POLÍTICA ECONÒMICA
I CANVI DE MODEL.
Reflexions sobre el cas balear
Carles Manera
11 de febrer de 2010
CERCLE D’ECONOMIA DE MALLORCA
Quin model de creixement tenim?
• 1. Connectat amb l’exterior: depenent dels
cicles de l’economia internacional.
• 2. Intensiu en treball, amb un mercat laboral
molt dinàmic.
• 3. Especialitzat en el sector serveis, amb
rellevància de l’activitat turística.
• 4. Pes del sector de la construcció en la
generació del creixement.
• 5. Consumidor de territori.
Conjuntura i Estructura: dues
distincions cabdals
• Conjuntura: moviments de curt termini.
Assistim ara a un escenari conjuntural
altament dificultós: caiguda del PIB en un
2,9% el 2009 i del -1,5% el 2010, segons les
previsions del Govern. Taxa d’atur: 15% (front
el 18% de l’Estat). Inflació prevista: -1%.
• Estructura: situacions més estables i
perdurables en el temps, tant pel que fa a
elements positius com negatius.
ASSISTIM A UN CANVI DE PARADIGMA
TECNO-ECONÒMIC EN EL MÓN
• Estam inserits en la cinquena gran revolució
tecnològica des de la Revolució Industrial.
• Es caracteritza, entre d’altres elements, per la
revolució a la informació, la microelectrònica,
el software, les telecomunicacions,
comunicació digital (cable, fibra òptica, ràdio i
satèlit), transport físic d’alta velocitat.
LAS INDUSTRIAS E INFRAESTRUCTURAS DE CADA REVOLUCIÓN TECNOLÓGICA (según C.Pérez)
Revolución tecnológica Nuevas tecnologías e industrias nuevas o redefinidas Infraestructuras nuevas o redefinidas
Países-núcleo
PRIMERA: Mecanización de la industria del Canales y vías fluviales
Desde 1711 algodón Carreteras con peaje
La Revolución Industrial. Hierro forjado Energía hidráulica (con molinos de
Inglaterra Maquinaria agua muy mejorados)
SEGUNDA: Máquinas de vapor y maquinaria (de Ferrocarriles (uso del motor a vapor)
Desde 1829. hierro, movida con carbón) Servicio postal estandarizado de plena
Era del vapor y los Hierro y minería del carbón (ahora cobertura
ferrocarriles. con un rol central en el crecimiento)* Telégrafo (sobre todo nacional, a lo
Inglaterra (difundiéndose Construcción de ferrocarriles largo de las líneas de ferrocarril)
hacia Europa y EUA) Producción de locomotoras y vagones Grandes puertos, grandes depósitos, y
Energía de vapor para numerosas grandes barcos para la navegación
industrias (incluyendo la textil) mundial
Gas urbano
TERCERA: Acero barato (especialmente Bessemer) Navegación mundial en veloces barcos
Desde 1875 Pleno desarrollo del motor a vapor de acero (uso del Canal de Suez)
Era del acero, la electricidad para barcos de acero Redes transnacionales de ferrocarril
i la ingeniería pesada Ingeniería pesada química y civil (uso de acero barato para la fabricación de rieles y pernos de
EUA i Alemania Industria de equipos eléctricos tamaño estándar)
sobrepasando a Inglaterra Cobre y cables Grandes puentes y túneles
Alimentos enlatados y embotellados Telégrafo mundial, Teléfono (sobre todo nacional)
Papel y empaques Redes eléctricas (para iluminación y uso industrial)
CUARTA Producción en masa de automóviles Redes de caminos, autopistas, puertos
Desde 1908 Petróleo barato y sus derivados y aeropuertos
Era del petroleo, el Petroquímica (sintéticos) Redes de oleoductos
automóvil i la producción en Motor de combustión interna para automóviles, transporte Electricidad de plena cobertura
masa de carga, tractores, aviones, tanques de guerra y (industrial y doméstica)
EUA (con Alemania generación eléctrica Telecomunicación analógica mundial
rivalizando por el liderazgo Electrodomésticos (para teléfono, télex y cablegramas)
mundial) Alimentos refrigerados y congelados alámbrica e inalámbrica
Difusión hacia Europa
QUINTA La revolución de la información: Comunicación digital mundial (cable, fibra óptica, radio y satélite)
Era de la informática i las Microelectrónica barata, Computadoras, software Internet/Correo y otros servicios electrónicos
telecomunicaciones Telecomunicaciones, Instrumentos de control Redes eléctricas de fuentes múltiples y de uso flexible
EUA (difundiéndose hacia Desarrollo por computadora de Transporte físico de alta velocidad (por tierra, mar y aire)
Europa i Asia) biotecnología y nuevos materiales
QUINA ÉS LA FORÇA DE L’ECONOMIA
BALEAR EN AQUEST CONTEXT?
