posta
de sol els fidels no poden menjar, beure, fumar o mantenir relacions sexuals.
La peregrinació a la Meca: almenys una vegada a la vida els
musulmans amb mitjans suficients han de peregrinar a la Meca i a la gran
Mesquita davant del Ka’ba han de pronunciar tots junts: aquí estic al teu
servei, oh Al·là!
L’INTEGRISME ISLÀMIC
L’integrisme sorgeix com una reacció de defensa davant de les crítiques
occidentals sobre la cultura i la religió de l’islam.
L’islam és un model alternatiu de societat, amb una ideologia i un
sistema econòmic diferents; tot és basat en la religió, és un sistema de govern
de la societat completament teocràtic. El que fa realment forta aquesta
civilització és la total compenetració de la població al voltant d’un mateix ideal,
existeix una voluntat col·lectiva d’aconseguir a la terra una la societat
musulmana perfecta. Aquest integrisme fa una interpretació de l’Alcorà literal, i
el posa en pràctica encara que per això sigui necessari recórrer a la violència.
L’exemple més evident de l’integrisme són els Talibans.
17
Les dones de l’islam
LA CULTURA ISLÀMICA
Definir una cultura islàmica no és una tasca fàcil, ja que la cultura
islàmica és molt diversa per la seva llarga història i per la seva gran expansió
pel món.
Fa quinze segles que es va iniciar la seva expansió des de la península
aràbiga fins a molts i diversos punts de la geografia mundial. Com a
conseqüència aquesta cultura és diferent segons els països, regions, costums,
tradicions on arrelà l’islam.
Davant aquesta complexitat definir tan sols una cultura islàmica és
pràcticament missió impossible. Allò que realment uneix aquestes diverses
cultures és simplement la fe, la religió, perquè l’islam és una unitat en el seu
aspecte religiós del culte, però no obstant, la seva interpretació a nivell filosòfic
i espiritual varia segons la zona geogràfica; és com el cas dels cristians catòlics
i protestants parteixen de la mateixa arrel, però son variants ben diferenciades.
Es com si poguéssim parlar d’una cultura amb moltes variants, o bé
d’una civilització amb moltes cultures...
Són diferents móns units per l’espiritualitat, la fe... i distanciats per
factors geogràfics, lingüístics, ètnics...
APORTACIONS DE L’ISLAM
ASTRONOMIA
Una de les primeres ciències que va ser desenvolupada pels
musulmans intel·lectuals va ser l’astronomia. Van crear centres
d’observació importants, van revisar les antigues teories existents,
les van corregir i ampliar.
Així, per exemple, destaquen com a aportacions molt importants els de
l’escola de Bagdad on es va descobrir el moviment del sol, l’avaluació de la
obliqüitat de l’el·lipsi i la seva progressiva disminució, així com l’estudi detallat
de la durada exacta de l’any.
18
Les dones de l’islam
A més aquests intel·lectuals de l’escola de Bagdad també van observar
la irregularitat de la latitud llunar més a la i van descobrir una tercera
desigualtat llunar coneguda amb el nom de variació. Van pronosticar les taques
del sol, van estudiar els eclipsis i l’aparició de cometes i d’altres fenòmens
estel·lars.
MATEMÀTIQUES
Juntament amb l’astronomia, les matemàtiques va
ser la ciència més afavorida per l’estudi dels intel·lectuals
àrabs. Molts principis bàsics de l’aritmètica, la geometria i l’àlgebra van ser
descoberts per musulmans. En l’aritmètica, encara són vigents els nombres i el
mètode de comptar inventat pels àrabs. La invenció de l’àlgebra és atribuïda als
àrabs.
La trigonometria és la branca de les matemàtiques que els àrabs van
cultivar amb major diligència com a conseqúència de la seva aplicació a
l’astronomia.
La invenció del signe zero per Mohammed Ben Ahmad, l’any 976 va
revolucionar les matemàtiques, però no es va utilitzar a occident fins a principis
del segle XIII.
FÍSICA
Molts intel·lectuals d’avui i del passat anomenen els àrabs
com als vertaders fundadors de la física.
E. Bernard d’ Oxford afirma que van ser els àrabs qui van
descobrir l’ús del pèndol pels rellotges. Tot i que la brúixola va ser inventada
pels xinesos, els àrabs van ser qui la van perfeccionar i incorporaren l’agulla
magnètica per les necessitats de la navegació.
El tractat sobre òptica de Hassan Ali Aitan (Alhasen) (963-1309) es
considera l’obra que marca l’inici de la ciència òptica moderna.
19
Les dones de l’islam
LA QUÍMICA
La química com a ciència no existia abans dels àrabs. Si és cert que els
grecs coneixien certs elements però no substàncies com ara l’alcohol, àcid
sulfúric, àcid nítric, el potassi, la sal , l’amoníac, el nitrat de plata, la corrosió i la
preparació del mercuri. La destil·lació, avui tan bàsica per a la ciència va ser
descobriment dels àrabs així com també la cristal·lització, la coagulació, etc.
Un important nombre de termes químics procedeixen de l’àrab: alcohol,
elixir, alcalí...
L’aplicació de la química a la farmàcia també és una aportació que
devem als àrabs. Un gran nombre de productes que encara avui dia usem
diàriament com l’aigua destil·lada els xarops i les pomades son herència àrab.
Aquests coneixements els devien als artesans que cultivaven l’art de tintar i
tractar els cuirs a més de l’acer.
Entre les contribucions a la indústria tenim la pólvora i la fabricació de
paper mitjançant cotó, draps o lli. És gràcies a la difusió de l’ús d’aquest paper
que l’educació i l’afició als llibres es va estendre deixà enrere l’incòmode
pergamí o el paper de seda xinès.
MEDICINA
Després de les matemàtiques i de la física la medicina va
ser la ciència que més va atraure els àrabs durant els primers
segles de la Hègira. Amb aquesta es completava el
coneixement. Els metges àrabs van tenir una funció decisiva ala medicina
d’Occident. Els coneixedors àrabs de la medicina van escriure llibres i manuals
sobre medicina que van ser de gran prestigi i utilitat a totes les universitats
europees.
Van introduir a les farmàcies l’ús de purgants suaus, l’aplicació de
ventoses i d’aigua freda en les febres altes i persistents. Sobre el 1745 ja hi
havia estudis sobre la verola.
Abu Ali Al Hussain Ibn Abdallah, conegut per la resta del món com
Avicena, va ser sense cap dubte el més gran de tots els metges musulmans;
els seu estudi Preceptes de la medicina es va traduir a diverses llengües. El
formaven 5 volums que tractaven sobre fisiologia, higiene, terapèutica i matèria
20
Les dones de l’islam
mèdica.
Però el progrés més important en el camp de la medicina musulmana va
ser la cirurgia. Ja en el segle XI sabien com tractar unes cataractes per
prolapse o extracció del cristal·lí i les hemorràgies. Coneixien els anestèsics,
abans d’una operació dolorosa, administraven al pacient una droga feta amb
una planta anomenada “ cizaña” fins que quedava totalment inconscient.
La religió musulmana procuradora de la higiene va ser la que en va
difondre la seva conveniència al màxim nivell possible en el tractament dels
pacients i en els centres hospitalaris.
LITERATURA
En comparació a les aportacions que van fer en
el pensament filosòfic les aportacions literàries són
menys i de menor importància. L’estudi de diversos
especialistes en la història de la literatura han arribat a
la conclusió que la poesia dels trobadors prové de la poesia popular àrab-
andalusa.
Les últimes investigacions de la Nova Escola Espanyola de la Història,
ha establert entre la poesia lírica andalusa (finals segle IX) i la poesia lírica
provençal paral·lelismes tan obvis que és impossible explicar-les sense
admetre la influència d’una sobre l’altra. Aquesta forma de poesia va aparèixer
a Andalusia el segle IX, en el popular “zéjel” que representa un dels resultats
més atractius de la fusió de dues civilitzacions; l’àrab i el romanç.
Ibn Hazm va ser una de les ments més brillants de l’Espanya
musulmana i exercí una influència constant sobre la literatura occidental. Fore
un escriptor molt prolífic que escrigué diverses fàbules, contes i apologies que,
a partir del segle XIII es va n estendre per tot Europa. L’obra del Quixot de
Cervantes esta molt influenciada per l’esperit àrab.
Com a conclusió podem dir que la contribució àrab més valuosa a la
literatura d’Europa Medieval va ser la seva influencia sobre la forma, la qual
cosa va permetre als occidentals lliurar-se de les estrictes regles imposades
per la tradició literària.
La poesia persa és l’ornament clau de la literatura musulmana, molt
21
Les dones de l’islam
admirada arreu del món.
ARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUES
Va néixer com a resultat de la fusió dels estils que es
van trobar els àrabs al llarg de la conquesta dels diferents
països de la Mediterrània Oriental.
La fórmula d’aquest nou art va ser modificada i
enriquida pels diversos pobles que van formar part de la comunitat islàmica,
segons aquests es donen diversos tipus d’estils, per exemple la serietat dels
monuments de Damasc amb la fantasia dels palaus de Granada i Sevilla.
La intel·ligència abstracta dels homes del desert s’expressa en les línies
geomètriques, les rajoles esmaltades i de colors, florejades d’Ispahan
reflecteixen els somnis poètics de l’Iran. Però aquesta diversitat no impedeix
una unitat.
Aquesta unitat té el seu origen en la unió espiritual de la comunitat
islàmica creada per les ensenyances de l’Alcorà. Aquesta influència religiosa es
veu en els conceptes arquitectònics dels artistes musulmans i en el disseny
àrab. Les mesquites ens mostren el caràcter monumental i l’esplendor
ornamental del passat arquitectònic de l’Islam.
La influència de la mesquita de Còrdova és evident a Notre Dame Puy,
es veu en el conjunt d’arcs que configuren la construcció i que recorden tant a
la mesquita de Còrdova.
Els objectes de luxe fets per grans artesans eren molt admirats pels
occidentals que els guardaven com a tresors. Les gerres i les copes tallades
en vidre de roca, la cristalleria esmaltada amb colors brillants eren molt
populars, així com el cuir, les armes, les catifes i els teixits, especialment les
sedes.
GEOGRAFIA I HISTÒRIA
Fins a l’època d’esplendor de la navegació espanyola i la
portuguesa, els segles XV i XVI, cap poble havia contribuït tant com l’àrab en la
concepció de l’univers i a donar una idea a exacta del planeta on habita l’home.
Ja en el segle IX els àrabs van ser els primers en explorar les terres llunyanes
de la Xina, Àfrica i el Nord llunyà de la URSS.
22
Les dones de l’islam
Els múltiples manuals i llibres que es van escriure sobre els indrets
explorats, així com les cartes navals, van permetre posteriorment als altres
pobles exploradors facilitats de documentar-se. Es va trobar un escrit on el
mateix Cristòfol Colom reconeixia a “Averroes” com la persona que el va
conduir a endevinar l’existència d’un nou món.
FILOSOFIA Els primers pensaments filosòfics van
començar molt aviat en el món de l’Islam ( primer
segle de l’era musulmana.). Hi va haver un temps en
què certs escriptors es van agrupar per negar completament la filosofia
humana. Afirmaven que qualsevol doctrina en desacord amb el contingut de
L’Alcorà o que projectés algun dubte sobre els seus principis no tindria cap
possibilitat de proliferar en l’intolerant ambient Islàmic.
Amb l’expansió i l’assimilació de les obres de l’antiguitat, el pensament
musulmà es va fer més complex. El segle III de la Hègira es va fundar l’Escola
musulmana d’escolàstica, estretament relacionada amb la tradició hel·lenística i
on predominen les tendències neoplatòniques. Varis escriptors de l’escola es
van encarregar de reconciliar a Plató i Aristòtil per posar-los a la mateixa línia
que la religió revelada. Els escriptors més representatius són Al Farabi ”la ciutat
perfecta”, Ibn Badja, Ibn Tufayl i Ibn Ruchd ( conegut com Averroes).
En la filosofia com en la ciència, els pensadors musulmans van mostrar
una curiositat intel·lectual que ho volia abastar tot: els problemes primaris que
es va plantejar l’home, totes les formes de meditació filosòfica que van des de
l’empirisme més positiu fins al misticisme més agut, passant per etapes
intermitjes d’escepticisme i racionalisme. Tot això té cabuda en les múltiples
escoles filosòfiques . Averroes i Avicena, coneguts principalment com a metges
van tenir un gran ressò a Occident, la seva influència en el pensament filosòfic
va ser immensa.
LA GASTRONOMIA MUSULMANA
En la gastronomia com en tos els àmbits de la cultura musulmana, cada
país, cada regió cada ètnia del complex món musulmà té els seus plats típics,
23
Les dones de l’islam
ara bé existeix una unitat, unes tendències alimentaries que es donen arreu.
Els aliments que configuren aquesta unitat són els dàtils, el gra negre de la flor
“pebreta” , la rosa com a reina dels aromes, el te i les espècies. A més dels
múltiples plats tradicionals de les diferents regions i les seves innombrables
variants.
ELS DÀTILS
El dàtil procedent de la palmera era l’aliment preferit del profeta. De la
palmera tot s’aprofita, tant el fruit com les branques les fulles o el tronc, per
construir, per alimentar, per decorar...
Existeixen més de 100 varietats de dàtils
que es consumeixen diàriament a l’hora del té o
amb la sopa, com a aperitiu... A més a més, els
estudis demostren que té qualitats curatives
sobretot en els infants recent nascuts, als quals els calmar dolors. A les dones
a punt de parir se les recomana menjar dàtils que disminueixen el dolor de les
contraccions i augmenta la producció de llet als pits.
A la Sunna es recomana els dàtils per trencar el mes del Ramadà.
EL GRA NEGRE DE LA “PEBRETA”
La pebreta ( Nigella Sativa) és una planta d’on s’extreuen les llavors
d’aspecte negre i que es fan servir des de temps remots en la medicina i com a
condiment. Contenen un 40% d’oli . En la medicina
grega es considerava càlida i seca per a tot tipus de
malalties fredes a més de potenciar els medicaments
freds i humits. Va ser una planta molt admirada per
tots els metges musulmans dels que s’han
trobat citacions i escrits explicant les grans qualitats
del gra de la pebreta. Entre les utilitats gastronòmiques hi ha la condimentació
en els guisats, en les amanides i fins i tot en l’elaboració de pa com si fos
sèsam. En l’àmbit medicinal té utilitats diverses com despigmentant, estimulant,
sudorífica, analgèsica, diürètica... és molt consumida també en forma d’infusió
per tal d’ ingerir fàcilment totes les seves propietats.
24
Les dones de l’islam
LA ROSA: LA REINA DELS AROMES
La rosa en la gastronomia té un paper important. En regions d’Orient
pròxim, per exemple Turquia, es preparen confitures i melmelades de roses.
L’aigua de roses s’utilitza molt per tal
d’aromatitzar les carns i els dolços, especialment en
la zona del Magreb, i diu la tradició que ja es feia al
Al-Àndalus. Les carns es deixen en adob en aigua de
roses i espècies durant 24h. És molt famós també el
té de roses, molt apreciat en tota la comunitat islàmica i que avui a Occident
també es comercialitza amb normalitat.
A més a més de la seva utilitat en la gastronomia la rosa té altres
propietats, especialment en la cosmètica natural, pel tractament dels cabells,
per l’elaboració de la Henna, per l’elaboració de sals de bany.
EL CUSCÚS
Destaquen també el cuscús del Magreb, un plat típic
que té múltiples variants en tota la comunitat islàmica. És
una pasta de farina de blat de moro que es cuina al vapor
variant els aliments acompanyants segons la regió. Per
exemple el cuscús argelí es prepara amb carn de corder,
el vapor de la pasta de blat, caldo, verdures i una salsa picant anomenada
Harisa.
25
Les dones de l’islam
ALTRES
L’oli de l’ argan és famós també pel seu gust
fort que s’utilitza sobretot en la cuina marroquina,
però que també té propietats curatives i és per això
que el podem trobar fàcilment a herbolaris.
Les espècies molt famoses en la gastronomia islàmica que fa acte de
presència arreu, donen calidesa als plats que es veuen elaborats i acolorits.
Són la canyella, la llimona, les olives, el clau d’espècia, l’all, l’espígol, el comí,
la menta, la nou moscada, la ceba, la regalèssia, el safrà, el sèsam, la
farigola...
¡Creyentes! ¡Comed de las cosas buenas de que os hemos proveído y
dad gracias a Dios, si es Él sólo a Quien servís! Os ha prohibido sólo la carne
mortecina, la sangre, la carne de cerdo y de todo animal sobre el que se ha
invocado un nombre diferente del de Dios.
El Sagrado Corán: Sura 2, Aleyas 172-3.
L’Alcorà fa acte de presència en tot allò que forma part d’un musulmà,
fins i tot en la seva dieta. És ben sabut que en la cultura musulmana la carn de
porc, la sang de porc i l’alcohol són aliments prohibits, tal com indica el
fragment del llibre sagrat i també és molt coneguda la pràctica del Ramadà, fets
que condicionen els hàbits alimentaris dels practicants. A més el profeta va fer
recomanacions sobre el menjar i el beure:
No s’ha de ser pròdig en matèria de menjar i beure.
No mengeu res quan tingueu l’estómac ple.
És sunna rentar-se la cara i la boca abans i després de menjar.
És convenient dir el nom de Déu quan es posa el plat a taula i
començar i acabar les menjars amb un pessic de sal.
Menjar amb els servents i seure a terra és sunna.
No mengeu quan el menjar sigui massa calent.
Renteu-vos les dents després d’haver menjat.
26
Les dones de l’islam
LA VESTIMENTA MUSULMANA
La vestimenta islàmica ha estat sempre molt característica. No és un
tipus de vestimenta que pugui dur qualsevol persona sense ser
identificat automàticament amb aquesta cultura. La vestimenta
islàmica, a més representa la diferència entre els que
segueixen la tradició i els més lliberals, en el món àrab i en tot
el món musulmà.
Les peces de roba més representatives d’aquesta
cultura són en primer lloc el vel i en segon lloc les túniques les
quals prenen múltiples formes i colors, o els burques en el cas
de les Afganeses.
En els països del golf Pèrsic la vestimenta típica és la abaya una túnica
negra que cobreix tot el cos i oberta al front decorada amb dissenys de pedreria
en combinació amb el vel. Sota l’abaya la dona pot dur el que vulgui.
Però la vestimenta més típica del món musulmà és la jalabiya, fet de
acolorides teles amb laboriosos brodats amb fils d’or i plata al voltant del coll.
Cal tenir sempre en compte que els
dissenys i els estils varien segons la
regió.
El xador, el vel que cobreix de
cap a peus negre és típic de l’Iran.
Així doncs veiem que la
característica comuna que
comparteixen tots els vestits tradicionals islàmics és la laboriositat de les peces
de roba, amb teixits molt artesanals, decorats amb pedreria o estampats
acolorits i preciosos brodats, la confecció depenent de l’estil de cada territori.
Òbviament aquestes teles tan riques en pedreria i excel·lents brodats no
arriben a l’abast de totes les dones, la majoria s’ha de conformar amb la prenda
llisa.
Les dones només poden ensenyar la cara i les mans davant de persones
que no siguin familiars, ni tan sols els peus.
Per què s’insisteix tant en el fet que la dona vagi tapada? Perquè és
27
Les dones de l’islam
símbol de submissió? No. Perquè volen ridiculitzar-la? No. La resposta té més
malícia, és perquè es tem la dona, els seus encants com a únic poder capaç
d’alterar el camí d’un home així com la seva serenitat i capacitat reflexiva acord
amb les lleis islàmiques. És a dir, la dona ha d’anar tapada per no provocar.
Llavors em pregunto, qui és més dèbil en aquest sentit, la dona que s’ha de
tapar de manera obligatòria, o l’home que la fa tapar perquè no té control sobre
els seus pensaments impurs? Sembla ser doncs que és com una mena
d’autodefensa.
La dona també es tapa com a símbol de puresa i castedat, perquè diuen
els homes musulmans que la dona se la valora per la seva intel·ligència,
honestedat, sinceritat i devoció per la fe i no pel seu físic. Cosa que
personalment dubto, perquè de ser així no es donarien casos de discriminació,
les dones treballarien i tindrien una vida completament normal amb il·lusions,
drets i llibertats.
Per posar un exemple qualsevol: les dones que volen demanar un
préstec per obrir el seu propi negoci es troben amb uns entrebancs de tipus
administratiu impressionants, que moltes vegades fa que abandonin, o que ni
es plantegin demanar-lo. Quan qui el demana és un home, els tràmits són
ràpids i el crèdit és concedit sense problemes.
EL VEL
Tot i que el vel ha estat una peça utilitzada per moltes civilitzacions i
cultures, s’identifica gairebé únicament amb la cultura islàmica, perquè és la
que encara avui en dia manté la tradició del vel.
La utilització del vel té la seva explicació en la Shara, i en diversos
apartats de l’Alcorà. Es dirigeix als musulmans i els diu que siguin casts, que es
tapin, que només llueixin els seus secrets a les seves parelles, als seus fills,
que abaixin la mirada amb discreció...així assegura que prosperaran.
Quin mal hi ha que una dona ensenyi les cuixes, els genolls, el coll...?
Per què si l’Alcorà és dirigeix a tots els musulmans, si creu en la igualtat
de l’home i la dona, si no la culpa del pecat original, i per tant de ser una
provocadora... per què aleshores es dirigeix concretament a la dona per dir
això?
28
Les dones de l’islam
Y di a las creyentes que bajen la vista con recato, que sean castas y no
muestren más adorno que los que están a la vista, que cubran su escote con el
velo y no exhiban sus adornos sino a sus esposos, a sus padres, a sus
suegros, a sus propios hijos, a sus hijastros, a sus hermanos, a sus sobrinos
carnales, a sus mujeres, a sus esclavas, a sus criados varones fríos, a los
niños que no saben aún de las partes femeninas. Que no batan ellas con sus
pies de modo que se descubran sus adornos ocultos. ¡Volvéos todos a Alá,
creyentes! Quizás, así, prosperéis.
No hi ha aleshores una contradicció? La redacció del llibre no és obra
dels integristes, el llibre sagrat és el que és i si bé se’n poden fer diverses
interpretacions, jo considero que en aquest cas no cal, ho diu ben clar. Està
discriminant de manera directa la llibertat de vestir de les dones. No és
d’estranyar doncs que els homes casats vulguin que les seves esposes vagin
tapades de cap a peus, ho diu Al·là !
Però i les dones? Hi estan d’acord? La veritat es que
sí. El perquè és ben senzill: no han vist altra cosa que això,
des que naixen és el què veuen que fan les seves mares, les
seves germanes, les àvies, les tietes... no tenen elecció ho
fan i ho accepten perquè així ha de ser.
Ara bé aquelles que han pogut veure realment l’estil
de vida occidental, el nostre tipus de vestimenta, reconeixen
que els agrada, no perquè vulguin anar en contra de la seva
religió ni la seva cultura, simplement perquè és una forma de lliure expressió!
La roba diu molt d’una persona, aquí ho sabem molt bé. Com ens sentiríem
nosaltres si sortíssim al carrer un dia i ens trobéssim que tothom va vestit
pràcticament igual?
Acostumats a detectar a primera vista, i només per la indumentària,
certes característiques de les persones; si és d’un determinat grup social o d’un
altre, la ideologia, si li agrada anar còmode o ben estret, si li agrada ensenyar
carn o no, etc. pensar tan sols un moment en la negació d’ aquesta llibertat
d’expressió tan simple ens horroritza.
Tractar el tema del hiyab o vel no és tan senzill com sembla
aparentment. Mentre algunes dones consideren que el vel el duen perquè
forma part de la seva identitat, d’altres creuen que és una manera de controlar-
29
Les dones de l’islam
les, i és que a nivell polític el dur o no el vel pot significar l’oposició a la política
del govern, com per exemple a Egipte. A l’Aràbia Saudita i al Iemen l’ús del vel
és obligatori. A Jordània i a Oman és opcional. En canvi, a Tunísia, per
exemple, un dels països més progressistes quant a l’evolució del drets de les
dones fins i tot és estrany veure les dones utilitzant el vel.
Així doncs veiem una vegada més, que fins i tot en la vestimenta es pot
contemplar la complexitat del món musulmà. A continuació, una petita mostra
de la gran varietat de túniques, les quals reben múltiples noms segons tinguin
una forma o una altra, que ens pot oferir la l’estil musulmanà:
Qaftàn
Sa-aba
túnica
Xador
Sheila
Haik
30
Les dones de l’islam
LA DONA ÀRABO-
MUSULMANA
LA FORMACIÓ D’UNA DONA MUSULMANA
La dona musulmana quan arriba ha ser-ho ha passat per tot un procés
que l’ha format amb l’empenta de tota la família, especialment de la seva mare i
àvia figures en les quals recau principalment l’obligació de formar les filles.
Des del moment del naixement les diferències entre sexes ja són
evidents; mentre el naixement d’un baró se celebra amb grans mostres d’
alegria (cants, udols, danses típiques, matança d’un corder...) el d’una fèmina
és rebut amb discreció, ni festes ni udols. Volen demostrar des d’un principi que
ser home és més important, perquè d’aquesta manera com a futur obtenidor del
patrimoni familiar podrà assegurar una garantia econòmica a la seva família,
especialment la seva mare, en cas de viduitat l’ha de poder mantenir. Llavors
no és d’estranyar que hi hagi tota una sèrie de rituals com receptes màgiques o
oracions que esperancen l’arribada d’un baró.
Al llarg de la seva infantesa la nena serà sotmesa a un procés de
socialització on aprendrà quin es el seu paper en la família i en la societat,
quina funció té, els valors socials, etc.., L’encarregada de mantenir aquests
valors tradicionals és la mare, per tant, veiem que són les pròpies dones les
que contribueixen a conservar aquells elements tradicionals que les posicionen
en inferioritat a l’home.
Amb especial importància s’educa o més ben dit, es procura que la nena
desconegui tots els temes referents a la sexualitat per tal que arribi verge al
matrimoni i mantenir així l’honor de la família. Són temes tabú. La formació que
rep la nena des de petita és com arribar a ser una bona esposa i mare. Així
doncs, la preparació al matrimoni, la virginitat, el desconeixement de la seva
sexualitat, la submissió primer al pare i després al marit, ser una bona mare i
31
Les dones de l’islam
esposa i respectar les diferències entre sexes són les regles que ha de complir
la dona per integrar-se a la societat.
Saber quin és aquest procés, qui el fa i per què ens ajuda a “entendre” el
modus vivendi d’aquesta societat que està tant d’actualitat i que aquí ens
escandalitza.
SEXUALITAT I MATRIMONI
En una cultura on la separació de sexes queda tan definida, la sexualitat
i tot allò que s’hi relaciona són temes tabú i les seves dones han esdevingut
l’insígnia dels valors ancestrals com a rebuig als valors occidentals.
Si bé l’Alcorà recomana el gaudiment de la sexualitat, la religió ha
coaccionat fortament la sexualitat de la dona, fins al punt que aquesta no li
pertany a ella sinó a la família i a la comunitat, ja que del fet d’arribar verge al
matrimoni en depèn tot l’honor de la família. D’aquí els famosos i horrorosos
crims d’honor que estàn d’actualitat des de l’òptica Occidental per entendre el
món musulmà. És la societat que està de rabiosa actualitat per fets dels quals
no es pot sentir orgullosa.
Com sabem, la dona és considerada altament temptativa per l’home. És
per això que apliquen una sèrie de mesures coaccionants per “protegir-les” i
mantenir-les pures; les tapen de dalt a baix, les obliguen a arribar verges al
matrimoni, les mantenen desinformades de la seva naturalesa, les sotmeten als
desigs sexuals de l’home, propietari del seu cos, etc.
Saber que la sexualitat de les dones no els pertany ens permetrà no
entendre, sinó saber el perquè d’actes freqüents com la mutilació genital o la
poligàmia.
32
Les dones de l’islam
L’ ABLACIÓ O MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA
És l’extirpació de part o parts dels genitals externs femenins. Per tant, és
una autèntica agressió contra la integritat física de les nenes que es veuen
obligades a complir amb la tradició que forma part del ritual d’iniciació.
És una pràctica que és dona especialment en països africans, la majoria
de religió islàmica, com ara Egipte, Sudan, Somàlia, Senegal, Gàmbia, Malí...
tot i que la majoria del poble musulmà del món no la practica, qui ho fa són
minories i s’ha de dir també que hi ha altres minories no musulmanes que
també la practiquen. Això fa pensar que és un tradició pre-islàmica i que a partir
de la islamització aquesta pràctica va adoptar una falsa justificació.
Hi ha diversos termes per anomenar aquesta terrible pràctica:
Circumcisió femenina. Un mot totalment discriminatori ja que fa
una comparació directa amb la pràctica molt menys agressiva
masculina.
L’ ablació i l’escissió: mots neutres.
La mutilació genital femenina. Un terme carregat de
connotacions negatives que pot adquirir molta càrrega
significativa segon l’ús que se’n faci.
A més hi ha diferents modalitats de l’extirpació depenent de si és total,
parcial...
eliminació del prepuci del clítoris, generalment acompanyada de
l’extirpació total o parcial del clítoris.
extirpació total o parcial del prepuci del clítoris i dels llavis
menors.
escissió del clítoris, els llavis menors i majors amb una sutura a
ambdues bandes de la vulva deixant un petit orifici per tal que
pugui sortir l’orina i la menstruació.(infibulació).
Entre les conseqüències es troben aquestes:
pèrdua del plaer i del desig sexual, no és una qüestió només
purament fisiològica sinó que l’objectiu d’aquesta pràctica és fer
precisament a dones sense sexualitat pròpia.
dolor en el coit.
33
Les dones de l’islam
infeccions vaginals.
mortalitat materno-fetal per dificultats en els parts com a
conseqüència de la infibulació.
mort per hemorràgia durant la pràctica de l’ablació per falta de
mesures higièniques.
Com podem veure hi ha conseqüències que depenen de la modalitat que
es practiqui i d’altres són comunes a qualsevol varietat. Cal mencionar les
conseqüències psicològiques que no són menys greus que les físiques. A més
és una pràctica totalment destinada al control de la sexualitat de les dones a
disposició dels homes.
L’ ablació és envoltada de tòpics. El més conegut és aquell que atribueix
la seva pràctica a la cultura musulmana, però també practica en diversos
països de religió islàmica de l’Àfrica però no a la resta del món musulmà. A
més hi ha diverses minories que també la practiquen.
Aquest tòpic, s’ha de dir que és un argument a favor
d’aquells que veuen la cultura islàmica com un enemic.
Qui dona suport a l’ablació manega justificacions
de tipus religioses: posa en boca del profeta paraules
que poden ser interpretades d’una o altra manera i també
justificacions de tipus social: quan fan creure a les dones que de no sotmetre’s
a la pràctica poden patir greus conseqüències en el futur, que d’aquesta
manera seran més ben acceptades i perquè han d’arribar ben verges al
matrimoni i d’aquesta manera és més controlable.
Aquest és el relat de Hannah Koroma, una dona de Sierra Leone que va
patir l’horror de la tradició quan tan sols tenia 10 anys.
34
Les dones de l’islam
"Tenía 10 años cuando mi abuela me dijo que me llevaba al río para
realizar una ceremonia de iniciación. Insistió en que cuando terminara me
darían muy bien de comer.
Yo era muy pequeña y no tenía ni idea de lo que iba a pasarme.
Cuando llegué a aquel lugar escondido entre unos matorrales, junto al río,
fui desvestida. Me taparon los ojos y me quitaron la ropa completamente.
Fui obligada a tumbarme. Cuatro mujeres sujetaban mis extremidades,
mientras otra se sentaba en mi pecho para evitar que me moviera. Me
colocaron un trozo de tela en la boca, y entonces... me cortaron. El dolor
era insoportable. Como me resistía e intentaba levantarme, perdí mucha
sangre. Por supuesto, no me dieron ningún tipo de anestesia ni calmante
para el dolor. La operación me produjo una hemorragia que me provocó
una fuerte anemia. Durante mucho tiempo, cada vez que orinaba me dolía.
A veces trataba de aguantar las ganas, por el miedo que me producía el
dolor. Sufrí también infecciones vaginales. El corte me lo hicieron con
una simple navaja."
Llegir aquest petit fragment em va eriçar la pell, però és la realitat, no és
ficció. Com veiem, sorprenentment qui s’encarrega de mantenir la tradició tot i
sabent el sofriment que aquesta provoca són les mateixes dones, les àvies que
estancades en la mentalitat de les tradicions no evolucionen i creuen
fermament en la seva validesa.
En una entrevista feta pel diari “El Periòdic” el 6 de maig del 2001 a
Adriana Kaplan, professora d’antropologia a la universitat Ramon Llull que des
del 1988 treballa amb les comunitats africanes d’Espanya, ens dóna la clau per
poder arribar a entendre per què les mateixes dones segueixen aquesta
tradició i quin paper fan els homes.