• 1. Un entorn ambiental agradable.
• 2. Experiencia reconeguda.
• 3. Dinamisme del mercat de treball.
• 4. Capacitat de reacció front les crisis.
• 5. Existència de sectors industrials tradicionals amb clares
pulsacions de mercat.
• 6. Abundància de capital privat.
• 7. Actuació més sinèrgica amb la UIB.
• 8. Millores energètiques.
• 9. Condicions per fer efectives polítiques de districte
industrial.
LES AMENACES
• 1. L’alt consum de territori.
• 2. Poca cohesió social.
• 3. Congestió espacial.
• 4. Poca formació de capital humà.
• 5. Pèrdua de productivitat i competitivitat.
• 6. Escassa inversió en R+D+i.
• 7. Benestar social que no es correlaciona amb el
nivell de renda.
• 8. Poca capacitat econòmica del sector públic.
LA TEORIA: LÍNIES MESTRES DE
POLÍTICA ECONÒMICA
• 1. El debat és com es creix enlloc de quant es creix. El creixement és
crucial; però s’ha de QUALIFICAR.
• 2. I què és qualificar? Apostar per “infrastructures silencioses”, que
afecten la formació de capital social públic. Que asseguren
benestar.
• 3. La diversificació del sector terciari. Majors flexibilitats al sector
serveis: aposta nítida per activitats quaternàries i quinàries.
TURISME NO SÓN NOMÉS TURISTES.
• 4. Aposta per la formació de capital humà, a tots els seus nivells.
• 5. La inversió pública entesa com a gran palanca de creixement, en
escenaris de crisi econòmica i de dificultats socials de tota mena.
ÉS POSSIBLE PLANTEJAR UNA NOVA
FORMA DE CRÉIXER?
• Un model de creixement no s’estableix per
decret. Una pauta de producció diferenciada
descansa sobre activitats econòmiques
concretes, precises, sense factors abstractes.
El mercat determina el funcionament; però no
és menys cert que el sector públic pot
proporcionar el caliu necessari per tal de que
les activitats productives mantinguin encès el
foc del creixement.
LA PRÀCTICA (1):
ELS PROBLEMES ESTRUCTURALS
• 1. La caiguda de la productivitat del treball.
• 2. Intensa especialització econòmica.
• 3. Manca de capital social públic.
• 4. Externalitats ambientals negatives.
• 5. Estacionalitat turística.
• 6. Escassa formació de capital humà.
LA PRÀCTICA (2):
HI HA SIGNES D’UN NOU MODEL DE CREIXEMENT?
• SÍ!:
• 1. Planificació econòmica des de l’òptica de la governança. Exponent clar:
Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social. Traslació
pressupostària 2010: 540 milions d’euros.
• 2. Perspectiva d’un veritable “polígon de coneixement”: Parc Bit,
Universitat, Hospital de Son Espases, Parc de Tecnologies Ambientals.
• 3. Impuls a polítiques de CLUSTERS.
• 4. Nou Pla de la Ciència.
• 5. Avanç de les polítiques socials: increment de la Renda Mínima un 17%
entre 2007 i 2010; recursos assignats a la Llei de Dependència han
augmentat un 181% des de 2007; Recursos destinats a Consorcis
Sociosanitaris han augmentat un 133% des de 2007.
• GRAN SÍNTESI: les activitats del nou model suposen el 5,6% del PIB balears
a hores d’ara: 1.500 milions d’euros d’aportació a la generació de renda.
Les activitats vinculades al nou
model:
• Aconsegueixen creixement en un context econòmic de
contracció: augmenta el número d’empreses, augmenta
l’ocupació i el treball qualificat.
• Utilitza i genera coneixement i tecnologia: predomini dels
sectors quaternari i quinari; creació d’empreses que
introdueixen diversificació econòmica i major sostenibilitat
ambiental.
• Es fonamenta sobre la cooperació: cooperació inter-
empresarial, i cooperació entre les empreses i altres agents
de la innovació.