Segons Adriana, la raó per la qual aquestes dones no jutgen la pràctica,
és perquè des de petites se les ha anat preparant amb tota una sèrie de mites
que les fan creure fermament en la validesa de l’ablació, perquè no han vist
altra cosa que allò, perquè anar en contra de la tradició és impensable, perquè
no saben què hi ha més enllà... perquè es creuen els mites...
Aquests mites són tan increïbles que és llavors quan entenc l’absència
total i absoluta de l’educació, de la informació i de l’ús de la raó per analitzar
35
Les dones de l’islam
aquest tipus de creences.
Que el clítoris de no ser tallat creixerà com el penis, que de no ser tallat
si durant el part el bebè el toca mor són alguns d’aquests mites que horroritzen
les nenes que sense més informació disponible i pressionades per la tradició i
la societat accedeixen a ser “mutilades genitalment”.
A més Adriana remarca molt que l’única manera de fer veure a aquestes
dones que és una tradició errònia és el diàleg raonat , justificat, respectuós i
sense ànim de convicció forçat en un ambient de confiança. És a dir, per tal
que aquestes dones arribin a entendre que l’ablació és una mutilació, un acte
discriminatori controlador de la sexualitat femenina, se’ls ha de desmuntar
aquests mites que les van fer cedir i de manera raonada elles arribarien a
entendre-ho.
Els homes residents a Catalunya i què han tractat amb Adriana un cop
han estat informats sobre la realitat de l’assumpte col·laboren tot el possible per
evitar que les seves filles s’hi hagin de sotmetre, ja que aquestes minories
africanes residents aquí moltes vegades, tornen als països d’origen per
practicar l’ablació a les seves filles.
LA POLIGÀMIA
Poligàmia, paraula procedent del grec, polygamos, què té moltes
esposes.
La poligàmia és un fet que també és atribuït a la cultura musulmana. La
veritat és que en l’Alcorà només existeix un versicle on es fa referència a
aquest tema:
"...Si teméis no ser equitativos con los huérfanos, casaos con la que os
guste de las mujeres, dos, tres o cuatro. Pero si teméis no ser equitativos,
entonces con una sola o con vuestras esclavas. Así evitaréis mejor obrar mal.
(Corán, surat 4, ayat 3).
Del fragment podem dir que les idees principals són:
el màxim de dones permès són 4.
només serà vàlida la poligàmia si es tracta per igual a totes les
dones.
Quant al tracte igualitari al que fa referència el fragment de l’Alcorà és
36
Les dones de l’islam
aquell que pugui ser exigit, per exemple igualtat en béns materials, però no és
obligatori el tracte igualitari en qüestions no exigibles, com per exemple l’amor
o les relacions sexuals. Només en cas que el marit pugui satisfer les
necessitats de les seves esposes serà vàlida la poligàmia, si no és així s’haurà
de casar amb una sola dona.
Ara bé llegint aquest fragment de l’Alcorà al moment ens preguntem; què té a
veure el tracte amb els orfes i la poligàmia? Doncs bé, l’explicació es aquesta:
La llei islàmica obliga a la societat a protegir els drets dels orfes. A ra bé
aquests drets no poden ser protegits només econòmicament ja que el problema
resideix en la carència de la figura paterna què aquest orfe té, és per això que
només es compleix la llei islàmica completament quan es donen els matrimonis
amb vídues. Aquests matrimonis donen una segona oportunitat a les dones i
als seus fills que com veurem més endavant, en el cas de les vídues
d’Afganistan, als països musulmans, una dona vídua amb fills no té futur. La
societat que permet aquests matrimonis és la societat poligàmica. És per això
que la poligàmia és permesa en l’Alcorà.
La llei islàmica és estricta pel què fa referència a la relació entre el nou
pare i els fillastres:
"...En adelante os están prohibidas vuestras hijastras, que están bajo
vuestra tutela, nacidas de mujeres vuestras con las que habéis consumado el
matrimonio. Si no, no hay culpa." (Corán, surat 4, ayat 23).
Aquesta relació serà exclusivament pare-filla, les relacions entre ambdós
és prohibida.
Qui defensa la poligàmia en el seu discurs de defensa manega els
següents arguments:
És la garantia dels drets fonamentals de la dona: maternitat,
matrimoni i construcció d’una família. És la seva segona
oportunitat.
37
Les dones de l’islam
Amb la poligàmia es protegeix a les dones del menyspreu social
que comporta el ser vídua, soltera, en fi, no dependre d’una figura
masculina.
Aquí podem fer referència als casos que es donen a l’Índia, on aquesta
pressió social és tan elevada que moltes dones es veuen obligades a comprar
un marit per un preu elevat.
També la defensen afirmant que la poligàmia no estableix un
tracte desigual ni discriminatori, ja que a l’Alcorà la igualtat entre
sexes queda ben clara.
L’alternativa a la poligàmia és el que s’anomena “mujadana”. Consisteix
en què l’home té prohibida la poligàmia i agafa com a amant a la dona que
estimi, aquesta llavors és anomenada “hadina”, la relació que s’estableix entre
ambdós és semblant a un matrimoni, la diferència resideix en que l’home no té
l’obligació de complir amb les seus deures com a marit. Com a conseqüència la
dona es veu privada dels seus drets com a dona i també els fills resultants de la
relació que són considerats il·legítims. Llavors qui defensa la poligàmia creu
que aquesta alternativa que priva dels drets a la dona i als fills és conseqüència
que aquesta no sigui permesa.
38
Les dones de l’islam
CRIMS D’HONOR
Els crims d’honor encara són presents en països com Jordània, Iemen,
Pakistan i Egipte. Anomenem Crim d’Honor a l’assassinat d’una noia/dona per
part d’un familiar per haver perdut la virginitat abans del matrimoni, ser infidels
o fins i tot per haver estat violada. L’assumpte és molt greu, no només
representa el màxim tracte discriminatori cap a la dona possible, la mort per
voler ser propietària de la seva sexualitat, sinó que moltes vegades ni tan sols
són fets verídics sinó rumors que corren pel poblat, aleshores, l’honor de la
família ha de ser netejat i només es pot netejar amb la seva sang. Aquests
crims tenen el seu origen en la vida tribal anterior a l’Islam, ve del còdig d’
Hammurabi i dels còdigs assiris de l’ any 1.200 aC, que defensen la virginitat
d’una dona com a propietat de la seva família.
En alguns països com Jordània, gràcies a les successives denúncies
que s’han fet en els últims anys s’han començat a prendre mesures per poder
castigar els assassins, però aquests càstigs són ridículs; tres mesos de presó
on són rebuts com a herois, multes econòmiques... També ofereixen refugis a
les víctimes de la persecució de la família per matar-la, cosa que es fa de
manera clandestina. Abans de prendre mesures, cada dues setmanes una
dona era víctima de l’honor familiar, ara, amb les condemnes la situació no ha
millorat gaire.
Últimament, amb el creixent interès d’Occident per investigar sobre la
cultura islàmica, són molts els casos que hem conegut de dones que han estat
assassinades, cremades, o bé rajades amb àcid sulfúric, quedant totalment
desfigurades i amb greus lesions.
Sens dubte és una pràctica que va lligada a la cultura de l’islam, però és
erroni justificar-ho amb la Sharia, ja que aquesta deixa ben clar quines han de
ser les condicions que s’han de donar per castigar una relació
extramatrimonial, quatre testimonis han d’enxampar la parella en l’acte. Els
càstigs poden ser diversos, depenent del país i de les diferents regions i
costums d’aquests. Executar en públic a la parella, 80 fuetades...
Durant el 2001 van morir 1000 dones a Pakistan, 400 al Iemen, 56 a
Egipte, 36 al Líban...El país més polèmic amb el tema és Jordània, cosa que
sorprèn ja que és un dels països àrabs més progressistes. El rei i la reina Rania
39
Les dones de l’islam
de Jordània es van declarar públicament en contra dels crims d’honor, però la
postura del govern és ben diferent, 79 dels 80 membres de la cambra del
parlament van votar en contra de l’abolició de l’article que aplica faltes lleus als
assassins que cometen aquest tipus de crims, a més es van manifestar molests
amb els reis i declararen que s’havien deixat influenciar per les pressions
d’Occident. Després d’aquestes declaracions del parlament ni el rei ni la reina
han dit res més sobre el tema.
A l’ Institut Nacional de Medicina Forense d’ Amman, capital de
Jordània, el doctor Hani Jahshan assegura que la clau per solucionar aquest
problema seria canviar la concepció que es té sobre la virginitat i la sexualitat
de les noies. Hani assegura en una entrevista feta pel diari la Vanguardia, que
quan una noia arriba a la unitat forense inmediatament se l’associa amb la
“mala vida” i que fins i tot hi ha famílies que duen a les seves filles a comprovar
que segueixin verges si han passat temps fora de casa.
La llei és tan permissiva en aquests casos que molts dels assassinats
passen inadvertits. A Egipte, les noies poden ser assassinades i enterrades
sense donar explicacions i que ningú se n’adoni... No és d’estranyar si tots els
que ocupen un lloc de pes en el govern tenen la mateixa opinió que l’anterior
ministre de justícia de Jordània, “totes les dones assassinades per qüestions
d’honor són prostitutes, penso que les prostitutes mereixen la mort”
Moltes d’aquestes noies són obligades a casar- se amb homes molt més
grans que elles, les que es neguen i s’escapen amb l’home que realment
estimen, es condemnen a mort, encara que no hagin tingut relacions sexuals, la
mateixa sospita ja la condemna. Altres són violades i no es prou l’horror que
passen durant la violació sinó que a sobre les maten. Durant les entifades amb
els israelians, els soldats utilitzaven les violacions com a arma de guerra,
condemnant les noietes palestines a mort a més d’obtenir plaer durant una
estona. Se’n coneixen diversos casos sobretot durant la guerra de Bòsnia.
Els crims d’honor però també tenen lloc al sud-est asiàtic, sud- Amèrica i
Àfrica, encara que les dades no siguin gaire exactes i no es doni amb tanta
freqüència com a l’orient Pròxim. El cas més recent, i potser el més conegut
avui és el de la Souad, la supervivent d’una tràgica història que recentment ha
publicat un llibre on la relata.
40
Les dones de l’islam
SOUAD, CREMADA VIVA
La Souad té 46 anys, va néixer a un poblat
de Cisjordània i viu a Europa des de fa 25 anys,
actualment està casada i té tres fills, dues nenes
i un nen que va donar a adopció. La seva història
és molt tràgica però malgrat tot, real.
Quan tenia disset anys, ja era considerada
“vella” i encara no estava casada, la Souad només volia marxar de casa, casar-
se i tenir fills com ja havien fet totes les noies de la seva edat del poblat. Encara
avui dia no sap si es va enamorar d’aquell noi que li va prometre matrimoni,
però ella esperançada per la seva paraula li va donar tot allò que ell li va
demanar per por que la deixés. Després va desaparèixer, sabent que d’aquesta
manera la condemnava a mort a ella i al fill que duia al ventre. En un primer
moment Souad va córrer a demanar ajuda a la seva tieta, que li va assegurar
que l’ajudaria però no va ser així. La seva tieta la va tornar a casa seva, el matí
següent el seu oncle es va presentar a la casa i li va dir “no et preocupis
Souad, jo t’ajudaré” mentre la ruixava amb gas-oil i li prenia foc. Encara avui la
Souad no ha superat el pànic al foc.
En aquell moment, convertida en flama va sortir corrents de la casa,
unes veïnes la van dur a l’hospital, es va salvar de miracle. Les importants
lesions li van deixar la barbeta enganxada al coll durant tres mesos i els braços
enganxats al cos, va quedar totalment desfigurada. Tota ella era una llaga
supurant, desprenia una desagradable olor, a l’hospital no la curaven, no
l’alimentaven, la deixaven morir lentament perquè era el desig dels seus pares.
La seva mare només va anar a veure-la en una ocasió, va treure un vas de la
bossa amb verí i li va dir “beu, no siguis egoista, serà el millor per tots”, Souad
assegura que desitjava beure’l, volia morir, el patiment estava acabant amb
ella, però de sobte va aparèixer el doctor, que va apartar el got de la mà de la
seva mare d’una etzibada. Va parir en una freda sala, sense assistència
mèdica, sense ningú que l’ajudés, sola sense poder moure's, tan sols va notar
com alguna cosa humida li sortia de dins, el va tocar amb el peu, estava viu, el
seu cor bategava. L’endemà se’l va endur. El seu àngel es va presentar un dia
a la seva habitació de l’hospital, era una cooperant estrangera, rossa, li va dir
41
Les dones de l’islam
“t’ajudaré, tingues confiança, aguanta”. Souad ho explica commoguda a les
diverses entrevistes que li van fer quan va venir a Espanya a presentar el seu
llibre. No havia vist mai cap dona rossa, la va veure tan lluminosa que va
creure que era Déu. La van dur a través d’una ONG ( Terre des Hommes) a
Suïssa, allí la van donar el tractament hospitalari adequat. A la seva arribada,
en veure les metgesses i infermeres amb bates blanques, ensenyant les cames
i parlant amb homes la va horroritzar, i cridava en àrab pels passadissos
“morireu!”, “tapeu-vos! Morireu! “.
Souad assegura que Europa li ha donat tot. Aquí ha après què és la
felicitat; al seu poble la felicitat com a concepte no existeix, no se sap què és
ser feliç, ser guapa, què és bo o dolent, simplement se sobreviu. Antoni, el seu
actual marit, va ser la primera persona que li va dir “t’estimo, t’estimo amb o
sense cicatrius” mai abans li havien dit; el seu pare no va tenir mai cap mostra
de tendresa, li deia que una cabra valia més que la seva vida. La seva mare,
nascuda per parir, va ser qui va planificar amb els homes de la família el seu
assassinat, igual que el de la seva germana: va morir estrangulada pel cable
telefònic a mans de seu germà, temps abans, i ella ho va veure, igual que va
veure múltiples parts de la seva mare ajudada per la seva tieta, un cop parida
la criatura l’ asfixiaven. Al poblat no hi havia mètodes anticonceptius, no tan
sols l’avortament, només la tradició. Aquesta tradició que prohibia el diàleg
entre dones al carrer, la mateixa que les acusa de prostitutes si circulen sense
companyia d’un familiar adult pel carrer, la mateixa que estableix, com allò
normal les pallisses diàries, i la mateixa que atorga a la dona la mateixa vida
que a un animal; menja, treballa el més ràpid possible, dorm i rep els
corresponents cops.
Però el cas de la Souad tan sols és un més dels 5000 casos de crims
d’honor que es registren cada any. Comparable si més no, amb les morts per
maltractaments que es donen a Espanya. Per ser més exactes, una dona mor
cada setmana en mans de la seva parella, bé a cops, bé a ganivetades...
La Souad ha tingut la sort de poder-ho explicar i de refer la seva vida,
encara que confessa que avui dia encara té malsons amb el seu cunyat. La
semblança facial amb la seva mare la va portar a quiròfan per treure’s aquell os
del nas que li recordava a ella, a part de les 27 operacions que ha passat per
reconstruir el seu cos. Encara està deformada.
42
Les dones de l’islam
La seva mare per ella és la figura personificada de la submissió, de la
infelicitat, de la maldat...
Souad amb la publicació del seu llibre espera poder ajudar a les noies
que es troben amb aquesta situació, donara conèixer de primera mà la realitat
d’aquestes dones, i en definitiva, fer pressió social .
43
Les dones de l’islam
REALITAT DE LA DONA
ÀRABO-MUSULMANA AL
MÓ N
AFGANISTAN
Afganistan és un país comprès entre Iran per l’oest, Pakistan per l’est,
Turkmenistan pel nord-oest, Uzbekistan en una petita franja del nord, i
Tayikistan pel nord-est.
DADES GENERALS
Superfície: 652.225 km2
Capital: Kabul.
Estructura administrativa: 31 províncies.
Llengües oficials: Pastún i Persa.
Religió: 99% islàmica.
Moneda: Afgani.
Alfabetisme: 24%
DEMOGRAFIA
Població total (2002): 27.775.775
Densitatpoblació:43hab/km2
Creixement vegetatiu: 1’4 %
DADES POLÍTIQUES
Forma de govern: república.
Cap de govern: president escollit per 7 anys.
Poder executiu: primer ministre i conseller de ministres.
Poder legislatiu: parlament bicameral.
44
Les dones de l’islam
LA DONA AFGANESA DURANT EL RÈGIM TALIBÀ
Com ja sabem , la dona d’Afganistan ha estat sotmesa durant molt de
temps sota el règim talibà, els quals podem definir com una milícia de fanàtics
religiosos que aplica sobre la vida una severa interpretació de l’Alcorà. Tot i que
intenten presentar-se a la societat com uns religiosos honests, que volen
acabar amb l’atomització dels grups armats que invadíen Afganistàn.
Els habitants d’Afganistan es troben tancats en una urna fanàtico
religiosa on les dones, una de les grans meravelles mai creades ja sigui per
Déu o per les lleis de la natura, són sotmesos a un tracte insultant, ridiculitzant,
i trepitjades pel masclisme que es respira al carregat ambient d’aquest àrid
país. Cal dir que Afganistan és un país musulmà, però no àrab.
Durant el règim talibà les dones es van veure obligades a complir una
sèrie de lleis i obligacions que van representar un brutal cop per aquestes
dones. Van ser obligades a vestir el burka, una peça de roba ancestral
d’Afganistan que pesa set quilos i que les cobreix de cap a peus amb una
ridícula reixa a l’altura dels ulls, que els permet veure el mínim del mínim,
suficient per saber on trepitgen.
Cal destacar que no són totes les dones afganeses que han de vestir el
burka. Hi ha algunes tribus allunyades de la zona bullent del conflicte que no
s’han tapat mai la cara i segueixen sense fer-ho (Tayikas, Hazaras…) i també
hi ha una altra minoria de dones que s’oposa a vestir el burka: són les dones
influenciades per la ideologia soviètica i el règim comunista.
Quan les forces talibanes van conquistar Kabul, la matinada del 27 de
setembre del 1996, van desterrar la dona de la vida civil i de tot allò que
esdevingués fora de la llar. El 65% del professorat, el 40% dels escolars i
gairebé la meitat dels 7000 estudiants de la universitat eren dones. El cop
humà i cultural va ser brutal.
Les dones només estaven autoritzades a treballar en el sector sanitari,
això sí sense tractar amb homes, i cobertes amb un chador , una mena de
mocador que cobreix parcialment la cara, i si havien de creuar una sala on hi
hagués homes, s’havien de col·locar de manera obligada el burka. Només
podien atendre dones i nens menors de 5 anys.
Es tractava i es tracta d’una societat masclista, perquè tot i que
45
Les dones de l’islam
actualment els talibans han estat erradicats si més no políticament, les
seqüeles hi són ben presents. Els anys d’imposició d’unes idees no s’esborren
amb un parell de mesos…
En aquest context de societat masclista, l’home és indiscutiblement la
figura central de les vides d’aquestes dones, primer l’home, després si cap,
elles… reduïdes a la mínima expressió humana, podríem dir que la seva
anul·lació com a persones és tal que gairebé farien el paper “d’animal de
companyia”.
Les tradicions, es mantenen immobles des de la creació de la religió, no
han evolucionat, no s’han adaptat… això és el que precisament impedeix a
aquesta societat profundament religiosa progressar amb el temps, de manera
conjunta a la resta del món. Són un món a part.
Pel que fa als drets humans no cal dir que són completament violats, és
obvi que el comportament dels dirigents del país, els responsables d’imposar
aquestes injustícies i barbaritats com el pa de cada dia en la vida d’aquestes
dones, és la conseqüència d’una racionalitat malalta. Aquestes persones no
són guiades per la seva raó, actuen seguint unes pautes ja establertes.
Però allò que em sembla més greu de tot plegat és que aquestes
víctimes han arribat a tal punt de submissió que s’han adaptat a viure d’aquesta
manera ridículament injusta, acabant per veure com a a normal que les
obliguin a vestir el burka per no ser vistes per cap home que no sigui el seu
marit, que les obliguin a caminar sempre a un metre de distància de l’home, a
46
Les dones de l’islam
tenir un matrimoni pactat… Són precisament aquests “costums” els que amb
prou feines deixen entreveure les diferències entre un fanatisme per decret i un
altre d’heretat.
Remarco, són persones anul·lades a nivell personal i d’identitat.
Són una minoria gairebé menyspreable les dones que confessen estar
dacord amb l’obligació de dur el burka, a casar-se de manera pactada, etc..
segons elles ( dones entrevistades per periodistes occidentals interessats en la
qüestió) aquestes normes formen part de la seva cultura, i que per tan s’han
d’obeir. Això només és una mostra de la força i el pes que té la religió en
aquesta cultura. Ha estat capaç que una dona doni preferència al compliment
d’unes normes abans que a la seva felicitat. Però jo crec que aquestes dones
no s’han parat a pensar en la qüestió, no en saben, no n’han après enlloc…
simplement actuen com han d’actuar segons la societat establerta. I aquelles
que sí que han analitzat aquesta situació han hagut de callar per salvar les
seves vides, una qüestió de supervivència.
PROHIBICIONS DEL RÈGIM TALIBÀ RESPECTE LES DONES:
Dret a treballar
Dret a l’educació. Anar a qualsevol centre d’ensenyança sigui del
nivell que sigui.
Dret a anar pel carrer sense l’escorta d’un familiar baró.
Dret a acudir a consultes mèdiques en les quals el doctor sigui un
home.
A vestir el burka. L’incompliment les pot dur al càstig més sever:
ser lapidades…
Fer activitats lúdiques .
Caminar sempre rere l’home, normalment, un metre.
No fer soroll al caminar, prohibit riure públicament de manera
sorollosa.
Anar agafada de la mà d’un home en públic.
47
Les dones de l’islam
EL PROBLEMA DE LES VÍDUES
Quan les dones que es quedaven vídues, gairebé eren condemnades a
morir.
La situació és vertaderament complexa; la pèrdua de l’home
representava la pèrdua del suport econòmic de la família, a més la dona no
podia treballar perquè li era prohibit! I encara podem afegir el feixuc pes de tirar
endavant als fills, que en aquesta cultura no solen ser pocs.
No hi ha ajuts econòmics ni molt menys, la dona no pot treballar, els
nens tampoc, l’ajut internacional moltes vegades és boicotejat.
En aquest context o bé mor, o bé viu moribunda entre la misèria gràcies
al pidulatge.
ASPECTES FISIOLÒGICS:
És per aquest motiu que aquestes dones aparenten molta més edat que
la que tenen realment. La descalcificació dels ossos, amb la conseqüent
pèrdua de les dents, la manca d’higiene personal, la desnutrició, l’accelerat
envelliment de la pell, en fi, l’accelerament de l’arribada de la temuda mort.
L’EDUCACIÓ:
En alguns llocs van començar a sorgir escoles espontànies i
clandestines per a les nenes i les dones dins de les cases, però en aquests
casos s’exposaven a la humiliació i la repressió del maruf, una espècie de
policia religiosa que depèn del ministeri per la promoció de la virtut i la
prevenció del vici. Ser humiliades i represes per voler aprendre i no ser unes
inútils tota la vida… un altre exemple de la injusta situació de les dones
afganeses.
LA INSEGURETAT JURÍDICA:
És un altre factor a destacar en la qüestió. Era impossible o més aviat
inútil denunciar res, ja que no hi havia cap estructura política definida,
simplement hi ha via establerta una dictadura de tipus religiosa, i lògicament no
era permesa la crítica del seu sistema. Hi havia un buit de poder .
48
Les dones de l’islam
LA DONA AFGANESA DESPRÉS DEL RÈGIM TALIBÀ
Teòricament la guerra que va acabar el mes d’octubre de l’any 2001 les
havia d’alliberar de la terrible submissió del règim talibà. Però malauradament
en la pràctica, poques coses han canviat per les dones afganeses…
No podem dir que les dones tinguin llibertat a Afganistan perquè els
“fundamentalistes” ocupen el poder i tenen la mateixa mentalitat que els
talibans; estan en contra de les dones i de qualsevol progrés. A les ciutats, les
dones no se senten segures ni lliures per parlar obertament o sortir soles sense
sentiment de culpa al carrer, no perquè siguin unes covardes, si no perquè
tenen por dels grups fundamentalistes que es basen en la força, i per això
moltes segueixen portant el burka...
A les zones rurals això encara és pitjor... aquesta democràcia fictícia que
hi ha, es veu incapacitada per controlar les zones rurals. Allí els grups
fundamentalistes imposen la seva pròpia llei: maten, violen, maltracten,
segresten... ells tenen les armes i els diners.
Durant el conflicte bèl·lic afganès que va durar des del 1979 fins al 2001,
els mitjans de comunicació es van interessar per aquest àrid país musulmà,
creant un boom en tots els temes relacionats amb aquesta cultura; religió, la
situació de les dones així com la història del país… aquesta cultura estava “de
moda”.
Però en quant el conflicte es va donar per políticament acabat, el ressò
que havien produït aquests mitjans de comunicació va cedir de manera que
fora de les fronteres d’Afganistan semblava que els problemes del país havien
acabat. I si més no per a les dones això no ha estat així.
Primerament el chador és obligatori, i tot i que des de la caiguda dels
talibans la dona afganesa ja pot sortir al carrer sense el burka, hi ha moltes
dones que encara el duen, segons afirmen “tenen por que els homes les
mirin…” això és una mostra, com havia esmentat anteriorment, que el terror
psicològic que han sofert aquestes dones durant els 22 anys de guerra, 6 dels
quals en situacions vertaderament extremes, no s’obliden ni en sis mesos ni en
dos anys… la força dels talibans va arribar tan lluny que encara avui les dones
temen alliberar-se completament d’allò que tant se’ls va exigir!
49
Les dones de l’islam
LA SITUACIÓ DE LES VÍDUES DESPRÉS DEL RÈGIM
La situació de les vídues no ha millorat pas. Si ja és prou difícil ser dona
a Afganistan, pertànyer als dos milions de vídues que han deixat els 22 anys de
guerra encara és terriblement pitjor.
Tot i que la dona després del règim talibà ha pogut recuperar el dret a
treballar en alguns sectors, segueix estant mal vist que la dona treballi fora de
casa, i per tant segueix existint una dependència econòmica respecte l’home.
Les vídues s’aferren a la hospitalitat a la que els musulmans estan obligats a
oferir, o bé intenten guanyar alguna petita quantitat de diners fent alguns
treballs intermitents com ara rentant roba, o bé partint festucs, teixint…
NO TORNAR A VEURE ALS FILLS
Sabent que el gran problema de la dona vídua ve de no tenir un home
amb el que estabilitzar-se econòmicament, inmediatament ens preguntem:
perquè no es tornen a casar? Doncs bé, la rsposta no podia ser més terrorífica
que aquesta:
Si les vídues es tornen a casar han de renunciar als seus fills i cedir-los
a la família del marit i no tornar-los a veure!
I si la família del marit no els vol recollir o simplement no hi ha
familia?
Aquesta és la segona pregunta que immediatament ens plantegem.
Doncs bé, en aquest cas, les innocents criatures es queden abandonades al
carrer perquè algú les reculli, allí no hi ha orfanats.
L’EDUCACIÓ
No es poden permetre que els fills vagin a escola i les nenes ja ni s’ho
plantegen, perquè s’han de casar tan aviat com sigui possible per tal d’assolir
una estabilitat econòmica.
Aquesta situació provoca, a part de mantenir la dependència econòmica
de les dones respecte els homes, l’analfabetisme que pot tenir conseqüències
més greus que no pas no saber llegir o escriure… conseqüències que van més
enllà.
Fan que les dones siguin unes incultes, no tenen cultura, no tenen
mitjans per accedir-hi ni ningú que les guiï i les animi a intentar-ho. Per tant, no
50
Les dones de l’islam
desenvoluparan la capacitat de raonar, de jutjar amb arguments sòlids
situacions que esdevinguin a les seves vides… i si no són capaces de fer-ho a
nivell de les seves vides encara és més difícil que puguin guanyar la lluita per
a la igualtat i pels seus drets. El fet que no tinguin accés a la cultura, com
veiem doncs, té conseqüències molt greus.
ELS PAPER DE LA SOLIDARITAT A AFGANISTÀN
Per aquestes dones, l’única solució és l’ajuda internacional. La ONU i les
ONG i associacions de dones. Demanen que la comunitat internacional
desarmi a tots aquests grups “fundamentalistes” que abusen del seu poder,
demanen un govern que garanteixi pau i seguretat als ciutadans.
Des d’occident mitjançant les ONG s’intenten pal·liar els problemes de
les dones afganeses. Reconstrueixen escoles, universitats... Les coses per
moltes dones tot just comencen a canviar, col·laboren amb associacions de
dones que es dediquen a proporcionar treball, sobretot a les vídues per tal que
puguin guanyar alguns diners o bé a casa seva mateix o bé als locals de
l’associació, teixint catifes o altres treballs manuals destinats a la venda.
NÈIXER AMB GARANTIES
Les dones afganeses comencen a tenir fills als 12- 13 anys. Aquest
procés maduratiu precoç sumat a les faltes higièniques i de mitjans
d’assistència d’embarassos és el que provoca que Afganistan tingui el segon
índex de mortalitat materna més alt del món.
Les llevadores titulades de les ONG i associacions humanitàries
s’encarreguen d’ensenyar a les llevadores tradicionals que no tenen cap
formació, a dur a terme un part de la manera correcta. Per aquestes llevadores
tradicionals era suficient tallar el cordó umbilical després de lligar-lo al voltant
del turmell de la mare i “netejar” la ferida amb cendra o fang, amb la qual cosa
moltes d’aquestes dones contreien malalties com ara el tifus. Les llevadores
solidàries les han ensenyat que abans de procedir al part s’han de rentar les
mans així com qualsevol instrument que vagin a utilitzar. Abans per a provocar
el part, sacsejaven la dona, si el nen venia malament ni es plantejaven fer una
cesària. Simplement morien mare i fill. Ara aquestes llevadores tradicionals
també han après a veure quan s’ha d’enviar la dona a l’hospital.
51
Les dones de l’islam
LA COMPRA-VENDA DE LES FILLES
Des de temps immemorials, a Afganistan com actualment a altres països
del món, o bé com a l’Espanya medieval existia la tradició de pactar els
matrimonis de les filles. Un fet que avui en dia des de occident trobem una
aberració a la dignitat humana, però paradògicament la nostra feble memòria
no recorda que aquesta pràctica també era normal aquí en la seva època.
A aquestes petites criatures en plena innocència, se’ls sol “arreglar” el
seu futur tan aviat com sigui possible, tant pot ser que el matrimoni sigui pactat
quan la nena té 9 anys, com quan encara ni ha nascut… La nena es promet,
(normalment l’home és un adult d’edat superior als 25 anys encara que hi ha de
tot) a canvi d’una recompensa econòmica que dóna la família del marit a la de
nena. Llavors, quan la nena compleix els 14 anys, la parella es casa i se’n va a
viure amb ell per fer-se càrrec de la casa i dels fills, que no tarden a arribar.
La majoria de les nenes han d’acceptar resignades el seu matrimoni
pactat, perquè és tradició, perquè d’això depèn el seu futur, per no deshonrar
la família…
Però no totes es resignen i moltes d’elles amb actituds rebels contra la
tradició s’immolen, és a dir es prenen foc per tal d’evitar el matrimoni.
La majoria moren a l’acte o bé al cap de pocs dies degut a la gravetat
52
Les dones de l’islam
de les cremades, les que aconsegueixen sobreviure ho fan amb un terrible
sofriment tota la seva vida, la seva ànima és la mateixa però allò que un dia
van ser exteriorment ha quedat completament deformat. D’aquesta manera la
immensa majoria mai trobarà marit, el seu sosteniment econòmic.
Cada any, centenars de nenes s’immolen per evitar matrimonis pactats,
allí la seva felicitat no es té en compte per a res, només guien les seves vides
segons “el que han de fer i no el que volen fer” Quin tipus de felicitat és
aquesta? Val la pena viure en aquestes circumstàncies? De debò és una
bogeria que les nenes s’immolin per evitar el matrimoni? Jo diria més aviat que
és un acte desesperat, un intent de rebel·lió per a lluitar per la seva felicitat que
al cap i a la fi és el perquè de les nostres vides.
El somni de totes aquestes dones segons afirmen és poder dur una vida
com la nostra, la vida occidental, amb la seva religió i els seus ideals però
emparades per una llei i uns drets humans, que les protegeixi i els permeti ser
iguals que els homes en tots els sentits.
53
Les dones de l’islam
SHARBAT GULA, L’EVIDÈNCIA DE DIVUIT ANYS DE GUERRA
Aquesta impactant imatge ha donat la volta al món. És la imatge de
Sharbat Gula una noia òrfena afganesa que va ser fotografiada quan tenia 12
anys (primera imatge) en un camp de refugiats a la frontera de Pakistan (Nasir
bagh) per Steve Mc Curry. Aquests impressionants ulls verds s’han convertit en
els ulls de tots els nens de la guerra.