• Permet obtener noves fonts de finançament alternatiu:
nous mercats, projectes amb financiació pública de R+D.
PER UN TERRITORI COMPETITIU
• La competitivitat d’un territori es reforça si
funcionen bé les connexions entre les unitats
que generen coneixement i les que l’utilitzen
de manera productiva. Per això, són
importants la formació i la densitat de xarxa
que es teixeix entre aquestes unitats
d’innovació i de producció. Un nus rellevant
de tot això són els parcs tecnològics.
Un laboratori esencial: el Parc Bit.
Dades rellevants:
• Número d’empreses: de 6 (juny 1998) a 29 (juny de
2003) a 51 (juny de 2007)… fins a 111 el juny de 2009!
• Número de treballadors: juny de 2007: 1.315; juny de
2009: 2.386. El 42% són titulats superiors; el 7% són
Doctors; el 24% titulars de grau mitjà; el 19% tècnics de
formació profesional; el 15% especialistes no titulats.
• El 38% de les empreses es dediquen a software-TIC; el
9% a Audiovisual; el 8% a Biotecnologia; el 4% a
Nàutica; el 2% a Aeronàutica; el 19% a Consultories; el
7% són Institucions. Predominen, per tant: ACTIVITATS
QUARTERNÀRIES I QUINÀRIES; L’ÚS I GENERACIÓ DE
TECNOLOGIA.
Un laboratori essencial: el Parc Bit.
Dades rellevants:
• Hivernacle d’empreses: de 6 el 2006… a 40 el 2009!!.
Aquests projectes:
• Generen facturació: més d’1,5 milions d’euros en el primer
semestre de 2009, amb pes decisiu del sector privat.
• Generen projectes de R+D+i: front als 3 projectes de 2007,
ara n’hi ha 21.
• Creen llocs de treball altament qualificats: front a 33 el
2008, ara són 44 tot just en el primer semestre de 2009.
• Clústers: Audiovisual (amb 60 associats), Tic Turisme (amb
61 associats), Biotecnologia (amb 10), Tecnologia Marina
(amb 10) i Indústria Musical (amb 41). Els clusters facturen:
més de 130 milions d’euros a l’any!! I tenen projectes de
R+D+I sol·licitats: en concret, 22.
MÉS CONEIXEMENT A L’ECONOMIA
• L’aposta per la R+D+i. A banda del que s’ha explicat anteriorment, això es
constata en les assignacions pressupostàries en aquests camps:
• 2008: 120 milions d’euros (incorporant transferencia a la UIB); 2009: 130
milions d’euros; 2010: 149 milions d’euros (que incorporen inversions en
R+D+i en edificis de recerca al Parc Bit).
• Generació de renda de les activitats inherents al nou model: Tot això
afecta diferents sectors productius, que abasten igualment les activitats
tradicionals. Es pot veure que les activitats econòmiques amb més valors
afegits són detectables, a hores d’ara, no només en el sector terciari de
l’economia (de manera que el diversifiquen, com s’ha dit, envers escenaris
quaternaris i quinaris), sinó també en el sector primari (les activitats
vitivinícoles i pesqueres, per exemple; o determinades produccions en
cooperatives agrícolas amb forta connexió amb el mercat i la utilització de
coneixement i tecnología) i a l’industrial (amb el reforçament del disseny a
activitats com el calçat o la bijuteria).
A TALL DE CONCLUSIÓ:
BALEARS…
• 1. Lidera l’activitat empresarial en el món turístic: exportam know-how i
nivells experiencials de tota mena.
• 2. Té competència solvent en el turisme de sol i platja, amb elements
inequívocs de qualitat: millors serveis en relació a certs competidors
emergents.
• 3. La ciutat de Palma palesa indicadors clars de diversificació econòmica
en el sector terciari, segons el ranking de les ciutats europees de més de
350.000 habitants. Hi ha, per tant, experiència tangible d’activitats
quaternàries i quinàries.
• 4. Tenim un territori fràgil, limitat, però potent: urgeix preservar el nostre
capital natural com a actiu primordial, i esperonar aquelles activitats que
estimulin el turisme des de prismes diferenciats.
• 5. Hi han “brots verds” d’un nou model de creixement, que hem irrigat des
de juliol de 2007.
• 6. Necessitam pensar col·lectivament, amb un sentit holístic, per sortir
reforçats de la crisi.