De la primera a la segona imatge tan sols han transcorregut 18 anys.
Steve Mc Curry, concomitant per aquells minuts que va estar davant d’aquella
nena i no podent oblidar la intensitat de la seva mirada va buscar-la sense
parar. Li van caldre divuit anys però ho va aconseguir. A la segona imatge,
Sharbat té 30 anys, però l’aparença no és pas aquesta. Es veu vella, trista,
atrapada dins del seu burka... Increïblement desfavorida! És la conseqüència
d’aquests divuit anys de guerra que ha viscut.
Va ser necessari verificar científicament amb tecnologies del FBI que la
dona de la segona imatge era la mateixa, Steve no ho podia creure... aquella
nena que va ser portada de la revista “National Geographic” i que va donar la
volta al món divuit anys després amb tres fills i crescuda en un context de
successives guerres semblava una altra persona completament diferent.
Les fotografies parlen per elles mateixes...
Però... si en el moment de la guerra el 75% dels nord americans
recolzaven els bombardeigs que van provocar part de la tristesa de Sharbat,
per què tant d’esforç per tornar-la a trobar? Per demanar-li perdó? Què és el
54
Les dones de l’islam
que interessava realment, la seva bellesa o la guerra?
Simplement des d’occident la bellesa de la nena, la seva mirada ens va
seduir. Qui s’hagués interessat per ella divuit anys després si no hagués tingut
aquesta imatge?
55
Les dones de l’islam
SAHAR SABA, LA LLUITA CLANDESTINA
Sahar Saba és un nom fals. Rere
aquest nom es troba una refugiada afganesa
que després d’haver viscut 23 anys de
guerra, actualment segueix lluitant
clandestinament per l’educació de les nenes i
les dones a l’Afganistan.
Sahar va néixer a l’Afganistan quan encara era en pau, però quan tan
sols tenia 7 anys la invasió soviètica va canviar el panorama, a partir
d’aleshores s’ha passat la vida en un context bèl·lic que ha condicionat
totalment la se va vida.
Ella i la seva família van haver d’emigrar al Pakistan, a un camp de
refugiats, vivint en una tenda de campanya i alimentant-se gràcies a les racions
donades per la ONU. Però Sahar dintre de la seva desgràcia va tenir la sort
que els seus pares creien en l’educació per a les nenes i la van enviar a la
RAWA, escoles clandestines que es feien passar per tallers i d’amagat al règim
educaven a les nenes que hi assistien, les ensenyaven no només a llegir i a
escriure si no que també aprenien a raonar i a desenvolupar el seu potencial
com a dones i ciutadanes que volien una llibertat.
Sahar explica que la situació a Afganistan després dels talibans no ha
millorat, i que actualment enmig del caos els “senyors de la guerra”, els
yihaidins tenen el poder de la força si no directament, ja que governen en
alguns territoris, de manera indirecta, amb influències i fortes represàlies.
Peguen unes tremendes pallisses a les dones que s’atreveixen a anar a
l’escola i el Burka segueix sent obligatori allà on ells governen.
És més, Sahar s’atreveix a denunciar que els americans el que van fer
va ser pagar grans fortunes als caps guerrillers de l’Aliança del Nord per tal que
fessin la guerra per ells mateixos i fessin fora els talibans, i que el que han fet
aquests guerrillers amb els diners ha estat construir-se grans mansions arreu
del món, pagar-se totes les dones que han volgut, enviar els seus fills a
estudiar a l’estranger però sobretot invertir en el reclutament i formació de més
guerrers.
Denunciant això Sahar s’exposa que l’ assassinin, doncs els yihaidins
56
Les dones de l’islam
odien a les membres de la RAWA, les temen i si poden, les assassinen.
Actualment, Sahar també pensa que el projecte de promulgar una
constitució es “paper mullat”, un projecte fictici, i s’horroritza en pensar que el
president d’Afganistan Karzai i els seus aliats internacionals volen buscar
talibans moderats per a construir un nou règim polític estable.
Però ella no és l’única que s’horroritza davant aquesta possibilitat.
Tothom que té una mica d’escrúpols i de bondat al seu interior també ho fa.
57
Les dones de l’islam
RECORREGUT FOTOGRÀFIC PER AFGANISTÀN
58
Les dones de l’islam
IRÀN
Iran és un país àrab comprès entre
Turquia, Iraq i Aràbia Saudita per la banda més
occidental i per Turkmenistàn, Afganistan i
Pakistan per la banda més oriental. Limita a
més pel nord amb el mar Caspi i pel sud amb el
Golf Pèrsic. A Iran el 90% de la població és
musulmana, la majoria Shií i el poder està en
mans dels religiosos, tot i que els reformistes
volen reforçar el paper del president i del
parlament per formar una democràcia. Iran, tot i compartir religió i fets socials
amb Afganistan i els altres països islàmics, té una altra realitat. Cada país per
molt Islàmic que sigui té la seva realitat. A Iran les fortes influències que
exerceix el poder religiós en mans dels conservadors fa contínuament la traveta
a qualsevol intent de progrés.
DADES:
Superfície: 1.648.000 km
Forma de govern: república Islàmica
Capital: Teheran
Població: 61.531.000 (dades del 1998)
Llengua oficial: Farsi (Persa)
Religió oficial: Islam.
composició ètnica
3%
2%
2% Persa
3% Azerbaijana
7% Gilaki/ Mazandarani
8% Kurda
Àrab
51% Luri
24% Balotxi
Altres
59
Les dones de l’islam
ESTRUCTURA DE L’ESTAT:
És l’únic país on va triomfar una revolució islamista, capaç de derrotar el
poder existent, el Sha. Aquesta revolució va tenir lloc el 1979, i és la
responsable de que avui dia les dones de l’Iran duguin chador. Però alhora
aquesta revolució els va donar un protagonisme laboral, polític i econòmic
sense precedents. Ara poden gaudir d’unes llibertats que no tenen altres països
Islàmics.
El model polític de la república està basat en el concepte de Velayat-e
Faquih, que vol dir que les màximes autoritats religioses amb les seves
orientacions estan per sobre de qualsevol autoritat política. Aquest concepte és
la variant més propera a l’integrisme.
La llei d’Al·là manifestada a través dels seus representants té més valor
que la llei de l’home. Així una vegada més veiem com el poder religiós ocupa
tots els àmbits de l’estat: l’educació, l’administració, el poder judicial, etc.
A més l’estat disposa d’una junta de vigilància que s’encarrega de
valorar quines persones i lleis són vàlides i compatibles amb les omniscients
normes religioses. Un exemple són les darreres eleccions a la presidència on
totes les candidatures presentades per dones van ser denegades pel consell de
vigilància, al igual que totes les lleis reformistes que pretenia el parlament.
EL PRESIDENT JATAMÍ
El 1997 Muhamad Jatamí, l’actual president de
l’Iran, es va presentar com a candidat a les eleccions a la
presidència prometent en la seva campanya electoral la
implantació d’una democràcia religiosa en cas de triomf.
D’aquesta manera es va guanyar el 70% dels vots, la majoria procedent de les
dones i dels joves que són el grups oposats al règim integrista de l’Islam.
Ara el president Jatamí reconeix el seu fracàs al no haver pogut complir
la seva promesa degut a la pressió de les institucions religioses dirigides per
forces conservadores que actualment tenen el vertader poder. A més aquestes
van dur a terme una dura repressió contra els nous partits anomenats
“Jatamistes” que sorgien. Una vegada més la força s’imposa i crema les
esperances dels ciutadans per assolir una democràcia.
60
Les dones de l’islam
Qui avui encara el critica creu que Jatamí hauria d’haver aprofitat la força
del poble que l’havia votat majoritàriament per combatre les forces
conservadores, mitjançant la unió de sindicats, partits reformistes i de tot, els
que volien una reforma de l’estat. Alguns fins i tot especulen que realment no
volgués combatre-les. Però allò que és indiscutible, deixant a part si Jatamí
pretén realment lluitar per la democràcia o no, és que el poder dels religiosos
conservadors és perillosament gran, tan com per excercir una repressió política
brutal; una trentena de diaris partidaris de la postura de Jatamí han sigut
tancats, els principals assessors del president empresonats, assassinades
importants figures progressistes, etc..
Així doncs, probablement no és que Jatamí no vulgui si no que no
pugui.
LA DONA IRANIANA
A Iran les dones tenen una realitat molt més favorable que no pas a
l’Afganistan, d’entre altres coses perquè l’Iran no és un país pobre i no ha patit
23 anys de guerra sense treva. Les dones tenen drets declarats oficialment i
que poden exercir no només a la teoria si
no també a la pràctica. Ara bé, tot i això
tampoc viuen en un ambient ideal.
Les dones Iranianes gaudeixen de la
vida política, econòmica, educativa... això
sí amb el chador posat! Però les dones es
comencen a oposar al mocador de manera
simbòlica maquillant-se, posant-se faldilles amb mitges, fent sortir metxes de
cabell del mocador... cada vegada la resistència és major, sobretot en les
generacions joves.
La raó per la qual segueixen utilitzant el chador o bé el hiyab és
simplement per astúcia, elles fan la seva revolució en silenci, poc a poc però
sense pausa, simplement és una manera d’accedir sense traves a la vida
pública.
Hi ha dones empresàries, metgesses, polítiques... això ens mostra una
mica la hipocresia de l’assumpte, els drets que li són atorgats a la dona per una
banda se li retreuen per una altra. Amb això vull dir que, els avanços que
61
Les dones de l’islam
obtenen aquestes dones iranianes en la vida pública no són presents en la
vida familiar, ja que tant a Iran com a tots els països musulmans sense
excepció la cultura patriarcal regeix la família. La dona sempre sotmès a la
figura del baró; pare, germà o marit. Cosa que li impedeix per exemple, tenir la
custodia dels fills en cas de divorci, i en cas que a aquest es doni, a la dona li
correspon la meitat del que obté l’home.
EL MÓN LABORAL DE LES DONES IRANIANES:
Les dones Iranianes són més afortunades que les d’altres països
islàmics. Entre les professions que poden exercir podem veure periodistes,
actrius, metgesses, locutores de radio, professores... en canvi tenen vedat
l’accés a la carrera judicial i a la diplomàcia.
Les dones que treballen a més han de fer malabars per poder satisfer
alhora les necessitats dels seus marits, portar la casa i tenir cura dels fills. Així
doncs les dones que treballen es consideren molt afortunades i el sacrifici que
fan no els sap greu. La presència de la dona Iraniana al món laboral encara no
assoleix grans índex però és considerablement més alta que en els altres
països del seu entorn.
En l’àmbit universitari, el nombre de graduacions femenines és prou
igualat al de masculines, però lleugerament més alt i amb més bons resultats.
LA DONA IRANIANA I L’OCI
La dona iraniana tot i tenir una crua realitat social, no es diferencia de les
altres dones del planeta en quant a gustos i aficions, també són presumides i
procuren la seva imatge, encara que no es vegi.
És famós el centre comercial de Golestán al barri de Teheran de
Shahrak-e Qods, on els passadissos són replets de dones guaitant els
aparadors de les botigues i circulant amb els seus chadors entre comerços.
Curiosament on realment les dones iranianes gaudeixen i s’obliden per
uns instants de la dura realitat és a la perruqueria. És curiós amb quina
delicadesa tenen cura aquestes dones dels seus cabells sabent que l’han de
portar tapat i que no el lluiran. Però la perruqueria significa molt més que anar a
arreglar-se els cabells. Per a elles és un reducte únic, un petit món lliure,
exclusivament femení on s’expliquen petits secrets, riuen i xerren, parlen de
62
Les dones de l’islam
coses de dones sense remordiments ni pors; un lloc on els chadors, els vels les
túniques.. queden penjats a l’entrada...
Les perruqueries tenen aquest aire de llibertat i misteri femení perquè no
tenen finestres al carrer, per evitar mirades indiscretes, ni tan sols cartells que
anunciïn el local. És per això que moltes allí se senten lliures.
Fora dels grans nuclis urbans, els restaurants solen tenir dos espais
dividits, un pels homes, i l’altre pels grups amb presència femenina. En canvi, a
les ciutats, no hi ha problema en un únic espai, això si, les dones no es poden
treure el chador ni tan sols a l’estiu, aguantant la forta calor de l’Iran.
L’activitat per excel·lència en el temps lliure és el passeig per parcs, on
xerren i juguen fins i tot al ping-pong sense que el chador es mogui el més
mínim. En canvi, no poden assistir als combats de boxa, l’esport nacional, ni als
estadis de futbol o qualsevol altre esport...
LES DONES I ELS ESPORTS:
El gran èxit de les feministes de l’Iran ha sigut que el clergat donés el vist
plau per a la pràctica d’esports per par de les dones sempre i quan
respectessin els valors Islàmics. És per això que als pavellons, les piscines
cobertes s’estableixen diferents horaris per homes i dones.
L’esport més practicat és el muntanyisme, perquè no val res i el lloc més
concorregut el turó Tochal, al nord de Teheran. Equipades amb les botes,
mitjons gruixuts, motxilles, i l’omnipresent chador, per dissimular les corbes
femenines que tanta por fan als homes que se senten provocats...
MASUMEH EBTEKAR, VICEPRESIDENTA I MINISTRA DE
MEDI AMBIENTI
Masumeh és una de les grans
contradiccions que ens trobem quan
estudiem el paper de les dones en els
països musulmans. Ens sorprèn després
d’haver vist la situació de la dona a
Afganistàn que just al país veí una dona ocupi un càrrec de tanta importància,
ni més ni menys que el segon càrrec de més importància en el govern, cosa
63
Les dones de l’islam
que ni tan sols ha passat als Estats Units.
Líder del procès reformista amb Jatamí lluita contra les forces religioses
conservadores per fer realitat una reforma. Aquest és justament el debat polític
d’Iran; reformistes, conservadors.
Masumeh en la seva activitat política, juntament amb el seu partit,
intenta promoure una llei que doni més drets a les dones però els grups
conservadors ho impedeixen.
L’objectiu principal a assolir en l’àmbit dels drets de la dona és el dret en
la família. És a dir, eliminar d’una vegada el concepte de família patriarcal per
tal que la dona pugui tenir els mateixos drets que l’home en els matrimonis i la
famíla. Per a les dones la política de Jatamí és lesperança del progrés.
64
Les dones de l’islam
SHIRÍN EBADÍ, LA PRIMERA “NOBEL” MUSULMANA
Shirín Ebadí una musulmana procedent d’ Iran de 56 anys d’edat, va
rebre el dia 10 d’octubre del 2003 el Premi Nobel de la Pau, per la seva lluita a
impulsar la democràcia i els drets humans a l’islam. S’ha convertit així en la
onzena dona que guanya un Premi Nobel des del 1901, any en què es va
començar a concedir el premi. La premiada ha guanyat d’entre un grup de ni
més ni menys que 165 personalitats, entre elles el Papa Joan Pau II.
El 2001, Shirín Ebadí ja va rebre un altre premi a Noruega, el Premi
Rafto també relacionat amb el seu treball pels drets humans.
Shirín Ebadí és una advocada
que va arribar al càrrec de jutge, del
qual va ser acomiadada pels seus
treballs enfocats a la lluita dels drets
humans, les dones i els nens. Com
advocada, jutgessa, professora,
escriptora i activista ha fet sentir la
seva veu més enllà d’ Iran i les seves
fronteres lluitant per allò que creu i no
fent cas a les constants amenaces contra la seva pròpia seguretat.
La seva participació com a advocada en alguns casos polítics polèmics
va provocar el seu empresonament per part de les autoritats Iranianes en
varies ocasions veient-la com amenaça al seu règim. Havent arribat a ser la
presidenta de la cort de Teheran va ser obligada a renunciar al càrrec després
de la revolució islàmica l’any 1979, és per aquest motiu que ara treballa
d’advocada i dona classes a la universitat.
Creu fermament que l’ Islam no és incompatible amb els drets de l’home.
Sembla a ser que els màxims diligents del règim, que sempre són homes, es
refugien en la llei islàmica per mantenir la seva categoria de “superiors” aplicant
sobre la societat un masclisme que frena el possible progrés de les dones per
si els poguessin perdre el seus llocs...
S’ha de dir també que les dones Iranianes tenen accés als òrgans
democràtics del país, com ara el parlament, el govern l’administració... gaudint
així d’un grau de llibertat que en la majoria dels altres països islàmics no
65
Les dones de l’islam
existeix.
Shirín creu fermament que una lectura oberta de l’Islam podria crear un
sistema moderat i tolerant.
La legislació iraniana imposa un abisme entre l’home i la dona.
Considera que els fills són propietat del pare, i que la vida d’un nen val dos
vegades la d’una nena. Un exemple és el diyé o diner de sang , en cas
d’assassinat, la indemnització que reb la família de la víctima esta entorn als
21.500 euros si és home i la meitat si és dona. Passa igual amb les herències, i
amb els divorcis... amés per sortir del territori iranià les dones necessiten el
permís dels seus marits si estan casades, o dels pares si no ho estan.
Aquests són més exemples de la pressió que suporten aquestes dones,
el tenir que donar explicacions per tot allò que fan i deixen de fer les converteix
en una mena de “neoesclaves”
66
Les dones de l’islam
NAZANIN AFSHIN- JAM
LA PRIMERA DONA IRANIANA QUE REPRESENTARÀ EL SEU
PAÍS AL CONCURS DE MIS MUNIVERS.
Aquesta guapíssima canadenca d’origen iraní representarà de manera
indirecta a Iran en el concurs de Mis Univers. Tot i que porta la banda de Mis
Canadà, el fet que sigui la primera dona Iraní a presentar-se en aquest concurs
ha aixecat un cert revolt al país.
Té 24 anys, medeix 1’74m i estudia audiovisulas a Vancouver. Deixant a
part la ètica i la moral d’aquests concursos, ella se sent orgullosa de ser la
primera iraniana que competeix a Mis Univers, ja que
abans de l’arribada dels fundamentalistes al poder, hi
havia concursos de bellesa però no de l’embergadura
d’aquest.
Els seus pares van marxar del país després de la
derrota del Sha en la revolució del 1979, ella llavors
tenia un any, i des d’aleshores no ha tornat mai. Creu
que els conservadors del país s’haurien de sentir
orgullosos d’ella, perquè és l’any que les dones
iranianes demostren la seva llibertat, coincidint amb
Shirín Ebadí.
A través de la seva figura vol d’alguna manera
mostrar que la dona de l’Iran ha de lluitar per aconseguir un model liberal com
el d’occident, com el que ella gaudeix a Canadà. Creu que amb l’arribada de
les noves generacions les lleis islàmiques s’hauran d’adaptar a la força als
nous estils de vida que reclamaran els joves, i que llavors els concursos de
bellesa no seran mal vistos.
Nazanin fidel col·laboradora de la creu roja aspira a obtenir algun dia el
Premi Nobel, al igual que Shirín Ebadí a la que admira pel seu treball
humanitari. Nzanin es mostra molt ambiciosa i espera aconseguir el títol de Mis
Univers per poder promoure accions humanitàries sobretot pels infants, a més
confessa el seu desig de convertir-se algun dia en ministra, diplomàtica o
advocada dels drets humans.
67
Les dones de l’islam
I es que ser una bellesa mundial i tenir un futur acadèmic esperançador
no és incompatible, idea que està molt generalitzada, i Nazanin n’és un
exemple més perquè a més d’estudiar comunicacions audiovisuals està
graduada en Relacions Internacionals, en Ciències Polítiques i parla Anglès,
Francès, Farsi i es defensa amb l’Espanyol.
Dones com Nazanin i Shirín Ebadí ens mostren que un canvi és
possible, possible si les dones lluiten per demostrar la seva validesa.
68
Les dones de l’islam
ARABIA SAUDITA
DADES GENERALS
Població: 23.513.330 hab. (2002).
Superfície: 2.149.690 Km2
Capital: Riyadh (Ar-Riyad) (capital
real).
Moneda: riyal saudita.
Idioma: àrab.
Religió: islàmica.
Estat
Partits polítics: prohibits.
Organitzacions socials: prohibides.
Nom oficial: Al-Mamlaka al-Arabiya as-
Saudiya.
Divisió administrativa: 5 regions i 14 districtes.
Capital: Riad (seu reial)
Altres ciutats: Jiddah(seu administrativa), La Meca (seu religiosa)
Govern: Monarquia absolutista. Consell Consultiu, amb funcions assessores
SITUACIÓ POLÍTICA SOCIAL I ECONÒMICA
Fer un petit anàlisis de la situació política, social i econòmica que es viu
Aràbia Saudita ens ajudarà a comprendre quin és el paper que tenen les dones
en aquest país que en quant a integrisme polític no es diferencia gaire de
l’horror dels talibans a Afganistan.
Aràbia Saudita es el país més ric en petroli, propietari natural del 25% de
les reserves petrolíferes de tot el món que el fan clau en les qüestions
econòmiques mundials, és un “pez gordo” del mercat internacional. Aliat varies
vegades amb EE.UU per interessos econòmics, moltes vegades ocultats
mitjançant altres assumptes, és un dels grans pilons del panorama
internacional.
El govern basat en una monarquia absolutista i integrista pel que fa a
l’islam, fa i desfà com vol, atabalant a la població que viu ofegada en un caos
69
Les dones de l’islam
de forces i sistemes que lluiten moltes vegades, sense un romb fix. Aquesta
monarquia és la casa saud, l’únic país del mon batejat en honor a la seva
família reial. La casa Saud pertany a la subsecta dels wahabí d’ideologia suní,
la variant més integrista i conservadora de l’islam. Aquesta lluita per conservar
el seu bast poder en un moment en què el país bull per tot un plegat de
circumstàncies; socials, polítiques i econòmics estan posant la família reial en
boca de tothom criticant les seves actuacions, fins i tot, a nivell internacional.
Els “equips rivals” de la casa de Saud (la família reial, és a dir la monarquia
absolutista) són els moderats i els grups extremistes, els primers volen
mitjançant un canvi pacífic arribar a una democràcia islàmica amb igualtat de
drets per homes i dones i pensen que és possible mitjançant una gran pressió
social exercida sobre la família reial.
Els segons, que acusen als moderats d’il·lusos actuen normalment de
forma secreta i violenta.
Per altra banda hi ha els partidaris de la variant chiita de l’islam, que
atemorits pel fort integris fan modestes reivindicacions a través dels seus
inestables moviments. Tan sols demanen un tracte d’ imparcialitat en la llei.
La part religiosa és formada pels Ulema actualment oposada a la casa
de Saud per diversos assumptes polítics. En fi, tots els grups existents
s’oposen a una família reial que fa mala gestió de les riqueses del país, que
basa el seu govern en una pura improvisació i que nega a les dones els drets
més fonamentals.
70
Les dones de l’islam
LES DONES DE LA ARABIA SAUDITA
Les dones d’Aràbia Saudita es troben submergides en un règim similar al
d’Afganistan en quant a la negació dels seus drets. Les dones saudites
depenen completament de l’home per a qualsevol activitat, social, econòmica i
fins i tot existencial. Ja no és com a Iran on encara que no poden conduir o
han d’anar tapades pel carrer poden treballar en diferents àmbits i barrejar-se
amb els homes al carrer, és que a part d’anar tapades no poden circular soles
pel carrer, sense la figura d’un home que la “protegeixi”. De no ser així poden
ser detingudes per presumpta prostitució. Aquesta figura masculina pot ser el
pare, el marit, un germà o fins i tot un fill menor! Qualsevol baró que el grau de
parentela impossibiliti el matrimoni. Es coneix el cas d’una camperola que va
ser ridiculitzada públicament, i jutjada per viatjar en taxi amb un home amb el
que no tenia cap relació de parentela, el taxista... la pressió social arriba fins a
aquests extrems tan ridículs. Totes les dones des de la més pobra fins a la
princesa necessiten l’autorització d’un home per viatjar fora i dins del país.
Petrificada em vaig quedar al llegir en un article d’una revista de dones ( Elle),
en un reportatge especial, que les dones saudites ni tan sols disposen de DNI,
un document que serveix per donar constància a les autoritats de la teva
existència!! Realment la seva anul·lació com a persones arriba fins a aquest
extrem, increïble però cert.
La situació de la dona a més pot variar lleugerament d’una zona a una
altra, així, la gent de Yedda, Medina i la Meca sempre han tingut una ment més
oberta, fruit de la influència estrangera. Destaca sobretot Yedda, la ciutat on es
concentren els liberals i on les dones empresàries han aconseguit que la
cambra de comerç les tingui una mica en compte. A Yedda l’ambient del carrer
és més relaxat, no es percep la presència de la policia religiosa, encara que
mantenen la segregació, es a dir zones separades per homes i dones o bé
famílies en els llocs públics. Molts establiments tenen fins i tot grans finestres
que donen al carrer i terrasses a l’aire lliure, coses que aquí son el pa de cada
dia allí són una conquesta.
71
Les dones de l’islam
EL MÓN LABORAL DE LES DONES SAUDITES
Però aquestes traves no han impossibilitat que aquelles dones més
valentes i afortunades que hagin tingut la possibilitat d’estudiar sortegin les
normes per aconseguir accedir a llocs de treball que van més enllà de
l’ensenyament i la medicina, fins ara els únics permesos per a les dones. Ara
es comencen a contractar conselleres als bufets d’advocats per tractar amb les
clientes, encara que el camp que les dones prefereixen és el de l’economia,
gairebé totes les dones que han pogut estudiar són empresàries.
Aquestes dones que han pogut estudiar, a més han tingut la sort de tenir
un pare amb mentalitat oberta que pensés que les dones també serveixen per
treballar i portar un sou a casa, un fet no molt freqüent. Dalhia Fatani, és la
tercera instructora de submarinisme del país, és tota una conquesta per les
dones, que assegudes a la cafeteria comenten quant de sorprenent és aquest
fet. Dalhia reconeix però que no sol donar classes als homes perquè al seu
marit no li agrada. Però realment Dalhia pot exercir aquesta insòlita professió
en un país on la dona ni tan sols pot anar sola pel carrer perquè la llicència és
americana, i no pas Saudita.
L’OCI DE LES DONES SAUDITES
La via d’escapada de les dones de Riad, per exemple, és la segona
planta d’un centre comercial, allí es desfan de la pesada abaya que les cobreix
i circulen tranquil·les entre altres dones xerrant i alliberant-se de les pressions
masclistes del carrer. És la seva bombolla feminista temporal. Igual que a Iran,
sembla ser que els centres comercials, les perruqueries i els establiments
exclusivament femenins són els indrets on son vertaderament elles mateixes.
Les dones Saudites tenen permès anar soles a la platja, això si, sense
ensenyar ni un centímetre de la seva pell! Realment resulta molt aparatós
introduir-se a l’aigua amb la feixuga abaya que les cobreix, cal pensar que la
roba mullada pesa molt i que activitats com nedar , jugar a pales, bucejar... són
gairebé impossibles, però aquestes dones curades d’espants se les arreglen
molt bé. Curiosament el que més molesta a les dones no és el tenir que dur
l’abaya, ni anar tapades o no, el que realment les indigna és que no poden
participar de manera activa en la vida política i econòmica del país. Creuen que
72
Les dones de l’islam
s’han de respectar les tradicions i els costums i per això no es plantegen el
que estigui bé o no que les facin anar tapades de dalt a baix, simplement ho
fan. A més les indigna que els occidentals només ens fixem en aquest fet, que
per elles és insignificant, hi estan més que habituades.
MATRIMONIS
Les dones Saudites són diferents a les altres musulmanes en aquest
sentit, els matrimonis pactats son freqüents, ben aviat arriben les
responsabilitats i la família nombrosa, la mitja és de 6 fills per dona.
Un altre exemple clar de discriminació és el fet que els homes poden
casar-se amb dones estrangeres quan vulguin i on vulguin, sense el permís de
ningú. Com és ben sabut, les dones a part de necessitar l’autorització paterna,
ho han de fer amb qui ell digui i naturalment al país. Es coneixen casos de
dones que en contra de tot allò que esta ben vist s’han enamorat d’estrangeres
i aquests s’han vist obligats a convertir-se a l’islam si volien aconseguir casar-
se amb elles, de no acceptar-ho han de renunciar a la dona que estimen.
LA CRISIS GENERAL; UN POSSIBLE CANVI?
La crisi general que viu el país a tots els nivells està accelerant un canvi
que pot ser transcendental. A nivell econòmic el fet que el creixement
demogràfic sigui considerablement més gran que el creixement del PNB fa que
es produeixin problemes com ara l’aturi la pobresa. Aquest problema pot
accelerar un canvi social en el paper de les dones ja que a les famílies tan
nombroses ja els resulta gairebé impossible passar amb un únic sou. No
només per mantenir el nivell de vida assolit si no per sobreviure. La dona que
treballa tan sols representa un set per cent del total, i com he esmentat abans,
en el camp on més actives es mostren és en el de l’economia, segurament
perquè volen tenir coneixements de la correcta administració dels ingressos, de
la correcta, no de la corruptiva o de la discriminativa. Que estudiïn i lluitin per
ser empresàries és l’inici d’un canvi que ja no es pot aturar.
Per altra banda hi ha la crisi política, tots els grups polítics o forces es
queixen d’una monarquia absolutista que no fa correctament les seves funcions
i que només causa polèmiques. Actualment, i molt especialment després dels
atemptats de l’11 de setembre contra les torres bessones dels EE.UU, Aràbia
73
Les dones de l’islam
saudita està al punt de mira de totes les nacions pel que fa al terrorisme, ja que
tant Ossama Bin Laden com quinze dels dinou terroristes eren producte del
fundamentalisme islàmic que promou el govern Saudita. Però és curiós que
alhora EE.UU dóna protecció a la casa de Saud a canvi de que aquests
adoptin una postura generosa pel que fa al petroli. I també és sorprenent
adonar-nos de que Washington va donar suport a aquesta branca de l’islam tan
sols perquè era anticomunista, i que van ser la casa de Saud i la famosa CIA
els que van donar suport a l’integrisme islàmic com a mesura per contrarestar
el nacionalisme que va sorgir entre 1960. 1970. Al final ho van aconseguir,
aquests moviments nacionalistes ja no existeixen, però l’integrisme ha perdurat,
el mateix que va organitzar els atemptats de l’11de setembre.
La crisi social ve donada per l’econòmica i la política. Els ciutadans estan
cansats, especialment les ciutadanes que es comencen a revolucionar contra
un règim que les anul·la coma persones. A finals del 2002 van encapçalar una
protesta contra la casa de Saud i la seva política. Més de 15.000 dones van
sortir al carrer per manifestar-se, contra la casa de Saud i contra els EE.UU que
juguen a dues bandes, desconcertant la població que ja no confia amb forces
polítiques. Aquestes protestes es van estendre per altres ciutats i van guanyar
impuls combinant les queixes polítiques amb la dura discriminació que pateixen
cada dia de la seva vida en tots els sentits. És important destacar que amb
aquestes protestes les dones han fet veure al panorama internacional la
incapacitat dels homes per mantenir una harmonia en el país i que la seva
força de voluntat en la lluita supera la força física de tots els exèrcits junts.
Tot i que aquests moviments no tenen líders visibles al país, des de fora
la oposició femenina a la família reial està liderada per dues dones; sense
relació entre elles però que prediquen el mateix.
Mai Yamani filla de Zaki Yamani i ex- ministra d’assumptes petrolífers,
doctorada en antropologia social per la universitat d’Oxford afirma que no s’ha
d’esperar res d’una monarquia absolutista que utilitza com a estratègia per
frenar l’evolució del país i així poder seguir al poder, la opressió a la dona, la
clau pel canvi. Madwi Rashid, també antropòloga social i escriptora que forma
part dels clan dels Rashid , reis d’Aràbia Central fins que van ser derrotats per
la casa de Saud, diu amb altres paraules el mateix que Madwi.
74
Les dones de l’islam
EL MARROC
El Marroc és un país situat a
l’Àfrica del nord que voreja
l’Oceà Atlàntic Nord, entre
Argèlia i el Sàhara
Occidental.
Nom oficial: Al Maghrib
Capital: Rabat
Superfície: 450.000 km2
Moneda: dirham
Idiomes: àrab, bereber,
francès
Analfabetisme: 36,6 %
homes 61,7 % dones
Població:31.167.783hab(2002)
Religió: Musulmana (suní), cristiana 1%
Ciutats principals: Casablanca, Marrakech, Fès, Tangier, Beni Mellal, Meknès,
Safi, Agadir, Khouribga, Mohammedia.
Actualment el Marroc és un país de contrastos, cosa que es pot apreciar
extraordinàriament en el cas de la dona. Pels carrers de Marroc és normal
trobar-se des de dones tapades de dalt a baix amb un chador, fins a dones
amb només un mocador que cobreix els cabells o bé dones vestides a l’estil
occidental... És curiós veure com tantes i diferents identitats conviuen en un
mateix territori.
El Marroc tot i que no es pot englobar amb el conjunt de països que han
adoptat la versió estricta de l’Islam, sí que com a país musulmà ha dotat a la
dona d’un estatus ben diferenciat al del home, un estatus d’inferioritat justificat
amb les lleis de la Sharia i la Sunna. Però l’actual Marroc està patint un canvi,
Aquests grans contrastos en són una conseqüència. Les dones Marroquines
s’estan rebel·lant contra la tradició, ja no volen seguir el camí prescrit que han
seguit les seves mares i àvies; preparació al matrimoni, virginitat,
desconeixement de la seva sexualitat, submissió a l’home, ser una bona mare i
75
Les dones de l’islam
esposa, respectar les diferencies entre sexes, reproduir-se i ensenyar el mateix
camí a les seves filles. Ara volen accedir a un nou estil de vida.
ESTATUS JURÍDIC DE LA DONA AL MARROC
Els drets i els deures de la dona marroquina estan recollits en l’estatut
Personal o Mouduwana en vigor des de 1958, el qual està basat en la Sharia,
és una mostra de la complicitat entre
la legislació civil i la religiosa. Aquest
estatut Personal recull tot un seguit
de lleis que de manera clara, i no
interpretativa com poden ser les de
l’Alcorà, col·loquen la dona en una
posició inferior a la de l’home en tots
els àmbits, ja que es parteix de la
seva “superioritat natural”. Algun
exemples de lleis que estan a
l’estatut personal són les que atorguen a la dona un paper exclusivament
reproductiu, les que fan referència a l’obligació de la dona de ser mantinguda
per l’home, les lleis matrimonials, etc.
Pel que fa referència a les lleis matrimonials, i com ja s’ha esmentat
alguna vegada anteriorment, l’home per repudiar la dona només cal que
pronunciï “jo et repudio” tres vegades, i en cas de divorci, els tràmits són més
ràpids si els sol·licita un home que una dona.
En aquest Estatut es prohibeix a la dona a casar-se amb cap home que
no sigui musulmà (art.29) i es permet la poligàmia per l’home. També es
recullen les lleis referents al món laboral, com la llei que exigeix a la dona
l’autorització paterna o bé del marit per treballar en unes determinades feines ja
que en el Codi del Treball es recullen tot un seguit d’ocupacions prohibides per
a la dona. En quant als drets polítics, a la dona se li reconeix la igualtat amb
l’home, té dret a vot i dret a ocupar càrrecs polítics, tot i que en la realitat el pes
d’aquestes en la política és molt reduït.
Amb el pas dels anys, i la minsa evolució que han fet les dones en el seu
estatus, s’ha fet evident la falta de correspondència entre les lleis i la realitat ,
per aquest motiu es van fer unes lleugeres reformes en l’Estatut Mouduwana
76
Les dones de l’islam
l’any 1993, encara que no van ser grans reformes, però va ser un pas endavant
en el llarg camí que li queda a la societat Marroquina si aspira a ser igualitària.
EL MÓN LABORAL DE LA DONA MARROQUINA
Si bé en principi la dona es limita a l’educació dels fills i a les funcions
domèstiques, actualment està prenent importància l’ocupació del camp
econòmic per par de les dones. Veiem doncs, que al Marroc, igual que a Iran o
Aràbia Saudita l’economia és l’àmbit professional que més crida l’atenció a les
dones.
Tot i així, les dones que treballen fora de la llar es veuen obligades
igualment a complir amb les seves funcions domèstiques, i el seu sou es
considera un simple “ajut” a la aportació de l’home.
Actualment, la dona està assentada en tots els sectors econòmic, tant el
primari, com el secundari o el terciari. En cas del primari l’activitat predominant
és l’agrícola, en el secundari la indústria de manofactures, tals com artesania o
catifes, i en el terciari els serveis domèstics. Ja representen un 30% del total de
la població activa, tot un avanç, comparant amb els baixos percentatges
d’altres països musulmans com ara Afganistan o Aràbia Saudita. Malgrat això
el percentatge d’atur és superior al masculí.
L’activitat laboral femenina varia segons les regions. Així al centre del
país l’activitat predominant es dóna al món urbà. Al Nord-est se centra en
l’àmbit rural i a l’est la participació de la dona és menor.
Però en trets generals, tot i que s’ha de reconèixer l’alt percentatge de la
dona que treballa fora de la llar, les barreres que li dificulten l’accés, la
permanència i el progrés en aquestes ocupacions són considerables degut a
una legislació basada en la superioritat de l’home i acompanyada d’una
cultura, més o menys, missògina.
77
Les dones de l’islam
DIVERSITAT I CONTRASTOS DE LA DONA AL MARROC
Aquesta realitat de diversitat i contrastos del Marroc es pot veure de
manera clara en les diferències entre el món rural i el món urbà.
El Marroc amb aquesta diferenciació ens mostra la complexitat d’una
cultura i una societat que ha estat tipificada d’una manera que si bé pot mostrar
fragments de la realitat, queda limitada.
Món rural
Poques comoditats, pocs o cap serveis d’electricitat, aigua corrent, etc..
Subsistència basada en l’agricultura i la ramaderia.
Famílies molt nombroses.
Alt precentatge de emigració.
Poc creixement econòmic, sectors secundari i terciari no gaire
desenvolupats.
Estil de vida tradicional amb algunes petites transformacions, que l’home
gaudeix més que la dona, elles segueixen el model ancestral.
Impuls de l’escolarització de les nenes per tal de reduir la natalitat.
Dificultats per l’accés de la dona a llocs de treball, en primer lloc perquè
no n’hi ha i en segon per la visió més tradicional i conservadora de les
lleis islàmiques.
La jornada laboral de la dona és inacabable, cuidar dels fills o germans i
de les àvies, netejar la llar, preparar els menjars, comprar al mercat, anar
a buscar aigua, llenya i més, fer el pa, tenir cura del corral,etc.. i tot sense
compensació econòmica.
Món urbà
Convivència de formes de vida tradicionals i urbanes degut a l’alt l’ èxoe
rural cap a les ciutats.
Més prestació de serveis de tipus sanitari, escolar, administratius...
Alfabetització majoritàia. Escolarització de la gran majoria de les nenes.
Accés als mètodes anticonceptius, per tant, planificació familiar.
Menys duresa en les tasques encarregades a la dona i possibilitat d’accés
al món laboral, amb més o meys dificultats.
Control social de la dona menys estricte.
Possibilitat de sortir del model social patriarcal, la ciutat ofereix recursos i
estratègies per les dones “liberals” que s’atrebeixen a desafiar la tradició.
Món no homogeni en quant a estils de vida, també es poden trobar
famílies que segueixen l’estil de vida del camp a la ciutat.
78
Les dones de l’islam
OCI I LLEURE DE LES DONES MARROQUINES
Les ofertes lúdiques, òbviament també són diferents en el món rural i en
el món urbà, als pobles les dones no disposen de gaire temps lliure, ja que les
feines que li són encarregades són feixugues i li demanen molt de temps. En
els moments que tenen la possibilitat de gaudir de lleure
és en les èpoques de l’any en què hi ha menys feina
(segons el cicle agrícola.), en casos de naixements i
matrimonis, o bé en festes com el Ramadà. En aquests
temps de lleure aprofiten per relacionar-se amb les altres
dones, fer petar la xerrada envoltades de té a dojo
acompanyat de dolços, és el moment en què
s’assabenten de les notícies del poble, i aprofiten per
visitar familiars o amics. Les nenes també el gaudeixen
jugant amb les altres nenes del poble, ja que no han d’ajudar a la mare. En les
celebracions de naixements i matrimonis, les dones és quan millor s’ho
passen, s’obliden de la rutina i poden assistir a la celebració conjuntament amb
les amigues, ja que els homes ho celebren per separat. Allí xerren durant hores
de temes diversos, ballen i canten a l’estil de la regió, normalment acompanyat
d’udols i cants tradicionals, les joves es solen disfressar i parodien als homes,
veuen litres de té i mengen dolços fins a quedar tipes. Aquestes celebracions
es solen donar a l’estiu, per això les dones l’esperen ansioses tot l’any.
A les ciutats tot i que l’oferta lúdica és major no mostra tanta diversitat
com la que podem viure aquí. Depèn també de si és una ciutat petita o una
ciutat gran. La gran diferència són les associacions de dones que tenint a
disposició un local, es reuneixen i hi fan activitats formatives, com ara aprendre
a llegir i a escriure, tallers de costura, d’artesania, i alguns berenars...Per a
aquestes dones no tan sols representa un indret on poden formar-se
mínimament si no han anat a l’escola si no que és la seva bombolla femenina
on es relaxen, s’obliden de la rutina i es relacionen amb altres dones. A part del
centre de dones, passejar-se lliurement per la ciutat amb les amigues, fer-se
visites a les cases o anar al cinema si n’hi ha a la ciutat no queden gaire més
alternatives, ja que estaria mal vist que una dona s’assegués en algun dels
79
Les dones de l’islam
nombrosos cafès que solen estar replens d’homes que prenen el té.
80
Les dones de l’islam
LA GRAN HIPOCRESIA DEL MÓN ÀRABO-MUSULMÀ
SÓN URBANES, MUSULMANES, TENEN FÍSIC DE MODEL I
ESTUDIS UNIVERSITARIS.
És curiós veure com en la complexitat del món regit per l’islam hi té
cabuda una gran hipocresia. Mentre a la majoria dels països àrabs o
musulmans les dones viuen opreses per una interpretació estricta de la religió,
amb violació als seus drets i anul·lades com a persones, aquelles que ara són
primeres dames d’alguns d’aquests països gaudeixen d’una llibertat i uns
hàbits que són una fletxa directa contra l’esperit dels més integristes i
conservadors. Són musulmanes, són dones de l’estil urbà més purament
occidental amb cossos de model la seva indumentària res té a veure amb la
tradició islàmica, no es priven a l’hora d’ensenyar cames, braços, cara, cabell...
i en contra de tot allò establert, tenen estudis universitaris, llocs capdavanters
en el món laboral empresarial, tenen veu i lluiten per mostrar l’altra cara de
l’islam. Una cara que pràcticament només es veu reflexada en elles, ja que si
els milions de dones musulmanes que pateixen diàriament les estrictes normes
dels integristes no tenen ni veu ni vot, es com predicar enmig del desert.
Aquestes dones són, la reina Noor de Jordània, Rania de Jordània,
Salma Benani del Marroc, Asma al-Assad de Síria, i Jemima Khan de Pakistan.
Totes elles formen el que aquí anomenaríem l’altre cara de l’Islam. Vegem amb
més deteniment com són les seves vides.
ASM A AL- ASSAD
Primera dama de síria, anglesa de naixement i amb tant
sols 28 anys és analista financera . Filla d’un cardiòleg i d’una
diplomàtica síria ambdós ha esdevingut l’esperançadora
imatge moderna del país dirigit per Bashar al-Assad, president
de Síria i el seu marit. A més de tenir una imatge al més pur
estil occidental, és una aficionada a internet i a les noves
tecnologies, no viatja mai sense el seu portàtil. Entre les seves
81
Les dones de l’islam
prioritats està l’ajustament econòmic de Síria. Sempre acompanya al seu marit
en els viatges de feina i té veu ens els assumptes que es tracten. Res té a
veure amb la imatge que dona el refrany àrab: la felicitat d’una dona és als
peus de l’home, el qual em sembla exageradament masclista, de fet és un
exemple de que hi ha un enteniment possible entre Orient i Occident, Asma
que es va educar en una estricta escola religiosa anglicana, ha passat a la fe
musulmana com qui travessa la frontera d’un país.
NOOR, REINA DE JORDANIA
És americana de naixament, té 52 anys, quatre fills i està llicenciada en
arquitectura a Princeton. Casada amb el difunt rei Hussein, conserva el títol de
reina, el qual ja és compartit amb la seva nora
Rania casada amb el seu fillastre Abdulá. Noor
és el nom que va adoptar al casar-se amb el
rei, Lisa Halaby és el seu nom real, i és un altre
exemple de la unió harmònica de dos móns
que semblen molt distanciats però que tenen
un possible punt d’unió. El seu pare, d’origen
Siri era responsable de l’aviació federal durant
les presidències de Kennedy i Johnson, la seva
mare era americana.
Tot i que no va poder complir el somni d’anar a la Meca amb el seu
marit, mort a causa d’un càncer, el va acompanyar fins a la tomba, cosa que la
llei islàmica prohibeix, segon ella no va transgredir cap norma, doncs la sharia
o llei islàmica pot ser flexible segons la interpreti un cervell humà o un cervell
de mosquit.
RANIA DE JORDANIA
D’entre totes aquestes dames, Rania és la
més activa, la més lluitadora, la que no té pèls a la
llengua, jove, escollida diverses vegades per
revistes del cor com a la més elegant, amb rostre
d’anunci de cosmètics i cos de model, lluita per la
82
Les dones de l’islam
igualtat de les dones musulmanes.
Rania té 33 anys, és de Kuwait, té tres fills i està llicenciada en
administració i direcció d’empreses per la universitat americana del cario. Rania
va ser educada en una escola anglesa de Kuwait, els seus mestres la recorden
com una alumna molt eficient, intel·ligent i que destacava en les matemàtiques.
Quan va acabar els estudis la seva família va emigrar a Jordània, un cop allí
va començar a treballar en un banc com a directora del departament
d’informàtica, on també treballava un cunyat del rei, i és així com va conèixer al
que avui és el seu marit, Abdulà rei de Jordània. Ha aconseguit ser estimada
pel poble Jordà amb un temps rècord, la seva bellesa, intel·ligència i gran
educació han fascinat no només als orientals, si no que actualment és una
imatge del glamour internacional. La seva elegància i classe han estat
comparades amb les de Lady Di, a la qual cosa ella respon amb un: “només
vull ajudar al meu poble per solucionar els problemes de manera pràctica”.
També coneguda com la sobirana de les mil marques, es diu que no ha sigut
mai vista amb conjunt repetit, fidel clienta des de que era ben petita de les
marques d’alta costura com ara Gucci, Chanel, Valentino, Ralph Lauren... llueix
joies d’orfebre de la cinquena avinguda de Nova York, una de les seves ciutats
preferides. És per aquest motiu que els fundamentalistes la critiquen, critiquen
el seu “despilfarro”, encara que la majoria no es pot creure que sigui aquest el
motiu, no serà que el motiu és la seva moderna imatge comparable a la dona
Occidental?
Rania a més no es limita a predicar sobre la justícia i altres afers polítics,
ella actua.
Res no escapa de l’interès d’aquesta dona, una exposició d’artistes
musulmanes, un foro econòmic, la reconstrucció de la biblioteca d’Alexandria,
ambaixadora contra les mines antipersones, els nens-soldat, la osteoporosis...
Ara presideix la lliga de la dona àrab amb l’ajuda d’Asma al –Assad i Suzanne
Mubarak. Va donar sang juntament amb el seu marit pels ferits a la guerra
d’Iraq, va plorar davant les torres Bessones, i va voler acompanyar al seu marit
a una reunió amb el rei d’Aràbia Saudita tot i saber el que això suposava donat
el tracte que allí tenen les dones, la van deixar asseguda a la sala VIP de
l’aeroport esperant el fi de la reunió.
83
Les dones de l’islam
JEMIMA KHAN
Casada amb el líder Pakistan del partit per la justícia i filla d’uns
multimilionaris anglesos d’origen jueu, va abandonar els
seus estudis de literatura quan va conèixer a Imran
Khan, el seu marit. Actualment té 29 anys i 2 fills. En el
moment que va decidir casar-se amb Imran, va haver de
canviar el seu divertit món de festes de Londres per
camps de refugiats afganesos, actes solidaris amb
Unicef, i convertir-se a l’Islam. Jemima però mostra una
gran seguretat en ella mateixa i les seves idees, ha pres
protagonisme i és la capdavantera entre els
comentaristes polítics, diu sense pèls a la llengua el què
pensa, el que fa que sigui una dona polèmica i tingui un
difícil tracte amb el poder. Són els sincers i directes
comentaris que fa als polítics com Bush o Blair els que li
donen aquesta imatge de rebel incondicional: “
m’avergonyeixo de ser britànica!” Sr.Bush no sap vostè que el seu país és en
aquests moments la vertadera amenaça contra la pau del món?” “ estic furiosa
amb el Sr. Blair”.
Posseeix dues nacionalitats, la pakistaní i l’anglesa, és un altre exemple,
com Asma, del possible enteniment entre les dues civilitzacions. Jemima ha fet
nombrosos actes solidaris en col·laboració amb Unicef, ha visitat camps de
refugiats Afganesos, ha ajudat a les tasques de la ONG amb les seves mans,
ha carregat gerres d’aigua, ha compartit l’àrid sòl amb les dones vídues
afganeses, ha jugat amb els infants...
Un exemple més d’aquesta gran contradicció, d’aquesta gran hipocresia.
84
Les dones de l’islam
SALMA BENNANI
És marroquina i té 25 anys. És enginyera informàtica i treballava en el
holding empresarial més important del seu país.
Actualment està casada amb el rei Mohamed VI i
tenen un fill. Aquest casament ha trencat amb la
tradició al Marroc, país on fins aleshores les dones dels
sobirans es mantenien al marge de la vida pública en
l’anonimat, una de les raons per l’existència de la
poligàmia i la mentalitat missògina dels dirigents.
Salma ho té difícil, ha de lluitar contra tot el que estava
establert en aquest sistema missògin, primerament enfrontar-se amb el dret
familiar marroquí. Salma ha revolucionat la imatge de la monarquia Marroquí,
on no existeix la figura d’una reina, ni la de princesa, així Salma no tindrà títol
de reina, no existeix i el de princesa ja suposa tota una innovació. És una dona
culta, llesta, que sens dubte dóna una nova imatge a la cort , el seu marit ha
demostrat fent pública la boda i a Salma que aires de modernitat envaeixen el
Marroc un país on la extraordinària barreja de pobresa i extrema riquesa és el
pa de cada dia. El primer que va fer Mohamed quan va ser coronat rei, va ser
enviar a les 80 1concubines que tenia a la seva disposició com a herència
paterna a les seves cases tranquil·litzades per una paga vitalícia. Aquesta acció
és una altra mostra dels aires de modernitat que està adoptant la reialesa
Marroquí i de l’esperançador canvi de mentalitat en els seus diligents.
1
Dona que conviu i manté relacions sexuals amb un home sense haber-se casat amb
ell.
85
Les dones de l’islam
Després d’haver vist amb una mica més de deteniment alguns trets de
les vides d’aquestes elegants i intel·ligents dames, guerrilleres a favor de la
igualtat de la dona a mi personalment se’m presenta una gran contradicció,
mentre elles gaudeixen de la màxima llibertat al més pur estil Occidental, els
milions de dones musulmanes que viuen diàriament sotmeses a una mentalitat
masclista i opressora dels seus drets no tenen ni veu ni vot. Elles prediquen
amb veu alta i ferma sobre aquesta injustícia, col·laboren i es rebel·len contra
les injustícies del fonamentalisme vestint lliurement segons l’última moda dels
dissenyadors més prestigiosos, lluint valuoses joies, ensenyant el que calgui ri
sila vestimenta ho demana. Però si aquests milions restants de dones no es
mouen, no poden expressar-se no poden lluitar... el que prediquen aquestes
modernes musulmanes és com un crit enmig del desert. És curiós veure com la
majoria d’aquestes noves sobiranes són d’origen anglès o americà; Jemima,
Noor, Asma... i tot i que critiquen la visió simplista dels occidentals sobre
l’Islam i les musulmans, és la clau de la seva modernitat. Elles que han viscut i
han vist l’estil de vida de les dones occidentals, amb les seves coses positives i
negatives, han sabut combinar allò millor de cada civilització per les seves
vides, i és per això que col·laboren i actuen per poder arribar a mostrar aquesta
harmònica combinació al seu poble, perquè elles saben que no són realitats
incompatibles i que no hi ha un “bo” i un “dolent” si no que cada banda té les
seves parts positives i les seves coses negatives.
Una vegada més els exemples ens mostren que l’educació és l’eina clau
per l’alliberament de la dona, però també veiem que moltes vegades queda
restringida per a aquelles que no tenen suficients recursos econòmics i que no
han estat educades segons la mentalitat oberta de l’Islam, l’altra cara de l’islam.
Elles, les modernes sobiranes de la mitja lluna, ens han donat esperances a
nosaltres i al seu poble d’un canvi imminent, cal esperar que no s’aturi el
procés que el farà realitat que elles no deixaran de lluitar per les dones que
viuen diàriament en l’anonimat rere els seus homes.
86
Les dones de l’islam
CONCLUSIONS
És apassionant investigar sobre un tema que t’atrau fortament,
aprendre’l, veure com la idea que tenies inicialment no es correspon amb la
darrere, veure que hi ha múltiples punts de vista, escollir el teu, defensar-lo i
argumentar-lo, intentar no caure en els tòpics més corrents, ser objectiva en
l’exposició dels fets, seleccionar la infromació, estructurar-la, etc.
No és una tasca fàcil però interessantíssima i educativa alhora.
Quan tractes un tema tant polèmic com és aquest, l’anàlisi d’una cultura
basada en la màxima religiositat i la situació de la dona en aquesta, és molt
fàcil caure en tòpics i en la crítica injustificada, simplement per la ignorància.
Vaig començar la investigació amb la idea de la culpabilitat de l’home, com a
responsable de la situació de les dones en aquests països, a mesura que el
treball s’anava confeccionant aquesta idea ha sofert un procés d’enriquiment i
l’ha fet canviar, vaig caure en el primer tòpic.
No es tracta de qui té la culpa sinó que la clau de la qüestió resideix en
el fet que és una cultura on les persones basen la seva vida, de manera total i
absoluta, en la religió. Una religió continguda en un llibre ancestral que no ha
evolucionat amb el temps i que permet múltiples interpretacions. Aquestes
interpretacions son perilloses, son les que fan que en males mans tota una
civilització actuï d’una manera o una altra, amb les conseqüents repercussions
sobre les seves vides.
Aleshores té la culpa l’home? Té la culpa la religió? Té la culpa la dona?
O la culpa és compartida? El que és ben clar és que no es pot permetre a nivell
internacional que les dones d’aquests països estiguin sofrint la contínua
violació dels seus drets, de les seves llibertats i de la seva dignitat com a
persones, siguin de religió islàmica o catòliques, budistes, atees o de qualsevol
altra.
Afirmar que com que és la seva cultura s’han de respectar les seves
tradicions, i amb elles pràctiques com l’ablació, la poligàmia, la restricció de
drets, etc, és caure en la ignorància més profunda. Com a cultura s’ha de
respectar que tinguin una mentalitat diferent, una religió diferent, uns costums
diferents, pero mai el tracte discriminatori sexista portat al nivell més extrem,
com per exemple la mort per voler ser propietària de la teva sexualitat.
87
Les dones de l’islam
Afirmar que tot allò tradicional és allò dolent i culpable d’aquets fets i que
allò modern és allò bo és caure en un altre tòpic, ni totes les costums
tradicionals són dolentes ni totes les coses modernes són bones.
Abans, parlava de la culpa, i fent aquest treball m’he adonat que moltes
vegades és la pròpia dona la que procura que aquestes tradicions, pràctiques o
la mentalitat en general mantingui i sigui transmesa de generació en generació,
no perquè la dona sigui masclista, si no perquè és allò que des de ben petites
els han ensenyat i no han vist altra cosa. És una pura i simple qüestió
d’educació, i allí com a tot arreu l’educació no coneix d’intel·ligència si no dels
diners que tinguis a la butxaca. Tal com he comentat, amb el testimoni
d’Adriana Kaplan, antropòloga, mitjançant el diàleg respectuós, argumentat i en
un ambient de confiança aquestes dones arriben a entendre què és correcte de
les tradicions i què no ho és.
Com ja sabem, el tema és actualment molt polèmic, especialment a
partir dels atemptats de l’onze de setembre. Occident mira aquesta cultura amb
arrogància i amb tot tipus de connotacions negatives, oblidant que als àrabs i
musulmans els devem moltes coses, les aportacions ja esmentades, i fem que
tota una civilització estigui asseguda injustament al banc dels acusats. Aquesta
visió Occidental és plena de tòpics alhora que limitada i distorsionada, sí que al
tarannà dels països que engloben aquesta cultura se li pot fer moltes crítiques,
pero compte, nosaltres no ens en salvem. Mentres critiquem que la dona a la
majoria dels països islàmics no pot treballar, aquí, a Espanya, elles lluiten per
la igualtat amb l’home en els càrrecs d’importància i fan malabars per
compaginar la feina amb la cura de la llar. Mentre critiquem que a aquests
països la dona pateix pràctiques com l’ablació, aquí cada setmana una dona
mor a mans de la seva parella a causa dels maltractaments...
El problema real és que és una cultura que pretén tractar els problemes
de la vida de la mateixa manera que en temps ancestrals, és una cultura que
no s’ha adaptat als extraordinaris canvis que ha sofert el món, és una cultura
tancada en si mateixa que aplica una política anti-valors occidentals; per aquest
motiu la dona esdevé la insígnia d’allò tradicional, pur, la reprimeixen per tal de
no assemblar-se a Occident, és la seva eina.
D’aquesta manera no poden pretendre ser tractats amb el tipus de
88
Les dones de l’islam
respecte que ells volen, però aquesta situació no pot durar gaire, s’està
produïnt un canvi que pot suposar la fi de les visions integristes de l’islam. Les
noves generacions ja no volen saber de tradicions, vels, burques, sexualitats
reprimides, de privació de llibertats, etc. Les noves generacions tant nois com
noies volen viure amb igualtat de drets i volen tenir perspectives de futur.
Avui les que no són tan joves i han lluitat per la igualtat i per fer una
societat islàmica democràtica, amb una lectura flexible i també democràtica de
la religió comencen a tenir veu a nivell internacional; Shirín Ebadí, Souad,
Sahar Saba, etc.
No es tracta de suprimir la religió si no d’adaptarla als nous temps, fer-la
més flexible i democràtica. Això no és possible si les persones que es troben en
el poder d’aquests països segueixen permetent que una religió controli la vida
política del país. Política i religió han d’esdevenir coses diferents.
No m’agradaria culpar l’home pel fet que les dones estiguin en aquesta
situació, però és cert que perquè hi hagi un canvi també es necessita el seu
suport, i la majoria es creuen la interpretació masclista de l’Alcorà i l’apliquen,
perquè són ignorants. Els homes que són els que tenen tots els drets i llibertats
que estudiïn i que se n’adonin que la vida de les seves mares, àvies,
germanes, dones és injusta, l’entenguin i les ajudin a accelerar aquest canvi de
mentalitat.
És una cultura molt complexa que es basa totalment en la religió.
La visió Occidental moltes vegades és plena de tòpics i limitada.
Cal eliminar la corrupció política per afavorir el canvi.
No tots els homes són realment masclistes, és qüestió d’educació.
L’educació és la clau per l’alliberació de les dones.
No hi haurà evolució sense canvi per a les dones i més tolerància.
L’opressió de la dona és l’arma per evitar l’evolució.
Per acabar, dir que la meva intenció era fer una anàlisi de diverses
cultures, i vista la complexitat d’aquesta em vaig haver de centrar
únicament en ella. Crec que ha quedat prou complet però sempre queda
aquella espineta clavada de no poder completar-lo encara més per falta
de temps. Qui sap si potser algun dia en faré una tesi.
89
Les dones de l’islam
GLOSSARI
Ablació,extripació de part dels genitals femenins per evitar el plaer sexual.
Pàg. 32
Al·là, Déu dels musulmans. Pàg. 12
Alcorà, Llibre sagrat de la religió islàmica. Pàg. 7
Al-qadar, divina predestinació. Pàg.13
ayatollah, clergat xiïta que mostra una capacitat especial per interpretar la
Xara. Pàg. 7
Califes, figura equivalent a un emperador. Pàg. 7
chador, vestit típic de l'Iran, és un vel negre que cobreix de cap a peus amb la
cara a la vista. Pàg. 26
eclèctic, format de vàries coses. Pàg.8
Els Abasides, dinastia herèditaria de Califes semblants a líders religiosos.
Pàg.10
Els Omeyes, dinastia hereditària de Califes. Pàg. 9
hadina, és l'amant d'un home no estàn casats però la relació que tenen s'hi
assembla, però l'home no té les obligacions del matrimoni. Pàg. 36
ídols, esperits bons, mena de Déus. Pàg. 5
Imams, líders dels Sunnites. Pàg. 7
inmolen, es prenen foc. Pàg. 50
integrisme, interpretació estricta i discriminatòria de l'Alcorà. Pàg.15
islam, religió monoteísta què vol dir submissió a la voluntat de Déu. Pàg. 5
Jairyiïs, tercera divisió que es fa dels musulmans l'any 652. Pàg. 9
jalabiya, tipus de vestimenta. Pàg. 26
jinm, esperits diabòlics. Pàg. 5
ka’ba, edifici cúbic de pedra grisa que conté un meteorit de basalt. Pàg. 6
maruf, policia religiosa afganesa . Pàg. 46
Medina, ciutat del profeta. Pàg. 6
missògina, sentiment de repulsió i odi rspecte la dona. Pàg. 73
monoteista, religió que només adora a un Déu. Pàg. 5
Mouduwana, estatut que recull els drets i deures de la dona. Pàg. 72
mujadana, alternativa a la poligàmia on la dona és hadina. Pàg. 36
mullah, és el clergat xiíta, que defensa la Xia. Pàg. 7
90
Les dones de l’islam
poligàmia, dret de l'home a tenir més d'una muller. Pàg. 31
politeistes, religió que adora a més d'un Déu. Pàg. 6
ramadà, novè mes del calendari llunar on va començar la revelació de l'Alcorà.
Pàg. 15
Sunna, és el recull de màximes i dites del Profeta, aquelles no incluídes a
l'Alcorà i recopilades pels seus seguidors més fidels. Pàg. 7
sunnites, membres partidaris de la Sunna. Pàg. 7
Talibans, milícia religiosa d'interpretació integrista de l'Alcorà que va actuar a
Afganistàn. Pàg. 15
Velayat-e Faquih, model polític on les autoritats religioses màximes tenen
poder per sobre les polítiques. Pàg. 58
Xara, llei moral què contè l'Alcorà i la Sunna. Pàg. 7
Xia, partit dels seguidors d'Alí com a hereu a la mort del profeta. Pàg. 7
xiïtes, membres partidaris de la Xia. Pàg. 7
yihaidins, mena de guerrillers que després dels talibans tenen el poder
d'Afgansitan. Pàg. 54
89
Les dones de l’islam
BIBLIOGRAFIA
WEBS
www.islamguide.com guia de l’islam
http://www.xtec.es/~lvallmaj/temple/islam2.htm islam
www.artehistoria.com història de l’islam
http://orbita.starmedia.com/~serveis/islam/index.html història de l’islam
http://club.telepolis.com/pastranec/rt27.htm expansió de l’islam
http://www.webislam.com/numeros/2001/11_01/Articulos%2011_01/Mujer_cultu
raarabomusulmana.htm la dona arabo musulmana
http://es.geocities.com/musulmanesnuevos/LMAND.html
http://www.rnw.nl/sp/toolbar/informe_mujer.html
http://www.zamzamgarden.com/mujerenislam.htm la dona a l’islam
http://www.elangelcaido.org/comunicacion/026/026sharbatgula.html Sharbat
Gula
http://coqui.metro.inter.edu/cecil/mujerarabenov1001.htm vestimenta
http://club.telepolis.com/pastranec/interesantes/integrismo.htm integrisme
http://www.webcciv.org/cultura/etnografia/.htm gastronomia
http://www.pangea.org/~ariadna/velo2.htm el vel
http://www.un.org/spanish/conferences/mujer/2002/sit.htm Afganistan dona
http://www.rawa.org/solidario_sp.htm dones afganes
http://bbcmundo.com dones de l’ Iran
http://www.el-mundo.es/especiales/2001/06/internacional/iran/mujer.html Iran
http://www.mujeresdeltercermilenio.hpg.ig.com.br/iranmujeres.htm dones de
l’Iran
90
Les dones de l’islam
PREMSA
“La Vanguardia”dissabte 29 de Novembre 2003, Souad
“El Pais” dimarts 25 de Novembre 2003, Souad
“La Vanguardia” dijous 27 de Novembre2003, Sahar Saba
“El Pais” dissabte 11 d’octubre 2003, Shirín Ebadí
“Revista Clara” setembre 2003, Afganistan
“ El Pais Semanal” núm.1419. Diumenge, 7 de desembre 2003, Arabia
Saudita
“Revista Marie Claire” Octubre 2003, les reines de l’islam.
“ El Semanal” núm. 786 del 17 al 23 de novembre del 2003, Islamisme al
món.
LLIBRES I ALTRES FONTS DE DOCUMENTACIÓ
Conferències sobre el món àrab.Sala del Bou, Cambrils.
Enciclopèdia Carroggio de les Religions, volum 6.
L’altra riba, Marta Alonso. Editorial Aureola
Els Talibans, un règim de terror. Treball d’investigació abril 2002, Anna
Gaya.
91
Les dones de l’islam
92